Taula de continguts
70 les relacions: Abat Oliba, Acfred I d'Aquitània, Adelaida de Melguèlh, Arnau I de Comenge, Arsenda de Carcassona, Balsareny, Barcelona, Bernat II de Melguer, Bernat Tallaferro, Borrell II, Casal de Barcelona, Circa, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Castella, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Tolosa, Comte, Condomini, Dinastia carolíngia, Enric de Borgonya, Enric de Borgonya i de Semur, Ermengol de Roergue, Ermengol II d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Gausfred II de Rosselló, Gombau de Besora, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Guillem de Ribagorça, Guillem I d'Osona, Guillem I de Besalú, Guillem II de Pallars Sobirà, Guinidilda d'Empúries, Guisla de Lluçà, Hug I d'Empúries, Hug I de França, Islam, Letgarda de Tolosa, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llobregat, Monestir de Sant Joan de la Penya, Navarra, Olèrdola, Papa, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Ramon II de Tolosa, ... Ampliar l'índex (20 més) »
- Comtes de Barcelona
- Comtes de Girona
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Veure Berenguer Ramon I і Abat Oliba
Acfred I d'Aquitània
Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.
Veure Berenguer Ramon I і Acfred I d'Aquitània
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Veure Berenguer Ramon I і Adelaida de Melguèlh
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Veure Berenguer Ramon I і Arnau I de Comenge
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Veure Berenguer Ramon I і Arsenda de Carcassona
Balsareny
Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.
Veure Berenguer Ramon I і Balsareny
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Berenguer Ramon I і Barcelona
Bernat II de Melguer
Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).
Veure Berenguer Ramon I і Bernat II de Melguer
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Veure Berenguer Ramon I і Bernat Tallaferro
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Berenguer Ramon I і Borrell II
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Berenguer Ramon I і Casal de Barcelona
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Veure Berenguer Ramon I і Circa
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Berenguer Ramon I і Comtat d'Osona
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Berenguer Ramon I і Comtat de Barcelona
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Veure Berenguer Ramon I і Comtat de Castella
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Berenguer Ramon I і Comtat de Girona
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Berenguer Ramon I і Comtat de Manresa
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Berenguer Ramon I і Comtat de Tolosa
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Berenguer Ramon I і Comte
Condomini
El condomini és un terme de dret civil que indica una modalitat de propietat que pertany a parts iguals entre els copropietaris.
Veure Berenguer Ramon I і Condomini
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Berenguer Ramon I і Dinastia carolíngia
Enric de Borgonya
Enric de Borgonya (Dijon, França 1066 - Astorga, Regne de Galícia 1112) va ser comte de Portugal (1094-1112).
Veure Berenguer Ramon I і Enric de Borgonya
Enric de Borgonya i de Semur
Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.
Veure Berenguer Ramon I і Enric de Borgonya i de Semur
Ermengol de Roergue
Ermengol I (ca. 870 - 937) fou un noble occità, comte de Roergue (919-937) i comte de Carcí (919-937), cocomte de Nimes i Albi.
Veure Berenguer Ramon I і Ermengol de Roergue
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Veure Berenguer Ramon I і Ermengol II d'Urgell
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Berenguer Ramon I і Ermessenda de Carcassona
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Veure Berenguer Ramon I і Gausfred II de Rosselló
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Veure Berenguer Ramon I і Gombau de Besora
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Berenguer Ramon I і Guifré el Pilós
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Veure Berenguer Ramon I і Guifré II de Cerdanya
Guillem de Ribagorça
Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).
Veure Berenguer Ramon I і Guillem de Ribagorça
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Veure Berenguer Ramon I і Guillem I d'Osona
Guillem I de Besalú
Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).
Veure Berenguer Ramon I і Guillem I de Besalú
Guillem II de Pallars Sobirà
Guillem II de Pallars Sobirà (? - 1035) fou comte de Pallars Sobirà (1010-1035).
Veure Berenguer Ramon I і Guillem II de Pallars Sobirà
Guinidilda d'Empúries
Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (? - Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.
Veure Berenguer Ramon I і Guinidilda d'Empúries
Guisla de Lluçà
Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).
Veure Berenguer Ramon I і Guisla de Lluçà
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Veure Berenguer Ramon I і Hug I d'Empúries
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Veure Berenguer Ramon I і Hug I de França
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Berenguer Ramon I і Islam
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Veure Berenguer Ramon I і Letgarda de Tolosa
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Berenguer Ramon I і Llista de comtes d'Urgell
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Berenguer Ramon I і Llista de comtes de Barcelona
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Berenguer Ramon I і Llobregat
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Veure Berenguer Ramon I і Monestir de Sant Joan de la Penya
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Berenguer Ramon I і Navarra
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Veure Berenguer Ramon I і Olèrdola
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Berenguer Ramon I і Papa
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Berenguer Ramon I і Ramon Borrell I
Ramon II de Tolosa
Ramón II (861-923), comte de Tolosa, de Carcí, Nimes i l'Albí, i temporalment comte de Roergue.
Veure Berenguer Ramon I і Ramon II de Tolosa
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Veure Berenguer Ramon I і Ramon III de Tolosa
Ramon IV de Pallars Jussà
Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).
Veure Berenguer Ramon I і Ramon IV de Pallars Jussà
Riquilda de Tolosa
Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).
Veure Berenguer Ramon I і Riquilda de Tolosa
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Veure Berenguer Ramon I і Roger I de Carcassona
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Berenguer Ramon I і Roma
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Veure Berenguer Ramon I і Sanç d'Olèrdola
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Veure Berenguer Ramon I і Sanç I Garcia de Castella
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Veure Berenguer Ramon I і Sanç III de Pamplona
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Berenguer Ramon I і Sanç Ramires
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Veure Berenguer Ramon I і Sança de Castella (1006-1027)
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Berenguer Ramon I і Saragossa
Sibil·la de Barcelona
Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.
Veure Berenguer Ramon I і Sibil·la de Barcelona
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Veure Berenguer Ramon I і Sunyer I de Barcelona
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.
Veure Berenguer Ramon I і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Berenguer Ramon I і Vegueria
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Berenguer Ramon I і 1023
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Berenguer Ramon I і 1025
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Berenguer Ramon I і 1032
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Berenguer Ramon I і 1074
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Berenguer Ramon I і 31 de març
Vegeu també
Comtes de Barcelona
- Aleran de Troyes
- Alfons el Benigne
- Alfons el Cast
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Berà I
- Berenguer Ramon I
- Berenguer Ramon II
- Berenguer de Tolosa
- Bernat Plantapilosa
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Septimània
- Borrell II
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Casal de Barcelona
- Enric IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Guifré II de Barcelona
- Guifré el Pilós
- Guillem de Septimània
- Humfrid
- Jaume el Conqueridor
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de comtes de Barcelona
- Martí l'Humà
- Miró I de Barcelona
- Odalric
- Pere el Catòlic
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Conestable de Portugal
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Ramon Borrell I
- Rampó
- Renat I
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Comtes de Girona
- Berà I
- Berenguer Ramon I
- Berenguer de Tolosa
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Septimània
- Humfrid
- Odalric
- Rampó
- Rostany
També conegut com Berenguer Ramon I de Barcelona, Berenguer Ramon I el Corbat.