Accés més ràpid que el navegador!
289 les relacions: Abadia, Abat, Abat Odó, Absis, Aine Bru, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Album Pintoresch-Monumental de Catalunya, Alfons el Magnànim, Almansor, Alou, Andreu Bertran, Antiga Roma, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni Griera i Gaja, Arc apuntat, Arc de mig punt, Arnau Cadell, Arqueta de Sant Cugat, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Arquivolta, Art preromànic, Art romànic, Arxiu de la Corona d'Aragó, Bages, Barcelona, Barroc, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla del riu Guadiaro, Bé cultural d'interès nacional, Benet de Núrsia, Benet Maria de Moixó i de Francolí, Berenguer Dalmau, Berenguer de Palou II, Berenguer de Saltells, Berenguer Folc, Berenguer Ramon II, Bernat Boïl, Bernat Estruç, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Bisbe, Bonaventura de Gayolà i de Vilosa, Bossell (arquitectura), Campanar, Capçalera, Capitell, Carlemany, Carles el Calb, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Catalonia Sacra, Catalunya, Catedral de Girona, Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Catedral de Tarragona, Cúpula, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Centre Excursionista de Catalunya, Cimbori, Claustre, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Comtat de Barcelona, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili del Laterà IV, Contrafort, Cor (arquitectura), Cornisa, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420), Creuer (arquitectura), Cugat màrtir, Deodat (abat de Sant Cugat), Desamortitzacions espanyoles, Dovella, Drac, Edicte de Milà, El Temps, Elisabet de Nimes, Enric Monjo i Garriga, Ermessenda de Carcassona, Ermita de Sant Adjutori, Escolàstica de Núrsia, Església primitiva, Eustaquio de Azara y Perera, Família benedictina, Ferran d'Antequera, Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, Finestra, Francesc Santacruz i Artigues, Francesc Santacruz i Gener, Fris, Gablet, Gaietà Estadella i Solé, Gòtic català, Generalitat de Catalunya, Girona, Gregori IX, Griu, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guillem de Torroja, Heliografia, III Concili de Toledo, Itàlia, Jacint Torres i Reyató, Jaume el Conqueridor, Jeroni Martorell i Terrats, Josep Gregori de Montero i d'Alòs, Lesena, Lladronera, Llatí, Lleó, Llenguadoc, Llista d'abats del monestir de Sant Cugat, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de França, Lluís Domènech i Montaner, Lluís el Tartamut, Lotari I de França, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Valls i Gorina, Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu de Sant Cugat, Mènsula, Medir de Barcelona, Merlet, Merlet català, Monestir, Monestir de Sant Llorenç del Munt, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Montjuïc (Barcelona), Montseny, Museu Civico d'Arte Antica, Museu de Sant Cugat, Museu Diocesà de Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Neoclassicisme, Ocells, Oleguer de Barcelona, Opus incertum, Orde de Sant Benet, Orgue, Oriol Martorell i Codina, Ostofred, Palau Berenguer d'Aguilar, Peixos, Penedès, Pere d'Albalat, Pere el Cerimoniós, Pere Serra, Pica baptismal, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Pont de Can Vernet, Premi Pere Ferrer, President de la Generalitat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Gaufred, Refetor, Regla de sant Benet, Renaixement, Retaule, Rosassa, Sagristia, Sala capitular, Sant Cugat del Vallès, Sant Jordi, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Clarà, Sant Pere de Galligants, Sant Salvador de Breda, Santa Cecília de Montserrat, Santa Maria de Palautordera, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria del Pi, Saqueig de Barcelona, Sarraïns, Sàpiens, Silvestre II, Sirena, Terrassa, Timpà (arquitectura), Torí, Torre mestra, Torre Negra, Ull de bou, Universitat Autònoma de Barcelona, Vallès, Valldoreix, Vestíbul, 1010, 1013, 1053, 1063, 1091, 1099, 1103, 1109, 1127, 1131, 1143, 1145, 1190, 1215, 1220, 1221, 1223, 1225, 1231, 1232, 1233, 1234, 1241, 1243, 1247, 1251, 1255, 1277, 1291, 1294, 1337, 1350, 1351, 1375, 1385, 1398, 1408, 1411, 1415, 1416, 1419, 1471, 15 de febrer, 1502, 1504, 1507, 1526, 1561, 1571, 1688, 17 d'octubre, 17 de gener, 1706, 1735, 1746, 1782, 1788, 1789, 1790, 1798, 1818, 1835, 1844, 1851, 19 d'octubre, 1911, 1912, 1931, 1936, 1938, 1941, 1942, 1968, 1972, 1980, 1982, 2 d'abril, 20 de gener, 21 de març, 27 d'octubre, 28 de desembre, 28 de gener, 6 d'abril, 717, 777, 785, 8 d'agost, 852, 877, 973, 985, 986. Ampliar l'índex (239 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Abadia · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Abat · Veure més »
Abat Odó
Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Abat Odó · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Absis · Veure més »
Aine Bru
s Aine Bru o Ayne Bru fou un pintor del Renaixement del possiblement d'origen alemany, neerlandès o flamenc que va treballar a Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Aine Bru · Veure més »
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
L'antic edifici de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va ser la seu de l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) des de 1932 fins al 2007.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ajuntament de Sant Cugat del Vallès · Veure més »
Album Pintoresch-Monumental de Catalunya
LAlbum Pintoresch-Monumental de Catalunya: aplech de vistas dels més notables monuments i paisatjes d'aquesta terra acompanyadas de descripcions y noticias históricas y de guias pera que sían fácilment visitats, és una edició luxosa promoguda per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, publicada entre 1878 i 1879 en entregues mensuals.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Album Pintoresch-Monumental de Catalunya · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Alfons el Magnànim · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Almansor · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Alou · Veure més »
Andreu Bertran
Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Andreu Bertran · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Antiga Roma · Veure més »
Antoni Aulèstia Pijoan
Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Antoni Aulèstia Pijoan · Veure més »
Antoni Griera i Gaja
Antoni Griera i Gaja (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 17 de gener de 1887 - Castellar del Vallès, el Vallès Occidental, 4 de desembre de 1973) fou un eclesiàstic i filòleg català.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Antoni Griera i Gaja · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Arc apuntat · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Arc de mig punt · Veure més »
Arnau Cadell
Arnau Cadell o Gatell fou un escultor català del i. Junt amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat iniciat vers el 1190 i de la catedral de Girona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Arnau Cadell · Veure més »
Arqueta de Sant Cugat
LArqueta de Sant Cugat és un reliquiari d'orfebreria de principi del.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Arqueta de Sant Cugat · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Arquitectura romànica · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Arquivolta · Veure més »
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Art preromànic · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Art romànic · Veure més »
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bages · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Barcelona · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Barroc · Veure més »
Batalla d'Aqbat al-Bakr
La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Batalla d'Aqbat al-Bakr · Veure més »
Batalla del riu Guadiaro
La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Batalla del riu Guadiaro · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Benet de Núrsia · Veure més »
Benet Maria de Moixó i de Francolí
Benet Maria de Moixó i de Francolí (Cervera, diòcesi de Solsona, 10 d'abril del 1763 - Salta, 1816) fou un monjo benedictí cerverí que el 1805 fou nomenat arquebisbe de Charcas - avui dia arxidiòcesi de Sucre - al Virregnat del Riu de la Plata, llavors territori colonial espanyol.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Benet Maria de Moixó i de Francolí · Veure més »
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Berenguer Dalmau · Veure més »
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Berenguer de Palou II · Veure més »
Berenguer de Saltells
Berenguer de Saltells (ca. 1318, Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental - ?) fill d'un ric propietari, Raimon de Saltells, i que va desaparèixer, per aixoplugar-se a les muntanyes pirinenques properes a Andorra, l'any 1350, després de matar Arnau Ramon de Biure, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès en plena Missa del gall, acompanyat d'altres cinc persones, en no estar d'acord amb l'herència del seu pare, que donava la major part de les propietats al monestir.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Berenguer de Saltells · Veure més »
Berenguer Folc
Berenguer Folc o Berenguer Bernat fou abat del monestir de Sant Cugat (1091-1103) i bisbe de Barcelona (1100-1106).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Berenguer Folc · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat Boïl
Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bernat Boïl · Veure més »
Bernat Estruç
Bernat Estruç o Estruc (segles XIV-XV) fou successivament abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), Sant Esteve de Banyoles (1401-1408), abat del monestir de Sant Pere de Rodes entre 1409 i 1413, i de Sant Cugat del Vallès (1413-1419).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bernat Estruç · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bisbat de Vic · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bisbe · Veure més »
Bonaventura de Gayolà i de Vilosa
fou un eclesiàstic català.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bonaventura de Gayolà i de Vilosa · Veure més »
Bossell (arquitectura)
En art i arquitectura, un bossell, bocell o òvul, és una motllura semicilíndrica i de secció més o menys circular que habitualment es troba al basament de les columnes.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Bossell (arquitectura) · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Campanar · Veure més »
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Capçalera · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Capitell · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Carles el Calb · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Catalonia Sacra
Catalonia Sacra és una iniciativa dels deu bisbats catalans, que té com a objectiu donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l'Església Catòlica de Catalunya per tal d'incrementar-ne les visites.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Catalonia Sacra · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Catalunya · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Catedral de Girona · Veure més »
Catedral de Sant Ponç de Tomièiras
L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Catedral de Tarragona · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Cúpula · Veure més »
Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya
El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) és una institució dedicada a la conservació i restauració dels béns que conformen el patrimoni cultural moble català.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya · Veure més »
Centre Excursionista de Catalunya
Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Cimbori · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Claustre · Veure més »
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Comtat de Barcelona · Veure més »
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »
Concili del Laterà IV
El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Concili del Laterà IV · Veure més »
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Contrafort · Veure més »
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Cor (arquitectura) · Veure més »
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Cornisa · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Cugat màrtir
Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Cugat màrtir · Veure més »
Deodat (abat de Sant Cugat)
Deodat o Donum Dei, Deo Dato o Teodor, se'l suposa el primer abat del monestir de Sant Cugat (785-818) i presumiblement elegit per Carlemany.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Deodat (abat de Sant Cugat) · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Dovella · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Drac · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Edicte de Milà · Veure més »
El Temps
El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і El Temps · Veure més »
Elisabet de Nimes
Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Elisabet de Nimes · Veure més »
Enric Monjo i Garriga
Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) fou un escultor català.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Enric Monjo i Garriga · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Ermita de Sant Adjutori
L'Ermita de Sant Adjutori és una església romànica del del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ermita de Sant Adjutori · Veure més »
Escolàstica de Núrsia
Escolàstica (Núrsia, Úmbria, ca. 480 - Piumarola, Villa Santa Lucia, 547) va ser una dona italiana, germana de Benet de Núrsia que es va consagrar a la vida religiosa.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Escolàstica de Núrsia · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Església primitiva · Veure més »
Eustaquio de Azara y Perera
fou un eclesiàstic espanyol.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Eustaquio de Azara y Perera · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Família benedictina · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens
Ferran Folc de Cardona-Anglesola i de Requesens (Nàpols, 20 de novembre de 1521 - monestir de Sant Cugat, 13 de setembre de 1571).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens · Veure més »
Finestra
'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Finestra · Veure més »
Francesc Santacruz i Artigues
Francesc Santacruz i Artigues (? - Sant Feliu de Codines, 20 de febrer de 1730) documentat entre els anys 1665 i 1721, fou un dels escultors més considerats del barroc català i un dels fundadors del gremi d'escultors de Barcelona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Francesc Santacruz i Artigues · Veure més »
Francesc Santacruz i Gener
Francesc Santacruz i Gener (c. 1680 - any 1726) fou un escultor i enginyer militar català.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Francesc Santacruz i Gener · Veure més »
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Fris · Veure més »
Gablet
Gablet de la Catedral de Nidaros (Noruega). Un gablet és un element decoratiu en forma de frontó triangular i en punta que se situa com a coronament de la portalada d'una església o catedral, preferentment gòtica.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Gablet · Veure més »
Gaietà Estadella i Solé
Gaietà Estadella i Solé (Barcelona, 1875 - idem. 1944) fou un orguener català de l'època post-romàntica.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Gaietà Estadella i Solé · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Gòtic català · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Girona · Veure més »
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Gregori IX · Veure més »
Griu
El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Griu · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guillem de Torroja
Guillem de Torroja (Solsona - Tarragona, 1174) fou bisbe de Barcelona (1144-1171) i arquebisbe de Tarragona (1171-1174).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Guillem de Torroja · Veure més »
Heliografia
325x325px Primera heliografia conservada presa de la natura per Niepce el 1826, "Vista des de la finestra a la mansió Le Gras de Saint-Loup-de-Varennes" L'heliografia (en francès: héliographie) és el procés fotogràfic inventat per Joseph Nicéphore Niépce al voltant de 1822, que el va fer servir per a fer les primeres fotografies permanents preses de la natura, Vista des de la finestra a Le Gras (cap a 1826).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Heliografia · Veure més »
III Concili de Toledo
El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і III Concili de Toledo · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Itàlia · Veure més »
Jacint Torres i Reyató
Jacint Torres i Reyató (o Jacinto Torres i Reyetó) (Barcelona, 19 de setembre de 1850 - 22 de gener de 1926) fou un poeta, forjador i mestre d'obres.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Jacint Torres i Reyató · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jeroni Martorell i Terrats
Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »
Josep Gregori de Montero i d'Alòs
Josep Gregori de Montero i d'Alòs (Barcelona, 9 de maig de 1731 – Sant Cugat del Vallès, 26 de març de 1815).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Josep Gregori de Montero i d'Alòs · Veure més »
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Lesena · Veure més »
Lladronera
Dibuix d'una secció d'una lladronera en la qual es pot veure detalladament el disseny Una lladronera o matacà és una caixa d'obra sòlida, coberta i volada, que se situa a la part alta d'una muralla, en llenços i torres o de qualsevol altra fortificació i que sobresurt d'aquesta per la seva part exterior, també anomenada "galeria en voladís".
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Lladronera · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Llatí · Veure més »
Lleó
El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Lleó · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Llenguadoc · Veure més »
Llista d'abats del monestir de Sant Cugat
La llista d'abats del monestir de Sant Cugat inclou tot l'abaciologi d'aquest cenobi masculí des de la seva fundació al fins a l'exclaustració de l'any 1835, deguda a la Desamortització.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Llista d'abats del monestir de Sant Cugat · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Lotari I de França · Veure més »
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »
Manuel Valls i Gorina
Signatura de Manuel Valls i Gorina al ''Preludi per a piano'' Manuel Valls i Gorina (Badalona, 1920 - Barcelona, 9 de setembre de 1984) va ser un compositor, músic, professor i crític musical català.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Manuel Valls i Gorina · Veure més »
Mare de Déu de Montserrat
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »
Mare de Déu de Sant Cugat
La Mare de Déu de Sant Cugat és una escultura realitzada el 1218 que es conserva al Museu de Terrassa, i s'exposa a la Sala Medieval del Castell Cartoixa de Vallparadís, al Vallès Occidental.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Mare de Déu de Sant Cugat · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Mènsula · Veure més »
Medir de Barcelona
Medir de Barcelona és un sant màrtir, pagès, venerat a Barcelona i Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Medir de Barcelona · Veure més »
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Merlet · Veure més »
Merlet català
El merlet català és un merlet escalonat, és a dir, que té un perfil lateral amb un mínim de dos escalons abans de la dent superior, tots de la mateixa alçada i amplada que la dent superior.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Merlet català · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Monestir · Veure més »
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Monestir de Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Montseny
Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Montseny · Veure més »
Museu Civico d'Arte Antica
La façana del museu El museu Civico d'Arte Antica (Museu d'Art Antic) es troba en el complex històric de Palazzo Madama i Casafort Acaja a la Piazza Castello, a Torí.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Museu Civico d'Arte Antica · Veure més »
Museu de Sant Cugat
El Museu de Sant Cugat es va inaugurar el 23 d'abril de 2003 amb la missió de vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni històric, artístic i cultural de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Museu de Sant Cugat · Veure més »
Museu Diocesà de Barcelona
El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Museu Diocesà de Barcelona · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Neoclassicisme · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ocells · Veure més »
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Oleguer de Barcelona · Veure més »
Opus incertum
Capes d'''opus incertum'' al flanc oriental de la terrassa del santuari de Júpiter Ànxur a Terracina, al Laci Lopus incertum (en llatí, literalment, 'obra irregular') era una antiga tècnica constructiva romana que usava carreus tallats de forma irregular, col·locats aleatòriament dins un mur dopus caementicium.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Opus incertum · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Orgue · Veure més »
Oriol Martorell i Codina
Oriol Martorell i Codina (Barcelona, 10 de novembre de 1927 - Barcelona, 24 d'agost de 1996) fou director de coral, pedagog i catedràtic en història.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Oriol Martorell i Codina · Veure més »
Ostofred
Ostofred, Ortofredus o Ortofred, és el primer abat conegut del monestir de Sant Cugat, el qual és citat en un precepte de Lluís el Tartamut (878) pel qual se subjecta el monestir a la seu de Barcelona del bisbe Frodoí.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ostofred · Veure més »
Palau Berenguer d'Aguilar
El Palau Berenguer d'Aguilar és un edifici situat als carrers de Montcada i de Cremat Gran de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Palau Berenguer d'Aguilar · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Peixos · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Penedès · Veure més »
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Pere d'Albalat · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Serra
Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic ser actiu entre 1357 i 1406.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Pere Serra · Veure més »
Pica baptismal
XII cognom.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Pica baptismal · Veure més »
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »
Pont de Can Vernet
El pont de Can Vernet és una part d'un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès construït molt probablement al amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Pont de Can Vernet · Veure més »
Premi Pere Ferrer
El "Premi Pere Ferrer de Narrativa Històrica Breu" és destinat a tots els alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius a Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Premi Pere Ferrer · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon Gaufred
Ramon Gaufred fou bisbe de Vic des del 1110 fins al 26 de novembre del 1146 data de la seva mort a la ciutat de Cardona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ramon Gaufred · Veure més »
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Refetor · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Regla de sant Benet · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Renaixement · Veure més »
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Retaule · Veure més »
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Rosassa · Veure més »
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sagristia · Veure més »
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sala capitular · Veure més »
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sant Cugat del Vallès · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sant Jordi · Veure més »
Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sant Pau del Camp · Veure més »
Sant Pere de Clarà
Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona (Maresme), però més proper a Òrrius (Maresme).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sant Pere de Clarà · Veure més »
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sant Pere de Galligants · Veure més »
Sant Salvador de Breda
El monestir de Sant Salvador de Breda és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Breda, a la comarca de la Selva, molt a prop del massís del Montseny.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sant Salvador de Breda · Veure més »
Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Santa Cecília de Montserrat · Veure més »
Santa Maria de Palautordera
Santa Maria de Palautordera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Santa Maria de Palautordera · Veure més »
Santa Maria de Valldonzella
Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Santa Maria del Pi · Veure més »
Saqueig de Barcelona
El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Saqueig de Barcelona · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sarraïns · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sàpiens · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Silvestre II · Veure més »
Sirena
Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Sirena · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Terrassa · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Timpà (arquitectura) · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Torí · Veure més »
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Torre mestra · Veure més »
Torre Negra
La Torre Negra és una masia romànica fortificada que data de l'any 1145, creada com a fortalesa per defensar l'àmbit territorial del monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), i que va ser reconstruïda entre els segles i. Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Torre Negra · Veure més »
Ull de bou
Sant Andreu de Clarà (Solsonès) Lull de bou, en arquitectura, és una petita finestra o lluerna de forma ovalada o circular.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Ull de bou · Veure més »
Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Vallès · Veure més »
Valldoreix
Valldoreix és un poble que és una entitat municipal descentralitzada pertanyent a Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Valldoreix · Veure més »
Vestíbul
'''Vestíbul''' de l'Estació de França (Barcelona) Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de cambres gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і Vestíbul · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1010 · Veure més »
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1013 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1053 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1063 · Veure més »
1091
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1091 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1099 · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1103 · Veure més »
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1109 · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1127 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1131 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1143 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1145 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1190 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1215 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1220 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1221 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1223 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1225 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1231 · Veure més »
1232
Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1232 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1233 · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1234 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1241 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1243 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1247 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1251 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1255 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1277 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1291 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1294 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1337 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1350 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1351 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1375 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1385 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1398 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1408 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1411 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1415 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1416 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1419 · Veure més »
1471
; Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1471 · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 15 de febrer · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1502 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1504 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1507 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1526 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1561 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1571 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1688 · Veure més »
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 17 d'octubre · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 17 de gener · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1706 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1735 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1746 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1782 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1788 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1789 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1790 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1798 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1818 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1835 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1844 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1851 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 19 d'octubre · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1911 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1912 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1931 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1936 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1938 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1941 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1942 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1968 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1972 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1980 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 1982 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 2 d'abril · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 20 de gener · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 21 de març · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 27 d'octubre · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 28 de desembre · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 28 de gener · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 6 d'abril · Veure més »
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 717 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 777 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 785 · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 8 d'agost · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 852 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 877 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 973 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 985 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Sant Cugat і 986 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, Monestir de Sant Cugat del Vallès.
