Accés més ràpid que el navegador!
109 les relacions: Agatòclia (màrtir), Aiguabarreig (Mequinensa), Aiguabarreig Segre-Cinca, Aitona, Alburn, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Amazics, Aragó, Arc de Triomf de l'Étoile, Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, Baix Cinca, Barcelona, Barranc de Campells I, Barranc de Campells II, Barranc de la Plana I, Barranc de la Plana II, Batalla d'Ilerda, Bisbat de Lleida, Bosc de ribera, Bressuire, Camí de la Cova Plana I, Camí de la Cova Plana II, Camí de sirga, Camí de sirga (novel·la), Carpa (peix), Castell de Mequinensa, Català, Cinca, Compromís de Casp, Conca carbonífera de Mequinensa, Constança d'Aragó, Creu de Sant Jordi (distinció), Declaració de Mequinensa, Departament de les Boques de l'Ebre, Diputació General d'Aragó, Ebre, Edat del bronze, Edmon Vallès i Perdrix, Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana, Ermengol VIII d'Urgell, Faió, Ferran d'Antequera, França, Franja de Ponent, GR 99, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guillem Ramon I de Montcada, Hèctor Moret i Coso, ..., Jaume el Conqueridor, Jaume I d'Urgell, Jesús Moncada i Estruga, Joan Barter, José Soler Casabón, Josep Ferrer i Beltran, Juli Cèsar, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de comtes d'Urgell, Louis Gabriel Suchet, Lucioperca, Magda Gòdia, Mar d'Aragó, Martí l'Humà, Miknasa (tribu), Montcada (llinatge), Municipi, Museu de Saragossa, Museus de Mequinensa, Napoleó Bonaparte, Necròpolis, Neolític, Pantà de Riba-roja, Patrimoni de la Humanitat a Espanya, Perca americana, Pere de Montcada i de Montcada, Pere el Catòlic, Peronella d'Aragó, Pesta Negra, Poble Vell de Mequinensa, Premi Ciutat de Barcelona, Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, Premi de la Crítica de narrativa catalana, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Sança de Castella i de Barcelona, Saragossa, Sàpiens, Segre, Segrià, Seròs, Silur, Terra sigillata, Tomàs de Santcliment, Tomás Germinal Gracia Ibars, UNESCO, Vegueria de Lleida, Victorià Muñoz i Oms, Vila, 1133, 1149, 1348, 1380, 1381, 1387, 1983, 1985, 714, 719. Ampliar l'índex (59 més) »
Agatòclia (màrtir)
Agatòclia (Agathocleia, llatinització del nom grec Ἀγαθόκλεια) fou una màrtir cristiana, morta cap al 230.
Nou!!: Mequinensa і Agatòclia (màrtir) · Veure més »
Aiguabarreig (Mequinensa)
L'Aiguabarreig dels rius Ebre, Segre i Cinca és un espai natural de gran transcendència com a àrea de reproducció, hivernada i descans de fauna migratòria situada en Mequinensa (Baix Cinca).
Nou!!: Mequinensa і Aiguabarreig (Mequinensa) · Veure més »
Aiguabarreig Segre-Cinca
La confluència del Segre i Cinca constitueix part de l'Aiguabarreig, un paratge on s'uneixen els rius Segre, Ebre i Cinca, de gran riquesa natural.
Nou!!: Mequinensa і Aiguabarreig Segre-Cinca · Veure més »
Aitona
Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.
Nou!!: Mequinensa і Aitona · Veure més »
Alburn
Aleví Exemplar d'alburn L'alburn (Alburnus alburnus) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Nou!!: Mequinensa і Alburn · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Mequinensa і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Mequinensa і Alfons el Cast · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Mequinensa і Amazics · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Mequinensa і Aragó · Veure més »
Arc de Triomf de l'Étoile
L'Arc de Triomf de l'Étoile sovint abreujat simplement com a arc de triomf, és a la plaça Charles-de-Gaulle de París abans place de l'Étoile (en català, "plaça de l'Estrella"), a l'extrem oest de l'avinguda dels Champs-Élysées, a 2,2 quilòmetres de la plaça de la Concorde.
Nou!!: Mequinensa і Arc de Triomf de l'Étoile · Veure més »
Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica
Pintures de la cova dels Moros, exposició al Museu de Gavà Lart rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica són 757 jaciments de pintures rupestres catalogats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat el 1998.
Nou!!: Mequinensa і Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica · Veure més »
Baix Cinca
La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.
Nou!!: Mequinensa і Baix Cinca · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Mequinensa і Barcelona · Veure més »
Barranc de Campells I
Barranc de Campells I és un abric que conté pintures rupestres d'estil llevantí.
Nou!!: Mequinensa і Barranc de Campells I · Veure més »
Barranc de Campells II
Barranc de Campells II és un abric que conté pintures rupestres d'estil llevantí.
Nou!!: Mequinensa і Barranc de Campells II · Veure més »
Barranc de la Plana I
Barranc de la Plana I és un abric que conté pintures rupestres d'estil llevantí.
Nou!!: Mequinensa і Barranc de la Plana I · Veure més »
Barranc de la Plana II
Barranc de la Plana II és un abric que conté pintures rupestres d'estil llevantí.
Nou!!: Mequinensa і Barranc de la Plana II · Veure més »
Batalla d'Ilerda
Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.
Nou!!: Mequinensa і Batalla d'Ilerda · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Mequinensa і Bisbat de Lleida · Veure més »
Bosc de ribera
Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units. la Rierada. Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic). A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans.
Nou!!: Mequinensa і Bosc de ribera · Veure més »
Bressuire
Bressuire és un municipi francès, situat al departament de Deux-Sèvres i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Mequinensa і Bressuire · Veure més »
Camí de la Cova Plana I
Camí de la Cova Plana I és un abric que conté pintures rupestres d'estil llevantí.
Nou!!: Mequinensa і Camí de la Cova Plana I · Veure més »
Camí de la Cova Plana II
Camí de la Cova Plana II és un abric que conté pintures rupestres d'estil llevantí.
Nou!!: Mequinensa і Camí de la Cova Plana II · Veure més »
Camí de sirga
Un camí de sirga és un camí construït al llarg de rius o canals al llarg del qual persones o animals (ases, mules, bous o cavalls de tir) estiren embarcacions de mercaderies mitjançant una sirga.
Nou!!: Mequinensa і Camí de sirga · Veure més »
Camí de sirga (novel·la)
Camí de sirga és la primera novel·la escrita per Jesús Moncada i Estruga publicada el 1988.
Nou!!: Mequinensa і Camí de sirga (novel·la) · Veure més »
Carpa (peix)
La carpa, carpa d'Holanda o carpa europea (Cyprinus carpio) és una espècie de peix d'aigua dolça emparentada amb el carpí daurat, amb la qual fins i tot pot tenir descendència híbrida.
Nou!!: Mequinensa і Carpa (peix) · Veure més »
Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Nou!!: Mequinensa і Castell de Mequinensa · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Mequinensa і Català · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Mequinensa і Cinca · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Mequinensa і Compromís de Casp · Veure més »
Conca carbonífera de Mequinensa
La conca carbonífera de Mequinensa està situada a la zona centre-oriental de la Depressió de l'Ebre a la localitat homònima de Mequinensa (Saragossa, Aragó).
Nou!!: Mequinensa і Conca carbonífera de Mequinensa · Veure més »
Constança d'Aragó
* Constança d'Aragó (filla de Jaume I), princesa d'Aragó, filla de Jaume I (1238 - 1275).
Nou!!: Mequinensa і Constança d'Aragó · Veure més »
Creu de Sant Jordi (distinció)
La Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural».
Nou!!: Mequinensa і Creu de Sant Jordi (distinció) · Veure més »
Declaració de Mequinensa
Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d'Aragó en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó.
Nou!!: Mequinensa і Declaració de Mequinensa · Veure més »
Departament de les Boques de l'Ebre
Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Mequinensa і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »
Diputació General d'Aragó
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.
Nou!!: Mequinensa і Diputació General d'Aragó · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Mequinensa і Ebre · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Mequinensa і Edat del bronze · Veure més »
Edmon Vallès i Perdrix
Edmon Vallès i Perdrix (Mequinensa, Baix Cinca, 1920 - Barcelona, 1980) fou un escriptor i periodista català.
Nou!!: Mequinensa і Edmon Vallès i Perdrix · Veure més »
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER) fou una companyia elèctrica creada per l'INI l'any 1944 amb seu a Barcelona. La seva activitat es va centrar en la producció hidroelèctrica però també va tenir participacions en centrals tèrmiques i nuclears i distribuïa energia elèctrica a Catalunya i Aragó. La seva seu social era a la Casa Fuster de Barcelona. El 1983 passà a dependre d'Endesa que la va absorbir el 1999, un any després d'haver estat privatitzada. Malgrat l'extinció de la seva personalitat jurídica, Endesa va fer servir la marca comercial Fecsa-Enher per a la seva activitat de distribució elèctrica a Catalunya fins a l'any 2001.
Nou!!: Mequinensa і Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: Mequinensa і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Faió
Faió és un municipi catalanoparlant de la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa.
Nou!!: Mequinensa і Faió · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Mequinensa і Ferran d'Antequera · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Mequinensa і França · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Mequinensa і Franja de Ponent · Veure més »
GR 99
El GR 99 o Camí de l'Ebre és un sender de gran recorregut que surt de Fontibre i arriba fins a Riumar.
Nou!!: Mequinensa і GR 99 · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Mequinensa і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Mequinensa і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Nou!!: Mequinensa і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »
Hèctor Moret i Coso
Hèctor B. Moret Coso (Mequinensa, Baix Cinca, 22 de març de 1958) és un poeta, assagista, columnista d'opinió i narrador en llengua catalana, lingüista, crític literari i investigador i historiador de la llengua i la literatura, amb especial atenció a l'Aragó catalanòfon.
Nou!!: Mequinensa і Hèctor Moret i Coso · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Mequinensa і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Mequinensa і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Jesús Moncada i Estruga
Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.
Nou!!: Mequinensa і Jesús Moncada i Estruga · Veure més »
Joan Barter
fou un músic i compositor de l'època barroca.
Nou!!: Mequinensa і Joan Barter · Veure més »
José Soler Casabón
va ser un destacat músic i compositor del.
Nou!!: Mequinensa і José Soler Casabón · Veure més »
Josep Ferrer i Beltran
Josep Ferrer i Beltran (Mequinensa, 1745 – Oviedo, 16 de gener del 1815) va ser un religiós organista i compositor.
Nou!!: Mequinensa і Josep Ferrer i Beltran · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Mequinensa і Juli Cèsar · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Nou!!: Mequinensa і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Mequinensa і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Louis Gabriel Suchet
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.
Nou!!: Mequinensa і Louis Gabriel Suchet · Veure més »
Lucioperca
Lucioperca acabada de pescar Un pescador amb una lucioperca Dibuix d'un llibre de cuina de 1911 Lucioperca Un pescador amb una lucioperca La lucioperca o sandra (Sander lucioperca) és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Mequinensa і Lucioperca · Veure més »
Magda Gòdia
Magdalena Godia Ibarz, més coneguda com a Magda Gòdia, (Mequinensa, 1953-Lleida, 2021) fou una política aragonesa, alcaldessa de Mequinensa i defensora de la llengua catalana a l'Aragó.
Nou!!: Mequinensa і Magda Gòdia · Veure més »
Mar d'Aragó
L'Embassament de Mequinensa (o Mar d'Aragó) és un embassament del riu Ebre que es troba a la província de Saragossa (Aragó, Espanya) situat parcialment a la Franja de Ponent.
Nou!!: Mequinensa і Mar d'Aragó · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Mequinensa і Martí l'Humà · Veure més »
Miknasa (tribu)
Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.
Nou!!: Mequinensa і Miknasa (tribu) · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Mequinensa і Montcada (llinatge) · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Mequinensa і Municipi · Veure més »
Museu de Saragossa
Pati del Museu de Saragossa ''Conversió del duc Guillem d'Aquitània'' (1673), de Vicente Berdusán El Museu de Saragossa conté obres d'arqueologia, belles arts, etnologia i ceràmica i està situat a la plaça de los Sitios núm.
Nou!!: Mequinensa і Museu de Saragossa · Veure més »
Museus de Mequinensa
Els Museus de Mequinenza són tres espais museístics que es troben a Mequinensa (Saragossa).
Nou!!: Mequinensa і Museus de Mequinensa · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Mequinensa і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Mequinensa і Necròpolis · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Mequinensa і Neolític · Veure més »
Pantà de Riba-roja
El pantà de Riba-roja és un embassament que pertany al riu Ebre, creat per una presa situada al municipi de Riba-roja d'Ebre, que s'estén pels termes de Riba-roja d'Ebre, a la comarca de la Ribera d'Ebre, pel de la Pobla de Massaluca, a la de la Terra Alta, pel de Faió, a la del Baix Aragó-Casp (Aragó), i pel de Mequinensa, a la del Baix Cinca (Aragó).
Nou!!: Mequinensa і Pantà de Riba-roja · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat a Espanya
Logotip del programa Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Logotip del programa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Espanya va adoptar el 4 de maig de 1982 la Convenció per a la protecció del Patrimoni cultural i natural de la Humanitat de la Unesco de 1972.
Nou!!: Mequinensa і Patrimoni de la Humanitat a Espanya · Veure més »
Perca americana
La perca americana o black bass (Micropterus salmoides) és un peix al·lòcton d'origen nord-americà, d'aspecte fer, que va ser introduït a la península Ibèrica el 1955 i a Catalunya cap als anys seixanta del pels responsables de l'Administració de l'Estat.
Nou!!: Mequinensa і Perca americana · Veure més »
Pere de Montcada i de Montcada
Pere de Montcada del llinatge dels Montcada marquesos d'Aitona fou breument bisbe de Girona el 1621 any en què morí.
Nou!!: Mequinensa і Pere de Montcada i de Montcada · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Mequinensa і Pere el Catòlic · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Mequinensa і Peronella d'Aragó · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Mequinensa і Pesta Negra · Veure més »
Poble Vell de Mequinensa
El Poble Vell de Mequinensa (Pueblo Viejo de Mequinenza en castellà) era una antiga població desapareguda situada a la província de Saragossa, a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Nou!!: Mequinensa і Poble Vell de Mequinensa · Veure més »
Premi Ciutat de Barcelona
Els Premis Ciutat de Barcelona són convocats anualment des de 1949 per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de guardonar la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen.
Nou!!: Mequinensa і Premi Ciutat de Barcelona · Veure més »
Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig
El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Literatura i Assaig és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Nou!!: Mequinensa і Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig · Veure més »
Premi de la Crítica de narrativa catalana
El Premi de la Crítica de narrativa catalana és un guardó literari anual que, des de l'any 1978, concedeix cada any l'Associació Espanyola de Crítics Literaris a la millor obra de narrativa escrita en llengua catalana durant l'any anterior.
Nou!!: Mequinensa і Premi de la Crítica de narrativa catalana · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Mequinensa і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Mequinensa і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Sança de Castella i de Barcelona
Sança de Castella i de Barcelona (v 1130 - 1177), infanta de Castella i reina consort de Navarra (1157-1177).
Nou!!: Mequinensa і Sança de Castella i de Barcelona · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Mequinensa і Saragossa · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Mequinensa і Sàpiens · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Mequinensa і Segre · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Mequinensa і Segrià · Veure més »
Seròs
Seròs és una vila i municipi de la comarca del Segrià.
Nou!!: Mequinensa і Seròs · Veure més »
Silur
Silur pescat a França El silur (Silurus glanis) és una espècie de peix d'aigua dolça, de la família dels silúrids i de l'ordre dels siluriformes.
Nou!!: Mequinensa і Silur · Veure més »
Terra sigillata
Vas de terra sigillata itàlica decorada amb escena dionisíaca amb mènades Sigillata i terra sigillata (TS) són un terme i una expressió llatina que signifiquen "terra (o ceràmica) segellada".
Nou!!: Mequinensa і Terra sigillata · Veure més »
Tomàs de Santcliment
Tomàs de Santcliment (Lleida, m. ca. 1292), senyor de Mequinensa i d'Alcarràs, va ser un cavaller català del llinatge dels Santcliment.
Nou!!: Mequinensa і Tomàs de Santcliment · Veure més »
Tomás Germinal Gracia Ibars
Tomás Germinal Gracia Ibars, conegut pel seu pseudònim Víctor García (Barcelona, 24 d'agost de 1919 - Montpeller, França, 10 de maig de 1991) va ser un escriptor anarquista i esperantista català.
Nou!!: Mequinensa і Tomás Germinal Gracia Ibars · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Mequinensa і UNESCO · Veure més »
Vegueria de Lleida
La Vegueria de Lleida (-) fou una antiga demarcació administrativa de Catalunya que existí fins als Decrets de Nova Planta del 1716.
Nou!!: Mequinensa і Vegueria de Lleida · Veure més »
Victorià Muñoz i Oms
Victorià Muñoz i Oms (Lleida, 1900 - Barcelona, 14 d'abril de 2000) fou un enginyer de camins, promotor de la regulació hidroelèctrica de la Noguera Ribagorçana i creador de l'ENHER.
Nou!!: Mequinensa і Victorià Muñoz i Oms · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Mequinensa і Vila · Veure més »
1133
Sense descripció.
Nou!!: Mequinensa і 1133 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Mequinensa і 1149 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Mequinensa і 1348 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Mequinensa і 1380 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Mequinensa і 1381 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Mequinensa і 1387 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Mequinensa і 1983 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Mequinensa і 1985 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Mequinensa і 714 · Veure més »
719
El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Mequinensa і 719 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mequinensana, Mequinensà, Mequinenza.
