Taula de continguts
118 les relacions: Acòlit, Acclamatio, Acord religiós elisabetià, Advent, Agnus Dei, Al·leluia, Alemany, Alfons Maria de Liguori, Altitud, Amén, Anamnesi, Anglès, Anglicanisme, Antífona, Antic Testament, Any litúrgic, Apocalipsi, Baptisme, Bíblia, Benet XV, Benet XVI, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Bisbe, Catecisme de l'Església Catòlica, Colors litúrgics, Comunió completa, Concili de Trento, Concili Vaticà II, Confessió (religió), Confessió d'Augsburg, Confirmació, Confiteor, Credo, Credo de Nicea, Credo dels Apòstols, Creu cristiana, Creu processional, Crist, Cristianisme oriental, Déu Pare, Deuterocanònic, Diaca, Dijous Sant, Dissabte Sant, Diumenge de Rams, Divendres Sant, Dominus vobiscum, Doxologia, Encarnació, Encenser, ... Ampliar l'índex (68 més) »
- Cristianisme occidental
- Sagraments
Acòlit
Lacòlit (del grec ἀκόλουθος / akolouthos, "servidor" o "acompanyant") és un ministeri enfocat al servei a l'altar a les esglésies catòlica i anglicana.
Veure Missa і Acòlit
Acclamatio
Acclamatio és el nom de l'aclamació pública que feien els romans quan volien aprovar o desaprovar un fet, principalment als funerals, als casaments, als teatres o als triomfs, durant l'Imperi Romà.
Veure Missa і Acclamatio
Acord religiós elisabetià
L‘Acord religiós elisabetià (Elizabethan Religious Settlement en anglès) va ser la resposta d'Elisabet I a les divisions religioses creades sota els regnats d'Enric VIII, Eduard VI i Maria I. Aquesta resposta, descrita com «La revolució de 1559», va ser establerta en dos actes del Parlament d'Anglaterra: l‘Acte de Supremacia de 1559 va restablir la independència de l'Església d'Anglaterra de Roma, amb el parlament conferint a l'Elizabet el títol de Governadora suprema de l'Església d'Anglaterra, mentre que lActe d'Uniformitat de 1559 va perfilar la forma que l'església anglesa va prendre, incloent-hi establir el Llibre d'oració comú.
Veure Missa і Acord religiós elisabetià
Advent
251x251px Creta estil Advent laberint fet amb 2500 espelmes enceses al Centre de Meditació Cristiana i Espiritualitat de la diòcesi de Limburg a l'Església Santa Creu a Frankfurt del Main-Bornheim LAdvent (en llatí: adventus Redemptoris, 'vinguda del Redemptor') és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús.
Veure Missa і Advent
Agnus Dei
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua.
Veure Missa і Agnus Dei
Al·leluia
La paraula al·leluia (de l'hebreu הַלְּלוּיָה, hallelu yah, 'lloeu Déu') és una de les paraules més antigues de la fe monoteista i és utilitzada en la tradició judeocristiana en demostració de goig o per a donar gràcies a Déu per alguna cosa.
Veure Missa і Al·leluia
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Missa і Alemany
Alfons Maria de Liguori
Alfons Maria de Liguori (Marianella, Nàpols, 27 de setembre de 1696 - Nocera de' Pagani, 1 d'agost de 1787) fou un teòleg i missioner italià, fundador de la Congregació del Santíssim Redemptor en 1732.
Veure Missa і Alfons Maria de Liguori
Altitud
Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.
Veure Missa і Altitud
Amén
''Adoració davant el tron de Déu'', miniatura de l'''Apocalipsi de Bamberg'', obra encarregada per Otó III del Sacre Imperi (any 1000). La imatge fa referència al passatge de l'''Apocalipsi'': ''Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, dient: Amén! Al·leluia! (Ap.
Veure Missa і Amén
Anamnesi
* Anamnesi (filosofia).
Veure Missa і Anamnesi
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Missa і Anglès
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Veure Missa і Anglicanisme
Antífona
Pàgina de l'antifonari de León, que conté antífones de la litúrgia mossàrab en notació neumàtica també mossàrab Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir «que respon a◄5) és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne.
Veure Missa і Antífona
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Veure Missa і Antic Testament
Any litúrgic
L'església catòlica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any.
Veure Missa і Any litúrgic
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Veure Missa і Apocalipsi
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Missa і Baptisme
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Missa і Bíblia
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Veure Missa і Benet XV
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Missa і Benet XVI
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.
Veure Missa і Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Missa і Bisbe
Catecisme de l'Església Catòlica
isbn.
Veure Missa і Catecisme de l'Església Catòlica
Colors litúrgics
Estoles de diversos colors Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la roba litúrgica i el parament emprat a la litúrgia cristiana.
Veure Missa і Colors litúrgics
Comunió completa
Comunió plena o Comunió completa és un terme de l'eclesiologia cristiana per descriure la relació de la comunió de les doctrines essencials entre una comunitat cristiana i les altres o entre una comunitat i els individus.
Veure Missa і Comunió completa
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Missa і Concili de Trento
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure Missa і Concili Vaticà II
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Veure Missa і Confessió (religió)
Confessió d'Augsburg
miniatura Les Confessions d'Augsburg, van ser la primera exposició oficial dels principis del protestantisme que serà anomenat posteriorment luteranisme.
Veure Missa і Confessió d'Augsburg
Confirmació
''Confirmationis Sacramentum'', de Pietro Longhi. La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.
Veure Missa і Confirmació
Confiteor
El Confiteor és una de les pregàries en llatí que es pot dir durant lActe de Confessió dels Pecats o Acte Penitencial davant Déu a l'inici de la missa del Ritu Romà de l'Església Catòlica.
Veure Missa і Confiteor
Credo
El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.
Veure Missa і Credo
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Veure Missa і Credo de Nicea
Credo dels Apòstols
XIII tradueix els "dotze articles de fe proposats pels dotze apòstols". El Credo dels Apòstols - Symbolum Apostolorum o Symbolum Apostolicum - de vegades anomenat Símbol dels Apòstols, és una declaració de principis de les creences cristianes, un credo o símbol.
Veure Missa і Credo dels Apòstols
Creu cristiana
Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.
Veure Missa і Creu cristiana
Creu processional
XIV, una de les més notables creus processionals conservades a Catalunya Una creu processional és un tipus de creu cristiana que es fa servir per encapçalar les processons religioses i altres rituals de l'església catòlica.
Veure Missa і Creu processional
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Missa і Crist
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Veure Missa і Cristianisme oriental
Déu Pare
Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.
Veure Missa і Déu Pare
Deuterocanònic
Torà a una Sinagoga.Els Llibres Deuterocanònics són set llibres de l'Antic Testament que foren afegits a la Tanakh en la seva versió grega (Cànon d'Alexandria) per un grup de mestres jueus (Bíblia dels Setanta), encara que no formaven part del cànon original.
Veure Missa і Deuterocanònic
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Missa і Diaca
Dijous Sant
Reus, imatge de la Processó del Silenci En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa.
Veure Missa і Dijous Sant
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Veure Missa і Dissabte Sant
Diumenge de Rams
Palmons a la processó de Diumenge de Rams de la Confraria de l'Entrada de Saragossa, abril del 2007. En el cristianisme el Dia de Rams o Diumenge de Rams (ant. rampalm) recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva.
Veure Missa і Diumenge de Rams
Divendres Sant
Imatge del Sant Crist En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.
Veure Missa і Divendres Sant
Dominus vobiscum
Notes del cant gregorià solemne ''Dominus vobiscum'' del ''Liber Usualis'' Dominus vobiscum (en llatí «que el senyor sigui amb vosaltres») és una antiga salutació i benedicció usada tradicionalment a la missa catòlica romana i altres litúrgies, així com en litúrgies d'altres denominacions cristianes occidentals.
Veure Missa і Dominus vobiscum
Doxologia
En el cristianisme, la doxologia (del grec δόξα, "fama" o "opinió", i λόγος, "paraula" o "coneixement") és la lloança a Déu.
Veure Missa і Doxologia
Encarnació
Lencarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.
Veure Missa і Encarnació
Encenser
Encenser al tresor romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya Els encensers o turíbuls són recipients per a cremar encens que es fa servir en determinades celebracions religioses.
Veure Missa і Encenser
Epístoles Paulines
''Sant Pau escrivint les seves epístoles'', pintura del caravagisme francès (s. XVI) Les epístoles paulines, o cartes de sant Pau, són el cos epistolar format per les tretze cartes tradicionalment atribuïdes a l'apòstol Pau de Tars.
Veure Missa і Epístoles Paulines
Església Catòlica Antiga
Parròquia de l'Església Catòlica Antiga a Gablonz an der Neiße, (actualment Txèquia). Església Catòlica Antiga, en anglès:Old Catholic Church, també coneguts informalment com a Catòlics vells o veterocatòlics, es fa servir per designar un gran nombre d'esglésies cristianes que es va originar per separació de l'Església Catòlica Romana per estar en desacord amb certes doctrines d'aquesta i especialment per la infal·libilitat del papa establerta per votació en el Concili Vaticà I l'any 1870.
Veure Missa і Església Catòlica Antiga
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Missa і Església Catòlica Romana
Església d'Anglaterra
L'Església d'Anglaterra és l'església principal cristiana a Anglaterra.
Veure Missa і Església d'Anglaterra
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Veure Missa і Esglésies Catòliques Orientals
Esperit Sant
En el judaisme, l'Esperit Sant és la força divina, la qualitat i la influència de Déu sobre l'Univers o sobre les seves criatures.
Veure Missa і Esperit Sant
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Veure Missa і Esperit Sant en el cristianisme
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Missa і Eucaristia
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Missa і Evangeli
Evangeliari
Un evangeliari és un llibre que arreplega els textos de les lectures evangèliques relatives a cadascun dels dies de l'any amatents segons l'ordre litúrgic.
Veure Missa і Evangeliari
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Missa і Fets dels Apòstols
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Veure Missa і Finès
Gòlgota
Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.
Veure Missa і Gòlgota
Gloria in excelsis Deo
Gloria in Excelsis Deo (expressió llatina que significa "Glòria a Déu a dalt de tot" o "Glòria a Déu a dalt del cel") és un himne emprat per l'Església Catòlica per a enaltir la Santíssima Trinitat.
Veure Missa і Gloria in excelsis Deo
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Missa і Grec
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Missa і Jesús de Natzaret
Kyrie eleison
Kyrie és el cas vocatiu del substantiu grec κύριος (kyrios: 'senyor') i significa «Oh, Senyor!».
Veure Missa і Kyrie eleison
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Veure Missa і Laïcat
Latria
Adoració eucarística, que en el catolicisme forma part del culte de latria. Latria (del llatí latria i del grec λατρεια) significa adoració o culte.
Veure Missa і Latria
Litúrgia de les hores
Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.
Veure Missa і Litúrgia de les hores
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Missa і Llatí
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Veure Missa і Llatí clàssic
Llengües escandinaves
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.
Veure Missa і Llengües escandinaves
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Veure Missa і Llibre dels Salms
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Missa і Luteranisme
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Missa і Maria, mare de Jesús
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Missa і Martí Luter
Matrimoni canònic
L'Església catòlica, apostòlica i romana considera que el matrimoni canònic és un sagrament pel qual una parella batejada, es comprometen a estimar-se, ajudar-se mútuament i viure junts, mentre visquin, amb la finalitat de procrear i educar la descendència.
Veure Missa і Matrimoni canònic
Missa (música)
La missa és una composició i un gènere de la música vocal religiosa el text de la qual són les diferents parts de l'ordinari de la missa, és a dir.
Veure Missa і Missa (música)
Missa negra
La missa negra és un acte que suposadament se celebra durant l'aquelarre, com a paròdia sacrílega de la missa catòlica.
Veure Missa і Missa negra
Missa tridentina
Consagració del Calze a la missa tradicional. L'altar disposat per oficiar la missa segons la forma extraordinària, mirant a orient. La missa tridentina és el ritual de la missa del ritu romà de l'Església Catòlica, com s'hi descriu les edicions successives del missal romà que van ser promulgades des 1570 a 1962.
Veure Missa і Missa tridentina
Missal Romà
Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.
Veure Missa і Missal Romà
Motu proprio
Motu Proprio Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.
Veure Missa і Motu proprio
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure Missa і Nou Testament
Ofertori
Moment de l'ofertori. Lofertori és el moment de la Missa en la qual es presenten a Déu les espècies -el pa i el vi- que es van a oferir a manera de sacrifici en l'Eucaristia.
Veure Missa і Ofertori
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Veure Missa і Orde sacerdotal
Ordinari de la missa
L'Ordinari també porta el nom "Kyriale" pel seu primer cant. L'ordinari de la missa (llatí: ordo missae) és el conjunt d'oracions i parts invariables de la missa del ritu romà.
Veure Missa і Ordinari de la missa
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Missa і Papa
Parenostre
El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.
Veure Missa і Parenostre
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Missa і Pasqua de Resurrecció
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Veure Missa і Pau VI
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Veure Missa і Pius X
Prefaci
Un prefaci és una introducció redactada pel mateix autor del llibre (a diferència del pròleg, a càrrec d'altri, tot i que a vegades pot confondre's terminològicament).
Veure Missa і Prefaci
Pregària
''Mans en oració'', d'Albrecht Dürer. La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions.
Veure Missa і Pregària
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Missa і Pregària cristiana
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Veure Missa і Prevere
Propiciació
La propiciació és l'acte d'apaivagar o fer que una deïtat estigui ben disposada, incorrent així en el favor diví o evitant el càstig diví.
Veure Missa і Propiciació
Quaresma
La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.
Veure Missa і Quaresma
Rèquiem
Íncipit del cant gregorià ''introit'' per a la missa de Rèquiem, del ''Liber Usualis'' Un rèquiem o missa de difunts, més formalment Missa pro defunctis o Missa defunctorum en llatí, és la missa utilitzada per l'Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals i també en els serveis litúrgics de recordatori d'algun difunt.
Veure Missa і Rèquiem
Redempció (teologia)
La redempció és un concepte essencial en moltes religions, com ara el judaisme, el cristianisme i l'islam.
Veure Missa і Redempció (teologia)
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Missa і Ritu romà
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Missa і Sacerdot
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Veure Missa і Sagrament
Sagrari
SagrariEn la religió catòlica el sagrari o tabernacle és el lloc de l'església on es guarda l'eucaristia o Santíssim Sagrament, constituint l'anomenada "reserva eucarística".
Veure Missa і Sagrari
Salm
Un salm (o psalm) era una poesia destinada a ser cantada.
Veure Missa і Salm
Salutació
Antiga salutació maori La salutació o un salut és un gest o una expressió verbal (paraules) usada per a expressar afecte o respecte, generalment quan dues persones es veuen o se separen, o també per a fer notar que es tracta d'una trobada pacífica, o com a desig de salut o bon auguri.
Veure Missa і Salutació
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Veure Missa і Salvació en el cristianisme
Sanctus
El Sanctus és un himne d'aclamacio que forma part de l'ordinari de la missa catòlica, tot tancant-ne el prefaci.
Veure Missa і Sanctus
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Missa і Sant
Santa Cena
La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.
Veure Missa і Santa Cena
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Missa і Santa Seu
Símbol d'Atanasi
El Símbol d'Atanasi o Símbol Quicumque és una professió de fe que durant tota l'edat mitjana s'ha atribuït al bisbe Sant Atanasi d'Alexandria.
Veure Missa і Símbol d'Atanasi
Senyal de la creu
Persones fent el senyal de la creu El senyal de la creu és un gest ritual sacramental utilitzat per catòlics i altres cristians amb diversos propòsits: Com a inici i tancament de les seves oracions i actes religiosos, fórmula d'invocació de la divinitat, salutació a imatges i llocs considerats sants, senyal de benedicció sobre persones o coses i per conjurar de la hipotètica presència del mal en una situació, idea o lloc.
Veure Missa і Senyal de la creu
Sermó
El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.
Veure Missa і Sermó
Tots Sants
Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Veure Missa і Tots Sants
Transsubstanciació
La transsubstanciació és un concepte de la teologia catòlica que afirma que les espècies de l'eucaristia, el pa i el vi, prenen la substància del cos i la sang de Crist, respectivament.
Veure Missa і Transsubstanciació
Tríduum Pasqual
El Tridu o Tríduum Pasqual és el període comprès des de la tarda del Dijous Sant, fins a la matinada del Diumenge de Pasqua, on els cristians celebren els tres grans misteris de la redempció: la passió, la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret.
Veure Missa і Tríduum Pasqual
Unció dels malalts
Unció dels malalts a l'illa de Flores (Indonèsia); 1930 La unció dels malalts, a la religió catòlica, és el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unció amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut.
Veure Missa і Unció dels malalts
Vegeu també
Cristianisme occidental
- Agnus Dei
- Arquebisbat de Cartago
- Assumpció de Maria
- Carnaval
- Corpus Christi
- Cristianisme occidental
- Donació de Sutri
- Escolàstica
- Filioque
- Humanisme cristià
- Immaculada Concepció
- Llatí eclesiàstic
- Pecat original
- Ritu romà
- Símbol d'Atanasi
- Sacre Imperi Romanogermànic
- Tomisme
- Vulgata
Sagraments
- Baptisme
- Confessió (religió)
- Confirmació
- Cos místic de Jesucrist
- Eucaristia
- Orde sacerdotal
- Sagrament
- Santa Cena
També conegut com Misses.