Obrir a Google MapsTaula de continguts
74 les relacions: Ademar de Monteil, Antioquia de l'Orontes, Arka, Arnoul de Chocques, Ascaló, Balduí I de Jerusalem, Basílica de la Nativitat, Basílica del Sant Sepulcre, Batalla d'Ascaló, Bíblia, Beirut, Betlem, Bohemond I d'Antioquia, Califat Fatimita, Comtat de Trípoli, Concili de Clarmont (1095), Croat (guerrer), Dia d'acció de gràcies, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Estats croats, Eustaqui III, Gastó IV de Bearn, Gesta Francorum, Guillem Embriaco, Ibn al-Qalanissí, Iftikhar-ad-Dawla, Internet Archive, Jafa, Jericó, Jerusalem, Jofré de Bouillon, Josuè, Latakia, Líban, Legat, Llança Sagrada, Maarat an-Numan, Maquinària de setge, Mar Mediterrània, Mesquita d'Al-Aqsa, Mont de les Oliveres, Mont Sió, Ordalia, Patriarca Llatí de Jerusalem, Pere Bartomeu, Pere l'Ermità, Primera Croada, Ramla, Ramon d'Aguilers, ... Ampliar l'índex (24 més) »
Ademar de Monteil
Ademar de Monteil (m. 1 d'agost de 1098) fou bisbe de Le Puy del 1077 al 1098 i un dels principals personatges de la Primera Croada.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Ademar de Monteil
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Antioquia de l'Orontes
Arka
Arka fou una ciutat de Fenícia entre Trípoli i Antaradus (Tartus) també anomenada Irkanata esmentada a les cartes d'Amarna com un dels estats aliats contra Salmanassar III a la batalla de Qarqar (vers 854 aC).
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Arka
Arnoul de Chocques
Arnau de Cocques també dit Arnoul Malcouronne, i Arnoul de Rœux, fou un patriarca llatí de Jerusalem, el primer nomenat per aquest càrrec, que tingué des del 1099.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Arnoul de Chocques
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Ascaló
Balduí I de Jerusalem
Balduí de Boulogne (en francès: Baudouin de Boulogne) (1058? - 2 d'abril de 1118), va ser un dels líders de la Primera Croada i esdevingué el primer comte d'Edessa com a Balduí I d'Edessa (1098-1100), i el segon governant del Regne de Jerusalem com a Balduí I de Jerusalem (1100-18).
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Balduí I de Jerusalem
Basílica de la Nativitat
La Basílica de la Nativitat a Betlem és una de les esglésies més antigues operant de forma contínua del món.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Basílica de la Nativitat
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Basílica del Sant Sepulcre
Batalla d'Ascaló
La Batalla d'Ascaló va tenir lloc el 12 d'agost de 1099 i és considerada l'última batalla de la Primera Croada.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Batalla d'Ascaló
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Bíblia
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Beirut
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Betlem
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Bohemond I d'Antioquia
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Califat Fatimita
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Comtat de Trípoli
Concili de Clarmont (1095)
El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Concili de Clarmont (1095)
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Croat (guerrer)
Dia d'acció de gràcies
LAcció de gràcies (en anglès Thanksgiving day i en francès Action de grâce) és una festivitat anual per agrair (tradicionalment a Déu) la collita de la temporada.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Dia d'acció de gràcies
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Edessa (Mesopotàmia)
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Egipte
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Estats croats
Eustaqui III
Eustaqui III (v. 1060 - 1125) era fill i successor del comte Eustaqui II de Boulogne.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Eustaqui III
Gastó IV de Bearn
Gastó IV de Bearn (Segle XI-1131) fou vescomte de Bearn.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Gastó IV de Bearn
Gesta Francorum
La Gesta francorum (Gesta dels francs) és una crònica de la Primera Croada escrita en llatí cap a 1100-1101 per un autor anònim que hi va participar.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Gesta Francorum
Guillem Embriaco
Guglielmo Embriaco (en català Guillem Embriaco, nascut el 1040), fou un mercader i líder militar genovés que participà en la Primera Croada, acudint en ajut dels croats durant el final d'aquesta i ajudant a la conquesta de Jerusalem.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Guillem Embriaco
Ibn al-Qalanissí
Abu-Yala Hamza ibn Àssad ibn Alí ibn Muhàmmad at-Tamimí ——, més conegut com a Ibn al-Qalanissí —— (Damasc, c.1071-18 de març de 1160) fou un cronista en llengua àrab i home d'estat que visqué a Damasc durant el.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Ibn al-Qalanissí
Iftikhar-ad-Dawla
Iftikhar-ad-Dawla (literalment ‘Orgull de la Nació’) fou el governador fatimita de Jerusalem durant el Setge de Jerusalem, a la Primera Croada.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Iftikhar-ad-Dawla
Internet Archive
Seu de la ''Internet Archive'', entre 1996 i 2009, en el Presidi Reial de San Francisco, antigament una base militar en San Francisco. Internet Archive és una biblioteca digital gestionada per una organització sense ànim de lucre dedicada a la preservació d'arxius, captures de llocs públics de la Web, recursos multimèdia i programari.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Internet Archive
Jafa
Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Jafa
Jericó
Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Jericó
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Jerusalem
Jofré de Bouillon
Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Jofré de Bouillon
Josuè
Segons la Bíblia, Josuè, fill de Nun, fou el successor de Moisès com a guia del poble d'Israel, els dirigí en la conquesta de la Terra promesa després de la sortida d'Egipte i de quaranta anys vivint al desert.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Josuè
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Latakia
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Líban
Legat
Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Legat
Llança Sagrada
Jesús és travessat en un costat per la llança d'un soldat romà. Fra Angelico Florència. La Llança Sagrada o Llança del Destí o Llança de Crist és, segons la tradició cristiana, el nom que rep la llança amb la qual un soldat romà travessà el cos de Jesús quan era a la creu.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Llança Sagrada
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Maarat an-Numan
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Maquinària de setge
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Mar Mediterrània
Mesquita d'Al-Aqsa
Vista interior La mesquita d'al-Aqsa —, literalment ‘la Mesquita llunyana’— forma part del complex religiós conegut com a Esplanada de les mesquites de Jerusalem.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Mesquita d'Al-Aqsa
Mont de les Oliveres
El Mont de les Oliveres, també anomenat Mont Olivet, Mont-olivet o Montolivet, (llatí: Mōnte olivēti) és un lloc ubicat en la vall del Cedró, a l'est de Jerusalem.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Mont de les Oliveres
Mont Sió
Carretera del Papa, cap al cim del Mont Sió. El Mont Sió, també anomenat Monti-Sion (en hebreu: הר ציון, Har Tzion, mot que significa "turó erm"), fou una fortalesa o turó situat als afores de les actuals murades de la ciutat antiga de Jerusalem, però que en temps bíblics era part íntegra de la Ciutat.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Mont Sió
Ordalia
Enric II, que va ser acusada d'adulteri. Baix relleu de la Catedral de Bamberg. L' ordalia o judici de Déu va ser una institució jurídica vigent fins a finals de l'Edat Mitjana a Europa.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Ordalia
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Patriarca Llatí de Jerusalem
Pere Bartomeu
Pere Bartomeu (en francès Pierre Barthélemy), fou un místic i soldat marsellès del, que marxà cap a Terra Santa amb la croada comandada per Ramon IV de Tolosa i morí a causa de la relíquia de la Llança Sagrada, esmentada en l'evangeli de sant Joan.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Pere Bartomeu
Pere l'Ermità
Pere l'Ermità (Amiens, ca. 1050 - Abadia de Neufmoustier (Huy), 8 de juliol de 1115), també dit Pere d'Amiens, va ser un clergue, líder religiós de l'anomenada Croada dels Pobres, una peregrinació espontània i armada que al final del intentà arribar a Terra Santa per alliberar-la de l'ocupació musulmana.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Pere l'Ermità
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Primera Croada
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Ramla
Ramon d'Aguilers
Raymond d'Aguiliers (o d'Aguilers o d'Agiles) Raymond d'Aguiliers és l'autor de la Història Francorum qui ceperunt Iherusalem, una de les principals fonts inicials per a la Primera Croada (1096-1099).
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Ramon d'Aguilers
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Ramon IV de Tolosa
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Regne de Jerusalem
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Robert II de Flandes
Robert II de Normandia
Robert II de Normandia (vers 1051-10 de febrer del 1134) va ser duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, i pretendent al tron d'Anglaterra.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Robert II de Normandia
Samaria
miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Samaria
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Sant Jordi
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Sarraïns
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Setge
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Setge d'Antioquia (1097-1098)
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Sunnisme
Tancred de Galilea
s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Tancred de Galilea
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Temple de Jerusalem
Temple de Salomó
Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Temple de Salomó
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Terra Santa
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Tir
Torre de David
La Torre de David és el nom de la ciutadella de Jerusalem, situada a prop de la Porta de Jaffa.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Torre de David
Tournai
Tournai (Doornik en neerlandès, Tornacum en llatí) és una ciutat de Bèlgica a la regió valona de la província d'Hainaut, situada a 85 quilòmetres al sud-oest de Brussel·les, a una altitud de 22 m. L'1 de gener de 2018 tenia 69.554 habitants.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Tournai
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Trípoli (Líban)
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Urbà II
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Veracreu
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і Xiisme
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і 15 de juliol
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і 7 de juny
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Setge de Jerusalem (1099) і 8 de juliol