Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bisbat de Girona

Índex Bisbat de Girona

El Bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

398 les relacions: Abat Odó, Absis, Albanyà, Alemany d'Aiguaviva, Alexandre VI, Alici, Alonso Balmaseda, Alt Empordà, Alt Maresme, Alta edat mitjana, Alta Garrotxa, Amer, Andreu Bertran, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Annuario Pontificio, Antiguitat tardana, Antoni Pladevall i Font, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Arias Gallego, Arnau de Creixell, Arnau de Mont-rodon, Arnulf (bisbe de Girona), Arquebisbat de Tarragona, Art romànic, Arxiprestat, Arxiprestat d'Àngels - Llémena, Arxiprestat de Costa Brava Centre, Arxiprestat de la Selva, Arxiprestat del Ter - Brugent, Ènnec de Vallterra, Baix Empordà, Baix Imperi, Baltasar de Bastero i Lledó, Baptisme, Begur, Benet de Tocco, Berenguer d'Anglesola, Berenguer Dalmau, Berenguer de Castellbisbal, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Llers, Berenguer de Pau, Berenguer Guifré, Bernat de Cardona i de Raset, Bernat de Pau, Bernat de Vilamarí (bisbe), Bernat de Vilert, Bernat Umbert, Bertran de Mont-rodon, ..., Bisbat d'Empúries, Bisbat d'Osca, Bisbat de Besalú, Bisbat de Sogorb-Castelló, Blanes, Boadella i les Escaules, Caldes de Malavella, Calella, Calonge i Sant Antoni, Campanar, Campanar d'espadanya, Camprodon, Canet de Mar, Canonge, Carles Soler i Perdigó, Casa forta, Casal de Barcelona, Castell d'Aro, Castellfollit de la Roca, Catedral de Girona, Catolicisme, Collsacabra, Comtat d'Empúries, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Concili de Trento, Conquesta de Girona, Cosme de Montserrat, Dalmau de Mur i de Cervelló, Delme, Dinastia Carolíngia, Diputació del General de Catalunya, Edat contemporània, Edat moderna, Elies (bisbe de Girona), Empúries, Empordà, Enrique Flórez, Ermessenda de Carcassona, Església de Sant Feliu de Girona, Estafili, Falsos cronicons, Figueres (Alt Empordà), Fogatge, Francesc de Blanes, Francesc de Pol i Baralt, Francesc de Sentjust i de Castre, Francesc Dou, Francesc Pardo i Artigas, Francesc Pijoan, Franciac, Francisco Arévalo de Zuazo, Francisco Diago, Francisco Franco Bahamonde, Frontinià, Gabriel Llompart i Jaume, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Garriguella, Garrotxa, Gastó de Montcada (bisbe de Girona), Gaufred de Medinyà, Gerunda, Gilabert de Cruïlles, Girona, Gironès, Gotmar I, Gotmar II, Gotmar III, Granollers de Rocacorba, Gregorio Parcero, Grions, Guerra dels Segadors, Guigó de Girona, Guillem de Cabanelles, Guillem de Monells, Guillem de Peratallada, Guillem de Vilamarí, Guillem Ramon Boïl, Guimer, Hostalric, Jaume Caçador i Claret, Jaume Camprodon i Rovira, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jaume Satrilla, Joan d'Espés, Joan de Biclar, Joan de Casanova, Joan Gaspar Roig i Jalpí, Joan Margarit i de Requesens, Joan Margarit i Pau, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, Josep Cartañà i Inglés, Josep de Ninot, Josep de Taverner i d'Ardena, Josep Fageda, Josep Maria Marquès i Planagumà, Josep Vila Martínez, L'Escala, La Bisbal d'Empordà, La Jonquera, La Tallada d'Empordà, Les Escaules, Les Guilleries, Llers, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llobregat, Lloctinent de Catalunya, Lloret de Mar, Lorenzo Taranco, Malgrat de Mar, Manuel Antonio de Palmero, Maresme, Massís del Montseny, Matrimoni, Màrtir, Miquel Joan de Taverner i Rubí, Miquel Pontich, Miró III de Cerdanya, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Daniel de Girona, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montagut i Oix, Municipi, Narcís Jubany i Arnau, Nau (arquitectura), Nebridi de Narbona, Necròpolis, Nonnit de Girona, Olot, Onofre de Reart, Palamós, Pals, Parròquia eclesiàstica, Pedro de Urrea, Pere Carlos, Pere de Carcassona, Pere de Castellnou (bisbe), Pere de Montcada i de Montcada, Pere de Rocabertí i Desfar, Pesta negra, Pineda de Mar, Pla de l'Estany, Platja de Fenals, Pont de Molins, Província de Girona, Província eclesiàstica Tarraconense, Ramon d'Usall, Ramon de Palafolls, Ramon Descatllar, Ramon I (bisbe de Girona), Regencós, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Ripollès, Ritu romà, Sagrera, Salpàs, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu de Guíxols, Sant Genís de Palafolls, Sant Iscle de Vallalta, Sant Miquel de Solans (la Jonquera), Sant Narcís, Sant Pere de Camprodon, Sant Pol de Mar, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d'Aro, Santiago Pérez de Arenillas, Segle IV, Selva, Selva Marítima, Serra de l'Albera, Servus Dei, Sever Tomàs Auter, Sulpici Pontich, Sunifred I (bisbe de Girona), Sunifred II (bisbe de Girona), Tercera guerra carlina, Teuter, Tomàs de Lorenzana, Tomàs Sivilla i Gener, Tordera, Valaric, Vall-llobrega, Vallcanera, Valveralla, Vegueria, Verges, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Rocabertí, Vilamaniscle, Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona, 1010, 1050, 1093, 1094, 1111, 1112, 1113, 1145, 1158, 1160, 1168, 1178, 1179, 1196, 1198, 1199, 1214, 1218, 1219, 1227, 1245, 1254, 1279, 1291, 1292, 1312, 1318, 1319, 1324, 1325, 1328, 1334, 1335, 1348, 1362, 1369, 1374, 1384, 1408, 1409, 1415, 1419, 1429, 1431, 1436, 1456, 1457, 1458, 1459, 1462, 1484, 1486, 1506, 1507, 1508, 1532, 1534, 1554, 1556, 1565, 1572, 1583, 1597, 1598, 1611, 1620, 1621, 1622, 1627, 1633, 1656, 1658, 1659, 1660, 1664, 1668, 1673, 1679, 1686, 1699, 1720, 1726, 1728, 1745, 1756, 1774, 1775, 1797, 1798, 1810, 1815, 1817, 1818, 1819, 1824, 1825, 1834, 1847, 1862, 1875, 1877, 1878, 1906, 1914, 1915, 1920, 1922, 1925, 1932, 1934, 1963, 1964, 1972, 1973, 2001, 2008, 516, 517, 540, 546, 589, 591, 621, 633, 636, 656, 673, 683, 688, 693, 778, 788, 816, 817, 818, 834, 841, 850, 858, 870, 888, 907, 936, 943, 951, 954, 984, 985, 993, 995. Ampliar l'índex (348 més) »

Abat Odó

Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).

Nou!!: Bisbat de Girona і Abat Odó · Veure més »

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Bisbat de Girona і Absis · Veure més »

Albanyà

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud.

Nou!!: Bisbat de Girona і Albanyà · Veure més »

Alemany d'Aiguaviva

Alemany d'Aiguaviva (? - 15 de desembre de 1227) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alemany d'Aiguaviva · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alexandre VI · Veure més »

Alici

Alici fou bisbe de Girona al darrer terç del segle VI conegut per signar les actes del III Concili de Toledo el 589 en què el Regne Visigot de Toledo bandejà l'arrianisme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alici · Veure més »

Alonso Balmaseda

Alonso de Balmaseda fou un religiós agustí d'origen andalús, natural de la ciutat de Lucena que fou bisbe de Cassano (1670 - 1673) i de Girona (1673 -1679).

Nou!!: Bisbat de Girona і Alonso Balmaseda · Veure més »

Alt Empordà

L'Alt Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alt Empordà · Veure més »

Alt Maresme

Àrea de l'Alt Maresme L’Alt Maresme és una subcomarca sense ús administratiu que inclou diversos municipis del Maresme, al nord-est de Mataró.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alt Maresme · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alta edat mitjana · Veure més »

Alta Garrotxa

L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental i que té la consideració de subcomarca.

Nou!!: Bisbat de Girona і Alta Garrotxa · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi de la comarca de la Selva, situat a l’extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Bisbat de Girona і Amer · Veure més »

Andreu Bertran

Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.

Nou!!: Bisbat de Girona і Andreu Bertran · Veure més »

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).

Nou!!: Bisbat de Girona і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins · Veure més »

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Nou!!: Bisbat de Girona і Annuario Pontificio · Veure més »

Antiguitat tardana

El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Bisbat de Girona і Antiguitat tardana · Veure més »

Antoni Pladevall i Font

Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Antoni Pladevall i Font · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arenys de Mar · Veure més »

Arenys de Munt

Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arenys de Munt · Veure més »

Arias Gallego

Arias Gallego fou un noble del llinatge de Jerez de los Caballeros o de Badajoz a Extremadura que fou bisbe de Girona i inquisidor del Regne d'Aragó.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arias Gallego · Veure més »

Arnau de Creixell

Arnau de Creixell fou bisbe de Girona des de 1199 fins a la seva mort el 1216.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arnau de Creixell · Veure més »

Arnau de Mont-rodon

Arnau de Mont-rodon (? - 21 de novembre de 1348) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arnau de Mont-rodon · Veure més »

Arnulf (bisbe de Girona)

Arnulf (? - 17 d'abril del 970) fou abat de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona entre els anys 954 i 970.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arnulf (bisbe de Girona) · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de finals del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Bisbat de Girona і Art romànic · Veure més »

Arxiprestat

Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat · Veure més »

Arxiprestat d'Àngels - Llémena

L'arxiprestat d'Àngels-Llémena és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat d'Àngels - Llémena · Veure més »

Arxiprestat de Costa Brava Centre

L'arxiprestat de la Costa Brava Centre és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat de Costa Brava Centre · Veure més »

Arxiprestat de la Selva

L'arxiprestat de la Selva és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat de la Selva · Veure més »

Arxiprestat del Ter - Brugent

L'arxiprestat del Ter-Brugent és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Arxiprestat del Ter - Brugent · Veure més »

Ènnec de Vallterra

Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ènnec de Vallterra · Veure més »

Baix Empordà

El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Bisbat de Girona і Baix Empordà · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt Imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del segle VII dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'Imperi, en el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Bisbat de Girona і Baix Imperi · Veure més »

Baltasar de Bastero i Lledó

Baltasar de Bastero i Lledó (Barcelona 1687 - Reus 1750) va ser un religiós català, bisbe de Girona del 1728 al 1745.

Nou!!: Bisbat de Girona і Baltasar de Bastero i Lledó · Veure més »

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Baptisme · Veure més »

Begur

Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava.

Nou!!: Bisbat de Girona і Begur · Veure més »

Benet de Tocco

Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.

Nou!!: Bisbat de Girona і Benet de Tocco · Veure més »

Berenguer d'Anglesola

Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer d'Anglesola · Veure més »

Berenguer Dalmau

Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer Dalmau · Veure més »

Berenguer de Castellbisbal

Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1253) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer de Castellbisbal · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berenguer de Llers

Berenguer de Llers fou bisbe de Girona (~1146 - ~1160).

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer de Llers · Veure més »

Berenguer de Pau

Berenguer de Pau (? - Nàpols, 5 de novembre de 1506) fou bisbe de Girona del mateix llinatge del mateix bisbe Bernat de Pau.

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer de Pau · Veure més »

Berenguer Guifré

Berenguer Guifré (?-1093) fou comte de Berga (1050) i bisbe de Girona (1050 - 1093).

Nou!!: Bisbat de Girona і Berenguer Guifré · Veure més »

Bernat de Cardona i de Raset

Bernat de Cardona i de Raset, prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658).

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat de Cardona i de Raset · Veure més »

Bernat de Pau

Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat de Pau · Veure més »

Bernat de Vilamarí (bisbe)

Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona entre els anys 1292 i 1311.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat de Vilamarí (bisbe) · Veure més »

Bernat de Vilert

Bernat (o Berenguer) de Vilert (? - 8 de maig de 1291) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat de Vilert · Veure més »

Bernat Umbert

Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111).

Nou!!: Bisbat de Girona і Bernat Umbert · Veure més »

Bertran de Mont-rodon

Bertran de Mont-rodon (? - 4 d'octubre de 1384) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bertran de Mont-rodon · Veure més »

Bisbat d'Empúries

El Bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat d'Empúries · Veure més »

Bisbat d'Osca

Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El Bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'Arquebisbat de Saragossa, el Bisbat d'Osca, el Bisbat de Tarassona, el Bisbat de Barbastre-Montsó i el Bisbat de Terol i Albarrasí.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat d'Osca · Veure més »

Bisbat de Besalú

L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat de Besalú · Veure més »

Bisbat de Sogorb-Castelló

Escut de la diòcesi El Bisbat o Diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat espanyol de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Bisbat de Sogorb-Castelló · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Blanes · Veure més »

Boadella i les Escaules

Boadella i les Escaules és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Bisbat de Girona і Boadella i les Escaules · Veure més »

Caldes de Malavella

Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Caldes de Malavella · Veure més »

Calella

Calella és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Calella · Veure més »

Calonge i Sant Antoni

Calonge i Sant Antoni és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Calonge i Sant Antoni · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Campanar · Veure més »

Campanar d'espadanya

Campanar de paret de 4 ulls de Sant Pere d'Ullastret Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits on són col·locades les campanes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Campanar d'espadanya · Veure més »

Camprodon

Escut no oficial de Camprodon Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès.

Nou!!: Bisbat de Girona і Camprodon · Veure més »

Canet de Mar

Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima.

Nou!!: Bisbat de Girona і Canet de Mar · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Bisbat de Girona і Canonge · Veure més »

Carles Soler i Perdigó

Monsenyor Carles Soler i Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932) és un religiós català, bisbe de Girona des del 16 de desembre de 2001 al 2008.

Nou!!: Bisbat de Girona і Carles Soler i Perdigó · Veure més »

Casa forta

Una casa forta o mas fortificat és una casa habitada dotada d'elements constructius defensius (murs i torres), però que no assoleix ni pretén assolir les dimensions i el disseny específic del castell, destinada més a la protecció de vides que dels béns i les propietats.

Nou!!: Bisbat de Girona і Casa forta · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Bisbat de Girona і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Aro

Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell-Platja d'Aro.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castell d'Aro · Veure més »

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Bisbat de Girona і Castellfollit de la Roca · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Bisbat de Girona і Catedral de Girona · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Bisbat de Girona і Catolicisme · Veure més »

Collsacabra

Localització de Collsacabra El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Collsacabra · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren ''marca hispànica''.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat de Besalú

El comtat de Besalú fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El comtat de Conflent fou un dels que es constituí al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Santa Coloma de Queralt

El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà (província de Tarragona).

Nou!!: Bisbat de Girona і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 1545 i 1563.

Nou!!: Bisbat de Girona і Concili de Trento · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que amb el temps es convertiria en la Marca Hispànica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Conquesta de Girona · Veure més »

Cosme de Montserrat

Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del segle XV - 1473) fou un religiós i polític català del segle XV, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Bisbat de Girona і Cosme de Montserrat · Veure més »

Dalmau de Mur i de Cervelló

Dalmau de Mur i de Cervelló (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesiàstic català que ostentà els càrrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment arquebisbe de Saragossa (1431-1456).

Nou!!: Bisbat de Girona і Dalmau de Mur i de Cervelló · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Bisbat de Girona і Delme · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Bisbat de Girona і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Edat contemporània · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Edat moderna · Veure més »

Elies (bisbe de Girona)

Elies fou bisbe de Girona succeint Gotmar I. Un document del 15 d'abril de 893 afirma que un bisbe anomenat Elies fou el successor del bisbe Gotmar i el predecessor dels bisbes Teuter i Serfdedéu.

Nou!!: Bisbat de Girona і Elies (bisbe de Girona) · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Bisbat de Girona і Empúries · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Empordà · Veure més »

Enrique Flórez

Enrique o Henrique Flórez de Setién y Huidobro O. S. A. (Villadiego, Burgos, 20 d’agost de 1702 – Madrid, 5 de maig de 1773) va ser un religiós agustí espanyol, cèlebre com a historiador, si també pot ser considerat traductor, geògraf, cronologista, epigrafista, numismàtic, paleògraf, bibliògraf i arqueòleg de la Il·lustració.

Nou!!: Bisbat de Girona і Enrique Flórez · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al segle XV.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Església de Sant Feliu de Girona

Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Estafili

Estafili - Stafilio - fou bisbe de Girona a mitjans del segle VI.

Nou!!: Bisbat de Girona і Estafili · Veure més »

Falsos cronicons

Els falsos cronicons són una sèrie d'obres historiogràfiques dels segles XVI i XVII, que pretenen traduir o derivar d'obres històriques antigues, però que són, en realitat, falsificacions modernes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Falsos cronicons · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Bisbat de Girona і Fogatge · Veure més »

Francesc de Blanes

Francesc de Blanes fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc de Blanes · Veure més »

Francesc de Pol i Baralt

Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar, 1854 - Girona, 1914) fou bisbe de Girona entre 1906 i 1914.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc de Pol i Baralt · Veure més »

Francesc de Sentjust i de Castre

Francesc de Sentjust i de Castre, fou abat d'Arles (1598-1616) i ardiaca de Benasc.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc de Sentjust i de Castre · Veure més »

Francesc Dou

Francesc Dou (Bas, ? - Girona, 15 d'abril de 1673) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Dou · Veure més »

Francesc Pardo i Artigas

Monsenyor Francesc Pardo i Artigas (Torrelles de Foix, 26 de juny del 1946) és bisbe de Girona des del juliol del 2008.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Pardo i Artigas · Veure més »

Francesc Pijoan

Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francesc Pijoan · Veure més »

Franciac

Franciac és un poble situat al nord del terme municipal de Caldes de Malavella, prop del termenal de Riudellots, a la dreta de l'Onyar, a 324 m d'altitud i gairebé a tocar de la carretera N-II.

Nou!!: Bisbat de Girona і Franciac · Veure més »

Francisco Arévalo de Zuazo

Francisco Arévalo de Zuazo (Segòvia?, segle XVI - Girona, 1611) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francisco Arévalo de Zuazo · Veure més »

Francisco Diago

Francisco Diago (1562, Viver, Regne de València, actualment a la Província de Castelló - 23 de maig de 1615) fou un teòleg valencià.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francisco Diago · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Bisbat de Girona і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Frontinià

Frontinià fou el primer bisbe de Girona (~516- ~517) del qual hi ha documentat el nom, malgrat que en fonts de falsos cronicons hom cita com a predecessors seus a Sant Ponç i sant Narcís (principis de segle IV) o la presència d'un bisbe de nom desconegut esmentat en un decretal d'Innocenci I dirigida al bisbe Hilari que havia estat nomenat sense el suport dels feligresos.

Nou!!: Bisbat de Girona і Frontinià · Veure més »

Gabriel Llompart i Jaume

Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 1862 - Palma, 1928) fou un religiós mallorquí, que va ésser bisbe de Tenerife, Girona i Mallorca, successivament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gabriel Llompart i Jaume · Veure més »

Garcia Gil de Manrique y Maldonado

Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).

Nou!!: Bisbat de Girona і Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Veure més »

Garriguella

Garriguella és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, situat a la falda de la Serra de l'Albera.

Nou!!: Bisbat de Girona і Garriguella · Veure més »

Garrotxa

La Garrotxa és una comarca gironina prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Bisbat de Girona і Garrotxa · Veure més »

Gastó de Montcada (bisbe de Girona)

Gastó de Montcada (? - 12 d'agost del 1334) era fill de Pere de Montcada, del llinatge de Montcada, fou Canceller del Regne, privat i cunyat del rei Jaume II perquè estigué casat amb la reina Elisenda de Montcada germana de Gastó.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gastó de Montcada (bisbe de Girona) · Veure més »

Gaufred de Medinyà

Gaufred de Medinyà fou bisbe de Girona de 1196 fins al 18 de juny de 1198.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gaufred de Medinyà · Veure més »

Gerunda

Gerunda és la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gerunda · Veure més »

Gilabert de Cruïlles

Gilabert de Cruïlles (?-12 de juny de 1335) fou bisbe de Girona (1334-1335) de la nobilíssima família dels Cruïlles i canonge i Sagristà Major de la catedral de Girona quan en fou escollit bisbe.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gilabert de Cruïlles · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Girona · Veure més »

Gironès

El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gironès · Veure més »

Gotmar I

Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gotmar I · Veure més »

Gotmar II

Gotmar II fou bisbe de Girona en dates discutides entre 941 i 951.

Nou!!: Bisbat de Girona і Gotmar II · Veure més »

Gotmar III

Gotmar III o Gundemar fou bisbe de Girona (985-994).

Nou!!: Bisbat de Girona і Gotmar III · Veure més »

Granollers de Rocacorba

Granollers de Rocacorba és un poble disseminat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al vessant oest de la serra de Rocacorba.

Nou!!: Bisbat de Girona і Granollers de Rocacorba · Veure més »

Gregorio Parcero

Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663).

Nou!!: Bisbat de Girona і Gregorio Parcero · Veure més »

Grions

Grions és una entitat de població del municipi de Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Grions · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guigó de Girona

Guigó o Guiu fou bisbe de Girona del 908 a una data posterior al 923.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guigó de Girona · Veure més »

Guillem de Cabanelles

Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) fou bisbe de Girona (1227-1234).

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Cabanelles · Veure més »

Guillem de Monells

Guillem de Monells fou bisbe de Girona entre 1168 i 1178.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Monells · Veure més »

Guillem de Peratallada

Guillem de Peratallada fou bisbe de Girona entre 1161 i 1168.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Peratallada · Veure més »

Guillem de Vilamarí

Guillem de Vilamarí fou bisbe de Girona el quart amb aquest nom.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem de Vilamarí · Veure més »

Guillem Ramon Boïl

Guillem Ramon Boïl (? - 28 de novembre de 1532) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guillem Ramon Boïl · Veure més »

Guimer

Guimer o Guimerà - també citat en documents antics com Wimer, Guimas o Guimarano - fou bisbe de Girona (834- ~840) segurament investit en la mateixa data en què aconseguí la confirmació de les donacions fetes pels anteriors reis de França per part de l'emperador Lluís el Pietós, en un decret del 2 de desembre de 834 donat al palau d'Attigny.

Nou!!: Bisbat de Girona і Guimer · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Hostalric · Veure més »

Jaume Caçador i Claret

Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593).

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume Caçador i Claret · Veure més »

Jaume Camprodon i Rovira

Monsenyor Jaume Camprodon i Rovira (Torelló, 18 de desembre del 1926 - 26 de desembre de 2016) fou bisbe de Girona entre 1973 i 2001.

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume Camprodon i Rovira · Veure més »

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »

Jaume Satrilla

Jaume Satrill (? - 30 de març de 1374) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Jaume Satrilla · Veure més »

Joan d'Espés

Joan d'Espés fou bisbe de Girona (1507-1508) i d'Urgell (1515 - 1530).

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan d'Espés · Veure més »

Joan de Biclar

Joan de Biclar, en llatí Iohannes Biclarensis, també conegut com a Joan de Bíclarum o Biclara (Santarém, Regne Visigot de Toledo, c. 540 - Girona, c. 621) fou un religiós visigot, fundador del monestir de Biclarum, probablement el de Vallclara a Catalunya, i que més tard va ser Bisbe de Gerunda.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan de Biclar · Veure més »

Joan de Casanova

Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan de Casanova · Veure més »

Joan Gaspar Roig i Jalpí

Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) fou un historiador català, frare de l'Orde dels Mínims, conegut com a falsificador amb el nom de Bernat Boades, i autor del Llibre dels fets d'armes de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Gaspar Roig i Jalpí · Veure més »

Joan Margarit i de Requesens

Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 21 d'octubre de 1554) fou un religiós que fou President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524) i bisbe de Girona (1534-1554).

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Margarit i de Requesens · Veure més »

Joan Margarit i Pau

Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 1484) fou bisbe d'Elna, després de Girona (1462) i també des de 1483 cardenal.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joan Margarit i Pau · Veure més »

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757—Dublín,1837) fou un polític i sacerdot valencià.

Nou!!: Bisbat de Girona і Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo · Veure més »

Josep Cartañà i Inglés

Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) fou un religiós català, bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Cartañà i Inglés · Veure més »

Josep de Ninot

Josep de Ninot (Santa Coloma de Queralt, bisbat de Vic, ? - Lleida, 15 de juny de 1673) fou bisbe de Girona i de Lleida.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep de Ninot · Veure més »

Josep de Taverner i d'Ardena

Josep de Taverner i d'Ardena el seu cognom també se sol escriure Taberner - (17 de maig de 1670, Barcelona - 16 de gener de 1726, Girona) fou un erudit i religiós que fou bisbe de Solsona - electe - i de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep de Taverner i d'Ardena · Veure més »

Josep Fageda

Fra Josep Fageda (Vic, octubre de 1608 — Tortosa, 1685).

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Fageda · Veure més »

Josep Maria Marquès i Planagumà

Josep Maria Marquès i Planagumà (Cruïlles, Baix Empordà, 8 d'octubre de 1939 - Girona, Gironès, 8 de novembre de 2007) fou un eclesiàstic i historiador.

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Maria Marquès i Planagumà · Veure més »

Josep Vila Martínez

Josep Vila Martínez (17 d'octubre de 1866, Benavites, Província de València - 1 de setembre del 1932, ciutat de València) fou un religiós i erudit conegut, sobretot, per haver sigut Bisbe de Girona (1925-32).

Nou!!: Bisbat de Girona і Josep Vila Martínez · Veure més »

L'Escala

L'Escala és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vil·la medieval de Sant Martí d'Empúries.Al 2014 tenia uns 10.000 habitants.Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і L'Escala · Veure més »

La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і La Bisbal d'Empordà · Veure més »

La Jonquera

La Jonquera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і La Jonquera · Veure més »

La Tallada d'Empordà

La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.

Nou!!: Bisbat de Girona і La Tallada d'Empordà · Veure més »

Les Escaules

El castell i el poble en el seu entorn Les Escaules és una entitat de població del terme municipal altempordanès de Boadella i les Escaules.

Nou!!: Bisbat de Girona і Les Escaules · Veure més »

Les Guilleries

Localització de '''les Guilleries'''. El massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades.

Nou!!: Bisbat de Girona і Les Guilleries · Veure més »

Llers

Llers és una vila empordanesa que es troba a 5 km al nord-oest de Figueres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llers · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa

La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al segle XIV, quan seran arquebisbes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Llobregat · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

Mapa del Principat de Catalunya del segle XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles XV, XVI i XVII.

Nou!!: Bisbat de Girona і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Lloret de Mar

Lloret de Mar és una ciutat catalana de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.

Nou!!: Bisbat de Girona і Lloret de Mar · Veure més »

Lorenzo Taranco

Lorenzo Taranco i Mujaurrieta (Castro-Urdiales, 11 d'agost de 1688 - Girona, 3 de febrer de 1756) fou un religiós càntabre i bisbe de Girona de 1745 a 1756.

Nou!!: Bisbat de Girona і Lorenzo Taranco · Veure més »

Malgrat de Mar

Malgrat de Mar és una vila i el municipi més oriental del Maresme, fent frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera.

Nou!!: Bisbat de Girona і Malgrat de Mar · Veure més »

Manuel Antonio de Palmero

Manuel Antonio de Palmero i Rallo (Villanueva del Campo (Zamora), 1706 - Girona, 1774) fou un religiós lleonès que esdevingué bisbe de Girona l'any 1756.

Nou!!: Bisbat de Girona і Manuel Antonio de Palmero · Veure més »

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Maresme · Veure més »

Massís del Montseny

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral.

Nou!!: Bisbat de Girona і Massís del Montseny · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: Bisbat de Girona і Matrimoni · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dóna "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Bisbat de Girona і Màrtir · Veure més »

Miquel Joan de Taverner i Rubí

Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de maig de 1720) fou Canceller de Catalunya des de 1689 i bisbe de Girona des de 1699.

Nou!!: Bisbat de Girona і Miquel Joan de Taverner i Rubí · Veure més »

Miquel Pontich

Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) va ser un frare franciscà nord-català, que fou bisbe de Girona del 25 de juliol del 1686 fins a la seva mort.

Nou!!: Bisbat de Girona і Miquel Pontich · Veure més »

Miró III de Cerdanya

Miró II de Besalú i III de Cerdanya també anomenat Miró Bonfill (v 920- Girona 984) fou comte de Cerdanya, de Conflent i de Besalú (968-984) i bisbe de Girona (970-984).

Nou!!: Bisbat de Girona і Miró III de Cerdanya · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Daniel de Girona

El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Daniel de Girona · Veure més »

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat de Ripoll, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Montagut i Oix

Montagut i Oix (antigament anomenat Montagut de Fluvià) és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines, al sector de l'Alta Garrotxa, amb capital al poble de Montagut.

Nou!!: Bisbat de Girona і Montagut i Oix · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

Nou!!: Bisbat de Girona і Municipi · Veure més »

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, la Selva 1913 - Barcelona 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Narcís Jubany i Arnau · Veure més »

Nau (arquitectura)

Diagrama d'una nau La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Bisbat de Girona і Nau (arquitectura) · Veure més »

Nebridi de Narbona

Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Nebridi de Narbona · Veure més »

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Nou!!: Bisbat de Girona і Necròpolis · Veure més »

Nonnit de Girona

Nonnit, Nonici o Nonit de Girona (Girona?, mitjan - ca. 636) fou un religiós visigot, bisbe de Gerunda.

Nou!!: Bisbat de Girona і Nonnit de Girona · Veure més »

Olot

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Olot · Veure més »

Onofre de Reart

Onofre de Reart (Perpinyà, 1553? - Perpinyà, 13 d'octubre del 1622) fou bisbe d'Elna (1599-1608), Vic (1608-1611) i Girona (1611-1621).

Nou!!: Bisbat de Girona і Onofre de Reart · Veure més »

Palamós

Palamós és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Palamós · Veure més »

Pals

Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pals · Veure més »

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és la subdivisió de base d'una diòcesi, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Nou!!: Bisbat de Girona і Parròquia eclesiàstica · Veure més »

Pedro de Urrea

Pedro de Urrea fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pedro de Urrea · Veure més »

Pere Carlos

Pere Carlos (? - 1 de juny de 1572) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere Carlos · Veure més »

Pere de Carcassona

Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1050).

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Carcassona · Veure més »

Pere de Castellnou (bisbe)

Pere de Castellnou (? - Rupià, 20 de febrer de 1279) fou bisbe de Girona (1259-79).

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Castellnou (bisbe) · Veure més »

Pere de Montcada i de Montcada

Pere de Montcada del llinatge dels Montcada marquesos d'Aitona fou breument bisbe de Girona el 1621 any en què morí.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Montcada i de Montcada · Veure més »

Pere de Rocabertí i Desfar

Pere de Rocabertí i Desfar fou canonge i més tard bisbe de Girona durant el període 1318-1324.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pere de Rocabertí i Desfar · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pesta negra · Veure més »

Pineda de Mar

Pineda de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pineda de Mar · Veure més »

Pla de l'Estany

El Pla de l'Estany és una comarca situada al nord est de Catalunya a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pla de l'Estany · Veure més »

Platja de Fenals

La platja de Fenals és una platja situada al terme municipal de Lloret de Mar (comarca de la Selva), a la Costa Brava Sud, entre la platja de sa Boadella i la platja de Lloret.

Nou!!: Bisbat de Girona і Platja de Fenals · Veure més »

Pont de Molins

Pont de Molins és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Pont de Molins · Veure més »

Província de Girona

La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, Espanya, amb una població total de 753.054 habitants.

Nou!!: Bisbat de Girona і Província de Girona · Veure més »

Província eclesiàstica Tarraconense

Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.

Nou!!: Bisbat de Girona і Província eclesiàstica Tarraconense · Veure més »

Ramon d'Usall

Ramon d'Usall va ser el trenta-quatrè bisbe de Girona (1179-1196).

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon d'Usall · Veure més »

Ramon de Palafolls

Ramon de Palafolls (Palafolls, ? - 2 d'agost de 1218) fou bisbe de Girona (1214-1218) del llinatge dels cavallers senyors del Castell i terme de Palafolls.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon de Palafolls · Veure més »

Ramon Descatllar

Ramon Descatllar (? - València, 5 de març de 1415) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon Descatllar · Veure més »

Ramon I (bisbe de Girona)

Ramon I fou bisbe de Girona des de 1112 fins al 1114 del que a penes hi ha notícies entre les que Étienne Baluze esmenta una donació que el comte Ramon Berenguer III féu a l'abat Oleguer i als canonges de l'abadia de Sant Ruf a Valença, documentada el 23 de novembre de 1111, confirmada el gener de l'any següent per Ramon, bisbe electe de Girona, que ho confirma en aquest termes: «Raymundus Dei gratia in Pontificem Sanctæ Gerundensi Ecclesiæ electus confirmo, salva obedientia nostræ Ecclesiæ».

Nou!!: Bisbat de Girona і Ramon I (bisbe de Girona) · Veure més »

Regencós

Regencós és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Regencós · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Bisbat de Girona і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Bisbat de Girona і Regne de Tolosa · Veure més »

Ripollès

El Ripollès és una comarca pertanyent a Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).

Nou!!: Bisbat de Girona і Ripollès · Veure més »

Ritu romà

El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Nou!!: Bisbat de Girona і Ritu romà · Veure més »

Sagrera

La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sagrera · Veure més »

Salpàs

El salpàs és una tradició cristiana que consistia en una visita anual que realitzava el rector durant la Pasqua a totes les cases d'una parròquia eclesiàstica, especialment a les de pagès, per beneir-les amb aigua i sal.

Nou!!: Bisbat de Girona і Salpàs · Veure més »

Sant Cebrià de Vallalta

Sant Cebrià de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Cebrià de Vallalta · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guixols la capital de la Costa Brava Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de Sant Feliu a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Sant Genís de Palafolls

Sant Genís de Palafolls (antigament conegut com a Sant Genís de Vilelles) és un nucli de població del municipi de Palafolls, a la comarca del Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Genís de Palafolls · Veure més »

Sant Iscle de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Iscle de Vallalta · Veure més »

Sant Miquel de Solans (la Jonquera)

Sant Miquel de Solans també conegut com l'Ermita de Santa Llúcia és una obra del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Miquel de Solans (la Jonquera) · Veure més »

Sant Narcís

Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Narcís · Veure més »

Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Camprodon és un monestir benedictí situat a l'actual vila de Camprodon, al Ripollès.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Pere de Camprodon · Veure més »

Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sant Pol de Mar · Veure més »

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Coloma de Farners · Veure més »

Santa Cristina d'Aro

Santa Cristina d'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santa Cristina d'Aro · Veure més »

Santiago Pérez de Arenillas

Santiago Pérez de Arenillas (Becerril de Campos, Palència, 11 d'agost de 1739 - Girona, 17 d'octubre de 1797) fou un religiós castellà, bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Santiago Pérez de Arenillas · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Bisbat de Girona і Segle IV · Veure més »

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Bisbat de Girona і Selva · Veure més »

Selva Marítima

La Selva Marítima, Baixa Tordera, Marina de la Selva o Costa Brava Sud, és una comarca natural o subcomarca al voltant de Blanes.

Nou!!: Bisbat de Girona і Selva Marítima · Veure més »

Serra de l'Albera

La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.

Nou!!: Bisbat de Girona і Serra de l'Albera · Veure més »

Servus Dei

Servus Dei o Serfdedéu fou bisbe de Girona (888 - 907).

Nou!!: Bisbat de Girona і Servus Dei · Veure més »

Sever Tomàs Auter

Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700).

Nou!!: Bisbat de Girona і Sever Tomàs Auter · Veure més »

Sulpici Pontich

Sulpici Pontich (Bulaternera, ~1670 - Girona, 1738) va ser un religiós i canonge de la catedral de Girona, a la qual dedicà diversos estudis.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sulpici Pontich · Veure més »

Sunifred I (bisbe de Girona)

Sunifred I fou bisbe de Girona a partir del 850.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sunifred I (bisbe de Girona) · Veure més »

Sunifred II (bisbe de Girona)

Sunifred II fou bisbe de Girona en una data imprecisa a mitjans del segle X. Flórez cita com l'any 922 apareix com a ardiaca de catedral de Girona un Sunifred i el fa germà de Gotmar II i d'altres que feren serveis per al Rei Carles el Calb, juntament amb el bisbe Guiu.

Nou!!: Bisbat de Girona і Sunifred II (bisbe de Girona) · Veure més »

Tercera guerra carlina

Constitucions de Catalunya de 1585. La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Bisbat de Girona і Tercera guerra carlina · Veure més »

Teuter

Teuter fou bisbe de Girona en el darrer terç del segle IX.

Nou!!: Bisbat de Girona і Teuter · Veure més »

Tomàs de Lorenzana

Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), fou un religiós il·lustrat d'origen lleonès, bisbe de Girona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Tomàs de Lorenzana · Veure més »

Tomàs Sivilla i Gener

Placa commemorativa d'en Tomàs Sivilla al carrer del mateix nom a Calella Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906) fou un bisbe i jurista català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Tomàs Sivilla i Gener · Veure més »

Tordera

Tordera és un municipi i capital de la comarca de l'Alt Maresme.

Nou!!: Bisbat de Girona і Tordera · Veure més »

Valaric

Valaric o Gualaric - també anomenat en fonts antigues com a Walarico - fou bisbe de Girona a principis del segle IX.

Nou!!: Bisbat de Girona і Valaric · Veure més »

Vall-llobrega

Vall-llobrega és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vall-llobrega · Veure més »

Vallcanera

Vallcanera és una entitat de població i un antic territori del municipi de Sils, a la comarca de la Selva.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vallcanera · Veure més »

Valveralla

Valveralla és una entitat de població del municipi de Ventalló a l'Alt Empordà, està situat a 3 km del nucli principal i té 77 habitants.

Nou!!: Bisbat de Girona і Valveralla · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vegueria · Veure més »

Verges

Verges és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter.

Nou!!: Bisbat de Girona і Verges · Veure més »

Vescomtat de Cabrera

El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vescomtat de Cabrera · Veure més »

Vescomtat de Rocabertí

Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »

Vilamaniscle

Vilamaniscle és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vilamaniscle · Veure més »

Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona

Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.

Nou!!: Bisbat de Girona і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona · Veure més »

1010

L'any 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1010 · Veure més »

1050

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1050 · Veure més »

1093

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1093 · Veure més »

1094

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1094 · Veure més »

1111

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1111 · Veure més »

1112

L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1112 · Veure més »

1113

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1113 · Veure més »

1145

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1145 · Veure més »

1158

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1158 · Veure més »

1160

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1160 · Veure més »

1168

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1168 · Veure més »

1178

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1178 · Veure més »

1179

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1179 · Veure més »

1196

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1196 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1198 · Veure més »

1199

;Països catalans;Món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1199 · Veure més »

1214

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1214 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1218 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1219 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1227 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1245 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1254 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1279 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1291 · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1292 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1312 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1318 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1319 · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1324 · Veure més »

1325

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1325 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1328 · Veure més »

1334

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1334 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1335 · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1348 · Veure més »

1362

L'any 1362 (MCCCKXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1362 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1369 · Veure més »

1374

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1374 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1384 · Veure més »

1408

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1408 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1409 · Veure més »

1415

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1415 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1419 · Veure més »

1429

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1429 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1431 · Veure més »

1436

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1436 · Veure més »

1456

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1456 · Veure més »

1457

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1457 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1458 · Veure més »

1459

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1459 · Veure més »

1462

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1462 · Veure més »

1484

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1484 · Veure més »

1486

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1486 · Veure més »

1506

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1506 · Veure més »

1507

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1507 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1508 · Veure més »

1532

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1532 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1534 · Veure més »

1554

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1554 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1556 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1565 · Veure més »

1572

L'any 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1572 · Veure més »

1583

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1583 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1597 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1598 · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1611 · Veure més »

1620

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1620 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1621 · Veure més »

1622

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1622 · Veure més »

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1627 · Veure més »

1633

Galileu.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1633 · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1656 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1658 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1659 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1660 · Veure més »

1664

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1664 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1668 · Veure més »

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1673 · Veure més »

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1679 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1686 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1699 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1720 · Veure més »

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1726 · Veure més »

1728

Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1728 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1745 · Veure més »

1756

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1756 · Veure més »

1774

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1774 · Veure més »

1775

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1775 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1797 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1798 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1810 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1815 · Veure més »

1817

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1817 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1818 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1819 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1824 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1825 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1834 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1847 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1862 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1875 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1877 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1878 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1906 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1915 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1920 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1922 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Bisbat de Girona і 1925 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1932 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1934 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1963 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1964 · Veure més »

1972

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1972 · Veure més »

1973

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 1973 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 2001 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Bisbat de Girona і 2008 · Veure més »

516

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 516 · Veure més »

517

Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 517 · Veure més »

540

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 540 · Veure més »

546

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 546 · Veure més »

589

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 589 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 591 · Veure més »

621

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 621 · Veure més »

633

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 633 · Veure més »

636

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 636 · Veure més »

656

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 656 · Veure més »

673

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 673 · Veure més »

683

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 683 · Veure més »

688

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 688 · Veure més »

693

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 693 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Bisbat de Girona і 778 · Veure més »

788

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 788 · Veure més »

816

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 816 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 817 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 818 · Veure més »

834

L'any 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Bisbat de Girona і 834 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 841 · Veure més »

850

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 850 · Veure més »

858

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 858 · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 870 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Bisbat de Girona і 888 · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 907 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 936 · Veure més »

943

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 943 · Veure més »

951

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 951 · Veure més »

954

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 954 · Veure més »

984

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 984 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 985 · Veure més »

993

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 993 · Veure més »

995

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Girona і 995 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bisbe de Girona, Diòcesi de Girona, Diòciesi gironina, Llista de bisbes de Girona.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »