Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Alans, Alemany, Angles, Aquitània, Ariovist, Arle, Astúries, Avit, Òder, Baden-Baden, Bagaudes, Batalla de Magetobriga, Batalla de Mogontiacum, Bètica, Bohèmia, Bordeus, Bracara Augusta, Burgundis, Canvi climàtic, Cartaginense, Cats (Germània), Cesaraugusta, Claudi Ptolemeu, Cultura gal·loromana, Danubi, Dàcia, Domicià, Drac, Elba (riu), Espira (Alemanya), Estrabó, Estrasburg, Federats, Galícia, Gal·lècia, Gàl·lia, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Hedus, Helvecis, Hercynia Silva, Hermions, Hermundurs, Hispània, Huns, Ilerda, Imperi Romà, Juli Cèsar, Longobards, Lugis, Lugo, ..., Lusitània, Magdeburg, Majorià, Mar Bàltica, Marc Aureli, Marcomans, Marobod, Moneda, Nèmetes, Nertereanes, Oxford University Press, Pas del Rin, Portugal, Prisc (historiador), Província de Lleó, Quades, Regne de Toledo, Regne dels sueus, Requiari, Ricimer, Rin, Saqueig de Roma (455), Sèmnons, Sèquans, Suàbia, Tàcit, Teodoric II (rei dels visigots), Trajà, Tribocs, Turiaso, Vangíons, Vàndals, Visigots, Worms, 15 de febrer, 1669, 1927, 31 de desembre, 376, 406, 409, 449, 455, 456, 458, 459, 460, 5 d'octubre, 584. Ampliar l'índex (49 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Sueus і Alans · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Sueus і Alemany · Veure més »
Angles
Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.
Nou!!: Sueus і Angles · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Sueus і Aquitània · Veure més »
Ariovist
Ariovist fou un cap germànic que va fer la guerra a Juli Cèsar el 58 aC.
Nou!!: Sueus і Ariovist · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Sueus і Arle · Veure més »
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Sueus і Astúries · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: Sueus і Avit · Veure més »
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Nou!!: Sueus і Òder · Veure més »
Baden-Baden
La ciutat de Baden-Baden està situada a l'oest del Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Nou!!: Sueus і Baden-Baden · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Sueus і Bagaudes · Veure més »
Batalla de Magetobriga
La batalla de Magetobriga és un episodi de l'enfrontament entre celtes i germànics durant el primer segle abans de Crist.
Nou!!: Sueus і Batalla de Magetobriga · Veure més »
Batalla de Mogontiacum
La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.
Nou!!: Sueus і Batalla de Mogontiacum · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Sueus і Bètica · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Sueus і Bohèmia · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Sueus і Bordeus · Veure més »
Bracara Augusta
Bracara Augusta (o Augusta Bracara), actual Braga, va ser una ciutat del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, capital dels Bràcars, que vivien entre els rius Duirus (Duero) i Minus.
Nou!!: Sueus і Bracara Augusta · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Sueus і Burgundis · Veure més »
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Nou!!: Sueus і Canvi climàtic · Veure més »
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Nou!!: Sueus і Cartaginense · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Sueus і Cats (Germània) · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Sueus і Cesaraugusta · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Sueus і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cultura gal·loromana
Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.
Nou!!: Sueus і Cultura gal·loromana · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Sueus і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Sueus і Dàcia · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Sueus і Domicià · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Sueus і Drac · Veure més »
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Nou!!: Sueus і Elba (riu) · Veure més »
Espira (Alemanya)
Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Sueus і Espira (Alemanya) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Sueus і Estrabó · Veure més »
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Nou!!: Sueus і Estrasburg · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Sueus і Federats · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Sueus і Galícia · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Sueus і Gal·lècia · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Sueus і Gàl·lia · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Sueus і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Nou!!: Sueus і Hedus · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Sueus і Helvecis · Veure més »
Hercynia Silva
Hercynia Silva o Hercynius Saltus (en grec antic Ἑρκυνία ὕλη, Ἑρκύνιον ὄρος) que es podria traduir com el bosc o la regió d'Hercínia, va ser un territori muntanyós i boscós de Germània.
Nou!!: Sueus і Hercynia Silva · Veure més »
Hermions
Els hermions o herminons (en llatí hermiones) era una de les tres grans famílies en què l'autor clàssic Tàcit va dividir els germànics.
Nou!!: Sueus і Hermions · Veure més »
Hermundurs
Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.
Nou!!: Sueus і Hermundurs · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Sueus і Hispània · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Sueus і Huns · Veure més »
Ilerda
Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.
Nou!!: Sueus і Ilerda · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Sueus і Imperi Romà · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Sueus і Juli Cèsar · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Sueus і Longobards · Veure més »
Lugis
Extensió de la zona dels lugis (en verd) Els lugis o ligis (en llatí lugii, ligii o lygii, en grec antic Λούγιοι, Λούιοι, Λύγιοι) era el nom genèric de diverses petites tribus del nord-est de Germània, totes elles de probable origen sueu, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i Tàcit.
Nou!!: Sueus і Lugis · Veure més »
Lugo
Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.
Nou!!: Sueus і Lugo · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Sueus і Lusitània · Veure més »
Magdeburg
Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.
Nou!!: Sueus і Magdeburg · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Sueus і Majorià · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Sueus і Mar Bàltica · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Sueus і Marc Aureli · Veure més »
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Nou!!: Sueus і Marcomans · Veure més »
Marobod
Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.
Nou!!: Sueus і Marobod · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Sueus і Moneda · Veure més »
Nèmetes
Els nèmetes o nemets (en llatí Nemetes o Nemetae) eren un poble celta aliat dels germànics que va lluitar al costat d'Ariovist.
Nou!!: Sueus і Nèmetes · Veure més »
Nertereanes
Els nertereanes (en llatí nertereanes, en grec antic Νερτερέανες) eren un petit poble germànic.
Nou!!: Sueus і Nertereanes · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Sueus і Oxford University Press · Veure més »
Pas del Rin
El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.
Nou!!: Sueus і Pas del Rin · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Sueus і Portugal · Veure més »
Prisc (historiador)
Prisc (en llatí Priscus, en grec) fou un dels principals historiadors i sofistes romans d'Orient del, conegut amb el malnom de Panites perquè era nadiu de Panium a Tràcia.
Nou!!: Sueus і Prisc (historiador) · Veure més »
Província de Lleó
Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima.
Nou!!: Sueus і Província de Lleó · Veure més »
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Nou!!: Sueus і Quades · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Sueus і Regne de Toledo · Veure més »
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Nou!!: Sueus і Regne dels sueus · Veure més »
Requiari
Requiari fou rei dels sueus (448-456).
Nou!!: Sueus і Requiari · Veure més »
Ricimer
Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.
Nou!!: Sueus і Ricimer · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Sueus і Rin · Veure més »
Saqueig de Roma (455)
El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.
Nou!!: Sueus і Saqueig de Roma (455) · Veure més »
Sèmnons
Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.
Nou!!: Sueus і Sèmnons · Veure més »
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Nou!!: Sueus і Sèquans · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Sueus і Suàbia · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Sueus і Tàcit · Veure més »
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Nou!!: Sueus і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Sueus і Trajà · Veure més »
Tribocs
Els tribocs o triboces (llatí triboci o tribocci) eren un poble possiblement germànic, tot i que s'ha postulat que era celta, de la Gàl·lia.
Nou!!: Sueus і Tribocs · Veure més »
Turiaso
Turiaso o Turiasu fou una ciutat celtibera d'Hispània, a la Tarraconense, entre Cesaragusta i Numància.
Nou!!: Sueus і Turiaso · Veure més »
Vangíons
Els vangíons o vangíones (en llatí Vangiones, en grec antic Οὐαγγίονες) eren un poble germànic esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Sueus і Vangíons · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Sueus і Vàndals · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Sueus і Visigots · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Sueus і Worms · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Sueus і 15 de febrer · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Sueus і 1669 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Sueus і 1927 · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Sueus і 31 de desembre · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Sueus і 376 · Veure més »
406
Sense descripció.
Nou!!: Sueus і 406 · Veure més »
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Sueus і 409 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Sueus і 449 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Sueus і 455 · Veure més »
456
El 456 (CDLVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sueus і 456 · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Sueus і 458 · Veure més »
459
El 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Sueus і 459 · Veure més »
460
Sense descripció.
Nou!!: Sueus і 460 · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sueus і 5 d'octubre · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Sueus і 584 · Veure més »
