Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Anarquisme, Antoni Maura i Montaner, Antoni Rovira i Virgili, Àngel Guimerà i Jorge, Bisbat de Vic, Caciquisme, Carlisme, Català, Catolicisme, Centralisme, Centre Escolar Catalanista, Codi Civil de Catalunya, Comarca, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Democràcia, Democràcia parlamentària, Edat moderna de Catalunya, Eduardo Dato e Iradier, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Federalisme, Frederic Renyé i Viladot, Funcionari, Governador civil, Hippolyte Taine, Joan Josep Permanyer i Ayats, Jocs Florals, Josep Antoni González i Casanova, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Pella i Forgas, Josep Soler i Palet, Josep Torras i Bages, Liberalisme, Lliga de Catalunya, Lluís Domènech i Montaner, Madrid, Monarquia, Moneda, Pactisme, Pairalisme, Pau Font de Rubinat, Petita burgesia, Poder executiu, Poder judicial, Poder legislatiu, Proletariat, Regionalisme, Reial Audiència de Catalunya, República, ..., Restauració borbònica, Revolució Industrial, Separació de poders, Socialisme, Tradicionalisme, Unió Catalanista, Valentí Almirall i Llozer, 1714, 1892, 27 de març. Ampliar l'índex (10 més) »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Bases de Manresa і Anarquisme · Veure més »
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Nou!!: Bases de Manresa і Antoni Maura i Montaner · Veure més »
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.
Nou!!: Bases de Manresa і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Nou!!: Bases de Manresa і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Bases de Manresa і Bisbat de Vic · Veure més »
Caciquisme
Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades. El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.
Nou!!: Bases de Manresa і Caciquisme · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Bases de Manresa і Carlisme · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Bases de Manresa і Català · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bases de Manresa і Catolicisme · Veure més »
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Nou!!: Bases de Manresa і Centralisme · Veure més »
Centre Escolar Catalanista
El Centre Escolar Catalanista fou una entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d'octubre de 1886 per un grup d'universitaris per tal d'organitzar trobades i cursos.
Nou!!: Bases de Manresa і Centre Escolar Catalanista · Veure més »
Codi Civil de Catalunya
El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.
Nou!!: Bases de Manresa і Codi Civil de Catalunya · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Bases de Manresa і Comarca · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Bases de Manresa і Constitucions catalanes · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Bases de Manresa і Corts Catalanes · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Bases de Manresa і Democràcia · Veure més »
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Nou!!: Bases de Manresa і Democràcia parlamentària · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Bases de Manresa і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Eduardo Dato e Iradier
Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921.
Nou!!: Bases de Manresa і Eduardo Dato e Iradier · Veure més »
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Nou!!: Bases de Manresa і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Bases de Manresa і Espanya · Veure més »
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Nou!!: Bases de Manresa і Federalisme · Veure més »
Frederic Renyé i Viladot
Frederic Renyé i Viladot (Lleida, 1849 - idem, 1903), fou un jurisconsult i literat català.
Nou!!: Bases de Manresa і Frederic Renyé i Viladot · Veure més »
Funcionari
Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).
Nou!!: Bases de Manresa і Funcionari · Veure més »
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Nou!!: Bases de Manresa і Governador civil · Veure més »
Hippolyte Taine
Hippolyte Adolphe Taine (Vouziers, 21 d'abril de 1828 – París, 5 de març de 1893), fou un professor, crític, historiador i escriptor francès.
Nou!!: Bases de Manresa і Hippolyte Taine · Veure més »
Joan Josep Permanyer i Ayats
Joan Josep Permanyer i Ayats (Barcelona, 4 de març de 1848 - 12 d'abril de 1919) fou un polític i jurista català, fill del també jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyet, que fou ministre d'Ultramar en el regnat d'Isabel II i alcalde de Barcelona (1856) i germà del també advocat Ricard Permanyer i Ayats.
Nou!!: Bases de Manresa і Joan Josep Permanyer i Ayats · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Bases de Manresa і Jocs Florals · Veure més »
Josep Antoni González i Casanova
Josep Antoni González i Casanova (Barcelona, 1935 - Barcelona, 29 d'octubre de 2021) fou un advocat, polític i escriptor català, especialitzat en dret constitucional.
Nou!!: Bases de Manresa і Josep Antoni González i Casanova · Veure més »
Josep Maria Ainaud de Lasarte
Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.
Nou!!: Bases de Manresa і Josep Maria Ainaud de Lasarte · Veure més »
Josep Pella i Forgas
Josep Pella i Forgas (Begur, 11 de febrer de 1852 – Barcelona, 9 d'octubre de 1918) fou un historiador, jurista i polític català.
Nou!!: Bases de Manresa і Josep Pella i Forgas · Veure més »
Josep Soler i Palet
Josep Soler i Palet (Terrassa, 31 de juliol de 1859 - Barcelona, 22 de novembre de 1921) fou un historiador, advocat, polític i mecenes cultural català.
Nou!!: Bases de Manresa і Josep Soler i Palet · Veure més »
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Nou!!: Bases de Manresa і Josep Torras i Bages · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Bases de Manresa і Liberalisme · Veure més »
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Nou!!: Bases de Manresa і Lliga de Catalunya · Veure més »
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Nou!!: Bases de Manresa і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Bases de Manresa і Madrid · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Bases de Manresa і Monarquia · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Bases de Manresa і Moneda · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Bases de Manresa і Pactisme · Veure més »
Pairalisme
Masia o casa pairal catalana. El pairalisme fou una actitud i/o sistema de valors (i, segons com, també un moviment cultural) que idealitzava la vida tradicional de la pagesia catalana i la vida rural a partir d'un record retrospectiu del passat excessivament benèvol, nostàlgic, i moltes vegades fals.
Nou!!: Bases de Manresa і Pairalisme · Veure més »
Pau Font de Rubinat
Pau Font de Rubinat fou un polític i bibliòfil català nascut a Reus el 5 d'octubre de 1860 en el si d'una família burgesa.
Nou!!: Bases de Manresa і Pau Font de Rubinat · Veure més »
Petita burgesia
La petita burgesia és una classe social que defineix la banda baixa de la burgesia.
Nou!!: Bases de Manresa і Petita burgesia · Veure més »
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Nou!!: Bases de Manresa і Poder executiu · Veure més »
Poder judicial
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.
Nou!!: Bases de Manresa і Poder judicial · Veure més »
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Nou!!: Bases de Manresa і Poder legislatiu · Veure més »
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Nou!!: Bases de Manresa і Proletariat · Veure més »
Regionalisme
El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats).
Nou!!: Bases de Manresa і Regionalisme · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Bases de Manresa і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Bases de Manresa і República · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Bases de Manresa і Restauració borbònica · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Bases de Manresa і Revolució Industrial · Veure més »
Separació de poders
Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
Nou!!: Bases de Manresa і Separació de poders · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Bases de Manresa і Socialisme · Veure més »
Tradicionalisme
Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.
Nou!!: Bases de Manresa і Tradicionalisme · Veure més »
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Nou!!: Bases de Manresa і Unió Catalanista · Veure més »
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Nou!!: Bases de Manresa і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Bases de Manresa і 1714 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Bases de Manresa і 1892 · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bases de Manresa і 27 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Assemblea de Manresa, Assemblees de Manresa, Bases per a la Constitució Regional Catalana, Projecte de bases per a la constitució regional catalana.
