Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura gòtica, Art romànic, Barcelona, Bé cultural d'interès local, Berenguer de Palou II, Bernardí Martorell i Puig, Capitell, Caterina Boyl, Claustre, Collserola, Concili de Trento, Constança de Cabrera, Creu Coberta (Barcelona), Creu llatina, Dècada del 1300, Desamortitzacions espanyoles, Felip III de Castella, Ferran el Catòlic, Guerra dels Segadors, Horta-Guinardó, Jaume el Conqueridor, Joan el Caçador, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Josep Bayó i Font, Llista de bisbes de Barcelona, Margarida de Prades, Martí l'Humà, Mataró, Modernisme català, Monestir, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santes Creus, Nau (arquitectura), Neogòtic, Orde del Cister, Pedra emmotllada, Presbiteri, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sant Esteve de Parets, Sant Feliu de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Just Desvern, Santa Creu d'Olorda, Sants, Saragossa, Setge de Barcelona (1651-1652), Setmana Tràgica, Torre Bellesguard, Torre de Santa Margarida, ..., Torre dels Pardals, València, Vitrall, 1175, 1226, 1237, 1263, 1269, 1291, 1395, 1410, 1416, 1599, 1640, 1652, 1814, 1826, 1835, 1847, 19 d'octubre, 1909, 1911, 1922, 4 de novembre. Ampliar l'índex (24 més) »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Arquitectura gòtica · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Art romànic · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Barcelona · Veure més »
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Bé cultural d'interès local · Veure més »
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Berenguer de Palou II · Veure més »
Bernardí Martorell i Puig
Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Bernardí Martorell i Puig · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Capitell · Veure més »
Caterina Boyl
Caterina Boyl (o Boïl, segons les fonts) fou abadessa del monestir de Santa Maria de Valldonzella entre 1478-1503.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Caterina Boyl · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Claustre · Veure més »
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Collserola · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Concili de Trento · Veure més »
Constança de Cabrera
Constança de Cabrera (Blanes, Selva, ? - Barcelona, 8 de setembre de 1433) fou abadessa dels monestirs de monges cistercenques de Santa Maria de Vallbona i després de Santa Maria de Valldonzella.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Constança de Cabrera · Veure més »
Creu Coberta (Barcelona)
La Creu Coberta fou una creu de terme que es va situar en 1344 al coll dels Inforcats (posteriorment conegut com a turó de la Vinyeta), situat aproximadament a la confluència de les actuals avingudes Mistral i del Paral·lel de Barcelona.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Creu Coberta (Barcelona) · Veure més »
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Creu llatina · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Dècada del 1300 · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Felip III de Castella · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Ferran el Catòlic · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Guerra dels Segadors · Veure més »
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Horta-Guinardó · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Joan el Caçador · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
Josep Bayó i Font
Josep Bayó i Font (Barcelona, 1878 - 1971) va ser un contractista conegut principalment per la seva col·laboració amb Antoni Gaudí en diverses obres seves incloent la Casa Milà.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Josep Bayó i Font · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Margarida de Prades · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Martí l'Humà · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Mataró · Veure més »
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Modernisme català · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Monestir · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Nau (arquitectura) · Veure més »
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Neogòtic · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Orde del Cister · Veure més »
Pedra emmotllada
La ciutat emmurallada de Carcassona La pedra emmotllada és un material de construcció de ciment refinat fabricada per simular pedra tallada natural, utilitzada en aplicacions d'arquitectura.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Pedra emmotllada · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Presbiteri · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Sant Esteve de Parets
Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Sant Esteve de Parets · Veure més »
Sant Feliu de Llobregat
Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Sant Feliu de Llobregat · Veure més »
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »
Sant Just Desvern
Sant Just Desvern és un municipi situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Sant Just Desvern · Veure més »
Santa Creu d'Olorda
La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Santa Creu d'Olorda · Veure més »
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Sants · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Saragossa · Veure més »
Setge de Barcelona (1651-1652)
El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Setmana Tràgica · Veure més »
Torre Bellesguard
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Torre Bellesguard · Veure més »
Torre de Santa Margarida
Torre de Santa Margarida és un antic monestir, i posteriorment masia, ara en ruïnes, que és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Torre de Santa Margarida · Veure més »
Torre dels Pardals
La Torre dels Pardals va ser una de les masies amb més història del barri del Guinardó de Barcelona.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Torre dels Pardals · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і València · Veure més »
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і Vitrall · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1175 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1226 · Veure més »
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1237 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1263 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1269 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1291 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1395 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1410 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1416 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1599 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1640 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1652 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1814 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1826 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1835 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1847 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 19 d'octubre · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1909 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1911 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 1922 · Veure més »
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Santa Maria de Valldonzella і 4 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Convent de Valldonzella, Monestir de Santa Maria de Valldonzella, Monestir de Valldonzella, Valldonzella.
