Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vespres Sicilianes

Índex Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

60 les relacions: Almogàver, Batalla de Benevent, Batalla del coll de Panissars, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Casal de Barcelona, Climent IV, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Conradí de Sicília, Constança de Sicília, Constantinoble, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Dilluns de Pasqua, Felip III de França, Francesco Hayez, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Gozo, Guerra de Sicília (1282-1294), Hohenstaufen, Il Canto degli Italiani, Illa de Malta, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Joan de Pròixida, Les Vespres Sicilianes (pintura), Llista de comtes de Barcelona, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de França, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís IX de França, Manfred I de Sicília, Mar Mediterrània, Maria d'Antioquia, Nàpols, Palerm, Papa, Papa Martí IV, Peloponès, Pere el Gran, Pregària cristiana, Principat de Catalunya, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, República de Venècia, Roma, ..., Setge de Messina (1282), Sicília, Tractat de Tarascó (1291), Trapani, Vespres, 1266, 1282, 1287, 30 de març, 4 de setembre. Ampliar l'índex (10 més) »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Almogàver · Veure més »

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Vespres Sicilianes і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Vespres Sicilianes і Carles II d'Anjou · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Casal de Barcelona · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Climent IV · Veure més »

Combat de Malta

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Combat de Malta · Veure més »

Combat de Nicòtena

El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Combat de Nicòtena · Veure més »

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Nou!!: Vespres Sicilianes і Conradí de Sicília · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Constança de Sicília · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Constantinoble · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Corona d'Aragó · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Dilluns de Pasqua

Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Dilluns de Pasqua · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Vespres Sicilianes і Felip III de França · Veure més »

Francesco Hayez

Francesco Hayez (Venècia, 10 de febrer de 1791 – Milà, 12 de febrer de 1882) va ser un pintor italià, considerat el màxim representant del romanticisme històric.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Francesco Hayez · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Gozo

Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Gozo · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Hohenstaufen · Veure més »

Il Canto degli Italiani

Il Canto degli Italiani (El cant dels italians), popularment conegut com a Fratelli d'Italia (Germans d'Itàlia), és l'himne nacional italià, la lletra del qual va ser composta per Goffredo Mameli i la música és obra de Michele Novaro.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Il Canto degli Italiani · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Illa de Malta · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Itàlia · Veure més »

Joan de Pròixida

Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Joan de Pròixida · Veure més »

Les Vespres Sicilianes (pintura)

Les Vespres Sicilianes és el títol de tres obres de l'artista italià Francesco Hayez que representen l'esclat de les Vespres Sicilianes.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Les Vespres Sicilianes (pintura) · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de Reis d'Albània

Ensenya reial albanesa.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Llista de Reis d'Albània · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Lluís IX de França · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Vespres Sicilianes і Manfred I de Sicília · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Vespres Sicilianes і Mar Mediterrània · Veure més »

Maria d'Antioquia

Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Maria d'Antioquia · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Nàpols · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Vespres Sicilianes і Palerm · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Papa · Veure més »

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Papa Martí IV · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Peloponès · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Pere el Gran · Veure més »

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Pregària cristiana · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Principat de Catalunya · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Regne de Sicília · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Vespres Sicilianes і República de Venècia · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Roma · Veure més »

Setge de Messina (1282)

El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Setge de Messina (1282) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Sicília · Veure més »

Tractat de Tarascó (1291)

El Tractat de Tarascó fou signat el 19 de febrer de 1291 entre el papa Nicolau IV, el rei de Nàpols Carles II d'Anjou i el rei de França Felip IV, d'un costat; i el rei de la Corona d'Aragó Alfons el Franc de l'altre.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Tractat de Tarascó (1291) · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Vespres Sicilianes і Trapani · Veure més »

Vespres

Les vespres són una part de l'ofici diví -previ a les completes-, que constitueixen la pregària del vespre, i que s'acostuma a celebrar cap al capvespre.

Nou!!: Vespres Sicilianes і Vespres · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Vespres Sicilianes і 1266 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Vespres Sicilianes і 1282 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Vespres Sicilianes і 1287 · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vespres Sicilianes і 30 de març · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Vespres Sicilianes і 4 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Vespres sicilianes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »