90 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Alcanyís, Alhama d'Aragó, Aragó, Ayerbe, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Baiona, Balànsiya, Batalla d'Alcoraç, Batalla de Corbins, Batalla de Cutanda, Batalla de Valtierra, Bearn, Belchite, Bernat I de Foix, Calanda, Calataiud, Casa reial d'Aragó, Castell de Montaragó, Còrdova, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat de Tolosa, Corbins, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Croades, Daroca, Dinastia almoràvit, Dinastia Ximena, Emirat de Granada, Emirat de Làrida, Emirat de Qàlat al-Ayyub, Emirat de Saraqusta, Emperador, Ermessenda de Bigorra, Excomunió, Felícia de Roucy, Garcia Ramires, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Garsenda de Bigorra, Jaca, Jiloca, Làrida, Lleó (Castella i Lleó), Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Navarra, Mar Mediterrània, Mequinensa, ..., Monarca, Monestir de San Pedro de Siresa, Monreal del Campo, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Osca, Papa, Pasqual II, Pere el d'Osca, Polinyino, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Ramon de Borgonya, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger I de Carcassona, Salvació en el cristianisme, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Saraqusta, Séquia, Sòria, Setge de Fraga (1133-1134), Setge de Morella (1117), Setge de Saraqusta (1118), Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tudela, Urraca I de Lleó, Valí, Xaló, Ximena Fernández, 1073, 1134, 7 de setembre. Ampliar l'índex (40 més) »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Alfons el Bataller і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Alfons el Bataller і Alcanyís · Veure més »
Alhama d'Aragó
Alhama d'Aragó, Alhama de Aragón és un municipi d'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.
Nou!!: Alfons el Bataller і Alhama d'Aragó · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Alfons el Bataller і Aragó · Veure més »
Ayerbe
Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: Alfons el Bataller і Ayerbe · Veure més »
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o al-Mustaín (II), fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.
Nou!!: Alfons el Bataller і Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín · Veure més »
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Nou!!: Alfons el Bataller і Baiona · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: Alfons el Bataller і Balànsiya · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Alfons el Bataller і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Batalla de Corbins
La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.
Nou!!: Alfons el Bataller і Batalla de Corbins · Veure més »
Batalla de Cutanda
La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.
Nou!!: Alfons el Bataller і Batalla de Cutanda · Veure més »
Batalla de Valtierra
La batalla de Valtierra fou un combat que va enfrontar les tropes d'Alfons el Bataller, el rei d'Aragó amb les tropes musulmanes de l'emir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110.
Nou!!: Alfons el Bataller і Batalla de Valtierra · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Alfons el Bataller і Bearn · Veure més »
Belchite
Belchite (antigament en català, Belgit) és un municipi de la província de Saragossa, situat al costat de l'antic poble del mateix nom que va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Alfons el Bataller і Belchite · Veure més »
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Nou!!: Alfons el Bataller і Bernat I de Foix · Veure més »
Calanda
Calanda és un municipi de l'Aragó, de la comarca del Baix Aragó.
Nou!!: Alfons el Bataller і Calanda · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Alfons el Bataller і Calataiud · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Bataller і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Nou!!: Alfons el Bataller і Castell de Montaragó · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Alfons el Bataller і Còrdova · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Alfons el Bataller і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Alfons el Bataller і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Alfons el Bataller і Comtat de Tolosa · Veure més »
Corbins
Corbins és un municipi de la comarca del Segrià.
Nou!!: Alfons el Bataller і Corbins · Veure més »
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Alfons el Bataller і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Alfons el Bataller і Croades · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Alfons el Bataller і Daroca · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Alfons el Bataller і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Alfons el Bataller і Dinastia Ximena · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Alfons el Bataller і Emirat de Granada · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Alfons el Bataller і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Qàlat al-Ayyub
L'emirat de Qàlat al-Ayyub fou un estat musulmà centrat a la ciutat de Qàlat al-Ayyub que va existir per un temps breu vers el 1046 fins al 1055.
Nou!!: Alfons el Bataller і Emirat de Qàlat al-Ayyub · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Alfons el Bataller і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Alfons el Bataller і Emperador · Veure més »
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Bataller і Ermessenda de Bigorra · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Alfons el Bataller і Excomunió · Veure més »
Felícia de Roucy
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Bataller і Felícia de Roucy · Veure més »
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Nou!!: Alfons el Bataller і Garcia Ramires · Veure més »
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Nou!!: Alfons el Bataller і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Alfons el Bataller і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Garsenda de Bigorra
Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.
Nou!!: Alfons el Bataller і Garsenda de Bigorra · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Alfons el Bataller і Jaca · Veure més »
Jiloca
La comarca del Jiloca és una regió aragonesa situada al nord-oest de la província de Terol, que deu el seu nom al riu que la travessa, el Jiloca.
Nou!!: Alfons el Bataller і Jiloca · Veure més »
Làrida
* Làrida, nom àrab de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Alfons el Bataller і Làrida · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: Alfons el Bataller і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Alfons el Bataller і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Alfons el Bataller і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Alfons el Bataller і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Alfons el Bataller і Mar Mediterrània · Veure més »
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Nou!!: Alfons el Bataller і Mequinensa · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Alfons el Bataller і Monarca · Veure més »
Monestir de San Pedro de Siresa
El monestir de San Pedro de Siresa es troba a la vall pirenaica d'Echo, a la població de Siresa i dins el terme de Valle de Hecho, província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Alfons el Bataller і Monestir de San Pedro de Siresa · Veure més »
Monreal del Campo
Monreal del Campo (en aragonès: Mont Reyal) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca, de la qual n'és la cocapital, en concret capital agropecuària.
Nou!!: Alfons el Bataller і Monreal del Campo · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Alfons el Bataller і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Nou!!: Alfons el Bataller і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Alfons el Bataller і Orde del Temple · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Alfons el Bataller і Orde militar · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Alfons el Bataller і Osca · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Alfons el Bataller і Papa · Veure més »
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Nou!!: Alfons el Bataller і Pasqual II · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Alfons el Bataller і Pere el d'Osca · Veure més »
Polinyino
Polinyino (en aragonès i Poleñino en castellà) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.
Nou!!: Alfons el Bataller і Polinyino · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Alfons el Bataller і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Alfons el Bataller і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Alfons el Bataller і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon de Borgonya
Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).
Nou!!: Alfons el Bataller і Ramon de Borgonya · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Alfons el Bataller і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Alfons el Bataller і Regne de Navarra · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Alfons el Bataller і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Alfons el Bataller і Roger I de Carcassona · Veure més »
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Nou!!: Alfons el Bataller і Salvació en el cristianisme · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Alfons el Bataller і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Alfons el Bataller і Sanç Ramires · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Alfons el Bataller і Saraqusta · Veure més »
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Nou!!: Alfons el Bataller і Séquia · Veure més »
Sòria
Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).
Nou!!: Alfons el Bataller і Sòria · Veure més »
Setge de Fraga (1133-1134)
El setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.
Nou!!: Alfons el Bataller і Setge de Fraga (1133-1134) · Veure més »
Setge de Morella (1117)
Els almoràvits, en la seua campanya de conquesta de tot el territori musulmà a principis del segle XII van conquerir Morella.
Nou!!: Alfons el Bataller і Setge de Morella (1117) · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Alfons el Bataller і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.
Nou!!: Alfons el Bataller і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Alfons el Bataller і Toledo · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Alfons el Bataller і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Alfons el Bataller і Tudela · Veure més »
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Nou!!: Alfons el Bataller і Urraca I de Lleó · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Alfons el Bataller і Valí · Veure més »
Xaló
Xaló és un municipi del País Valencià, es troba a la comarca de la Marina Alta, i pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa.
Nou!!: Alfons el Bataller і Xaló · Veure més »
Ximena Fernández
Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).
Nou!!: Alfons el Bataller і Ximena Fernández · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: Alfons el Bataller і 1073 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Alfons el Bataller і 1134 · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons el Bataller і 7 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfons El Bataller, Alfons I d'Aragó, Alfons I d'Aragó i Pamplona, Alfons I de Navarra, Alfons I d’Aragó, Alfons I el Bataller, Alfons el Batallador.