Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Carlemany

+ Desa el concepte

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

301 les relacions: Abadia de Corbie, Abat, Abbàs (nom), Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Acadèmia Palatina, Adrià I, Al-Àndalus, Al-Hàkam I, Alí ibn al-Athir, Albrecht Dürer, Alcuí de York, Alemany, Alemanya, Alpaida, Alps, Alt alemany antic, Amaldruda, Anglès, Angulema, Ansegisel, Antipapa, Aquisgrà, Aquitània, Argent (element), Argenteuil, Arnau de Mont-rodon, Arnulf de Metz, Arquebisbe, Arxiu Bettmann, Austràsia, Àvars eurasiàtics, Bagdad, Baix Fràncic, Barcelona, Basílica de Saint-Denis, Batalla de Roncesvalls, Bèlgica, Beat, Bega d'Andenne, Benet XIV, Benevent, Berta de Laon, Bizanci, Bordeus, Borgonya, Bretó, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà, Califa, Califat abbàssida, ..., Califat de Còrdova, Cançó de gesta, Cançó de Rotllan, Capitular de Villis, Caribert de Laon, Carlemany, Carles el Jove, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Carloman I, Castellà, Català, Catalunya, Catedral de Girona, Còrsega, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comte, Concili d'Urgell, Concubinat, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Constantinoble, Corona fèrria de Llombardia, Crist, Cristianisme, Croat (llengua), Danès, Dècada del 740, Desiderata de Llombardia, Desideri d'Ístria, Diadema, Dialecte, Dinastia, Dinastia Carolíngia, Dinastia Merovíngia, Dinastia Otoniana, Diploma de Carlemany del juny del 799, Drogó de Metz, Duc, Edat mitjana, Egbert, Einhard, Elefant asiàtic, Emília (regió), Emperador, Emperador d'Occident, Empunyadura, Escaramussa, Església Catòlica Romana, Eslaus, Eslovac, Eslovè, Esposa, Esteve II (papa), Esteve III, Europa, Europa Central, Europa Occidental, Exarcat de Ravenna, Faremoutiers, Fastrada, Flor de lis, França, Franc, Francès, Francs, Frankfurt del Main, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frisó occidental, Fronsac, Gascunya, Gerberga (reina dels Francs), Girona, Gisela de Laon, Grec antic, Grimoald III, Grisons, Harun ar-Raixid, Herstal, Hildegarda de Vintzgau, Hildeprand, Hiltruda, Hispània, Historiador, Hongria, Hug (fill de Carlemany), Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Icona, Imperi Bizantí, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Italià, Itàlia, Jaume Cascalls, Khilderic III, Lexema, Lió, Lieja, Lingüística, Llatí, Lleó III (papa), Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües romàniques, Llengua materna, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Llista dels reis llombards, Llobregat, Llombard, Llop II, Lluís I el Pietós, Longobards, Louis Halphen, Luitgarda d'Alamània, Luxemburguès, Luxeuil-les-Bains, Magúncia, Majordom de palau, Mar Adriàtica, Mar Mediterrània, Marca (territori), Marca de Bretanya, Marca Hispànica, Marquès, Martí de Laon, Metz, Missi dominici, Musulmà, Nèustria, Neerlandès, Noruec, Noyon, Or, Osca, Paderborn, Pamplona, Papa, Papa Esteve III, Papa Zacaries, Pasqua de Resurrecció, Pasqual III, Pavia, Península Ibèrica, Pentàpolis Annonària, Pere el Gran, Pierre Riché, Pipí d'Héristal, Pipí d'Itàlia, Pipí de Landen, Pipí el Geperut, Pipí I el Breu, Pirineus, Polonès, Portuguès, Prefecte, Provença, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de Borgonya, Regne Franc, Rei d'Itàlia, Reis mandrosos, Rellotge, Renaixement carolingi, Robert Stoepel, Roma, Roncesvalls, Rotllà, Rotruda, Rotruda (esposa de Carles Martell), Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Riquier, Sal·luvis, Salern, Sant, Sant Carlemany, Saragossa, Sarraí, Saxons, Sàpiens, Segle VI, Senescal, Septimània, Setge, Soissons, Suàbia, Suec, Sueus, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Tolosa de Llenguadoc, Toscana, Tractat de Verdun, Txec, Valí, Való, Vascons, Vassallatge, Venècia, Verona, Vita Karoli Magni, 1 d'abril, 1165, 12 de juliol, 15 d'abril, 2 d'abril, 20 de juny, 24 de setembre, 25 de desembre, 28 de gener, 4 de desembre, 5 de desembre, 6 de febrer, 6 de juliol, 687, 742, 748, 750, 751, 754, 768, 769, 770, 771, 772, 773, 774, 776, 777, 778, 780, 781, 782, 783, 784, 785, 787, 792, 794, 795, 8 de juliol, 800, 801, 811, 812, 813, 814, 843, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (251 més) »

Abadia de Corbie

L'abadia de Corbie és un monestir benedictí situat a Corbie.

Nou!!: Carlemany і Abadia de Corbie · Veure més »

Abat

Sant Antoni Abat. L’abat (de l'arameu ababa, que significa «pare» en relació amb la paternitat de Jesucrist, i ammà, mare) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme.

Nou!!: Carlemany і Abat · Veure més »

Abbàs (nom)

Abbàs o, amb l'article inicial, al-Abbàs és un nom masculí àrab —en àrab عباس o العباس, ʿAbbās o al-ʿAbbās— que literalment significa «auster», «sever», «adust» o, amb l'article inicial, «l'auster», «el sever» o «l'adust».

Nou!!: Carlemany і Abbàs (nom) · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Carlemany і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'Alta edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Acadèmia Palatina · Veure més »

Adrià I

Adrià I (Roma, ? – Roma, 795) fou Papa de l'Església catòlica entre els anys 772 i 795.

Nou!!: Carlemany і Adrià I · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Carlemany і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Hàkam I

Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam —en àrab الحكم بن هشام, al-Ḥakam ibn Hixam— (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Nou!!: Carlemany і Al-Hàkam I · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (en àrab عز الدین بن الاثیر, ʿIzz ad-Dīn ibn al-Aṯīr) (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Carlemany і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Albrecht Dürer

Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471 - íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI del seu propi país i dels Països Baixos.

Nou!!: Carlemany і Albrecht Dürer · Veure més »

Alcuí de York

Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.

Nou!!: Carlemany і Alcuí de York · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Carlemany і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Carlemany і Alemanya · Veure més »

Alpaida

Alpaida, Alpais o Khalpais fou la segona esposa de Pipí d'Héristal, majordom de palau d'Austràsia.

Nou!!: Carlemany і Alpaida · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Carlemany і Alps · Veure més »

Alt alemany antic

L'alt alemany antic (Althochdeutsch) és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica.

Nou!!: Carlemany і Alt alemany antic · Veure més »

Amaldruda

Amaltruda o Himiltruda (va florir al darrer terç del segle VIII) fou una concubina o esposa secundària de Carlemany, a qui donà un primer fill, Pipí el Geperut.

Nou!!: Carlemany і Amaldruda · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Carlemany і Anglès · Veure més »

Angulema

Angulema o millor Angolema (Engoulaeme en peitaví-saintongès, Angoulême en francès) és una ciutat de França situada al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Nou!!: Carlemany і Angulema · Veure més »

Ansegisel

Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.

Nou!!: Carlemany і Ansegisel · Veure més »

Antipapa

Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: Carlemany і Antipapa · Veure més »

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Carlemany і Aquisgrà · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Carlemany і Aquitània · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Carlemany і Argent (element) · Veure més »

Argenteuil

Argenteuil és un municipi francès, situat al departament de Val-d'Oise i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Carlemany і Argenteuil · Veure més »

Arnau de Mont-rodon

Arnau de Mont-rodon (? - 21 de novembre de 1348) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Carlemany і Arnau de Mont-rodon · Veure més »

Arnulf de Metz

Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.

Nou!!: Carlemany і Arnulf de Metz · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels "simples" bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Carlemany і Arquebisbe · Veure més »

Arxiu Bettmann

el Papa Adrià I. Imatge de l'Arxiu Bettmann. L'Arxiu Bettmann, oficialment i en anglès Bettmann Archive és una col·lecció de 19 milions de fotografies i imatges, algunes de la Guerra Civil Estatunidenca, incloent algunes de les fotos històriques més conegudes dels Estats Units.

Nou!!: Carlemany і Arxiu Bettmann · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Carlemany і Austràsia · Veure més »

Àvars eurasiàtics

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars eurasiàtics (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el segle VI.

Nou!!: Carlemany і Àvars eurasiàtics · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Carlemany і Bagdad · Veure més »

Baix Fràncic

El Baix Fràncic és un grup de diverses llengües germàniques occidentals parlades als Paisos Baixos, a Bèlgica del nord (Flanders), a la part  nord de França, a Alemanya occidental (Baix Rin), així com a Surinam, Sud-àfrica i Namíbia.

Nou!!: Carlemany і Baix Fràncic · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Carlemany і Barcelona · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Carlemany і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Carlemany і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Carlemany і Bèlgica · Veure més »

Beat

La beatificació de Joan Pau II a la plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Nou!!: Carlemany і Beat · Veure més »

Bega d'Andenne

Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.

Nou!!: Carlemany і Bega d'Andenne · Veure més »

Benet XIV

Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Carlemany і Benet XIV · Veure més »

Benevent

Benevent (en italià Benevento, en llatí Beneventum, en grec Benebentos) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: Carlemany і Benevent · Veure més »

Berta de Laon

Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Berta de Laon · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Carlemany і Bizanci · Veure més »

Bordeus

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Carlemany і Bordeus · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Carlemany і Borgonya · Veure més »

Bretó

El bretó és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a França.

Nou!!: Carlemany і Bretó · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble germànic oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Carlemany і Burgundis · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Carlemany і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Carlemany і Califa · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Carlemany і Califat abbàssida · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Carlemany і Califat de Còrdova · Veure més »

Cançó de gesta

Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.

Nou!!: Carlemany і Cançó de gesta · Veure més »

Cançó de Rotllan

Vuit etapes de la ''Cançó de Rotllan'' en una imatge, dins les ''Grans Cròniques de França'' (segle XV), en un exemplar conservat al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg La Cançó de Rotllan (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Cançó de Rotllan · Veure més »

Capitular de Villis

El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.

Nou!!: Carlemany і Capitular de Villis · Veure més »

Caribert de Laon

Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Caribert de Laon · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Carlemany і Carlemany · Veure més »

Carles el Jove

Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).

Nou!!: Carlemany і Carles el Jove · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Carlemany і Carles Martell · Veure més »

Carloman (fill de Carles Martell)

Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.

Nou!!: Carlemany і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: Carlemany і Carloman I · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Carlemany і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Carlemany і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Carlemany і Catalunya · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Carlemany і Catedral de Girona · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Carlemany і Còrsega · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carlemany і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Carlemany і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Carlemany і Comte · Veure més »

Concili d'Urgell

El concili d'Urgell són una sèrie de reunions de bisbes que van tenir lloc a la Seu d'Urgell els anys 799, 890, 892 i 906.

Nou!!: Carlemany і Concili d'Urgell · Veure més »

Concubinat

Concubinat és l'estat d'una dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no s'hi pot casar, sovint per la diferència d'estatus social.

Nou!!: Carlemany і Concubinat · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

Al segle V Barcino fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període.

Nou!!: Carlemany і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que amb el temps es convertiria en la Marca Hispànica.

Nou!!: Carlemany і Conquesta de Girona · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Carlemany і Constantinoble · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa "l'ungit ", és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Carlemany і Crist · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Carlemany і Cristianisme · Veure més »

Croat (llengua)

El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.

Nou!!: Carlemany і Croat (llengua) · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Carlemany і Danès · Veure més »

Dècada del 740

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і Dècada del 740 · Veure més »

Desiderata de Llombardia

Desiderata de Llombardia (en llatí Desiderada), esmentada durant el tercer quart del segle VIII, fou una princesa llombarda, filla del rei Desideri d'Ístria i primera esposa oficial de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Desiderata de Llombardia · Veure més »

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Nou!!: Carlemany і Desideri d'Ístria · Veure més »

Diadema

Dama de la dècada de 1920 lluint una diadema Una diadema és una faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap i per extensió un adornament d'aquest tipus que porten actualment les dones.

Nou!!: Carlemany і Diadema · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Carlemany і Dialecte · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

Nou!!: Carlemany і Dinastia · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Carlemany і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Carlemany і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Dinastia Otoniana

La Dinastia Otoniana era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.

Nou!!: Carlemany і Dinastia Otoniana · Veure més »

Diploma de Carlemany del juny del 799

El diploma de Carlemany del juny del 799 és una donació reial de Carlemany de terres i beneficis a l'abadia d'Aniana, feta a Benet d'Aniana, després de la tasca d'aquest a Urgell contra l'adopcionisme.

Nou!!: Carlemany і Diploma de Carlemany del juny del 799 · Veure més »

Drogó de Metz

Drogó de Metz també conegut com Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.

Nou!!: Carlemany і Drogó de Metz · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Carlemany і Duc · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Carlemany і Edat mitjana · Veure més »

Egbert

Egbert (769 o 771 – 839) fou rei de Wessex (Anglaterra) des del 802 fins a la seva mort el 839.

Nou!!: Carlemany і Egbert · Veure més »

Einhard

Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del segle IX, biògraf de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Einhard · Veure més »

Elefant asiàtic

L'elefant asiàtic (Elephas maximus), sovint conegut pel nom d'una de les subespècies (elefant de l'Índia), és una de les tres espècies vivents d'elefant i l'única espècie vivent del gènere Elephas.

Nou!!: Carlemany і Elefant asiàtic · Veure més »

Emília (regió)

Emilia és la regió històrica italiana, estructurada entorn de la carretera que li va donar nom (via Emília) i que juntament amb la regió històrica de la Romanya constitueix avui la regió administrativa d'Emília-Romanya.

Nou!!: Carlemany і Emília (regió) · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Carlemany і Emperador · Veure més »

Emperador d'Occident

Emblema de l'imperi germànic. L'emperador d'Occident o del Sacre Imperi Romà era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Carlemany і Emperador d'Occident · Veure més »

Empunyadura

Empunyadura francesa Empunyadura italiana Lempunyadura en esgrima és el cilindre (o forma semblant) que segueix la línia de la fulla i que és el punt de prensió de l'arma.

Nou!!: Carlemany і Empunyadura · Veure més »

Escaramussa

Una escaramussa és a una batalla, disputa o contesa de poca importància entre les avançades dels exèrcits.

Nou!!: Carlemany і Escaramussa · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Carlemany і Església Catòlica Romana · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Carlemany і Eslaus · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Carlemany і Eslovac · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Carlemany і Eslovè · Veure més »

Esposa

''The Merchant's Wife'' (1918) de Boris Kustodiev Una esposa o muller és la cònjuge dona que contrau matrimoni.

Nou!!: Carlemany і Esposa · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Carlemany і Esteve II (papa) · Veure més »

Esteve III

* Papa Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 772), Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Carlemany і Esteve III · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Carlemany і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Carlemany і Europa Central · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Carlemany і Europa Occidental · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Carlemany і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Faremoutiers

Faremoutiers és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77176.

Nou!!: Carlemany і Faremoutiers · Veure més »

Fastrada

Fastrada nascuda cap a 765 i morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.

Nou!!: Carlemany і Fastrada · Veure més »

Flor de lis

Flor de lis La flor de lis (gal·licisme que ve de la paraula Fleur de lis i vol dir «flor de lliri») és una representació de la flor del lliri groc vista frontalment, on es poden veure els tres pètals, els dos laterals caient i el central aixecat.

Nou!!: Carlemany і Flor de lis · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Carlemany і França · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Carlemany і Franc · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Carlemany і Francès · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Carlemany і Francs · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany, generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusió amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, és la ciutat més gran del Land de Hessen. La població se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que són més d'1,4 milions a l'aglomeració i 5 milions a l'àrea urbana).

Nou!!: Carlemany і Frankfurt del Main · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Carlemany і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frisó occidental

Àrees de parla frisona occidental El frisó occidental és una varietat del frisó parlat majoritàriament a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Carlemany і Frisó occidental · Veure més »

Fronsac

* Fronsac (Gironda), municipi francès al departament de la Gironda i a la regió de l'Aquitània.

Nou!!: Carlemany і Fronsac · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Carlemany і Gascunya · Veure més »

Gerberga (reina dels Francs)

Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Gerberga (reina dels Francs) · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Carlemany і Girona · Veure més »

Gisela de Laon

Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Gisela de Laon · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Carlemany і Grec antic · Veure més »

Grimoald III

Grimoald III fou príncep de Benevent, fill i successor d'Arechis II (de fet el 788, però de iure des del 787).

Nou!!: Carlemany і Grimoald III · Veure més »

Grisons

Grisons (romanx: Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Carlemany і Grisons · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid —en àrab أبو جعفر هارون الرشيد, Abū Jaʿfar Hārūn ar-Raxīd— (Rey, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Carlemany і Harun ar-Raixid · Veure més »

Herstal

Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert.

Nou!!: Carlemany і Herstal · Veure més »

Hildegarda de Vintzgau

Hildegarda de Vintzgau Hildegarda de Vintzgau (758 - † 30 d'abril del 783 a Thionville), fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor Lluís el Pietós.

Nou!!: Carlemany і Hildegarda de Vintzgau · Veure més »

Hildeprand

Hildeprand, Hildebrand, Ildeprand o Ilprand (? - després de 744) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 744.

Nou!!: Carlemany і Hildeprand · Veure més »

Hiltruda

*Santa Hiltruda (segle IX), santa de Liessies, a l'Hainaut, festa el 27 de setembre.

Nou!!: Carlemany і Hiltruda · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Carlemany і Hispània · Veure més »

Historiador

Un historiador és un professional o expert sobre la història, que recopila dades del passat, les estudia i transmet.

Nou!!: Carlemany і Historiador · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Carlemany і Hongria · Veure més »

Hug (fill de Carlemany)

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Nou!!: Carlemany і Hug (fill de Carlemany) · Veure més »

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí (en àrab حسين بن يحي الانصاري o الحسين بن يحي الانصاري, Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Anṣārī o al-Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Anṣārī), més conegut com a Hussayn al-Ansarí, valí de Saragossa (a. 774- d. 781).

Nou!!: Carlemany і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »

Icona

Moderna '''icona''' de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, eikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona, amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Nou!!: Carlemany і Icona · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Carlemany і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Carlemany і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Carlemany і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Carlemany і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Carlemany і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Carlemany і Itàlia · Veure més »

Jaume Cascalls

Jaume Cascalls (Berga, principis del segle XIV – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.

Nou!!: Carlemany і Jaume Cascalls · Veure més »

Khilderic III

Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia Merovíngia.

Nou!!: Carlemany і Khilderic III · Veure més »

Lexema

El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).

Nou!!: Carlemany і Lexema · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Carlemany і Lió · Veure més »

Lieja

Lieja (Lîdje en való, Liège en francès, Luik en neerlandès, Lüttich en alemany) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Carlemany і Lieja · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Carlemany і Lingüística · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Carlemany і Llatí · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Carlemany і Lleó III (papa) · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Carlemany і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Carlemany і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Carlemany і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua materna

Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.

Nou!!: Carlemany і Llengua materna · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Carlemany і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1806 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Carlemany і Llista de reis germànics · Veure més »

Llista dels reis llombards

El Regne de Llombardia o Longobardia fou el territori que governaren els longobards a Itàlia entre els segles VI i VIII.

Nou!!: Carlemany і Llista dels reis llombards · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Carlemany і Llobregat · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com lumˈbaɾt i en brescià com lomˈbaɾt) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes).

Nou!!: Carlemany і Llombard · Veure més »

Llop II

Llop II fou duc de Gascunya nomenat per Carles I (Carlemany) avançat el 768.

Nou!!: Carlemany і Llop II · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Carlemany і Lluís I el Pietós · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Carlemany і Longobards · Veure més »

Louis Halphen

Louis Sigismond Isaac Halphen (París, 4 de febrer de 1880 - París, 7 d'octubre de 1950) fou un historiador francès especialista en l'alta Edat Mitjana i particularment en l'imperi carolingi.

Nou!!: Carlemany і Louis Halphen · Veure més »

Luitgarda d'Alamània

Luitgarda d'Alamània, nascuda vers 776, morta el 4 de juny de 800 a Tours, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, última esposa de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Luitgarda d'Alamània · Veure més »

Luxemburguès

El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.

Nou!!: Carlemany і Luxemburguès · Veure més »

Luxeuil-les-Bains

Luxeuil-les-Bains és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Carlemany і Luxeuil-les-Bains · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Carlemany і Magúncia · Veure més »

Majordom de palau

Durant el període merovingi, el Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei.

Nou!!: Carlemany і Majordom de palau · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica, o el mar Adriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Carlemany і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Carlemany і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Carlemany і Marca (territori) · Veure més »

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Nou!!: Carlemany і Marca de Bretanya · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Carlemany і Marca Hispànica · Veure més »

Marquès

Corona de '''marquès'''. Marquès és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.

Nou!!: Carlemany і Marquès · Veure més »

Martí de Laon

Martí de Laon († 690) fou un comte franc que apareix lluitant al costat de Pipí d'Heristal contra Ebroí.

Nou!!: Carlemany і Martí de Laon · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carlemany і Metz · Veure més »

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Nou!!: Carlemany і Missi dominici · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Carlemany і Musulmà · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Carlemany і Nèustria · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Carlemany і Neerlandès · Veure més »

Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

Nou!!: Carlemany і Noruec · Veure més »

Noyon

Noyon és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carlemany і Noyon · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Carlemany і Or · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Carlemany і Osca · Veure més »

Paderborn

Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que va ésser la seu d'Assemblees del Regne dels Francs, i més tard seu d'un bisbat amb poder temporal.

Nou!!: Carlemany і Paderborn · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Carlemany і Pamplona · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Carlemany і Papa · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Carlemany і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Zacaries

Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).

Nou!!: Carlemany і Papa Zacaries · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Carlemany і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pasqual III

Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'església catòlica del 1164 al 1168.

Nou!!: Carlemany і Pasqual III · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Carlemany і Pavia · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Carlemany і Península Ibèrica · Veure més »

Pentàpolis Annonària

La Pentàpolis Annonària o Pentàpolis Montana fou una divisió administrativa de l'imperi bizantí a la península Itàlica, així esmentada perquè estava formada pel territori de cinc ciutats (penta.

Nou!!: Carlemany і Pentàpolis Annonària · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Carlemany і Pere el Gran · Veure més »

Pierre Riché

Pierre Riché (París, 4 d'octubre de 1921) és un historiador francès, especialista en el període carolingi.

Nou!!: Carlemany і Pierre Riché · Veure més »

Pipí d'Héristal

Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.

Nou!!: Carlemany і Pipí d'Héristal · Veure més »

Pipí d'Itàlia

Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d’Itàlia (781-810) sota l’autoritat de son pare.

Nou!!: Carlemany і Pipí d'Itàlia · Veure més »

Pipí de Landen

Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d’Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.

Nou!!: Carlemany і Pipí de Landen · Veure més »

Pipí el Geperut

Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.

Nou!!: Carlemany і Pipí el Geperut · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Carlemany і Pipí I el Breu · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Carlemany і Pirineus · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Carlemany і Polonès · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: Carlemany і Portuguès · Veure més »

Prefecte

Un prefecte és una autoritat descendent de la línia nacional del govern.

Nou!!: Carlemany і Prefecte · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Carlemany і Provença · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Carlemany і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Carlemany і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Carlemany і Regne de Borgonya · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Carlemany і Regne Franc · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Carlemany і Rei d'Itàlia · Veure més »

Reis mandrosos

Reis mandrosos fou un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs en els segles VI, VII i VIII, a causa de la seva incapacitat per al govern.

Nou!!: Carlemany і Reis mandrosos · Veure més »

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) o, col·loquialment, rellonge, és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Nou!!: Carlemany і Rellotge · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi carolingi a finals dels segles VIII i IX.

Nou!!: Carlemany і Renaixement carolingi · Veure més »

Robert Stoepel

Robert Auguste Stoepel (Berlín, Alemanya, 1821 – Nova York, USA, 1 d'octubre de 1887) fou un director d'orquestra i compositor alemany nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Carlemany і Robert Stoepel · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Carlemany і Roma · Veure més »

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Carlemany і Roncesvalls · Veure més »

Rotllà

Rastres de Rotllà al territori administrat per la Generalitat de Catalunya Cançó de Rotllà'' Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al segle VIII, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.

Nou!!: Carlemany і Rotllà · Veure més »

Rotruda

Rotruda o Chrodtrudis (de les arrels hrod.

Nou!!: Carlemany і Rotruda · Veure més »

Rotruda (esposa de Carles Martell)

Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.

Nou!!: Carlemany і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Carlemany і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint-Riquier

Saint-Riquier és un municipi francès, situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carlemany і Saint-Riquier · Veure més »

Sal·luvis

Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (llatí Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies, grec Σάλυες) foren un poble gal el nom del qual apareix escrit sobre moltes formes entre elles la forma grega Ligyes (aquí només s'esmenten les quatre principals).

Nou!!: Carlemany і Sal·luvis · Veure més »

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Nou!!: Carlemany і Salern · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Carlemany і Sant · Veure més »

Sant Carlemany

Carlemany imaginat per Albert Durer Sant Carlemany és una sant no oficial que està dedicat al culte de l'Emperador Carlemany (768-814) que mai va arribar a ser santificat.

Nou!!: Carlemany і Sant Carlemany · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Carlemany і Saragossa · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Carlemany і Sarraí · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Carlemany і Saxons · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Carlemany і Sàpiens · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Carlemany і Segle VI · Veure més »

Senescal

El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d’Europa a l’edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і Senescal · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Carlemany і Septimània · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Carlemany і Setge · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carlemany і Soissons · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que estava formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Carlemany і Suàbia · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Carlemany і Suec · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Carlemany і Sueus · Veure més »

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí (en àrab سليمان بن يقظان الكلبي الأعرابي, Sulaymān ibn Yaqẓān al-Kalbī al-ʿArābī), més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan o Sulayman al-Arabí (m. 780), valí de Barcelona (a. 777-780).

Nou!!: Carlemany і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Carlemany і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Carlemany і Toscana · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Carlemany і Tractat de Verdun · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Carlemany і Txec · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab والٍ, wālin, pl. ولاة, walā) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Carlemany і Valí · Veure més »

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Nou!!: Carlemany і Való · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, celtitzat i iberitzat, que vivia a la província Tarraconense, a la regió que avui és Navarra i algunes zones veïnes de l'Aragó, La Rioja, i Guipúscoa.

Nou!!: Carlemany і Vascons · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Carlemany і Vassallatge · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Carlemany і Venècia · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Carlemany і Verona · Veure més »

Vita Karoli Magni

''Vita Karoli Magni''. Imatge del segle XIII. Vita Karoli Magni és una biografia de Carlemany escrita per Einhard.

Nou!!: Carlemany і Vita Karoli Magni · Veure més »

1 d'abril

L'1 d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 1 d'abril · Veure més »

1165

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 1165 · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 12 de juliol · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 15 d'abril · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 2 d'abril · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 20 de juny · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 24 de setembre · Veure més »

25 de desembre

thumb El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 25 de desembre · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carlemany і 28 de gener · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 4 de desembre · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 5 de desembre · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carlemany і 6 de febrer · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 6 de juliol · Veure més »

687

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 687 · Veure més »

742

L'any 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і 742 · Veure més »

748

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 748 · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 750 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 751 · Veure més »

754

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 754 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 768 · Veure més »

769

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 769 · Veure més »

770

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 770 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 771 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 772 · Veure més »

773

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 773 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 774 · Veure més »

776

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 776 · Veure més »

777

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 777 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Carlemany і 778 · Veure més »

780

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 780 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 781 · Veure més »

782

L'any 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Carlemany і 782 · Veure més »

783

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 783 · Veure més »

784

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 784 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 785 · Veure més »

787

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 787 · Veure més »

792

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 792 · Veure més »

794

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 794 · Veure més »

795

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 795 · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 8 de juliol · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 801 · Veure més »

811

L'any 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Carlemany і 811 · Veure més »

812

L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.

Nou!!: Carlemany і 812 · Veure més »

813

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 813 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 814 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Carlemany і 843 · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlemany і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carlemagne, Carles I de França, Carolus Magnus, Charlemagne.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »