Obrir a Google MapsTaula de continguts
345 les relacions: Abat Odó, Absis, Albanyà, Alemany d'Aiguaviva, Alexandre VI, Alici, Alonso Balmaseda, Alt Empordà, Alt Maresme, Alta edat mitjana, Alta Garrotxa, Amer, Andreu Bertran, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Annuario Pontificio, Antiguitat tardana, Antoni Pladevall i Font, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Arias Gallego, Arnau de Creixell, Arnau de Mont-rodon, Arnulf (bisbe de Girona), Art romànic, Arxiprestat, Arxiprestat d'Àngels - Llémena, Arxiprestat de Costa Brava Centre, Arxiprestat de la Selva, Arxiprestat del Ter - Brugent, Ènnec de Vallterra, Baix Empordà, Baix Imperi, Baltasar de Bastero i Lledó, Baptisme, Begur, Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro), Benet de Tocco, Berenguer d'Anglesola, Berenguer Dalmau, Berenguer de Castellbisbal, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Llers, Berenguer de Pau, Berenguer Guifré, Bernat de Cardona i de Raset, Bernat de Pau, Bernat de Vilamarí (bisbe), Bernat de Vilert, Bernat Umbert, Bertran de Mont-rodon, ... Ampliar l'índex (295 més) »
- Bisbats de Catalunya
- Girona
Abat Odó
Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).
Veure Bisbat de Girona і Abat Odó
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Bisbat de Girona і Absis
Albanyà
Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud.
Veure Bisbat de Girona і Albanyà
Alemany d'Aiguaviva
Alemany d'Aiguaviva (? - 15 de desembre de 1227) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Alemany d'Aiguaviva
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Bisbat de Girona і Alexandre VI
Alici
Alici fou bisbe de Girona al darrer terç del segle VI conegut per signar les actes del III Concili de Toledo el 589 en què el Regne Visigot de Toledo bandejà l'arrianisme.
Veure Bisbat de Girona і Alici
Alonso Balmaseda
Alonso de Balmaseda fou un religiós agustí d'origen andalús, natural de la ciutat de Lucena que fou bisbe de Cassano (1670 - 1673) i de Girona (1673 -1679).
Veure Bisbat de Girona і Alonso Balmaseda
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Bisbat de Girona і Alt Empordà
Alt Maresme
Ermita a Tordera Ruïnes de l'antic Castell de Palafolls LAlt Maresme és una subcomarca sense ús administratiu que inclou diversos municipis del Maresme, al nord-est de Mataró, i històricament reclamada, en especial pel que fa als municipis de Tordera, Malgrat i Palafolls, limítrofs amb la Selva.
Veure Bisbat de Girona і Alt Maresme
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Bisbat de Girona і Alta edat mitjana
Alta Garrotxa
L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca.
Veure Bisbat de Girona і Alta Garrotxa
Amer
Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.
Veure Bisbat de Girona і Amer
Andreu Bertran
Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.
Veure Bisbat de Girona і Andreu Bertran
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).
Veure Bisbat de Girona і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Girona і Annuario Pontificio
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Bisbat de Girona і Antiguitat tardana
Antoni Pladevall i Font
Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.
Veure Bisbat de Girona і Antoni Pladevall i Font
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Veure Bisbat de Girona і Arenys de Mar
Arenys de Munt
Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme, Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Arenys de Munt
Arias Gallego
Arias Gallego fou un noble del llinatge de Jerez de los Caballeros o de Badajoz a Extremadura que fou bisbe de Girona i inquisidor del Regne d'Aragó.
Veure Bisbat de Girona і Arias Gallego
Arnau de Creixell
Arnau de Creixell fou bisbe de Girona des de 1199 fins a la seva mort el 1216.
Veure Bisbat de Girona і Arnau de Creixell
Arnau de Mont-rodon
fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Arnau de Mont-rodon
Arnulf (bisbe de Girona)
Arnulf (? - 17 d'abril del 970) fou abat de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona entre els anys 954 i 970.
Veure Bisbat de Girona і Arnulf (bisbe de Girona)
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Bisbat de Girona і Art romànic
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Bisbat de Girona і Arxiprestat
Arxiprestat d'Àngels - Llémena
L'arxiprestat d'Àngels-Llémena és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Arxiprestat d'Àngels - Llémena
Arxiprestat de Costa Brava Centre
L'arxiprestat de la Costa Brava Centre és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Arxiprestat de Costa Brava Centre
Arxiprestat de la Selva
L'arxiprestat de la Selva és un dels tretze arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Arxiprestat de la Selva
Arxiprestat del Ter - Brugent
L'arxiprestat del Ter-Brugent és un dels 13 arxiprestats en què està organitzat el bisbat de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Arxiprestat del Ter - Brugent
Ènnec de Vallterra
Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.
Veure Bisbat de Girona і Ènnec de Vallterra
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Veure Bisbat de Girona і Baix Empordà
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure Bisbat de Girona і Baix Imperi
Baltasar de Bastero i Lledó
Baltasar de Bastero i Lledó (Barcelona 1687 - Reus 1750) va ser un religiós català, bisbe de Girona del 1728 al 1745.
Veure Bisbat de Girona і Baltasar de Bastero i Lledó
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Bisbat de Girona і Baptisme
Begur
Begur és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava.
Veure Bisbat de Girona і Begur
Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro)
Bell-lloc d'Aro (antigament anomenat Filafamis) és una de les quatre antigues parròquies integrants de l'actual municipi de Santa Cristina d'Aro, format el per segregació de Castell d'Aro, a la Vall d'Aro (Baix Empordà).
Veure Bisbat de Girona і Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro)
Benet de Tocco
Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.
Veure Bisbat de Girona і Benet de Tocco
Berenguer d'Anglesola
Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.
Veure Bisbat de Girona і Berenguer d'Anglesola
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Veure Bisbat de Girona і Berenguer Dalmau
Berenguer de Castellbisbal
Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Berenguer de Castellbisbal
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Veure Bisbat de Girona і Berenguer de Cruïlles
Berenguer de Llers
Berenguer de Llers fou bisbe de Girona (~1146 - ~1160).
Veure Bisbat de Girona і Berenguer de Llers
Berenguer de Pau
Berenguer de Pau (? - Nàpols, 5 de novembre de 1506) fou bisbe de Girona del mateix llinatge del mateix bisbe Bernat de Pau.
Veure Bisbat de Girona і Berenguer de Pau
Berenguer Guifré
Berenguer Guifré (?-1093) fou comte de Berga (1050) i bisbe de Girona (1050 - 1093).
Veure Bisbat de Girona і Berenguer Guifré
Bernat de Cardona i de Raset
Bernat de Cardona i de Raset, prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658).
Veure Bisbat de Girona і Bernat de Cardona i de Raset
Bernat de Pau
Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.
Veure Bisbat de Girona і Bernat de Pau
Bernat de Vilamarí (bisbe)
Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona entre els anys 1292 i 1312.
Veure Bisbat de Girona і Bernat de Vilamarí (bisbe)
Bernat de Vilert
Bernat (o Berenguer) de Vilert (? - 8 de maig de 1291) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Bernat de Vilert
Bernat Umbert
Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111).
Veure Bisbat de Girona і Bernat Umbert
Bertran de Mont-rodon
Bertran de Mont-rodon (? - 4 d'octubre de 1384) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Bertran de Mont-rodon
Bisbat d'Empúries
El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.
Veure Bisbat de Girona і Bisbat d'Empúries
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Veure Bisbat de Girona і Bisbat d'Osca
Bisbat de Besalú
L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.
Veure Bisbat de Girona і Bisbat de Besalú
Bisbat de Sogorb-Castelló
El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.
Veure Bisbat de Girona і Bisbat de Sogorb-Castelló
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Veure Bisbat de Girona і Blanes
Caldes de Malavella
Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Caldes de Malavella
Calella
Calella és un municipi de la comarca del Maresme.
Veure Bisbat de Girona і Calella
Calonge i Sant Antoni
Calonge i Sant Antoni és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Calonge i Sant Antoni
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Bisbat de Girona і Campanar
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Veure Bisbat de Girona і Campanar d'espadanya
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Bisbat de Girona і Camprodon
Canet de Mar
Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.
Veure Bisbat de Girona і Canet de Mar
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Bisbat de Girona і Canonge
Carles Soler i Perdigó
Monsenyor Carles Soler i Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932 - Girona, 9 de desembre de 2023) fou un eclesiàstic català, bisbe de Girona entre el 16 de desembre de 2001 i el 2008.
Veure Bisbat de Girona і Carles Soler i Perdigó
Casa forta
La Casa Forta de Juvinyà. Una casa forta o mas fortificat és una petita fortalesa on vivien membres de la baixa noblesa.
Veure Bisbat de Girona і Casa forta
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Bisbat de Girona і Casal de Barcelona
Castell d'Aro
Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Veure Bisbat de Girona і Castell d'Aro
Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Bisbat de Girona і Castellfollit de la Roca
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Girona і Catolicisme
Collsacabra
El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva.
Veure Bisbat de Girona і Collsacabra
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Bisbat de Girona і Comtat d'Empúries
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Bisbat de Girona і Comtat de Besalú
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Bisbat de Girona і Comtat de Cerdanya
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Bisbat de Girona і Comtat de Conflent
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Bisbat de Girona і Comtat de Girona
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Veure Bisbat de Girona і Comtat de Santa Coloma de Queralt
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Bisbat de Girona і Concili de Trento
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Veure Bisbat de Girona і Conquesta de Girona
Constantí Bonet i Zanuy
Constantí Bonet i Zanuy (Tamarit de Llitera, 1808 - Tarragona, 1875) fou un teòleg i religiós conegut per ser bisbe de Girona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Bisbat de Girona і Constantí Bonet i Zanuy
Cosme de Montserrat
Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.
Veure Bisbat de Girona і Cosme de Montserrat
Dalmau de Mur i de Cervelló
Dalmau de Mur i de Cervelló (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesiàstic català que ostentà els càrrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment arquebisbe de Saragossa (1431-1456).
Veure Bisbat de Girona і Dalmau de Mur i de Cervelló
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Bisbat de Girona і Dècada del 690
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Veure Bisbat de Girona і Delme
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Bisbat de Girona і Dinastia carolíngia
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Bisbat de Girona і Diputació del General de Catalunya
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Veure Bisbat de Girona і Edat contemporània
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Bisbat de Girona і Edat moderna
Elies (bisbe de Girona)
Elies fou bisbe de Girona succeint Gotmar I. Un document del 15 d'abril de 893 afirma que un bisbe anomenat Elies fou el successor del bisbe Gotmar i el predecessor dels bisbes Teuter i Serfdedéu.
Veure Bisbat de Girona і Elies (bisbe de Girona)
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Bisbat de Girona і Empúries
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Bisbat de Girona і Empordà
Enrique Flórez
Enrique o Henrique Flórez de Setién y Huidobro O. S. A. (Villadiego, Burgos, 20 d’agost de 1702 – Madrid, 5 de maig de 1773) va ser un religiós agustí espanyol, cèlebre com a historiador, si també pot ser considerat traductor, geògraf, cronologista, epigrafista, numismàtic, paleògraf, bibliògraf i arqueòleg de la Il·lustració.
Veure Bisbat de Girona і Enrique Flórez
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona
Església de Sant Feliu de Girona
Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.
Veure Bisbat de Girona і Església de Sant Feliu de Girona
Estafili
Estafili - Stafilio - fou bisbe de Girona a mitjans del.
Veure Bisbat de Girona і Estafili
Falsos cronicons
Els falsos cronicons són una sèrie d'obres historiogràfiques dels segles i, que pretenen traduir o derivar d'obres històriques antigues, però que són, en realitat, falsificacions modernes.
Veure Bisbat de Girona і Falsos cronicons
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Bisbat de Girona і Figueres
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Veure Bisbat de Girona і Fogatge
Francesc de Blanes
Francesc de Blanes fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Francesc de Blanes
Francesc de Pol i Baralt
Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar, 1854 - Girona, 1914) fou bisbe de Girona entre 1906 i 1914.
Veure Bisbat de Girona і Francesc de Pol i Baralt
Francesc de Sentjust i de Castre
Francesc de Sentjust i de Castre, fou abat d'Arles (1598-1616) i ardiaca de Benasc.
Veure Bisbat de Girona і Francesc de Sentjust i de Castre
Francesc Dou
Francesc Dou (Bas, ? - Girona, 15 d'abril de 1673) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Francesc Dou
Francesc Pardo i Artigas
Monsenyor Francesc Pardo i Artigas (Torrelles de Foix, 26 de juny del 1946 - Girona, 31 de març de 2022) fou un sacerdot catòlic català, bisbe de Girona des del juliol de 2008 fins a la seva mort el 31 de març de 2022.
Veure Bisbat de Girona і Francesc Pardo i Artigas
Francesc Pijoan
Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Francesc Pijoan
Franciac
Franciac és un poble situat al nord del terme municipal de Caldes de Malavella, prop del termenal de Riudellots, a la dreta de l'Onyar, a 324 m d'altitud i gairebé a tocar de la carretera N-II.
Veure Bisbat de Girona і Franciac
Francisco Arévalo de Zuazo
Francisco Arévalo de Zuazo (Segòvia?, - Girona, 1611) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Francisco Arévalo de Zuazo
Francisco Diago
fou un teòleg valencià.
Veure Bisbat de Girona і Francisco Diago
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Bisbat de Girona і Franquisme
Frontinià
Frontinià fou el primer bisbe de Girona (~516- ~517) del qual hi ha documentat el nom, malgrat que en fonts de falsos cronicons hom cita com a predecessors seus a Sant Ponç i sant Narcís (principis de segle IV) o la presència d'un bisbe de nom desconegut esmentat en un decretal d'Innocenci I dirigida al bisbe Hilari que havia estat nomenat sense el suport dels feligresos.
Veure Bisbat de Girona і Frontinià
Gabriel Llompart i Jaume
Gabriel Llompart i Jaume Santandreu (Inca, 16 de novembre de 1862 - Palma, 9 de desembre de 1928) fou un religiós mallorquí, que va ésser bisbe de Tenerife, Girona i Mallorca, successivament.
Veure Bisbat de Girona і Gabriel Llompart i Jaume
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Veure Bisbat de Girona і Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garriguella
Garriguella és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, situat a la falda de la Serra de l'Albera.
Veure Bisbat de Girona і Garriguella
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Bisbat de Girona і Garrotxa
Gastó de Montcada (bisbe de Girona)
Gastó de Montcada (? - 12 d'agost del 1334) era fill de Pere de Montcada, del llinatge de Montcada, fou Canceller del Regne, privat i cunyat del rei Jaume II perquè estigué casat amb la reina Elisenda de Montcada germana de Gastó.
Veure Bisbat de Girona і Gastó de Montcada (bisbe de Girona)
Gaufred de Medinyà
Gaufred de Medinyà va ser bisbe de Girona de 1196 fins al 18 de juny de 1198.
Veure Bisbat de Girona і Gaufred de Medinyà
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Veure Bisbat de Girona і Gerunda
Gilabert de Cruïlles (bisbe)
Gilabert de Cruïlles (?-12 de juny de 1335) fou bisbe de Girona (1334-35) de la nobilíssima família dels Cruïlles i canonge i Sagristà Major de la Catedral de Girona quan en fou escollit bisbe.
Veure Bisbat de Girona і Gilabert de Cruïlles (bisbe)
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Girona
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Veure Bisbat de Girona і Gironès
Gotmar I
Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850.
Veure Bisbat de Girona і Gotmar I
Gotmar II
Gotmar II fou bisbe de Girona en dates discutides entre 941 i 951.
Veure Bisbat de Girona і Gotmar II
Gotmar III
Gotmar III o Gundemar fou bisbe de Girona (985-994).
Veure Bisbat de Girona і Gotmar III
Granollers de Rocacorba
Granollers de Rocacorba és un poble disseminat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al vessant oest de la serra de Rocacorba.
Veure Bisbat de Girona і Granollers de Rocacorba
Gregorio Parcero
Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663).
Veure Bisbat de Girona і Gregorio Parcero
Grions
Grions és una entitat de població del municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca catalana de la Selva.
Veure Bisbat de Girona і Grions
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Bisbat de Girona і Guerra dels Segadors
Guigó de Girona
Guigó o Guiu fou bisbe de Girona del 908 a una data posterior al 923.
Veure Bisbat de Girona і Guigó de Girona
Guillem de Cabanelles
Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) fou bisbe de Girona (1227-1234).
Veure Bisbat de Girona і Guillem de Cabanelles
Guillem de Monells
Guillem de Monells fou bisbe de Girona entre 1168 i 1178.
Veure Bisbat de Girona і Guillem de Monells
Guillem de Peratallada
Guillem de Peratallada fou bisbe de Girona entre 1161 i 1168.
Veure Bisbat de Girona і Guillem de Peratallada
Guillem de Vilamarí
Guillem de Vilamarí fou bisbe de Girona el quart amb aquest nom.
Veure Bisbat de Girona і Guillem de Vilamarí
Guillem Ramon Boïl
Guillem Ramon Boïl (? - 28 de novembre de 1532) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Guillem Ramon Boïl
Guimer
Guimer o Guimerà - també citat en documents antics com Wimer, Guimas o Guimarano - fou bisbe de Girona (834- ~840) segurament investit en la mateixa data en què aconseguí la confirmació de les donacions fetes pels anteriors reis de França per part de l'emperador Lluís el Pietós, en un decret del 2 de desembre de 834 donat al palau d'Attigny.
Veure Bisbat de Girona і Guimer
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Veure Bisbat de Girona і Hostalric
Jaume Caçador i Claret
Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593).
Veure Bisbat de Girona і Jaume Caçador i Claret
Jaume Camprodon i Rovira
Monsenyor Jaume Camprodon i Rovira (Torelló, 18 de desembre del 1926 - Girona, 26 de desembre de 2016) fou bisbe de Girona entre 1973 i 2001.
Veure Bisbat de Girona і Jaume Camprodon i Rovira
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Veure Bisbat de Girona і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Satrilla
Jaume Satrill (? - 30 de març de 1374) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Jaume Satrilla
Joan d'Espés
Joan d'Espés o Despés (Saragossa, ? — la Seu d'Urgell, 24 d'octubre de 1530) fou bisbe de Girona (1507-1508) i d'Urgell (1515 - 1530).
Veure Bisbat de Girona і Joan d'Espés
Joan de Biclar
Joan de Biclar, en llatí Iohannes Biclarensis, també conegut com a Joan de Bíclarum o Biclara (Santarém, Regne Visigot de Toledo, c. 540 - Girona, c. 621) fou un religiós visigot, fundador del monestir de Biclarum, i que més tard va ser Bisbe de Gerunda.
Veure Bisbat de Girona і Joan de Biclar
Joan de Casanova
Joan de Casanova (Barcelona, 1387 - Florència, 1436) fou un cardenal i escriptor català en llengua llatina.
Veure Bisbat de Girona і Joan de Casanova
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) fou un historiador català, frare de l'Orde dels Mínims, conegut com a falsificador amb el nom de Bernat Boades, i autor del Llibre dels fets d'armes de Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Joan Gaspar Roig i Jalpí
Joan Margarit i de Requesens
Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 21 d'octubre de 1554) fou un religiós que fou President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524) i bisbe de Girona (1534-1554).
Veure Bisbat de Girona і Joan Margarit i de Requesens
Joan Margarit i Pau
Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.
Veure Bisbat de Girona і Joan Margarit i Pau
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 — Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià.
Veure Bisbat de Girona і Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
Josep Cartañà i Inglés
Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) fou un religiós català, bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Josep Cartañà i Inglés
Josep de Taverner i d'Ardena
Josep de Taverner i d'Ardena —el seu cognom també se sol escriure Taberner— (17 de maig de 1670, Barcelona - 16 de gener de 1726, Girona) fou un erudit i religiós, bisbe electe de Solsona i de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Josep de Taverner i d'Ardena
Josep Fageda
Fra Josep Fageda (Vic, octubre de 1608 — Tortosa, 1685).
Veure Bisbat de Girona і Josep Fageda
Josep Maria Marquès i Planagumà
Josep Maria Marquès i Planagumà (Cruïlles, Baix Empordà, 8 d'octubre de 1939 - Girona, Gironès, 8 de novembre de 2007) fou un eclesiàstic i historiador català.
Veure Bisbat de Girona і Josep Maria Marquès i Planagumà
Josep Maria Nolla i Brufau
Josep Maria Nolla i Brufau (l'Albagés, 1949) és un arqueòleg català.
Veure Bisbat de Girona і Josep Maria Nolla i Brufau
Josep Ninot i Verdera
Josep Ninot i Verdera (Santa Coloma de Queralt, bisbat de Vic, 14 d'abril de 1608 - Lleida, 14 de juny de 1673) fou bisbe de Girona i de Lleida.
Veure Bisbat de Girona і Josep Ninot i Verdera
Josep Vila Martínez
Josep Vila Martínez (Benavites, 17 d'octubre de 1866 - València, 1 de setembre del 1932) fou un religiós i erudit conegut, sobretot, per haver sigut Bisbe de Girona entre 1925 i 1932.
Veure Bisbat de Girona і Josep Vila Martínez
L'Escala
L'Escala és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vila medieval de Sant Martí d'Empúries.
Veure Bisbat de Girona і L'Escala
La Bisbal d'Empordà
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і La Bisbal d'Empordà
La Jonquera
La Jonquera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Bisbat de Girona і La Jonquera
La Tallada d'Empordà
La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.
Veure Bisbat de Girona і La Tallada d'Empordà
Les Escaules
Les Escaules és un poble del terme municipal altempordanès de Boadella i les Escaules.
Veure Bisbat de Girona і Les Escaules
Les Guilleries
El massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades.
Veure Bisbat de Girona і Les Guilleries
Llers
Llers és una vila empordanesa que es troba a 5 km al nord-oest de Figueres.
Veure Bisbat de Girona і Llers
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Veure Bisbat de Girona і Llista de bisbes de Barcelona
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Veure Bisbat de Girona і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
Llista de topònims d'Albanyà
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Albanyà, a l'Alt Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Llista de topònims d'Albanyà
Llista de topònims de Boadella i les Escaules
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Boadella i les Escaules, a l'Alt Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Llista de topònims de Boadella i les Escaules
Llista de topònims de Palamós
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Palamós, al Baix Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Llista de topònims de Palamós
Llista de topònims de Santa Coloma de Farners
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Santa Coloma de Farners, a la Selva.
Veure Bisbat de Girona і Llista de topònims de Santa Coloma de Farners
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Llobregat
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Bisbat de Girona і Lloctinent de Catalunya
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Veure Bisbat de Girona і Lloret de Mar
Lorenzo Taranco
Lorenzo Taranco i Mujaurrieta (Castro-Urdiales, 11 d'agost de 1688 - Girona, 3 de febrer de 1756) fou un religiós càntabre i bisbe de Girona de 1745 a 1756.
Veure Bisbat de Girona і Lorenzo Taranco
Malgrat de Mar
Malgrat de Mar és una vila i el municipi més oriental del Maresme; i fa frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera.
Veure Bisbat de Girona і Malgrat de Mar
Manuel Antonio de Palmero
Manuel Antonio de Palmero i Rallo (Villanueva del Campo (Zamora), 1706 - Girona, 1774) fou un religiós lleonès que esdevingué bisbe de Girona l'any 1756.
Veure Bisbat de Girona і Manuel Antonio de Palmero
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Maresme
Massís del Montseny
El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral.
Veure Bisbat de Girona і Massís del Montseny
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Bisbat de Girona і Matrimoni
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Bisbat de Girona і Màrtir
Miquel Joan de Taverner i Rubí
Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de maig de 1720) fou Canceller de Catalunya des de 1689 i bisbe de Girona des de 1699.
Veure Bisbat de Girona і Miquel Joan de Taverner i Rubí
Miquel Pontich
Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) va ser un frare franciscà nord-català, que fou bisbe de Girona del 25 de juliol del 1686 fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Girona і Miquel Pontich
Miró III de Cerdanya
Miró II de Besalú i III de Cerdanya també anomenat Miró Bonfill (v 920- Girona 984) fou comte de Cerdanya, de Conflent i de Besalú (968-984) i bisbe de Girona (970-984).
Veure Bisbat de Girona і Miró III de Cerdanya
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Veure Bisbat de Girona і Monestir de Sant Cugat
Monestir de Sant Daniel de Girona
El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Monestir de Sant Daniel de Girona
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Bisbat de Girona і Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Bisbat de Girona і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Montagut (Montagut i Oix)
Montagut és un poble (276 m alt.) i capital del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Veure Bisbat de Girona і Montagut (Montagut i Oix)
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Bisbat de Girona і Municipi
Narcís Jubany i Arnau
Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.
Veure Bisbat de Girona і Narcís Jubany i Arnau
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Bisbat de Girona і Nau (arquitectura)
Nebridi de Narbona
Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.
Veure Bisbat de Girona і Nebridi de Narbona
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Veure Bisbat de Girona і Necròpolis
Nonnit de Girona
Nonnit, Nonici o Nonit de Girona (Girona?, mitjan - ca. 636) fou un religiós visigot, bisbe de Gerunda.
Veure Bisbat de Girona і Nonnit de Girona
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Bisbat de Girona і Olot
Onofre de Reart
Onofre de Reart (Perpinyà, 1553? - Perpinyà, 13 d'octubre del 1622) fou bisbe d'Elna (1599-1608), Vic (1608-1611) i Girona (1611-1621).
Veure Bisbat de Girona і Onofre de Reart
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Palamós
Pals
Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Pals
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Girona і Parròquia eclesiàstica
Pedro de Urrea
Pedro de Urrea fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Pedro de Urrea
Pere Carlos
Pere Carlos (? - 1 de juny de 1572) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Pere Carlos
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Veure Bisbat de Girona і Pere de Carcassona
Pere de Castellnou (bisbe)
Pere de Castellnou (? - Rupià, 20 de febrer de 1279) fou bisbe de Girona (1259-79).
Veure Bisbat de Girona і Pere de Castellnou (bisbe)
Pere de Montcada i de Montcada
Pere de Montcada del llinatge dels Montcada marquesos d'Aitona fou breument bisbe de Girona el 1621 any en què morí.
Veure Bisbat de Girona і Pere de Montcada i de Montcada
Pere de Rocabertí i Desfar
Pere de Rocabertí i Desfar fou canonge i més tard bisbe de Girona durant el període 1318-1324.
Veure Bisbat de Girona і Pere de Rocabertí i Desfar
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Bisbat de Girona і Pesta Negra
Pineda de Mar
Pineda de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Veure Bisbat de Girona і Pineda de Mar
Pla de l'Estany
El Pla de l'Estany és una comarca situada al nord est de Catalunya, a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.
Veure Bisbat de Girona і Pla de l'Estany
Platja de Fenals
La platja de Fenals és una platja situada al terme municipal de Lloret de Mar (comarca de la Selva), a la Costa Brava Sud, entre la platja de sa Boadella i la platja de Lloret (no confondre-la amb la denominació de Platja d'Aro fins a mitjans del S. XX: Barri de Fenals o Fenals d'Aro) És una platja de sorra gruixuda, d'uns 700 metres de llargada i un 10% de pendent.
Veure Bisbat de Girona і Platja de Fenals
Pont de Molins
Pont de Molins és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Pont de Molins
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Veure Bisbat de Girona і Província de Girona
Ramon d'Usall
Ramon d'Usall va ser el trenta-quatrè bisbe de Girona (1179-1196).
Veure Bisbat de Girona і Ramon d'Usall
Ramon de Palafolls
Ramon de Palafolls (Palafolls, ? - 2 d'agost de 1218) fou bisbe de Girona (1214-1218) del llinatge dels cavallers senyors del Castell i terme de Palafolls.
Veure Bisbat de Girona і Ramon de Palafolls
Ramon Descatllar
Ramon Descatllar (? - València, 5 de març de 1415) fou bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Ramon Descatllar
Ramon I (bisbe de Girona)
Ramon I fou bisbe de Girona des de 1112 fins al 1114 del que a penes hi ha notícies entre les que Étienne Baluze esmenta una donació que el comte Ramon Berenguer III feu a l'abat Oleguer i als canonges de l'abadia de Sant Ruf a Valença, documentada el 23 de novembre de 1111, confirmada el gener de l'any següent per Ramon, bisbe electe de Girona, que ho confirma en aquest termes: «Raymundus Dei gratia in Pontificem Sanctæ Gerundensi Ecclesiæ electus confirmo, salva obedientia nostræ Ecclesiæ».
Veure Bisbat de Girona і Ramon I (bisbe de Girona)
Regencós
Regencós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Regencós
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Bisbat de Girona і Regne de Toledo
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Bisbat de Girona і Regne de Tolosa
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Veure Bisbat de Girona і Ripollès
Sagrera
La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.
Veure Bisbat de Girona і Sagrera
Salpàs
El salpàs és una tradició cristiana que consistia en una visita anual que realitzava el rector durant la Pasqua a totes les cases d'una parròquia eclesiàstica, especialment a les de pagès, per beneir-les amb aigua i sal.
Veure Bisbat de Girona і Salpàs
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Cebrià de Vallalta és un municipi que es troba a la zona interior de la comarca de Maresme, entre Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar, als voltants de la Serra del Montnegre.
Veure Bisbat de Girona і Sant Cebrià de Vallalta
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Veure Bisbat de Girona і Sant Feliu de Guíxols
Sant Genís de Palafolls
Sant Genís de Palafolls (antigament conegut com a Sant Genís de Vilelles) és un poble del municipi de Palafolls, a la comarca del Maresme.
Veure Bisbat de Girona і Sant Genís de Palafolls
Sant Iscle de Vallalta
Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme.
Veure Bisbat de Girona і Sant Iscle de Vallalta
Sant Miquel de Solans (la Jonquera)
Sant Miquel de Solans també conegut com l'ermita de Santa Llúcia és una obra del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Sant Miquel de Solans (la Jonquera)
Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon és un monestir benedictí situat a l'actual vila de Camprodon, al Ripollès.
Veure Bisbat de Girona і Sant Pere de Camprodon
Sant Pol de Mar
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Sant Pol de Mar
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.
Veure Bisbat de Girona і Santa Coloma de Farners
Santa Cristina d'Aro
Santa Cristina d'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Santa Cristina d'Aro
Santiago Pérez de Arenillas
Santiago Pérez de Arenillas (Becerril de Campos, Palència, 11 d'agost de 1739 - Girona, 17 d'octubre de 1797) fou un religiós castellà, bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Santiago Pérez de Arenillas
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Veure Bisbat de Girona і Selva
Selva Marítima
La Selva Marítima, Baixa Tordera, Marina de la Selva o Costa Brava Sud, és una comarca natural o subcomarca al voltant de Blanes.
Veure Bisbat de Girona і Selva Marítima
Serra de l'Albera
La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.
Veure Bisbat de Girona і Serra de l'Albera
Servus Dei
Servus Dei o Serfdedéu fou bisbe de Girona (888 - 907).
Veure Bisbat de Girona і Servus Dei
Sever Tomàs Auter
Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700).
Veure Bisbat de Girona і Sever Tomàs Auter
Sulpici Pontich
Sulpici Pontich (Bulaternera, ~1670 - Girona, 1738) va ser un religiós i canonge de la catedral de Girona, a la qual dedicà diversos estudis.
Veure Bisbat de Girona і Sulpici Pontich
Sunifred I (bisbe de Girona)
Sunifred I fou bisbe de Girona a partir del 850.
Veure Bisbat de Girona і Sunifred I (bisbe de Girona)
Sunifred II (bisbe de Girona)
Sunifred II fou bisbe de Girona en una data imprecisa a mitjans del.
Veure Bisbat de Girona і Sunifred II (bisbe de Girona)
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Veure Bisbat de Girona і Tercera Guerra Carlina
Teuter
Teuter fou bisbe de Girona en el darrer terç del segle IX.
Veure Bisbat de Girona і Teuter
Tomàs Sivilla i Gener
Placa commemorativa d'en Tomàs Sivilla al carrer del mateix nom a Calella Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906) fou un bisbe i jurista català.
Veure Bisbat de Girona і Tomàs Sivilla i Gener
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), fou un religiós il·lustrat d'origen lleonès, bisbe de Girona.
Veure Bisbat de Girona і Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
Tordera
Masia Can Casellas de Tordera Prats de Tordera esquerra Teatre Clavé esquerra Campanar Església de TorderaTordera és un municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi.
Veure Bisbat de Girona і Tordera
Valaric
Valaric o Gualaric - també anomenat en fonts antigues com a Walarico - fou bisbe de Girona a principis del segle IX.
Veure Bisbat de Girona і Valaric
Vall-llobrega
Vall-llobrega és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega.
Veure Bisbat de Girona і Vall-llobrega
Vallcanera
Vallcanera és una entitat de població i un antic territori del municipi de Sils, a la comarca de la Selva.
Veure Bisbat de Girona і Vallcanera
Valveralla
Valveralla és una entitat de població del municipi de Ventalló a l'Alt Empordà, està situat a 3 km del nucli principal i té 77 habitants.
Veure Bisbat de Girona і Valveralla
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Bisbat de Girona і Vegueria
Verges
Verges és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter.
Veure Bisbat de Girona і Verges
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Veure Bisbat de Girona і Vescomtat de Cabrera
Vescomtat de Rocabertí
Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.
Veure Bisbat de Girona і Vescomtat de Rocabertí
Vilamaniscle
Vilamaniscle és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Bisbat de Girona і Vilamaniscle
Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona
Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.
Veure Bisbat de Girona і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 1010
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 1093
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 1094
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Girona і 1112
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 1113
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 1145
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 1158
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 1168
1196
Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1196
1199
;Països catalans;Món.
Veure Bisbat de Girona і 1199
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Girona і 1312
1325
Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1325
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 1334
1348
s.
Veure Bisbat de Girona і 1348
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Bisbat de Girona і 1362
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1369
1374
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1374
1408
; Països catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1408
1409
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1409
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1415
1419
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1419
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1429
1431
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1431
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1436
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1456
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1457
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1458
1459
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1459
1462
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1462
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1484
1486
Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1486
1506
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1506
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Bisbat de Girona і 1534
1556
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1556
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1565
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Bisbat de Girona і 1572
1583
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1583
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Girona і 1611
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Girona і 1620
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1627
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Bisbat de Girona і 1656
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1658
1659
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1659
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1660
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1673
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1679
1686
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1686
1699
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1699
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Girona і 1720
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1726
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Bisbat de Girona і 1728
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1745
1756
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1756
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1774
1775
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1775
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1796
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1797
1798
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1798
1810
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1810
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Bisbat de Girona і 1815
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1819
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1824
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Girona і 1825
1834
;Països catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1834
1847
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1847
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1862
1875
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1875
1877
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1877
1878
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1878
1906
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1906
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Bisbat de Girona і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1915
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Bisbat de Girona і 1920
1922
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1922
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Bisbat de Girona і 1925
1932
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1934
1964
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 1964
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Bisbat de Girona і 1972
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Bisbat de Girona і 1973
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Bisbat de Girona і 2001
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Bisbat de Girona і 2008
2022
L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.
Veure Bisbat de Girona і 2022
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 517
633
El 633 (DCXXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 633
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 656
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 683
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Veure Bisbat de Girona і 778
817
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Girona і 817
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 834
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 850
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 858
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 870
888
;Països catalans.
Veure Bisbat de Girona і 888
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Girona і 943
Vegeu també
Bisbats de Catalunya
- Arquebisbat de Barcelona
- Arquebisbat de Tarragona
- Bisbat d'Urgell
- Bisbat de Girona
- Bisbat de Lleida
- Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
- Bisbat de Solsona
- Bisbat de Terrassa
- Bisbat de Tortosa
- Llista de bisbes de Vic
Girona
- Bisbat de Girona
- El gran dia de Girona
- Girona
- Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta
- Institut Català de Recerca de l'Aigua
- Institut Jaume Vicens Vives
- Llista de batlles de Girona
- Montjuïc (Girona)
- Noge
- Onyar
- Ossa (empresa)
- Palau Castell de Sacosta
- Tapís de la Creació
També conegut com Bisbe de Girona, Diòcesi de Girona, Diòciesi gironina, Llista de bisbes de Girona.
, Bisbat d'Empúries, Bisbat d'Osca, Bisbat de Besalú, Bisbat de Sogorb-Castelló, Blanes, Caldes de Malavella, Calella, Calonge i Sant Antoni, Campanar, Campanar d'espadanya, Camprodon, Canet de Mar, Canonge, Carles Soler i Perdigó, Casa forta, Casal de Barcelona, Castell d'Aro, Castellfollit de la Roca, Catolicisme, Collsacabra, Comtat d'Empúries, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Concili de Trento, Conquesta de Girona, Constantí Bonet i Zanuy, Cosme de Montserrat, Dalmau de Mur i de Cervelló, Dècada del 690, Delme, Dinastia carolíngia, Diputació del General de Catalunya, Edat contemporània, Edat moderna, Elies (bisbe de Girona), Empúries, Empordà, Enrique Flórez, Ermessenda de Carcassona, Església de Sant Feliu de Girona, Estafili, Falsos cronicons, Figueres, Fogatge, Francesc de Blanes, Francesc de Pol i Baralt, Francesc de Sentjust i de Castre, Francesc Dou, Francesc Pardo i Artigas, Francesc Pijoan, Franciac, Francisco Arévalo de Zuazo, Francisco Diago, Franquisme, Frontinià, Gabriel Llompart i Jaume, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Garriguella, Garrotxa, Gastó de Montcada (bisbe de Girona), Gaufred de Medinyà, Gerunda, Gilabert de Cruïlles (bisbe), Girona, Gironès, Gotmar I, Gotmar II, Gotmar III, Granollers de Rocacorba, Gregorio Parcero, Grions, Guerra dels Segadors, Guigó de Girona, Guillem de Cabanelles, Guillem de Monells, Guillem de Peratallada, Guillem de Vilamarí, Guillem Ramon Boïl, Guimer, Hostalric, Jaume Caçador i Claret, Jaume Camprodon i Rovira, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jaume Satrilla, Joan d'Espés, Joan de Biclar, Joan de Casanova, Joan Gaspar Roig i Jalpí, Joan Margarit i de Requesens, Joan Margarit i Pau, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, Josep Cartañà i Inglés, Josep de Taverner i d'Ardena, Josep Fageda, Josep Maria Marquès i Planagumà, Josep Maria Nolla i Brufau, Josep Ninot i Verdera, Josep Vila Martínez, L'Escala, La Bisbal d'Empordà, La Jonquera, La Tallada d'Empordà, Les Escaules, Les Guilleries, Llers, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de topònims d'Albanyà, Llista de topònims de Boadella i les Escaules, Llista de topònims de Palamós, Llista de topònims de Santa Coloma de Farners, Llobregat, Lloctinent de Catalunya, Lloret de Mar, Lorenzo Taranco, Malgrat de Mar, Manuel Antonio de Palmero, Maresme, Massís del Montseny, Matrimoni, Màrtir, Miquel Joan de Taverner i Rubí, Miquel Pontich, Miró III de Cerdanya, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Daniel de Girona, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montagut (Montagut i Oix), Municipi, Narcís Jubany i Arnau, Nau (arquitectura), Nebridi de Narbona, Necròpolis, Nonnit de Girona, Olot, Onofre de Reart, Palamós, Pals, Parròquia eclesiàstica, Pedro de Urrea, Pere Carlos, Pere de Carcassona, Pere de Castellnou (bisbe), Pere de Montcada i de Montcada, Pere de Rocabertí i Desfar, Pesta Negra, Pineda de Mar, Pla de l'Estany, Platja de Fenals, Pont de Molins, Província de Girona, Ramon d'Usall, Ramon de Palafolls, Ramon Descatllar, Ramon I (bisbe de Girona), Regencós, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Ripollès, Sagrera, Salpàs, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu de Guíxols, Sant Genís de Palafolls, Sant Iscle de Vallalta, Sant Miquel de Solans (la Jonquera), Sant Pere de Camprodon, Sant Pol de Mar, Santa Coloma de Farners, Santa Cristina d'Aro, Santiago Pérez de Arenillas, Selva, Selva Marítima, Serra de l'Albera, Servus Dei, Sever Tomàs Auter, Sulpici Pontich, Sunifred I (bisbe de Girona), Sunifred II (bisbe de Girona), Tercera Guerra Carlina, Teuter, Tomàs Sivilla i Gener, Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui, Tordera, Valaric, Vall-llobrega, Vallcanera, Valveralla, Vegueria, Verges, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Rocabertí, Vilamaniscle, Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona, 1010, 1093, 1094, 1112, 1113, 1145, 1158, 1168, 1196, 1199, 1312, 1325, 1334, 1348, 1362, 1369, 1374, 1408, 1409, 1415, 1419, 1429, 1431, 1436, 1456, 1457, 1458, 1459, 1462, 1484, 1486, 1506, 1534, 1556, 1565, 1572, 1583, 1611, 1620, 1627, 1656, 1658, 1659, 1660, 1673, 1679, 1686, 1699, 1720, 1726, 1728, 1745, 1756, 1774, 1775, 1796, 1797, 1798, 1810, 1815, 1818, 1819, 1824, 1825, 1834, 1847, 1862, 1875, 1877, 1878, 1906, 1914, 1915, 1920, 1922, 1925, 1932, 1934, 1964, 1972, 1973, 2001, 2008, 2022, 517, 633, 656, 683, 778, 817, 834, 850, 858, 870, 888, 943.