Taula de continguts
219 les relacions: Absolutisme, Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, Agustí Alcoberro i Pericay, Ajuntament, Ajuntament de Barcelona, Alejandro Lerroux García, Amnistia, Anarquisme, Antic Règim, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Villarroel i Peláez, Antonio Ibáñez Freire, Assemblea de Catalunya, Assemblea de Parlamentaris, Assemblea Nacional Catalana, Associació Catalanista La Falç, Òmnium Cultural, À Punt, Àlvar Valls i Oliva, Àngel Guimerà i Jorge, Baldomero Espartero, Baluard de Migdia, Bandera de Catalunya, Barcelona, Cambra dels Lords, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Casal Nacionalista Martinenc, Catalanisme, Catalunya, Catalunya i Avant, Catolicisme, Centralisme, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Codi Civil espanyol, Comissions Obreres, Confederació Nacional del Treball, Consell de Castella, Constitució Espanyola de 1812, Constitució Espanyola de 1837, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts de Cadis, Cuba, Dècada del 1980, Decrets de Nova Planta, ... Ampliar l'índex (169 més) »
- Catalanisme
- Dies nacionals
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Absolutisme
Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya
Hissada de la senyera durant l'acte institucional de 2013 Lliurament de la senyera per part de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, ciutat natal de Francesc Macià, a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2009 Lacte institucional de la Diada Nacional de Catalunya és un acte oficial organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya
Agustí Alcoberro i Pericay
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Agustí Alcoberro i Pericay
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Ajuntament
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Ajuntament de Barcelona
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Alejandro Lerroux García
Amnistia
miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Amnistia
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Anarquisme
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Antic Règim
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio Ibáñez Freire
Antonio Ibáñez Freire (Vitòria, País Basc 1913 - Madrid 2003) fou un militar espanyol que fou Ministre de l'Interior entre els anys 1979 i 1980.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Antonio Ibáñez Freire
Assemblea de Catalunya
Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Assemblea de Catalunya
Assemblea de Parlamentaris
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Assemblea de Parlamentaris
Assemblea Nacional Catalana
L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Assemblea Nacional Catalana
Associació Catalanista La Falç
Associació Catalanista La Falç fou una entitat catalanista fundada el juliol del 1898 i dirigida per Daniel Roig i Pruna, Miquel Balmas, J. Juan Martínez i Alfons Maseras i Galtés.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Associació Catalanista La Falç
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Òmnium Cultural
À Punt
À Punt és la marca del principal canal de televisió de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), en substitució de Canal Nou, de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).
Veure Diada Nacional de Catalunya і À Punt
Àlvar Valls i Oliva
Àlvar Valls i Oliva (Barcelona, 1947) és un poeta, escriptor, traductor, periodista, corrector, professor i activista polític català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Àlvar Valls i Oliva
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Àngel Guimerà i Jorge
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Baldomero Espartero
Baluard de Migdia
El baluard de Migdia és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Baluard de Migdia
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Bandera de Catalunya
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Barcelona
Cambra dels Lords
La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Cambra dels Lords
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Carlisme
Casal Nacionalista Martinenc
Casal Nacionalista Martinenc i Joventut Nacionalista els Néts dels Almogàvers fou un casal catalanista fundat el 1913 per Ramon Duran i Albesa, català emigrat a l'Argentina, i Miquel Guinart i Castellà, amb altres joves nacionalistes del barri del Clot de Barcelona.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Casal Nacionalista Martinenc
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Catalanisme
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Catalunya
Catalunya i Avant
Associació Democràtica Catalanista Catalunya i Avant fou creada el gener de 1899 per Lluís Marsans i Sola, que també pertanyia a l'Associació Popular Regionalista, amb la intenció de traduir políticament l'intent d'enquadrar els sectors obrers en la línia del catalanisme radical, com ja es feia en la Cooperativa Obrera Catalana.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Catalunya i Avant
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Catolicisme
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Centralisme
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
Codi Civil espanyol
Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888 El Codi Civil espanyol, és el cos legal que regula les matèries jurídiques civils substantives a Espanya, a excepció de les normatives de territoris amb dret civil propi, que no hi estan incloses.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Codi Civil espanyol
Comissions Obreres
Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Comissions Obreres
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Confederació Nacional del Treball
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Consell de Castella
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Constitució Espanyola de 1812
Constitució Espanyola de 1837
Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Constitució Espanyola de 1837
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Constitucions catalanes
Construcció de l'estat liberal a Espanya
Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Construcció de l'estat liberal a Espanya
Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya
Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (CCFPC) fou una agrupació política creada en la clandestinitat que fa pública la seva declaració programàtica el desembre de 1969.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Corona de Castella i Lleó
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Corts de Cadis
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Cuba
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Dècada del 1980
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Decrets de Nova Planta
Diada Nacional de Catalunya de 1978
L'11 de setembre de 1978, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, els partits legalitzats pel govern de la UCD i d'altres col·laboradors de la Transició espanyola van convocar a la ciutat de Barcelona una manifestació al passeig de Gràcia amb ronda de Sant Pere iniciada a les 8 del vespre sota el lema "Volem l'Estatut".
Veure Diada Nacional de Catalunya і Diada Nacional de Catalunya de 1978
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Dinastia dels Habsburg
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Diputació del General de Catalunya
Dreta
La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Dreta
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Drets històrics
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Eixample de Barcelona
Elegia
L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Elegia
Els segadors
Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Els segadors
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Estelada
La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Estelada
Estella
Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Estella
Exposició universal
Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Exposició universal
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Felip V d'Espanya
Festa nacional
La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Festa nacional
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Fets del sis d'octubre
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Filipines
Foment Catalanista
Foment Catalanista fou una associació fundada el març de 1891 per Sebastià Farnés i Badó, Narcís Verdaguer i altres personalitats amb l'objectiu essencial de fer arribar el catalanisme als obrers barcelonins.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Foment Catalanista
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Fortalesa de la Ciutadella
Fossar de les Moreres
Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Fossar de les Moreres
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Franquisme
Front Nacional de Catalunya
El Front Nacional de Catalunya (FNC) fou una organització política catalana independentista i progressista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Front Nacional de Catalunya
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Generalitat de Catalunya
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Governador civil
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels Malcontents
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Guerra dels Malcontents
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Heribert Barrera i Costa
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Diada Nacional de Catalunya і James Fitz-James Stuart
Jaume Collell i Bancells
Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Jaume Collell i Bancells
Joan Ballester i Canals
Joan Ballester i Canals (Barcelona, 10 de febrer de 1913 - 27 de juliol de 1980) fou un editor i activista cultural català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Joan Ballester i Canals
Joan Colomines i Puig
Joan Colomines i Puig (Barcelona, 2 de desembre de 1922 — 22 de febrer de 2011) fou un escriptor, metge i polític català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Joan Colomines i Puig
Joan Cornudella i Barberà
Joan Cornudella i Barberà (les Borges Blanques, Garrigues, 3 de novembre de 1904 - Barcelona, 26 de març de 1985) fou un polític nacionalista que va exercir de secretari general d'Estat Català, també va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya, els primers anys després de la transició va formar part del Pacte Democràtic per Catalunya abans d'acabar la seva vida política a la formació del PSC com a diputat al Parlament de Catalunya durant dues legislatures.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Joan Cornudella i Barberà
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Joan Prim i Prats
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Joan Reventós i Carner
Jordi Carbonell i de Ballester
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016) fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Jordi Carbonell i de Ballester
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Josep Benet i Morell
Josep Corbella
* Josep Corbella (periodista), (Barcelona, 1966) periodista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Josep Corbella
Josep Maria Folch i Torres
Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 - 15 de desembre de 1950), fou un novel·lista, narrador i autor teatral.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Josep Maria Folch i Torres
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Josep Moragues i Mas
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Josep Torras i Bages
L'Avenç
L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.
Veure Diada Nacional de Catalunya і L'Avenç
La Diada del Sí
La Diada del Sí va ser una concentració que es va dur a terme entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona durant l'Onze de setembre de 2017 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і La Diada del Sí
La Reixa
La Reixa fou la primera organització armada que va aparèixer a Catalunya a principis del, constituint-se com a associació catalanista el 24 d'octubre de 1901.
Veure Diada Nacional de Catalunya і La Reixa
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Llei de Contractes de Conreu
Llei de Jurisdiccions
La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Llei de Jurisdiccions
Llibertats civils
Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Llibertats civils
Lliga Catalana (partit)
La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lliga Catalana (partit)
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lliga de Catalunya
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat és una agrupació confessional catòlica fundada el 1899 a Barcelona pel bisbe Josep Torras i Bages, que pretenia esdevenir la secció de propaganda religiosa de la Unió Catalanista, tot aplegant gent provinent de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, de la congregació mariana dels jesuïtes i del Cercle Artístic de Sant Lluc.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lliga Regionalista
Lluís Marsans i Solà
Lluís Marsans i Solà (Igualada, 1867 - Barcelona, 1955) fou un polític català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lluís Marsans i Solà
Lo Regionalista
Lo Regionalista és una revista que va néixer a Barcelona el 15 d'octubre de 1895 de mans de l'Associació Popular Regionalista, fundada el mateix 1895 per Ramon Folch i Capdevila, Josep Mallofré, Antoni Soyos, Francesc Curet i Bonaventura Rivera.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lo Regionalista
Lo Renaixement
L'Associació Catalanista Lo Renaixement fou fundada l'abril del 1900 per Pau Bastida (president) i Jaume Aymà i Ayala, com a organització catalanista dins d'Unió Catalanista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lo Renaixement
Lo Sometent
L'Associació Democràtica Catalanista Lo Sometent fou una associació catalanista creada el maig del 1899 i inaugurada l'1 de juliol del mateix any per Lluís Riera com a president i com a secretari Jaume Arqué, animador d'escoles nocturnes catalanes per a obrers.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lo Sometent
Lo Tràngul
L'Associació Democràtica Catalanista Lo Tràngul fou creada el gener del 1900 i constituïda formalment a finals del 1901, una de les primeres associacions explícitament autonomista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Lo Tràngul
Los Montanyenchs
L'Agrupació Catalanista Los Montanyenchs fou creada el 15 de juny del 1898 per excursionistes esdevinguts activistes nacionalistes.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Los Montanyenchs
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Manifestació per l'Estatut de 1977
La manifestació per l'Estatut de 1977 va ser una marxa a favor del catalanisme i l'autonomia de Catalunya que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya d'aquell any.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Manifestació per l'Estatut de 1977
Manuel Folguera i Duran
Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951) fou un polític català, enginyer de professió, i pare de Joaquim Folguera i Poal.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Manuel Folguera i Duran
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Marroc
Mateu Bruguera i Lladó
carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Mateu Bruguera i Lladó
Memòria històrica
Tomba de Napoleó, a els Invàlids, París. Memòria històrica és un concepte ideològic i historiogràfic de desenvolupament relativament recent, que pot atribuir-se en la seva formulació més comuna a Pierre Nora, i que ve a designar l'esforç conscient dels grups humans per trobar amb el seu passat, sigui real o imaginat, valorant-ho i tractant-lo amb especial respecte.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Memòria històrica
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Monarquia Absoluta Borbònica
Monument a Rafael Casanova
El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Monument a Rafael Casanova
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Museu d'Història de Catalunya
Nació espanyola
Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Nació espanyola
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Navarra
Ofensiva de Catalunya
Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Ofensiva de Catalunya
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Osona
Pa de Sant Jordi
El pa de Sant Jordi és un pa de festes molt típic a Barcelona que té forma de pa de pagès i la particularitat d'estar enriquit, a bandes alternades, amb formatge (que sol ser formatge de Maó) i amb sobrassada, de manera que en tallar les llesques, aquestes queden amb el dibuix de les quatres barres catalanes.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Pa de Sant Jordi
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Diada Nacional de Catalunya і País Basc
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Parlament de Catalunya
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Partit Republicà Radical
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Pau Piferrer i Fàbregas
Plebiscit
El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Plebiscit
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Primera Guerra Carlina
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Rafael Casanova i Comes
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Rafael Tristany i Parera
Règim foral
Règim foral és el nom usat en Espanya, genèricament per al conjunt de les institucions pròpies de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics bascos d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Règim foral
Regència d'Urgell
La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Regència d'Urgell
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya
Representació de Greuges
La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Representació de Greuges
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Republicanisme
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Reus
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Revolució de 1868
Robert Surroca i Tallaferro
Robert Surroca i Tallaferro (Barcelona, 1934) és un escriptor i activista polític independentista català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Robert Surroca i Tallaferro
Rossend Nobas i Ballbé
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Rossend Nobas i Ballbé
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Sabadell
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Sant Boi de Llobregat
Sant Just i Sant Pastor de Son
Sant Just i Sant Pastor de Son és una església romànica amb importants modificacions barroques del poble de Son, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà). El 1998 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. El temple fou construït entre els segles i, i apareix citada per primer cop l'any 1076 en una acta de donació dels alous de Son a Santa Maria de la Seu.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Sant Just i Sant Pastor de Son
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Santa Maria del Mar
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Sàpiens
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Segona guerra carlina
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Diada Nacional de Catalunya і Segona República Espanyola
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714)
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Socialisme
Societat civil (sociologia)
La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures de l'estat i de les empreses.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Societat civil (sociologia)
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Tarragona
Televisió Espanyola
Televisió Espanyola (TVE; en castellà Televisión Española) és l'empresa estatal pública d'Espanya, i pertany a Radiotelevisión Española.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Televisió Espanyola
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Tercera Guerra Carlina
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Transició democràtica espanyola
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Tres Comuns de Catalunya
Tribunal Constitucional d'Espanya
El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Tribunal Constitucional d'Espanya
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Unió Catalanista
Vaga de La Canadenca
La Vaga de La Canadenca fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Vaga de La Canadenca
Vaga general espanyola de 1917
La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris) i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Vaga general espanyola de 1917
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Víctor Balaguer i Cirera
Via Catalana
Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Via Catalana
Via Catalana 2014
La Via Catalana 2014, o V, va ésser una concentració multitudinària que va omplir l'Avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona amb l'objectiu de reivindicar el referèndum sobre la independència de Catalunya i la independència de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Via Catalana 2014
Via Lliure
La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Via Lliure
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Vic
Vigatanisme
Vigatanisme és un corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del i començament del.
Veure Diada Nacional de Catalunya і Vigatanisme
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1 de maig
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 11 de febrer
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 11 de setembre
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 12 d'octubre
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 14 de juliol
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 15 d'octubre
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 15 de setembre
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1714
1760
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1760
1833
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1833
1863
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1863
1871
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1871
1874
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1874
1886
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1886
1888
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1888
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1889
1891
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1891
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1894
1896
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1896
1900
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1901
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1905
1912
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1912
1913
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1913
1916
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1916
1917
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1917
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1920
1923
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1923
1931
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1938
1940
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1940
1946
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1946
1947
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1947
1964
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1964
1971
;Països Catalans.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1971
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1973
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1976
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1977
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 1980
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 2 de maig
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 2000
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 2006
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Diada Nacional de Catalunya і 29 de setembre
Vegeu també
Catalanisme
- Òmnium Cultural
- Acció Catalana
- Assemblea Constituent del Separatisme Català
- Atemptat del bar Iruña
- Bandera Negra
- Bloc Català
- Cant de la Senyera
- Catalanisme
- Comitè Nacional Català
- Diada Nacional de Catalunya
- Exèrcit Popular Català
- Fets de Prats de Molló
- Generalitat republicana
- I am a Catalan
- Iniciativa per Catalunya Verds
- Institut Nova Història
- Intersindical-CSC
- Joventut Nacionalista de Catalunya
- La nacionalitat catalana
- Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
- Memorial de greuges
- Nosaltres Sols!
- Països Catalans
- Pi de les Tres Branques
- Símbols nacionals de Catalunya
- Sardana
Dies nacionals
- Ólavsøka
- Dia Nacional de Kenya
- Dia de Sant Andreu
- Dia de la Fundació Nacional
- Dia del Canadà
- Dia nacional de Romania
- Diada Nacional de Catalunya
- Diada Nacional de Gibraltar
- Diada Nacional de Mònaco
- Diada Nacional del País Valencià
- Diada de Sant Patrici
- Diada de les Illes Balears
- Festa nacional
- Festa nacional Suïssa
- Festa nacional francesa
- Gaecheonjeol
- Koningsdag
També conegut com Dia de Catalunya, Diada de Catalunya.
, Diada Nacional de Catalunya de 1978, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Dreta, Drets històrics, Eixample de Barcelona, Elegia, Els segadors, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estelada, Estella, Exposició universal, Felip V d'Espanya, Festa nacional, Fets del sis d'octubre, Filipines, Foment Catalanista, Fortalesa de la Ciutadella, Fossar de les Moreres, Franquisme, Front Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Governador civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Malcontents, Heribert Barrera i Costa, James Fitz-James Stuart, Jaume Collell i Bancells, Joan Ballester i Canals, Joan Colomines i Puig, Joan Cornudella i Barberà, Joan Prim i Prats, Joan Reventós i Carner, Jordi Carbonell i de Ballester, Josep Benet i Morell, Josep Corbella, Josep Maria Folch i Torres, Josep Moragues i Mas, Josep Torras i Bages, L'Avenç, La Diada del Sí, La Reixa, Llei de Contractes de Conreu, Llei de Jurisdiccions, Llibertats civils, Lliga Catalana (partit), Lliga de Catalunya, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Lliga Regionalista, Lluís Marsans i Solà, Lo Regionalista, Lo Renaixement, Lo Sometent, Lo Tràngul, Los Montanyenchs, Mancomunitat de Catalunya, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim», Manifestació per l'Estatut de 1977, Manuel Folguera i Duran, Marroc, Mateu Bruguera i Lladó, Memòria històrica, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Monarquia Absoluta Borbònica, Monument a Rafael Casanova, Museu d'Història de Catalunya, Nació espanyola, Navarra, Ofensiva de Catalunya, Osona, Pa de Sant Jordi, País Basc, Parlament de Catalunya, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pau Piferrer i Fàbregas, Plebiscit, Primera Guerra Carlina, Rafael Casanova i Comes, Rafael Tristany i Parera, Règim foral, Regència d'Urgell, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Representació de Greuges, Republicanisme, Reus, Revolució de 1868, Robert Surroca i Tallaferro, Rossend Nobas i Ballbé, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Just i Sant Pastor de Son, Santa Maria del Mar, Sàpiens, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Setge de Barcelona (1713-1714), Socialisme, Societat civil (sociologia), Tarragona, Televisió Espanyola, Tercera Guerra Carlina, Transició democràtica espanyola, Tres Comuns de Catalunya, Tribunal Constitucional d'Espanya, Unió Catalanista, Vaga de La Canadenca, Vaga general espanyola de 1917, Valentí Almirall i Llozer, Víctor Balaguer i Cirera, Via Catalana, Via Catalana 2014, Via Lliure, Vic, Vigatanisme, 1 de maig, 11 de febrer, 11 de setembre, 12 d'octubre, 14 de juliol, 15 d'octubre, 15 de setembre, 1714, 1760, 1833, 1863, 1871, 1874, 1886, 1888, 1889, 1891, 1894, 1896, 1900, 1901, 1905, 1912, 1913, 1916, 1917, 1920, 1923, 1931, 1932, 1934, 1936, 1937, 1938, 1940, 1946, 1947, 1964, 1971, 1973, 1976, 1977, 1979, 1980, 2 de maig, 2000, 2006, 29 de setembre.