Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Papa

Índex Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

304 les relacions: Abadia de Cluny, Ablatiu absolut, Abraham, Adrià I, Adversus haereses, Agostino Vallini, Agustí d'Hipona, Alba Longa, Aleix I Comnè, Alexandre VI, Alexandria, Algorisme d'ordenació, Anatema, Anell del Pescador, Annuario Pontificio, Anticrist, Antiga Roma, Antipapa, Apòstol, Arianisme, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbe, Assumpció de Maria, Avery Dulles, Avinyó, Àtila, Baldaquí, Bandera de la Ciutat del Vaticà, Basílica de Sant Pere, Bàcul pastoral, Benet de Núrsia, Benet XVI, Bisbat de Roma, Bisbe, Bonifaci VI, Butlla, Cadira gestatòria, Caiguda de Constantinoble, Calendari gregorià, Califat, Camarlenc, Camarlenc (església catòlica), Caodaisme, Cap d'estat, Capella Sixtina, Cardenal, Cardenal Protodiaca, Cardenal vicari, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Carta als Romans, Castel Gandolfo, Casulla, Catedral, Càtedra, Cúria romana, Cebrià de Cartago, Celibat, Channel 4, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Claus del Cel, Climent I, Clodoveu I, Codi de Dret Canònic, Col·legi Cardenalici, Colonialisme, Companyia de Jesús, Concili, Concili de Calcedònia, Concili de Clarmont (1095), Concili de Trento, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conclave, Concordat de Worms, Confessor, Confirmació, Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, Consagració, Constantí I el Gran, Constantí V, Contrareforma, Corint, Coronació papal, Cort Penal Internacional, Cripta, Crist, Cristianisme oriental, Damas I, Degà del Col·legi Cardenalici, Diàleg interreligiós, Diòcesi, Doctrina de l'Església Catòlica, Dogma, Donació de Constantí, Donació de Sutri, Dret canònic, Dret internacional, Drets humans, Duc, Ecumenisme, Edat mitjana, Edicte de Milà, Elisabet I d'Anglaterra, Emperador, Emperador romà, Encíclica, Enric I d'Anglaterra, Enric II d'Anglaterra, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Escussó, Escuts d'armes papals, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa Búlgara, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa d'Alexandria, Església Ortodoxa Russa, Església Ortodoxa Sèrbia, Esperit Sant, Estat, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Exarcat de Ravenna, Excomunió, Faixa (heràldica), Feu, Flavi Claudi Constantí, Flavi Gracià, Francs, Fumata blanca i fumata negra, Grec, Gregori el Gran, Gregori VII, Habemus Papam, Hans Küng, Heràldica, Heretgia, Ignasi d'Antioquia, Immunitat diplomàtica, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imprimatur, Indulgència, Infal·libilitat pontifical, Interregne, Investidura, Ireneu de Lió, Itàlia, Jaume el Just (sant), Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Evangelista, Joan IV de Constantinoble, Joan Pau I, Joan Pau II, Joan sense Terra, Juli Cèsar, Llatí, Lleó III (papa), Lleó IX, Lleó XIII, Lli, Llista d'emperadors bizantins, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de cardenals actuals, Llista de papes de Roma, Llombard, Locució llatina, Longobards, Lumen Gentium, Màrtir, Metonímia, Metropolità, Missa, Missa tridentina, Missal Romà, Mitra, Moral, Motu proprio, Napoleó Bonaparte, Neró, Nihil obstat, Nissan (hebreu), Nom de regnat, Nou Testament, Occident, Orde (religió), Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Oxford University Press, Pactes del Laterà, Palau del Laterà, Palau Vaticà, Pal·li, Papa, Papa Adrià VI, Papa Agató, Papa Alexandre III, Papa Benet V, Papa Celestí IV, Papa Climent IV, Papa Damas II, Papa Esteve, Papa Esteve VI, Papa Esteve VIII, Papa Eugeni III, Papa Francesc, Papa Gelasi I, Papa Gregori II, Papa Innocenci II, Papa Innocenci III, Papa Joan VIII, Papa Joan X, Papa Joan XII, Papa Juli II, Papa Liberi, Papa Lleó I, Papa Lleó V, Papa Lleó VIII, Papa Lleó XI, Papa Marcel II, Papa Marcel·lí, Papa Martí V, Papa Pau III, Papa Pius V, Papa Sergi III, Papa Silvestre I, Papa Sirici, Papa Sisini, Papa Teodor I, Papa Teodor II, Papa Urbà VII, Papa Urbà VIII, Papa Zacaries, Papat d'Avinyó, Papereta electoral, Pare de l'Església, Patriarca, Patriarca d'Antioquia, Patriarca de Constantinoble, Pau VI, Péssah, Perugino, Pipí d'Héristal, Pipí I el Breu, Pius III, Pius IX, Pius VI, Pius VII, Pius XII, Plaça de Sant Pere, Plutarc de Queronea, Polibi, Pontífex Màxim, Pontífex romà, Pornocràcia, Primacia del bisbe de Roma, Primer Concili de Nicea, Primera Croada, Protestantisme, Purgatori, Qüestió Romana, Reforma gregoriana, Reforma Protestant, Regió de Tràcia, Regne d'Anglaterra, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de França, Regne Franc, Roma, Sacerdot, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Bonifaci, Sant Joan del Laterà, Sant Pau apòstol, Sant Pere, Santa Seu, Santíssima Trinitat, Sautor, Segle II, Segle III, Segle VI, Seu vacant, Sic transit gloria mundi, Simonia, Sotana, Successió apostòlica, Sufragi, Tertul·lià, Tiara (barret), Tractat de Tordesillas, Tribut, Uden, Umbraculum, Unificació italiana, Urbà II, Urbi et orbi, Víctor I, Víctor Manuel II, Ventall, Visigots, Vulgata. Ampliar l'índex (254 més) »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Papa і Abadia de Cluny · Veure més »

Ablatiu absolut

L'ablatiu absolut és un tipus de construcció subordinada típica del llatí, formada per un substantiu en el cas ablatiu juntament amb un adjectiu o un participi atributiu en el mateix cas: ablatiu també.

Nou!!: Papa і Ablatiu absolut · Veure més »

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Nou!!: Papa і Abraham · Veure més »

Adrià I

Adrià I (Roma, ? – Roma, 795) fou Papa de l'Església catòlica entre els anys 772 i 795.

Nou!!: Papa і Adrià I · Veure més »

Adversus haereses

Adversus haereses (Contra les heretgies) és una obra de cinc volums escrita per Ireneu de Lió al segle II.

Nou!!: Papa і Adversus haereses · Veure més »

Agostino Vallini

Agostino Vallini (nascut el 17 d'abril de 1940) és un cardenal catòlic italià.

Nou!!: Papa і Agostino Vallini · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Papa і Agustí d'Hipona · Veure més »

Alba Longa

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Nou!!: Papa і Alba Longa · Veure més »

Aleix I Comnè

Aleix I Comnè (Ἄλεξις, o Ἀλέξιος Κομνηνός) fou emperador bizantí del 1081 al 1118.

Nou!!: Papa і Aleix I Comnè · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Papa і Alexandre VI · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Papa і Alexandria · Veure més »

Algorisme d'ordenació

En informàtica i matemàtiques un algorisme d'ordenació és un algorisme que posa elements d'una llista seguint l'ordre donat per una relació d'ordre.

Nou!!: Papa і Algorisme d'ordenació · Veure més »

Anatema

Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema) és una sentència mitjançant la qual s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa; una pena encara més greu que l'excomunió.

Nou!!: Papa і Anatema · Veure més »

Anell del Pescador

''Annulus piscatoris'' del Papa Lleó XIII. L'anell del Pescador és part de la regàlia portada pel Papa, cap de l'Església Catòlica i successor de Sant Pere, pescador de professió.

Nou!!: Papa і Anell del Pescador · Veure més »

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Nou!!: Papa і Annuario Pontificio · Veure més »

Anticrist

Anticrist i el diable. Fragment del fresc ''Predicació de l'Anticrist'' (c.1501) a la catedral d'Orvieto Lanticrist és, segons la Bíblia, el concepte oposat a Crist i un personatge perseguidor del cristianisme, el qual ha d'aparèixer poc abans de la fi del món.

Nou!!: Papa і Anticrist · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Papa і Antiga Roma · Veure més »

Antipapa

Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: Papa і Antipapa · Veure més »

Apòstol

En la tradició cristiana, els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, que significa 'enviat' o 'emissari') foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles, i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Papa і Apòstol · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Papa і Arianisme · Veure més »

Arquebisbat de Cracòvia

La Universitat Pontifícia Joan Pau II, istituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Papa і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels "simples" bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Papa і Arquebisbe · Veure més »

Assumpció de Maria

Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord a la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Nou!!: Papa і Assumpció de Maria · Veure més »

Avery Dulles

Avery Robert Dulles (24 d'agost de 1918, Auburn, Nova York - † 12 de desembre de 2008) fou un teòleg jesuïta estatunidenc, nomenat cardenal tot i que mai no fou bisbe.

Nou!!: Papa і Avery Dulles · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Papa і Avinyó · Veure més »

Àtila

Àtila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar Bàltic.

Nou!!: Papa і Àtila · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Papa і Baldaquí · Veure més »

Bandera de la Ciutat del Vaticà

La bandera de la Ciutat del Vaticà és de forma quadrada constituïda per dues bandes verticals iguals, groga al costat del fust i blanca.

Nou!!: Papa і Bandera de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica de Sant Pere —Basilica di San Pietro — és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada.

Nou!!: Papa і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Bàcul pastoral

Bàcul occidental de l'arquebisbe Heinrich de Finstingen, 1260–1286 Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès El bàcul pastoral és un bastó que porten els bisbes.

Nou!!: Papa і Bàcul pastoral · Veure més »

Benet de Núrsia

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 – Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que van donar origen a l'orde benedictí.

Nou!!: Papa і Benet de Núrsia · Veure més »

Benet XVI

Joseph Alois Ratzinger (Marktl, Baviera, Alemanya, 16 d'abril de 1927) papa emèrit de l'Església Catòlica Romana va ser-ne el cap sota el nom de Benet XVI (en llatí: Benedictus XVI) i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril de 2005 al 28 de febrer de 2013.

Nou!!: Papa і Benet XVI · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Papa і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: Papa і Bisbe · Veure més »

Bonifaci VI

Bonifaci VI (Roma o Toscana, ? – ?, 25 d'abril de 896) va ser Papa de l'Església catòlica durant l'any 896.

Nou!!: Papa і Bonifaci VI · Veure més »

Butlla

Una butlla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Papa і Butlla · Veure més »

Cadira gestatòria

Pius VIII a la cadira gestatòria Cadira gestatòria o cadira fertòria era un tipus de cadira de l'antiga Roma usada a la capital i a províncies tant per homes com per dones.

Nou!!: Papa і Cadira gestatòria · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Nou!!: Papa і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Papa і Calendari gregorià · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat, «domini del califa» (successor) (en àrab خلافة, khilāfa, en turc Hilafet), fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Papa і Califat · Veure més »

Camarlenc

Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.

Nou!!: Papa і Camarlenc · Veure més »

Camarlenc (església catòlica)

seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.

Nou!!: Papa і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »

Caodaisme

Temple Cao Dai al Vietnam Símbol del caodaisme Caodaisme o Cao Dai (en vietnamita Cao Đài "Déu suprem") és una religió sincretista practicada al Vietnam.

Nou!!: Papa і Caodaisme · Veure més »

Cap d'estat

El terme cap d'Estat és un terme genèric per referir-se a l'individu o al grup d'individus que són els principals representants públics d'un estat polític, federació, monarquia o república.

Nou!!: Papa і Cap d'estat · Veure més »

Capella Sixtina

La Capella Sixtina vista des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: Papa і Capella Sixtina · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Papa і Cardenal · Veure més »

Cardenal Protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: Papa і Cardenal Protodiaca · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dóna al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Cardenal vicari · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Papa і Carlemany · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Papa і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carta als Romans

Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als Romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.

Nou!!: Papa і Carta als Romans · Veure més »

Castel Gandolfo

Castel Gandolfo i el Llac Albano. Castel Gandolfo és una menuda localitat italiana situada a la regió del Laci, a la riba del llac Albano, a 18 km al sud-est de Roma.

Nou!!: Papa і Castel Gandolfo · Veure més »

Casulla

Una casulla actual La casulla és l'ornament litúrgic que porten els clergues per a la celebració de l'Eucaristia a les esglésies cristianes de tradició occidental que fan servir tots els vestiments, principalment l'Església Catòlica, l'anglicana i les luteranes, així com en algunes parts de l'Església Metodista Unida.

Nou!!: Papa і Casulla · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o seu episcopal és una església cristiana que té la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Papa і Catedral · Veure més »

Càtedra

Càtedra del bisbe de Còrdova Una càtedra és la butaca en què seu un bisbe en els oficis litúrgics.

Nou!!: Papa і Càtedra · Veure més »

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Nou!!: Papa і Cúria romana · Veure més »

Cebrià de Cartago

Sant Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.

Nou!!: Papa і Cebrià de Cartago · Veure més »

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Nou!!: Papa і Celibat · Veure més »

Channel 4

Channel 4 (en català, Canal quatre) és un canal de televisió privada del Regne Unit que actualment és gestionada per la Channel Four Television Corporation des de 1993.

Nou!!: Papa і Channel 4 · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Papa і Cisma d'Occident · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Papa і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Claus del Cel

Les claus creuades a l'escut del Papat simbolitzen les claus que van ser confiades a Simó Pere. Les claus són en or i plata, representant el poder de lligar i deslligar. La tiara representa les tres funcions del Papa, com a pastor suprem, mestre suprem i summe sacerdot. La creu d'or sobre el globus que corona la tiara representa la sobirania de Jesús. A l'heràldica eclesiàstica, els escuts d'armes papals (els de cadascun dels Papes) i als de la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà apareix la imatge d'unes creus creuades que representen les claus metafòriques de l'ofici de Sant Pere, les claus del Cel o del Regne dels Cels que, d'acord amb les creences cristianes, Jesús donà a Simó Pere, donant-li el poder per tancar accions.

Nou!!: Papa і Claus del Cel · Veure més »

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Nou!!: Papa і Climent I · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Papa і Clodoveu I · Veure més »

Codi de Dret Canònic

El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.

Nou!!: Papa і Codi de Dret Canònic · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Papa і Colonialisme · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Papa і Companyia de Jesús · Veure més »

Concili

Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.

Nou!!: Papa і Concili · Veure més »

Concili de Calcedònia

El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia a Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.

Nou!!: Papa і Concili de Calcedònia · Veure més »

Concili de Clarmont (1095)

BnF. El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont e Montferrand i que va desencadenar la Primera Croada.

Nou!!: Papa і Concili de Clarmont (1095) · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 1545 i 1563.

Nou!!: Papa і Concili de Trento · Veure més »

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Nou!!: Papa і Concili Vaticà I · Veure més »

Concili Vaticà II

El Concili Vaticà II fou un concili ecumènic de l'Església Catòlica i un dels esdeveniments històrics que van marcar el.

Nou!!: Papa і Concili Vaticà II · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Conclave · Veure més »

Concordat de Worms

El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.

Nou!!: Papa і Concordat de Worms · Veure més »

Confessor

Confessor és un terme propi del cristianisme, que pot utilitzar-se en dos sentits diferents.

Nou!!: Papa і Confessor · Veure més »

Confirmació

La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.

Nou!!: Papa і Confirmació · Veure més »

Congregació per a l'Evangelització dels Pobles

El Palau di Propaganda Fide, seu de la Congregació per a l'evangelització dels pobles a Roma La Congregació per a l'Evangelització dels Pobles (en llatí Congregatio pro Evangelizatione Gentium) és la Congregació de la Cúria Romana responsable del treball missioner i de les activitats que hi estan vinculades.

Nou!!: Papa і Congregació per a l'Evangelització dels Pobles · Veure més »

Consagració

La consagració d'una església és, al cristianisme, un tipus solemne de dedicació, és a dir, de destinació de l'edifici al culte diví, amb un ritual més complex que la simple benedicció.

Nou!!: Papa і Consagració · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Papa і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantí V

Constantí V, fou emperador bizantí del 741 al 775.

Nou!!: Papa і Constantí V · Veure més »

Contrareforma

La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Papa і Contrareforma · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Papa і Corint · Veure més »

Coronació papal

La coronació papal era la cerimònia de col·locació de la tiara papal sobre el nou Papa.

Nou!!: Papa і Coronació papal · Veure més »

Cort Penal Internacional

La Cort Penal Internacional (o Tribunal Penal Internacional), és un tribunal de justícia internacional permanent, creat el 1998, amb la funció de perseguir a persones físiques que hagin comès crims de guerra, genocidi, o crims contra la humanitat (com són la tortura, l'apartheid, l'extermini, els assassinats, les desaparicions forçades, segrestos, i agressions, entre altres) definits en diversos acords internacionals, sobretot en l'Estatut de Roma.

Nou!!: Papa і Cort Penal Internacional · Veure més »

Cripta

Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa. La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’. Substantivació de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217); originàriament, era el forat excavat per acollir el cos d'un màrtir.

Nou!!: Papa і Cripta · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa "l'ungit ", és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Papa і Crist · Veure més »

Cristianisme oriental

El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.

Nou!!: Papa і Cristianisme oriental · Veure més »

Damas I

Damas I (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou Papa de Roma de 366 a 384.

Nou!!: Papa і Damas I · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El cardenale Angelo Sodano, actual Degà dels cardenals del Sacre Col·legi El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: Papa і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Diàleg interreligiós

El Diàleg interreligiós és el procés d’apropament, coneixement mutu i col·laboració entre dos o més grups religiosos.

Nou!!: Papa і Diàleg interreligiós · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Papa і Diòcesi · Veure més »

Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Nou!!: Papa і Dogma · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I segons el qual, al mateix temps que es reconeixia al Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Papa і Donació de Constantí · Veure més »

Donació de Sutri

La Donació de Sutri va ser un acord assolit a Sutri per Luitprand i el Papa Gregori II el 728.

Nou!!: Papa і Donació de Sutri · Veure més »

Dret canònic

El Dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.

Nou!!: Papa і Dret canònic · Veure més »

Dret internacional

El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.

Nou!!: Papa і Dret internacional · Veure més »

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Nou!!: Papa і Drets humans · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Papa і Duc · Veure més »

Ecumenisme

Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.

Nou!!: Papa і Ecumenisme · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Papa і Edat mitjana · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Papa і Edicte de Milà · Veure més »

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Elisabet I d'Anglaterra · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Papa і Emperador · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Papa і Emperador romà · Veure més »

Encíclica

A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa enviada mitjançant el qual exerceix el seu magisteri ordinari.

Nou!!: Papa і Encíclica · Veure més »

Enric I d'Anglaterra

Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Enric I d'Anglaterra · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154–1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: Papa і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic (possiblement palau de Goslar, Saxònia,11 de novembre de 1050 - Lieja, 7 d'agost de 1106) fou duc de Baviera (1053-1054 i 1055-1061), rei d'Alemanya (1054-1056) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1084-1105).

Nou!!: Papa і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Escussó

L'escussó és la peça heràldica consistent en un escudet posat al centre o abisme d'un escut, de mides iguals a un terç de les d'aquest.

Nou!!: Papa і Escussó · Veure més »

Escuts d'armes papals

Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.

Nou!!: Papa і Escuts d'armes papals · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Papa і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església Ortodoxa Búlgara

L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.

Nou!!: Papa і Església Ortodoxa Búlgara · Veure més »

Església Ortodoxa Copta

Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).

Nou!!: Papa і Església Ortodoxa Copta · Veure més »

Església Ortodoxa d'Alexandria

L'Església Ortodoxa d'Alexandria, que té el nom històric de Patriarcat Ortodox Grec d'Alexandria i de tota l'Àfrica, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Papa і Església Ortodoxa d'Alexandria · Veure més »

Església Ortodoxa Russa

LEsglésia ortodoxa russa (Русская Православная церковь Rússkaia Pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou.

Nou!!: Papa і Església Ortodoxa Russa · Veure més »

Església Ortodoxa Sèrbia

L'Església Ortodoxa Sèrbia (en serbi: Српска Православна Црква/Srpska Pravoslavna Crkva), és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Papa і Església Ortodoxa Sèrbia · Veure més »

Esperit Sant

Al·legoria de l'Esperit Sant a la Basílica de Sant Pere de Roma LEsperit Sant, per al Cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Papa і Esperit Sant · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Papa і Estat · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Papa і Estats Pontificis · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Papa і Esteve II (papa) · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Papa і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió al del dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Papa і Excomunió · Veure més »

Faixa (heràldica)

La faixa, en heràldica, és una peça honorable col·locada horitzontalment al centre de l'escut, tot travessant el camper d'esquerra a dreta, i delimitada per dues línies horitzontals paral·leles.

Nou!!: Papa і Faixa (heràldica) · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi que se li lliurés un domini reial.

Nou!!: Papa і Feu · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial. Era el fill gran de Constantí el Gran i de Fausta, i com que es deia igual que el pare fou conegut per " Constantí el jove". Durant el seu govern es va mostrar partidari del credo de Nicea. Li fou encarregada la regència del seu germà Constant, a qui havia correspost la part central de l'imperi, però quan va arribar a la majoria d'edat no hi va voler renunciar. Va morir el 340 en la lluita amb el seu germà Constant al nord d'Itàlia i la successió, en no deixar fills, va recaure en l'esmentat germà.

Nou!!: Papa і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sirmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: Papa і Flavi Gracià · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Papa і Francs · Veure més »

Fumata blanca i fumata negra

elegir un papa en el conclave. La fumata blanca i fumata negra (o fumata bianca e fumata nera en italià) és la columna de fum que surt de la Capella Sixtina quan acaba una ronda de votació per elegir un nou Papa.

Nou!!: Papa і Fumata blanca i fumata negra · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Papa і Grec · Veure més »

Gregori el Gran

Gregori el Gran (Roma, ca. 540 - 12 de febrer de 604) fou un monjo romà, i Papa de Roma, amb el nom de Gregori I. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Papa і Gregori el Gran · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII és el nom que agafa com a papa Ildebrando Aldobrandeschi (Sovana, Toscana, vers 1020 - Salern, 1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític.

Nou!!: Papa і Gregori VII · Veure més »

Habemus Papam

''Habemus Papam'' al Concili de Constança. Habemus Papam (Tenim Papa) és l'anunci en llatí amb què el cardenal protodiaca informa que s'ha escollit un nou Papa.

Nou!!: Papa і Habemus Papam · Veure més »

Hans Küng

Hans Küng (nascut el 19 de març de 1928 a Sursee, cantó de Lucerna), és un teòleg suís eminent i autor prolífic.

Nou!!: Papa і Hans Küng · Veure més »

Heràldica

Pàgina de l'armorial alemany d'Hyghalmen, datat de finals del segle XIV. L'heràldica, o ciència del blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia específicament l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Papa і Heràldica · Veure més »

Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Papa і Heretgia · Veure més »

Ignasi d'Antioquia

Ignasi d'Antioquia (Ignatius) conegut com a Teòfor o Deifer) que vol dir (segons ell mateix) aquell que porta Déu al cor, fou un dels pares eclesiàstics del segle I, mort vers l'any 107/116. Abul Faragi diu que fou nadiu de Nura, que podria ser la ciutat d'aquest nom a Sardenya o la de Nora a Capadòcia, però molts historiadors pensen que en realitat la paraula "Nura" no es refereix al lloc de naixement. Alguns historiadors el fan deixeble de Sant Pere, especialment Teodoret. L'any 69 fou nomenat bisbe d'Antioquia, potser succeint a Evodi (44-69) o potser al mateix temps, ja que en aquella època era freqüent la presència de més d'un bisbe a les ciutats grans. Quan Trajà era a Antioquia per fer campanya contra els parts, Ignasi, que aspirava al martiri, es va oferir a l'emperador com a víctima. La conversa amb l'emperador és reproduïda al Martyrium Ignatii; Trajà el va condemnar a ser enviat a Roma i llançat a les feres, cosa que es va produir segurament un 20 de desembre; l'any és discutit: alguns opten pel 107 i d'altres per dates posteriors, fins al 116. Les seves restes foren retornades a Antioquia pels seus seguidors i més tard l'emperador Teodosi II les va dipositar a l'església de Sant Ignasi (abans temple de la Fortuna) a Antioquia; dels posteriors trasllats n'hi ha diverses versions. L'església catòlica commemora el seu martiri el 17 d'octubre i l'església grega el 20 de desembre. El seu camí d'Antioquia a Roma hauria escrit set cartes enumerades per Jerònim (De Viris Illustr 100.16) i Eusebi Escolàstic (H.

Nou!!: Papa і Ignasi d'Antioquia · Veure més »

Immunitat diplomàtica

La immunitat diplomàtica són els beneficis d'inviolabilitat que gaudeix un diplomàtic sobre la seva persona i l'àmbit on resideix i desenvolupa la seva activitat, d'exempció d'impostos i de jurisdicció civil i criminal respecte dels tribunals locals d'un estat davant del qual està acreditat.

Nou!!: Papa і Immunitat diplomàtica · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Papa і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Papa і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Papa і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Papa і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imprimatur

Un Imprimatur és una declaració oficial per la jerarquia de l'Església catòlica que una obra literària o similar està lliure d'error en matèria de doctrina i moral catòlica, i s'autoritza per tant la seva lectura pels fidels catòlics.

Nou!!: Papa і Imprimatur · Veure més »

Indulgència

La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).

Nou!!: Papa і Indulgència · Veure més »

Infal·libilitat pontifical

Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, una ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.

Nou!!: Papa і Infal·libilitat pontifical · Veure més »

Interregne

Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.

Nou!!: Papa і Interregne · Veure més »

Investidura

La investidura era un dels rituals que s'efectuaven en els pactes feudo-vassallàtics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall.

Nou!!: Papa і Investidura · Veure més »

Ireneu de Lió

Ireneu de Lió (Àsia Proconsular, ca.130 - Lugdunum, Gàl·lia, 200) va ser un notable religiós, teòleg i bisbe cristià del segle II.

Nou!!: Papa і Ireneu de Lió · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Papa і Itàlia · Veure més »

Jaume el Just (sant)

Jaume conegut com a Jaume el Just o Jaume, germà del Senyor (Natzaret?, ? - Jerusalem, 62 dC) fou, segons el Nou Testament, un dels germans de Jesús de Natzaret i el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem després de la partida dels apòstols de Jesús. Cal no confondre Jaume el Just amb els apòstols Jaume el Menor i Jaume el Major. Hegesip, cap al 180, l'anomena Jaume el Just a més de referir-s'hi com «Jaume, el germà del Senyor» En l'Evangeli segons Mateu s'anomena la seva família, ja que tot parlant sobre Jesús se cita que la gent de Galilea deia: Se'n desconeix qualsevol dada de la seva biografia fins després de la mort del seu germà Jesús, quan Sant Pau afirma que «Després s'aparegué a Jaume» Pretès ossari de Jaume el Just, publicat el 2002; la inscripció hebraïca "Jaume, fill de Josep, germà de Jesús", que era el primer testimoni no literari de l'existència real de Crist, va resultar ser una falsificació moderna. Tot i això, mentre no es va descobrir, es va exposar en diversos llocs i va donar peu a interpretacions, documentals i publicacions que donaven la troballa com autèntica. Quan els apòstols van escampar-se pel món a predicar l'Evangeli, Jaume actuà com a líder de la comunitat jueva cristiana de Jerusalem que practicaven escrupulosament la Llei de Moisès. Va rebre la visita de Sant Pau en una ocasió tal com es relata al llibre dels Fets dels Apòstols: L'endemà Pau va venir (...) a veure Jaume, i tots els ancians eren presents a la reunió (Fets 21,18). Jaume serà el dirigent únic de la comunitat de Jerusalem des que Sant Pere abandona la ciutat l'any 43 o 44 fins que mor lapidat l'any 62 segons l'historiador jueu Flavi Josep en la seva obra Antiguitats judaiques on cita:. La seva festa és celebrada en diferents dies segons diferents ritus del cristianisme.

Nou!!: Papa і Jaume el Just (sant) · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Papa і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús (en grec Ἰησοῦς; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat Jesús de Natzaret, és la figura central del Cristianisme, on també se l'anomena Fill de Déu.

Nou!!: Papa і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, presumiblement, altres Escrits Joànics al Nou Testament - les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres és molt debatuda (i ho ha estat des de prop de l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.

Nou!!: Papa і Joan Evangelista · Veure més »

Joan IV de Constantinoble

Joan IV de Constantinoble o Joan de Capadòcia (Joannes Cappadox) conegut pel renom de Nesteustes o Dejunador fou patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Papa і Joan IV de Constantinoble · Veure més »

Joan Pau I

El papa Joan Pau I (en llatí: Ioannes Paulus I, en italià: Giovanni Paolo I), de nom de naixement Albino Luciani, (17 d'octubre de 1912 - 28 de setembre de 1978), va ser el penúltim papa del segle XX i va tenir un dels pontificats més curts de la història.

Nou!!: Papa і Joan Pau I · Veure més »

Joan Pau II

Sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II) (* Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - † Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou el Papa número 264 de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Joan Pau II · Veure més »

Joan sense Terra

Joan d'Anglaterra, o posteriorment Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) va succeir el seu germà Ricard Cor de Lleó al tron d'Anglaterra des del 6 d'abril del 1199 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Joan sense Terra · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Papa і Juli Cèsar · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Papa і Llatí · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Papa і Lleó III (papa) · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a Papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Papa і Lleó IX · Veure més »

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en francès: Léon XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Papa і Lleó XIII · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del grec λίνον per indicar "fil" i del llatí linium és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir oli.

Nou!!: Papa і Lli · Veure més »

Llista d'emperadors bizantins

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, anomenat posteriorment per la historiografia francesa del segle XVII Imperi Bizantí.

Nou!!: Papa і Llista d'emperadors bizantins · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Papa і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de cardenals actuals

Des del dia 23 de setembre de 2014 el Col·legi Cardenalici consta de dos-cents deu cardenals que es divideixen en.

Nou!!: Papa і Llista de cardenals actuals · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de San Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Papa і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com lumˈbaɾt i en brescià com lomˈbaɾt) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes).

Nou!!: Papa і Llombard · Veure més »

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Nou!!: Papa і Locució llatina · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Papa і Longobards · Veure més »

Lumen Gentium

Lumen gentium (en català, llum dels pobles) és un dels principals documents del Concili Vaticà II i una de les dues constitucions dogmàtiques juntament amb la Dei Verbum.

Nou!!: Papa і Lumen Gentium · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dóna "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Papa і Màrtir · Veure més »

Metonímia

La metonímia (del grec meta, «més enllà», i -ònim, «denominació») és la identificació d'un terme amb el nom d'un altre no perquè s'assemblen formalment sinó per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, és a dir, en la contigüitat.

Nou!!: Papa і Metonímia · Veure més »

Metropolità

En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Nou!!: Papa і Metropolità · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Missa · Veure més »

Missa tridentina

Consagració del Calze a la missa tradicional. L'altar disposat per oficiar la missa segons la forma extraordinària, mirant a orient. La missa tridentina és el ritual de la missa del ritu romà de l'Església Catòlica, com s'hi descriu les edicions successives del missal romà que van ser promulgades des 1570 a 1962.

Nou!!: Papa і Missa tridentina · Veure més »

Missal Romà

Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.

Nou!!: Papa і Missal Romà · Veure més »

Mitra

Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.

Nou!!: Papa і Mitra · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Papa і Moral · Veure més »

Motu proprio

Un motu proprio és un document de l'Església Catòlica emanat pel Papa per la seva pròpia iniciativa i amb la seva pròpia autoritat.

Nou!!: Papa і Motu proprio · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Papa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Papa і Neró · Veure més »

Nihil obstat

El nihil obstat és l'aprovació oficial des del punt de vista moral i doctrinal d'una obra que aspira a ser publicada realitzada per un censor de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Nihil obstat · Veure més »

Nissan (hebreu)

Pasqua jueva té lloc durant el mes de Nissan Nissan és el primer mes del calendari hebreu segons la Bíblia.

Nou!!: Papa і Nissan (hebreu) · Veure més »

Nom de regnat

Un nom de regnat, és un nom formal usat per alguns papes i monarques durant els seus regnats.

Nou!!: Papa і Nom de regnat · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Papa і Nou Testament · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Papa і Occident · Veure més »

Orde (religió)

Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.

Nou!!: Papa і Orde (religió) · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Papa і Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Papa і Oxford University Press · Veure més »

Pactes del Laterà

Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

Nou!!: Papa і Pactes del Laterà · Veure més »

Palau del Laterà

El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.

Nou!!: Papa і Palau del Laterà · Veure més »

Palau Vaticà

El Palau Vaticà, és la residència oficial del papa a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Palau Vaticà · Veure més »

Pal·li

Pal·li catòlic Pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrada (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).

Nou!!: Papa і Pal·li · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Papa · Veure més »

Papa Adrià VI

Adrià VI, nascut Adriaan Floriszoon, (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

Nou!!: Papa і Papa Adrià VI · Veure més »

Papa Agató

Agató I (Palerm, c. 577 - † Roma, 10 de gener del 681) va ser un Papa de l'Església Catòlica del 678 al 681.

Nou!!: Papa і Papa Agató · Veure més »

Papa Alexandre III

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civitá Castellana, 1181) va ser escollit Papa el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Papa і Papa Alexandre III · Veure més »

Papa Benet V

Benet V (Roma? – Hamburg, 4 de juliol del 966) fou Papa de l'Església catòlica del 964 al 964.

Nou!!: Papa і Papa Benet V · Veure més »

Papa Celestí IV

Celestí IV (Milà, ? - Roma, 10 de novembre de 1241), de nom seglar Goffredo da Castiglione, fou papa de l'Església Catòlica durant 17 dies de l'any 1241, de manera que el seu pontificat és el tercer més breu de la història.

Nou!!: Papa і Papa Celestí IV · Veure més »

Papa Climent IV

Climent IV - de nom seglar Guy de Foulques i conegut com a Guy el Gras - (Sant Geli, ? - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou Papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Papa і Papa Climent IV · Veure més »

Papa Damas II

Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.

Nou!!: Papa і Papa Damas II · Veure més »

Papa Esteve

Esteve (hagués estat proclamat Esteve II) va ser un capellà romà que fou escollit Papa de Roma el 23 de març de 752 però que va morir tres dies després (26 de març) degut a un atac d'apoplexia.

Nou!!: Papa і Papa Esteve · Veure més »

Papa Esteve VI

Esteve VI (Roma, ? – 14 d'agost de 897) fou Papa de l'Església catòlica del 896 al 897.

Nou!!: Papa і Papa Esteve VI · Veure més »

Papa Esteve VIII

Esteve VIII (Roma, ? – † Roma, octubre de 942) va ser Papa de l'Església Catòlica del 939 al 942.

Nou!!: Papa і Papa Esteve VIII · Veure més »

Papa Eugeni III

Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.

Nou!!: Papa і Papa Eugeni III · Veure més »

Papa Francesc

Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Nou!!: Papa і Papa Francesc · Veure més »

Papa Gelasi I

Gelasi I (Àfrica romana ? - Roma, 21 de novembre de 496) fou escollit Papa l'1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor, Fèlix III.

Nou!!: Papa і Papa Gelasi I · Veure més »

Papa Gregori II

Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser Papa entre el 715 i el 731.

Nou!!: Papa і Papa Gregori II · Veure més »

Papa Innocenci II

Innocenci II (nom de bateig Gregorio Papareschi) (Roma, ? - † 24 de setembre de 1143) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1130 al 1143.

Nou!!: Papa і Papa Innocenci II · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.

Nou!!: Papa і Papa Innocenci III · Veure més »

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 – 882) fou Papa de l'Església catòlica des del 872 fins al 882.

Nou!!: Papa і Papa Joan VIII · Veure més »

Papa Joan X

Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser Papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.

Nou!!: Papa і Papa Joan X · Veure més »

Papa Joan XII

Octavià de Tusculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.

Nou!!: Papa і Papa Joan XII · Veure més »

Papa Juli II

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Nou!!: Papa і Papa Juli II · Veure més »

Papa Liberi

Liberi I va néixer a Roma i va esdevenir Papa el 17 de maig de 352.

Nou!!: Papa і Papa Liberi · Veure més »

Papa Lleó I

Sant Lleó I, el Magne (Toscana 400 - Roma 461) fou escollit Papa de l'Església Catòlica el 29 d'octubre de 440.

Nou!!: Papa і Papa Lleó I · Veure més »

Papa Lleó V

Lleó V (Ardea, ? – Roma, febrer de 904) va ser papa de l'Església Catòlica el 903.

Nou!!: Papa і Papa Lleó V · Veure més »

Papa Lleó VIII

Lleó VIII (Roma, ? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.

Nou!!: Papa і Papa Lleó VIII · Veure més »

Papa Lleó XI

Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.

Nou!!: Papa і Papa Lleó XI · Veure més »

Papa Marcel II

Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.

Nou!!: Papa і Papa Marcel II · Veure més »

Papa Marcel·lí

Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit Papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.

Nou!!: Papa і Papa Marcel·lí · Veure més »

Papa Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Nou!!: Papa і Papa Martí V · Veure més »

Papa Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese al ser escollit Papa.

Nou!!: Papa і Papa Pau III · Veure més »

Papa Pius V

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser Papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Papa Pius V · Veure més »

Papa Sergi III

Sergi III (Roma, ? - 14 d'abril de 911).

Nou!!: Papa і Papa Sergi III · Veure més »

Papa Silvestre I

Silvestre I va ser el trentra-tresè papa, entre el 314 i el 335.

Nou!!: Papa і Papa Silvestre I · Veure més »

Papa Sirici

Sirici I (Siricius) va néixer a Roma.

Nou!!: Papa і Papa Sirici · Veure més »

Papa Sisini

Sisini I (Síria, 650 - Roma, 4 de febrer de 708) va durar només tres setmanes com a Papa el 708, perquè ja en el seu nomenament estava malalt de gota.

Nou!!: Papa і Papa Sisini · Veure més »

Papa Teodor I

Teodor I (Jerusalem, ? - Roma, 649) fou papa de Roma, d'origen grec. Fou escollit papa el 24 de novembre de l'any 642. Al títol de «Pontífex» li va agregar el títol de «sobirà». Va realitzar una organització interna del clergat. Va morir a Roma el 14 de maig de l'any 649, presumiblement enverinat per ordre de l'emperador de Bizanci Constant II. L'Església Ortodoxa el venera com a sant i el considera màrtir.

Nou!!: Papa і Papa Teodor I · Veure més »

Papa Teodor II

Teodor II (Roma, ? – desembre del 897) fou Papa de l'Església catòlica el 897.

Nou!!: Papa і Papa Teodor II · Veure més »

Papa Urbà VII

Urbà VII (Roma, 4 d'agost del 1521 - † Roma, 27 de setembre del 1590. Papa de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Papa і Papa Urbà VII · Veure més »

Papa Urbà VIII

Maffeo Barberini (1568-1644) escollit papa el 1623, adoptant el nom d'Urbà VIII.

Nou!!: Papa і Papa Urbà VIII · Veure més »

Papa Zacaries

Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).

Nou!!: Papa і Papa Zacaries · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Papa і Papat d'Avinyó · Veure més »

Papereta electoral

Butlletes electorals de la República Argentina. Una papereta electoral o butlleta electoral (de l'italià bolleta), és aquell document amb el qual els electors emeten el seu vot en unes eleccions, normalment és un full de paper que s'usa en els comicis per a elegir representants.

Nou!!: Papa і Papereta electoral · Veure més »

Pare de l'Església

Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.

Nou!!: Papa і Pare de l'Església · Veure més »

Patriarca

Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'imperi romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.

Nou!!: Papa і Patriarca · Veure més »

Patriarca d'Antioquia

El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.

Nou!!: Papa і Patriarca d'Antioquia · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Papa і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Pau VI

El Papa Pau VI (llatí: Paulus VI; italià: Paolo VI), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini (26 de setembre de 1897 – 6 d'agost de 1978), va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.

Nou!!: Papa і Pau VI · Veure més »

Péssah

El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu:, // "passar per damunt", en jiddisch: פסח) és una festa jueva de set dies que comença el dia 15 del mes de Nissan.

Nou!!: Papa і Péssah · Veure més »

Perugino

Pietro di Cristoforo Vannucci dit Perugino (Città della Pieve, prop de Perusa, c. 1448 — Fontignano, febrer del 1523) va ser un pintor italià del Renaixement, adscrit a l'escola d'Umbria.

Nou!!: Papa і Perugino · Veure més »

Pipí d'Héristal

Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.

Nou!!: Papa і Pipí d'Héristal · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Papa і Pipí I el Breu · Veure més »

Pius III

Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.

Nou!!: Papa і Pius III · Veure més »

Pius IX

Pius IX (en llatí: Pius IX; en francès: Pie IX) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Maria Mastai-Ferretti al ser escollit Papa.

Nou!!: Papa і Pius IX · Veure més »

Pius VI

Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi al ser escollit Papa.

Nou!!: Papa і Pius VI · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i Papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Pius VII · Veure més »

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en francès: Pie XII, en italià: Pio XII) i de nom Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Nou!!: Papa і Pius XII · Veure més »

Plaça de Sant Pere

La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) es troba davant de la Basílica de Sant Pere a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Papa і Plaça de Sant Pere · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Papa і Plutarc de Queronea · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Papa і Polibi · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: Papa і Pontífex Màxim · Veure més »

Pontífex romà

El pontífex, etimològicament «constructor de ponts», a l'antiga Roma era una autoritat religiosa encarregada d'elaborar el calendari, els dies de festa, els dies propicis, les solemnitats, els dies de culte i els destinats a la justícia, i concedien la paraula en reunions i altres actes.

Nou!!: Papa і Pontífex romà · Veure més »

Pornocràcia

La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.

Nou!!: Papa і Pornocràcia · Veure més »

Primacia del bisbe de Roma

1.

Nou!!: Papa і Primacia del bisbe de Roma · Veure més »

Primer Concili de Nicea

1.

Nou!!: Papa і Primer Concili de Nicea · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada va ser una expedició militar promoguda pel Papa Urbà II per alliberar dels musulmans Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador bizantí Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Papa і Primera Croada · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Papa і Protestantisme · Veure més »

Purgatori

El Purgatori, segons la religió catòlica, és un estat transitori entre la Terra i el cel destinat a les ànimes que han pecat però que poden ser salvades.

Nou!!: Papa і Purgatori · Veure més »

Qüestió Romana

La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis durant el procés d'unificació italiana.

Nou!!: Papa і Qüestió Romana · Veure més »

Reforma gregoriana

Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.

Nou!!: Papa і Reforma gregoriana · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Papa і Reforma Protestant · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Papa і Regió de Tràcia · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Papa і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Papa і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Papa і Regne de França · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Papa і Regne Franc · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Papa і Roma · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Papa і Sacerdot · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Papa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Bonifaci

* Toponímia.

Nou!!: Papa і Sant Bonifaci · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Papa і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Pau apòstol

Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre el 7 i 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Papa і Sant Pau apòstol · Veure més »

Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com a Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Nou!!: Papa і Sant Pere · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Papa і Santa Seu · Veure més »

Santíssima Trinitat

La Santíssima Trinitat és Déu, d'acord amb els ensenyaments de les esglésies cristianes, a excepció d'alguns moviments unitaristes i restauracionistes.

Nou!!: Papa і Santíssima Trinitat · Veure més »

Sautor

El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.

Nou!!: Papa і Sautor · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Papa і Segle II · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Papa і Segle III · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Papa і Segle VI · Veure més »

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans habitualment usat en l'ablatiu sede vacante, en català mentre la seu és vacant) és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Nou!!: Papa і Seu vacant · Veure més »

Sic transit gloria mundi

Calavera amb flor i rellotge de sorra, en referència a la fugacitat dels afers mundans. Sic transit gloria mundi és una locució llatina que significa literalment "Així passa la glòria del món" i que s'utilitza per a posar de manifest el caràcter efímer dels èxits i dels triomfs.

Nou!!: Papa і Sic transit gloria mundi · Veure més »

Simonia

Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Nou!!: Papa і Simonia · Veure més »

Sotana

La sotana és un vestit emprat pels clergues catòlics, ortodoxos, anglicans, luterans, algunes de les Esglésies ortodoxes orientals, i ministres i oficis ordenats de les esglésies presbiteranes i reformades.

Nou!!: Papa і Sotana · Veure més »

Successió apostòlica

La successió apostòlica és una doctrina teològica cristiana en què els apòstols transmeten la seva autoritat als seus successors, els bisbes, a través de la imposició de les mans, en el context del sagrament de l'Orde Sacerdotal.

Nou!!: Papa і Successió apostòlica · Veure més »

Sufragi

''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.

Nou!!: Papa і Sufragi · Veure més »

Tertul·lià

'''Tertul·lià''' Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.

Nou!!: Papa і Tertul·lià · Veure més »

Tiara (barret)

Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.

Nou!!: Papa і Tiara (barret) · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de les Espanyes(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Papa і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Tribut

Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.

Nou!!: Papa і Tribut · Veure més »

Uden

Uden és un municipi de la província de Brabant Septentrional, al sud dels Països Baixos.

Nou!!: Papa і Uden · Veure més »

Umbraculum

'''''Umbraculum''''' en una basílica Lumbraculum (del llatí: umbra 'ombra'), conopeu (del llatí: conopeum), ombrellino (mot italià, 'para-sol'), gonfanó o pavelló papal és una peça històrica de la indumentària i insígnies papals, usada en principi per proveir d'ombra al Pontífex Romà.

Nou!!: Papa і Umbraculum · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Papa і Unificació italiana · Veure més »

Urbà II

Urbà II (Lagery, 1042–Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon, va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1088 i 1099.

Nou!!: Papa і Urbà II · Veure més »

Urbi et orbi

Urbi et orbi (A la ciutat i al món) és una benedicció papal dirigida a la ciutat de Roma i al món sencer.

Nou!!: Papa і Urbi et orbi · Veure més »

Víctor I

Sant Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199).

Nou!!: Papa і Víctor I · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Papa і Víctor Manuel II · Veure més »

Ventall

Ventall de tela i fusta Un ventall o vano (també anomenat palmito, al País Valencià, en la forma emprada pels artesans que el creen o palmiters), és un instrument que serveix per ventilar produint una agitació de l'aire.

Nou!!: Papa і Ventall · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Papa і Visigots · Veure més »

Vulgata

Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada a principis del segle IV i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).

Nou!!: Papa і Vulgata · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bisbe de Roma, Cap del Cristianisme, Papa De Roma, Papa de Roma, Papat, Papes, Patriarca de Roma, Romà Pontífex, Sa Santedat, Sant Pare, Sant pare, Summe Pontífex, Summe pontífex.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »