Comunicació

508 les relacions: Absis, Acanthus (gènere), Acer inoxidable, Agapit Vallmitjana i Barbany, Agrimonia, Agustí Duran i Sanpere, Agustí Pujol, Ajuntament de Barcelona, Alabastre (mineral), Alemanya, Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Almodis, Altar, Andreu apòstol, Andreu Escuder, Andreu Sala, Anemone, Antic Testament, Antoni Abat, Antoni Canet, Antoni Claperós, Antoni de Pàdua, Antoni Viladomat i Manalt, Anunciació, Arc (arquitectura), Arc apuntat, Arc de mig punt, Arcàngel Gabriel, Arecàcies, Arnau Bargués, Arnau Bassa, Arnau de Gurb, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Narbona, Arquitecte, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura gòtica, Arquivolta, Art gòtic, Art públic de Barcelona, Art romànic, Arxiu Capitular de Barcelona, Assumpció de Maria, August Font i Carreras, Àgata de Catània, Àustria, Balustre, Barroc, Bartolomé Barba Hernández, ..., Bartolomé Bermejo, Bartolomé Ordóñez, Bartomeu apòstol, Bartomeu Gual, Basílica, Basílica menor, Batalla de Lepant (1571), Bé cultural d'interès nacional, Benet de Núrsia, Berenguer de Palou II, Bernadí de Siena, Bernat Martorell, Bernat Pelegrí, Bernat Roca, Bertran Riquer, Bisbe, Blanca de Nàpols, Bou, Bronze, Bruges, Burgos, Campanar, Cana, Canó, Candelera, Canonge, Canonització, Capçalera, Capella (arquitectura), Capitell, Carcassona, Carles Galtés de Ruan, Carles Grau, Carles Sanllehy i Girona, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carrara, Carreu, Casa de l'Ardiaca, Casa de la Ciutat (Barcelona), Castell de Montjuïc, Catalunya, Catedral, Catedral de Barcelona, Catedral de Reims, Catedral de Tarragona, Catedral de València, Cimbori, Clau de volta, Claustre, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Columna, Concili de Sàrdica, Concili Vaticà II, Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona, Constança de Sicília, Constantí I el Gran, Contrafort, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Cor (arquitectura), Corinti, Corona d'Aragó, Coronació de Maria, Corpus Christi, Cosme i Damià, màrtirs, Creu processional, Creuer (arquitectura), Cripta, Cristòfor Colom, Cristina de Borbó i de Grècia, Custòdia, Daga, Dòric, Deambulatori, Dia dels Sants Innocents, Diego de Siloé, Dijous Sant, Diputació de Barcelona, Domènec Rovira II, Dovella, Dux de Venècia, Ecce Homo, Edicions 62, Eduard Alentorn, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Elisabet d'Hongria, Elna, Epifania, Esbart Ciutat Comtal, Escòcia, Església (arquitectura), Església de Sant Jaume (Barcelona), Església primitiva, Estètica, Esteve màrtir, Eulàlia de Barcelona, Extradós, Façana, Falgueres, Família Vergós, Ferro, Florència, Fonamentació, Francesc Climent Sapera, Francesc Grau, Francesc Pla i Duran, Francesc Santacruz i Artigues, Francesc Tarafa, Francesc Tramulles i Roig, Francesc Xavier, Frederic Marès i Deulovol, Frederic-Pau Verrié i Faget, Frener, Frodoí, Frontó (arquitectura), Fuet (arma), Fuster, Gaietà de Thiene, Gàrgola, Gòlgota, Gòtic català, Gòtic flamíger, Gil de Fontanet, Girona, Gloria in excelsis Deo, Gos, Gregorio Modrego Casaus, Griu, Guerau Gener, Guerra Civil espanyola, Guislabert I de Barcelona, Helena de Constantinoble, Iñaki Urdangarin Liebaert, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imposta, Instrument de teclat, Jaume Cascalls, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Fabre, Jaume Huguet, Jaume I d'Urgell, Jaume Solà, Jeroni d'Estridó, Joan Baptista, Joan Bassegoda i Nonell, Joan Claperós, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan de Biclar, Joan de Borgonya, Joan Dimes Lloris, Joan el Sense Fe, Joan Evangelista, Joan Martorell i Montells, Joan Mates, Joan Pau Pujol, Joan Roig (pare), Joan Roig i Solé, Joan Soler i Amigó, Joaquima de Vedruna i Vidal, Joaquima Santamaria i Ventura, Jordi de Déu, Josep de Natzaret, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria Camps i Arnau, Josep Oriol, Josep Oriol Mestres i Esplugas, L'ou com balla, La Flagel·lació (Huguet), La Mercè, Les noces, Llúcia de Siracusa, Lleó, Llegenda de Galceran de Pinós, Llimoner, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de les colònies portugueses, Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Llop, Llotja de Mar, Lluís Borrassà, Lluís Dalmau, Lluís Desplà i d'Oms, Lupo di Francesco, Macià Bonafè, Madrid, Magnòlia, Manuel Fuxà i Leal, Manuel Girona i Agrafel, Manuel Irurita Almandoz, Manuel Tramulles i Roig, Marbre, Marc (evangelista), Mare de Déu, Maria de Xipre, Maria Magdalena, Maria, mare de Jesús, Martí de Tours, Martí l'Humà, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Màntua, Màrtir, Música barroca, Mecenatge, Medalló, Michael Lochner, Milà, Miquel (arcàngel), Miquel Nadal (pintor), Missa, Missal de Santa Eulàlia, Modernisme, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Montjuïc (Barcelona), Museu d'Història de Barcelona, Mussol comú, Nativitat de Jesús, Nau (arquitectura), Neogòtic, Nou Testament, Oca, Oleguer de Barcelona, Olot, Orde del Toisó d'Or, Orde dels Predicadors, Orgue, Ovella, Pacià de Barcelona, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pancraç de Roma, Parc de la Ciutadella, Pasqua de Resurrecció, Pau de Tars, Púlpit, Pedaler, Pedra de Montjuïc, Península Ibèrica, Pentecosta, Pere Alemany (pintor), Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere el Gran, Pere Garcia de Benavarri, Pere I de Xipre, Pere Joan (escultor), Pere Nolasc, Pere Oller, Pere Sanglada, Pere Serafí, Peronella d'Aragó, Pica baptismal, Pietat Desplà, Pinacle, Pisa, Pius X, Poàcies, Policromia, Ponç de Gualba, Porc, Portal (arquitectura), Potentil·la, Predel·la, Pregària cristiana, Presbiteri, Pretextat de Barcelona, Quitèria, Rafael Destorrents, Ramon Amadeu i Grau, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon d'Escales, Ramon de Penyafort, Ramon Destorrents, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Rellotge dels flamencs, Renaixement, Renall, Resurrecció de Jesús, Retaule, Retaule de la Transfiguració (Martorell), Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi, Retaule de Sant Pacià, Ricard Maria Carles i Gordó, Rosassa, Roure, Sala capitular, Salvador Casañas i Pagès, Samsó, Sança Ximenis de Cabrera, Sant Ambròs, Sant Cugat del Vallès, Sant Jordi, Sant Pere, Sant Roc, Sant Vicent Ferrer, Santa Bàrbara, Santa Cena, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Saqueig de Barcelona, Sàpiens, Segle IV, Segle IX, Segle VI, Segle XI, Segle XIV, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Sepulcre de santa Eulàlia, Sepulcre del bisbe Oleguer, Sibil·la de Fortià, Silvestre I, Simó Salvador, Taronger, Terrassa, Timpà (arquitectura), Titani, Tours, Traceria, Traginer, Tramuntana, Transsepte, Trifori, Trompa (arquitectura), Veracreu, Vidre, Violant de Bar, Visigots, Vitrall, Volta, Volta de canó, Volta de creueria, Wels, Xiprer, 1058, 1100, 1137, 12 de febrer, 1257, 1259, 1268, 1296, 1298, 1317, 1320, 1326, 1334, 1335, 1337, 1338, 1339, 1344, 1346, 1371, 1379, 1381, 1383, 1385, 1386, 1390, 1394, 1398, 1400, 1401, 1403, 1405, 1406, 1407, 1408, 1409, 1415, 1417, 1418, 1420, 1422, 1433, 1436, 1445, 1448, 1452, 1454, 1455, 1456, 1459, 1465, 1470, 1483, 1486, 1490, 1493, 1494, 1495, 1497, 1498, 1502, 1510, 1517, 1519, 1520, 1538, 1540, 1545, 1560, 1564, 1567, 1571, 1577, 1603, 1619, 1651, 1676, 1683, 1687, 1688, 1703, 1705, 1740, 1763, 1779, 18 de novembre, 1821, 1842, 1848, 1877, 1882, 1891, 1899, 1906, 1909, 1910, 1932, 1936, 1940, 1942, 1945, 1947, 1950, 1967, 1970, 1972, 1974, 1976, 1984, 1989, 1994, 27 d'abril, 3 de maig, 5 de març, 599, 985. Ampliar l'índex (458 més) » « Shrink índex

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Absis · Veure més »

Acanthus (gènere)

Ala d'àngel (''Acanthus mollis'') a Roma. Aquesta és l'espècie que predomina a Catalunya. Capitell corinti amb fulles d'acant Acanthus és un gènere de plantes amb flors de la família Acanthaceae.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Acanthus (gènere) · Veure més »

Acer inoxidable

Lavabos d'acer inoxidable Lacer inoxidable és un producte metal·lúrgic que resulta d'afegir a l'acer una proporció bastant elevada de crom i níquel.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Acer inoxidable · Veure més »

Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Agapit Vallmitjana i Barbany · Veure més »

Agrimonia

Agrimònia (Agrimonia) és un gènere de plantes amb flors.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Agrimonia · Veure més »

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »

Agustí Pujol

Agustí Pujol, el Jove (Vilafranca del Penedès, 1585 - Reus, 1628), també anomenat Agustí Pujol fill o Agustí Pujol II, fill de l'escultor Agustí Pujol ''el Vell'', va ser, sens dubte, un dels artistes més rellevants dels primers anys del barroc català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Agustí Pujol · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Alabastre (mineral) · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Alemanya · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Alfons el Franc · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Almodis · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Altar · Veure més »

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Andreu apòstol · Veure més »

Andreu Escuder

Rosassa de Santa Maria del Mar. Andreu Escuder va ser un mestre d'obres català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Andreu Escuder · Veure més »

Andreu Sala

va ser un dels escultors més importants del barroc català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Andreu Sala · Veure més »

Anemone

Tres varietats de color de la ''Anemone coronaria'' Les anemonesAl DECat de Joan Coromines s'hi diu: el DFa.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Anemone · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Antic Testament · Veure més »

Antoni Abat

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Antoni Abat · Veure més »

Antoni Canet

Sepulcre de Ramon d'Escales, a la Catedral de Barcelona. Porta del Mirador de la Catedral de Mallorca. Antoni Canet.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Antoni Canet · Veure més »

Antoni Claperós

La clau de volta del templet del brollador del claustre de la catedral de Barcelona Santa Eulàlia, escultura en terracota d'Antoni Claperòs, provinent del timpà de la porta de Santa Eulàlia, avui al museu de la catedral Antoni Claperós fou un escultor català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Antoni Claperós · Veure més »

Antoni de Pàdua

Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Antoni de Pàdua · Veure més »

Antoni Viladomat i Manalt

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Antoni Viladomat i Manalt · Veure més »

Anunciació

L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Anunciació · Veure més »

Arc (arquitectura)

Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arc (arquitectura) · Veure més »

Arc apuntat

Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arc apuntat · Veure més »

Arc de mig punt

Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arc de mig punt · Veure més »

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arcàngel Gabriel · Veure més »

Arecàcies

Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arecàcies · Veure més »

Arnau Bargués

Volta de l'antiga sala capitular de la Catedral de Barcelona, actual Capella del Santíssim. Arnau Bargués (Magister domorum Berges) va ser un mestre d'obres català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arnau Bargués · Veure més »

Arnau Bassa

Retaule de Sant Marc, 1346, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa Arnau Bassa, també anomenat mestre de Sant Marc, (c. 1320La data de naixement es dedueix de la signatura d'uns contractes i poders amb el seu pare l'any 1345. La majoria d'edat, obligatòria per signar documents, era 25 anys, la qual cosa situa entorn de 1320 el seu naixement. (- Barcelona, 1348).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arnau Bassa · Veure més »

Arnau de Gurb

vegeu el sepulcre sencer) Arnau de Gurb fou bisbe de Barcelona de 1252 a 1284.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arnau de Gurb · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquitecte

Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arquitecte · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquivolta

Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arquivolta · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Art gòtic · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Art romànic · Veure més »

Arxiu Capitular de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona abans de la restauració iniciada el 2005. La catedral de Barcelona conserva l'Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona LArxiu Capitular de Barcelona oficialment Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (acrònim: ACB) és l'arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se'n deriven.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Arxiu Capitular de Barcelona · Veure més »

Assumpció de Maria

L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Assumpció de Maria · Veure més »

August Font i Carreras

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і August Font i Carreras · Veure més »

Àgata de Catània

Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Àgata de Catània · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Àustria · Veure més »

Balustre

Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Balustre · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Barroc · Veure més »

Bartolomé Barba Hernández

Bartolomé Barba Hernández (Madrid, 1895 - 5 de gener de 1967) fou un militar espanyol.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bartolomé Barba Hernández · Veure més »

Bartolomé Bermejo

''Sant Miquel triomfant sobre el dimoni'' a la National Gallery de Londres Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova?, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a la fi del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bartolomé Bermejo · Veure més »

Bartolomé Ordóñez

Bartolomé Ordóñez va ser un escultor renaixentista espanyol del que es conjectura que va poder néixer l'any 1480 a Burgos i va morir a Carrara el 6 de desembre de 1520.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bartolomé Ordóñez · Veure més »

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bartomeu apòstol · Veure més »

Bartomeu Gual

Cimbori de la Catedral de Barcelona. Bartomeu Gual fou un arquitecte català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bartomeu Gual · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Basílica · Veure més »

Basílica menor

conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Basílica menor · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Bé cultural d'interès nacional

Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »

Benet de Núrsia

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Benet de Núrsia · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Berenguer de Palou II · Veure més »

Bernadí de Siena

Bernadí de Siena (Massa Marittima, Toscana, 1380 - L'Aquila, Abruços, 20 de maig de 1444) va ser un frare franciscà, considerat el més gran orador del seu temps.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bernadí de Siena · Veure més »

Bernat Martorell

Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bernat Martorell · Veure més »

Bernat Pelegrí

Bernat Pelegrí fou bisbe de Barcelona entre els anys 1288 i 1300.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bernat Pelegrí · Veure més »

Bernat Roca

Bernat Roca (Catalunya ? - Barcelona, 1388) va ser un arquitecte documentat eminentment a Barcelona, amb excepció del seu trasllat a Tortosa abans de la construcció de l'assut de l'Ebre.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bernat Roca · Veure més »

Bertran Riquer

Bertran Riquer (Catalunya, - cap a 1316) va ser un arquitecte del palau i mestre d'obra gòtic i va ser l'encarregat d'iniciar la capella de Santa Àgata (o Santa Àgueda) (1302-11), que van continuar a partir de 1316 Jaume del Rei i Pere d'Olivera.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bertran Riquer · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bisbe · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Blanca de Nàpols · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bou · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bronze · Veure més »

Bruges

Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Bruges · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Burgos · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Campanar · Veure més »

Cana

Una cana o canya d'amidar (del llatí canna que prové del semític qanah, que significa canya) fou una antiga unitat de longitud, usada a la Corona d'Aragó, el migdia francès i el nord d'Itàlia.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Cana · Veure més »

Canó

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Canó · Veure més »

Candelera

La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Candelera · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Canonge · Veure més »

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Canonització · Veure més »

Capçalera

Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Capçalera · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Capella (arquitectura) · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Capitell · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Carcassona · Veure més »

Carles Galtés de Ruan

Carles Galtés de Ruan, anomenat també mestre Carlí a Barcelona i Lleida i maestre Carlín a Sevilla, (Rouen, França, 1378 - Sevilla, 1448?) fou un arquitecte gòtic francès.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Carles Galtés de Ruan · Veure més »

Carles Grau

Carles Grau (Barcelona, 1714 - ídem, 1798) fou un arquitecte i escultor català, deixeble de Pere Costa.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Carles Grau · Veure més »

Carles Sanllehy i Girona

Carles Sanllehy i Girona (Barcelona, 21 de febrer de 1882 - Barcelona, 16 d'agost de 1973) fou un aristòcrata i historiador català, II marquès de Caldes de Montbui.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Carles Sanllehy i Girona · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carrara

Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Carrara · Veure més »

Carreu

Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Carreu · Veure més »

Casa de l'Ardiaca

La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Casa de l'Ardiaca · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Castell de Montjuïc · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Catalunya · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Catedral · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Reims

La catedral de Notre-Dame de Reims, del, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Catedral de Reims · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Catedral de València · Veure més »

Cimbori

En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Cimbori · Veure més »

Clau de volta

Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Clau de volta · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Claustre · Veure més »

Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa

La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Columna · Veure més »

Concili de Sàrdica

El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Concili de Sàrdica · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Concili Vaticà II · Veure més »

Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona

L'actual seu de la confraria i Museu del Calçat. Noteu el lleó alat, símbol de Sant Marc, al centre de la façana. Confraria de Sant Marc Evangelista de l'antic Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona és la confraria gremial més antiga de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Confraria de Sant Marc Evangelista de Mestres Sabaters de Barcelona · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Constança de Sicília · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Constantí I el Gran · Veure més »

Contrafort

Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Contrafort · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Cor (arquitectura) · Veure més »

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Corinti · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »

Coronació de Maria

La versió de Giacomo di Minode 1340-1350, una mostra típica de petites pintures gòtiques Una versió de Barroc, de Peter Paul Rubens La Coronació de Maria o Coronació de la Verge és un tema de l'art cristià, especialment popular a Itàlia dels segles XIII a XV, però continuant la popularitat fins més enllà del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Coronació de Maria · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Corpus Christi · Veure més »

Cosme i Damià, màrtirs

Cosme i Damià, els Sants Metges (Aràbia?, - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Cosme i Damià, màrtirs · Veure més »

Creu processional

XIV, una de les més notables creus processionals conservades a Catalunya Una creu processional és un tipus de creu cristiana que es fa servir per encapçalar les processons religioses i altres rituals de l'església catòlica.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Creu processional · Veure més »

Creuer (arquitectura)

El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Creuer (arquitectura) · Veure més »

Cripta

Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Cripta · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Cristòfor Colom · Veure més »

Cristina de Borbó i de Grècia

Cristina de Borbó i de Grècia (En castellà: Cristina de Borbón y Grecia) (Madrid, 13 de juny de 1965), infanta d'Espanya, és la segona filla dels reis Joan Carles I i Sofia d'Espanya i germana del rei Felip VI.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Cristina de Borbó i de Grècia · Veure més »

Custòdia

Custòdia de "sol" A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Custòdia · Veure més »

Daga

Daga Neolitica Una daga (del llatí vulgar daca) és una arma blanca de làmina aplanada i punta aguda.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Daga · Veure més »

Dòric

Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Dòric · Veure més »

Deambulatori

Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Deambulatori · Veure més »

Dia dels Sants Innocents

Una llufa El dia dels Sants Innocents és una tradició celebrada el dia 28 de desembre on es recorda la Matança dels Innocents narrada a l'Evangeli segons Mateu.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Dia dels Sants Innocents · Veure més »

Diego de Siloé

''Perspectiva escenogràfica'' de Diego de Siloé Diego de Siloé (Burgos, 1495; 1563), arquitecte i escultor castellà, un dels primers artistes del Renaixement a Espanya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Diego de Siloé · Veure més »

Dijous Sant

Reus, imatge de la Processó del Silenci En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Dijous Sant · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Diputació de Barcelona · Veure més »

Domènec Rovira II

Domènec Rovira, (Sant Feliu de Guíxols, s. XVII – ?, 1689), imatger i escultor, conegut també per Domènec Rovira II i Domènec Rovira el Jove per a poder diferenciar-lo del seu oncle també anomenat Domènec Rovira, escultor i guixolenc com ell, nascut cal el 1579 i mort cap al 1670.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Domènec Rovira II · Veure més »

Dovella

Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Dovella · Veure més »

Dux de Venècia

Retrat del dux Leonardo Loredan usant el tradicional ''corno ducale'' (Giovanni Bellini, després de 1501, National Gallery de Londres). El dux (llatí dux, 'líder') o dogo (de l'italià doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) va ser el magistrat suprem i màxim dirigent de la República de Venècia durant més de mil anys, entre els segles  i.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Dux de Venècia · Veure més »

Ecce Homo

Ecce Homo al Museu Catedralici de Valladolid per Juan de Juni. Ecce Homo (llatí per a aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata de la frase grega.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ecce Homo · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Edicions 62 · Veure més »

Eduard Alentorn

Venus de la Ciutadella Eduard Batiste Alentorn (Falset, 4 de desembre de 1855 – Manresa, 7 de setembre de 1920) fou un escultor català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Eduard Alentorn · Veure més »

Elionor d'Aragó, senyora de Valls

Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »

Elisabet d'Hongria

Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Regne d'Hongria, 7 de juliol de 1207- Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Elisabet d'Hongria · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Elna · Veure més »

Epifania

''Adoració dels Reis Mags'' d'El Greco, 1568, Museu Soumaya, Ciutat de Mèxic. Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Epifania · Veure més »

Esbart Ciutat Comtal

Esbart Ciutat Comtal és un esbart fundat el 1959 que es dedica a la promoció de les danses populars i les festes tradicionals, tant de Catalunya com de la resta de les terres de parla catalana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Esbart Ciutat Comtal · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Escòcia · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Església (arquitectura) · Veure més »

Església de Sant Jaume (Barcelona)

L'antiga església de la Trinitat, actual parròquia de Sant Jaume, està situada al carrer de Ferran, 28 de Barcelona, i està catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Església de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Església primitiva

Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Església primitiva · Veure més »

Estètica

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Estètica · Veure més »

Esteve màrtir

Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Esteve màrtir · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Extradós

obertura 8. Contrafort. Extradós prové del llatí extra, fora, a l'exterior i dorsum, dors.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Extradós · Veure més »

Façana

Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Façana · Veure més »

Falgueres

Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Falgueres · Veure més »

Família Vergós

''Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla'', del canonge Sorts, a la catedral de Barcelona; contractat per Jaume Huguet, les seccions principals en són atribuïdes a '''Rafael Vergós''' Els Vergós foren una família de pintors catalans dels segles XV i que desenvoluparen llur activitat a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Família Vergós · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ferro · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Florència · Veure més »

Fonamentació

Fonamentació El fonament, en enginyeria i arquitectura, és un element constructiu funcional constituït per dos components: L'element estructural o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el mateix fonament; i el terreny o roca és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Fonamentació · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Francesc Climent Sapera · Veure més »

Francesc Grau

Francesc Grau (Manresa, Principat de Catalunya, 1638 - 1693) fou un escultor del barroc català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Francesc Grau · Veure més »

Francesc Pla i Duran

432x432pxFrancesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Francesc Pla i Duran · Veure més »

Francesc Santacruz i Artigues

Francesc Santacruz i Artigues (? - Sant Feliu de Codines, 20 de febrer de 1730) documentat entre els anys 1665 i 1721, fou un dels escultors més considerats del barroc català i un dels fundadors del gremi d'escultors de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Francesc Santacruz i Artigues · Veure més »

Francesc Tarafa

Francesc Tarafa fou un religiós i erudit del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Francesc Tarafa · Veure més »

Francesc Tramulles i Roig

Francesc Tramulles i Roig,La Gran enciclopèdia en català, vol.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Francesc Tramulles i Roig · Veure més »

Francesc Xavier

Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 – 3 de desembre de 1552) fou un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de Xavier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Shangchuan (Xina).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Francesc Xavier · Veure més »

Frederic Marès i Deulovol

fou un escultor i col·leccionista català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »

Frederic-Pau Verrié i Faget

Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017) fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Frederic-Pau Verrié i Faget · Veure més »

Frener

Un frener era un menestral que tenia l'ofici de fabricar frens o altres guarnicions dels cavalls o muls i vendre'ls.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Frener · Veure més »

Frodoí

Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Frodoí · Veure més »

Frontó (arquitectura)

L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Frontó (arquitectura) · Veure més »

Fuet (arma)

Un fuet és una arma flexible prima i d'una certa llargada, usualment feta de cuir o d'un altre material més o menys plàstic.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Fuet (arma) · Veure més »

Fuster

Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Fuster · Veure més »

Gaietà de Thiene

Gaetano di Thiene (Vicenza, Vèneto, octubre de 1480 - Nàpols, Campània, 7 d'agost de 1547) fou un prevere italià, fundador, amb el papa Pau IV, de l'Orde de Clergues Regulars o Teatins.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gaietà de Thiene · Veure més »

Gàrgola

Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gàrgola · Veure més »

Gòlgota

Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gòlgota · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gòtic català · Veure més »

Gòtic flamíger

Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gòtic flamíger · Veure més »

Gil de Fontanet

Vitrall de la Catedral de Barcelona, amb dibuix de Bermejo. Gil de Fontanet (Ivorra, la Segarra) és un vidrier català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gil de Fontanet · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Girona · Veure més »

Gloria in excelsis Deo

Gloria in Excelsis Deo (expressió llatina que significa "Glòria a Déu a dalt de tot" o "Glòria a Déu a dalt del cel") és un himne emprat per l'Església Catòlica per a enaltir la Santíssima Trinitat.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gloria in excelsis Deo · Veure més »

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gos · Veure més »

Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Gregorio Modrego Casaus · Veure més »

Griu

El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Griu · Veure més »

Guerau Gener

Retaule de Santa Isabel i Sant Bartomeu a la catedral de Barcelona Guerau Gener (Barcelona ~1369 — Barcelona, ~1408/11) Pintor gòtic català representant de les primeres tendències del gòtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influència germànica i italiana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Guerau Gener · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guislabert I de Barcelona

Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Guislabert I de Barcelona · Veure més »

Helena de Constantinoble

Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Helena de Constantinoble · Veure més »

Iñaki Urdangarin Liebaert

Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumarraga, Guipúscoa, 15 de gener de 1968) és un ex jugador d'handbol, patró de la Fundació del Futbol Club Barcelona, espòs de la Infanta d'Espanya Cristina de Borbó, i que va ser condemnat per estafa i desviament de diners públics per a interessos particulars.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Iñaki Urdangarin Liebaert · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Imperi Espanyol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Imperi Romà · Veure més »

Imposta

1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Imposta · Veure més »

Instrument de teclat

Diposició d'un teclat musical típic de tres octaves Bandoneó Un instrument de teclat és un instrument musical dotat d'un o més teclats que han de ser accionats per tal que l'instrument soni.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Instrument de teclat · Veure més »

Jaume Cascalls

Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jaume Cascalls · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Fabre

Jaume Fabre va ser un arquitecte nascut a Mallorca al.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jaume Fabre · Veure més »

Jaume Huguet

fou un pintor gòtic català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jaume Huguet · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume Solà

Jaume Solà o Jacme Sola (Catalunya, actiu entre 1401-1409) va ser un dels mestres d'obra de la Catedral de Barcelona, va dirigir-ne les obres com aparellador des de 1401.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jaume Solà · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Baptista · Veure més »

Joan Bassegoda i Nonell

fou un arquitecte català, fill del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i MustéDiari ABC, 23-02-2009, i net de Bonaventura Bassegoda i Amigó.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Bassegoda i Nonell · Veure més »

Joan Claperós

Joan Claperós fou un escultor català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Claperós · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan de Biclar

Joan de Biclar, en llatí Iohannes Biclarensis, també conegut com a Joan de Bíclarum o Biclara (Santarém, Regne Visigot de Toledo, c. 540 - Girona, c. 621) fou un religiós visigot, fundador del monestir de Biclarum, i que més tard va ser Bisbe de Gerunda.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan de Biclar · Veure més »

Joan de Borgonya

Vista lateral del cor de la catedral de Barcelona amb les pintures de Joan de Borgonya Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526), també conegut com a Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan de Borgonya · Veure més »

Joan Dimes Lloris

Joan Dimes Lloris (Barcelona, segle XVI - 8 d'agost de 1598) fou bisbe d'Urgell entre 1572 i 1576, sacerdot de Barcelona, arxipreste de la Basílica de Santa Maria de Mataró, regent del Consell d'Aragó i Canceller de Catalunya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Dimes Lloris · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Evangelista · Veure més »

Joan Martorell i Montells

Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Martorell i Montells · Veure més »

Joan Mates

Joan Mates fou un pintor gòtic, català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Mates · Veure més »

Joan Pau Pujol

Joan Pau Pujol (Mataró, Maresme, 1570 - Barcelona, 17 de maig de 1626), va ser un compositor i organista català del Renaixement i del primer Barroc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Pau Pujol · Veure més »

Joan Roig (pare)

Fundació de l'Orde de la Mercè, panell central del retaule de la Mercè a la Catedral de Barcelona (1688) Joan Roig (1629/1635 - 1706).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Roig (pare) · Veure més »

Joan Roig i Solé

''La Indústria'', a la façana de l'Antic Borsí de Barcelona. Joan Roig i Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918) fou un escultor català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Roig i Solé · Veure més »

Joan Soler i Amigó

fou un pedagog i escriptor català, especialitzat en la recerca de cultura popular.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joan Soler i Amigó · Veure més »

Joaquima de Vedruna i Vidal

Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joaquima de Vedruna i Vidal · Veure més »

Joaquima Santamaria i Ventura

Joaquima Santamaria i Ventura, de pseudònim Agna de Valldaura (Barcelona, 5 d'abril del 1853 - Barcelona, 29 de maig del 1930), va ser una escriptora, folklorista i traductora catalana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Joaquima Santamaria i Ventura · Veure més »

Jordi de Déu

Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Jordi de Déu · Veure més »

Josep de Natzaret

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Josep de Natzaret · Veure més »

Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »

Josep Maria Camps i Arnau

Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968) fou un escultor imatger.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Josep Maria Camps i Arnau · Veure més »

Josep Oriol

Sant Josep Oriol (Barcelona, 23 de novembre de 1650—23 de març de 1702) va ésser un prevere barceloní.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Josep Oriol · Veure més »

Josep Oriol Mestres i Esplugas

Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) fou un arquitecte i pessebrista català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Josep Oriol Mestres i Esplugas · Veure més »

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Nou!!: Catedral de Barcelona і L'ou com balla · Veure més »

La Flagel·lació (Huguet)

La Flagel·lació és una predel·la obra de l'artista del gòtic català Jaume Huguet datada entre 1462-1475.

Nou!!: Catedral de Barcelona і La Flagel·lació (Huguet) · Veure més »

La Mercè

Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.

Nou!!: Catedral de Barcelona і La Mercè · Veure més »

Les noces

Les noces (en rus: Свадебка, Svadebka) és un ballet i una peça orquestral de concert composta per Ígor Stravinski per a percussió, pianistes, cor i solistes vocals.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Les noces · Veure més »

Llúcia de Siracusa

Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llúcia de Siracusa · Veure més »

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Lleó · Veure més »

Llegenda de Galceran de Pinós

La Llegenda de Galceran de Pinós és un relat medieval sobre el miraculós alliberament dels nobles catalans Galceran II de Pinós i el cavaller Sancerni, senyor de Sull i vassall de la baronia dels Pinós.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llegenda de Galceran de Pinós · Veure més »

Llimoner

El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llimoner · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de les colònies portugueses

Aquesta és una llista dels territoris que van formar part de l'Imperi Portuguès ordenats alfabèticament.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llista de les colònies portugueses · Veure més »

Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona

Músics que ocuparen la plaça de mestre de capella a la catedral de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona · Veure més »

Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona

El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona · Veure més »

Llop

El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llop · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís Borrassà

Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Lluís Borrassà · Veure més »

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Lluís Dalmau · Veure més »

Lluís Desplà i d'Oms

Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona, 1444 - ibídem, 6 de febrer de 1524) fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Lluís Desplà i d'Oms · Veure més »

Lupo di Francesco

va ser un mestre d'obres i escultor actiu a Pisa i a Barcelona a la primera meitat del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Lupo di Francesco · Veure més »

Macià Bonafè

Macià Bonafé (Barcelona, segle XV), fou un tallista en fusta del gòtic català que va construir bona part dels retaules i cadirams de cor a Catalunya a mitjan.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Macià Bonafè · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Madrid · Veure més »

Magnòlia

La magnòlia (Magnolia grandiflora) és un arbre que pertany a la família de les magnoliàcies.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Magnòlia · Veure més »

Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »

Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona i Agrafel (Barcelona 1 de gener de 1817 - Barcelona, 31 d'octubre de 1905) Segons alguns autors va néixer a Barcelona l'any 1817,Cabana i Vancells, Francesc (2001).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Manuel Girona i Agrafel · Veure més »

Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Manuel Irurita Almandoz · Veure més »

Manuel Tramulles i Roig

''A ''Casa del perruquer'', c. 1770, dibuix al grafit, 20 × 28 cm, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona Manuel Tramulles (o Tramullas) i Roig (Barcelona, 1715 - 1791) fou un reconegut pintor i gravador català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Manuel Tramulles i Roig · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Marbre · Veure més »

Marc (evangelista)

Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Marc (evangelista) · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Mare de Déu · Veure més »

Maria de Xipre

Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Maria de Xipre · Veure més »

Maria Magdalena

Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Maria Magdalena · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Martí de Tours · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Martí l'Humà · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Màntua · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Màrtir · Veure més »

Música barroca

La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el i la primera meitat del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Música barroca · Veure més »

Mecenatge

dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Mecenatge · Veure més »

Medalló

Hospital de Sant Pau, Barcelona, medalló de Pau Gil Un medalló és un baix relleu de forma rodona o el·líptica, s'utilitza com a element decoratiu en arquitectura.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Medalló · Veure més »

Michael Lochner

Relleu de '''La Pietat''' a la catedral de Barcelona Michael Lochner, conegut com a Miquel Lluch o Lluc durant la seva activitat a Catalunya, fou un escultor d'origen alemany que va instal·lar-se i va estar actiu a Barcelona des de l'any 1483 fins la seva mort el 1490.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Michael Lochner · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Milà · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Miquel Nadal (pintor)

Taller de Bernat Martorell, Retaule de sant Cosme i sant Damià, Catedral de Barcelona Miquel Nadal fou un pintor gòtic del d'origen valencià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Miquel Nadal (pintor) · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Missa · Veure més »

Missal de Santa Eulàlia

El Missal de Santa Eulàlia és un missal conservat a la Catedral de Barcelona, fet amb miniatures de Rafael Destorrents, fill del gran artista Ramon Destorrents.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Missal de Santa Eulàlia · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Modernisme · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Mussol comú

El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Mussol comú · Veure més »

Nativitat de Jesús

La Nativitat de Robert Campin (1420-1425) La Nativitat de Jesús, per als cristians la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist o simplement la Nativitat, es refereix al fet del naixement de Jesús de Natzaret, la figura central del cristianisme i és considerat el Fill de Déu pels cristians.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Nativitat de Jesús · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Nau (arquitectura) · Veure més »

Neogòtic

Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Neogòtic · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Nou Testament · Veure més »

Oca

Les oques són ocells de grans dimensions que pertanyen a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Oca · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Olot · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Orgue · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ovella · Veure més »

Pacià de Barcelona

Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pacià de Barcelona · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Pancraç de Roma

Pancraç (Pancratius Παγκράτιος), venerat com a sant per l'Església Catòlica i a tota la cristiandat, va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pancraç de Roma · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pau de Tars · Veure més »

Púlpit

gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Púlpit · Veure més »

Pedaler

Pedaler El pedaler també conegut com a pedalier del francès és el teclat, normalment de l'orgue (encara que al llarg de la història també han posseït pedaler altres instruments de teclat), especialment conegut per ser tocat amb els peus.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pedaler · Veure més »

Pedra de Montjuïc

La pedra de Montjuïc és un gres quarsític del Miocè superior explotat a diverses pedreres de Montjuïc des de l'època romana fins a la meitat del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pedra de Montjuïc · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Península Ibèrica · Veure més »

Pentecosta

Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pentecosta · Veure més »

Pere Alemany (pintor)

Pere Alemany (Barcelona, - abans del 1516) va ser un pintor de retaules de finals del i principis del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere Alemany (pintor) · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Conestable de Portugal

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere el Gran · Veure més »

Pere Garcia de Benavarri

Pere Garcia de Benavarri o de Benabarre fou un pintor del gòtic català, oriünd de la vila aragonesa de Benavarri, capital del comtat de Ribagorça, a la segona meitat del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere Garcia de Benavarri · Veure més »

Pere I de Xipre

Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere I de Xipre · Veure més »

Pere Joan (escultor)

Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere Joan (escultor) · Veure més »

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere Nolasc · Veure més »

Pere Oller

Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere Oller · Veure més »

Pere Sanglada

Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere Sanglada · Veure més »

Pere Serafí

''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pere Serafí · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pica baptismal

XII cognom.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pica baptismal · Veure més »

Pietat Desplà

La Pietat Desplà és una pintura a l'oli sobre fusta encarregada per l'ardiaca Lluís Desplà i d'Oms al pintor Bartolomé Bermejo que està datada l'any 1490.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pietat Desplà · Veure més »

Pinacle

Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pinacle · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pisa · Veure més »

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pius X · Veure més »

Poàcies

Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Poàcies · Veure més »

Policromia

Urna etrusca amb restes de policromia Policromia és l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baixos relleus, llibres, tèxtils, etc.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Policromia · Veure més »

Ponç de Gualba

Ponç de Gualba fou un eclesiàstic català (?, s. XIII - Barcelona, 1334).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ponç de Gualba · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Porc · Veure més »

Portal (arquitectura)

Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Portal (arquitectura) · Veure més »

Potentil·la

Potentil·la (Potentilla) és un gènere de plantes amb flor de la família de les rosàcies.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Potentil·la · Veure més »

Predel·la

Pere Joan La predel·la (de l'italià predella) o bancal és la part inferior d'un retaule, que li fa de sòcol o basament.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Predel·la · Veure més »

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pregària cristiana · Veure més »

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Presbiteri · Veure més »

Pretextat de Barcelona

Pretextat (Bàrcino?, segona meitat del - ca. 347) fou el primer bisbe de Barcelona de qui se'n té certesa històrica i documentació acreditativa; de tots els citats com a anteriors no n'hi ha fonts que en demostrin l'existència i probablement són sants llegendaris que no van existir.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Pretextat de Barcelona · Veure més »

Quitèria

Quitèria (en occità: Quitèira; en francès: Quitterie) (Braga, – Aira, Landes, 25 de maig de 477) va ser un personatge probablement llegendari, verge màrtir del, venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Quitèria · Veure més »

Rafael Destorrents

Missal de Santa Eulàlia, atribuït a Rafael Destorrents. Rafael Destorrents (Barcelona, 1375 - Barcelona, segle XV) a vegades anomenat Rafael Gregori, fill del pintor Ramon Destorrents, fou un miniaturista i pintor d'estil italo-gòtic.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Rafael Destorrents · Veure més »

Ramon Amadeu i Grau

''Ecce Homo'' de Ramon Amadeu, al santuari de la Mare de Déu del Tura d'Olot Pas de la Santa Espina, a la sala gremial de la casa del Gremi de Velers Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 7 de febrer de 1745 - 16 d'octubre de 1821) fou un escultor català deixeble de Josep Trulls i Lluis Bonifaç i Massó.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ramon Amadeu i Grau · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon d'Escales

Sepulcre del bisbe Escales Ramon d'Escales Ros d'Ursino (? - † 1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ramon d'Escales · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon Destorrents

Ramon Destorrents (fl entre el 1351 i el 1362) fou un miniaturista i pintor català d'estil italo-gòtic, influït per l'escola senesa.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ramon Destorrents · Veure més »

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran · Veure més »

Rellotge dels flamencs

El rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona va ser el rellotge de referència a la ciutat de Barcelona entre 1577 i 1864, o sigui, durant 287 anys.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Rellotge dels flamencs · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Renaixement · Veure més »

Renall

Renall o Renallus (segles XI-XII) fou un gramàtic i mestre a la catedral de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Renall · Veure més »

Resurrecció de Jesús

La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Resurrecció de Jesús · Veure més »

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Retaule · Veure més »

Retaule de la Transfiguració (Martorell)

''Jesús i la samaritana'', escena del ''Retaule de la Transfiguració'' de Bernat Martorell El Retaule de la Transfiguració és un quadre de Bernat Martorell dipositat a la Catedral de Barcelona, el qual fou pintat en 1445-1452.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Retaule de la Transfiguració (Martorell) · Veure més »

Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi

El Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi és un retaule d'estil gòtic obra de Jaume Huguet realitzat entre 1462-1475 per a la capella dels Esparters i Vidriers de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi · Veure més »

Retaule de Sant Pacià

El Retaule de Sant Pacià és una obra esculpida per Joan Roig (pare) el 12 de febrer de l'any 1688 i daurada per Joan Moixí el 24 de juliol del 1689.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Retaule de Sant Pacià · Veure més »

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »

Rosassa

La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Rosassa · Veure més »

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Roure · Veure més »

Sala capitular

'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sala capitular · Veure més »

Salvador Casañas i Pagès

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »

Samsó

Segons la Bíblia, Samsó va ser un dels més importants i coneguts jutges d'Israel de l'antiguitat.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Samsó · Veure més »

Sança Ximenis de Cabrera

Sança Ximenis de Cabrera i de Prades (1393 - Barcelona, 1474), personalitat destacada dins l'aristocràcia catalana i promotora artística medieval de la capella sepulcral de Santa Caterina i Santa Clara de la catedral de Barcelona (tant la tomba d'alabastre com la pintura mural i el retaule).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sança Ximenis de Cabrera · Veure més »

Sant Ambròs

* Biografies.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sant Ambròs · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sant Jordi · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sant Pere · Veure més »

Sant Roc

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sant Roc · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara (antigament anomenat les Planes de la Galera i, després, les Planes de Santa Bàrbara) és una vila i municipi de la comarca del Montsià (Catalunya).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Santa Bàrbara · Veure més »

Santa Cena

La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Santa Cena · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Santa Maria del Pi · Veure més »

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Saqueig de Barcelona · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sàpiens · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle IV · Veure més »

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle IX · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle VI · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle XI · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Segle XVIII · Veure més »

Sepulcre de santa Eulàlia

El Sepulcre de santa Eulàlia és un monument funerari del que es troba a la cripta de santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sepulcre de santa Eulàlia · Veure més »

Sepulcre del bisbe Oleguer

El sepulcre del bisbe Oleguer és l'urna sepulcral del que va ser bisbe de Barcelona, Oleguer Bonestruga, mort el 1137 i canonitzat el 1676.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sepulcre del bisbe Oleguer · Veure més »

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià · Veure més »

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Silvestre I · Veure més »

Simó Salvador

Simó Salvador fou un religiós i diplomàtic català nascut a la Selva del Camp el 1369.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Simó Salvador · Veure més »

Taronger

miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Taronger · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Terrassa · Veure més »

Timpà (arquitectura)

1.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Timpà (arquitectura) · Veure més »

Titani

El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Titani · Veure més »

Tours

Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Tours · Veure més »

Traceria

Catedral d'Estrasburg, França. La traceria és el treball decoratiu en pedra (també de vegades en fusta) compost per elements geomètrics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura gòtica.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Traceria · Veure més »

Traginer

Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Traginer · Veure més »

Tramuntana

Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Tramuntana · Veure més »

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Transsepte · Veure més »

Trifori

Catedral de Saint-Denis de París; el '''trifori''' el formen les finestres petites a mitjana altura Trifori de l'Abadia de Malmesbury Un trifori és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Trifori · Veure més »

Trompa (arquitectura)

Trompa La trompa, en arquitectura, és un element estructural de sustentació que permet transformar, de baix a dalt, una planta quadrada en una octogonal.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Trompa (arquitectura) · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Veracreu · Veure més »

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Vidre · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Catedral de Barcelona і Violant de Bar · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Catedral de Barcelona і Visigots · Veure més »

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Vitrall · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Volta · Veure més »

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Volta de canó · Veure més »

Volta de creueria

Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Volta de creueria · Veure més »

Wels

Wels és la segona ciutat més gran de l'Alta Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Wels · Veure més »

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Nou!!: Catedral de Barcelona і Xiprer · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1058 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1100 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1137 · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 12 de febrer · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1257 · Veure més »

1259

El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1259 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1268 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1296 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1298 · Veure més »

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1317 · Veure més »

1320

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1320 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1326 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1334 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1335 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1337 · Veure més »

1338

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1338 · Veure més »

1339

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1339 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1344 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1346 · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1371 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1379 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1381 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1383 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1385 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1386 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1390 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1394 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1398 · Veure més »

1400

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1400 · Veure més »

1401

L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1401 · Veure més »

1403

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1403 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1405 · Veure més »

1406

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1406 · Veure més »

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1407 · Veure més »

1408

; Països catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1408 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1409 · Veure més »

1415

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1415 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1417 · Veure més »

1418

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1418 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1420 · Veure més »

1422

El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1422 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1433 · Veure més »

1436

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1436 · Veure més »

1445

Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1445 · Veure més »

1448

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1448 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1452 · Veure més »

1454

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1454 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1455 · Veure més »

1456

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1456 · Veure més »

1459

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1459 · Veure més »

1465

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1465 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1470 · Veure més »

1483

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1483 · Veure més »

1486

Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1486 · Veure més »

1490

Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1490 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1493 · Veure més »

1494

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1494 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1495 · Veure més »

1497

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1497 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1498 · Veure més »

1502

El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1502 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1510 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1517 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1519 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1520 · Veure més »

1538

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1538 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1540 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1545 · Veure més »

1560

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1560 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1564 · Veure més »

1567

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1567 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1571 · Veure més »

1577

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1577 · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1603 · Veure més »

1619

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1619 · Veure més »

1651

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1651 · Veure més »

1676

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1676 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1683 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1687 · Veure més »

1688

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1688 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1703 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1705 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1740 · Veure més »

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1763 · Veure més »

1779

;Països catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1779 · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 18 de novembre · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1821 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1842 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1848 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1877 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1882 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1891 · Veure més »

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1899 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1906 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1909 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1910 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1932 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1936 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1940 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1942 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1945 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1947 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1950 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1967 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1970 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1972 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1974 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1976 · Veure més »

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1984 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1989 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 1994 · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 27 d'abril · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 3 de maig · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 5 de març · Veure més »

599

El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 599 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Barcelona і 985 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Capella de Santa Llúcia, Catedral de Santa Eulàlia de Barcelona, Catedral de barcelona, Església de la Santa Creu (Barchinona), Museu Catedralici de Barcelona, Seu de Barcelona.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant