Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Generalitat de Catalunya

Índex Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

300 les relacions: Adolfo Suárez González, Alemanya, Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este, Alfons XII d'Espanya, Argentina, Article 155 de la Constitució espanyola de 1978, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxius de la Generalitat de Catalunya, Auditor, Austriacistes, Autogovern, Àustria, Barcelona, Bèlgica, Benelux, Berenguer de Cruïlles, Berlín, Biblioteca de Catalunya, Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya, Bisbat de Girona, Braç, Brusseŀles, Buenos Aires, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carlisme, Casa de la Generalitat, Casa de la Generalitat (Girona), Casa de la Generalitat (Tortosa), Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, Casal d'Aragó, Catalanisme, Catalunya, Centralisme, Cervera, Ciutat, Ciutat de Mèxic, Ciutat del Vaticà, Club dels Jacobins, Comissió Jurídica Assessora, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Conseller Primer, Constitució espanyola de 1978, Constitucionalisme, Constitucions catalanes, Copenhaguen, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Corts Catalanes, ..., Corts de Barcelona (1413), Corts de Barcelona (1454), Corts de Barcelona - Vilafranca - Cervera, Corts de Cadis, Corts de Montsó (1289), Corts Espanyoles, Creu de Sant Jordi, Croàcia, Decrets de Nova Planta, Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya, Deute públic, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Diccionari General de la Llengua Catalana, Dinamarca, Dinastia Trastàmara, Diputació, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Diputació Provincial de Catalunya, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Entitat de població, Escola de Bibliotecàries, Escola del Treball de Barcelona, Escola Industrial, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, Eslovènia, Esquerra Republicana de Catalunya, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut de Règim Interior de Catalunya, Estònia, Estella, Estocolm, Ewa Adela Cylwik, Fèlix Escalas i Chamení, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Fets del sis d'octubre, Finlàndia, França, Francesc Macià i Llussà, Francesc Savalls i Massot, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Frederic Rahola i d'Espona, Front Popular (Espanya), Gabinet, Generalitat Valenciana, Generalitats, Gestapo, Ginebra, Girona, Govern d'Espanya, Govern de Catalunya, Govern de Catalunya 1931-1932, Govern de Catalunya 1932-1933, Govern de Catalunya 1977-1980, Govern de Catalunya 2016-2017, Gramàtica del català, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels dos Peres, Guerra dels Segadors, Història de Catalunya, Història del dret català, Hongria, Ignasi Villalonga i Villalba, Insaculació, Institut Català de les Empreses Culturals, Institut d'Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Islàndia, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Joan Casanovas i Maristany, Joan el Sense Fe, Joan Pich i Pon, Joaquim Torra i Pla, Josep Irla i Bosch, Josep Puig i Cadafalch, Josep Tarradellas i Joan, Junta de Braços, Junta de Seguretat Interior de Catalunya, Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, Letònia, Lisboa, Lituània, Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, Llei de mancomunitats provincials, Lleida, Lliga Regionalista, Llista de comtes de Barcelona, Lluís Companys i Jover, Lluís Puig i Gordi, Lluís XIII de França, Londres, Luxemburg, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Mar Mediterrània, Marie Kapretz, Marroc, Martí Anglada i Birulés, Martí l'Humà, Mèxic, Meritxell Serret i Aleu, Metro de Barcelona, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Monarca, Nazisme, Normes ortogràfiques, Noruega, Nova York, Olot, País Basc, Països Baixos, Països nòrdics, Pacte de Sant Sebastià, Pactisme, Palau de la Diputació de Perpinyà, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pamplona, París, Parlament de Catalunya, Pau Claris i Casademunt, Pere Aragonès i Garcia, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I de Castella, Poder legislatiu, Política de Catalunya, Polònia, Pompeu Fabra i Poch, Portugal, President de la Generalitat de Catalunya, President del Govern d'Espanya, President del Parlament de Catalunya, Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, Primer Imperi Francès, Principat de Catalunya, Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919, Províncies d'Espanya, Rabat, Rafael Tristany i Parera, Ramon Cabrera i Grinyó, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, Regne constitucional d'Espanya, Regne d'Aragó, Regne de València, Regne Unit, Reial Audiència de Catalunya, República Catalana, República Catalana (2017), Restauració borbònica, Roma, Sant Joan de les Abadesses, Sant Jordi, Santa Seu, Síndic de greuges, Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat, Segle XIV, Segle XV, Segle XVII, Segona República Espanyola, Senyal de la Generalitat de Catalunya, Servei Geogràfic, Servei Meteorològic de Catalunya, Sindicatura de Comptes, SOM (grup cooperatiu), Suècia, Suïssa, Tarragona, Telèfon, Transició democràtica espanyola, Tribunal de Cassació de Catalunya, Trienni Liberal, Unió Europea, Varsòvia, Vic, Vicepresidència del Govern de Catalunya, Viena, Vilafranca del Penedès, Washington DC, Zagreb, 1 d'octubre, 10 d'abril, 12 d'abril, 12 de setembre, 1356, 1359, 1362, 14 d'abril, 1412, 1413, 1462, 1472, 15 d'abril, 15 de juny, 1593, 16 de febrer, 16 de gener, 1641, 1652, 17 d'octubre, 17 de febrer, 1714, 1716, 18 de juliol, 1808, 1812, 1820, 1833, 1872, 1874, 1876, 19 de novembre, 1911, 1914, 1925, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1954, 1977, 1979, 2 d'agost, 20 de març, 2011, 2012, 25 de desembre, 25 de maig, 29 de setembre, 4 de gener, 6 d'abril, 6 d'octubre. Ampliar l'índex (250 més) »

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Adolfo Suárez González · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Alemanya · Veure més »

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este

Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este (Londres, 1849 - Viena, 1936) va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Alfons Carles I i el títol d'assenyalament de Duc de Sant Jaume.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Argentina · Veure més »

Article 155 de la Constitució espanyola de 1978

Larticle 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota a l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar a les comunitats autònomes que incompleixin les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atemptin greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Arxiu Nacional de Catalunya

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat del Vallès, és la institució cabdal del país que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Arxiu Nacional de Catalunya · Veure més »

Arxius de la Generalitat de Catalunya

Els arxius de la Generalitat de Catalunya són un conjunt d'arxius encarregats de la preservació del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya i de contribuir a la gestió transparent, eficaç i democràtica de les administracions públiques.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Arxius de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Auditor

Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Auditor · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del segle XVIII s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Austriacistes · Veure més »

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Autogovern · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Àustria · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Barcelona · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Bèlgica · Veure més »

Benelux

'''Benelux''' El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Benelux · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Berlín · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya

Les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG) són el conjunt de biblioteques especialitzades i centres de documentació de titularitat de l'administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats de dret públic que en depenen.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Bisbat de Girona

El Bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Bisbat de Girona · Veure més »

Braç

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Braç · Veure més »

Brusseŀles

Brusseŀles (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Brusseŀles · Veure més »

Buenos Aires

La Ciutat Autònoma de Buenos Aires és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Buenos Aires · Veure més »

Carles de Borbó i Àustria-Este

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Carlisme · Veure més »

Casa de la Generalitat

La Casa de la Generalitat és un edifici civil de tres plantes construït al segle XVI per la Generalitat al Sant Antoni Abat, 54, a tocar del Portal de Sant Antoni de Barcelona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat · Veure més »

Casa de la Generalitat (Girona)

La Casa de la Generalitat és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat (Girona) · Veure més »

Casa de la Generalitat (Tortosa)

La casa de la Generalitat és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat (Tortosa) · Veure més »

Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà

(No confondre amb el Palau de la Generalitat a Perpinyà) La Casa de la Generalitat a Perpinyà és la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà (Rosselló, Catalunya del Nord).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà · Veure més »

Casal d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom,... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona''». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Casal d'Aragó · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch convertint-se en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels alcaldes de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal estructurat tant políticament com cultural que propugna el reconeixement de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en alguns casos— també dels Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Catalanisme · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Catalunya · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Centralisme · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Cervera · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ciutat · Veure més »

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ciutat de Mèxic · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Club dels Jacobins · Veure més »

Comissió Jurídica Assessora

Comissió Jurídica Assessora. Plaça Nova, 2-3, Barcelona. La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 72.1 de l'Estatut d'autonomia de 2006, que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, en garantia de la seva objectivitat i independència.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Comissió Jurídica Assessora · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya és la més alta institució juridicoconsultiva de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya · Veure més »

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya segons l'establert per l'article 82 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Consell de l'Audiovisual de Catalunya · Veure més »

Conseller Primer

El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Conseller Primer · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucionalisme

El constitucionalisme és una doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Constitucionalisme · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Copenhaguen · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corona de Castella · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »

Corts de Barcelona (1454)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona (1454) · Veure més »

Corts de Barcelona - Vilafranca - Cervera

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona - Vilafranca - Cervera · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Cadis · Veure més »

Corts de Montsó (1289)

Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts de Montsó (1289) · Veure més »

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Corts Espanyoles · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Creu de Sant Jordi · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Croàcia · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya

La Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya és l'òrgan de la secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, pertanyent al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques d'Espanya, que representa el Govern espanyol a la comunitat autònoma de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya · Veure més »

Deute públic

Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Deute públic · Veure més »

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (abreviat DOGC) és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'Administració i del Govern de Catalunya, per tal que produeixin els efectes jurídics corresponents.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Diccionari General de la Llengua Catalana

Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diccionari General de la Llengua Catalana · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Dinamarca · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació de Barcelona · Veure més »

Diputació de Girona

La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació de Girona · Veure més »

Diputació de Lleida

La Diputació de Lleida és una institució de l'Estat Espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Lleida.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació de Lleida · Veure més »

Diputació de Tarragona

La Diputació de Tarragona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Tarragona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació de Tarragona · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere IV.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Diputació Provincial de Catalunya

El capità general Lacy Durant la vigència de la Constitució de Cadis, el període anterior a la divisió territorial en províncies, Catalunya era representada per una sola diputació provincial: la Diputació Provincial de Catalunya. Sota l'autoritat del capità general Lacy, es va substituir la Junta Superior per la Diputació Provincial de Catalunya, que es va constituir el 30 de novembre de 1812 i que l'any següent va reclamar a les Corts espanyoles la simbòlica Casa de la Diputació.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Diputació Provincial de Catalunya · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, el Vallès Oriental, actualment part del Moianès, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Entitat de població

El terme entitat de població és un hiperònim, o nom genèric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de població amb el seu nom més adequat: Ciutat, vila, poble, veïnat, caseria, raval, localitat...

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Entitat de població · Veure més »

Escola de Bibliotecàries

La planta baixa de la Biblioteca de Catalunya, seu de l'Escola de Bibliotecàries de 1937 a 1991; s'hi entrava per la porta de sota l'escalinata. L'Escola Superior de Bibliotecàries va ser una institució d'ensenyament superior, creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Escola de Bibliotecàries · Veure més »

Escola del Treball de Barcelona

L'IES Escola del Treball de Barcelona és un institut d'educació secundària ubicat al recinte de l'Escola Industrial, a l'antiga fàbrica Can Batlló del carrer Urgell de Barcelona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Escola del Treball de Barcelona · Veure més »

Escola Industrial

L'Escola Industrial (fundada com a Universitat Industrial) és un conjunt d'edificis modernistes situat al carrer del Comte d'Urgell (n. 173-215), al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de la ciutat Barcelona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Escola Industrial · Veure més »

Escola Superior d'Agricultura de Barcelona

L'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) és un centre universitari fundat el 1912, actualment és una de les escoles d'enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya en la qual s'imparteixen estudis de grau i màster dins l'àmbit de l'enginyeria de biosistemes i agroalimentària.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Escola Superior d'Agricultura de Barcelona · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Eslovènia · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), popularment Esquerra Republicana o Esquerra, és un partit polític català que es defineix d'esquerra socialdemòcrata, favorable a la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945–1991.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estats bàltics · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya

* Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

Portada d'una publicació oficial de l'estatut L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

Escut de la Generalitat de Catalunya L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut de Règim Interior de Catalunya

L'Estatut de Règim Interior de Catalunya, conegut de manera informal com a Estatut Interior de Catalunya, fou la primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estatut de Règim Interior de Catalunya · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estònia · Veure més »

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estella · Veure més »

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Estocolm · Veure més »

Ewa Adela Cylwik

Ewa Adela Cylwik (Varsòvia, 1984), és una assessora legal, diplomàtica i representant del govern de la Generalitat de Catalunya a Polònia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ewa Adela Cylwik · Veure més »

Fèlix Escalas i Chamení

Fèlix Escalas i Chamení (Palma, Mallorca, 1880 — Barcelona, 1972) fou un financer i polític mallorquí.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Fèlix Escalas i Chamení · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ferran d'Antequera · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Finlàndia · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і França · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Savalls i Massot

Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886) fou un militar carlí empordanès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Francesc Savalls i Massot · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Franquisme · Veure més »

Frederic Rahola i d'Espona

Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 1914 - 1992) fou un advocat, editor i polític català Era un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens i de Roser d'Espona i Puig, i germà de Josep Rahola i d'Espona i bessò de Roser Rahola i d'Espona, esposa de Jaume Vicens i Vives.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Frederic Rahola i d'Espona · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Gabinet

president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Gabinet · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià, que fins a la reforma de l'Estatut del 2006 s'anomenava Generalitat Valenciana, tal com es coneix tradicionalment en l'actualitat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Generalitat Valenciana · Veure més »

Generalitats

Les generalitats o drets del general era la manera genèrica com s'anomenaven els tributs bàsics creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Generalitats · Veure més »

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a Alemanya nazi.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Gestapo · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ginebra · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Girona · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l’exterior, l’Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya · Veure més »

Govern de Catalunya

El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya · Veure més »

Govern de Catalunya 1931-1932

En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1931-1932 · Veure més »

Govern de Catalunya 1932-1933

En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1932-1933 · Veure més »

Govern de Catalunya 1977-1980

El 5 de desembre de 1977, el President de la Generalitat, Josep Tarradellas, nomena un govern de la Generalitat provisional, després d'haver estat restablerta la institució per part del govern espanyol.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1977-1980 · Veure més »

Govern de Catalunya 2016-2017

El Govern de Catalunya 2016-2017 va ser presidit per Carles Puigdemont i tenia com a objectiu principal l'organització d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 2016-2017 · Veure més »

Gramàtica del català

La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Gramàtica del català · Veure més »

Guerra Civil catalana

La Guerra Civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels dos Peres

La Guerra dels dos Peres, compresa entre 1356 i 1375, va enfrontar la corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la Primera Guerra civil castellana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra dels dos Peres · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »

Història de Catalunya

Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »

Història del dret català

Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el segle VII per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Història del dret català · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Hongria · Veure més »

Ignasi Villalonga i Villalba

| nom.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ignasi Villalonga i Villalba · Veure més »

Insaculació

La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Insaculació · Veure més »

Institut Català de les Empreses Culturals

LInstitut Català de les Empreses Culturals (ICEC), conegut fins a finals de 2011 amb el nom dInstitut Català de les Indústries Culturals (ICIC), és un organisme que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que es dedica a la promoció del desenvolupament econòmic i empresarial del sector cultural, tot fomentant l'increment del consum cultural i la difusió comercial de la cultura catalana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Institut Català de les Empreses Culturals · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut Ramon Llull

L'Institut Ramon Llull (IRL) és un consorci constituït la primavera de 2002 pels governs de Catalunya i de les Illes Balears.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Institut Ramon Llull · Veure més »

Islàndia

Islàndia (en islandès: Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Islàndia · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Itàlia · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 1890 - Valràs, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Casanovas i Maristany · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joan Pich i Pon · Veure més »

Joaquim Torra i Pla

Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un polític, advocat, editor i escriptor català, actual president de la Generalitat de Catalunya des del 17 de maig de 2018.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Joaquim Torra i Pla · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Junta de Braços · Veure més »

Junta de Seguretat Interior de Catalunya

La Junta de Seguretat Interior de Catalunya fou un òrgan creat el setembre de 1936 fruit del pacte a què acabaven d'arribar les forces polítiques republicanes d'una banda i la CNT-FAI de l'altra.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Junta de Seguretat Interior de Catalunya · Veure més »

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya · Veure més »

Letònia

La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Letònia · Veure més »

Lisboa

Lisboa, tradicionalment Lisbona,http://dcvb.iecat.net/ és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lisboa · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lituània · Veure més »

Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

La llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya regula l'organització, el procediment i el règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Llei d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Llei de mancomunitats provincials

La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Llei de mancomunitats provincials · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lleida · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Puig i Gordi

Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 18 d'octubre de 1959) és un director artístic, dansaire, músic i polític català, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2017.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lluís Puig i Gordi · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Lluís XIII de França · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Londres · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Luxemburg · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Madrid · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Manresa · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Mar Mediterrània · Veure més »

Marie Kapretz

Marie Kapretz (Berlín, 1975) és una política i dissenyadora gràfica establerta a Cercs (Berguedà).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Marie Kapretz · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Marroc · Veure més »

Martí Anglada i Birulés

Martí Anglada i Birulés (Girona, 1949) és un periodista català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Martí Anglada i Birulés · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Martí l'Humà · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Mèxic · Veure més »

Meritxell Serret i Aleu

Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 19 de juny de 1975) és una politòloga i política catalana, actual consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Meritxell Serret i Aleu · Veure més »

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità soterrat que dóna servei a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Metro de Barcelona · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera, març 1930. Monument a Miguel Primo de Rivera a la Plaça de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929) Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Monarca · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Nazisme · Veure més »

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Normes ortogràfiques · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Noruega · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Nova York · Veure més »

Olot

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Olot · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і País Basc · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Països Baixos · Veure més »

Països nòrdics

El Consell Nòrdic, organització que aplega la majoria dels països nòrdics. Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Països nòrdics · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és la fórmula de repartiment de la sobirania entre el rei d'Aragó i els Braços que va caracteritzar la política constitucionalista de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pactisme · Veure més »

Palau de la Diputació de Perpinyà

Finestra trilobulada El Palau de la Diputació de Perpinyà, o Palau de la Diputació del General de Perpinyà, és una construcció gòtica situada a la ciutat de Perpinyà, cap de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Palau de la Diputació de Perpinyà · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pamplona · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і París · Veure més »

Parlament de Catalunya

Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1 de gener del 1586 – Barcelona, 27 de febrer del 1641) fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pere Aragonès i Garcia

Pere Aragonès i Garcia (Pineda de Mar, Maresme, 16 de novembre de 1982) és un polític català, vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere Aragonès i Garcia · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere el Gran · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella (1350-1369).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pere I de Castella · Veure més »

Poder legislatiu

Estats sense parlamentEl poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Poder legislatiu · Veure més »

Política de Catalunya

Generalitat de CatalunyaLa norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Política de Catalunya · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Polònia · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948) va ser un filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Portugal · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President del Govern d'Espanya

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і President del Govern d'Espanya · Veure més »

President del Parlament de Catalunya

El president o presidenta del Parlament de Catalunya és el diputat o diputada que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і President del Parlament de Catalunya · Veure més »

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya són l'expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions (despeses) que, com a màxim, podran reconèixer la Generalitat de Catalunya i les entitats autònomes, i dels drets (ingressos) que podran liquidar-se durant l'exercici corresponent.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Pressupostos de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Primer Imperi Francès · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »

Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919

Edició del projecte d'Estatut publicat després de l'acte del Palau de la Música El Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 va ser aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona, el 24 i 25 de gener de 1919 amb el suport de tots els partits catalans: El Partit Republicà Català que prenia aquest Estatut com el seu objectiu principal, els radicals d'Alejandro Lerroux que li donaven suport, la Lliga Regionalista de Cambó que demanava una visió pragmàtica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919 · Veure més »

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Províncies d'Espanya · Veure més »

Rabat

Rabat (en àrab, الرباط, ar-Rabāṭ o ar-Ribāṭ, berber ⴻⵔⵔⴱⴰⵟ) és la capital del Regne del Marroc, situada a la costa atlàntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Rabat · Veure més »

Rafael Tristany i Parera

Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Rafael Tristany i Parera · Veure més »

Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Ramon Cabrera i Grinyó · Veure més »

Regiment de la Diputació del General de Catalunya

El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

Els Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya són disposicions reglamentàries que s'elaboren en l'àmbit competencial de l'Administració de la Generalitat de Catalunya en funció del que regula llei 26/2010 de 3 d'agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Reglament de l'Administració de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Regne constitucional d'Espanya

El Regne constitucional d'Espanya fou l'estructura política de monarquia constitucional que adoptà la Monarquia Espanyola després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regne constitucional d'Espanya · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regne de València · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Regne Unit · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і República Catalana · Veure més »

República Catalana (2017)

La proclamació de la República Catalana del 27 d'octubre de 2017 fa referència a la resolució i transitorietat de la declaració unilateral d'independència de Catalunya del Regne d'Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і República Catalana (2017) · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Restauració borbònica · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Roma · Veure més »

Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi català situat al sud-est de la comarca del Ripollès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Sant Jordi

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Sant Jordi · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Santa Seu · Veure més »

Síndic de greuges

El defensor del poble a Catalunya, que es coneix com a síndic de greuges o síndica de greuges en català, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Síndic de greuges · Veure més »

Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat

La Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat de Catalunya va ser creada per Prat de la Riba com a conseqüència de la Ponència sobre els ferrocarrils secundaris que ell mateix havia redactat l'any 1907.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Segle XV · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Segle XVII · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »

Senyal de la Generalitat de Catalunya

El senyal actual de la Generalitat de Catalunya és el símbol que representa les institucions de la Generalitat de Catalunya i els organismes que en depenen.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Senyal de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Servei Geogràfic

La Mancomunitat de Catalunya, a fi de suplir la manca de cadastres, mapes i estadístiques, va establir el 1915 un petit servei geogràfic.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Servei Geogràfic · Veure més »

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Servei Meteorològic de Catalunya · Veure més »

Sindicatura de Comptes

La Sindicatura de Comptes, o el Tribunal de Comptes, és una institució superior d'auditoria, és a dir, una institució governamental destinada a realitzar l'auditoria financera i/o jurídica en la branca executiva del poder.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Sindicatura de Comptes · Veure més »

SOM (grup cooperatiu)

SOM (abans, fins al 2016, Grup Cultura 03) és un grup cooperatiu de la indústria cultural i de comunicació amb l'objectiu de consolidar la indústria cultural catalana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і SOM (grup cooperatiu) · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Suècia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Suïssa · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tarragona · Veure més »

Telèfon

Usant un telèfon al 1910. El telèfon (del grec τῆλε,, llunyà i φωνή,, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Telèfon · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Tribunal de Cassació de Catalunya

El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Tribunal de Cassació de Catalunya · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de (1820) a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Trienni Liberal · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Unió Europea · Veure més »

Varsòvia

Varsòvia (en polonès Warszawa) és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital a partir de l'any 1596, quan el rei Zygmund III va traslladar la capitalitat des de Cracòvia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Varsòvia · Veure més »

Vic

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Vic · Veure més »

Vicepresidència del Govern de Catalunya

La Vicepresidència del Govern de Catalunya és un càrrec de la Generalitat de Catalunya creat amb l'article 15 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Vicepresidència del Govern de Catalunya · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Viena · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Washington DC

Washington DC, formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica, fundada el 16 de juliol de 1790.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Washington DC · Veure més »

Zagreb

Zagreb (pronunciat) és la capital de Croàcia.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і Zagreb · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1 d'octubre · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 10 d'abril · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dotzè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 12 d'abril · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 12 de setembre · Veure més »

1356

Sense descripció.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1356 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1359 · Veure més »

1362

L'any 1362 (MCCCKXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1362 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 14 d'abril · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1412 · Veure més »

1413

Sense descripció.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1413 · Veure més »

1462

Sense descripció.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1462 · Veure més »

1472

L'any 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1472 · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 15 d'abril · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 15 de juny · Veure més »

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1593 · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 16 de febrer · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 16 de gener · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1641 · Veure més »

1652

L'any 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1652 · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 17 d'octubre · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 17 de febrer · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1716 · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 18 de juliol · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1808 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1812 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1820 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1833 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1872 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1874 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1876 · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 19 de novembre · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1911 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1914 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1925 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1932 · Veure més »

1933

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1933 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1936 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1940 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1954 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1977 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 1979 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 2 d'agost · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 20 de març · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 2011 · Veure més »

2012

L'any 2012 és un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 2012 · Veure més »

25 de desembre

thumb El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 25 de desembre · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 25 de maig · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 29 de setembre · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 4 de gener · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Generalitat de Catalunya і 6 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Drets de General, GenCat, Generalitat Catalana, Generalitat Catalunya, Generalitat De Catalunya, Generalitat de Catalonha.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »