Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

75 les relacions: Alamans, Alemanya, Ansivaris, Batalla d'Autun, Batalla de Tolbiac, Batalla de Vézeronce, Batalla de Vouillé, Brúcters, Bretanya, Camaus, Carlemany, Catalunya, Cats (Germània), Clodomir, Clodoveu I, Clotari I, Comerç, Constanci I Clor, Cristianisme, Croades, Destral, Dialecte, Dinastia Carolíngia, Dinastia Merovíngia, Dulgibins, Edat mitjana, Elba (riu), Ems, Europa, Feudalisme, França, Francònia, Francs, Fràncic, Gàl·lia, Germànics, Godomar III, Guerres Marcomanes, IJssel, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Julià l'Apòstata, Khildebert I, La Bastilla, Lippe, Lleó III (papa), Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Luci Domici Aurelià, Magúncia, ..., Marsis, Pipí I el Breu, Regne de Borgonya, Regne de Tolosa, Regnes germànics, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxons, Segle III, Segle IV, Tèncters, Teodobert I, Teodoric I d'Austràsia, Toxandris, Troia, Tubants, Usipets, Visigots, 240, 292, 507, 532, 533, 534, 843. Ampliar l'índex (25 més) »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Francs і Alamans · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Francs і Alemanya · Veure més »

Ansivaris

Els ansivaris (llatí ansivarii) foren una tribu germànica de la regió del riu Ems.

Nou!!: Francs і Ansivaris · Veure més »

Batalla d'Autun

La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Francs і Batalla d'Autun · Veure més »

Batalla de Tolbiac

La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.

Nou!!: Francs і Batalla de Tolbiac · Veure més »

Batalla de Vézeronce

La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Francs і Batalla de Vézeronce · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del nord del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Francs і Batalla de Vouillé · Veure més »

Brúcters

Els brúcters foren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que foren sotmeses per Drus.

Nou!!: Francs і Brúcters · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Francs і Bretanya · Veure més »

Camaus

Els camaus (en llatí chamavi) foren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis, que vivien a la vora del Rin, al lloc que més tard fou ocupat pels tubants i encara més tard pels usipets.

Nou!!: Francs і Camaus · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Francs і Carlemany · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Francs і Catalunya · Veure més »

Cats (Germània)

Els cats (llatí chati o catti) foren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs.

Nou!!: Francs і Cats (Germània) · Veure més »

Clodomir

Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.

Nou!!: Francs і Clodomir · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Francs і Clodoveu I · Veure més »

Clotari I

Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs des del 511 fins a la mort.

Nou!!: Francs і Clotari I · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Francs і Comerç · Veure més »

Constanci I Clor

Constanci I (en llatí) de renom Clor (del grec:Χλωρός, Cloros, «el pàl·lid»), va tenir el títol de cèsar des del 293 i fou emperador romà del 305 al 306.

Nou!!: Francs і Constanci I Clor · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Francs і Cristianisme · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Francs і Croades · Veure més »

Destral

Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, a un mànec, generalment de fusta.

Nou!!: Francs і Destral · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Francs і Dialecte · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Francs і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Francs і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Dulgibins

Els dulgibins (llatí dulgibini) foren un poble germànic que segons Tàcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, però segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser.

Nou!!: Francs і Dulgibins · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Francs і Edat mitjana · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Francs і Elba (riu) · Veure més »

Ems

L'Ems (en alemany: Ems, en baix alemany: Eems o Iems, en neerlandès: Eems i en llatí: Amisia) és un riu a l'extrem nord-occidental d'Alemanya.

Nou!!: Francs і Ems · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Francs і Europa · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Francs і Feudalisme · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Francs і França · Veure més »

Francònia

Escut d'armes de Francònia Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, tot i que no existeix de forma oficial ni unificada.

Nou!!: Francs і Francònia · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Francs і Francs · Veure més »

Fràncic

El fràncic és el terme genèric que identifica les variants de les llengües germàniques parlades pels francs.

Nou!!: Francs і Fràncic · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Francs і Gàl·lia · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Francs і Germànics · Veure més »

Godomar III

Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.

Nou!!: Francs і Godomar III · Veure més »

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Nou!!: Francs і Guerres Marcomanes · Veure més »

IJssel

El riu IJssel (també anomenat Geldersche IJssel) és un distributari del Rin als Països Baixos que comença a Westervoort a l'est d'Arnhem i que desemboca al Ketelmeer i després a l’IJsselmeer.

Nou!!: Francs і IJssel · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Francs і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Francs і Imperi Romà · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (331/332 – 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Francs і Julià l'Apòstata · Veure més »

Khildebert I

Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).

Nou!!: Francs і Khildebert I · Veure més »

La Bastilla

Vista de la Bastille. La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París.

Nou!!: Francs і La Bastilla · Veure més »

Lippe

El Lippe és un riu de Renània del Nord-Westfàlia, a Alemanya.

Nou!!: Francs і Lippe · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Francs і Lleó III (papa) · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Francs і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Francs і Llengües indoeuropees · Veure més »

Luci Domici Aurelià

Lluci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Francs і Luci Domici Aurelià · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Francs і Magúncia · Veure més »

Marsis

Els '''marsis''', un dels pobles itàlics de l'antiguitat propers a Roma. Els marsis (en llatí, Marsi; en osc: Μάρσοι; adjectiu màrsics) foren un poble instal·lat al centre de la península Itàlica que van viure a l'entorn del llac Fucinus.

Nou!!: Francs і Marsis · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Francs і Pipí I el Breu · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Francs і Regne de Borgonya · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Francs і Regne de Tolosa · Veure més »

Regnes germànics

Batalla de Vouillé (507), entre francs i visigots, representada en un manuscrit del segle XIV. Els regnes germànics, regnes romanogermànics o monarquies germàniques van ser els estats que es van establir a partir del segle V a l'antic territori de l'Imperi romà d'Occident.

Nou!!: Francs і Regnes germànics · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Francs і Rin · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Francs і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Francs і Saxons · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Francs і Segle III · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Francs і Segle IV · Veure més »

Tèncters

Els tèncters o tèuters (llati tencteri o teuteri) foren un poble germànic esmentat per primer cop per Cèsar, que junt amb els usipetes ocupaven un districte de l'interior de Germània fins que en foren expulsats pels sueus (53 aC) i es van establir després de tres anys al baix Rin expulsant de la riba est als menapis (que van conservar només la riba oest).

Nou!!: Francs і Tèncters · Veure més »

Teodobert I

Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.

Nou!!: Francs і Teodobert I · Veure més »

Teodoric I d'Austràsia

Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.

Nou!!: Francs і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »

Toxandris

Els toxandris (llatí Toxandri, Texuandri o Taxandri) foren un poble germànic de la Gàl·lia Bèlgica esmentat per Plini el vell, qui diu en llatí: «A Scaldi incolunt extera toxandri pluribus nominibus.

Nou!!: Francs і Toxandris · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hittita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ilium, en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Francs і Troia · Veure més »

Tubants

Els tubants o tubantis (llatí tubantes) foren una tribu germànica, aliada als queruscs, que vivia entre el Rin i el Issel, i més tard (al començament de l'imperi) al sud del riu Lippe, en un districte prèviament ocupat pels sigambris.

Nou!!: Francs і Tubants · Veure més »

Usipets

Usipets o usips (llatí usipetes o usipi) foren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van creuar junts el Rin i foren atacats i derrotats per Cèsar (vegeu tèncters).

Nou!!: Francs і Usipets · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Francs і Visigots · Veure més »

240

Sense descripció.

Nou!!: Francs і 240 · Veure més »

292

Sense descripció.

Nou!!: Francs і 292 · Veure més »

507

Sense descripció.

Nou!!: Francs і 507 · Veure més »

532

Sense descripció.

Nou!!: Francs і 532 · Veure més »

533

Sense descripció.

Nou!!: Francs і 533 · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Francs і 534 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Francs і 843 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aturis, Franc (poble germànic), Franc (poble), Franca, Poble franc.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »