Obrir a Google MapsTaula de continguts
247 les relacions: Absis, Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Agustí d'Hipona, Alabastre (mineral), Alfons el Benigne, Amfiteatre de Tarragona, Andreu apòstol, Antic Testament, Anunciació, Apòstol, Arc (arquitectura), Arc apuntat, Arc de mig punt, Arc former, Arc toral, Arcada, Arcàngel Gabriel, Arcbotant, Arnau Sescomes, Arquitecte, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Arquivolta, Art romànic, Artilleria, Asus, Baix relleu, Baptisme, Baptisteri, Bartomeu apòstol, Bartomeu de Robió, Basílica, Basílica de la Daurada, Bé cultural d'interès nacional, Benedetto Antelami, Bertran de la Borda, Bisbe, Call, Campanar, Capçalera, Capella (arquitectura), Capitell, Carles Galtés de Ruan, Castell de Cardona, Castell de Miravet, Castres (Tarn), Catalunya, Catedral, Catedral de Chartres, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, ... Ampliar l'índex (197 més) »
- Catedrals de Catalunya
- Edificis de Lleida
- Edificis gòtics de Catalunya
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure La Seu Vella de Lleida і Absis
Agència Catalana de Patrimoni Cultural
LAgència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) és una agència de la Generalitat de Catalunya fundada el 2011 però posada en marxa el 2013, que té l'objectiu d'agilitzar la gestió i millorar la qualitat de les intervencions en el patrimoni cultural.
Veure La Seu Vella de Lleida і Agència Catalana de Patrimoni Cultural
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure La Seu Vella de Lleida і Agustí d'Hipona
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Veure La Seu Vella de Lleida і Alabastre (mineral)
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure La Seu Vella de Lleida і Alfons el Benigne
Amfiteatre de Tarragona
Amfiteatre romà de Tàrraco Lamfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.
Veure La Seu Vella de Lleida і Amfiteatre de Tarragona
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Veure La Seu Vella de Lleida і Andreu apòstol
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Veure La Seu Vella de Lleida і Antic Testament
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Veure La Seu Vella de Lleida і Anunciació
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і Apòstol
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arc (arquitectura)
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arc apuntat
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure La Seu Vella de Lleida і Arc de mig punt
Arc former
Arcs formers de l'església de Santa María la Real (Sacramenia), Segòvia Larc former és un element arquitectònic corb, que discorre paral·lel a l'eix longitudinal de la nau i que la separa d'una lateral contigua.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arc former
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arc toral
Arcada
Arcada Una arcada es una sèrie d'arcs adossats a una construcció, que tenen una funció estructural i decorativa i que es pot disposar en un sol ordre o en diversos ordres superposats.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arcada
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arcàngel Gabriel
Arcbotant
1.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arcbotant
Arnau Sescomes
Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arnau Sescomes
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arquitecte
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arquitectura gòtica
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arquitectura romànica
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Veure La Seu Vella de Lleida і Arquivolta
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure La Seu Vella de Lleida і Art romànic
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Veure La Seu Vella de Lleida і Artilleria
Asus
ASUSTeK Computer Inc. pronunciat 'eisustec' (en xinès: 華碩電腦股份有限公司) és una companyia amb seu en Taiwan, dedicada a la producció de plaques base (plaques mare), targetes gràfiques, dispositius òptics, PDAs, ordinadors portàtils, productes maquinari per a la gestió de xarxes, telèfons mòbils, caixes d'ordinador, i sistemes de refrigeració per a ordinadors, productes multimèdia, perifèrics, netbooks, ordinadors de sobretaula, servidors, estacions de treball, tablets, monitors i projectors.
Veure La Seu Vella de Lleida і Asus
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Veure La Seu Vella de Lleida і Baix relleu
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure La Seu Vella de Lleida і Baptisme
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Veure La Seu Vella de Lleida і Baptisteri
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure La Seu Vella de Lleida і Bartomeu apòstol
Bartomeu de Robió
Bartomeu de Robió, també conegut com a Bartomeu Robió (c. segle XIV) fou un escultor català actiu a Lleida durant el, més concretament està documentat entre el 1360 i el 1380.
Veure La Seu Vella de Lleida і Bartomeu de Robió
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure La Seu Vella de Lleida і Basílica
Basílica de la Daurada
Lesglésia de Nostra Senyora de la Daurada o de Santa Maria de la Daurada és una basílica catòlica tolosana, que està situada al barri de la Daurada, enfront de les andanes de la Garona, just al costat de la plaça i del port que duen el mateix nom.
Veure La Seu Vella de Lleida і Basílica de la Daurada
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure La Seu Vella de Lleida і Bé cultural d'interès nacional
Benedetto Antelami
Benedetto Antelami o Antelami de Parma va ser un arquitecte i escultor Italià especialment actiu a la zona de Parma durant l'edificació del Baptisteri i uns altres entre els anys 1178 i 1200.
Veure La Seu Vella de Lleida і Benedetto Antelami
Bertran de la Borda
Bertran de la Borda fou un escultor i mestre d'obres basc del.
Veure La Seu Vella de Lleida і Bertran de la Borda
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure La Seu Vella de Lleida і Bisbe
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Veure La Seu Vella de Lleida і Call
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure La Seu Vella de Lleida і Campanar
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Veure La Seu Vella de Lleida і Capçalera
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure La Seu Vella de Lleida і Capella (arquitectura)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure La Seu Vella de Lleida і Capitell
Carles Galtés de Ruan
Carles Galtés de Ruan, anomenat també mestre Carlí a Barcelona i Lleida i maestre Carlín a Sevilla, (Rouen, França, 1378 - Sevilla, 1448?) fou un arquitecte gòtic francès.
Veure La Seu Vella de Lleida і Carles Galtés de Ruan
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Veure La Seu Vella de Lleida і Castell de Cardona
Castell de Miravet
El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.
Veure La Seu Vella de Lleida і Castell de Miravet
Castres (Tarn)
Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).
Veure La Seu Vella de Lleida і Castres (Tarn)
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure La Seu Vella de Lleida і Catalunya
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure La Seu Vella de Lleida і Catedral
Catedral de Chartres
La Catedral de Nostra Senyora de Chartres (en francès: Cathédrale Notre-Dame de Chartres), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a França, al nord-oest de país, a uns 80 km de la capital estatal, París.
Veure La Seu Vella de Lleida і Catedral de Chartres
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Veure La Seu Vella de Lleida і Catedral de Sant Salvador de Saragossa
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure La Seu Vella de Lleida і Catedral de Tarragona
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Veure La Seu Vella de Lleida і Catedral de Tortosa
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure La Seu Vella de Lleida і Catedral de València
Catedral Nova de Lleida
La Catedral Nova de Lleida o Seu Nova és l'actual seu del Bisbat de Lleida.
Veure La Seu Vella de Lleida і Catedral Nova de Lleida
Cèsar Martinell i Brunet
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.
Veure La Seu Vella de Lleida і Cèsar Martinell i Brunet
Centre històric de Lleida
El centre històric de Lleida, popularment anomenat El Nucli Antic, és una zona de la part antiga de la ciutat de Lleida tradicionalment dividida en dos districtes.
Veure La Seu Vella de Lleida і Centre històric de Lleida
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Veure La Seu Vella de Lleida і Centurió
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Veure La Seu Vella de Lleida і Cimbori
Clau de volta
Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.
Veure La Seu Vella de Lleida і Clau de volta
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure La Seu Vella de Lleida і Claustre
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure La Seu Vella de Lleida і Columna
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure La Seu Vella de Lleida і Contrafort
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Veure La Seu Vella de Lleida і Cor (arquitectura)
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Veure La Seu Vella de Lleida і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Veure La Seu Vella de Lleida і Creuer (arquitectura)
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν.
Veure La Seu Vella de Lleida і Cripta
Crismó
Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.
Veure La Seu Vella de Lleida і Crismó
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Veure La Seu Vella de Lleida і David
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament de cultura.
Veure La Seu Vella de Lleida і Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Descobrir Catalunya
Descobrir Catalunya és una revista de turisme i viatges en llengua catalana, de periodicitat mensual i que pertany a Sàpiens sccl, empresa cooperativa que forma part de Grup Cultura 03.
Veure La Seu Vella de Lleida і Descobrir Catalunya
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Veure La Seu Vella de Lleida і Edicions 62
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Veure La Seu Vella de Lleida і Elionor de Castella i de Portugal
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure La Seu Vella de Lleida і Emirat de Làrida
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure La Seu Vella de Lleida і Empúries
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Veure La Seu Vella de Lleida і Ermengol VI d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).
Veure La Seu Vella de Lleida і Ermengol VII d'Urgell
Escola de Lleida
LEscola de Lleida fou el col·lectiu d'artesans andalusins que, després de la conquesta de Lleida per part del comtat d'Urgell i del comtat de Barcelona (any 1149 aproximadament), van col·laborar en la decoració de construccions cristianes.
Veure La Seu Vella de Lleida і Escola de Lleida
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure La Seu Vella de Lleida і Escultura
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Veure La Seu Vella de Lleida і Escut d'armes
Església de Sant Llorenç de Lleida
L'Església de Sant Llorenç de Lleida és una església de Lleida, d'estil romànic datada al, però amb ampliacions i acabaments gòtics.
Veure La Seu Vella de Lleida і Església de Sant Llorenç de Lleida
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure La Seu Vella de Lleida і Estats Units d'Amèrica
Estròbil
Pinya de pinassa (''Pinus nigra'') Pinya de ''Pinus coulteri'' En botànica i en les coníferes, un estròbil (con o pinya) és una estructura basada en un eix terminal, al voltant del qual es despleguen fulles reproductives amb una disposició generalment helicoidal.
Veure La Seu Vella de Lleida і Estròbil
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure La Seu Vella de Lleida і Europa
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure La Seu Vella de Lleida і Façana
Felip apòstol
Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.
Veure La Seu Vella de Lleida і Felip apòstol
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure La Seu Vella de Lleida і Felip V d'Espanya
Ferran d'Aragó i de Castella
Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.
Veure La Seu Vella de Lleida і Ferran d'Aragó i de Castella
Ferrer Colom
Ferrer Colom (? - Lleida, 4 de desembre de 1340) fou governador general del Comtat d'Urgell (1323 - 1333), conseller reial, i bisbe de Lleida (1334 - 1340).
Veure La Seu Vella de Lleida і Ferrer Colom
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure La Seu Vella de Lleida і França
Francesc de Montcada i de Cardona
Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.
Veure La Seu Vella de Lleida і Francesc de Montcada i de Cardona
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure La Seu Vella de Lleida і Fris
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Veure La Seu Vella de Lleida і Gàrgola
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Veure La Seu Vella de Lleida і Gòtic català
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure La Seu Vella de Lleida і Generalitat de Catalunya
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure La Seu Vella de Lleida і Girona
Gombau de Camporrells
Gombau de Camporrells (? – 22 d'abril de 1205) va ser bisbe de Lleida de l'any 1191 al 1205.
Veure La Seu Vella de Lleida і Gombau de Camporrells
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure La Seu Vella de Lleida і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure La Seu Vella de Lleida і Guerra de Successió Espanyola
Guillem de Montcada i d'Aragó
Guillem de Montcada i d'Aragó (? - Lleida, 1282) va ser bisbe de Lleida entre els anys 1257 i 1278.
Veure La Seu Vella de Lleida і Guillem de Montcada i d'Aragó
Guillem Pere de Ravidats
Guillem Pere de Ravidats o Guillem Peris de Ravitats (? - mort a Lleida el 17 de desembre de 1176) va ser bisbe de Roda d'Isàvena de 1143 al 1149 i, després de la conquesta de Lleida, bisbe d'aquesta ciutat de l'any 1149 al 1176.
Veure La Seu Vella de Lleida і Guillem Pere de Ravidats
Guillem Seguer
Guillem Seguer (ca. 1300-1371), anomenat també Guillem Seguer de Montblanc, va ser un mestre d'obres, escultor i pintor de mitjan segle xiv, amb la seva obra coneguda en l'àmbit de Catalunya.
Veure La Seu Vella de Lleida і Guillem Seguer
Horta de Lleida
L'Horta de Lleida és l'espai que envolta la ciutat homònima i que forma part del seu terme municipal.
Veure La Seu Vella de Lleida і Horta de Lleida
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Veure La Seu Vella de Lleida і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Hug VI d'Empúries
Hug VI d'Empúries i I de Cardona (?, ?) fou comte d'Empúries (1322-1325), vescomte de Cardona (1332-1334) i primer baró de Guadalest (Marina Baixa).
Veure La Seu Vella de Lleida і Hug VI d'Empúries
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Veure La Seu Vella de Lleida і Iconografia
Imposta
1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.
Veure La Seu Vella de Lleida і Imposta
Intel
Intel Corporation (conegut com a Intel) és una multinacional nord-americana d'empreses i companyia de tecnologia amb seu a Santa Clara (Califòrnia), a Silicon Valley.
Veure La Seu Vella de Lleida і Intel
Jaume Cascalls
Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Veure La Seu Vella de Lleida і Jaume Cascalls
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure La Seu Vella de Lleida і Jaume el Major
Jaume el Menor
Jaume conegut com a Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure La Seu Vella de Lleida і Jaume el Menor
Jaume Sitjó
Jaume Sitjó i Carbonell (Valls, ? - Sant Mateu, 18 de novembre de 1351) va ser bisbe de Lleida (1341-1348) i bisbe de Tortosa (1348-1351).
Veure La Seu Vella de Lleida і Jaume Sitjó
Jaume Villanueva i Astengo
Jaume Villanueva i Astengo (Xàtiva, 1763 - Londres, 1824) fou un frare dominic, teòleg i erudit valencià, coautor del Viage literario a las iglesias de España amb el seu germà Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo.
Veure La Seu Vella de Lleida і Jaume Villanueva i Astengo
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure La Seu Vella de Lleida і Jesús de Natzaret
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Veure La Seu Vella de Lleida і Joan Baptista
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi.
Veure La Seu Vella de Lleida і Joan Evangelista
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure La Seu Vella de Lleida і Josep Puig i Cadafalch
Judici Final
El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
Veure La Seu Vella de Lleida і Judici Final
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Veure La Seu Vella de Lleida і La Seu Vella de Lleida
La tribu de Catalunya Ràdio
Tatiana Sisquella el 2011 La tribu de Catalunya Ràdio va ser un programa radiofònic que s'emetia a Catalunya Ràdio de dilluns a divendres de quatre a set del vespre.
Veure La Seu Vella de Lleida і La tribu de Catalunya Ràdio
Làrida
* Làrida, nom àrab de la ciutat de Lleida.
Veure La Seu Vella de Lleida і Làrida
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Veure La Seu Vella de Lleida і Lesena
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure La Seu Vella de Lleida і Lleida
Lluís de Requesens i Joan de Soler
Lluís de Requesens i Joan de Soler (?, ~1435 - 1509) fou un alt funcionari reial català, segon comte de Palamós.
Veure La Seu Vella de Lleida і Lluís de Requesens i Joan de Soler
Marc Safont
Palau de la Generalitat de Marc Safont Marc Safont (1385?-1458) va ser un arquitecte català, considerat un dels més importants de la baixa edat mitjana.
Veure La Seu Vella de Lleida і Marc Safont
Maria de Portugal i de Manuel
Maria de Portugal (Évora, 1343-Aveiro, 1367), infanta de Portugal.
Veure La Seu Vella de Lleida і Maria de Portugal i de Manuel
Mateu apòstol
Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.
Veure La Seu Vella de Lleida і Mateu apòstol
Maties (apòstol)
Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure La Seu Vella de Lleida і Maties (apòstol)
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Veure La Seu Vella de Lleida і Mènsula
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure La Seu Vella de Lleida і Mesquita
Monestir de Sant Pere de Rodes
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
Veure La Seu Vella de Lleida і Monestir de Sant Pere de Rodes
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Veure La Seu Vella de Lleida і Monestir de Santes Creus
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MdLL) és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i la Paeria de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.
Veure La Seu Vella de Lleida і Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure La Seu Vella de Lleida і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure La Seu Vella de Lleida і Nau (arquitectura)
Nàrtex
Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.
Veure La Seu Vella de Lleida і Nàrtex
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure La Seu Vella de Lleida і Normandia
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure La Seu Vella de Lleida і Nou Testament
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure La Seu Vella de Lleida і Orde del Cister
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Veure La Seu Vella de Lleida і Orfebreria
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Veure La Seu Vella de Lleida і Osca
Paó
Plomes de paó Paó és un gènere d'ocells que inclou dues espècies asiàtiques.
Veure La Seu Vella de Lleida і Paó
Paeria de Lleida
La Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida.
Veure La Seu Vella de Lleida і Paeria de Lleida
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Veure La Seu Vella de Lleida і Palau de la Música Catalana
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure La Seu Vella de Lleida і Palma
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure La Seu Vella de Lleida і Parma
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure La Seu Vella de Lleida і Pau de Tars
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Veure La Seu Vella de Lleida і Pòrtic
Pentecosta
Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.
Veure La Seu Vella de Lleida і Pentecosta
Pere de Coma
Pere de Coma (?, Lleida - 1220) fou un mestre d'obres del.
Veure La Seu Vella de Lleida і Pere de Coma
Pere del Rei
Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).
Veure La Seu Vella de Lleida і Pere del Rei
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure La Seu Vella de Lleida і Pere el Catòlic
Pere I de Portugal
Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).
Veure La Seu Vella de Lleida і Pere I de Portugal
Pilar (arquitectura)
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.
Veure La Seu Vella de Lleida і Pilar (arquitectura)
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Veure La Seu Vella de Lleida і Pinacle
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure La Seu Vella de Lleida і Pregària cristiana
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure La Seu Vella de Lleida і Presbiteri
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure La Seu Vella de Lleida і President de la Generalitat de Catalunya
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Veure La Seu Vella de Lleida і Profeta
Raïm
Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.
Veure La Seu Vella de Lleida і Raïm
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure La Seu Vella de Lleida і Ramon Berenguer IV
Ramon de Bianya
Sarcòfag de Ferran del Soler. Catedral d'Elna Jacent de Ramon de Villalonga. Catedral d'Elna Ramon de Bianya (també conegut com a Raymond de Bianya, o R. de Via), és un escultor actiu al Rosselló a cavall dels segles i. La seva obra està relacionada estilísticament amb la de l'escultor italià Benedetto Antelami.
Veure La Seu Vella de Lleida і Ramon de Bianya
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Veure La Seu Vella de Lleida і Refetor
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure La Seu Vella de Lleida і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure La Seu Vella de Lleida і Renaixement
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure La Seu Vella de Lleida і Renaixença
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure La Seu Vella de Lleida і Retaule
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Veure La Seu Vella de Lleida і Roda d'Isàvena
Romànic llombard
Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.
Veure La Seu Vella de Lleida і Romànic llombard
Romeu Sescomes
Romeu Sescomes (Tarragona, - Lleida, 7 d'octubre de 1380), polític i eclesiàstic, membre de la família Sescomes de Puig-reig, nebot de l'arquebisbe Arnau Sescomes, va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376.
Veure La Seu Vella de Lleida і Romeu Sescomes
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure La Seu Vella de Lleida і Rosassa
San Francisco
San Francisco (oficialment The City and County of San Francisco) és una ciutat del nord de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units.
Veure La Seu Vella de Lleida і San Francisco
Sant Climent de Taüll
Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí.
Veure La Seu Vella de Lleida і Sant Climent de Taüll
Sant Longí
Longí o Longinus és segons la tradició cristiana el soldat romà que en l'Evangeli segons Joan traspassà el costat de Jesús de Natzaret amb una llança, un cop mort a la creu.
Veure La Seu Vella de Lleida і Sant Longí
Sant Miquel de Foces
L'Església de Sant Miquel de Foces es troba dos kilòmetres del terme municipal d'Ibieca, a Osca.
Veure La Seu Vella de Lleida і Sant Miquel de Foces
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure La Seu Vella de Lleida і Sant Pere
Sarral
Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure La Seu Vella de Lleida і Sarral
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure La Seu Vella de Lleida і Sàpiens
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Veure La Seu Vella de Lleida і Segre
Suda de Lleida
La Suda de Lleida o Castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d'origen andalusí.
Veure La Seu Vella de Lleida і Suda de Lleida
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Veure La Seu Vella de Lleida і Tamarit de Llitera
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Veure La Seu Vella de Lleida і Tàrraco
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure La Seu Vella de Lleida і Temple Expiatori de la Sagrada Família
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Veure La Seu Vella de Lleida і Teresa d'Entença
Timpà (arquitectura)
1.
Veure La Seu Vella de Lleida і Timpà (arquitectura)
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure La Seu Vella de Lleida і Tolosa de Llenguadoc
Tomàs apòstol
Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure La Seu Vella de Lleida і Tomàs apòstol
Topografia
Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.
Veure La Seu Vella de Lleida і Topografia
Traceria
Catedral d'Estrasburg, França. La traceria és el treball decoratiu en pedra (també de vegades en fusta) compost per elements geomètrics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura gòtica.
Veure La Seu Vella de Lleida і Traceria
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Veure La Seu Vella de Lleida і Transsepte
Turó de la Seu Vella
El Turó de la Seu Vella (també anomenat Turó de Lleida i a l'antiguitat Roca Sobirana) és un turó que s'aixeca al centre de la ciutat de Lleida.
Veure La Seu Vella de Lleida і Turó de la Seu Vella
TV3
TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Veure La Seu Vella de Lleida і TV3
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure La Seu Vella de Lleida і UNESCO
Urtx (revista)
Urtx, amb el subtítol Urtx: revista cultural de l'Urgell és una revista cultural d'Humanitats de la comarca de l'Urgell, publicada des del 1989 i de periodicitat anual.
Veure La Seu Vella de Lleida і Urtx (revista)
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure La Seu Vella de Lleida і València
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure La Seu Vella de Lleida і Visigots
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure La Seu Vella de Lleida і Vitrall
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Veure La Seu Vella de Lleida і Volta d'aresta
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Veure La Seu Vella de Lleida і Volta de creueria
Xavier Barral i Altet
Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) és un historiador de l'art català.
Veure La Seu Vella de Lleida і Xavier Barral i Altet
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure La Seu Vella de Lleida і 10 de setembre
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure La Seu Vella de Lleida і 11 de novembre
1149
;Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1149
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure La Seu Vella de Lleida і 12 de desembre
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure La Seu Vella de Lleida і 12 de juny
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1330
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1334
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1340
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1343
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1354
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1362
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1394
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1406
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1437
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1439
1441
Països Catalans Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1441
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1442
1445
Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1445
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1452
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1484
1490
Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1490
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1497
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure La Seu Vella de Lleida і 1510
1559
;Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1559
1562
;Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1562
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1698
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1707
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1746
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure La Seu Vella de Lleida і 18 de juny
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1812
1821
;Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1821
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1918
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure La Seu Vella de Lleida і 1925
1932
;Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1932
1942
;Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1942
1948
;Països Catalans.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1948
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1950
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1982
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure La Seu Vella de Lleida і 1984
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure La Seu Vella de Lleida і 2003
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure La Seu Vella de Lleida і 2009
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure La Seu Vella de Lleida і 2012
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure La Seu Vella de Lleida і 2015
2023
El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure La Seu Vella de Lleida і 2023
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure La Seu Vella de Lleida і 22 de juliol
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure La Seu Vella de Lleida і 31 d'octubre
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure La Seu Vella de Lleida і 5 de juliol
719
El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure La Seu Vella de Lleida і 719
Vegeu també
Catedrals de Catalunya
- Catedral Nova de Lleida
- Catedral de Barcelona
- Catedral de Girona
- Catedral de Sant Feliu de Llobregat
- Catedral de Solsona
- Catedral de Tarragona
- Catedral de Terrassa
- Catedral de Tortosa
- Catedral de Vic
- Catedral de la Seu d'Urgell
- La Seu Vella de Lleida
Edificis de Lleida
- Auditori Enric Granados
- Biblioteca Pública de Lleida
- Cafè del Teatre de l'Escorxador
- CaixaForum Lleida
- Camp d'Esports de Lleida
- Centre d'Art la Panera
- Església de Sant Llorenç de Lleida
- Estació de Lleida Pirineus
- Font de la Sirena (Lleida)
- Hospital Universitari Arnau de Vilanova
- Institut d'Estudis Ilerdencs
- La Llotja de Lleida
- La Seu Vella de Lleida
- Palau de la Paeria
- Passarel·la dels Maristes
- Pavelló Barris Nord
- Sant Jaume de Montclar
- Teatre Municipal de l'Escorxador
- Universitat de Lleida
Edificis gòtics de Catalunya
- Casa Padellàs
- Catedral de Girona
- Catedral de Tarragona
- Catedral de Vic
- Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
- Convent de Sant Domènec (Girona)
- Drassanes Reials de Barcelona
- Església de Sant Llorenç de Lleida
- Gòtic català
- La Seu Vella de Lleida
- Llotja de Mar
- Monestir de Sant Cugat
- Monestir de Santa Maria de Pedralbes
- Palau Reial Major
- Palau de la Paeria
- Santa Maria de Vallbona de les Monges
- Santa Maria del Pi
També conegut com La Seu Vella, Seu Vella, Seu Vella de Lleida, Seu de Lleida.
, Catedral de Tarragona, Catedral de Tortosa, Catedral de València, Catedral Nova de Lleida, Cèsar Martinell i Brunet, Centre històric de Lleida, Centurió, Cimbori, Clau de volta, Claustre, Columna, Contrafort, Cor (arquitectura), Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Creuer (arquitectura), Cripta, Crismó, David, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Descobrir Catalunya, Edicions 62, Elionor de Castella i de Portugal, Emirat de Làrida, Empúries, Ermengol VI d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Escola de Lleida, Escultura, Escut d'armes, Església de Sant Llorenç de Lleida, Estats Units d'Amèrica, Estròbil, Europa, Façana, Felip apòstol, Felip V d'Espanya, Ferran d'Aragó i de Castella, Ferrer Colom, França, Francesc de Montcada i de Cardona, Fris, Gàrgola, Gòtic català, Generalitat de Catalunya, Girona, Gombau de Camporrells, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guillem de Montcada i d'Aragó, Guillem Pere de Ravidats, Guillem Seguer, Horta de Lleida, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hug VI d'Empúries, Iconografia, Imposta, Intel, Jaume Cascalls, Jaume el Major, Jaume el Menor, Jaume Sitjó, Jaume Villanueva i Astengo, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Joan Evangelista, Josep Puig i Cadafalch, Judici Final, La Seu Vella de Lleida, La tribu de Catalunya Ràdio, Làrida, Lesena, Lleida, Lluís de Requesens i Joan de Soler, Marc Safont, Maria de Portugal i de Manuel, Mateu apòstol, Maties (apòstol), Mènsula, Mesquita, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monestir de Santes Creus, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Nau (arquitectura), Nàrtex, Normandia, Nou Testament, Orde del Cister, Orfebreria, Osca, Paó, Paeria de Lleida, Palau de la Música Catalana, Palma, Parma, Pau de Tars, Pòrtic, Pentecosta, Pere de Coma, Pere del Rei, Pere el Catòlic, Pere I de Portugal, Pilar (arquitectura), Pinacle, Pregària cristiana, Presbiteri, President de la Generalitat de Catalunya, Profeta, Raïm, Ramon Berenguer IV, Ramon de Bianya, Refetor, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renaixement, Renaixença, Retaule, Roda d'Isàvena, Romànic llombard, Romeu Sescomes, Rosassa, San Francisco, Sant Climent de Taüll, Sant Longí, Sant Miquel de Foces, Sant Pere, Sarral, Sàpiens, Segre, Suda de Lleida, Tamarit de Llitera, Tàrraco, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Teresa d'Entença, Timpà (arquitectura), Tolosa de Llenguadoc, Tomàs apòstol, Topografia, Traceria, Transsepte, Turó de la Seu Vella, TV3, UNESCO, Urtx (revista), València, Visigots, Vitrall, Volta d'aresta, Volta de creueria, Xavier Barral i Altet, 10 de setembre, 11 de novembre, 1149, 12 de desembre, 12 de juny, 1330, 1334, 1340, 1343, 1354, 1362, 1394, 1406, 1437, 1439, 1441, 1442, 1445, 1452, 1484, 1490, 1497, 1510, 1559, 1562, 1698, 1707, 1746, 18 de juny, 1812, 1821, 1918, 1925, 1932, 1942, 1948, 1950, 1982, 1984, 2003, 2009, 2012, 2015, 2023, 22 de juliol, 31 d'octubre, 5 de juliol, 719.