SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 414 les relacions: Acció Catalana Republicana, Adolfo Suárez González, Alejandro Fernández Álvarez, Alemanya, Alexa Internet, Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este, Alfons XII d'Espanya, Algèria, Andorra, Andorra la Vella, Andreu Capdevila i Puig, Andreu Nin i Pérez, Angola, Antoni Maria Sbert i Massanet, Antoni Sesé i Artaso, Antoni Xirau i Palau, Antonio Garcia Birlán, Ara Llibres, Argentina, Artemi Aiguader i Miró, Article 155 de la Constitució espanyola de 1978, Arxius de la Generalitat de Catalunya, Auditor, Aurelio Fernández Sánchez, Austriacistes, Autogovern, Àustria, Barcelona, Bòsnia i Hercegovina, Belize, Berenguer de Cruïlles, Berlín, Biblioteca de Catalunya, Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya, Bisbat de Girona, Bogotà, Bolívia, Bonaventura Gassol i Rovira, Braç (concepte social), Brasília, Brasil, Brussel·les, Buenos Aires, Bulgària, Canadà, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles Martí i Feced, Carles Pi i Sunyer, Carles Puigdemont i Casamajó, Carlisme, ... Ampliar l'índex (364 més) » « Shrink índex

2. Govern de Catalunya

Acció Catalana Republicana

Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.

Veure Generalitat de Catalunya і Acció Catalana Republicana

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.

Veure Generalitat de Catalunya і Adolfo Suárez González

Alejandro Fernández Álvarez

Alejandro Fernández Álvarez (Tarragona, 30 de maig de 1976) és un polític i politòleg català, diputat al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatures i al Congrés dels Diputats en la desena legislatura.

Veure Generalitat de Catalunya і Alejandro Fernández Álvarez

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Generalitat de Catalunya і Alemanya

Alexa Internet

Alexa Internet, Inc. era una empresa subsidiària d'Amazon.com amb base a San Francisco, coneguda per operar el lloc web Alexa.com que proporciona informació sobre el trànsit web a altres llocs webs.

Veure Generalitat de Catalunya і Alexa Internet

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este

Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este (Londres, 1849 - Viena, 1936) va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Alfons Carles I i el títol d'assenyalament de Duc de Sant Jaume.

Veure Generalitat de Catalunya і Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Generalitat de Catalunya і Alfons XII d'Espanya

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Generalitat de Catalunya і Algèria

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure Generalitat de Catalunya і Andorra

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.

Veure Generalitat de Catalunya і Andorra la Vella

Andreu Capdevila i Puig

Andreu Capdevila i Puig (Cardedeu, Vallès Oriental, 25 de desembre de 1894 - Rennes, Bretanya 1987 fou un sindicalista català. De petit es traslladà a Sant Andreu de Palomar. Als 13 anys ja treballava com a tintorer a la Companyia de Filatures Fabra i Coats, alhora que participava en accions sindicals.

Veure Generalitat de Catalunya і Andreu Capdevila i Puig

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Veure Generalitat de Catalunya і Andreu Nin i Pérez

Angola

La República d'Angola és un estat de la costa occidental de l'Àfrica, que confronta amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest.

Veure Generalitat de Catalunya і Angola

Antoni Maria Sbert i Massanet

Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 29 de setembre de 1901 – Ciutat de Mèxic, 29 de gener de 1980) fou un polític francmaçó mallorquí establert a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Antoni Maria Sbert i Massanet

Antoni Sesé i Artaso

Antoni Sesé i Artaso (Broto, Osca, 1895 - Barcelona, 5 de maig de 1937) fou un dirigent comunista català.

Veure Generalitat de Catalunya і Antoni Sesé i Artaso

Antoni Xirau i Palau

Antoni Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà, 22 de febrer 1898 - Bagneux, Illa de França, 6 de setembre 1976) fou un polític i advocat català.

Veure Generalitat de Catalunya і Antoni Xirau i Palau

Antonio Garcia Birlán

Antonio García Birlán (Fuente Vaqueros, (província de Granada), 1891 – Barcelona, 1984) fou un anarquista andalús establert a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Antonio Garcia Birlán

Ara Llibres

Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.

Veure Generalitat de Catalunya і Ara Llibres

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Generalitat de Catalunya і Argentina

Artemi Aiguader i Miró

Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.

Veure Generalitat de Catalunya і Artemi Aiguader i Miró

Article 155 de la Constitució espanyola de 1978

Larticle 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar les comunitats autònomes que incompleixen les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atempten greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.

Veure Generalitat de Catalunya і Article 155 de la Constitució espanyola de 1978

Arxius de la Generalitat de Catalunya

Els arxius de la Generalitat de Catalunya són un conjunt d'arxius encarregats de la preservació del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya i de contribuir a la gestió transparent, eficaç i democràtica de les administracions públiques.

Veure Generalitat de Catalunya і Arxius de la Generalitat de Catalunya

Auditor

Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.

Veure Generalitat de Catalunya і Auditor

Aurelio Fernández Sánchez

Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent anarquista espanyol.

Veure Generalitat de Catalunya і Aurelio Fernández Sánchez

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Veure Generalitat de Catalunya і Austriacistes

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Veure Generalitat de Catalunya і Autogovern

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Generalitat de Catalunya і Àustria

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Generalitat de Catalunya і Barcelona

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Veure Generalitat de Catalunya і Bòsnia i Hercegovina

Belize

Belize (en català: /be'lis/) és un estat de l'Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles.

Veure Generalitat de Catalunya і Belize

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Veure Generalitat de Catalunya і Berenguer de Cruïlles

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Veure Generalitat de Catalunya і Berlín

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Biblioteca de Catalunya

Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya

Les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG) són el conjunt de biblioteques especialitzades i centres de documentació de titularitat de l'administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats de dret públic que en depenen.

Veure Generalitat de Catalunya і Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Veure Generalitat de Catalunya і Bisbat de Girona

Bogotà

Bogotà, oficialment Bogotá Distrito Capital, és la capital de la República de Colòmbia.

Veure Generalitat de Catalunya і Bogotà

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Veure Generalitat de Catalunya і Bolívia

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Bonaventura Gassol i Rovira

Braç (concepte social)

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Veure Generalitat de Catalunya і Braç (concepte social)

Brasília

Brasília és la capital del Brasil des de 1960.

Veure Generalitat de Catalunya і Brasília

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Generalitat de Catalunya і Brasil

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Veure Generalitat de Catalunya і Brussel·les

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Veure Generalitat de Catalunya і Buenos Aires

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Generalitat de Catalunya і Bulgària

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Generalitat de Catalunya і Canadà

Carles de Borbó i Àustria-Este

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Veure Generalitat de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este

Carles Martí i Feced

Carles Martí i Feced (Alzira, la Ribera Alta 1901 - Barcelona, 1982) fou un metge i polític valencià establert a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Carles Martí i Feced

Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.

Veure Generalitat de Catalunya і Carles Pi i Sunyer

Carles Puigdemont i Casamajó

és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Carles Puigdemont i Casamajó

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure Generalitat de Catalunya і Carlisme

Carlos Carrizosa Torres

Carlos Carrizosa Torres (Barcelona, 22 de març de 1964) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya representant al partit polític Ciutadans.

Veure Generalitat de Catalunya і Carlos Carrizosa Torres

Casa de la Generalitat (Barcelona)

La Casa de la Generalitat o de la Bolla és un edifici situat al carrer de Sant Antoni Abat, 54 de Barcelona, a tocar de l'antic Portal de Sant Antoni, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat (Barcelona)

Casa de la Generalitat (Girona)

La Casa de la Generalitat és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat (Girona)

Casa de la Generalitat (Tortosa)

La casa de la Generalitat és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Veure Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat (Tortosa)

Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà

La Casa de la Generalitat a Perpinyà, que cal no confondre amb el Palau de la Generalitat a Perpinyà, és la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà (Rosselló, Catalunya del Nord).

Veure Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Veure Generalitat de Catalunya і Casal d'Aragó

Casimir Giralt i Bullich

Casimir Giralt i Bullich (Barcelona, 23 de juliol de 1883 - 1957) fou un dramaturg, advocat i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Casimir Giralt i Bullich

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Generalitat de Catalunya і Catalanisme

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Generalitat de Catalunya і Catalunya

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Veure Generalitat de Catalunya і Centralisme

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Veure Generalitat de Catalunya і Cervera

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Generalitat de Catalunya і Ciutat

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.

Veure Generalitat de Catalunya і Ciutat de Mèxic

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Veure Generalitat de Catalunya і Club dels Jacobins

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Generalitat de Catalunya і Colòmbia

Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya

Comissió Jurídica Assessora. Plaça Nova 2-3, Barcelona Comissió Jurídica Assessora. Plaça Nova 2-3, 08002 Barcelona La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 72.1 de l'Estatut d'autonomia de 2006, que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, en garantia de la seva objectivitat i independència.

Veure Generalitat de Catalunya і Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Veure Generalitat de Catalunya і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Generalitat de Catalunya і Confederació Nacional del Treball

Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya és la més alta institució juridicoconsultiva de la Generalitat de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya establert per l'article 82 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Consell de l'Audiovisual de Catalunya

Conseller Primer

El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.

Veure Generalitat de Catalunya і Conseller Primer

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Veure Generalitat de Catalunya і Constitució espanyola de 1978

Constitucionalisme

El constitucionalisme és una doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat.

Veure Generalitat de Catalunya і Constitucionalisme

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Constitucions catalanes

Corea del Sud

Corea del Sud, oficialment la República de Corea (Daehan Minguk, hanja: 大韓民國) és un país de l'Àsia que ocupa la regió meridional de la península de Corea.

Veure Generalitat de Catalunya і Corea del Sud

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Generalitat de Catalunya і Corona d'Aragó

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Veure Generalitat de Catalunya і Corona de Castella i Lleó

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Veure Generalitat de Catalunya і Corts Catalanes

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Veure Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona (1413)

Corts de Barcelona (1454-1458)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.

Veure Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona (1454-1458)

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Veure Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Veure Generalitat de Catalunya і Corts de Cadis

Corts de Montsó (1289)

Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.

Veure Generalitat de Catalunya і Corts de Montsó (1289)

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Veure Generalitat de Catalunya і Corts Espanyoles

Costa d'Ivori

Costa d'Ivori (en francès Côte d'Ivoire, que és l'únic nom oficial del país) és una república de l'Àfrica Occidental que limita a l'oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea.

Veure Generalitat de Catalunya і Costa d'Ivori

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Generalitat de Catalunya і Costa Rica

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Veure Generalitat de Catalunya і Creu de Sant Jordi

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Generalitat de Catalunya і Croàcia

Dakar

Badia de Dakar. Dakar és la capital i la ciutat més gran de Senegal.

Veure Generalitat de Catalunya і Dakar

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Generalitat de Catalunya і Decrets de Nova Planta

Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya

La Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya és l'òrgan de la secretaria d'Estat de Política Territorial, pertanyent al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública d'Espanya, que representa el Govern espanyol a la comunitat autònoma de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya

Deute públic

Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.

Veure Generalitat de Catalunya і Deute públic

Diccionari General de la Llengua Catalana

Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.

Veure Generalitat de Catalunya і Diccionari General de la Llengua Catalana

Diego Abad de Santillán

Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.

Veure Generalitat de Catalunya і Diego Abad de Santillán

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Veure Generalitat de Catalunya і Dinamarca

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Veure Generalitat de Catalunya і Dinastia Trastàmara

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació de Barcelona

Diputació de Girona

La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació de Girona

Diputació de Lleida

La Diputació de Lleida és una institució de l'Estat Espanyol que forma part de l'Administració Local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Lleida.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació de Lleida

Diputació de Tarragona

La Diputació de Tarragona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i dotada decompetències administratives per al govern i administració de la província de Tarragona.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació de Tarragona

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació del General de Catalunya

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació del General del Regne d'Aragó

Diputació del General del Regne de València

La Diputació del General del Regne de València va sorgir durant la segona meitat del segle XIV com una comissió delegada de les Corts Valencianes encarregada d'administrar l'impost aprovat a Corts anomenat generalitats.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació del General del Regne de València

Diputació Provincial de Catalunya

El capità general Lacy Durant la vigència de la Constitució de Cadis, el període anterior a la divisió territorial en províncies, Catalunya era representada per una sola diputació provincial: la Diputació Provincial de Catalunya. Sota l'autoritat del capità general Lacy, es va substituir la Junta Superior per la Diputació Provincial de Catalunya, que es va constituir el 30 de novembre de 1812 i que l'any següent va reclamar a les Corts espanyoles la simbòlica Casa de la Diputació.

Veure Generalitat de Catalunya і Diputació Provincial de Catalunya

El Punt Avui

El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.

Veure Generalitat de Catalunya і El Punt Avui

El Salvador

El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.

Veure Generalitat de Catalunya і El Salvador

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Veure Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Veure Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.

Veure Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019

Les eleccions generals espanyoles es van celebrar el 28 d'abril de 2019 després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals en no poder aconseguir una majoria per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.

Veure Generalitat de Catalunya і Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Veure Generalitat de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà

Entitat de població

El terme entitat de població és un hiperònim, o nom genèric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de població amb el seu nom més adequat: Ciutat, vila, poble, llogarret o llogaret, veïnat, caseria, raval, localitat...

Veure Generalitat de Catalunya і Entitat de població

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Generalitat de Catalunya і Equador

Eric Hauck

Eric Hauck Eric Hauck (Saarbrücken, Alemanya, 1968) és un periodista català especialitzat en conflictes internacionals que, des del 2017, representa el Govern de la Generalitat de Catalunya als països del Sud-est d’Europa des de la delegació a Zagreb.

Veure Generalitat de Catalunya і Eric Hauck

Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona

L'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB), l'antiga ESAB –Escola Superior d'Agricultura de Barcelona–, és un centre universitari creat per acord de la Diputació l'11 de juliol de 1911, que inicià les classes a la tardor de 1912.

Veure Generalitat de Catalunya і Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona

Escola de Bibliotecàries

L'Escola Superior de Bibliotecàries va ser una institució d'ensenyament superior, creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari.

Veure Generalitat de Catalunya і Escola de Bibliotecàries

Escola del Treball de Barcelona

L'IES Escola del Treball de Barcelona és un institut d'educació secundària ubicat al recinte de l'Escola Industrial, a l'antiga fàbrica Can Batlló del carrer Urgell de Barcelona.

Veure Generalitat de Catalunya і Escola del Treball de Barcelona

Escola Industrial

Xemeneia de l'antiga fàbrica tèxtil Edifici del Rellotge Túnel subterrani de l'Escola Industrial de Barcelona L'Escola Industrial (antiga Fàbrica Batlló) és un conjunt d'edificis que ocupa quatre illes del Pla Cerdà, entre els carrers Comte Urgell (núms.

Veure Generalitat de Catalunya і Escola Industrial

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Veure Generalitat de Catalunya і Eslovàquia

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Veure Generalitat de Catalunya і Eslovènia

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Generalitat de Catalunya і Espanya

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya

Estanislau Ruiz i Ponsetí

Estanislau Ruiz i Ponsetí (Maó, 23 de juny del 1889 - Mèxic 1967) fou un economista i polític menorquí establit a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Estanislau Ruiz i Ponsetí

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Generalitat de Catalunya і Estats Units d'Amèrica

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Veure Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Veure Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Estatut de Règim Interior de Catalunya

L'Estatut de Règim Interior de Catalunya, conegut de manera informal com a Estatut Interior de Catalunya, fou la primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.

Veure Generalitat de Catalunya і Estatut de Règim Interior de Catalunya

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Veure Generalitat de Catalunya і Estònia

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Veure Generalitat de Catalunya і Estella

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Veure Generalitat de Catalunya і Estocolm

Fèlix Escalas i Chamení

Fèlix Escalas i Chamení (Palma, Mallorca, 1880 — Barcelona, 1972) fou un financer i polític mallorquí.

Veure Generalitat de Catalunya і Fèlix Escalas i Chamení

Felip Díaz i Sandino

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) fou un militar i aviador català.

Veure Generalitat de Catalunya і Felip Díaz i Sandino

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Generalitat de Catalunya і Felip V d'Espanya

Fernando de los Ríos Urruti

Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.

Veure Generalitat de Catalunya і Fernando de los Ríos Urruti

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Generalitat de Catalunya і Ferran d'Antequera

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Veure Generalitat de Catalunya і Fets del sis d'octubre

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Veure Generalitat de Catalunya і Finlàndia

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Generalitat de Catalunya і França

Francesc Isgleas i Piarnau

Francesc Isgleas i Piarnau (Sant Feliu de Guíxols, 16 de febrer de 1893 - Barcelona, 14 de febrer del 1977) fou un dirigent anarcosindicalista català.

Veure Generalitat de Catalunya і Francesc Isgleas i Piarnau

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Francesc Macià i Llussà

Francesc Savalls i Massot

fou un militar carlí empordanès.

Veure Generalitat de Catalunya і Francesc Savalls i Massot

Francesc Xavier Casals i Vidal

Francesc Xavier Casals i Vidal (Badalona, 29 de juny de 1880 - Barcelona, 25 d'agost de 1954) fou un sindicalista i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Francesc Xavier Casals i Vidal

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Generalitat de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure Generalitat de Catalunya і Franquisme

Frederic Rahola i d'Espona

Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 21 de setembre de 1914 - Barcelona, 23 de novembre de 1992) fou un advocat, editor i polític català Era un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens i de Roser d'Espona i Puig, i germà de Josep Rahola i d'Espona i bessò de Roser Rahola i d'Espona, esposa de Jaume Vicens i Vives.

Veure Generalitat de Catalunya і Frederic Rahola i d'Espona

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Veure Generalitat de Catalunya і Front Popular (Espanya)

Gabinet

president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.

Veure Generalitat de Catalunya і Gabinet

Gàmbia

Gàmbia, oficialment República de Gàmbia, és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic.

Veure Generalitat de Catalunya і Gàmbia

Generalitats

Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Veure Generalitat de Catalunya і Generalitats

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.

Veure Generalitat de Catalunya і Gestapo

Ghana

Ghana és una república de l'Àfrica occidental.

Veure Generalitat de Catalunya і Ghana

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Veure Generalitat de Catalunya і Ginebra

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Generalitat de Catalunya і Girona

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Veure Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya

Govern de Catalunya

Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya

Govern de Catalunya 1931-1932

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.

Veure Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1931-1932

Govern de Catalunya 1932-1933

En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.

Veure Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1932-1933

Govern de Catalunya 1934-1939

El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.

Veure Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1934-1939

Govern de Catalunya 1977-1980

El 5 de desembre de 1977, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, nomena un govern de la Generalitat provisional després d'haver estat restablerta la institució per part del govern espanyol.

Veure Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1977-1980

Govern de Catalunya 2018-2021

El Govern de Catalunya de 2018-2021 va ser el govern posterior al referèndum sobre la independència de Catalunya i a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per part del govern espanyol i el seu president Mariano Rajoy.

Veure Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 2018-2021

Gramàtica del català

La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.

Veure Generalitat de Catalunya і Gramàtica del català

Guatemala

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Veure Generalitat de Catalunya і Guatemala

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure Generalitat de Catalunya і Guerra del Francès

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Veure Generalitat de Catalunya і Guerra dels Dos Peres

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Generalitat de Catalunya і Història de Catalunya

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Veure Generalitat de Catalunya і Història del dret català

Hondures

Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.

Veure Generalitat de Catalunya і Hondures

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Generalitat de Catalunya і Hongria

Ignacio Garriga Vaz de Concicao

és un polític i odontòleg català, actual secretari general de l'organització d'extrema-dreta Vox, des de l'octubre de 2022.

Veure Generalitat de Catalunya і Ignacio Garriga Vaz de Concicao

Ignasi Villalonga i Villalba

Ignasi Villalonga i Villalba (València, 13 de juliol de 1895 - Benicàssim, 4 de novembre 1973) fou un polític i financer valencià.

Veure Generalitat de Catalunya і Ignasi Villalonga i Villalba

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Veure Generalitat de Catalunya і Insaculació

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Veure Generalitat de Catalunya і Institut d'Estudis Catalans

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Veure Generalitat de Catalunya і Irlanda

Islàndia

Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Veure Generalitat de Catalunya і Islàndia

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Generalitat de Catalunya і Itàlia

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Veure Generalitat de Catalunya і Japó

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Generalitat de Catalunya і Jaume el Conqueridor

Jéssica Albiach Satorres

Jéssica Albiach Satorres (València, 29 de maig de 1979) és una periodista, activista i política valenciana establerta a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Jéssica Albiach Satorres

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Joan Casanovas i Maristany

Joan Comorera i Soler

Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.

Veure Generalitat de Catalunya і Joan Comorera i Soler

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Generalitat de Catalunya і Joan el Sense Fe

Joan Lluhí i Vallescà

Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.

Veure Generalitat de Catalunya і Joan Lluhí i Vallescà

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Veure Generalitat de Catalunya і Joan Pich i Pon

Joan Porqueras i Fàbregas

Joan Pau Fàbregas Llauró, també conegut com a Joan Porqueras i Fàbregas (Sant Martí de Provençals, Barcelona 1893 - Londres 1966) fou economista i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Joan Porqueras i Fàbregas

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Joan Puig i Ferreter

Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 4 de desembre de 1898 - Barcelona, 28 de juny de 1934) va ser un polític, advocat i periodista català.

Veure Generalitat de Catalunya і Joan Selves i Carner

Joan Ventosa i Roig

Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol de 1883 - Mèxic, 30 de juliol de 1961), fou cooperativista, pedagog i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Veure Generalitat de Catalunya і Joan Ventosa i Roig

Joaquim Pou i Mas

Joaquim Pou i Mas (Sant Pol de Mar, Maresme, 7 d'agost de 1891 - 1966) fou un sindicalista rabassaire i polític socialista i catalanista dels anys 30, actiu també com a dirigent local a la seva vila de Sant Pol de Mar.

Veure Generalitat de Catalunya і Joaquim Pou i Mas

Joaquim Torra i Pla

, conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català.

Veure Generalitat de Catalunya і Joaquim Torra i Pla

Josep Calvet i Móra

Josep Calvet i Móra (Argentona, Maresme, 3 de juliol de 1891 - Bogotà (Colòmbia), 1 de novembre de 1950) fou un sindicalista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Calvet i Móra

Josep Dencàs i Puigdollers

va ser un polític independentista català promotor dels Escamots d'Estat Català, Conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Dencàs i Puigdollers

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Irla i Bosch

Josep Jové i Surroca

Josep Jové i Surroca (Almenar, Segrià, 1884 – Mèxic, 1947) fou un sindicalista i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Jové i Surroca

Josep Juan i Domènech

Josep Juan i Domènech (Barcelona, 1900 - 1979) fou un Aanarco-sindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Juan i Domènech

Josep Maria Espanya i Sirat

Josep Maria Espanya i Sirat (Viella, la Vall d'Aran, 1879 - Bogotà, Colòmbia, 1953) fou un polític, propietari rural i advocat occità, membre d'una de les famílies més influents de la Vall d'Aran.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Maria Espanya i Sirat

Josep Miret i Musté

Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Miret i Musté

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch

Josep Quero i Molares

Josep Quero i Molares (Barcelona 1905 - Sant Pere de Ribes, Garraf 1987) fou un jurista i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Quero i Molares

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Veure Generalitat de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Veure Generalitat de Catalunya і Junta de Braços

Junta de Seguretat Interior de Catalunya

La Junta de Seguretat Interior de Catalunya fou un òrgan creat el setembre de 1936 fruit del pacte a què acabaven d'arribar les forces polítiques republicanes d'una banda i la CNT-FAI de l'altra.

Veure Generalitat de Catalunya і Junta de Seguretat Interior de Catalunya

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès.

Veure Generalitat de Catalunya і Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

Krystyna Schreiber

Krystyna Schreiber (Dresden, Alemanya Oriental, 1976) és una economista, empresària i autora alemanya, delegada del Govern de Catalunya a Viena des del 2019.

Veure Generalitat de Catalunya і Krystyna Schreiber

Letònia

La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.

Veure Generalitat de Catalunya і Letònia

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Veure Generalitat de Catalunya і Liechtenstein

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Veure Generalitat de Catalunya і Lisboa

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Veure Generalitat de Catalunya і Lituània

Lleïr Daban Hurtós

és un consultor, professor d'universitat i diplomàtic català.

Veure Generalitat de Catalunya і Lleïr Daban Hurtós

Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

La llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya regula l'organització, el procediment i el règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

Llei de mancomunitats provincials

La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.

Veure Generalitat de Catalunya і Llei de mancomunitats provincials

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Generalitat de Catalunya і Lleida

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Veure Generalitat de Catalunya і Lliga Regionalista

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Generalitat de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure Generalitat de Catalunya і Lluís Companys i Jover

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Veure Generalitat de Catalunya і Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Prunés i Sató

Lluís Prunés i Sató (Manresa, Bages 1894 - Mèxic, 1964) fou un polític català, governador civil de Girona i conseller de la Generalitat de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Lluís Prunés i Sató

Lluís Puig i Gordi

és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017.

Veure Generalitat de Catalunya і Lluís Puig i Gordi

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Veure Generalitat de Catalunya і Lluís XIII de França

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Generalitat de Catalunya і Londres

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Generalitat de Catalunya і Madrid

Mali

Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.

Veure Generalitat de Catalunya і Mali

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Veure Generalitat de Catalunya і Malta

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Veure Generalitat de Catalunya і Manresa

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del.

Veure Generalitat de Catalunya і Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Corachan i Garcia

fou un cirurgià valencià.

Veure Generalitat de Catalunya і Manuel Corachan i Garcia

Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Veure Generalitat de Catalunya і Manuel Serra i Moret

Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.

Veure Generalitat de Catalunya і Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Maria Dolors Sabater i Puig

és una professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona entre el 13 de juny de 2015 i el 20 de juny de 2018.

Veure Generalitat de Catalunya і Maria Dolors Sabater i Puig

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Generalitat de Catalunya і Marroc

Martí Barrera i Maresma

Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Martí Barrera i Maresma

Martí Esteve i Guau

Martí Esteve i Guau (Torà, Solsonès, 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Martí Esteve i Guau

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Generalitat de Catalunya і Martí l'Humà

Martí Rouret i Callol

Martí Rouret i Callol (l'Escala, Alt Empordà 1902 - Ciutat de Mèxic 1968) fou un mestre i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Martí Rouret i Callol

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Generalitat de Catalunya і Mèxic

Meritxell Serret i Aleu

Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 19 de juny de 1975) és una politòloga i política catalana, actual delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i ex-consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del qual va ser destituïda pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.

Veure Generalitat de Catalunya і Meritxell Serret i Aleu

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.

Veure Generalitat de Catalunya і Metro de Barcelona

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Generalitat de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Miquel Santaló i Parvorell

Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Miquel Santaló i Parvorell

Miquel Serra i Pàmies

Miquel Serra i Pàmies (Reus, 17 de gener de 1902 - Mèxic, 14 de juny de 1968), va ser un polític català, germà de Josep Serra i Pàmies, principalment recordat per evitar la destrucció parcial de la ciutat de Barcelona durant el període final de la Guerra Civil espanyola.

Veure Generalitat de Catalunya і Miquel Serra i Pàmies

Miquel Valdés i Valdés

Miquel Valdés i Valdés (Tarragona, ? - França, 1950) fou un polític comunista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i conseller de la Generalitat durant la guerra civil espanyola.

Veure Generalitat de Catalunya і Miquel Valdés i Valdés

Moçambic

Moçambic (en portuguès Moçambique) és un estat de la costa oriental de l'Àfrica Austral, que limita al nord amb Zàmbia, Malawi i Tanzània, a l'est amb el canal de Moçambic i amb l'oceà Índic, al sud i a l'oest amb Sud-àfrica i a l'oest amb Eswatini i amb Zimbàbue.

Veure Generalitat de Catalunya і Moçambic

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Generalitat de Catalunya і Monarca

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Veure Generalitat de Catalunya і Montenegro

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Veure Generalitat de Catalunya і Nazisme

Nicaragua

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Veure Generalitat de Catalunya і Nicaragua

Nigèria

Nigèria, oficialment la República Federal de Nigèria, és un país de l'Àfrica occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic).

Veure Generalitat de Catalunya і Nigèria

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Veure Generalitat de Catalunya і Normes ortogràfiques

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Veure Generalitat de Catalunya і Noruega

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Veure Generalitat de Catalunya і Nova York

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Generalitat de Catalunya і Olot

Ottawa

La ciutat d'Ottawa és la capital del Canadà i la quarta ciutat més gran del país.

Veure Generalitat de Catalunya і Ottawa

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Veure Generalitat de Catalunya і País Basc

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Veure Generalitat de Catalunya і Pacte de Sant Sebastià

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Veure Generalitat de Catalunya і Pactisme

Palau de la Diputació de Perpinyà

Finestra trilobulada El Palau de la Diputació de Perpinyà, o Palau de la Diputació del General de Perpinyà, és una construcció gòtica situada a la ciutat de Perpinyà, cap de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Generalitat de Catalunya і Palau de la Diputació de Perpinyà

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Veure Generalitat de Catalunya і Pamplona

Panamà

El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.

Veure Generalitat de Catalunya і Panamà

Pandèmia de COVID-19 a Catalunya

L'arribada de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya es va detectar el 25 de febrer de 2020, amb el cas d'una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona, que havia tornat recentment del nord d'Itàlia, on la malaltia de COVID-19 començava ja a fer molts estralls.

Veure Generalitat de Catalunya і Pandèmia de COVID-19 a Catalunya

Paraguai

La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.

Veure Generalitat de Catalunya і Paraguai

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Generalitat de Catalunya і París

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya

Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra

El Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE) fou un partit polític fundat l'octubre de 1933 com a escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual es va reintegrar el febrer de 1936.

Veure Generalitat de Catalunya і Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Veure Generalitat de Catalunya і Partit Obrer d'Unificació Marxista

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Veure Generalitat de Catalunya і Partit Republicà Radical

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Veure Generalitat de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Veure Generalitat de Catalunya і Pau Claris i Casademunt

Pedro Herrera

* Pedro Herrera Camarero (1909-1969) anarcosindicalista espanyol.

Veure Generalitat de Catalunya і Pedro Herrera

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Generalitat de Catalunya і Perú

Pere Aragonès i Garcia

és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.

Veure Generalitat de Catalunya і Pere Aragonès i Garcia

Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.

Veure Generalitat de Catalunya і Pere Bosch i Gimpera

Pere Comas i Calvet

Pere Comas i Calvet (Berga, 1892 - Panamà, 1969) fou un polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Pere Comas i Calvet

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Veure Generalitat de Catalunya і Pere Coromines i Montanya

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Generalitat de Catalunya і Pere el Gran

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Veure Generalitat de Catalunya і Pere I de Castella

Pere Mestres i Albet

Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un polític català.

Veure Generalitat de Catalunya і Pere Mestres i Albet

Pere Mias i Codina

Pere Mias i Codina (Lleida 1880 - Montpeller 1941) fou un polític, terratinent i advocat català.

Veure Generalitat de Catalunya і Pere Mias i Codina

Poder legislatiu

243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Veure Generalitat de Catalunya і Poder legislatiu

Política de Catalunya

127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.

Veure Generalitat de Catalunya і Política de Catalunya

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Generalitat de Catalunya і Polònia

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Veure Generalitat de Catalunya і Pompeu Fabra i Poch

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Generalitat de Catalunya і Portugal

Pres polític

Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica.

Veure Generalitat de Catalunya і Pres polític

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya

President del Govern d'Espanya

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.

Veure Generalitat de Catalunya і President del Govern d'Espanya

President del Parlament de Catalunya

El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.

Veure Generalitat de Catalunya і President del Parlament de Catalunya

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya són l'expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions (despeses) que, com a màxim, podran reconèixer la Generalitat de Catalunya i les entitats autònomes, i dels drets (ingressos) que podran liquidar-se durant l'exercici corresponent.

Veure Generalitat de Catalunya і Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Pretòria

Pretòria és una de les tres capitals de Sud-àfrica.

Veure Generalitat de Catalunya і Pretòria

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Veure Generalitat de Catalunya і Primer Imperi Francès

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Generalitat de Catalunya і Principat de Catalunya

Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919

Edició del projecte d'Estatut publicat després de l'acte del Palau de la Música El Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 va ser aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona, el 24 i 25 de gener de 1919 amb el suport de tots els partits catalans: El Partit Republicà Català que prenia aquest Estatut com el seu objectiu principal, els radicals d'Alejandro Lerroux que li donaven suport, la Lliga Regionalista de Cambó que demanava una visió pragmàtica.

Veure Generalitat de Catalunya і Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Veure Generalitat de Catalunya і Províncies d'Espanya

Rafael Closas i Cendra

Rafael Closas i Cendra (Barcelona 1888 - 1952) fou un advocat i polític català Fill de Rafael Closas i Vives i de Josefa Cendra i Rexach.

Veure Generalitat de Catalunya і Rafael Closas i Cendra

Rafael Tristany i Parera

Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.

Veure Generalitat de Catalunya і Rafael Tristany i Parera

Rafael Vidiella i Franch

Rafael Vidiella i Franch (Tortosa, 31 de març del 1890 - Barcelona, 23 de setembre del 1982) fou un polític comunista català.

Veure Generalitat de Catalunya і Rafael Vidiella i Franch

Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.

Veure Generalitat de Catalunya і Ramon Cabrera i Grinyó

Regiment de la Diputació del General de Catalunya

El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).

Veure Generalitat de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya

Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

Els Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya són disposicions reglamentàries que s'elaboren en l'àmbit competencial de l'Administració de la Generalitat de Catalunya en funció del que regula llei 26/2010 de 3 d'agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Veure Generalitat de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure Generalitat de Catalunya і Regne d'Aragó

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Generalitat de Catalunya і Regne de València

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Generalitat de Catalunya і Regne Unit

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Veure Generalitat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Veure Generalitat de Catalunya і República Catalana

República Catalana (2017)

La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya.

Veure Generalitat de Catalunya і República Catalana (2017)

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Veure Generalitat de Catalunya і República Popular de la Xina

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Veure Generalitat de Catalunya і Restauració borbònica

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Generalitat de Catalunya і Roma

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Generalitat de Catalunya і Romania

Rui Álvaro Serra da Costa Reis

o Rui Reis és el delegat de Catalunya a Portugal.

Veure Generalitat de Catalunya і Rui Álvaro Serra da Costa Reis

Salvador Illa i Roca

Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 5 de maig de 1966) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de desembre de 2021.

Veure Generalitat de Catalunya і Salvador Illa i Roca

Salvador Vidal Rosell

Salvador Vidal Rosell (Bellver de Cerdanya, 1900 - Mèxic, 14 de gener de 1993) fou un polític socialista català.

Veure Generalitat de Catalunya і Salvador Vidal Rosell

San Marino

La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Veure Generalitat de Catalunya і San Marino

Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.

Veure Generalitat de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Veure Generalitat de Catalunya і Sant Jordi

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Veure Generalitat de Catalunya і Sèrbia

Síndic de greuges

El síndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.

Veure Generalitat de Catalunya і Síndic de greuges

Seül

Seül (hangul: 서울, Seoul, oficialment Ciutat Especial Seül) és la capital de Corea del Sud, i, durant sis segles i fins al 1945, de tota Corea.

Veure Generalitat de Catalunya і Seül

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Generalitat de Catalunya і Segona República Espanyola

Senegal

La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.

Veure Generalitat de Catalunya і Senegal

Servei Geogràfic

La Mancomunitat de Catalunya, a fi de suplir la manca de cadastres, mapes i estadístiques, va establir el 1915 un petit servei geogràfic.

Veure Generalitat de Catalunya і Servei Geogràfic

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Servei Meteorològic de Catalunya

Sindicatura de comptes

Una sindicatura o tribunal de comptes és una institució superior d'auditoria, és a dir, una institució governamental destinada a realitzar l'auditoria financera i/o jurídica en la branca executiva del poder.

Veure Generalitat de Catalunya і Sindicatura de comptes

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Generalitat de Catalunya і Suècia

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Generalitat de Catalunya і Suïssa

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure Generalitat de Catalunya і Sud-àfrica

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Generalitat de Catalunya і Tarragona

Tòquio

Tòquio (東京 Tōkyō, literalment 'capital de l'est', en relació amb la seva posició respecte a l'antiga capital del Japó, Kyoto, i en la seva forma oficial 東京都 Tōkyō-to, per a referir-se a l'àrea metropolitana) és la capital del Japó des del 1868.

Veure Generalitat de Catalunya і Tòquio

Telèfon

Usant un telèfon al 1910. El telèfon (del grec τῆλε,, llunyà i φωνή,, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Veure Generalitat de Catalunya і Telèfon

Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

Veure Generalitat de Catalunya і Terres de l'Ebre

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Veure Generalitat de Catalunya і Tortosa

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Veure Generalitat de Catalunya і Transició democràtica espanyola

Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.

Veure Generalitat de Catalunya і Tremp

Tribunal de Cassació de Catalunya

El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.

Veure Generalitat de Catalunya і Tribunal de Cassació de Catalunya

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem (també conegut com a Cort Suprema o tribunal d'última instància) és el màxim òrgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisió posterior per cap altre tribunal.

Veure Generalitat de Catalunya і Tribunal Suprem

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Veure Generalitat de Catalunya і Trienni Liberal

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Veure Generalitat de Catalunya і Tunísia

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Veure Generalitat de Catalunya і Tunis

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Veure Generalitat de Catalunya і Txèquia

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.

Veure Generalitat de Catalunya і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Veure Generalitat de Catalunya і Unió Europea

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Veure Generalitat de Catalunya і Unió General de Treballadors

Unió Socialista de Catalunya

La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.

Veure Generalitat de Catalunya і Unió Socialista de Catalunya

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Veure Generalitat de Catalunya і Uruguai

Valeri Mas i Casas

Valeri Mas i Casas (Sant Martí de Provençals, 22 de maig de 1894 - Lissac, 19 de juliol de 1973).

Veure Generalitat de Catalunya і Valeri Mas i Casas

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Vegueria

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Veure Generalitat de Catalunya і Veneçuela

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Veure Generalitat de Catalunya і Vic

Victòria Alsina i Burgués

és una politòloga, investigadora i professora d'universitat catalana, consellera d'Acció Exterior i Transparència de la Generalitat de Catalunya entre maig del 2021 i octubre del 2022.

Veure Generalitat de Catalunya і Victòria Alsina i Burgués

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Generalitat de Catalunya і Viena

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Veure Generalitat de Catalunya і Vilafranca del Penedès

Washington

* Geografia.

Veure Generalitat de Catalunya і Washington

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Veure Generalitat de Catalunya і Xile

Zagreb

Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.

Veure Generalitat de Catalunya і Zagreb

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 1 d'octubre

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 10 d'abril

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 12 d'abril

1356

El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure Generalitat de Catalunya і 1356

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Veure Generalitat de Catalunya і 1362

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 14 d'abril

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Generalitat de Catalunya і 1412

1413

; Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1413

1462

; Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1462

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Veure Generalitat de Catalunya і 1472

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 15 d'abril

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 15 de juny

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Generalitat de Catalunya і 1593

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Generalitat de Catalunya і 16 de febrer

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Generalitat de Catalunya і 16 de gener

1641

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1641

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Veure Generalitat de Catalunya і 1652

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 17 d'octubre

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Generalitat de Catalunya і 17 de febrer

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure Generalitat de Catalunya і 1714

1716

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1716

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 18 de juliol

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Veure Generalitat de Catalunya і 1808

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Generalitat de Catalunya і 1812

1833

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1833

1872

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1872

1874

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1874

1876

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1876

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 19 de novembre

1911

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1911

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Veure Generalitat de Catalunya і 1914

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Veure Generalitat de Catalunya і 1925

1931

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1931

1932

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1932

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Generalitat de Catalunya і 1933

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure Generalitat de Catalunya і 1936

1940

;Països Catalans.

Veure Generalitat de Catalunya і 1940

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Veure Generalitat de Catalunya і 1954

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Generalitat de Catalunya і 1977

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Generalitat de Catalunya і 1979

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 2 d'agost

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 20 de març

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Veure Generalitat de Catalunya і 2021

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 25 de desembre

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 25 de maig

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 29 de setembre

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 30 de maig

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Generalitat de Catalunya і 4 de gener

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 6 d'abril

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 6 d'octubre

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Generalitat de Catalunya і 9 de setembre

Vegeu també

Govern de Catalunya

• Agència Catalana de Notícies
• Arxiu Nacional de Catalunya
• Centres de Recerca de Catalunya (CERCA)
• Consell Assessor per a la Transició Nacional
• Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
• Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya
• Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
• Escola d'Administració Pública de Catalunya
• Generalitat de Catalunya
• Govern de Catalunya
• Institut Català Internacional per la Pau
• Institut Català de Finances
• Institut de Física d'Altes Energies
• Junta de Seguretat Interior de Catalunya
• Palau de la Generalitat de Catalunya
• Senyal de la Generalitat de Catalunya
• Servei Meteorològic de Catalunya

També conegut com Drets de General, GenCat, Generalitat Catalana, Generalitat Catalunya, Generalitat de Catalonha.

, Carlos Carrizosa Torres, Casa de la Generalitat (Barcelona), Casa de la Generalitat (Girona), Casa de la Generalitat (Tortosa), Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, Casal d'Aragó, Casimir Giralt i Bullich, Catalanisme, Catalunya, Centralisme, Cervera, Ciutat, Ciutat de Mèxic, Club dels Jacobins, Colòmbia, Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Conseller Primer, Constitució espanyola de 1978, Constitucionalisme, Constitucions catalanes, Corea del Sud, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1413), Corts de Barcelona (1454-1458), Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Cadis, Corts de Montsó (1289), Corts Espanyoles, Costa d'Ivori, Costa Rica, Creu de Sant Jordi, Croàcia, Dakar, Decrets de Nova Planta, Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya, Deute públic, Diccionari General de la Llengua Catalana, Diego Abad de Santillán, Dinamarca, Dinastia Trastàmara, Diputació, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Diputació del General del Regne de València, Diputació Provincial de Catalunya, El Punt Avui, El Salvador, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Entitat de població, Equador, Eric Hauck, Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona, Escola de Bibliotecàries, Escola del Treball de Barcelona, Escola Industrial, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estanislau Ruiz i Ponsetí, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estatut de Règim Interior de Catalunya, Estònia, Estella, Estocolm, Fèlix Escalas i Chamení, Felip Díaz i Sandino, Felip V d'Espanya, Fernando de los Ríos Urruti, Ferran d'Antequera, Fets del sis d'octubre, Finlàndia, França, Francesc Isgleas i Piarnau, Francesc Macià i Llussà, Francesc Savalls i Massot, Francesc Xavier Casals i Vidal, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Frederic Rahola i d'Espona, Front Popular (Espanya), Gabinet, Gàmbia, Generalitats, Gestapo, Ghana, Ginebra, Girona, Govern d'Espanya, Govern de Catalunya, Govern de Catalunya 1931-1932, Govern de Catalunya 1932-1933, Govern de Catalunya 1934-1939, Govern de Catalunya 1977-1980, Govern de Catalunya 2018-2021, Gramàtica del català, Guatemala, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Segadors, Història de Catalunya, Història del dret català, Hondures, Hongria, Ignacio Garriga Vaz de Concicao, Ignasi Villalonga i Villalba, Insaculació, Institut d'Estudis Catalans, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Jaume el Conqueridor, Jéssica Albiach Satorres, Joan Casanovas i Maristany, Joan Comorera i Soler, Joan el Sense Fe, Joan Lluhí i Vallescà, Joan Pich i Pon, Joan Porqueras i Fàbregas, Joan Puig i Ferreter, Joan Selves i Carner, Joan Ventosa i Roig, Joaquim Pou i Mas, Joaquim Torra i Pla, Josep Calvet i Móra, Josep Dencàs i Puigdollers, Josep Irla i Bosch, Josep Jové i Surroca, Josep Juan i Domènech, Josep Maria Espanya i Sirat, Josep Miret i Musté, Josep Puig i Cadafalch, Josep Quero i Molares, Josep Tarradellas i Joan, Junta de Braços, Junta de Seguretat Interior de Catalunya, Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, Krystyna Schreiber, Letònia, Liechtenstein, Lisboa, Lituània, Lleïr Daban Hurtós, Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, Llei de mancomunitats provincials, Lleida, Lliga Regionalista, Llista de comtes de Barcelona, Lluís Companys i Jover, Lluís Nicolau i d'Olwer, Lluís Prunés i Sató, Lluís Puig i Gordi, Lluís XIII de França, Londres, Madrid, Mali, Malta, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Manuel Carrasco i Formiguera, Manuel Corachan i Garcia, Manuel Serra i Moret, Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Maria Dolors Sabater i Puig, Marroc, Martí Barrera i Maresma, Martí Esteve i Guau, Martí l'Humà, Martí Rouret i Callol, Mèxic, Meritxell Serret i Aleu, Metro de Barcelona, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miquel Santaló i Parvorell, Miquel Serra i Pàmies, Miquel Valdés i Valdés, Moçambic, Monarca, Montenegro, Nazisme, Nicaragua, Nigèria, Normes ortogràfiques, Noruega, Nova York, Olot, Ottawa, País Basc, Pacte de Sant Sebastià, Pactisme, Palau de la Diputació de Perpinyà, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pamplona, Panamà, Pandèmia de COVID-19 a Catalunya, Paraguai, París, Parlament de Catalunya, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pau Claris i Casademunt, Pedro Herrera, Perú, Pere Aragonès i Garcia, Pere Bosch i Gimpera, Pere Comas i Calvet, Pere Coromines i Montanya, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I de Castella, Pere Mestres i Albet, Pere Mias i Codina, Poder legislatiu, Política de Catalunya, Polònia, Pompeu Fabra i Poch, Portugal, Pres polític, President de la Generalitat de Catalunya, President del Govern d'Espanya, President del Parlament de Catalunya, Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, Pretòria, Primer Imperi Francès, Principat de Catalunya, Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919, Províncies d'Espanya, Rafael Closas i Cendra, Rafael Tristany i Parera, Rafael Vidiella i Franch, Ramon Cabrera i Grinyó, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Aragó, Regne de València, Regne Unit, Reial Audiència de Catalunya, República Catalana, República Catalana (2017), República Popular de la Xina, Restauració borbònica, Roma, Romania, Rui Álvaro Serra da Costa Reis, Salvador Illa i Roca, Salvador Vidal Rosell, San Marino, Sant Joan de les Abadesses, Sant Jordi, Sèrbia, Síndic de greuges, Seül, Segona República Espanyola, Senegal, Servei Geogràfic, Servei Meteorològic de Catalunya, Sindicatura de comptes, Suècia, Suïssa, Sud-àfrica, Tarragona, Tòquio, Telèfon, Terres de l'Ebre, Tortosa, Transició democràtica espanyola, Tremp, Tribunal de Cassació de Catalunya, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tribunal Suprem, Trienni Liberal, Tunísia, Tunis, Txèquia, Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió Europea, Unió General de Treballadors, Unió Socialista de Catalunya, Uruguai, Valeri Mas i Casas, Vegueria, Veneçuela, Vic, Victòria Alsina i Burgués, Viena, Vilafranca del Penedès, Washington, Xile, Zagreb, 1 d'octubre, 10 d'abril, 12 d'abril, 1356, 1362, 14 d'abril, 1412, 1413, 1462, 1472, 15 d'abril, 15 de juny, 1593, 16 de febrer, 16 de gener, 1641, 1652, 17 d'octubre, 17 de febrer, 1714, 1716, 18 de juliol, 1808, 1812, 1833, 1872, 1874, 1876, 19 de novembre, 1911, 1914, 1925, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1954, 1977, 1979, 2 d'agost, 20 de març, 2021, 25 de desembre, 25 de maig, 29 de setembre, 30 de maig, 4 de gener, 6 d'abril, 6 d'octubre, 9 de setembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat