Accés més ràpid que el navegador!
162 les relacions: Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya, Abd-Al·lah ibn Ta-Al·lah al-Kumí, Abu-Alí Úmar, Abu-Hafs ibn Sayrí, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Abu-Muhàmmad al-Gharnatí, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Adalil, Albarrasí, Almogàver, Artà, Aspàreg de la Barca, Ato I de Foces, Àfrica, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Batlle (antic règim), Ben Abet, Bendinat, Berenguer de Palou II, Berenguer Durfort, Berenguer Gairan, Bernat de Gurb, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Descoll, Bernat III de Centelles, Bovatge, Bus (vaixell), Caimari, Camí dels Reis (Mallorca), Cambrils, Carròs (cavaller), Castell d'Alaró, Castell de Santueri, Castell del Rei (Pollença), Catalunya, Catalunya Ràdio, Cavaller, Còmit, Chabèrt de Barbairan, Cingle, Comtat de Barcelona, Conquesta almohade de Mallorca, Consell Reial, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1228), Crònica, Cristianisme, Croada Albigesa, ..., Croades, Devesa de Farrutx, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dragonera, Editorial Moll, Empordà, Esclavitud a Mallorca, Escorca, Establiments, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferrer de Santmartí, Festa de l'Estendard, Galceran IV de Pinós, Galera, Galiota, Gilabert III de Cruïlles, Guerau VI de Cervelló, Guillem de Claramunt, Guillem de Mediona, Guillem de Montgrí, Guillem de Palafolls, Guillem de Sant Vicenç, Guillem I de Cervelló, Guillem II de Montcada i de Bearn, Host de Berenguer II de Palou a Mallorca, Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca, Hug IV d'Empúries, Hug V de Mataplana, Inhumació, Innocenci III, Islam, Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx, Jaume de Cervera (senyor de Gebut), Jaume el Conqueridor, Joan Martínez d'Eslava, Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa, Llibre dels fets, Madina Mayurqa, Magrib, Majordom del Regne d'Aragó, Mallorca, Marina de guerra catalana, Marràqueix, Menorca, Mesquita, Monestir de la Real, Musulmà, Nau (vaixell), Nunó Sanç, Occitània, Oliver de Tèrme, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Patent de cors, Pau i Treva de Déu, Peó, Pere el Catòlic, Pere el d'Osca, Pere Marsili, Pere Martell, Pero Cornel III, Pero Ferrández d'Açagra, Pero Maça de Sangarrén, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Pollença, Portabandera del Rei d'Aragó, Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, Ramon de Bell Lloc, Ramon II de Tortosa, Ramon VI de Tolosa, Ratpenats, Regne de Mallorca, República de Gènova, Repoblament de Mallorca, Rodrigo de Liçana, Rosselló, Sagetia, Salou, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sant Elm, Sant Feliu de Guíxols, Santa Ponça, Serra de Llevant, Serra de Tramuntana, Setge de Madîna Mayûrqa, Setge de Pollença, Simó IV de Montfort, Taifa, Tarida, Torsimany, Valí, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Narbona, Ximeno II d'Urrea, Xuaip, 10 de setembre, 1198, 12 de setembre, 1203, 1204, 1212, 1213, 1220, 1228, 1230, 1231, 1232, 1236, 23 de desembre, 31 de desembre, 5 de setembre. Ampliar l'índex (112 més) »
Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya
Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya (?, ? - 1203 ?), de la dinastia amaziga almoràvit dels Banu Ghàniya, va ser el darrer emir almoràvit de Mayurqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Ta-Al·lah al-Kumí
Abd-Al·lah ibn Ta-Al·lah al-Kumí (?, - ?) va ser el primer valís de Mayurqa després de la conquesta de Mayūrqa per part dels almohades.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Ta-Al·lah al-Kumí · Veure més »
Abu-Alí Úmar
Úmar ibn Àhmad ibn Úmar al-Amirí, conegut com a Abu-Alí Úmar, era un intel·lectual d'una nissaga que es pretenia descendent del califa Úmar ibn al-Khattab.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Abu-Alí Úmar · Veure més »
Abu-Hafs ibn Sayrí
Abu-Hafs ibn Sayrí (Mallorca, 24 de novembre de 1156 - 14 de febrer de 1231) fou un potentat mayurquí emparentat amb el darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, en els temps de la Croada contra Al-Mayurqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Abu-Hafs ibn Sayrí · Veure més »
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun · Veure més »
Abu-Muhàmmad al-Gharnatí
Abu-Muhàmmad al-Gharnatí (en àrab Abū Muhammad al-Garnatī), originari de Granada, va ser l'últim cadi i imam de Mayurqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Abu-Muhàmmad al-Gharnatí · Veure més »
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí · Veure més »
Adalil
Ladalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Adalil · Veure més »
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Albarrasí · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Almogàver · Veure més »
Artà
Artà és una vila i municipi de Mallorca situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca de Llevant.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Artà · Veure més »
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Aspàreg de la Barca · Veure més »
Ato I de Foces
Ato I de Foces (també anomenat Atón, Atho, Atto o Hato) (en llatí: Atto de Focibus) (?-1244) va ser un cavaller i ric-home aragonès del llinatge dels Foces, senyor de Foces i senyor d'Alcàsser.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ato I de Foces · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Àfrica · Veure més »
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Batalla de Muret · Veure més »
Batalla de Portopí
La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Batalla de Portopí · Veure més »
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Batlle (antic règim) · Veure més »
Ben Abet
Ben Abet, també escrit Benhabet, en àrab Ibn Abbād, fou un senyor andalusí mallorquí nascut a final del i mort el que apostatà i es passà al cristianisme durant la Conquesta de Mallorca del Rei en Jaume el 1229.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ben Abet · Veure més »
Bendinat
Bendinat és una localitat residencial costanera i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Bendinat · Veure més »
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Berenguer de Palou II · Veure més »
Berenguer Durfort
Berenguer Durfort era ciutadà de Barcelona i pertanyia a la Casa del rei d'Aragó.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Berenguer Durfort · Veure més »
Berenguer Gairan
Berenguer Gairan (Montpeller, segle XIII - ?, ?) va ser un marí occità al servei de Jaume I d'Aragó durant la Croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Berenguer Gairan · Veure més »
Bernat de Gurb
Bernat de Gurb (fl. 1022-1057) va ser senyor de Santa Coloma i de Queralt, fill de Sendred de Gurb i Ermengarda, casat amb Quixol.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Bernat de Gurb · Veure més »
Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga · Veure més »
Bernat Descoll
Bernat Descoll (Barcelona, 1310-1390) era lloctinent de mestre racional des del 1361 i va ser un dels principals escriptors de la Crònica de Pere el Cerimoniós sota la direcció i inspecció del mateix Pere III.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Bernat Descoll · Veure més »
Bernat III de Centelles
Bernat III de Centelles fou un cavaller català del llinatge dels Centelles, senyor de la baronia de Centelles.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Bernat III de Centelles · Veure més »
Bovatge
El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Bovatge · Veure més »
Bus (vaixell)
El bus era un vaixell emprat durant el i de molta mànega i dos o tres pals.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Bus (vaixell) · Veure més »
Caimari
Caimari és un llogaret agregat al municipi de Selva, situat al peu de la serra de Tramuntana, entre els pobles de Mancor de la Vall (a 3,4 km) i Binibona (a 2,3 km).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Caimari · Veure més »
Camí dels Reis (Mallorca)
El camí dels Reis és un antic camí de Palma, avui asfaltat, convertit en carretera i parcialment urbanitzat, que va de la Indioteria a Gènova, i que antigament arribava fins a Bendinat.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Camí dels Reis (Mallorca) · Veure més »
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Cambrils · Veure més »
Carròs (cavaller)
és el nom amb què es coneix a les fonts cristianes el cavaller d'origen germànic, fill del genovès Alamanno Costa que originà el llinatge valencià dels Carròs.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Carròs (cavaller) · Veure més »
Castell d'Alaró
Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Castell d'Alaró · Veure més »
Castell de Santueri
El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Castell de Santueri · Veure més »
Castell del Rei (Pollença)
El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Castell del Rei (Pollença) · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Catalunya · Veure més »
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Catalunya Ràdio · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Cavaller · Veure més »
Còmit
Durant l'edat mitjana, el Còmit era el responsable nàutic d'una galera i l'oficial de més rang, just per sota del capità, que exercia el comandament militar.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Còmit · Veure més »
Chabèrt de Barbairan
Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Chabèrt de Barbairan · Veure més »
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya). Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Cingle · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Comtat de Barcelona · Veure més »
Conquesta almohade de Mallorca
La Conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes de la dinastia almohade es va produir l'any 591 de l'hègira (1203 de l'era cristiana) i va enfrontar les tropes almohades amb les tropes almoràvits d''Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya que restaven a l'illa de Mayūrqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Conquesta almohade de Mallorca · Veure més »
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Consell Reial · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Barcelona (1228)
Representació de les Corts de 1228 a les pintures murals de la conquesta de Mallorca Les Corts Catalanes celebrades el desembre de 1228, sota el regnat de Jaume el Conqueridor tingueren com a escenari Barcelona i en elles amb representants dels estaments socials de l'època es decidí després de tres dies de deliberacions, la Conquesta de Mallorca.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Corts de Barcelona (1228) · Veure més »
Crònica
La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Crònica · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Cristianisme · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Croada Albigesa · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Croades · Veure més »
Devesa de Farrutx
La Devesa de Ferrutx és una possessió del terme d'Artà, situada prop de sa Colònia de Sant Pere, entre Son Sureda, Morell, sa Canova de Morell i les terres de sa Colònia de Sant Pere.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Devesa de Farrutx · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dragonera
La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Dragonera · Veure més »
Editorial Moll
LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Editorial Moll · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Empordà · Veure més »
Esclavitud a Mallorca
''El mercat d'esclaus'', de Jean-Léon Gérôme (''c''. 1885) L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Esclavitud a Mallorca · Veure més »
Escorca
Escorca (pronunciat Ascórca) és un municipi de Mallorca, que està situat a la Serra de Tramuntana i que limita amb els municipis de Fornalutx, Sóller, Bunyola, Alaró, Mancor, Selva, Campanet i Pollença.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Escorca · Veure més »
Establiments
Possessió de Sarrià Dibuix de s'antiga possessió de Son Vent Escut d'Establiments Establiments és un barri residencial de Palma, situat al districte nord de la ciutat.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Establiments · Veure més »
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Veure més »
Ferrer de Santmartí
Ferrer de Santmartí (1189-1247) fou un noble català senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Eramprunyà, Castellet i últim membre masculí del llinatge dels Santmartí.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ferrer de Santmartí · Veure més »
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Festa de l'Estendard · Veure més »
Galceran IV de Pinós
Galceran IV de Pinós, dit El Vell (?-Bagà 1277), fou un noble, senyor (ca. 1212-1277) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Albesa, Menàrguens, Fórnols (empenyorada a Galceran per la comtessa Aurembiaix d'Urgell), Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell, La Guàrdia de Ripoll (1229-1277) i Queralt.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Galceran IV de Pinós · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Galera · Veure més »
Galiota
La galiota era una galera petita de relativa gran velocitat i bones condicions evolutives, de rem i vela com la galera ordinària, d'ús gairebé exclusiu a la Mediterrània i molt emprada per la Marina Catalana.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Galiota · Veure més »
Gilabert III de Cruïlles
Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca al Palau Aguilar de Barcelona representant una escena de campanya entre el Rei en Jaume, i Berenguer de Palou. En segon terme s'hi representa Berenguer de Cruïlles i Bernat de Centelles. Gilabert III de Cruïlles i II de Calonge va ser senyor de Cruïlles i Calonge.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Gilabert III de Cruïlles · Veure més »
Guerau VI de Cervelló
Guerau VI de Cervelló (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Guerau VI de Cervelló · Veure més »
Guillem de Claramunt
Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Guillem de Claramunt · Veure més »
Guillem de Mediona
Guillem de Mediona —també anomenat Guillem d’Oló— (Santa Maria d'Oló, Bages, ? – Argençola, Anoia, 1032) fou un cavaller levita (diaca) que es casà amb Arsenda i fou pare de quatre fills.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Guillem de Mediona · Veure més »
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Guillem de Montgrí · Veure més »
Guillem de Palafolls
Guillem de Palafolls va ser un noble i cavaller català, senyor de la baronia de Palafolls.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Guillem de Palafolls · Veure més »
Guillem de Sant Vicenç
Guillem de Sant Vicenç (–) fou un noble català.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Guillem de Sant Vicenç · Veure més »
Guillem I de Cervelló
Guillem I de Cervelló (Segle XII-?) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Guillem I de Cervelló · Veure més »
Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Guillem II de Montcada i de Bearn · Veure més »
Host de Berenguer II de Palou a Mallorca
La host de Berenguer Palou II a Mallorca fou alçada per Berenguer de Palou II, bisbe de Barcelona, a instàncies del rei Jaume I per a la Croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Host de Berenguer II de Palou a Mallorca · Veure més »
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca
La Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca fou alçada per En Guillem II de Bearn i Montcada, Vescomte de Bearn a instàncies del Rei en Jaume I per a la Croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca · Veure més »
Hug IV d'Empúries
Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Hug IV d'Empúries · Veure més »
Hug V de Mataplana
Hug V de Mataplana pertanyia al llinatge dels Mataplana i era fill d'Hug IV de Mataplana i Guillema de Sales.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Hug V de Mataplana · Veure més »
Inhumació
La inhumació és l'acte de dipositar un cadàver o restes cadavèriques sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Inhumació · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Innocenci III · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Islam · Veure més »
Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx
El jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx és un jaciment arqueològic d'època islàmica situat a la vall d'Almallutx i inundat d'ençà dels anys setanta per les aigües del Gorg Blau.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx · Veure més »
Jaume de Cervera (senyor de Gebut)
Jaume de Cervera (?, 1276) fou un noble del llinatge dels Cervera de la subbranca de Gebut i Algerri.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Jaume de Cervera (senyor de Gebut) · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Martínez d'Eslava
Joan Martínez d'Eslava fou el primer cavaller que entrà a la ciutat de Mallorca en la conquesta cristiana de la ciutat, el 31 de desembre de 1229.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Joan Martínez d'Eslava · Veure més »
Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa
El Kitāb Tāʾrīẖ Mayūrqa (‘Llibre de la història de Mallorca’) és una crònica àrab dels fets ocorreguts durant la conquesta de Mallorca escrita per l'historiador àrab Ibn Amira al-Makhzumí.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa · Veure més »
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Llibre dels fets · Veure més »
Madina Mayurqa
Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Madina Mayurqa · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Magrib · Veure més »
Majordom del Regne d'Aragó
Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Majordom del Regne d'Aragó · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Mallorca · Veure més »
Marina de guerra catalana
Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Marina de guerra catalana · Veure més »
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Marràqueix · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Menorca · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Mesquita · Veure més »
Monestir de la Real
El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Monestir de la Real · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Musulmà · Veure més »
Nau (vaixell)
La nau Santa Maria al port de Funchal. Aquesta rèplica fou construïda a Galícia. Una nau o un navili és un tipus de vaixell mercant propulsat amb vela.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Nau (vaixell) · Veure més »
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Nunó Sanç · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Occitània · Veure més »
Oliver de Tèrme
Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Oliver de Tèrme · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Orde del Temple · Veure més »
Patent de cors
Patent de cors francesa de 1809 Una patent de cors (del llatí cursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Patent de cors · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Peó
D'acord amb la mitologia grega, Peó (en grec antic Παιών) va ser un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlide.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Peó · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pere el d'Osca · Veure més »
Pere Marsili
Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pere Marsili · Veure més »
Pere Martell
va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pere Martell · Veure més »
Pero Cornel III
Pero Cornel III (en català Pere Cornell) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pero Cornel III · Veure més »
Pero Ferrández d'Açagra
Pero Ferrández d'Açagra (1173/1192-1246) va ser un noble aragonès del llinatge dels Açagra, tercer senyor de la Senyoria d'Albarrasí, estat sobirà enclavat entre el Regne d'Aragó i el Regne de Castella que havia estat cedit per Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš al seu antecessor Pero Ruiz d'Açagra.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pero Ferrández d'Açagra · Veure més »
Pero Maça de Sangarrén
conquesta de Mallorca*Nota: les armes heràldiques de Pero Maça no es corresponen amb els registres consultats Pero Maça de Sangarrén (?-1245) va ser un cavaller aragonès senyor de Sangarrén.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pero Maça de Sangarrén · Veure més »
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »
Pollença
Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Pollença · Veure més »
Portabandera del Rei d'Aragó
Caplletra C del Vidal MayorS'hi representa el rei Jaume I d'Aragó; la sobrecota, el guió triangular de la llança i les gualdrapes del cavall porten la Senyera Reial.A la seva esquerra hi ha el '''Portabandera del Rei d'Aragó''' portant la Senyera Reial El Portabandera del Rei d'Aragó o Alféres era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Portabandera del Rei d'Aragó · Veure més »
Ramon Alemany de Cervelló i de Querol
Ramon Alemany de Cervelló i de Querol (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ramon Alemany de Cervelló i de Querol · Veure més »
Ramon de Bell Lloc
Ramon de Bell Lloc (–) fou un noble català.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ramon de Bell Lloc · Veure més »
Ramon II de Tortosa
Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ramon II de Tortosa · Veure més »
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ramon VI de Tolosa · Veure més »
Ratpenats
Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ratpenats · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Regne de Mallorca · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і República de Gènova · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Rodrigo de Liçana
Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Rodrigo de Liçana · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Rosselló · Veure més »
Sagetia
XV. Sagetia (també escrit sagètia) és un nom d'embarcació que designa tres tipus diferents de bastiment o vaixell.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Sagetia · Veure més »
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Salou · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sant Elm
Sant Elm és una localitat turística de Mallorca situada al terme d'Andratx, davant l'illa de la Dragonera.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Sant Elm · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Santa Ponça
Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Santa Ponça · Veure més »
Serra de Llevant
La Serra de Llevant és una serra situada entre els municipis de Granollers i de La Roca del Vallès a la comarca del Vallès Oriental, amb una elevació màxima de 179 metres.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Serra de Llevant · Veure més »
Serra de Tramuntana
Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Serra de Tramuntana · Veure més »
Setge de Madîna Mayûrqa
El setge de Madîna Mayûrqa fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Setge de Madîna Mayûrqa · Veure més »
Setge de Pollença
El Setge de Pollença fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Setge de Pollença · Veure més »
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Simó IV de Montfort · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Taifa · Veure més »
Tarida
Vista lateral d'una tarida habilitada pel transport de cavalls. La tarida (de l'àrab: teridah) era un petit vaixell comercial de la família de les galeres.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Tarida · Veure més »
Torsimany
Un torsimany (en català antic també trujamà) o dragoman era un terme per designar els traductors que servien d'intermediari entre persones de llengües diferents.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Torsimany · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Valí · Veure més »
Vescomtat de Marsella
Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Vescomtat de Marsella · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Vescomtat de Narbona · Veure més »
Ximeno II d'Urrea
Ximeno II d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea o Ximèn d'Urrea i d'Híxar) (?- 1240).
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Ximeno II d'Urrea · Veure més »
Xuaip
Xuaip de Xivert és l'apel·lació amb què es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і Xuaip · Veure més »
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 10 de setembre · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1198 · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 12 de setembre · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1203 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1204 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1212 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1213 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1220 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1228 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1230 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1231 · Veure més »
1232
Països Catalans.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1232 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 1236 · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 23 de desembre · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 31 de desembre · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Conquesta de Mallorca і 5 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Croada contra Al-Mayurqa, Croada contra Al-Mayûrqa.
