Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Decrets de Nova Planta

Índex Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

481 les relacions: Abril, Absolutisme, Aeque principaliter, Agost, Alteracions d'Aragó, Amèrica, Anglaterra, Anglicanisme, Anne Jules de Noailles, Antic règim, Antoine V de Gramont, Antoni de Villarroel i Peláez, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Antonio Pérez del Hierro, Aragó, Aragonès, Aragonesos, Argent (element), Aristocràcia, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Artois, Arxiu del Regne de València, Asiento, Asiento de Negros, Asientos, Astúries, Austriacistes, Étienne de La Boétie, Àfrica, Àsia, Àustria, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Cadis (1702), Batalla de la badia de Vigo, Batalla de Malplaquet, Batalla de Ramillies, Batalla de Rocroi, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Bill of Rights de 1689, Bisbat de Sogorb-Castelló, Borgonya, Burgos, Cadastre, Cadis, Capítol de cort, Capità general, Capità general de Catalunya, Capità general de València, Carles de França (duc de Berry), ..., Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de Logu, Casa de la Contractació d'Índies, Casa de Medinaceli, Castell de Santo Antón, Castella, Castellà, Català, Catalunya, César d'Estrées, Circa, Codi Civil de Catalunya, Comanda, Concòrdia de Segòvia, Consell d'Aragó, Consell d'Índies, Consell d'Estat d'Espanya, Consell d'Itàlia, Consell de Castella, Consell de Cent, Consell de Flandes, Consell de guerra, Consell de Portugal, Conseller en cap de Barcelona, Consells de la Monarquia d'Espanya, Consolat de Mar, Constitució Espanyola de 1837, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Contracte social, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Corpus de Sang, Corregiment, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1701), Corts de Castella, Corts forals valencianes, Costum, Crioll, Cronologia de la repressió del català, Desembarcament de Barcelona, Desembre, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dret comú, Dret de conquesta, Dret diví dels reis, Dret públic, Dret privat, Drets històrics, Duc de Saint-Simon, Ducat d'Orleans, Ducat de Màntua, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Enric IV de França, Enric VIII d'Anglaterra, Erasme de Rotterdam, Escolàstica, Espanya, Espanya (geografia), Estat Modern, Estat nació, Estudi General de Barcelona, Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Farinelli (castrat), Febrer, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip de Ferran i de Sacirera, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferdinand de Marsin, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Ferran el Catòlic, Flota d'Índies, França, François Fénelon, Franc Comtat, Francesc Ametller i Perer, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Pío de Saboya y Moura, Francisco Ronquillo Briceño, Francisco Suárez, Fuero Juzgo, Furs, Furs d'Aragó, Furs de Sobrarb, Furs de València, Galícia, Gal·licanisme, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat republicana, Generalitat Valenciana, Gibraltar, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gran i General Consell, Grandesa d'Espanya, Graus dels Mossos d'Esquadra, Guàrdia de corps, Guerra de Devolució, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra francoholandesa, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Henry d'Harcourt, Herència, Herència borgonyona, Idioma, Imperi Otomà, In persona episcopi, Inquisició, Inquisició espanyola, Isabel Farnese, Isabel I de Castella, Jacint Rigau-Ros i Serra, Jacques-Bénigne Bossuet, James Fitz-James Stuart, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Jean Bodin, Jean Orry, John Locke, Jordi I de la Gran Bretanya, Jordi Mata i Viadiu, José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, José de Solís y Valderrábano, José Patiño Rosales, Joseph Addison, Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta, Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, Juan de Mariana, Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, Juan Guillermo Ripperdá, Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Julio Alberoni, Juliol, Junta de Braços, Juny, Justícia d'Aragó, La Corunya, La Haia, Legislació, Leviatan (Hobbes), Liberalisme, Lleis d'Índies, Llista de reis d'Espanya, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís I d'Espanya, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Londres, Luis de Molina, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luxemburg, Maó, Madame de Maintenon, Madrid, Maig, Malenconia, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Arias y Porres, Manuel de Coloma y Escolano, Manuel de Vadillo y Velasco, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal, Març, Maria Lluïsa de Savoia, Marie-Anne de La Trémoille, Marquès de Louville, Marquesat de Finale, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Mestre racional, Michel-Jean Amelot, Miguel Jacinto Meléndez, Monarca, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia Catòlica, Monarquia composta, Monarquia d'Espanya, Moneda catalana, Nació espanyola, Nacionalitat, Navarra, Nicolau Maquiavel, Norma jurídica, Novembre, Or, Orà, Orde del Toisó d'Or, País Basc, Països Baixos espanyols, Pactes de Família, Pactisme, Palma, Papa, París, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pedro Cayetano Fernández del Campo, Pedro Sarmiento y Toledo, Pere Joan Barceló i Anguera, Pierre Robinet, Plet del virrei estranger, Potestas, Pragmàtica sanció, Presa de Gibraltar, Presidis Toscans, Principat de Catalunya, Privat, Privilegi, Privilegi de manifestació, Província, Províncies Unides, Raó d'estat, Rafael Casanova i Comes, Ral, Règim polisinodial, Rebel·lió, Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya, Reforma Protestant, Regalisme, Regne constitucional d'Espanya, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Reial audiència, Reial Audiència de Canàries, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Audiència de Galícia, Reial Audiència de Mallorca, Reial Audiència de Sevilla, Reial Audiència de València, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Reial decret, Reis Catòlics, René de Froulay de Tessé, Representació de Greuges, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolució Gloriosa, Rodrigo Manuel Manrique de Lara, Sacre Imperi Romanogermànic, Sal comuna, Santa Seu, Saragossa, Sardenya, Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica), Segle XIX, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segle XX, Setembre, Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Sevilla, Sobirania, Societat estamental, Sometent, Tabac, Thomas Hobbes, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, Tribunal de Contrafaccions, Unió d'armes, Universitat de Cervera, Usatge, Utrecht, València, Valencians, Valencià, Vall d'Aran, Vegueria, Versalles, Via fora els adormits, Vic, Viena, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Virregnat del Perú, Xàtiva, 1 de maig, 1 de novembre, 10 de juny, 10 de novembre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de gener, 12 de maig, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 13 de setembre, 1371, 1469, 1475, 1494, 15 de juliol, 15 de setembre, 1505, 1520, 1525, 1526, 1590, 16 de gener, 16 de setembre, 1626, 1632, 1638, 1640, 1643, 1651, 1652, 1655, 1664, 1665, 1670, 1673, 1683, 1688, 1689, 1691, 1692, 17 d'agost, 17 d'octubre, 17 de gener, 17 de setembre, 1700, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1711, 1713, 1714, 1715, 1716, 1717, 1719, 1721, 1724, 1725, 1726, 1727, 1733, 1736, 1738, 1746, 1760, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juny, 18 de setembre, 1812, 1833, 1837, 1841, 19 de maig, 1978, 2 d'octubre, 2 de gener, 20 d'agost, 22 de gener, 24 de maig, 24 de març, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 27 de gener, 28 de desembre, 28 de febrer, 28 de juny, 28 de novembre, 29 de juny, 3 de desembre, 3 de febrer, 3 de maig, 3 de novembre, 30 de juny, 30 de novembre, 31 de desembre, 4 de febrer, 5 de febrer, 5 de novembre, 6 de juliol, 6 de març, 7 de febrer, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 de maig, 9 de juliol, 9 de novembre. Ampliar l'índex (431 més) »

Abril

L’abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Abril · Veure més »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Absolutisme · Veure més »

Aeque principaliter

Aeque principaliter (igualment important) és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Aeque principaliter · Veure més »

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Agost · Veure més »

Alteracions d'Aragó

Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dóna als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada de 1580 i els primers anys del 1590 al regne d'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Alteracions d'Aragó · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Amèrica · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Anglaterra · Veure més »

Anglicanisme

Catedral de Canterbury L'anglicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Anglicanisme · Veure més »

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Anne Jules de Noailles · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antic règim · Veure més »

Antoine V de Gramont

Antoine V de Gramont, duc de Guiche o Antoni de Gramont (1672 - 16 de setembre de 1725) fou un militar francès membre de la família Gramont.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antoine V de Gramont · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina · Veure més »

Antonio Pérez del Hierro

Antonio Pérez del Hierro (Valdeconcha, Regne de Castella, 1540 - París, França, 7 d'abril de 1611).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Antonio Pérez del Hierro · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Aragó · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Aragonès · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos i les aragoneses (en singular: aragonès, aragonesa; en aragonès os aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa; en castellà los aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Aragonesos · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Argent (element) · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Aristocràcia · Veure més »

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Armand Jean du Plessis de Richelieu · Veure més »

Artois

Bandera de l'antic comtat d'Artois L’Artois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Artois · Veure més »

Arxiu del Regne de València

Tot i que anteriorment existia un arxiu en el Palau del Real de València, Alfons el Magnànim a les Corts celebrades durant 1419, va fundar novament l'arxiu reial, en disposar que tots els processos de Corts, els registres de la Cancelleria i els processos de l'Audiència Reial relatius al Regne de València o valencians, es copiaren en llibres-registres «separats dels generals de la Corona d'Aragó», i es guardaran en el Palau Reial.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Arxiu del Regne de València · Veure més »

Asiento

Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Asiento · Veure més »

Asiento de Negros

LAsiento de Negros fou un asiento concedit en règim de monopoli sobre la caça d'esclaus d'Àfrica i l'Amèrica hispana i que es va atorgar a Anglaterra en acabar la Guerra de Successió Espanyola (1713) com a compensació per la victòria del candidat francès Felip V d'Espanya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Asiento de Negros · Veure més »

Asientos

Asientos és un municipi de l'estat d'Hidalgo.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Asientos · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (en asturià: Principáu d'Asturies, en eonavienc: Principao d'Asturias i en castellà: Principado de Asturias) és una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Astúries · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del segle XVIII s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Austriacistes · Veure més »

Étienne de La Boétie

Graffiti a Ginebra (Suïssa), 2007 Étienne de La Boétie, en occità Esteve de La Boetiá, (Sarlat e la Canedat (Perigord), 1 de novembre de 1530 - Germihnan (Bordeus), 18 d'agost de 1563) va ser un escriptor, filòsof i polític francès del Renaixement.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Étienne de La Boétie · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Àfrica · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Àsia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Àustria · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Almansa

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla de Cadis (1702)

La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de Cadis (1702) · Veure més »

Batalla de la badia de Vigo

La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de la badia de Vigo · Veure més »

Batalla de Malplaquet

Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La Batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de Malplaquet · Veure més »

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, o Flandes.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de Ramillies · Veure més »

Batalla de Rocroi

La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de Rocroi · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la Batalla de Brihuega.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Bill of Rights de 1689

La Carta de drets o Declaració de drets (en anglès Bill of Rights) és un document redactat a Anglaterra el 1689, que va imposar el Parlament anglès al príncep Guillem d'Orange, per a poder succeir al rei Carles II.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Bill of Rights de 1689 · Veure més »

Bisbat de Sogorb-Castelló

Escut de la diòcesi El Bisbat o Diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat espanyol de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Bisbat de Sogorb-Castelló · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Borgonya · Veure més »

Burgos

Façana de la catedral de Burgos Burgos, tradicionalment catalanitzat com a Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Burgos · Veure més »

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cadastre · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cadis · Veure més »

Capítol de cort

Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capítol de cort · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capità general · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capità general de Catalunya · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Capità general de València · Veure més »

Carles de França (duc de Berry)

Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles de França (duc de Berry) · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carta de Logu

Estàtua dedicada a Elionor d'Arborea a Oristà. La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Carta de Logu · Veure més »

Casa de la Contractació d'Índies

Tot i que no tingué una seu única, avui en dia el seu arxiu es pot consultar a l'Arxiu General d'Índies de Sevilla. La Casa de la contractació de les Índies, la seva denominació oficial era Casa y Audiencia de Indias va ser un organisme creat el 1503 per la corona de Castella per organitzar l'explotació dels descobriments d'Amèrica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Casa de la Contractació d'Índies · Veure més »

Casa de Medinaceli

Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Casa de Medinaceli · Veure més »

Castell de Santo Antón

El castell de Santo Antón és un castell del segle XVI que formava part, juntament amb els castells de Santa Cruz i San Diego, d'una xarxa estratègica de castells i bateries per a la defensa de la ciutat de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Castell de Santo Antón · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Catalunya · Veure més »

César d'Estrées

César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - París, 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i el cardenal.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і César d'Estrées · Veure més »

Circa

Circa (en llatí 'al voltant de'; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Circa · Veure més »

Codi Civil de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Codi Civil de Catalunya · Veure més »

Comanda

comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda -encomienda en castellà- era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Comanda · Veure més »

Concòrdia de Segòvia

La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dóna naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Concòrdia de Segòvia · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell d'Aragó · Veure més »

Consell d'Índies

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell d'Índies · Veure més »

Consell d'Estat d'Espanya

Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell d'Estat d'Espanya · Veure més »

Consell d'Itàlia

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Itàlia o oficialment Consell Suprem d'Itàlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels Àustries.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell d'Itàlia · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Real i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XIX), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell de Castella · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell de Cent · Veure més »

Consell de Flandes

Territoris adscrits al '''Consell de Flandes''' El Consell de Flandes era la governació de la monarquia espanyola dels Austries, es realitzava a través d'òrgans especialitzats dits Consells i el règim es diu règim polisinodial.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell de Flandes · Veure més »

Consell de guerra

Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell de guerra · Veure més »

Consell de Portugal

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Portugal va ser creat per Felip II de Castella el 1582 pel seu compromís en les Corts de Tomar, amb la finalitat d'assessorar la bona administració d'aquest territori després de la seva incorporació a la Monarquia d'Espanya, i sobretot amb la idea de controlar la seva important activitat naval.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consell de Portugal · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »

Consells de la Monarquia d'Espanya

Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del segle XVI al segle XVIII, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Consolat de Mar · Veure més »

Constitució Espanyola de 1837

Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment anomenada plaça de Sant Jaume. Va ser enretirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Constitució Espanyola de 1837 · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Constitucions catalanes · Veure més »

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »

Contracte social

Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Contracte social · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corona de Castella · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640, diada de Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corpus de Sang · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corregiment · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts Catalanes · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts de Barcelona (1701)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts de Barcelona (1701) · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts de Castella · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts de València o corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del segle XIII fins al XVIII.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Corts forals valencianes · Veure més »

Costum

Un Costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Costum · Veure més »

Crioll

Crioll és aquella persona que a l'Amèrica colonial hispana designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Crioll · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la "repressió del català" segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Desembre

El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Desembre · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere IV.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Dret comú

El dret comú (en llatí, ius commune) és un terme que fa referència a un dret que s'aplica a la generalitat dels casos o aplicable en oposició a un dret propi.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret comú · Veure més »

Dret de conquesta

El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret de conquesta · Veure més »

Dret diví dels reis

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret diví dels reis · Veure més »

Dret públic

El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat dimperium.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret públic · Veure més »

Dret privat

El dret privat és la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i també les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pública.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Dret privat · Veure més »

Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Drets històrics · Veure més »

Duc de Saint-Simon

Louis de Rouvroy, més conegut com a Duc de Saint-Simon (París, 5 de gener de 1675 - ibídem, 2 de març de 1755).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Duc de Saint-Simon · Veure més »

Ducat d'Orleans

El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ducat d'Orleans · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ducat de Màntua · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ducat de Savoia · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Enric IV de França · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

Enric VIII (28 de juny de 1491 - 28 de gener de 1547) va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Erasme de Rotterdam

Desideri Erasme de Rotterdam (Rotterdam, 28 d'octubre de 1466 - Basilea, 12 de juliol de 1536) va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès, autor d'importants obres en llatí i el creador del moviment humanista.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Erasme de Rotterdam · Veure més »

Escolàstica

Imatge d'una classe d'universitat del segle XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del Cristianisme.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Escolàstica · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Espanya · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Espanya (geografia) · Veure més »

Estat Modern

L'Estat modern va sorgir entre els segles XIV i XV, quan els reis van aprofitar la fi de l'edat mitjana i la crisi del feudalisme per reprendre el seu poder.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Estat Modern · Veure més »

Estat nació

L'estat nació és un concepte modern de caràcter doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les ciències polítiques.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Estat nació · Veure més »

Estudi General de Barcelona

L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Estudi General de Barcelona · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Europa · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Farinelli (castrat)

Farinelli, de Corrado Guiaquinto Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), fou un reconegut cantant d'òpera castrat del segle XVIII.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Farinelli (castrat) · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Febrer · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Felip de Ferran i de Sacirera

Felip de Ferran i de Sacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715) fou un militar i polític austriacista català.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Felip de Ferran i de Sacirera · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferdinand de Marsin

Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ferdinand de Marsin · Veure més »

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic · Veure més »

Flota d'Índies

Imatge de la Sevilla del segle XVI. La Flota d'Índies era el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol amb Amèrica i va constituir l'essència de l'anomenada Carrera d'Índies, que englobava tot el comerç i la navegació d'Espanya amb les seves colònies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Flota d'Índies · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і França · Veure més »

François Fénelon

François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і François Fénelon · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Franc Comtat · Veure més »

Francesc Ametller i Perer

Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francesc Ametller i Perer · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar duc de Velasco fou un funcionari espanyol que ostentà el càrrec de virrei de Catalunya durant els regnats de Carles II i de Felip V.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco Pío de Saboya y Moura

Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, segle XVII — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francisco Pío de Saboya y Moura · Veure més »

Francisco Ronquillo Briceño

Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francisco Ronquillo Briceño · Veure més »

Francisco Suárez

Francisco Suárez (Granada, 1548, Lisboa, 1617) fou un jesuïta, destacat filòsof i teòleg de finals de l'edat mitjana.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Francisco Suárez · Veure més »

Fuero Juzgo

Miniatura del ''Fuero Juzgo''. Hom denomina Fuero Juzgo el cos legal elaborat a Castella el 1241 per Ferran III i que constitueix la traducció del Liber Iudiciorum de l'any 654, escrita en llengua romanç, promulgat en l'època visigoda.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Fuero Juzgo · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Furs · Veure més »

Furs d'Aragó

El Vidal Mayor, III, 2 (fol. 97). Manuscrit del segle XII que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de Sobrarb

Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Furs de Sobrarb · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Furs de València · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és una regió del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Galícia · Veure més »

Gal·licanisme

El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gal·licanisme · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc Olivares, (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645) fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat de Catalunya és l'òrgan de govern que va funcionar de 1931 a 1939 dins de la Segona República Espanyola (vegeu Generalitat de Catalunya per l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Generalitat republicana · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià, que fins a la reforma de l'Estatut del 2006 s'anomenava Generalitat Valenciana, tal com es coneix tradicionalment en l'actualitat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Generalitat Valenciana · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gibraltar · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Gran i General Consell · Veure més »

Grandesa d'Espanya

La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Grandesa d'Espanya · Veure més »

Graus dels Mossos d'Esquadra

El cos dels Mossos d'Esquadra té els següents graus.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Graus dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Guàrdia de corps

Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guàrdia de corps · Veure més »

Guerra de Devolució

La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra de Devolució · Veure més »

Guerra de la Quàdruple Aliança

La Guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui anava a succeir a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra francoholandesa

Guerra francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guerra francoholandesa · Veure més »

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »

Henry d'Harcourt

Henry d'Harcourt, duc d'Harcourt (1654 - 1718), par i mariscal de França, marquès de Beuvron i duc d'Harcourt.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Henry d'Harcourt · Veure més »

Herència

L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Herència · Veure més »

Herència borgonyona

Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Herència borgonyona · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Idioma · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Imperi Otomà · Veure més »

In persona episcopi

In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex. seminaris, catedrals, oficials de la cúria).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і In persona episcopi · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 La inquisició espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV, que autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia hispànica (1478).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Inquisició espanyola · Veure més »

Isabel Farnese

Isabel Farnese (Parma, 1692 - Aranjuez, 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Isabel Farnese · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella · Veure més »

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor rossellonès.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jacint Rigau-Ros i Serra · Veure més »

Jacques-Bénigne Bossuet

''Oeuvres'', 1852 Jacques Benigne Bossuet (Dijon, 27 de setembre de 1627 † París, 12 d'abril de 1704) va ser un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jacques-Bénigne Bossuet · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart, 1r Duc de Berwick, 1r Duc de Fitz-James, 1r Duc de Llíria i Xèrica, (Moulins, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, 12 de juny de 1734) va ser un militar i aristòcrata anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, (en anglès James II of England) nascut el 14 d'octubre de 1633 i mort el 16 de setembre de 1701, regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »

Jean Bodin

Jean Bodin (Angers, 1530 - Laon, 1596) fou un filòsof, politòleg i jurista francès, membre del Parlament de París i professor de Dret a Tolosa.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jean Bodin · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jean Orry · Veure més »

John Locke

John Locke (Wrington, a prop de Bristol, 29 d'agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і John Locke · Veure més »

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el primer rei del Regne Unit (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brünswic i Lüneburg.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »

Jordi Mata i Viadiu

Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un historiador i escriptor català.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »

José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano

José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, marquès de Grimaldo (1664 - 1733).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano · Veure més »

José de Solís y Valderrábano

José de Solís y Valderrábano, I duc de Montellano (Salamanca, 15 d'abril de 1643 - 1713) va ser un noble i home d'estat castellà durant els regnats de Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і José de Solís y Valderrábano · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і José Patiño Rosales · Veure més »

Joseph Addison

Joseph Addison (Milston, Wiltshire, 1672 - Kensington, actualment part de Londres, 1719) fou un escriptor i polític anglès.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Joseph Addison · Veure més »

Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta

Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta (Segura, 19 d'octubre de 1683 - Madrid, 21 d'octubre de 1731/1733) va ser un polític i noble espanyol, actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Prototip de l'hidalgo rural de les províncies basques, era fill de León de Orendain Gulisasti y d'Ana María de Azpilcueta.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta · Veure més »

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba · Veure més »

Juan de Mariana

Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juan de Mariana · Veure més »

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca · Veure més »

Juan Guillermo Ripperdá

Johan Willem Ripperdá (Oldehove, 1680-Tetuan, 1737), més conegut com a Juan Guillermo Ripperdá, baró i després duc de Ripperdá, va ser un aventurer d'origen holandès al servei de la corona espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juan Guillermo Ripperdá · Veure més »

Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León

Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León · Veure més »

Julio Alberoni

Julio Alberoni, Giulio Alberoni o Cardenal Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil -era fill d'un vinyater-al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà en l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mitjà dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Julio Alberoni · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juliol · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Junta de Braços · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Juny · Veure més »

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Justícia d'Aragó · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і La Corunya · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і La Haia · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Legislació · Veure més »

Leviatan (Hobbes)

El Leviatan (en anglès, Leviathan) és un llibre sobre política del filòsof Thomas Hobbes.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Leviatan (Hobbes) · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Liberalisme · Veure més »

Lleis d'Índies

Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542 per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir el sistema de la Encomienda (comanda, en català), i tots els abusos derivats d'aquest, així com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lleis d'Índies · Veure més »

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Llista de reis d'Espanya · Veure més »

Lluís de França (duc de Borgonya)

Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lluís de França (duc de Borgonya) · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Londres · Veure més »

Luis de Molina

Luis de Molina, (Conca, 1535 - Madrid, 1600) fou un jesuïta, teòleg i jurista castellà.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Luis de Molina · Veure més »

Luis Francisco de la Cerda y Aragón

Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Veure més »

Luis Manuel Fernández Portocarrero

El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Luxemburg · Veure més »

Maó

Vista de sa Costa de ses Voltes i el Claustre, entre el port i el centre de Maó Maó (oficialment Maó-Mahón) és un municipi i ciutat de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa i actual seu del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Maó · Veure més »

Madame de Maintenon

Françoise d’Aubigné, marquesa de Maintenon, més coneguda com Madame de Maintenon (Niòrt, 27 de novembre de 1635-Saint-Cyr-l'École, 15 d'abril de 1719, fou, secretament, la darrera esposa del rei Lluís XIV de França, amb qui es casà la nit del 9 al 10 d'octubre de 1685. Va ser l'amant del rei Lluís XIV de França i la seva segona esposa, en matrimoni morganàtic i secret. Després del seu primer matrimoni va passar a ser Madame Scarron, més tard rebria el títol de de marquesa de Maintenon. Amb la seva relació amb el rei de França, va tenir gran influència sobre la vida política de la seva època.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Madame de Maintenon · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Madrid · Veure més »

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Maig · Veure més »

Malenconia

La malenconia o melangia (del grec clàssic, «negre» i, «bilis»), que sovint pot confondre's la depressió (del llatí depressus, «abatiment»), és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Malenconia · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manuel Arias y Porres

Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel Arias y Porres · Veure més »

Manuel de Coloma y Escolano

Manuel de Coloma y Escolano, II marquès de Canales (Madrid, 1637 - Salamanca, 1717) home d'estat castellà, ocupà diversos càrrecs durant la darrera fase del regnat de Carles II de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel de Coloma y Escolano · Veure més »

Manuel de Vadillo y Velasco

Manuel de Vadillo y Velasco (Ciella, ? - Madrid?, 1729) Polític castellà, secretari del Despatx de Justícia Era parent de Pedro Cayetano Fernández del Campo, a qui substituí el 1714 a la Secretaria del Despatx de Justícia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel de Vadillo y Velasco · Veure més »

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (?,c.1650 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Març · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Marie-Anne de La Trémoille

Retrat de Marie-Anne de La Trémoille, obra de René Antoine Houasse (finals del segle XVIII/principis del segle XVIII) Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins (en italià: Orsini; en francès: Ursins; en castellà: Ursinos) (París, 1641 - Roma, 5 de desembre de 1722), noble francesa de la cort de Felip V de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Marie-Anne de La Trémoille · Veure més »

Marquès de Louville

Carles August de Allonville, marquès de Louville (Louville-la-Chenard, 18 de maig de 1664- ibídem, 20 d'agost de 1731) fou un noble francès, tingué un destacat protagonisme en els primers tres anys del regnat de Felip V de Castella, i posteriorment al Regne de França durant la regència del duc Felip III d'Orleans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Marquès de Louville · Veure més »

Marquesat de Finale

El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Marquesat de Finale · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític castellà del segle XVIII.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Menorca · Veure més »

Mestre racional

Dins l'organització política i fiscal de la corona d'Aragó cal distingir dos tipus de Mestre racional (magister racionalis): per una banda el mestre racional reial que exercia el càrrec de tresorer reial i el Mestre racional dels regnes que formaren la corona d'Aragó, el qual exercia de tresorer dels regnes.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Mestre racional · Veure més »

Michel-Jean Amelot

Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Michel-Jean Amelot · Veure més »

Miguel Jacinto Meléndez

Felip V d'Espanya, per Miguel Jacinto Meléndez (1705). Miguel Jacinto Meléndez (1679-1734) va ser un pintor espanyol.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Miguel Jacinto Meléndez · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Monarquia · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a la Monarquia espanyola sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola i fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia composta

Una monarquia composta és un tipus de monarquia (en el sentit de forma d'Estat) que es caracteritza per haver estat formada de resultes de l'agregació de diverses unitats polítiques per via d'unió dinàstica o hereditària dels seus sobirans, i de manera menys freqüent, per conquesta militar.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Monarquia composta · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Moneda catalana · Veure més »

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Nació espanyola · Veure més »

Nacionalitat

La nacionalitat, en el dret civil i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una nació o estat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Nacionalitat · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Navarra · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Norma jurídica

La norma jurídica és una ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord a un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Norma jurídica · Veure més »

Novembre

El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Novembre · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Or · Veure més »

Orà

Orà (en àrab وهران, Wahrān, 'dels dos lleons'; en francès, Oran) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Orà · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і País Basc · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Països Baixos espanyols · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pactes de Família · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és la fórmula de repartiment de la sobirania entre el rei d'Aragó i els Braços que va caracteritzar la política constitucionalista de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pactisme · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Palma · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Papa · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і París · Veure més »

Pau Ignasi de Dalmases i Ros

Pau Ignasi de Dalmases i Ros (Barcelona, 1670 - 10 de juny de 1718) fou un noble i erudit català.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »

Pedro Cayetano Fernández del Campo

Pedro Cayetano Fernández del Campo Angulo y Velasco y Salvatierra, II marquès de Mejorada i de la Breña (Madrid, 22 d'abril de 1656 - Madrid, 16 de maig de 1721) home d'estat castellà partidari de l'absolutisme, ocupà la secretaria del Despatx Universal durant els primers de Felip V de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pedro Cayetano Fernández del Campo · Veure més »

Pedro Sarmiento y Toledo

Pedro Sarmiento y Toledo, III marquès de Mancera (c. 1625-1715) i III comte de Gondomar.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pedro Sarmiento y Toledo · Veure més »

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Marçà/Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »

Pierre Robinet

Pierre Robinet (en castellà: Pedro Robinet) (-segle XVIII) Jesuïta francès.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pierre Robinet · Veure més »

Plet del virrei estranger

Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del segle XVI i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Plet del virrei estranger · Veure més »

Potestas

Potestat (del llatí: potestas) és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja sien persones o institucions.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Potestas · Veure més »

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Pragmàtica sanció · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Presa de Gibraltar · Veure més »

Presidis Toscans

Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Presidis Toscans · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Veure més »

Privat

Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Privat · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi (etimològicament, llei privada; per oposició a la llei general) és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dóna un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Privilegi · Veure més »

Privilegi de manifestació

El Privilegi de manifestació era un privilegi exercit pel Justícia d'Aragó per intervenir en els tribunals i oficials reals.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Privilegi de manifestació · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Província · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Províncies Unides · Veure més »

Raó d'estat

La raó d'Estat és una expressió que significa assumir i actuar d'acord als interessos propis de l'Estat (per exemple, de la seva pervivència o enfortiment).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Raó d'estat · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Serret (1996: 38) Llosa de marbre d'estil noucentista col·locada la vigília de la Diada —10 de setembre— de 1922 al vas sepulcral on hi ha enterrades les despulles de Rafael Casanova a l'església de Sant Baldiri a Sant Boi de Llobregat. La inscripció resa: «Vas que conté les restes del doctor en dret don Rafel Casanova Conseller que fou de la ciutat de Barcelona + 1743 + ». Cartell publicat per la Generalitat republicana durant la Guerra Civil espanyola. La figura de Rafael Casanova com a exemple a seguir del ciutadà compromès en lluita contra la tirania —absolutista el 1714, feixista el 1936— fou àmpliament reivindicada durant el conflicte. Ofrena floral un onze de setembre F.C. Barcelona a Rafael Casanova l'11 de setembre de 2010 Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Ral · Veure més »

Règim polisinodial

Règim polisinodial és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (segle XVI i XVII) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (segle XVIII i principis del XIX).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Règim polisinodial · Veure més »

Rebel·lió

Monument als màrtirs de 1714 (Barcelona) Rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Rebel·lió · Veure més »

Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya

Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya és un missatge dels catalans adreçat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova de 1705, on es recorda a Anglaterra l'aliança pactada per la llibertat de Catalunya, demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creació d'una Republica Libera de Cathalunya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Record de l'Aliança fet el Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reforma Protestant · Veure més »

Regalisme

El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles XVII i XVIII relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regalisme · Veure més »

Regne constitucional d'Espanya

El Regne constitucional d'Espanya fou l'estructura política de monarquia constitucional que adoptà la Monarquia Espanyola després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne constitucional d'Espanya · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de França · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regne de València · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el segle XVI i XVII.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Canàries

La Reial Audiència de Canàries va ser un òrgan d'administració de justícia, -una Reial Audiència- de la Corona de Castella establert a Gran Canària el 1526.Tenia competències judicials en assumptes civils i criminals, però a diferència de les Cancelleries castellanes no tenia competències de govern.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Canàries · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Reial Audiència de Galícia

Ordenances de la Reial Audiència del Regne de Galícia, impresses a la ciutat de la Corunya per Antonio Frayz l'any 1679.Fco-Javier López Vallo http://www.estudioshistoricos.com/wp-content/uploads/2014/10/jlv_01.pdf "Frayz imprimió en La Coruña las Ordenanzas de la Real Audiencia de Galicia La Reial Audiència de Galícia va ser un tribunal creat el 1480 per a la restauració de la justícia real i la submissió dels senyors, en el context de la pacificació del Regne de Galícia en temps dels Reis Catòlics.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Galícia · Veure més »

Reial Audiència de Mallorca

La Reial Audiència de Mallorca fou el màxim òrgan d'administració de justícia a les Illes Balears que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Mallorca · Veure més »

Reial Audiència de Sevilla

La Reial Audiència de Sevilla va ser un òrgan d'administració de justícia, -una Reial Audiència- de la Corona de Castella establert a la ciutat de Sevilla el 1525.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Sevilla · Veure més »

Reial Audiència de València

La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València · Veure més »

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València..

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Veure més »

Reial decret

En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reial decret · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і René de Froulay de Tessé · Veure més »

Representació de Greuges

La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Representació de Greuges · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Revolució Gloriosa · Veure més »

Rodrigo Manuel Manrique de Lara

Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez d'Arellano Mendoza y Albarado (1638-1717) fou el segon comte de Frigiliana, militar i home d'estat castellà i Gran d'Espanya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Rodrigo Manuel Manrique de Lara · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sal comuna

La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sal comuna · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Santa Seu · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sardenya · Veure més »

Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)

Els Secretaris d'Estat van ser durant la Monarquia Absolutista borbònica (1714-1833) els càrrecs institucionals que exercien les funcions directives del poder executiu per delegació directa i sota la confiança del monarca, que no per això deixava de concentrar tots els poders com a monarca absolut.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica) · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Segle XX · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Setembre · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Setge de Brihuega · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sevilla · Veure més »

Sobirania

La sobirania (castellanisme) o sobiranitat i sobiranesa és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sobirania · Veure més »

Societat estamental

Representació dels tres estaments: qui prega (''oratores''), qui lluita (''bellatores'') i qui treballa (''laboratores''). La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Societat estamental · Veure més »

Sometent

El sometent, actualment dissolt des de 1978 pel Senat espanyol, fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Sometent · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa recolzada en un cendrer. El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tabac · Veure més »

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Thomas Hobbes · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tomisme

Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274) Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tomisme · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat sigant el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tribunal de Contrafaccions

El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Tribunal de Contrafaccions · Veure més »

Unió d'armes

La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte Duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Unió d'armes · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Universitat de Cervera · Veure més »

Usatge

Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Usatge · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Utrecht · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і València · Veure més »

Valencians

Els valencians i les valencianes (en singular: valencià, valenciana) constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Valencians · Veure més »

Valencià

Dialectes del català Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la llengua romànica que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Valencià · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vall d'Aran · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vegueria · Veure més »

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès, situat al departament de Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Versalles · Veure més »

Via fora els adormits

''Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents'' Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Via fora els adormits · Veure més »

Vic

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Vic · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Viena · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el primer virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Virregnat de Nova Granada · Veure més »

Virregnat del Perú

El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Virregnat del Perú · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і Xàtiva · Veure més »

1 de maig

L'1 de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1 de maig · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1 de novembre · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 10 de juny · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 10 de novembre · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 11 de juliol · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 11 de setembre · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 12 de gener · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 12 de maig · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 12 de setembre · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 13 d'agost · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 13 de juliol · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 13 de setembre · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1371 · Veure més »

1469

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1469 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1475 · Veure més »

1494

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1494 · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 15 de juliol · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 15 de setembre · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1505 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1520 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1525 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1526 · Veure més »

1590

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1590 · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 16 de gener · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 16 de setembre · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1626 · Veure més »

1632

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1632 · Veure més »

1638

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1638 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1640 · Veure més »

1643

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1643 · Veure més »

1651

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1651 · Veure més »

1652

L'any 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1652 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1655 · Veure més »

1664

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1664 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1665 · Veure més »

1670

Categoria:Dècada del 1670 Categoria:Anys del segle XVII.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1670 · Veure més »

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1673 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1683 · Veure més »

1688

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1688 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1689 · Veure més »

1691

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1691 · Veure més »

1692

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1692 · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 17 d'agost · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 17 d'octubre · Veure més »

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 17 de gener · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 17 de setembre · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1700 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1701 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1703 · Veure més »

1704

thumb.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1705 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1706 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1710 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1711 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1713 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1716 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1717 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1719 · Veure més »

1721

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1721 · Veure més »

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1724 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1725 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1726 · Veure més »

1727

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1727 · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1733 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1736 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1738 · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1746 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1760 · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 18 de febrer · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 18 de gener · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 18 de juny · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 18 de setembre · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1812 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1833 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1837 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1841 · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 19 de maig · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 1978 · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 2 d'octubre · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 2 de gener · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 20 d'agost · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 22 de gener · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 24 de maig · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 24 de març · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 24 de novembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 25 d'abril · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 25 de juliol · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 27 de gener · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosé (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 28 de desembre · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 28 de febrer · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 28 de juny · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 28 de novembre · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 29 de juny · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 3 de desembre · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 3 de febrer · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 3 de maig · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 3 de novembre · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 30 de juny · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 30 de novembre · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 31 de desembre · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 4 de febrer · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 5 de febrer · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 5 de novembre · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 6 de juliol · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 6 de març · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 7 de febrer · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 7 de setembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 8 d'abril · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 8 de maig · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 9 de juliol · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Decrets de Nova Planta і 9 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Decret de Nova Planta, Decrets de nova planta, Nova Planta.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »