Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alfons el Benigne

Índex Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

123 les relacions: Almeria, Almodis, Amadeu IV de Savoia, Andreu II d'Hongria, Apanatge, Aragonès, Barcelona, Béla IV d'Hongria, Beatriu de Savoia, Beatriu I de Provença, Benet XII, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanca de Nàpols, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catedral de Tarragona, Còrsega, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Sobrarb, Conquesta de Sardenya, Constança d'Aragó i d'Entença, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Creu d'Alcoraç, Croada d'al-Mariyya, Dei gratia, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Elionor de Castella i Portugal, Emirat de Granada, Esteve V d'Hongria, Ferran d'Aragó i de Castella, Ferran IV de Castella, Fidel Fita i Colomer, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Guerra catalanogenovesa (1330-1336), Guerra dels dos Peres, Guillem de Cervelló i de Banyeres, Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, ..., Jaume III de Mallorca, Joan d'Aragó i de Castella, La Seu Vella de Lleida, Llatí, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Lluís VIII de França, Lo mal any primer, Manfred I de Sicília, Maria Arpad d'Hongria, Maria de Montpeller, Maria de Portugal i de Manuel, Mònaco, Nàpols, Numeració del Casal d'Aragó, Occità, Ordinals dels reis d'Aragó, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I de Castella, Pere I de Portugal, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer V de Provença, Ràtzia de 1330, Regne d'Aragó, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, República de Pisa, Sardenya, Sàsser, Senyera Reial, Setge de Gènova, Societat de Lingüística Aragonesa, Teresa d'Entença, Usatges de Barcelona, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, 10 de setembre, 1299, 1314, 1315, 1317, 1318, 1319, 1320, 1323, 1324, 1325, 1326, 1327, 1328, 1329, 1330, 1331, 1333, 1334, 1336, 1346, 1347, 1354, 1358, 1363, 1387, 15 de febrer, 19 de setembre, 2 de maig, 21 de desembre, 5 de febrer. Ampliar l'índex (73 més) »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Alfons el Benigne і Almeria · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Alfons el Benigne і Almodis · Veure més »

Amadeu IV de Savoia

Escut d'armes de la Dinastia Savoia. Amadeu IV de Savoia (Montmélian, Savoia 1197 - íd. 1253) fou el comte de Savoia entre 1233 i 1253.

Nou!!: Alfons el Benigne і Amadeu IV de Savoia · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Nou!!: Alfons el Benigne і Andreu II d'Hongria · Veure més »

Apanatge

L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.

Nou!!: Alfons el Benigne і Apanatge · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Alfons el Benigne і Aragonès · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Alfons el Benigne і Barcelona · Veure més »

Béla IV d'Hongria

Bela IV d'Hongria (1206 - 1270) va ser rei d'Hongria entre el 1235 i el 1270). Fill d'Andreu II d'Hongria, succeï al seu pare i restablí l'autoritat reial a Hongria. Colonitzà Transsilvània amb immigrants alemanys. Tingué un fill: Esteve V d'Hongria.

Nou!!: Alfons el Benigne і Béla IV d'Hongria · Veure més »

Beatriu de Savoia

Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).

Nou!!: Alfons el Benigne і Beatriu de Savoia · Veure més »

Beatriu I de Provença

Segell de Beatriu de Provença, filla de Ramon Berenguer V de ProvençaBeatriu I de Provença (1233 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença (1245 - 1267) i reina consort de Nàpols (1266-1267).

Nou!!: Alfons el Benigne і Beatriu I de Provença · Veure més »

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Nou!!: Alfons el Benigne і Benet XII · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: Alfons el Benigne і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 14 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Alfons el Benigne і Blanca de Nàpols · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Alfons el Benigne і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles II d'Anjou

Moneda de '''Carles II d'Anjou''', rei de Nàpols, comte d'Anjou i de Provença, 1285-1309. Carles II d'Anjou dit el coix (1254 - Nàpols 1309), rei de Nàpols, Jerusalem i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Alfons el Benigne і Carles II d'Anjou · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Benigne і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Alfons el Benigne і Casal de Barcelona · Veure més »

Catedral de Tarragona

El títol oficial de la Catedral de Tarragona és el de Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, i està dedicada a santa Tecla.

Nou!!: Alfons el Benigne і Catedral de Tarragona · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Alfons el Benigne і Còrsega · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles X a XII, que gairebé sempre va dependre del comtat de Cerdanya.

Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Alfons el Benigne і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Conquesta de Sardenya

La conquesta de Sardenya va ser materialitzada per Jaume el Just entre 1323 i 1326.

Nou!!: Alfons el Benigne і Conquesta de Sardenya · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Entença

Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou princesa d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).

Nou!!: Alfons el Benigne і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Alfons el Benigne і Constança de Sicília · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Alfons el Benigne і Corona d'Aragó · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Alfons el Benigne і Cort Comtal · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Alfons el Benigne і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Alfons el Benigne і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Alfons el Benigne і Dei gratia · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.

Nou!!: Alfons el Benigne і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Alfons el Benigne і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Elionor de Castella i Portugal

Seu Vella de Lleida) Elionor de Castella (vers el 1310 - Castrojeriz, Castella, 1359), fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).

Nou!!: Alfons el Benigne і Elionor de Castella i Portugal · Veure més »

Emirat de Granada

Lemirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Alfons el Benigne і Emirat de Granada · Veure més »

Esteve V d'Hongria

Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.

Nou!!: Alfons el Benigne і Esteve V d'Hongria · Veure més »

Ferran d'Aragó i de Castella

Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (1329 - Borriana, Plana Baixa 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.

Nou!!: Alfons el Benigne і Ferran d'Aragó i de Castella · Veure més »

Ferran IV de Castella

Ferran IV de Castella, anomenat l'Emplaçat (Sevilla, 1285 - Jaén, 1312), fou rei de Castella (1295-1312).

Nou!!: Alfons el Benigne і Ferran IV de Castella · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Alfons el Benigne і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Alfons el Benigne і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Guerra catalanogenovesa (1330-1336)

La Guerra catalanogenovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.

Nou!!: Alfons el Benigne і Guerra catalanogenovesa (1330-1336) · Veure més »

Guerra dels dos Peres

La Guerra dels dos Peres, compresa entre 1356 i 1375, va enfrontar la corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la Primera Guerra civil castellana.

Nou!!: Alfons el Benigne і Guerra dels dos Peres · Veure més »

Guillem de Cervelló i de Banyeres

Guillem de Cervelló i de Banyeres fou un noble català del segle XIV.

Nou!!: Alfons el Benigne і Guillem de Cervelló i de Banyeres · Veure més »

Jaume d'Aragó i d'Anjou

Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume el Just · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó i d'Entença (?, 1320 - Barcelona, 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1328-1347).

Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Alfons el Benigne і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Joan d'Aragó i de Castella

Joan d'Aragó (v 1330 - Bilbao 1358), príncep d'Aragó, senyor d'Elx i senyor de Biscaia.

Nou!!: Alfons el Benigne і Joan d'Aragó i de Castella · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

'''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Alfons el Benigne і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Alfons el Benigne і Llatí · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Osona, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de València

senyal reial, també emprat com a emblema reial a ValènciaAntic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat. Llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Alfons el Benigne і Llista de reis de València · Veure més »

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Nou!!: Alfons el Benigne і Lluís VIII de França · Veure més »

Lo mal any primer

Lo mal any primer (1333) és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.

Nou!!: Alfons el Benigne і Lo mal any primer · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia 1232 - Benevento, Itàlia 1266), regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Alfons el Benigne і Manfred I de Sicília · Veure més »

Maria Arpad d'Hongria

Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).

Nou!!: Alfons el Benigne і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (~1182 - Roma, 21 de gener del 1213).

Nou!!: Alfons el Benigne і Maria de Montpeller · Veure més »

Maria de Portugal i de Manuel

Maria de Portugal (Évora, 1343-Aveiro, 1367), infanta de Portugal.

Nou!!: Alfons el Benigne і Maria de Portugal i de Manuel · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Alfons el Benigne і Mònaco · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Alfons el Benigne і Nàpols · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar als sobirans de la Corona d’Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d’Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Benigne і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Alfons el Benigne і Occità · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (''Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425'') Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims -del mateix nom- i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Alfons el Benigne і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Alfons el Benigne і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Alfons el Benigne і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Alfons el Benigne і Pere el Gran · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella (1350-1369).

Nou!!: Alfons el Benigne і Pere I de Castella · Veure més »

Pere I de Portugal

Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357- 1367).

Nou!!: Alfons el Benigne і Pere I de Portugal · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Alfons el Benigne і Principat de Catalunya · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Alfons el Benigne і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V de Provença (v 1200 - 1245), comte de Provença (1209-1245).

Nou!!: Alfons el Benigne і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Ràtzia de 1330

La ràtzia de 1330 fou una de les campanyes de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Alfons el Benigne і Ràtzia de 1330 · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Alfons el Benigne і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Alfons el Benigne і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Alfons el Benigne і Regne de Sardenya · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del segle XI.

Nou!!: Alfons el Benigne і República de Pisa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Alfons el Benigne і Sardenya · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thathari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Nou!!: Alfons el Benigne і Sàsser · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Alfons el Benigne і Senyera Reial · Veure més »

Setge de Gènova

El Setge de Gènova de 1331 fou un dels episodis de la Guerra catalanogenovesa.

Nou!!: Alfons el Benigne і Setge de Gènova · Veure més »

Societat de Lingüística Aragonesa

La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa a través de la investigació científica en lingüística.

Nou!!: Alfons el Benigne і Societat de Lingüística Aragonesa · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (1300 - Saragossa, 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327).

Nou!!: Alfons el Benigne і Teresa d'Entença · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Alfons el Benigne і Usatges de Barcelona · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Alfons el Benigne і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant de Courtenay

Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.

Nou!!: Alfons el Benigne і Violant de Courtenay · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Benigne і 10 de setembre · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1299 · Veure més »

1314

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1314 · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1315 · Veure més »

1317

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1317 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1318 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1319 · Veure més »

1320

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1320 · Veure més »

1323

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1323 · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1324 · Veure més »

1325

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1325 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1326 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1327 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1328 · Veure més »

1329

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1329 · Veure més »

1330

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1330 · Veure més »

1331

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1331 · Veure més »

1333

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1333 · Veure més »

1334

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1334 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1336 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1346 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1347 · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1354 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1358 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1363 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Alfons el Benigne і 1387 · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Benigne і 15 de febrer · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Benigne і 19 de setembre · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Benigne і 2 de maig · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alfons el Benigne і 21 de desembre · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alfons el Benigne і 5 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alfons III de Barcelona, Alfons III el Benigne, Alfons IV d'Aragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »