Comunicació

1134 les relacions: Abadia de Sant Policarp, Abat, Abat de Poblet, Abat Garí, Abat Oliba, Absolutisme, Abu-Úmar ibn Saïd, Abu-Ishaq Ibrahim I, Acció Catòlica, Acció Catòlica Obrera, Acte de fe, Adopcionisme, Adrià VI, Agustí Cortés Soriano, Aine Bru, Ajuntament de Barcelona, Al servei del nostre poble, Al-Azraq, Alacant, Albert el Gran, Albigès, Alejandro Lerroux García, Alexandre VI, Alfons d'Aragó (bisbe), Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons VIII de Castella, Alfons XIII d'Espanya, Almansor, Almirall, Almogàver, Amèrica, Anambad, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Andorra, Andorra la Vella, Andreu Nin i Pérez, Anoia, Anselm Turmeda, Antic Testament, Anticlericalisme a Espanya, Antipapa, Antisemitisme, Antoni Batlle i Mestre, Antoni Despuig i Dameto, Antoni López i López, ..., Antoni Maria Claret i Clarà, Antoni Maria Marcet i Poal, Antoni Maura i Montaner, Antonio Cañizares Llovera, Antonio María Rouco Varela, Antonio Pérez Maxo, Anunciació, Apostasia, Aquisgrà, Aragó, Arcadi Oliveres i Boadella, Arcàngel, Arcàngel Gabriel, Ardó, Arianisme, Arias Gallego, Aristotelisme, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Granada, Arquebisbat de Madrid, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Pamplona i Tudela, Arquebisbat de Saragossa, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbe, Arqueologia, Arrels cristianes de Catalunya, Art gòtic, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Arxidiòcesi de Toledo, Arxidiòcesi de València, Arxiprestat, Assemblea de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana, Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans, Assemblea Regional Siciliana, Ató de Vic, Atemptat del carrer dels Canvis Nous, Aureli Maria Escarré i Jané, Aurelio de Pino Gómez, Autodeterminació, Avemaria, Avinyó, ¡Cu-Cut!, Baix Llobregat, Balaguer, Baldomero Espartero, Baptisme, Baró, Barcelona, Barcelonès, Basílica menor, Bases de Manresa, Batalla d'Annual, Batalla de Corbins, Batalla de Guadalete, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Muret, Batalla de Roncesvalls, Batalla del coll de Panissars, Bàndol nacional, Bètica, Bíblia, Bearn, Beat, Beatificació de Tarragona, Benet d'Aniana, Benet de Sala i de Caramany, Benet VII, Benet XII, Benet XIII, Benet XVI, Benjamín de Arriba y Castro, Berà I, Berenguer de Palou II, Berenguer Ramon I, Bernat Boïl, Bernat Gui, Bernat Tallaferro, Besiers, Bigorra, Bisbat d'Ègara, Bisbat d'Eivissa, Bisbat d'Empúries, Bisbat d'Oca, Bisbat d'Osca, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Besalú, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Ginebra, Bisbat de Girona, Bisbat de Lleida, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Perpinyà, Bisbat de Roda de Ribagorça, Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, Bisbat de Solsona, Bisbat de Tarassona, Bisbat de Terrassa, Bisbat de Tortosa, Bisbat de Vic, Bisbe, Blanca I de Navarra, Bombardeig de Barcelona (gener de 1938), Bonaventura Ubach i Medir, Bonifaci VIII, Borrell II, Borriana, Bovatge, Butlla, Butlles alexandrines, Cadis, Caiguda de Constantinoble, Calàbria, Califat de Còrdova, Calixt III, Call, Call de Girona, Calvinisme, Camp Nou, Campanya de 1909, Canonge, Capitalisme, Capitulació de Pedralbes, Caputxins de Sarrià, Carcassona, Cardenal, Cardona, Carib, Caritat, Carlemany, Carles de Viana, Carles el Calb, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carmelites, Carta als romans, Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, Cartago, Cartoixa d'Escaladei, Cartoixa de Farneta, Casal de Barcelona, Casp, Castellà, Castelló de la Plana, Catalanisme, Català, Catalunya, Catalunya Ràdio, Catarisme, Catecisme, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Tarragona, Catedral de Terrassa, Catedral de Tortosa, Catedral de Vic, Catolicisme, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Càntabres, Càritas, Còdex, Còrdova, Celibat, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre d'Estudis Pastorals, Cerdanya, Cinquena columna, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Clergat, Clergues regulars, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Clericalisme, Climent I, Climent IV, Climent VII, Climent VIII, Climent XI, Climent XII, Combat de Malta, Comissions Obreres, Comissions Obreres de Catalunya, Companyia de Jesús, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Flandes, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Savoia, Comtat de Tolosa, Comtat del Lauraguès, Comtats catalans, Comunió, Comunisme, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Clarmont (1095), Concili de Constança, Concili de Lió II, Concili de Trento, Concili del Laterà III, Concili del Laterà IV, Concili ecumènic, Concili Provincial Tarraconense, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Concilis de Toledo, Concordat, Concordat del 1953, Confederació Nacional del Treball, Conferència episcopal, Conferència Episcopal Espanyola, Conferència Episcopal Tarraconense, Confessió (religió), Congrés dels Diputats, Congregació per a l'Educació Catòlica, Congregació religiosa, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Conquesta omeia d'Hispània, Consell de Cent, Consell de Regència, Consolat de Mar, Constança de Sicília, Constantí I el Gran, Constantinoble, Constitució Espanyola de 1876, Constitució espanyola de 1931, Constitucions catalanes, Consulta sobre la independència de Catalunya, Contrareforma, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Convergència i Unió, Cop d'estat del 18 de juliol, COPE, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corpus Christi, Corpus de Sang, Corpus de Sitges, Corts Catalanes, Corts de Cadis, Corts Generals, Corts Valencianes, Cosme de Montserrat, Cova de Sant Ignasi, Credo, Credo dels Apòstols, Crisi financera global del 2007-2012, Cristòfor Colom, Cristianisme, Criterion, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Croades, Cronologia de la història de Catalunya, Cum Multa, Cursus honorum, Dansa de la Mort, Dansa de la Mort de Verges, Decret de l'Alhambra, Decrets de Nova Planta, Dedicació, Delegació Diocesana d'Escoltisme, Deodat (bisbe de Barcelona), Desamortitzacions espanyoles, Despotat de Sèrbia, Diaca, Diada Nacional de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya de 2014, Diòcesi, Diòcesi de Vitòria, Dictadura de Primo de Rivera, Dilectissima nobis, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia merovíngia, Dioclecià, Dionís I de Portugal, Diputació del General de Catalunya, Divorci, Doctrina Social de l'Església, Domènec Cols Puig, Domènec de Guzmán, Domènec Joan Sanllehy i Alrich, Dormició de Maria, Dret canònic, Ducat d'Atenes, Ducat de Borgonya, Ducat de Milà, Ducat de Neopàtria, Ducat de Savoia, Dux bellorum, Ebre, Edicte de Milà, Eduard I d'Anglaterra, Eivissa, Eixample de Barcelona, El Correo Catalán, El Diluvio, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1933, Elionor d'Anglaterra, Elisabet de Portugal, Els matins, Emirat de Balànsiya, Emirat de Granada, Emperador, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enrique Benavent Vidal, Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, Ermessenda de Carcassona, Esclua, Escola Pia de Catalunya, Escolàstica, Escoltisme, Escriptura carolíngia, Escultura, Església Catòlica Romana, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estats Pontificis, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut de Baiona, Etnografia, Eucaristia, Eugeni IV, Eulàlia de Barcelona, Euskadi Ta Askatasuna, Evangeli, Evolució, Excomunió, Exercicis espirituals, Facultat de Teologia de Catalunya, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Família benedictina, Fèlix d'Urgell, Fèlix Sardà i Salvany, Fèlix Torres i Amat de Palou, Félix Bilbao y Ugarriza, Federació Anarquista Ibèrica, Federació de Joves Cristians de Catalunya, Federico Jiménez Losantos, Federico Tedeschini, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip III de França, Felip IV de Castella, Felip IV de França, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), Ferran de Lloaces i Peres, Ferran el Catòlic, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Fets de Maig, Fets del ¡Cu-Cut!, Fets del sis d'octubre, Fets dels Apòstols, Feudalisme, Filles de Maria Escolàpies, Fills del Cor de Maria, Flandes, Fogatge, Foment de Pietat Catalana, Forces Armades d'Espanya, Fraga, Franc Comtat, Francesc (papa), Francesc Armanyà i Font, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Climent Sapera, Francesc d'Assís, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc de Borja, Francesc Dorda Germí, Francesc Eiximenis, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pardo i Artigas, Francesc Romeu i Martí, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Francmaçoneria, Francs, Franquisme, Frares Menors Observants, Fraticels, Frente de Juventudes, Front Popular (Espanya), Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Fundació Bíblica Catalana, Fundació Pere Tarrés, Galceran de Requesens i Joan de Soler, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Garraf, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gausfred II de Rosselló, Gènova, Gòtic català, Güelfs i gibel·lins, Generalíssim, Generalitat de Catalunya, Germandats Obreres d'Acció Catòlica, Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, Girard I de Rosselló, Girona, Gonzalo Queipo de Llano y Sierra, Gots, Govern d'Espanya, Gregori IX, Gregori V, Gregori XIII, Gregori XVI, Gregorio Modrego Casaus, Gremi, Guanahani, Guàrdia Civil, Guàrdia d'Assalt, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Granada, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra del Rif, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Gran, Guerres de religió a França, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guifré II de Cerdanya, Guillem Caçador (bisbe de Barcelona), Guillem de Montgrí, Guillem I de Besalú, Guillem Ramon VIII de Montcada, Hattó d'Aquitània, Hòstia, Heretgia, Hermenegild, Hilari Raguer i Suñer, Hispània Tarraconense, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica, Història del dret català, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hohenstaufen, Homilies d'Organyà, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hug I d'Empúries, Hug I de França, Hug II d'Empúries, Hugonot, Ifríqiya, Ignasi de Loiola, Il·lustració, Illes Balears, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Infal·libilitat pontifical, Iniciativa per Catalunya Verds, Innocenci II, Innocenci III, Innocenci VI, Inquisició, Inquisició espanyola, Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona, Isabel de Portugal i d'Aragó, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Isidor de Sevilla, Isidre Gomà i Tomàs, Islam, Jacint Verdaguer i Santaló, Jansenisme, Jaume Balmes i Urpià, Jaume Collell i Bancells, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jerusalem, Joan Batlles i Alerm, Joan Carles I d'Espanya, Joan Carrera i Planas, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan de Ribera, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Gradenigo, Joan Josep d'Àustria, Joan Josep Omella i Omella, Joan Maragall i Gorina, Joan Perelló i Pou, Joan Sentís i Sunyer, Joan XV, Joan XXII, Joan XXIII, Joana I de Castella, Joana Ortega i Alemany, Joaquim Lluch i Garriga, Jordi Llimona i Barret, José Canalejas y Méndez, José María de Urquinaona Bidot, Josep Bonaparte, Josep Caixal i Estradé, Josep Cartañà i Inglés, Josep Climent i Avinent, Josep Dalmau i Olivé, Josep de Natzaret, Josep Finestres i Monsalvo, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Manyanet i Vives, Josep Maria Esquirol Calaf, Josep Maria Rovira Belloso, Josep Maria Soler i Canals, Josep Maria Vidal i Aunós, Josep Melcior Prat i Solà, Josep Meseguer i Costa, Josep Morgades i Gili, Josep Torras i Bages, Josep Vila Martínez, Joventut Obrera Cristiana, Juan Martínez de Contreras, Judaisme, Judici Final, Juli III, Julià de Toledo, Junts pel Sí, Justí Guitart i Vilardebò, Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra, Kan, L'ou com balla, La Campana de Gràcia, La Caputxinada, La Garriga, La Humanitat, La Passió, La Seu Vella de Lleida, La Tramuntana, La Vanguardia, La Vespa, La Veu del Montserrat, Laïcisme, Lajos Kada, Lauraguès, Le Monde, Leovigild, Lió, Libel·làtics, Liberalisme, Litúrgia, Llatí, Lleó III (papa), Lleó XIII, Llei del Cadenat, Llei Sàlica, Lleida, Lliga Catalana (partit), Lliga Santa (1571), Llista d'abats de Montserrat, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'arquebisbes de Toledo, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes de Solsona, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de monarques britànics, Llista de presidents d'Espanya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de França, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llobregat, Lloctinent de Catalunya, Llotja de Mar, Lluís Bonet i Armengol, Lluís Companys i Jover, Lluís de Cardona i Enríquez, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís de Sanç i Manegat, Lluís el Pietós, Lluís II de Provença, Lluís IX de França, Lluís Maria Xirinacs i Damians, Lluís Martínez i Sistach, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lo Catalanisme, Lotari I de França, Louis Gabriel Suchet, Lovaina, Luís Díez de Aux de Armendáriz, Lucca, Luxemburg, Madrid, Madrona de Tessalònica, Malta, Mancomunitat de Catalunya, Manfred I de Sicília, Manifestació de capellans de 1966, Manresa, Manuel Arce Ochotorena, Manuel Borràs Ferré, Manuel de Irujo Ollo, Manuel de Santjust i de Pagès, Manuel Irurita Almandoz, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Moll i Salord, Mar Mediterrània, Marcelo González Martín, Mare de Déu de la Candela, Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu de Montserrat, Maresme, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria de Luna, Maria, mare de Jesús, Mariano Rajoy Brey, Marià Puigllat i Amigó, Martí l'Humà, Martí V, Martín de Córdoba y Mendoza, Marxisme, Mateo Mújica Urrestarazu, Maties Solà i Farell, Maximià, Màlaga, Màrtir, Mèxic, Múrcia, Müezzinzade Ali Paixà, Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, Mediació, Mequinensa, Messina, Migdia-Pirineus, Miguel de los Santos de San Pedro, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miquel (arcàngel), Miquel Despuig i Vacarte, Miquel Joan de Taverner i Rubí, Miquel Muntadas i Romaní, Missa, Missioneres Filles del Cor de Maria, Moixerif, Monarca, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Benet de Montserrat, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Daniel de Girona, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Monjo, Monopoli, Montblanc, Montesa, Montiró, Montjuïc (Barcelona), Montserrat, Morella, Moriscos, Mossos d'Esquadra, Moviment dels Focolars, Movimiento Nacional, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Mutualitat, Nacionalcatolicisme, Nadal, Napoleó Bonaparte, Narbona, Narcís Jubany i Arnau, Nativitat de Jesús, Nau (arquitectura), Neotomisme, Niceto Alcalá-Zamora, Nicolau Eimeric, Nicolau Rossell, Nou Testament, Novacianisme, Novena, Nunci apostòlic, Occitània, Oleguer de Barcelona, Oliba Cabreta, Orde de Cluny, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de la Cartoixa, Orde de la Mercè, Orde de Montesa, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde del Cister, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Ministres dels Malalts, Orde dels Predicadors, Orde mendicant, Orde militar, Orlhac (Alvèrnia), Osca, Osona, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, País Basc, País de Foix, Països Baixos (topònim), Pacià de Barcelona, Pacte de Ceret, Paganisme, Palerm, Palestina, Pallars, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Eugeni III, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Joan XIII, Papa Martí IV, Papa Nicolau V, Papa Sirici, Papa Urbà V, París, Parenostre, Parlament de Catalunya, Parròquia eclesiàstica, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Partit Tory, Pascual Madoz Ibáñez, Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pasqual II, Patrulles de control, Patum de Berga, Pau Claris i Casademunt, Pau d'Anagni, Pau de Sitjar i Ruata, Pau de Tars, Pau Duran, Pau i Treva de Déu, Pau III, Pèire de Marca, Pedro Cantero Cuadrado, Pedro Díaz Valdés, Pedro Martínez de San Martín, Pedro Segura y Sáenz, Península Ibèrica, Peníscola, Penedès, Peralada, Pere de Carcassona, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pere Nolasc, Pere Orsèol, Pere Tena i Garriga, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Pesta Negra, Pipí I el Breu, Pirineus, Pisa, Pius IV, Pius IX, Pius V, Pius X, Pius XI, Polònia, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Pròsper de Tarragona, Prebenda, Premonstratesos, President de la Generalitat de Catalunya, President del Govern d'Espanya, Prevere, Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, Primera Croada, Primera Guerra Carlina, Primera Internacional, Primera República Francesa, Priorat, Priscil·lianisme, Procés de Burgos, Procés de Montjuïc, Procés independentista català, Proletariat, Pronunciament, Propaganda, Protestantisme, Província eclesiàstica de Barcelona, Província eclesiàstica Tarraconense, Províncies Unides, Provença, Qüestió Romana, Quarta Croada, Quint (impost), Rafael (arcàngel), Rafael del Riego, Ramón María Narváez y Campos, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Casas i Carbó, Ramon de Penyafort, Ramon Iglésias i Navarri, Ramon Llull, Ramon Masnou i Boixeda, Ramon Pané, Ramon Strauch i Vidal, Ramon Torrella i Cascante, Ramon V de Tolosa, Rasès, Ràdio Estel, Recared I, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Regència d'Urgell, Regla de sant Benet, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Hongria, Regne d'Irlanda, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regne Franc, Rei d'Espanya, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Relíquia, Renaixença, República de Florència, República de Gènova, República de Pisa, República de Venècia, Rerum Novarum, Restauració borbònica, Reus, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Ribera d'Ebre, Ricard Maria Carles i Gordó, Ritu hispà, Ritu romà, Riudarenes, Roderic, Rodrigo Jiménez de Rada, Roger de Flor, Roger de Llúria, Roma, Romanticisme, Romànic llombard, Romuald de Ravenna, Rosa d'Or del Papa, Rosari, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagrada Família (cristianisme), Sagrament, Salvador Casañas i Pagès, Salvi Huix i Miralpeix, Sanç III de Pamplona, Sanç VII de Navarra, Sant, Sant Andreu de Sureda (monestir), Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Ermengol d'Urgell, Sant Esteve de Palautordera, Sant Fruitós de Bages, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pau del Camp, Sant Pere, Sant Pere de Camprodon, Sant Pere de les Puel·les, Sant Vicent Ferrer, Santa Aliança, Santa Cecília de Montserrat, Santa Coloma de Farners, Santa Maria d'Amer, Santa Maria d'Arles, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santa Seu, Santoral, Saqueig de Barcelona, Saqueig de Roma (410), Saragossa, Saxons, Sàpiens, Sínodes de Toluges, Sebastià Taltavull i Anglada, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Croada, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Segre, Seminari Conciliar de Barcelona, Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell, Seminari de Girona, Seminari de Vic, Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, Seminari Pontifici de Tarragona, Senat d'Espanya, Septimània, Serra d'Or, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Fraga (1133-1134), Setge de Jerusalem (1099), Setmana Santa, Setmana Tràgica, Sevilla, Silvestre Garcia Escalona, Silvestre II, Simó IV de Montfort, Simonia, Sindicalisme, Sindicat, Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, Sisebut (rei dels visigots), Sixt IV, Skanderbeg, Socialisme, Societat de Maria (Maristes), Solidaridad Obrera, Solidaritat Catalana, Solsona, Sometent, Sueus, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Taifa del moixerif, Tancada d'intel·lectuals a Montserrat, Tàtars, Teatins, Televisió de Catalunya, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Teocràcia, Teodoric II (rei dels visigots), Teologia, Tercera Croada, Tercera República Francesa, Teresa Forcades i Vila, Termenès, Terra Santa, Tiara, Tlemcen, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs d'Aquino, Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui, Tomás de Torquemada, Toponímia, Torí, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat dels Pirineus, Trece (canal de televisió), Trento, Trienni Liberal, Unió Catalanista, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Republicana (1903), Unión Católica (Espanya), Unificació italiana, Universitat de Barcelona, Universitat de Cervera, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de Salamanca, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili, Urbà II, Urbà VI, Urgell, València, Valentí Almirall i Llozer, Valentí Comellas i Santamaria, Vall d'Aran, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vascons, Víctor IV, Vítiza, Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat), Vespres Sicilianes, Via Catalana, Via Crucis, Vic, Vicari (eclesiàstic), Vicenç Ferrer i Moncho, Vicent Enrique i Tarancón, Vicepresidència del Govern de Catalunya, Violant de Bar, Virrei, Visita ad limina, Visita de Benet XVI a Barcelona, Volem bisbes catalans!, Vot, Wamba, Xavier Novell i Gomà, XXXV Congrés Eucarístic Internacional, Zenon Grocholewski, 11 de setembre, 1305, 1314, 1316, 1334, 1342, 1352, 1362, 1370, 1378, 1811, 1812, 1844, 1881, 1985, 2020, 25 de juliol, 27 d'abril. Ampliar l'índex (1084 més) » « Shrink índex

Abadia de Sant Policarp

L'abadia de Sant Policarp és una abadia benedictina del, situada al municipi de Sant Policarpi (Llenguadoc-Rosselló, França), catalogada com a monument històric.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abadia de Sant Policarp · Veure més »

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abat · Veure més »

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abat de Poblet · Veure més »

Abat Garí

Labat Garí,, fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins dels comtats de Carcasona i de Cerdanya vinculats a l'ordre de Cluny.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abat Garí · Veure més »

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abat Oliba · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Absolutisme · Veure més »

Abu-Úmar ibn Saïd

Fortalesa de Santa Àgueda Abu-Úmar ibn Saïd (?-1287) fou l'últim arrais o almoixerif (múixrif) de Manurqa (1282-1287), fill i successor d'Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abu-Úmar ibn Saïd · Veure més »

Abu-Ishaq Ibrahim I

Abu-Ishaq Ibrahim I o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya fou emir hàfsida, fill de Abu-Zakariyyà Yahya I i germà i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1279.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abu-Ishaq Ibrahim I · Veure més »

Acció Catòlica

Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Acció Catòlica · Veure més »

Acció Catòlica Obrera

LAcció Catòlica Obrera (ACO) és un moviment d'acció catòlica adult especialitzat a evangelitzar en el món del treball.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Acció Catòlica Obrera · Veure més »

Acte de fe

XIX. Un acte de fe era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la Inquisició als regnes hispànics en el seu moment de màxima activitat durant l'edat moderna, per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Acte de fe · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Adopcionisme · Veure més »

Adrià VI

Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Adrià VI · Veure més »

Agustí Cortés Soriano

Agustí Cortés Soriano (València, 23 d'octubre de 1947) és un religiós valencià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Agustí Cortés Soriano · Veure més »

Aine Bru

s Aine Bru o Ayne Bru fou un pintor del Renaixement del possiblement d'origen alemany, neerlandès o flamenc que va treballar a Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aine Bru · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Al servei del nostre poble

Al servei del nostre poble és un document de la Conferència Episcopal Tarraconense escrit el 2010 i publicat el 21 de gener del 2011, per a reafirmar el "compromís" dels bisbes catalans amb Catalunya, quan es compliren 25 anys del text Arrels cristianes de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Al servei del nostre poble · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Al-Azraq · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alacant · Veure més »

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Albert el Gran · Veure més »

Albigès

L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Albigès · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alexandre VI · Veure més »

Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons d'Aragó (bisbe) · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Almansor · Veure més »

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Almirall · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Almogàver · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Amèrica · Veure més »

Anambad

Anambad o Nambad (? — Llívia, 731) fou un bisbe d'Urgell.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anambad · Veure més »

Anarcosindicalisme

Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anarcosindicalisme · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anarquisme · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Andorra · Veure més »

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Andorra la Vella · Veure més »

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Andreu Nin i Pérez · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anoia · Veure més »

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anselm Turmeda · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antic Testament · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antipapa · Veure més »

Antisemitisme

L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antisemitisme · Veure més »

Antoni Batlle i Mestre

Antoni Batlle i Mestre (Sitges, 31 de juliol de 1888 - Barcelona, 26 de novembre de 1955) fou un sacerdot i pedagog català que va ser el gran impulsor del l'escoltisme catòlic a Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni Batlle i Mestre · Veure més »

Antoni Despuig i Dameto

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »

Antoni López i López

va ser un destacat navilier i comerciant espanyol durant el.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni López i López · Veure més »

Antoni Maria Claret i Clarà

Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni Maria Claret i Clarà · Veure més »

Antoni Maria Marcet i Poal

Antoni Maria Marcet i Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) fou un monjo de l'Abadia de Montserrat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni Maria Marcet i Poal · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antonio Cañizares Llovera

Antonio Cañizares Llovera (Utiel, 15 d'octubre de 1945) és un cardenal espanyol, arquebisbe de València.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antonio Cañizares Llovera · Veure més »

Antonio María Rouco Varela

Antonio María Rouco Varela (Vilalba, Lugo, 20 d'agost de 1936) és un cardenal espanyol.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antonio María Rouco Varela · Veure més »

Antonio Pérez Maxo

Antonio Pérez Maxo (Santo Domingo de Silos, Burchs, 2 de maig de 1562 — Tarragona, 1 de maig de 1637) fou eclesiàstic catòlic que esdevingué bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1627-1633) bisbe de Lleida (1633) i arquebisbe de Tarragona (1633-1637).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antonio Pérez Maxo · Veure més »

Anunciació

L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anunciació · Veure més »

Apostasia

Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Apostasia · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aquisgrà · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aragó · Veure més »

Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 27 de novembre de 1945 - Sant Cugat del Vallès, 6 d'abril de 2021) va ser un economista i activista català, referent dels moviments socials.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arcadi Oliveres i Boadella · Veure més »

Arcàngel

300px En les religions jueva, cristiana i islàmica els arcàngels (del grec: αρχάγγελος, archangelos.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arcàngel · Veure més »

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arcàngel Gabriel · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ardó · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arianisme · Veure més »

Arias Gallego

Arias Gallego fou un noble del llinatge de Jerez de los Caballeros o de Badajoz a Extremadura que fou bisbe de Girona i inquisidor del Regne d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arias Gallego · Veure més »

Aristotelisme

Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aristotelisme · Veure més »

Armada Reial del senyor rei d'Aragó

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Armada Reial del senyor rei d'Aragó · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Granada

L'arquebisbat de Granada és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Granada · Veure més »

Arquebisbat de Madrid

L'Arquebisbat de Madrid és una de les diòcesis en les que es divideix l'Església Catòlica a Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Madrid · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Pamplona i Tudela

L'arquebisbat de Pamplona i Tudela és la jurisdicció eclesiàstica amb seu a Pamplona i Tudela, unides des de 1984.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Pamplona i Tudela · Veure més »

Arquebisbat de Saragossa

L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbe · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arqueologia · Veure més »

Arrels cristianes de Catalunya

Arrels cristianes de Catalunya és un document de la Conferència Episcopal Tarraconense, publicat el 1985, sobre la relació entre el catolicisme i la societat catalana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arrels cristianes de Catalunya · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Art gòtic · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Art romànic · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Arxidiòcesi de Toledo

Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Arxiprestat

Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arxiprestat · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Assemblea Nacional Catalana

L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Assemblea Nacional Catalana · Veure més »

Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans

Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans (1970-1975).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans · Veure més »

Assemblea Regional Siciliana

Assemblea Regional Siciliana (en sicilià: Assimbrea Riggiunali Siciliana) és l'òrgan legislatiu de la Regió siciliana, com és prevista en el seu estatut especial.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Assemblea Regional Siciliana · Veure més »

Ató de Vic

Ciutats amb seu de bisbat fins al 1100. Ató (? - 971) fou bisbe de Vic i breument arquebisbe d'aquesta.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ató de Vic · Veure més »

Atemptat del carrer dels Canvis Nous

''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', quadre de Ramon Casas representant moments abans dels fets dels Canvis Nous. L'atemptat del carrer dels Canvis Nous fou una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896 (diumenge 7 de juny) contra una processó quan passava pel carrer.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Atemptat del carrer dels Canvis Nous · Veure més »

Aureli Maria Escarré i Jané

Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 – Barcelona, 21 d'octubre de 1968) fou un monjo benedictí i abat de Montserrat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aureli Maria Escarré i Jané · Veure més »

Aurelio de Pino Gómez

Aurelio del Pino Gómez (Riaza, Segòvia, 2 de desembre del 1888 - Madrid, 8 de desembre de 1971) fou un eclesiàstic, i bisbe de Lleida durant vint anys.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aurelio de Pino Gómez · Veure més »

Autodeterminació

Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Autodeterminació · Veure més »

Avemaria

Madona de Pompeo Batoni, 1742 Lavemaria és una oració cristiana dirigida a Maria, mare de Jesús.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Avemaria · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Avinyó · Veure més »

¡Cu-Cut!

¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і ¡Cu-Cut! · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Baix Llobregat · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Balaguer · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Baldomero Espartero · Veure més »

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Baptisme · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Baró · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Barcelona · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Barcelonès · Veure més »

Basílica menor

conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Basílica menor · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bases de Manresa · Veure més »

Batalla d'Annual

La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla d'Annual · Veure més »

Batalla de Corbins

La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Corbins · Veure més »

Batalla de Guadalete

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Guadalete · Veure més »

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bàndol nacional · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bètica · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bíblia · Veure més »

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bearn · Veure més »

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Beat · Veure més »

Beatificació de Tarragona

La Beatificació de Tarragona és el nom amb què es coneix la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs del que es va celebrar al Complex Educatiu de Tarragona el 13 d'octubre de 2013.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Beatificació de Tarragona · Veure més »

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet d'Aniana · Veure més »

Benet de Sala i de Caramany

Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet de Sala i de Caramany · Veure més »

Benet VII

Benet VII (Roma, ? – 10 de juliol del 983) fou Papa de l'Església catòlica del 974 al 983.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet VII · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet XII · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet XIII · Veure més »

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet XVI · Veure més »

Benjamín de Arriba y Castro

Benjamín de Arriba y Castro (Penamaior, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) fou bisbe de Mondoñedo (1935-1944), bisbe d'Oviedo (1944-1949), arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benjamín de Arriba y Castro · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Berà I · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Berenguer de Palou II · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Berenguer Ramon I · Veure més »

Bernat Boïl

Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bernat Boïl · Veure més »

Bernat Gui

Bernat Gui va ser un religiós dominic, Inquisidor de Tolosa entre 1307 i 1323.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bernat Gui · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bernat Tallaferro · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Besiers · Veure més »

Bigorra

Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bigorra · Veure més »

Bisbat d'Ègara

El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Ègara · Veure més »

Bisbat d'Eivissa

El bisbat d'Eivissa és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, amb seu a la ciutat d'Eivissa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Eivissa · Veure més »

Bisbat d'Empúries

El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Empúries · Veure més »

Bisbat d'Oca

El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Oca · Veure més »

Bisbat d'Osca

Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Osca · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat de Barbastre-Montsó

El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Barbastre-Montsó · Veure més »

Bisbat de Besalú

L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Besalú · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Ginebra

El bisbat de Ginebra fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat de Ginebra que va existir fins que va ser unida al bisbat de Lausana el 1821.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Ginebra · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de Lleida

El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Lleida · Veure més »

Bisbat de Mallorca

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Mallorca · Veure més »

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Perpinyà · Veure més »

Bisbat de Roda de Ribagorça

L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

miniatura El bisbat de Sant Feliu de Llobregat és una de les dues noves diòcesis catalanes creades el 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra és el bisbat de Terrassa).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Sant Feliu de Llobregat · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Solsona · Veure més »

Bisbat de Tarassona

El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Tarassona · Veure més »

Bisbat de Terrassa

Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Terrassa · Veure més »

Bisbat de Tortosa

Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Tortosa · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbe · Veure més »

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Blanca I de Navarra · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (gener de 1938)

El bombardeig aeri de Barcelona de l'1 al 30 de gener de 1938 es va produir en el context de la Guerra Civil espanyola, per part de l'aviació legionària italiana des de les seves bases a Mallorca (Illes Balears), causant 210 morts i 125 ferits, i són destruïts totalment o parcialment 87 edificis.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bombardeig de Barcelona (gener de 1938) · Veure més »

Bonaventura Ubach i Medir

Bonaventura Ubach i Medir (Barcelona, 2 d'abril de 1879 - Montserrat, 19 de febrer de 1960) fou un monjo de Montserrat, orientalista i estudiós de la Bíblia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bonaventura Ubach i Medir · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bonifaci VIII · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Borrell II · Veure més »

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Borriana · Veure més »

Bovatge

El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bovatge · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Butlla · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa per a aconseguir-les.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Butlles alexandrines · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cadis · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Calàbria · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Califat de Còrdova · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Calixt III · Veure més »

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Call · Veure més »

Call de Girona

370x370px El Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Call de Girona · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Calvinisme · Veure més »

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Camp Nou · Veure més »

Campanya de 1909

La campanya de 1909 o Segona Guerra de Melilla és el nom donat a les operacions militars espanyoles al Marroc l'any 1909.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Campanya de 1909 · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Canonge · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Capitalisme · Veure més »

Capitulació de Pedralbes

La Capitulació de Pedralbes (o Pau de Pedralbes), signada el 24 d'octubre de 1472 al Monestir de Santa Maria de Pedralbes, significà el final de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que acabà sense vencedors ni vençuts.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Capitulació de Pedralbes · Veure més »

Caputxins de Sarrià

Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Caputxins de Sarrià · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carcassona · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cardenal · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cardona · Veure més »

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carib · Veure més »

Caritat

La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Caritat · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carlemany · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles de Viana · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles el Calb · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles I de Valois · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carlisme · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carmelites · Veure més »

Carta als romans

Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carta als romans · Veure més »

Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España

La Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España (Carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de la guerra a Espanya) va ser una maniobra de propaganda internacional dels bisbes espanyols, amb el qual volien informar els catòlics arreu del món de la postura de l'Església Catòlica en la Guerra Civil.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cartago · Veure més »

Cartoixa d'Escaladei

La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la Península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cartoixa d'Escaladei · Veure més »

Cartoixa de Farneta

La cartoixa de Farneta és un monestir cartoixà que es troba a la localitat homònima de la Toscana (Itàlia).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cartoixa de Farneta · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Casal de Barcelona · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Casp · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Castellà · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Castelló de la Plana · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catalanisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catalunya · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catalunya Ràdio · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catarisme · Veure més »

Catecisme

Còdex Manesse, fol. 292v, "El Mestre de Escola de Eßlingen" (''Der Schulmeister von Eßlingen'') Un catecisme (derivat del grec antic κατηχητικός “predicador”, provinent al seu torn de l'arrel κατηχέω, "ensenyar oralment") és un resum o exposició d'una doctrina.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catecisme · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de la Seu d'Urgell

La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de la Seu d'Urgell · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de Terrassa

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Terrassa · Veure més »

Catedral de Tortosa

La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Tortosa · Veure més »

Catedral de Vic

La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Vic · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catolicisme · Veure més »

Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya

Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Càntabres · Veure més »

Càritas

Càritas (del llatí Caritas: amor, caritat) és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Càritas · Veure més »

Còdex

Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Còdex · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Còrdova · Veure més »

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Celibat · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Centre d'Estudis Pastorals

El Centre d'Estudis Pastorals (CEP) és una entitat de l'Església catòlica al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l'estudi, la investigació i la formació en l'àmbit de la pastoral i de preparar-hi capellans diocesans, religiosos i laics.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Centre d'Estudis Pastorals · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cerdanya · Veure més »

Cinquena columna

La Cinquena o Quinta columna és una part de la població d'una ciutat o país -generalment minoritària- que conspira en la clandestinitat contra el govern vigent i a favor d'un poder exterior -generalment estranger.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cinquena columna · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cisma d'Occident · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Clergat · Veure més »

Clergues regulars

Els ordes de clergues regulars són comunitats religioses catòliques compostes majoritàriament o exclusivament per sacerdots que opten per viure en comunitat, seguint una regla determinada, per tal de perfeccionar la seva vida i el seu ministeri.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Clergues regulars · Veure més »

Clergues Regulars de les Escoles Pies

Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P. o Sch. P.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Clergues Regulars de les Escoles Pies · Veure més »

Clericalisme

Clericalisme és una posició ideològica que propaga la intromissió del clericat, principalment catòlic en els afers polítics, l'ensenyament, la recerca científica i en l'esfera privada (matrimoni, sexualitat…) de tots els ciutadans, també per qui no pertany a la fe.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Clericalisme · Veure més »

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent I · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent IV · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent VII · Veure més »

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent VIII · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent XI · Veure més »

Climent XII

Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent XII · Veure més »

Combat de Malta

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Combat de Malta · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comissions Obreres · Veure més »

Comissions Obreres de Catalunya

Comissions Obreres de Catalunya, o la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, és una organització sindical catalana, confederada amb la Confederació Sindical de les Comissions Obreres d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comissions Obreres de Catalunya · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Companyia de Jesús · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Savoia · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat del Lauraguès

El comtat del Lauraguès (en occità Lauraguès en francès Lauragais) fou una jurisdicció feudal de França al Llenguadoc, regió al sud-est de Tolosa amb capital a Castellnou d'Arri que agafa el nom de la petita vila de Laurac.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat del Lauraguès · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtats catalans · Veure més »

Comunió

La comunió en les religions de tradició cristiana és el moment durant les cerimonies religioses al quals els creients consumeixen un tros de pa i de vegades un glop de vi en commemoració del Sant Sopar.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comunió · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comunisme · Veure més »

Concili de Basilea, Ferrara i Florència

El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »

Concili de Clarmont (1095)

El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili de Clarmont (1095) · Veure més »

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili de Constança · Veure més »

Concili de Lió II

És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili de Lió II · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili de Trento · Veure més »

Concili del Laterà III

El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili del Laterà III · Veure més »

Concili del Laterà IV

El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili del Laterà IV · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili ecumènic · Veure més »

Concili Provincial Tarraconense

El Concili Provincial Tarraconense va ser una reunió convocada per la Conferència Episcopal Tarraconense dels bisbes amb seu a Catalunya que es va celebrar del 21 de gener al 4 de juny del 1995 per aprofundir en les propostes del Concili Vaticà II.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili Provincial Tarraconense · Veure més »

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili Vaticà I · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili Vaticà II · Veure més »

Concilis de Toledo

Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concilis de Toledo · Veure més »

Concordat

Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concordat · Veure més »

Concordat del 1953

El Concordat del 1953 va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concordat del 1953 · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conferència episcopal

La Conferència Episcopal o Conferència Nacional de Bisbes, dins de l'Església Catòlica, és una institució de caràcter permanent, que consisteix en l'assemblea dels bisbes d'una nació o territori determinat, que exerceixen units algunes funcions pastorals respecte dels fidels del seu territori, per promoure conforme a la norma del dret el major bé que l'Església proporciona als homes, sobretot mitjançant formes i maneres d'apostolat convenientment acomodats a les peculiars circumstàncies de temps i de lloc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conferència episcopal · Veure més »

Conferència Episcopal Espanyola

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis espanyoles, en comunió amb el Pontífex Romà i sota la seva autoritat, per a l'exercici conjunt d'algunes funcions pastorals de l'episcopat respecte als fidels del seu territori, d'acord amb el Dret comú i dels seus estatuts, a fi de promoure la vida de l'Església, enfortir la seva missió evangelitzadora i respondre de manera més eficaç al major bé que l'Església ha de procurar als homes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conferència Episcopal Espanyola · Veure més »

Conferència Episcopal Tarraconense

Mapa de les diòcesis catalanes L'Eucaristia de l'Aplec de l'Esperit celebrat el 2014 al pavelló de Banyoles convocat per als joves per la Conferència Episcopal Tarraconense La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) és l'agrupació dels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense amb la província eclesiàstica de Barcelona, que es va constituir el 1969 i que està presidida per l'arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conferència Episcopal Tarraconense · Veure més »

Confessió (religió)

La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Confessió (religió) · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Congrés dels Diputats · Veure més »

Congregació per a l'Educació Catòlica

La Congregació per a l'Educació Catòlica és una Congregació de la Cúria Romana que té competència sobre totes les universitats, facultats, instituts i escoles superiors d'estudis eclesiàstics o civils que depenguin de l'Església, així com sobre les institucions i associacions amb finalitats científiques.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Congregació per a l'Educació Catòlica · Veure més »

Congregació religiosa

Una Congregació religiosa és una companyia de religiosos o religioses que només fan vots simples (a diferència dels ordes religiosos, que els fan complets), que poden ésser perpetus o temporals.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Congregació religiosa · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Consell de Cent · Veure més »

Consell de Regència

Un Consell de Regència és una institució destinada a governar un regne durant la minoria d'edat o interdicció d'un monarca.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Consell de Regència · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Consolat de Mar · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constança de Sicília · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constantinoble · Veure més »

Constitució Espanyola de 1876

La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constitució Espanyola de 1876 · Veure més »

Constitució espanyola de 1931

La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »

Consulta sobre la independència de Catalunya

La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Consulta sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Contrareforma · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Convergència i Unió · Veure més »

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »

COPE

La COPE (acrònim de Cadena de Ondas Populares de España) és una de les principals cadenes radiofòniques d'àmbit nacional a Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і COPE · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corpus Christi · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corpus de Sang · Veure més »

Corpus de Sitges

El Corpus de Sitges, que engloba la celebració de la festivitat del Corpus Christi, és una de les festes tradicionals i populars de Sitges.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corpus de Sitges · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corts de Cadis · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corts Generals · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corts Valencianes · Veure més »

Cosme de Montserrat

Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cosme de Montserrat · Veure més »

Cova de Sant Ignasi

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cova de Sant Ignasi · Veure més »

Credo

El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Credo · Veure més »

Credo dels Apòstols

XIII tradueix els "dotze articles de fe proposats pels dotze apòstols". El Credo dels Apòstols - Symbolum Apostolorum o Symbolum Apostolicum - de vegades anomenat Símbol dels Apòstols, és una declaració de principis de les creences cristianes, un credo o símbol.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Credo dels Apòstols · Veure més »

Crisi financera global del 2007-2012

1.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Crisi financera global del 2007-2012 · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cristianisme · Veure més »

Criterion

Criterion fou la primera revista de filosofia en català, dirigida pel caputxí Miquel d'Esplugues.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Criterion · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Croada Albigesa · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada de Jaume I

La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Croada de Jaume I · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Croades · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cum Multa

Cum Multa sobre la situació a Espanya és una encíclica promulgada pel Papa Lleó XIII el 8 de desembre de 1882, i dirigida als arquebisbes, bisbes i d'altres dignataris espanyols.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cum Multa · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cursus honorum · Veure més »

Dansa de la Mort

La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dansa de la Mort · Veure més »

Dansa de la Mort de Verges

La dansa de la Mort és una representació dins els actes de la processó tradicional de Dijous Sant a Verges.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dansa de la Mort de Verges · Veure més »

Decret de l'Alhambra

El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de març de 1492 pels monarques que més endavant serien denominats Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la península Ibèrica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Decret de l'Alhambra · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Dedicació

La dedicació és, en diverses confessions del cristianisme, l'acte pel qual es destina al servei diví un lloc, com ara una església o un altar.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dedicació · Veure més »

Delegació Diocesana d'Escoltisme

La Delegació Diocesana d'Escoltisme, més coneguda per les sigles DDE, fou una institució de l'escoltisme catòlic constituïda el 1956 que agrupà inicialment els agrupaments escoltes confessionals ja existents a la diòcesi de Barcelona (agrupaments que també estaven integrats en la Institució Catalana d'Escoltisme, un organisme no legalitzat de tot l'escoltisme català laic i confessional).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Delegació Diocesana d'Escoltisme · Veure més »

Deodat (bisbe de Barcelona)

Deodat o Deusdedit fou bisbe de Barcelona des de 1010 fins al 1029.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Deodat (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Despotat de Sèrbia

miniatura El Despotat de Sèrbia (serbi: Srpska despotovina o escrit en ciríl·lic: Српска деспотовина) va ser un dels últims estats serbis que van caure sota el poder de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Despotat de Sèrbia · Veure més »

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diaca · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya de 2014

A la Diada Nacional de Catalunya de 2014 es va commemorar el tricentenari de la caiguda de Barcelona i de l'abolició de les institucions catalanes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diada Nacional de Catalunya de 2014 · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diòcesi · Veure més »

Diòcesi de Vitòria

La diòcesi de Vitòria és una demarcació de l'església catòlica al País Basc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diòcesi de Vitòria · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dilectissima nobis

Dilectissima Nobis (llatí: Molt Estimada per Nosaltres) ("Sobre l'opressió de l'Església d'Espanya") és una encíclica publicada pel papa Pius XI el 3 de juny de 1933, en la qual denunciava la persecució de l'Església a Espanya, citant l'expropiació de tots els edificis de l'Església, residències episcopals, parròquies, seminaris i monestirs.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dilectissima nobis · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia merovíngia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dioclecià · Veure més »

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dionís I de Portugal · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Divorci

Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Divorci · Veure més »

Doctrina Social de l'Església

La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Doctrina Social de l'Església · Veure més »

Domènec Cols Puig

va ser un compositor i organista català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Domènec Cols Puig · Veure més »

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Domènec de Guzmán · Veure més »

Domènec Joan Sanllehy i Alrich

fou un polític català, fill del metge homeòpata Joan Sanllehy i Metges (1821-1900) i de Gertrudis Alrich.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Domènec Joan Sanllehy i Alrich · Veure més »

Dormició de Maria

Dormició de Maria'' d'''Andrea Mantegna'' La Dormició de Maria és, en el catolicisme, la glorificació del cos de Maria, la Mare de Déu mitjançant la definitiva donació de la immortalitat gloriosa sense passar per la mort, és a dir, al contrari que succeeix en la mort humana, la intervenció divina del seu fill va fer que cos i ànima glorificats no se separessin en espera del judici final i ascendissin units als cels.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dormició de Maria · Veure més »

Dret canònic

El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dret canònic · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat de Savoia · Veure més »

Dux bellorum

Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dux bellorum · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ebre · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Edicte de Milà · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eivissa · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eixample de Barcelona · Veure més »

El Correo Catalán

El Correo Catalán va ser un diari fundat a Barcelona el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà de la Roca.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і El Correo Catalán · Veure més »

El Diluvio

El Diluvio fou una publicació diària feta en castellà que es va editar a Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і El Diluvio · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1869

Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1869 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »

Elionor d'Anglaterra

Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Elionor d'Anglaterra · Veure més »

Elisabet de Portugal

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Elisabet de Portugal · Veure més »

Els matins

Els matins és un programa informatiu i d'entreteniment de Televisió de Catalunya emès per TV3 en directe de 8:00 h a 10:30 h L'eix principal del programa és la informació i els serveis.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Els matins · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Emirat de Granada · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Emperador · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Enrique Benavent Vidal

Enric Benavent i Vidal (Quatretonda, 25 d'abril del 1959) és un bisbe catòlic i teòleg valencià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Enrique Benavent Vidal · Veure més »

Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947

Les festes de lEntronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 consistiren en la solemne col·locació de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron nou.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Esclua

Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Esclua · Veure més »

Escola Pia de Catalunya

Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escola Pia de Catalunya · Veure més »

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escolàstica · Veure més »

Escoltisme

LEscoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure, fundat l'any 1907 a Anglaterra per Robert Baden-Powell, general de l'exèrcit britànic, que posteriorment es va estendre a un gran nombre de països.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escoltisme · Veure més »

Escriptura carolíngia

Pàgina de l'evangeli de Lluc L'escriptura carolíngia, també coneguda com a escriptura carolina o minúscula carolina (s. VIII - XII), és el tipus d'escriptura nascuda a Europa, d'orígens incerts, que es va desenvolupar i impulsar a l'imperi de Carlemany gràcies a la seva promoció (d'aquí el seu nom) entre els segles VII i XII.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escriptura carolíngia · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escultura · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Espanya · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Estats Pontificis · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut de Baiona

Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Estatut de Baiona · Veure més »

Etnografia

Letnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Etnografia · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eucaristia · Veure més »

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eugeni IV · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Evangeli · Veure més »

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Evolució · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Excomunió · Veure més »

Exercicis espirituals

Els exercicis espirituals recullen els ensenyaments d'Ignasi de Loiola i designen per extensió qualsevol meditació cristiana a partir de textos preparats per aprofundir en la fe en un recés.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Exercicis espirituals · Veure més »

Facultat de Teologia de Catalunya

Edifici del Seminari Conciliar de Barcelona La Facultat de Teologia de Catalunya és una institució eclesiàstica integrada a l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, té caràcter universitari i està fundada el 7 de març de 1968; es dedica a l'estudi i a l'en­senyament de la Teologia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Facultat de Teologia de Catalunya · Veure més »

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Família benedictina · Veure més »

Fèlix d'Urgell

Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fèlix d'Urgell · Veure més »

Fèlix Sardà i Salvany

Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 - 2 de gener de 1916) fou un eclesiàstic apologista i escriptor català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fèlix Sardà i Salvany · Veure més »

Fèlix Torres i Amat de Palou

Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fèlix Torres i Amat de Palou · Veure més »

Félix Bilbao y Ugarriza

Félix Bilbao y Ugarriza (Bakio, 18 de maig de 1873 - Tortosa, 18 de novembre de 1943) va ser un bisbe basc que fou bisbe de Tortosa entre els anys 1925 i 1943.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Félix Bilbao y Ugarriza · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »

Federació de Joves Cristians de Catalunya

La Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) era un moviment juvenil promogut a Barcelona el 1931 per Albert Bonet i Marrugat, activista catòlic influït pels sokols txecs i pels Sacerdots Amics dels Joves, arran d'uns articles de Bonet a El Matí titulats Un viatge de cara als joves.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Federació de Joves Cristians de Catalunya · Veure més »

Federico Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Federico Jiménez Losantos · Veure més »

Federico Tedeschini

Federico Tedeschini (Antrodoco, Laci, 12 d'octubre de 1873 – Roma, 2 de novembre de 1959) va ser un arquebisbe i cardenal italià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Federico Tedeschini · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip III de Castella · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip III de França · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip IV de França · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Àustria (cardenal-infant)

El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran d'Àustria (cardenal-infant) · Veure més »

Ferran de Lloaces i Peres

Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran de Lloaces i Peres · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fets de Maig · Veure més »

Fets del ¡Cu-Cut!

Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els "Fets del ¡Cu-Cut!" Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fets del ¡Cu-Cut! · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Fets dels Apòstols

Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fets dels Apòstols · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Feudalisme · Veure més »

Filles de Maria Escolàpies

Les Religioses de les Escoles Pies o Filles de Maria, també conegudes com a Escolàpies, són una congregació religiosa femenina, institut religiós de dret pontifici.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Filles de Maria Escolàpies · Veure més »

Fills del Cor de Maria

Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fills del Cor de Maria · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Flandes · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fogatge · Veure més »

Foment de Pietat Catalana

Foment de Pietat Catalana fou una associació eclesiàstica de Barcelona fundada l'any 1909 per Eudald Serra i Buixó dedicada a l'edició de llibres religiosos en català a preus assequibles que desenvolupà les seves activitats dins del moviment de renovació i recatalanització de l'església catòlica catalana de finals del i principis del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Foment de Pietat Catalana · Veure més »

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Forces Armades d'Espanya · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fraga · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Franc Comtat · Veure més »

Francesc (papa)

Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc (papa) · Veure més »

Francesc Armanyà i Font

Francesc Armanyà i Font (Vilanova i la Geltrú, 1718 - Tarragona, 1803), fou un dels eclesiàstics del seu temps que més defensà les idees de la Il·lustració, raó per la qual se'l considerà un jansenista.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Armanyà i Font · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Climent Sapera · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc d'Assís · Veure més »

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer · Veure més »

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc de Borja · Veure més »

Francesc Dorda Germí

Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Dorda Germí · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Pardo i Artigas

Monsenyor Francesc Pardo i Artigas (Torrelles de Foix, 26 de juny del 1946 - Girona, 31 de març de 2022) fou un sacerdot catòlic català, bisbe de Girona des del juliol de 2008 fins a la seva mort el 31 de març de 2022.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Pardo i Artigas · Veure més »

Francesc Romeu i Martí

Francesc Joaquim Romeu i Martí (Silla, Horta Sud, 21 de maig de 1974) és un advocat i polític socialista valencià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Romeu i Martí · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Veure més »

Francmaçoneria

miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francmaçoneria · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francs · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Franquisme · Veure més »

Frares Menors Observants

LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Frares Menors Observants · Veure més »

Fraticels

Els fraticels o fraticelli són un grup religiós medieval considerat com a heretgia pels catòlics.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fraticels · Veure més »

Frente de Juventudes

El Frente de Juventudes (FJ) va ser l'organització infantil i juvenil de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) que funcionà entre 1940 i 1961.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Frente de Juventudes · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona

Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona · Veure més »

Fundació Bíblica Catalana

La Fundació Bíblica Catalana és una institució dedicada a la publicació en català de llibres bíblics.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fundació Bíblica Catalana · Veure més »

Fundació Pere Tarrés

Fundació Pere Tarrés és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1985 per l'arxidiòcesi de Barcelona que es dedica al treball en l'àmbit del lleure infantil i juvenil, amb uns camps d'actuació que es basen en el foment de l'educació en el lleure, la cultura, la vida associativa, l'animació sociocultural i l'educació social.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fundació Pere Tarrés · Veure més »

Galceran de Requesens i Joan de Soler

Galceran de Requesens i Joan Dessoler (aprox. 1439 - Barcelona 1505).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Galceran de Requesens i Joan de Soler · Veure més »

Garcia Gil de Manrique y Maldonado

Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Veure més »

Garraf

El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Garraf · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gausfred II de Rosselló

Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gausfred II de Rosselló · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gènova · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gòtic català · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Generalíssim

Generalíssim és un rang militar de màxim grau, superior al de Mariscal de Camp o al de Gran Almirall, i comparable al de Comandant en Cap o al de General dels Exèrcits.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Generalíssim · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germandats Obreres d'Acció Catòlica

La Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC o GOAC) és un moviment d'Acció Catòlica fundat a Madrid el 1946 per Guillem Rovirosa i Albet amb el patrocini del cardenal Enric Pla i Deniel.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Germandats Obreres d'Acció Catòlica · Veure més »

Germans de les Escoles Cristianes de La Salle

Els Germans de les Escoles Cristianes, popularment coneguts com a Germans de La Salle o, al Principat, com La Salle (en llatí Institutum Fratrum Scholarum Christianarum) formen un institut religiós masculí de dret pontifici, una congregació laica. Els seus membres posposen al seu nom les sigles F.S.C. La congregació va ésser fundada el 1682 a Reims per Joan Baptista de La Salle per donar educació primària i professional als nens.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Germans de les Escoles Cristianes de La Salle · Veure més »

Girard I de Rosselló

Girard I de Rosselló (? - 1113) fou comte de Rosselló (1102-1113).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Girard I de Rosselló · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Girona · Veure més »

Gonzalo Queipo de Llano y Sierra

, I marquès de Queipo de Llano, va ser un general espanyol, conspirador i un dels principals protagonistes, principalment a Sevilla, del cop d'estat que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gonzalo Queipo de Llano y Sierra · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gots · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Govern d'Espanya · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregori IX · Veure més »

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregori V · Veure més »

Gregori XIII

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregori XIII · Veure més »

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregori XVI · Veure més »

Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregorio Modrego Casaus · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gremi · Veure més »

Guanahani

Illes Bahames: marcades amb un cercle es poden veure les illes que han estat identificades com Guanahani. Guanahani és el nom originari de l'illa en la qual va desembarcar Cristòfor Colom el 12 d'octubre de 1492, quan va arribar per primera vegada a Amèrica, i que va rebatejar com a «San Salvador», nom amb què encara és coneguda l'illa de les Bahames que s'identifica comunament amb l'antiga Guanahani.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guanahani · Veure més »

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guàrdia Civil · Veure més »

Guàrdia d'Assalt

El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guàrdia d'Assalt · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra de Granada · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra del Rif · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra dels remences · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra Gran · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerres de religió a França · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guifré II de Cerdanya · Veure més »

Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)

Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guillem Caçador (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Guillem de Montgrí

Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guillem de Montgrí · Veure més »

Guillem I de Besalú

Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guillem I de Besalú · Veure més »

Guillem Ramon VIII de Montcada

Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guillem Ramon VIII de Montcada · Veure més »

Hattó d'Aquitània

Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hattó d'Aquitània · Veure més »

Hòstia

Hòsties Una hòstia (del llatí hostia), també dit santíssim sagrament, és un tros prim i rodó de pa àzim (pa sense llevat) que, al catolicisme, el sacerdot consagra en la missa, junt amb el vi negre.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hòstia · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Heretgia · Veure més »

Hermenegild

Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catòlic visigot contra els arrians agrupats entorn del seu pare el rei Leovigild.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hermenegild · Veure més »

Hilari Raguer i Suñer

Hilari Raguer i Suñer (nascut Ernest Raguer i Suñer, Madrid, 11 d'agost de 1928 - Monestir de Montserrat, 1 d'octubre de 2020) fou un monjo benedictí i historiador català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hilari Raguer i Suñer · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història de l'Església Catòlica · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català · Veure més »

Hixam al-Muàyyad bi-L·lah

Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hohenstaufen · Veure més »

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Homilies d'Organyà · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Hug I d'Empúries

Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug I d'Empúries · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug I de França · Veure més »

Hug II d'Empúries

Hug II d'Empúries (?, ca.1035 - ?, 1116) va ser comte d'Empúries des de 1078 fins a la seva mort el 1116.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug II d'Empúries · Veure més »

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hugonot · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ifríqiya · Veure més »

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ignasi de Loiola · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Illes Balears · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Infal·libilitat pontifical

Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Infal·libilitat pontifical · Veure més »

Iniciativa per Catalunya Verds

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds · Veure més »

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci II · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci III · Veure més »

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci VI · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició espanyola · Veure més »

Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona

Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB) és una institució dependent de l'arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per Joan A. Ventosa i Emili Boix i Selva amb la finalitat de promoure l'estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials des d'una òptica cristiana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona · Veure més »

Isabel de Portugal i d'Aragó

Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel de Portugal i d'Aragó · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel I de Castella · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isidor de Sevilla · Veure més »

Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isidre Gomà i Tomàs · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Islam · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jansenisme · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume Collell i Bancells · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem · Veure més »

Joan Batlles i Alerm

Joan Batlles i Alerm (La Garriga, 23 de juliol de 1917 - 24 de setembre de 2017) era un sacerdot català, considerat com un personatge de referència de l'Església de Barcelona i de l'Església catalana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Batlles i Alerm · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Carrera i Planas

Plaça del bisbe Joan Carrera a l'Hospitalet de Llobregat Joan Carrera i Planas (Cornellà de Llobregat, 12 de maig de 1930 - Barcelona, 3 d'octubre de 2008), bisbe català, va ser bisbe auxiliar de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Carrera i Planas · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan de Ribera

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan de Ribera · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Gradenigo

Giovanni Gradenigo (Venècia, ca. 930 - Montecassino, febrer del 1010) fou un noble venecià, després monjo benedictí a Sant Miquel de Cuixà i anacoreta.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Gradenigo · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joan Josep Omella i Omella

Joan Josep Omella i Omella (Queretes, Matarranya, Aragó, 21 d'abril de 1946), cardenal i arquebisbe matarranyenc, és l'arquebisbe metropolità de Barcelona i el president de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep Omella i Omella · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Perelló i Pou

Joan Perelló i Pou, nascut a Santa Maria del Camí (Mallorca) el 30 d'abril de 1870, va ser preconitzat com a bisbe el 20 de Juny de 1927.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Perelló i Pou · Veure més »

Joan Sentís i Sunyer

Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Sentís i Sunyer · Veure més »

Joan XV

Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XV · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXII · Veure més »

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joana I de Castella · Veure més »

Joana Ortega i Alemany

Joana Ortega i Alemany (Barcelona, 13 de novembre de 1959) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2006 fins a 2015 i vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i consellera de Governació i Relacions Institucionals entre 2010 i 2015.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joana Ortega i Alemany · Veure més »

Joaquim Lluch i Garriga

Joaquim Lluch i Garriga, OCD (Manresa, Bages, 22 de febrer de 1816 – Umbrete, Andalusia, 23 de setembre de 1882) va ser un frare, bisbe i cardenal català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joaquim Lluch i Garriga · Veure més »

Jordi Llimona i Barret

Jordi Llimona i Barret (Barcelona, 20 de maig de 1924 - 11 de setembre de 1999) fou un religiós i escriptor català, fill de Rafael Llimona i Benet.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jordi Llimona i Barret · Veure més »

José Canalejas y Méndez

José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і José Canalejas y Méndez · Veure més »

José María de Urquinaona Bidot

José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814 – Barcelona, 31 de març de 1883) va ser un capellà espanyol, bisbe de les Canàries i de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і José María de Urquinaona Bidot · Veure més »

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Bonaparte · Veure més »

Josep Caixal i Estradé

Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Caixal i Estradé · Veure més »

Josep Cartañà i Inglés

Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) fou un religiós català, bisbe de Girona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Cartañà i Inglés · Veure més »

Josep Climent i Avinent

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Climent i Avinent · Veure més »

Josep Dalmau i Olivé

Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1926 - Gallifa, Vallès Occidental, 5 de setembre de 2018) fou un sacerdot, escriptor, teòleg i activista català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Dalmau i Olivé · Veure més »

Josep de Natzaret

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep de Natzaret · Veure més »

Josep Finestres i Monsalvo

Josep Finestres i Monsalvo (Barcelona, 5 d'abril de 1688 - Montfalcó d'Ossó, 11 de novembre de 1777) fou un erudit jurista català, germà de l'historiador Jaume Finestres.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Finestres i Monsalvo · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep Manyanet i Vives

Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Manyanet i Vives · Veure més »

Josep Maria Esquirol Calaf

Josep Maria Esquirol Calaf (Sant Joan de Mediona, Alt Penedès, 1963) és un filòsof, assagista i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Maria Esquirol Calaf · Veure més »

Josep Maria Rovira Belloso

Josep Maria Rovira Belloso (Barcelona, 10 de març de 1926 - Barcelona, 16 de juny de 2018) fou un sacerdot i teòleg català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Maria Rovira Belloso · Veure més »

Josep Maria Soler i Canals

Josep Maria Soler i Canals (Santa Eugènia de Ter, 1946) és un eclesiàstic català, fou abat de Montserrat entre els anys 2000 i 2021.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Maria Soler i Canals · Veure més »

Josep Maria Vidal i Aunós

Josep Maria Vidal i Aunós (Hòs, França, 10 de setembre de 1921 – Barcelona, 22 d'abril de 2003) fou un religiós català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Maria Vidal i Aunós · Veure més »

Josep Melcior Prat i Solà

Josep Melcior Prat i Solà (Els Prats de Rei, Anoia, 1779 - Sant Sebastià, 21 d'agost de 1855) va ser un literat, traductor i polític lliberal català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Melcior Prat i Solà · Veure més »

Josep Meseguer i Costa

Josep Meseguer i Costa (Vallibona, 9 de novembre de 1843 - Granada, 9 de desembre de 1920) va ser un religiós valencià, bisbe de Lleida i arquebisbe de Granada.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Meseguer i Costa · Veure més »

Josep Morgades i Gili

Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Morgades i Gili · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Torras i Bages · Veure més »

Josep Vila Martínez

Josep Vila Martínez (Benavites, 17 d'octubre de 1866 - València, 1 de setembre del 1932) fou un religiós i erudit conegut, sobretot, per haver sigut Bisbe de Girona entre 1925 i 1932.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Vila Martínez · Veure més »

Joventut Obrera Cristiana

La JOC a Quebec en 1939 La Joventut Obrera Cristiana (JOC) és un moviment especialitzat propi de l'Acció Catòlica, que dona resposta i s'encarna entre les persones joves de barris obrers.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joventut Obrera Cristiana · Veure més »

Juan Martínez de Contreras

Sepulcre de Juan Martínez de Contreras va ser un advocat i religiós castellà que va ser arquebisbe de Toledo des de 1423 fins a la seva mort, el 1434.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Juan Martínez de Contreras · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Judaisme · Veure més »

Judici Final

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Judici Final · Veure més »

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Juli III · Veure més »

Julià de Toledo

Julià de Toledo (Toledo, c. 642 - 6 de març de 690) va ser un eclesiàstic del Regne de Toledo, escriptor i historiador i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Julià de Toledo · Veure més »

Junts pel Sí

Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Junts pel Sí · Veure més »

Justí Guitart i Vilardebò

Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Justí Guitart i Vilardebò · Veure més »

Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra

Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra (Valladolid, 1557 o 1564 – Tortosa, 7 de setembre de 1637).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Justino Antolínez de Burgos y de Saavedra · Veure més »

Kan

Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Kan · Veure més »

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і L'ou com balla · Veure més »

La Campana de Gràcia

La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Campana de Gràcia · Veure més »

La Caputxinada

Caputxins Sarrià - Façana església La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Caputxinada · Veure més »

La Garriga

La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Garriga · Veure més »

La Humanitat

La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Humanitat · Veure més »

La Passió

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Passió · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

La Tramuntana

La Tramuntana va ser la primera escola democràtica i en valencià del País Valencià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Tramuntana · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Vanguardia · Veure més »

La Vespa

La Vespa és una dena del municipi de Morella (els Ports, País Valencià).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Vespa · Veure més »

La Veu del Montserrat

''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Veu del Montserrat · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Laïcisme · Veure més »

Lajos Kada

Lajos Kada (Budapest, Hongria 16 de novembre de 1924 – †26 de novembre de 2001) va ser arquebisbe catòlic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lajos Kada · Veure més »

Lauraguès

El Lauraguès (en occità Lauragués; en francès Lauragais o Lauraguais) és un parçan occità de l'oest del Llenguadoc, majoritàriament dins dels departaments d'Aude i Alta Garona, i amb alguns sectors menys extensos en els d'Arieja i Tarn.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lauraguès · Veure més »

Le Monde

Le Monde és un diari vespertí francès fundat per Hubert Beuve-Méry el 1944.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Le Monde · Veure més »

Leovigild

Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Leovigild · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lió · Veure més »

Libel·làtics

S'anomenaven libel·làtics als cristians que, a fi de lliurar-se de la persecució, aconseguien un certificat que acreditava que havien fet sacrificis als déus.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Libel·làtics · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Liberalisme · Veure més »

Litúrgia

200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Litúrgia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleó III (papa) · Veure més »

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleó XIII · Veure més »

Llei del Cadenat

José Canalejas, promotor de la Llei del Cadenat La Llei del Cadenat (del castellà Ley del Candado), és el terme col·loquial, que també empra la historiografia, per designar una llei de desembre de 1910, promoguda pel president espanyol, José Canalejas, que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llei del Cadenat · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llei Sàlica · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida · Veure més »

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lliga Catalana (partit) · Veure més »

Lliga Santa (1571)

La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lliga Santa (1571) · Veure més »

Llista d'abats de Montserrat

Relació dels abats del monestir de Montserrat al llarg de la història.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'abats de Montserrat · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Toledo

L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de bisbes de Solsona

El bisbat de Solsona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, que comprèn el Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Solsona · Veure més »

Llista de bisbes de Tortosa

Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Tortosa · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de presidents d'Espanya

Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de presidents d'Espanya · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llobregat · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís Bonet i Armengol

Lluís Bonet i Armengol (Barcelona, 1931)Obispado de Segorbe-Castelló, és un sacerdot català, arxipreste i rector de la Sagrada Família (1993-2018), i promotor de la causa de beatificació d'Antoni Gaudí i Cornet iniciada l'any 2000.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Bonet i Armengol · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís de Cardona i Enríquez

Lluís de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1488 - Tarragona, 1532).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís de Cardona i Enríquez · Veure més »

Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís de Requesens i Zúñiga · Veure més »

Lluís de Sanç i Manegat

Lluís de Sanç i Manegat (Puigcerdà, 1547 – Barcelona, 1620) fou fill de Francesc Sanç i Caterina Manegat i Comelles, primer bisbe de Solsona Desenvolupà la seva tasca religiosa com a capellà a Puigcerdà i a Ur (Cerdanya).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís de Sanç i Manegat · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís II de Provença

Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís II de Provença · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís IX de França · Veure més »

Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, 11 d'agost de 2007) fou un sacerdot, polític, filòsof de la noviolència i assagista català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Maria Xirinacs i Damians · Veure més »

Lluís Martínez i Sistach

Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Martínez i Sistach · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França · Veure més »

Lo Catalanisme

Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lo Catalanisme · Veure més »

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lotari I de França · Veure més »

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Louis Gabriel Suchet · Veure més »

Lovaina

Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lovaina · Veure més »

Luís Díez de Aux de Armendáriz

Luís Díez Aux de Armendáriz catalanitzat com Lluís Díez Aux d'Armendáriz (Quito,? - Barcelona, 1627) fou bisbe de Jaca (1617-1622) i d'Urgell (1622-1627).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Luís Díez de Aux de Armendáriz · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lucca · Veure més »

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Luxemburg · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid · Veure més »

Madrona de Tessalònica

Madrona (Salònica, Grècia, final del - ca. 300) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, essent martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrona de Tessalònica · Veure més »

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Malta · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manfred I de Sicília · Veure més »

Manifestació de capellans de 1966

La manifestació de capellans de 1966 va ser una concentració i manifestació d'uns cent trenta clergues vestits amb sotana que va tenir lloc l'11 de maig de 1966 davant de la "Jefatura Superior de Policía", situada a la Via Laietana de Barcelona i que finalitzar amb una brutal intervenció policial.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manifestació de capellans de 1966 · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa · Veure més »

Manuel Arce Ochotorena

Manuel Arce Ochotorena (Orobia, Navarra, 1879 - Tarragona, 1948) fou Bisbe de Zamora (1929-1938), Bisbe d'Oviedo (1938-1944), Arquebisbe de Tarragona (1944-1948) i nomenat Cardenal el 1946.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Arce Ochotorena · Veure més »

Manuel Borràs Ferré

Manuel Borràs Ferré (La Canonja, Tarragonès, 9 de setembre de 1880 - Montblanc, 12 d'agost de 1936) fou un sacerdot català, bisbe auxiliar de Tarragona i bisbe titular de Bísica (1934-1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica Romana. Va ser un dels tretze bisbes assassinats durant la persecució religiosa que hi hagué durant la Guerra Civil espanyola en el territori controlat per la República i forma part dels màrtirs de la beatificació de Tarragona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Borràs Ferré · Veure més »

Manuel de Irujo Ollo

Manuel de Irujo Ollo (Lizarra, 25 de setembre de 1891 – Bilbao, 1 de gener de 1981) va ser un polític i advocat navarrès, dirigent del Partit Nacionalista Basc, Diputat i Ministre de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel de Irujo Ollo · Veure més »

Manuel de Santjust i de Pagès

fou bisbe de Vic entre 1710 i 1717.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel de Santjust i de Pagès · Veure més »

Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Irurita Almandoz · Veure més »

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »

Manuel Moll i Salord

Manel Moll i Salord (Ciutadella, Menorca, 15 de març de 1897 – Barcelona, 23 de març de 1972) va ser bisbe de Tortosa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Moll i Salord · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània · Veure més »

Marcelo González Martín

Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència, 25 d'agost de 2004) va ser un cardenal espanyol, i, al costat del cardenal Tarancón, una figura de referència a l'Església espanyola durant la Transició.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Marcelo González Martín · Veure més »

Mare de Déu de la Candela

XVIII que representa a la Verge al costat dels guanxes i al mencey (rei) Acaimo de Güímar. Presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem (origen de la iconografia de la Candelaria). La Mare de Déu de la Candela és l'advocació de la Verge Maria que està relacionada amb la "candela" (o espelma) que simbolitza el concepte cristià de la Llum divina, que guia cap al bon camí i fa créixer la fe en Déu.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mare de Déu de la Candela · Veure més »

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mare de Déu de la Mercè · Veure més »

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maresme · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)

Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria de Luna

Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria de Luna · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mariano Rajoy Brey · Veure més »

Marià Puigllat i Amigó

Dr.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Marià Puigllat i Amigó · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Veure més »

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí V · Veure més »

Martín de Córdoba y Mendoza

Martín de Córdoba y Mendoza (Còrdova, ~ 1510 - 5 de juny de 1581) fou un religiós dominic que ocupà els bisbats de Tortosa, Plasència i Còrdova.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martín de Córdoba y Mendoza · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Marxisme · Veure més »

Mateo Mújica Urrestarazu

Mateo Mújica Urrestarazu (Idiazabal, 21 de setembre de 1870 – Zarautz, 27 d'octubre de 1968) va ser un clergue basc, bisbe de Vitòria.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mateo Mújica Urrestarazu · Veure més »

Maties Solà i Farell

Maties Solà i Farell, O.F.M.Cap. (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 11 d'agost de 1884 – Barcelona, 27 d'agost de 1973) va ser un frare i bisbe català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maties Solà i Farell · Veure més »

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maximià · Veure més »

Màlaga

Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màlaga · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màrtir · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mèxic · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Múrcia · Veure més »

Müezzinzade Ali Paixà

Müezzinzade Ali Paixà, o Müezzinzade Ali Paşa, va ser un marí otomà, gran almirall de la flota imperial entre 1569 i 1571.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Müezzinzade Ali Paixà · Veure més »

Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya

La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya és una distinció honorífica atorgada pel Parlament de Catalunya des de l'any 2000 en agraïment a la trajectòria dels membres dels seus òrgans de govern i per honorar les personalitats i els visitants il·lustres que es consideren creditors d'un reconeixement excepcional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya · Veure més »

Mediació

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s'adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l'assistència d'una persona mediadora que actua d'una manera imparcial i neutral.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mediació · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mequinensa · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Messina · Veure més »

Migdia-Pirineus

Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Migdia-Pirineus · Veure més »

Miguel de los Santos de San Pedro

Miguel de los Santos de San Pedro (Quintanadíez de la Vega, ? - Madrid, 4 de març de 1633) fou bisbe de Solsona, virrei de Catalunya i President del Consell de Castella.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel de los Santos de San Pedro · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Miquel Despuig i Vacarte

Miquel Despuig i Vacarte també conegut com Miquel Puig (Tortosa, ? — Lleida, 1559) fou un religiós i doctor en dret que esdevingué inquisidor de Catalunya i durant la seva vida tingué els títols d'abat de Santa Maria de Serrateix (1535-1545), Bisbe d'Elna (1542-52), President de la Generalitat de Catalunya (1542-1545), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1552-1556) i finalment Bisbe de Lleida (1556-59).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel Despuig i Vacarte · Veure més »

Miquel Joan de Taverner i Rubí

Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de maig de 1720) fou Canceller de Catalunya des de 1689 i bisbe de Girona des de 1699.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel Joan de Taverner i Rubí · Veure més »

Miquel Muntadas i Romaní

Miquel Muntadas i Romaní (Capellades, 30 de novembre de 1808 - Abadia de Montserrat, 8 de març de 1885) fou un eclesiàstic benedictí, abat de Montserrat des de 1858 fins a 1885.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel Muntadas i Romaní · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missa · Veure més »

Missioneres Filles del Cor de Maria

Les Missioneres Filles del Cor de Maria són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Maria Güell i Puig en 1899, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats i l'educació dels joves.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missioneres Filles del Cor de Maria · Veure més »

Moixerif

Moixerif (literalment ‘supervisor’, ‘controlador’) fou un càrrec administratiu existent a diversos estats islàmics, en primer lloc al Califat Abbàssida i després als estats que el van succeir (gaznèvides, seljúcides, aiúbides i mamelucs), així com al Magreb i al subcontinent indi (sultanat de Delhi).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Moixerif · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca · Veure més »

Monestir de Montserrat

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Montserrat · Veure més »

Monestir de Sant Benet de Montserrat

miniatura Sant Benet de Montserrat és un monestir de monges Benedictines del municipi de Marganell (Bages).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Benet de Montserrat · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Daniel de Girona

El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Daniel de Girona · Veure més »

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Veure més »

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Pere de Rodes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monjo · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monopoli · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montblanc · Veure més »

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montesa · Veure més »

Montiró

Montiró és un poble dins el terme municipal de Ventalló (Alt Empordà).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montiró · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montserrat · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Morella · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Moriscos · Veure més »

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mossos d'Esquadra · Veure més »

Moviment dels Focolars

El Moviment dels Focolars o Obra de Maria és un associació de fidels dins de l'Església catòlica, amb la finalitat de promoure la unitat i la fraternitat universal en l'amor al proïsme, (part de les seves premisses és l'anomenada regla d'or, present en gairebé totes les religions), per la qual es caracteritza per la seva forta vocació a l'ecumenisme i al diàleg interreligiós.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Moviment dels Focolars · Veure més »

Movimiento Nacional

El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Movimiento Nacional · Veure més »

Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MdLL) és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i la Paeria de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Museu de Lleida Diocesà i Comarcal · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Mutualitat

Una mutualitat, mútua o mutual és una entitat sense ànim de lucre constituïda sota els principis de la solidaritat i l'ajuda mútua en les quals unes persones s'uneixen voluntàriament per a tenir accés a uns serveis.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mutualitat · Veure més »

Nacionalcatolicisme

La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nacionalcatolicisme · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nadal · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narbona · Veure més »

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narcís Jubany i Arnau · Veure més »

Nativitat de Jesús

La Nativitat de Robert Campin (1420-1425) La Nativitat de Jesús, per als cristians la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist o simplement la Nativitat, es refereix al fet del naixement de Jesús de Natzaret, la figura central del cristianisme i és considerat el Fill de Déu pels cristians.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nativitat de Jesús · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nau (arquitectura) · Veure més »

Neotomisme

El neotomisme és el corrent més fort del moviment filosòfic catòlic de la neoescolàstica que volia revigorir i modernitzar les idees desenvolupades per Tomàs d'Aquino a l'edat mitjana com a alternativa al modernisme i la il·lustració.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Neotomisme · Veure més »

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Niceto Alcalá-Zamora · Veure més »

Nicolau Eimeric

Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nicolau Eimeric · Veure més »

Nicolau Rossell

Nicolau Rossell (Ciutat de Mallorca o Felanitx, 1314 - 23 de març de 1362).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nicolau Rossell · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nou Testament · Veure més »

Novacianisme

El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Novacianisme · Veure més »

Novena

La novena (del llatí novem, 'nou') és un exercici de devoció que es practica durant nou dies per obtenir alguna gràcia, o amb una intenció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Novena · Veure més »

Nunci apostòlic

Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nunci apostòlic · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Oliba Cabreta

Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oliba Cabreta · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Cluny · Veure més »

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Frares Menors · Veure més »

Orde de Frares Menors Conventuals

LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Frares Menors Conventuals · Veure més »

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de la Cartoixa · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde de Montesa

L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Montesa · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »

Orde dels Ministres dels Malalts

L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Ministres dels Malalts · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde mendicant · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde militar · Veure més »

Orlhac (Alvèrnia)

Orlhac, Aurillac o Ourlhat en alvernès, és un municipi al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orlhac (Alvèrnia) · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osca · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osona · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País Basc · Veure més »

País de Foix

castell de Foix El País de Foix (en occità País de Fois, en francès Pays de Foix) és una petita regió històrica d'Occitània, amb capital a Foix.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País de Foix · Veure més »

Països Baixos (topònim)

Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Països Baixos (topònim) · Veure més »

Pacià de Barcelona

Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pacià de Barcelona · Veure més »

Pacte de Ceret

El Pacte de Ceret fou un tractat entre el Principat de Catalunya i el Regne de França.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pacte de Ceret · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Paganisme · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palerm · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palestina · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pallars · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Climent V · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Eugeni III

Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Eugeni III · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Gregori XI · Veure més »

Papa Gregori XII

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Gregori XII · Veure més »

Papa Joan XIII

Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Joan XIII · Veure més »

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Martí IV · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Nicolau V · Veure més »

Papa Sirici

Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Sirici · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Urbà V · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París · Veure més »

Parenostre

El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parenostre · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parròquia eclesiàstica · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Popular de Catalunya · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Partit Tory

El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Tory · Veure més »

Pascual Madoz Ibáñez

Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »

Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677) també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pasqual II · Veure més »

Patrulles de control

Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Patrulles de control · Veure més »

Patum de Berga

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Patum de Berga · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau d'Anagni · Veure més »

Pau de Sitjar i Ruata

Pau de Sitjar i Ruata, també conegut com a Pablo de Sichar o senzillament Pau de Sitjar (Estada, Comtat de Ribagorça, actualment enquadrada a la comarca del Somontano de Barbastre, 25 de gener de 21 d'agost de 1751 - Barcelona, 1831) fou un religiós català, que esdevení Bisbe de Barcelona entre els anys 1808 i 1831.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau de Sitjar i Ruata · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau de Tars · Veure més »

Pau Duran

Pau Duran (Esparreguera, 31 de desembre de 1582 – Areny de Noguera, 18 de febrer de 1651) fou bisbe d'Urgell.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Duran · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau III · Veure més »

Pèire de Marca

Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pèire de Marca · Veure més »

Pedro Cantero Cuadrado

Pedro Cantero Cuadrado (Carrión de los Condes, 3 de febrer de 1902 - Saragossa, 19 de desembre de 1978) va ser un religiós espanyol, notable per arribar a ser Bisbe de Barbastre, de Huelva i Arquebisbe de Saragossa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pedro Cantero Cuadrado · Veure més »

Pedro Díaz Valdés

Pedro Díaz Valdés, de nom complet Pedro Díaz de Valdés y García-Argüelles (Gijón, 8 de setembre de 1740 - Barcelona, 15 de novembre de 1807) fou un religiós i naturalista espanyol, bisbe de Barcelona entre el 1798 i 1807.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pedro Díaz Valdés · Veure més »

Pedro Martínez de San Martín

Pedro Martínez de San Martín (Pamplona, 1772 - Barcelona, 24 de març de 1849) fou un religiós espanyol, bisbe de Barcelona entre els anys 1833 i 1849.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pedro Martínez de San Martín · Veure més »

Pedro Segura y Sáenz

'''Pedro Segura''' a Sevilla, fotografia feta al voltant de l'any 1950 Pedro Segura y Sáenz (Carazo, Burgos, 4 de desembre de 1880 - Madrid, 8 d'abril de 1957) va ser un religiós espanyol, membre de la jerarquia eclesiàstica, va ser cardenal i primat d'Espanya fins a la seva destitució el 1931.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pedro Segura y Sáenz · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Península Ibèrica · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peníscola · Veure més »

Penedès

Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Penedès · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada · Veure més »

Pere de Carcassona

Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Carcassona · Veure més »

Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el d'Osca

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el d'Osca · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Veure més »

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere Nolasc · Veure més »

Pere Orsèol

Pere Orsèol, de vegades escrit Ursèol, (Rivo Alto, prop d'Udine, 928 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 997), nascut Pietro Orseolo, va ser dux de la República de Venècia, retirat a la vida monàstica i eremítica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere Orsèol · Veure més »

Pere Tena i Garriga

Pere Tena i Garriga (L'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1928 - Barcelona, 10 de febrer de 2014), bisbe català, era bisbe auxiliar emèrit de Barcelona i especialista en pastoral litúrgica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere Tena i Garriga · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pesta Negra · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pipí I el Breu · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pisa · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IV · Veure més »

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IX · Veure més »

Pius V

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius V · Veure més »

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius X · Veure més »

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius XI · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Polònia · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Pròsper de Tarragona

Pròsper (Tarragona?, segona meitat del - Camogli, Ligúria, 718) va ser l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pròsper de Tarragona · Veure més »

Prebenda

Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Prebenda · Veure més »

Premonstratesos

Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Premonstratesos · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President del Govern d'Espanya

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President del Govern d'Espanya · Veure més »

Prevere

El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Prevere · Veure més »

Primer Congrés Litúrgic de Montserrat

Amb motiu de la seva vinguda pel congrés litúrgic el nunci Francesco Ragonesi visità la Sagrada Família amb Antoni Gaudí. El Primer Congrés Litúrgic de Montserrat fou un congrés sobre litúrgia celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primer Congrés Litúrgic de Montserrat · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Croada · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera Internacional

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Internacional · Veure més »

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera República Francesa · Veure més »

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Priorat · Veure més »

Priscil·lianisme

El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Priscil·lianisme · Veure més »

Procés de Burgos

L'anomenat procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Procés de Burgos · Veure més »

Procés de Montjuïc

Ramon Casas va pintar ''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Procés de Montjuïc · Veure més »

Procés independentista català

La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Procés independentista català · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Proletariat · Veure més »

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pronunciament · Veure més »

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Propaganda · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Protestantisme · Veure més »

Província eclesiàstica de Barcelona

La província eclesiàstica de Barcelona va ser erigida el 15 de juny del 2004 pel papa Joan Pau II amb la butlla Ad totius dominici.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Província eclesiàstica de Barcelona · Veure més »

Província eclesiàstica Tarraconense

Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Província eclesiàstica Tarraconense · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Províncies Unides · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Provença · Veure més »

Qüestió Romana

La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Qüestió Romana · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada · Veure més »

Quint (impost)

El quint era l'impost reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que algunes ciutats catalanes pagaven a la tresoreria reial.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quint (impost) · Veure més »

Rafael (arcàngel)

Larcàngel Rafael és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix citat al Llibre de Tobies, i juntament amb Gabriel i Miquel, un dels tres comuns a les tres religions monoteistes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rafael (arcàngel) · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rafael del Riego · Veure més »

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon Iglésias i Navarri

Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Iglésias i Navarri · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Masnou i Boixeda

Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) fou un eclesiàstic i bisbe català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Masnou i Boixeda · Veure més »

Ramon Pané

Ramon Pané fou un ermità jerònim català que va acompanyar Cristòfor Colom en el segon viatge a Amèrica i al qual es considera el primer no amerindi que va aprendre una llengua ameríndia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Pané · Veure més »

Ramon Strauch i Vidal

Ramon Strauch i Vidal (Tarragona, 1760 — Vallirana, Baix Llobregat, 15 d'abril de 1823) fou un frare franciscà, bisbe de Vic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Strauch i Vidal · Veure més »

Ramon Torrella i Cascante

Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) fou arquebisbe de Tarragona (1983-1996).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Torrella i Cascante · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rasès · Veure més »

Ràdio Estel

Ràdio Estel és una emissora de ràdio en català inaugurada el 28 d'octubre de 1994 per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ràdio Estel · Veure més »

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Recared I · Veure més »

Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 · Veure més »

Regència d'Urgell

La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regència d'Urgell · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regla de sant Benet · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Escòcia

El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Escòcia · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne d'Irlanda

El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Irlanda · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne Franc · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rei d'Espanya · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Relíquia

En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Relíquia · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Renaixença · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Florència · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Gènova · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Pisa · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Venècia · Veure més »

Rerum Novarum

La Rerum Novarum (llatí: De les noves realitats) és una encíclica publicada pel Papa Lleó XIII el 15 de maig de 1891.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rerum Novarum · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Restauració borbònica · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reus · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa · Veure més »

Ribera d'Ebre

La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ribera d'Ebre · Veure més »

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ritu hispà · Veure més »

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ritu romà · Veure més »

Riudarenes

Riudarenes és una vila i municipi de la comarca de la Selva al marge esquerre de la riera de Santa Coloma.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Riudarenes · Veure més »

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roderic · Veure més »

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roger de Flor · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roger de Llúria · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romanticisme · Veure més »

Romànic llombard

Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romànic llombard · Veure més »

Romuald de Ravenna

Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romuald de Ravenna · Veure més »

Rosa d'Or del Papa

Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosa d'Or del Papa · Veure més »

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosari · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sagrada Família (cristianisme)

Albrecht Dürer, ''Fugida a Egipte'', 1494-1497. La Sagrada Família és la representació iconogràfica de Jesús i els seus pares terrenals, Maria i Josep.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sagrada Família (cristianisme) · Veure més »

Sagrament

''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sagrament · Veure més »

Salvador Casañas i Pagès

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »

Salvi Huix i Miralpeix

Salvi Huix i Miralpeix, C.O. (Santa Margarida de Vallors, municipi de Sant Hilari Sacalm, La Selva, 22 de desembre de 1877 – Lleida, 5 d'agost de 1936) va ser un eclesiàstic i bisbe català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Salvi Huix i Miralpeix · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç VII de Navarra

Sanç VII dit “el Fort” (c. 1170 - Tudela, 1234) fou rei de Navarra (1194 - 1234).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sanç VII de Navarra · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant · Veure més »

Sant Andreu de Sureda (monestir)

El Monestir de Sant Andreu de Sureda és un antic monestir romànic benedictí del poble i comuna al qual donà nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Andreu de Sureda (monestir) · Veure més »

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Ermengol d'Urgell

Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Ermengol d'Urgell · Veure més »

Sant Esteve de Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Esteve de Palautordera · Veure més »

Sant Fruitós de Bages

Sant Fruitós de Bages és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Fruitós de Bages · Veure més »

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Genís de Fontanes (monestir) · Veure més »

Sant Martí del Canigó

L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Martí del Canigó · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pau del Camp · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere · Veure més »

Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Camprodon és un monestir benedictí situat a l'actual vila de Camprodon, al Ripollès.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere de Camprodon · Veure més »

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Aliança · Veure més »

Santa Cecília de Montserrat

Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Cecília de Montserrat · Veure més »

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Coloma de Farners · Veure més »

Santa Maria d'Amer

Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria d'Amer · Veure més »

Santa Maria d'Arles

Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria d'Arles · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Seu · Veure més »

Santoral

El santoral és el calendari litúrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santoral · Veure més »

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saqueig de Barcelona · Veure més »

Saqueig de Roma (410)

El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saqueig de Roma (410) · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saxons · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens · Veure més »

Sínodes de Toluges

Els sínodes de Toluges foren unes assemblees que tingueren lloc al a la població rossellonesa del mateix nom.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sínodes de Toluges · Veure més »

Sebastià Taltavull i Anglada

Sebastià Taltavull i Anglada (Ciutadella de Menorca, 28 de gener de 1948), bisbe menorquí, és el bisbe de Mallorca.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sebastià Taltavull i Anglada · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona Croada · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona guerra carlina · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segre · Veure més »

Seminari Conciliar de Barcelona

El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari Conciliar de Barcelona · Veure més »

Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell

El Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell és un gran edifici bastit el 1860, projectat per Romà Samsó i impulsat pel bisbe Josep Caixal.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell · Veure més »

Seminari de Girona

El Seminari de Girona o Seminari Major és un centre educatiu del Bisbat de Girona al Barri Vell de Girona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari de Girona · Veure més »

Seminari de Vic

El Seminari de Vic o Seminari Nou és un centre educatiu del Bisbat de Vic, la seu del qual, a la Ronda Camprodon de Vic, està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari de Vic · Veure més »

Seminari Major Interdiocesà de Catalunya

El Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, és un seminari de formació sacerdotal interdiocesà, que està ubicat al número 49 del Carrer de Casp de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari Major Interdiocesà de Catalunya · Veure més »

Seminari Pontifici de Tarragona

Seminari Pontifici de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari Pontifici de Tarragona · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Senat d'Espanya · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Septimània · Veure més »

Serra d'Or

Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Serra d'Or · Veure més »

Setge d'Antioquia (1097-1098)

El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Fraga (1133-1134)

El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Fraga (1133-1134) · Veure més »

Setge de Jerusalem (1099)

El Setge de Jerusalem va ser un setge que va tenir lloc entre el 7 de juny i el 15 de juliol de 1099 durant la Primera Croada.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Jerusalem (1099) · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Santa · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Tràgica · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sevilla · Veure més »

Silvestre Garcia Escalona

Silvestre Garcia Escalona (Almonacid de Toledo (Toledo), 1647«». catholic-hierarchy.org. - Salamanca, 20 d'abril de 1729) va ser bisbe de Tortosa i de Salamanca.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Silvestre Garcia Escalona · Veure més »

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Silvestre II · Veure més »

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Simó IV de Montfort · Veure més »

Simonia

Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Simonia · Veure més »

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sindicalisme · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sindicat · Veure més »

Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona

El Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona fou un sindicat d'estudiants de caràcter unitari constituït formalment a Barcelona el 9 de març de 1966.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Sisebut (rei dels visigots)

Sisebut —també Sisebodus o Sisebuth— (?- febrer del 621, Toledo) fou un rei dels visigots del 612 al 621.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sisebut (rei dels visigots) · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sixt IV · Veure més »

Skanderbeg

Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Skanderbeg · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Socialisme · Veure més »

Societat de Maria (Maristes)

La Societat de Maria, en llatí Societas Mariae, és un institut religiós de dret pontifici, una congregació clerical.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Societat de Maria (Maristes) · Veure més »

Solidaridad Obrera

Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solidaridad Obrera · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solidaritat Catalana · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solsona · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sometent · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sueus · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Taifa del moixerif

La taifa de Minurka fou un estat musulmà que va existir sobre l'illa de Menorca al.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Taifa del moixerif · Veure més »

Tancada d'intel·lectuals a Montserrat

La Tancada d'intel·lectuals a Montserrat, que tingué lloc el 12, 13 i 14 de desembre de 1970, fou el principal acte de mobilització de l'oposició antifranquista catalana amb motiu del Consell de guerra celebrat a Burgos contra militants d'ETA.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tancada d'intel·lectuals a Montserrat · Veure més »

Tàtars

Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tàtars · Veure més »

Teatins

Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teatins · Veure més »

Televisió de Catalunya

Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Televisió de Catalunya · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teocràcia · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teologia · Veure més »

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera Croada · Veure més »

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera República Francesa · Veure més »

Teresa Forcades i Vila

Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és una metgessa, teòloga i monja benedictina catalana de l'Orde de Sant Benet, al Monestir de Sant Benet de Montserrat.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teresa Forcades i Vila · Veure més »

Termenès

Termenès és el nom de la regió nord del Perapertusès, que pren el seu nom del castell de Tèrme.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Termenès · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa · Veure més »

Tiara

La tiara (Gardenia tahitensis o G. taitensis en una grafia antiga, del mot tahitià tiare) és una espècie de gardènia endèmica de Tahití, a la Polinèsia Francesa, on n'és la flor nacional.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tiara · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tlemcen · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui

Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), fou un religiós il·lustrat d'origen lleonès, bisbe de Girona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui · Veure més »

Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomás de Torquemada · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toponímia · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Torí · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Trece (canal de televisió)

Trece és un canal de televisió espanyol de TDT.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trece (canal de televisió) · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trento · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trienni Liberal · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Catalanista · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Republicana (1903) · Veure més »

Unión Católica (Espanya)

La Unión Católica va ser un partit polític espanyol de caràcter confessional que va existir a entre 1881 i 1884.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unión Católica (Espanya) · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Cervera · Veure més »

Universitat de Girona

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Girona · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Lleida · Veure més »

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Salamanca · Veure més »

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya · Veure més »

Universitat Ramon Llull

La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat Ramon Llull · Veure més »

Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili (URV) és una institució pública d'ensenyament superior amb centres a Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa, el Vendrell i Vilafranca del Penedès i que té com a objectius prioritaris la docència, la recerca i la transferència del coneixement.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat Rovira i Virgili · Veure més »

Urbà II

Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urbà II · Veure més »

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urbà VI · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urgell · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Valentí Comellas i Santamaria

Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), bisbe català, va ser administrador apostòlic (1919-33) i bisbe (1933-45) de Solsona i senador a les Corts espanyoles l'any 1923.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Valentí Comellas i Santamaria · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Occidental · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Oriental · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vascons · Veure més »

Víctor IV

Víctor IV, nascut Ottaviano di Monticelli, va ser antipapa de l'Església Catòlica de Roma entre 1159 i 1164.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Víctor IV · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vítiza · Veure més »

Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat)

La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, conegudes com a vedrunes (a partir d'això, modernament, la congregació ha pres com a "nom breu" el de Vedruna), és una congregació religiosa adscrita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l'educació de les nenes d'extracció humil.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat) · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes · Veure més »

Via Catalana

Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Via Catalana · Veure més »

Via Crucis

Representació de la dotzena estació del Via Crucis El Cireneu El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Via Crucis · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic · Veure més »

Vicari (eclesiàstic)

Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicari (eclesiàstic) · Veure més »

Vicenç Ferrer i Moncho

Vicenç Ferrer Moncho (Barcelona, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, Índia, 19 de juny de 2009), conegut internacionalment com a Vicente Ferrer, fou un missioner, primer jesuïta i després laic, a l'Índia, a la regió d'Anantapur.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicenç Ferrer i Moncho · Veure més »

Vicent Enrique i Tarancón

Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicent Enrique i Tarancón · Veure més »

Vicepresidència del Govern de Catalunya

La Vicepresidència del Govern de Catalunya és un càrrec de la Generalitat de Catalunya creat amb l'article 15 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicepresidència del Govern de Catalunya · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Virrei · Veure més »

Visita ad limina

Una visita ad limina és el viatge que fan periòdicament els bisbes a Roma per visitar les tombes dels primers apòstols, pregar-hi i informar al Papa de les novetats de la seva diòcesi.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Visita ad limina · Veure més »

Visita de Benet XVI a Barcelona

El papa Benet XVI visità la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Visita de Benet XVI a Barcelona · Veure més »

Volem bisbes catalans!

Volem bisbes catalans! fou el crit de guerra d'una campanya ciutadana, amb l'escàs ressò mediàtic que la censura del moment permetia, que amples sectors catòlics catalanistes promogueren a partir del 1966 per a reclamar el nomenament de bisbes catalans a les diòcesis de Catalunya.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Volem bisbes catalans! · Veure més »

Vot

Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007.El vot és l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferència per certa moció (p. ex. una proposta de resolució), un candidat, o una determinada selecció de candidats.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vot · Veure més »

Wamba

Wamba és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Wamba · Veure més »

Xavier Novell i Gomà

Xavier Novell i Gomà (Montfalcó d'Ossó, Ossó de Sió, 20 d'abril de 1969) és un eclesiàstic català que fou bisbe de Solsona entre 2010 i 2021.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Xavier Novell i Gomà · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »

Zenon Grocholewski

fou un cardenal polonès de l'Església Catòlica, que va ser promogut al Col·legi Cardenalici el 2001.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Zenon Grocholewski · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 11 de setembre · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1305 · Veure més »

1314

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1314 · Veure més »

1316

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1316 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1334 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1342 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1352 · Veure més »

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1362 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1370 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1378 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1811 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1812 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1844 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1881 · Veure més »

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1985 · Veure més »

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 2020 · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 25 de juliol · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 27 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de l'Església a Catalunya.