Taula de continguts
60 les relacions: Aliment, Amidà, Amor, Antic Egipte, Antiga Grècia, Article salat, Atena, Àgape, Baba Yetu, Bíblia, Catacumba, Catecisme de l'Església Catòlica, Concili de Jerusalem, Credo de Nicea, Crist, Cristianisme, Dimoni, Edat mitjana, Eucaristia, Evangeli, Evangeli segons Lluc, Evangeli segons Mateu, Fídies, Fets dels Apòstols, George Novack, Hebreu, Horus, Israel, Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Joan Alzina, Judaisme, Jueus, Llatí, Llatí vulgar, Llengua estàndard, Llibre dels Salms, Maria de Betània, Marta de Betània, Messies, Moisès, Monoteisme, Noms de Déu en el judaisme, Nou manament, Nou Testament, Pa, Paradís, Pecat, Pentateuc, Politeisme, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Veure Parenostre і Aliment
Amidà
Jueus resant. L'Amidà (en hebreu: תפילת העמידה, Tefilat ha-Amidà, "Oració dempeus"), també coneguda com a Shemoneh Esreh (en hebreu: שמונה עשרה, "Les divuit benediccions") és una oració jueva també coneguda com a benedicció modim, i es duu a terme de la següent manera: Tant al principi de l'Amidà com a la seva conclusió, es comencen els passos amb la cama esquerra, al final es donen tres passos cap enrere, es gira una mica el tronc cap a l'esquerra, i lleument inclinat es recita: Oseh Shalom Bimromav; es gira una mica el tronc cap a la dreta, i lleument inclinat es recita: Hu Yaaseh Shalom Aleinu; redreça el seu tronc i mirant al capdavant recita: Ve al Kol Israel Ve Imrú Amén.
Veure Parenostre і Amidà
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Veure Parenostre і Amor
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Parenostre і Antic Egipte
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Parenostre і Antiga Grècia
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Veure Parenostre і Article salat
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Parenostre і Atena
Àgape
Àgape és un concepte de la Bíblia (difícil de trobar a la literatura grega) que a diferència dels termes similars (filótês, érõs) ens indica l'amor pur de Déu, la seva donació gratuïta (per gràcia) a l'home.
Veure Parenostre і Àgape
Baba Yetu
Baba yetu (suahili per Pare nostre) és una cançó de Christopher Tin composta l'any 2005 per ser la banda sonora del joc d'ordinador Civilization IV, on hi apareix cantada per Ron Ragin i Stanford Talisman.
Veure Parenostre і Baba Yetu
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Parenostre і Bíblia
Catacumba
La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.
Veure Parenostre і Catacumba
Catecisme de l'Església Catòlica
isbn.
Veure Parenostre і Catecisme de l'Església Catòlica
Concili de Jerusalem
El Concili de Jerusalem (o Conferència Apostòlica) és un nom aplicat a una reunió, que es descriu als Fets dels Apòstols i, probablement, a la qual es refereix Pau a l'carta als cristians de Galàcia (Gàlates 2).
Veure Parenostre і Concili de Jerusalem
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Veure Parenostre і Credo de Nicea
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Parenostre і Crist
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Parenostre і Cristianisme
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Veure Parenostre і Dimoni
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Parenostre і Edat mitjana
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Parenostre і Eucaristia
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Parenostre і Evangeli
Evangeli segons Lluc
LEvangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret).
Veure Parenostre і Evangeli segons Lluc
Evangeli segons Mateu
L'Evangeli segons Mateu és un dels evangelis canònics, és a dir, acceptats per l'Església catòlica com a transmissor de l'autèntica història de Jesús de Natzaret.
Veure Parenostre і Evangeli segons Mateu
Fídies
II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.
Veure Parenostre і Fídies
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Parenostre і Fets dels Apòstols
George Novack
George Novack (Boston, 1905 - 1992) va ser un filòsof, historiador i polític comunista estatunidenc.
Veure Parenostre і George Novack
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Parenostre і Hebreu
Horus
A la mitologia egípcia Horus era una de les divinitats més significatives.
Veure Parenostre і Horus
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Parenostre і Israel
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Veure Parenostre і Jeroni d'Estridó
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Parenostre і Jesús de Natzaret
Joan Alzina
Joan Alzina (Perpinyà, 16 de novembre de 1767 - Vernet, 3 de juliol de 1833) fou un impresor, llibreter i militant polític nord-català.
Veure Parenostre і Joan Alzina
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Parenostre і Judaisme
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Parenostre і Jueus
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Parenostre і Llatí
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Parenostre і Llatí vulgar
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Veure Parenostre і Llengua estàndard
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Veure Parenostre і Llibre dels Salms
Maria de Betània
Maria de Betània (‘nena atesa’, ‘amarga’ o ‘rebel’) és un personatge que apareix a dos dels evangelis canònics del Nou Testament i que, amb la seva germana Marta i el germà Llàtzer, vivia al poble de Betània, prop de Jerusalem, on els visità Crist, amic seu.
Veure Parenostre і Maria de Betània
Marta de Betània
Marta de Betània (o Tamar) és un personatge bíblic que apareix en el Nou Testament, germana de Maria i Llàtzer de Betània.
Veure Parenostre і Marta de Betània
Messies
En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.
Veure Parenostre і Messies
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Veure Parenostre і Moisès
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Veure Parenostre і Monoteisme
Noms de Déu en el judaisme
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort escrit en hebreu antic; una de les formes de referir-se a Déu en el judaisme. En la tradició jueva, es considera que el nom d'una cosa conté part de la seva essència.
Veure Parenostre і Noms de Déu en el judaisme
Nou manament
El Nou manament o el Manament nou és un terme utilitzat en el cristianisme per descriure el manament de Jesús d"estimar-se els uns als altres" que, segons el Nou Testament, es va donar com a part de les instruccions finals als seus deixebles després que l'Últim Sopar hagués acabat, i després que Judes Iscariot se n'hagués marxat, a.
Veure Parenostre і Nou manament
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure Parenostre і Nou Testament
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Veure Parenostre і Pa
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Veure Parenostre і Paradís
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Veure Parenostre і Pecat
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Veure Parenostre і Pentateuc
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Veure Parenostre і Politeisme
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Parenostre і Pregària cristiana
Prenom hebreu
El prenom hebreu és el nom propi usat per designar una persona a les societats antigues que s'obtenia habilitant un nom comú, un adjectiu o una expressió al·lusius a alguna característica de la persona a qui s'aplicava, o bé al que es desitjava que fos el nen o la nena quan fos gran, perquè el nom se li imposa quan encara és petit.
Veure Parenostre і Prenom hebreu
Regne de Déu (cristianisme)
El Regne de Déu és un dels elements clau dels ensenyaments de Jesús al Nou Testament.
Veure Parenostre і Regne de Déu (cristianisme)
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Parenostre і Roma
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Veure Parenostre і Sàbat
Sermó de la muntanya
El Sermó de la muntanya fou, segons l'Evangeli de Mateu, un sermó que pronuncià Jesús de Natzaret prop del 30 dC als seus deixebles i a una gran multitud. La tradició diu que el sermó va tenir lloc al vessant d'una muntanya (d'ací el seu nom).
Veure Parenostre і Sermó de la muntanya
Seu Apostòlica
Es designa amb el terme Seu Apostòlica, les cinc ciutats on es trobaven les Esglésies originals del cristianisme, que es considera que van ser fundades pels Apòstols de Jesús i que constituïen les Antigues Pentarquies.
Veure Parenostre і Seu Apostòlica
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Veure Parenostre і Sinagoga
Suahili
Àrea de parla suahili Detall de l'àrea de parla suahili Parenostre en suahili El suahili (anomenat kiswahili en suahili) és una llengua bantu àmpliament parlada a l'Àfrica Oriental.
Veure Parenostre і Suahili
Vulgata
Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).
Veure Parenostre і Vulgata
També conegut com Oració al Senyor, Pare Nostre.