Obrir a Google MapsTaula de continguts
162 les relacions: Acció Catòlica, Almansor, Almodis, Arianisme, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Arxiprestat, Arxiu Diocesà de Barcelona, Baptisteri, Barcelona, Barcelonès, Basílica, Benet, Benet de Sala i de Caramany, Berenguer de Palou II, Bisbat d'Ègara, Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, Bisbat de Terrassa, Cardenal, Carlemany, Carlisme, Carmelites descalços, Catalunya, Catarisme, Catedral de Barcelona, Catequesi, Catolicisme, Companyia de Jesús, Concili de Sàrdica, Concili de Trento, Concili Vaticà II, Conquesta feudal hispànica, Constitució apostòlica, Convent, COVID-19, Cristianisme, Cugat màrtir, Dedicació, Delegació Diocesana d'Escoltisme, Desamortitzacions espanyoles, Diada de Sant Esteve, Diòcesi, Diòcesis dels Països Catalans, Dictadura de Primo de Rivera, Dioclecià, Església primitiva, Eulàlia de Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, ... Ampliar l'índex (112 més) »
- Bisbats de Catalunya
- Història de Barcelona
- Religió a Barcelona
Acció Catòlica
Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Acció Catòlica
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Almansor
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Almodis
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Arianisme
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Arquebisbat de Narbona
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Arquebisbat de Tarragona
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Arquebisbe
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Arxidiòcesi
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Arxiprestat
Arxiu Diocesà de Barcelona
L'Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) és la institució que custodia el fons documental emanat de l'activitat del bisbe i de la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i dels fons en dipòsit.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Arxiu Diocesà de Barcelona
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Baptisteri
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Barcelona
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Barcelonès
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Basílica
Benet
* Biografies.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Benet
Benet de Sala i de Caramany
Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Benet de Sala i de Caramany
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Berenguer de Palou II
Bisbat d'Ègara
El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Bisbat d'Ègara
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
miniatura El bisbat de Sant Feliu de Llobregat és una de les dues noves diòcesis catalanes creades el 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra és el bisbat de Terrassa).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Bisbat de Terrassa
Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Bisbat de Terrassa
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Arquebisbat de Barcelona і Cardenal
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Carlemany
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Carlisme
Carmelites descalços
Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Carmelites descalços
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Catalunya
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Catarisme
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Catedral de Barcelona
Catequesi
Llibrets de formació catequística del primer terç del segle xx. Biblioteca L'Eixerit i Lliçonari catequístic (La campana que camina) En la religió catòlica, existeix la catequesi, que és l'ensenyament de la doctrina catòlica als infants o als nous membres de la religió.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Catequesi
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Catolicisme
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Companyia de Jesús
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Concili de Sàrdica
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Concili de Trento
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Concili Vaticà II
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Conquesta feudal hispànica
Constitució apostòlica
Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Constitució apostòlica
Convent
Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Convent
COVID-19
La COVID-19 (o covid-19), també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003.
Veure Arquebisbat de Barcelona і COVID-19
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Cristianisme
Cugat màrtir
Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Cugat màrtir
Dedicació
La dedicació és, en diverses confessions del cristianisme, l'acte pel qual es destina al servei diví un lloc, com ara una església o un altar.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Dedicació
Delegació Diocesana d'Escoltisme
La Delegació Diocesana d'Escoltisme, més coneguda per les sigles DDE, fou una institució de l'escoltisme catòlic constituïda el 1956 que agrupà inicialment els agrupaments escoltes confessionals ja existents a la diòcesi de Barcelona (agrupaments que també estaven integrats en la Institució Catalana d'Escoltisme, un organisme no legalitzat de tot l'escoltisme català laic i confessional).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Delegació Diocesana d'Escoltisme
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Desamortitzacions espanyoles
Diada de Sant Esteve
Sant Esteve és la diada que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, celebració de Sant Esteve màrtir.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Diada de Sant Esteve
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Diòcesi
Diòcesis dels Països Catalans
Les diòcesis que tenen seu als Països Catalans han sofert canvis territorials al llarg de la història.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Diòcesis dels Països Catalans
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Dictadura de Primo de Rivera
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Dioclecià
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Església primitiva
Eulàlia de Barcelona
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Eulàlia de Barcelona
Facultat de Teologia de Catalunya
Edifici del Seminari Conciliar de Barcelona La Facultat de Teologia de Catalunya és una institució eclesiàstica integrada a l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, té caràcter universitari i està fundada el 7 de març de 1968; es dedica a l'estudi i a l'ensenyament de la Teologia.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Facultat de Teologia de Catalunya
Família Borja
Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Família Borja
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Felip V d'Espanya
Foment de Pietat Catalana
Foment de Pietat Catalana fou una associació eclesiàstica de Barcelona fundada l'any 1909 per Eudald Serra i Buixó dedicada a l'edició de llibres religiosos en català a preus assequibles que desenvolupà les seves activitats dins del moviment de renovació i recatalanització de l'església catòlica catalana de finals del i principis del.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Foment de Pietat Catalana
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Francesc (papa)
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Francs
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Franja de Ponent
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Generalitat de Catalunya
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Govern de Catalunya
Gregorio Modrego Casaus
Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Gregorio Modrego Casaus
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Guerra Civil catalana
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Guerra del Francès
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Heretgia
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Imperi Carolingi
Jaume Caçador
Jaume Caçador (Vic 1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561) fou bisbe de Barcelona (1546-1561) i el 58è President de la Generalitat de Catalunya (1545-1548).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Jaume Caçador
Jaume Català i Albosa
Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) fou un eclesiàstic català.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Jaume Català i Albosa
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Jaume el Conqueridor
Joan Dimes Lloris
Joan Dimes Lloris (Barcelona, segle XVI - 8 d'agost de 1598) fou bisbe d'Urgell entre 1572 i 1576, sacerdot de Barcelona, arxipreste de la Basílica de Santa Maria de Mataró, regent del Consell d'Aragó i Canceller de Catalunya.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Joan Dimes Lloris
Joan Josep Omella i Omella
Joan Josep Omella i Omella (Queretes, Matarranya, Aragó, 21 d'abril de 1946), cardenal i arquebisbe matarranyenc, és l'arquebisbe metropolità de Barcelona i el president de la Conferència Episcopal Espanyola.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Joan Josep Omella i Omella
Joan Sentís i Sunyer
Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Joan Sentís i Sunyer
José María de Urquinaona Bidot
José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814 – Barcelona, 31 de març de 1883) va ser un capellà espanyol, bisbe de les Canàries i de Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і José María de Urquinaona Bidot
Josep Climent i Avinent
Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Josep Climent i Avinent
Josep Domènec Costa i Borràs
fou un eclesiàstic, catedràtic i senador valencià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Josep Domènec Costa i Borràs
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Josep Morgades i Gili
Juliana i Semproniana
Juliana i Semproniana (Iluro, actual Mataró, últim quart del - Castrum Octavianum, actual Sant Cugat del Vallès, 304) van ser dues joves cristianes que van morir màrtirs.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Juliana i Semproniana
Laülf
Laülf fou bisbe de Barcelona en dates properes compreses entre el 689 i després del 694.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Laülf
Lampi
Lampi fou bisbe de Barcelona a finals del segle IV i successor directe de Pacià de Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Lampi
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Llista de bisbes de Barcelona
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Lloctinent de Catalunya
Lluís Martínez i Sistach
Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Lluís Martínez i Sistach
Manuel Irurita Almandoz
Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Manuel Irurita Almandoz
Marcelo González Martín
Marcelo González Martín (Villanubla, Valladolid, 16 de gener de 1918 - Fuentes de Nava, Palència, 25 d'agost de 2004) va ser un cardenal espanyol, i, al costat del cardenal Tarancón, una figura de referència a l'Església espanyola durant la Transició.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Marcelo González Martín
Mare de Déu de la Mercè
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Mare de Déu de la Mercè
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Maresme
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Mataró
Matarranya
Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Matarranya
Medir de Barcelona
Medir de Barcelona és un sant màrtir, pagès, venerat a Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Medir de Barcelona
Miguel de los Santos Díaz Gómara
Miguel de los Santos Díaz Gómara (Fitero, 5 de juliol de 1885 - Cartagena, 7 de gener de 1949) va ser un religiós espanyol, bisbe d'Osma (1924-1935) i Cartagena (1935-1949), i administrador apostòlic de Barcelona (1939-1942).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Miguel de los Santos Díaz Gómara
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Monestir
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Monestir de Montserrat
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Monestir de Sant Cugat
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Monestir de Santes Creus
Narcís Jubany i Arnau
Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Narcís Jubany i Arnau
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Oleguer de Barcelona
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Orde de la Mercè
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Orde de Sant Benet
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Orde mendicant
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Pacià de Barcelona
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Papa
Paulí de Nola
Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Paulí de Nola
Pedro Martínez de San Martín
Pedro Martínez de San Martín (Pamplona, 1772 - Barcelona, 24 de març de 1849) fou un religiós espanyol, bisbe de Barcelona entre els anys 1833 i 1849.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Pedro Martínez de San Martín
Pere Nolasc
fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Pere Nolasc
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Pirineus
Ponç de Gualba
Ponç de Gualba fou un eclesiàstic català (?, s. XIII - Barcelona, 1334).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Ponç de Gualba
Predicador (religió)
quàquer i la seva congregació. Sao Paulo, Brasil. Predicador és una paraula que es fa servir per referir-se a un ministre religiós que pronuncia sermons i homilies, generalment de contingut religiós.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Predicador (religió)
Pretextat de Barcelona
Pretextat (Bàrcino?, segona meitat del - ca. 347) fou el primer bisbe de Barcelona de qui se'n té certesa històrica i documentació acreditativa; de tots els citats com a anteriors no n'hi ha fonts que en demostrin l'existència i probablement són sants llegendaris que no van existir.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Pretextat de Barcelona
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Prevere
Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Amb motiu de la seva vinguda pel congrés litúrgic el nunci Francesco Ragonesi visità la Sagrada Família amb Antoni Gaudí. El Primer Congrés Litúrgic de Montserrat fou un congrés sobre litúrgia celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Procés de romanització
Província eclesiàstica de Barcelona
La província eclesiàstica de Barcelona va ser erigida el 15 de juny del 2004 pel papa Joan Pau II amb la butlla Ad totius dominici.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Província eclesiàstica de Barcelona
Queretes
Queretes o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Queretes
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Arquebisbat de Barcelona і Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Ramon Berenguer IV
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Ramon de Penyafort
Ràdio Estel
Ràdio Estel és una emissora de ràdio en català inaugurada el 28 d'octubre de 1994 per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Ràdio Estel
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Reforma gregoriana
Ricard Maria Carles i Gordó
Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Ricard Maria Carles i Gordó
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Salvador Casañas i Pagès
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Santa Maria del Mar
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Sínode
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Segle XII
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Segona guerra carlina
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Seminari
Seminari Conciliar de Barcelona
El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Seminari Conciliar de Barcelona
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Setmana Tràgica
Sever de Barcelona
Sever o Sever de Barcelona, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom, fou bisbe de Barcelona i màrtir.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Sever de Barcelona
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família
Trece (canal de televisió)
Trece és un canal de televisió espanyol de TDT.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Trece (canal de televisió)
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Trienni Liberal
Universitat Ramon Llull
La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Universitat Ramon Llull
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Veracreu
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Vescomtat de Barcelona
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Arquebisbat de Barcelona і Visigots
Visita de Benet XVI a Barcelona
El papa Benet XVI visità la ciutat de Barcelona els dies 6 i 7 de novembre de 2010.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Visita de Benet XVI a Barcelona
Volem bisbes catalans!
Volem bisbes catalans! fou el crit de guerra d'una campanya ciutadana, amb l'escàs ressò mediàtic que la censura del moment permetia, que amples sectors catòlics catalanistes promogueren a partir del 1966 per a reclamar el nomenament de bisbes catalans a les diòcesis de Catalunya.
Veure Arquebisbat de Barcelona і Volem bisbes catalans!
XXXV Congrés Eucarístic Internacional
El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.
Veure Arquebisbat de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 15 de juny
1640
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1640
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1808
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1814
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1850
1878
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1878
1908
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1909
1941
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1941
1948
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1948
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1952
1964
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 1964
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 2004
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 2010
324 (publicació digital)
324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 324 (publicació digital)
343
El 343 (CCCXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 343
599
El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 599
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 6 de novembre
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 7 de novembre
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Barcelona і 850
8tv
8tv, anteriorment conegut com a City TV i també com a Td8, va ser un canal de televisió privat de Catalunya que pertanyia a Emissions Digitals de Catalunya (EDICA).
Veure Arquebisbat de Barcelona і 8tv
Vegeu també
Bisbats de Catalunya
- Arquebisbat de Barcelona
- Arquebisbat de Tarragona
- Bisbat d'Urgell
- Bisbat de Girona
- Bisbat de Lleida
- Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
- Bisbat de Solsona
- Bisbat de Terrassa
- Bisbat de Tortosa
- Llista de bisbes de Vic
Història de Barcelona
- Amfiteatre i circ romans de Barcelona
- Antics municipis del pla de Barcelona
- Antoni de Villarroel i Peláez
- Arquebisbat de Barcelona
- Arxiu de la Corona d'Aragó
- Astrolabi de Barcelona
- Bandera de Barcelona
- Bandera de Santa Eulàlia
- Can Batlló (la Bordeta)
- Centre Internacional de Fotografia de Barcelona
- Ciutat Vella de Barcelona
- Companyia Transatlàntica
- Conflicte de les selfactines
- Convent de Sant Agustí Vell
- Coronela de Barcelona
- Cugat màrtir
- Diario de Barcelona
- Escut de Barcelona
- Exposició Universal de Barcelona
- Floquet de Neu
- Galeries Dalmau
- Història de Barcelona
- Ildefons Cerdà i Sunyer
- Jocs Florals
- Memorias históricas (Capmany)
- Mercat de la Boqueria
- Museu d'Història de Barcelona
- Olimpíada Popular
- Pistolerisme
- Port Vell de Barcelona
- Presó Model de Barcelona
- Rafael Casanova i Comes
- Rec Comtal
- Sant Gervasi de Cassoles
- Usatges de Barcelona
- Vaga de La Canadenca
- Vaga de tramvies
- Vil·la Joana
Religió a Barcelona
- Arquebisbat de Barcelona
També conegut com Arxidiòcesi de Barcelona, Bisbat de Barcelona, Diòcesi de Barcelona, Diòcesi de Barcino, Església de Barcelona.