Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Antiga Roma, August, Cavaller romà, Cèsar (títol), Cònsol romà, Cúria romana, Censor romà, Comes, Decemvir, Decurió, Dictador romà, Duumvir, Dux bellorum, Edil romà, Emperador romà, Etnarca, Imperi Romà, Interrex, Llatí, Luci Corneli Sul·la, Mestre de la cavalleria, Mestre dels soldats, Pontífex Màxim, Pontífex romà, Prefecte de la ciutat, Prefecte del pretori, Pretor, Procònsol, Procurator, Propretor, Proqüestor, Qüestor, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Senat Romà, Tetrarca, Tribú, Tribú amb potestat consular, Triumvir, Vicarius, Vigintisexviri, Villia Annalis, 81 aC.
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Cursus honorum і Antiga Roma · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Cursus honorum і August · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Cursus honorum і Cavaller romà · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Cursus honorum і Cèsar (títol) · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Cursus honorum і Cònsol romà · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: Cursus honorum і Cúria romana · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Cursus honorum і Censor romà · Veure més »
Comes
Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').
Nou!!: Cursus honorum і Comes · Veure més »
Decemvir
Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.
Nou!!: Cursus honorum і Decemvir · Veure més »
Decurió
Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.
Nou!!: Cursus honorum і Decurió · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Cursus honorum і Dictador romà · Veure més »
Duumvir
Els duumvirs (en llatí duumvir o duovir 'dos homes') eren els diversos magistrats que actuaven conjuntament a l'antiga Roma i normalment prenien les decisions per consens.
Nou!!: Cursus honorum і Duumvir · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Cursus honorum і Dux bellorum · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Cursus honorum і Edil romà · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Cursus honorum і Emperador romà · Veure més »
Etnarca
Etnarca (ἐθνάρχης) es refereix generalment a un lideratge polític d'un grup ètnic comú o regne homogènia.
Nou!!: Cursus honorum і Etnarca · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Cursus honorum і Imperi Romà · Veure més »
Interrex
Interrex (pels escriptors grecs μεσοβασιλεύς) va ser una magistratura romana.
Nou!!: Cursus honorum і Interrex · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Cursus honorum і Llatí · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Cursus honorum і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Cursus honorum і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Cursus honorum і Mestre dels soldats · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Cursus honorum і Pontífex Màxim · Veure més »
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Nou!!: Cursus honorum і Pontífex romà · Veure més »
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Nou!!: Cursus honorum і Prefecte de la ciutat · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Cursus honorum і Prefecte del pretori · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Cursus honorum і Pretor · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Cursus honorum і Procònsol · Veure més »
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Nou!!: Cursus honorum і Procurator · Veure més »
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Nou!!: Cursus honorum і Propretor · Veure més »
Proqüestor
Un proqüestor o pro quaestore, és aquell magistrat romà que ocupava temporalment el càrrec d'un qüestor (quaestor) difunt o retirat prematurament.
Nou!!: Cursus honorum і Proqüestor · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Cursus honorum і Qüestor · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Cursus honorum і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Cursus honorum і República Romana · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Cursus honorum і Senat Romà · Veure més »
Tetrarca
Tetrarca (en llatí Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic τετράρχης) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Macedònia, segons Valeri Harpocratió i Estrabó.
Nou!!: Cursus honorum і Tetrarca · Veure més »
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Nou!!: Cursus honorum і Tribú · Veure més »
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Nou!!: Cursus honorum і Tribú amb potestat consular · Veure més »
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Nou!!: Cursus honorum і Triumvir · Veure més »
Vicarius
Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec de Vicarius era un equivalent al de virrei.
Nou!!: Cursus honorum і Vicarius · Veure més »
Vigintisexviri
Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors durant la República Romana.
Nou!!: Cursus honorum і Vigintisexviri · Veure més »
Villia Annalis
La lex Villia Annalis va ser una antiga llei romana que establia l'edat mínima en la qual determinades magistratures es podrien exercir; això ja havia estat regulat per diverses lleis o reglaments interns que no s'observaven o eren incomplets; no solament es limitava l'edat, sinó que en alguns casos per exercir alguna magistratura calia haver-ne exercit prèviament una altra; regulava també les reeleccions o més concretament els terminis entre cada elecció (dos anys o més).
Nou!!: Cursus honorum і Villia Annalis · Veure més »
81 aC
Sense descripció.
Nou!!: Cursus honorum і 81 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Magistrat romà, Magistrats romans, Magistratura romana, Magistratures romanes.
