Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tercera Croada

Índex Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

64 les relacions: Acre (Israel), Anatòlia, Antioquia de l'Orontes, Ascaló, Audita tremendi, Balduí IV de Jerusalem, Batalla d'Arsuf, Batalla d'Iconi, Batalla de Hattin, Batalla de Jaffa, Comtat de Trípoli, Conrad de Montferrat, Croades, Croat (guerrer), Dinastia aiúbida, Dinastia almohade, Enric II d'Anglaterra, Enric II de Xampanya, Estats croats, Felip II de França, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Garnier de Nablús, Gènova, Gregori VIII, Guiu de Lusignan, Hug III de Borgonya, Imperi Romà d'Orient, Isaac Comnè de Xipre, Jafa, Jerusalem, Joan sense Terra, Kilij Arslan II, Krak dels Cavallers, Lió, Margat, Marsella, Messina, Nur-ad-Din Muhàmmad, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Ratisbona, Regne de Jerusalem, Regne de Xipre, Ricard Cor de Lleó, Robert de Sablé, Saladí, Sant Joan d'Acre, Setge d'Acre (1189-1191), Setge de Jerusalem (1187), Setge de Tir (1187), ..., Sicília, Soldanat de Rum, Terra Santa, Tir, Tractat de Gisors, Veracreu, Xipre, 10 de juny, 1174, 1189, 1190, 1192, 2 de setembre, 4 de juliol. Ampliar l'índex (14 més) »

Acre (Israel)

Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.

Nou!!: Tercera Croada і Acre (Israel) · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Tercera Croada і Anatòlia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tercera Croada і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Nou!!: Tercera Croada і Ascaló · Veure més »

Audita tremendi

La butlla Audita tremendi fou promulgada pel Papa Gregori VIII el 29 d'octubre de 1187 per convocar la Tercera Croada.

Nou!!: Tercera Croada і Audita tremendi · Veure més »

Balduí IV de Jerusalem

Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.

Nou!!: Tercera Croada і Balduí IV de Jerusalem · Veure més »

Batalla d'Arsuf

La batalla d'Arsuf va tenir lloc el 7 de setembre de 1191, entre els croats i les forces de la dinastia Aiúbida durant la Tercera Croada.

Nou!!: Tercera Croada і Batalla d'Arsuf · Veure més »

Batalla d'Iconi

La batalla d'Iconi forma part de la primera etapa de la Tercera Croada i tingué lloc el 18 de maig del 1190 quan l'emperador romanogermànic Frederic Barba-roja anava de camí cap a Terra Santa, al seu pas per la capital dels seljúcides.

Nou!!: Tercera Croada і Batalla d'Iconi · Veure més »

Batalla de Hattin

La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.

Nou!!: Tercera Croada і Batalla de Hattin · Veure més »

Batalla de Jaffa

La batalla de Jaffa fou un enfrontament armat entre l'exèrcit de Saladí i l'exèrcit croat comandat per Ricard Cor de Lleó, que suposà la fi de la Tercera Croada, després de la qual ambdós líders negociaren la treva.

Nou!!: Tercera Croada і Batalla de Jaffa · Veure més »

Comtat de Trípoli

El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.

Nou!!: Tercera Croada і Comtat de Trípoli · Veure més »

Conrad de Montferrat

Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.

Nou!!: Tercera Croada і Conrad de Montferrat · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Tercera Croada і Croades · Veure més »

Croat (guerrer)

Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.

Nou!!: Tercera Croada і Croat (guerrer) · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: Tercera Croada і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Tercera Croada і Dinastia almohade · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: Tercera Croada і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Enric II de Xampanya

Anvers del segell d'Enric II de Xampanya. Podria ser el primer a portar la barra heràldica dels comtes de Xampanya Revers del segell d'Enric II de Xampanya Enric II de Xampanya (o Enric I de Jerusalem) (29 de juliol de 1166 - 10 de setembre de 1197) va ser comte de Xampanya (1181-1197), i rei titular de Jerusalem (1192-1197), encara que mai no va usar el títol de rei de Jerusalem.

Nou!!: Tercera Croada і Enric II de Xampanya · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Nou!!: Tercera Croada і Estats croats · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: Tercera Croada і Felip II de França · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Tercera Croada і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Garnier de Nablús

Garnier de Nablús fou Mestre de l'Hospital.

Nou!!: Tercera Croada і Garnier de Nablús · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Tercera Croada і Gènova · Veure més »

Gregori VIII

Gregori VIII (Benevent, 1100 - Pisa, 17 de desembre de 1187) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1187.

Nou!!: Tercera Croada і Gregori VIII · Veure més »

Guiu de Lusignan

Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.

Nou!!: Tercera Croada і Guiu de Lusignan · Veure més »

Hug III de Borgonya

Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).

Nou!!: Tercera Croada і Hug III de Borgonya · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Tercera Croada і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Isaac Comnè de Xipre

Isaac Comnè (v.1155 – 1195/1196) fou autoproclamat governant de Xipre des del 1184 i va declarar aquesta illa independent, que fins al moment era una província de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Tercera Croada і Isaac Comnè de Xipre · Veure més »

Jafa

Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.

Nou!!: Tercera Croada і Jafa · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Tercera Croada і Jerusalem · Veure més »

Joan sense Terra

Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).

Nou!!: Tercera Croada і Joan sense Terra · Veure més »

Kilij Arslan II

Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.

Nou!!: Tercera Croada і Kilij Arslan II · Veure més »

Krak dels Cavallers

El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.

Nou!!: Tercera Croada і Krak dels Cavallers · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Tercera Croada і Lió · Veure més »

Margat

Margat, tal com era coneguda pels croats, o Màrqab, al-Markab o al-Marqab (literalment ‘castell de la Talaia’) és una fortalesa situada a uns 6 quilòmetres al sud del port de Balanea, a la costa de Síria, una de les majors places fortes dels hospitalers, a uns 2 km de la costa.

Nou!!: Tercera Croada і Margat · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Tercera Croada і Marsella · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Tercera Croada і Messina · Veure més »

Nur-ad-Din Muhàmmad

Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.

Nou!!: Tercera Croada і Nur-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Tercera Croada і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Tercera Croada і Orde del Temple · Veure més »

Ratisbona

Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.

Nou!!: Tercera Croada і Ratisbona · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Tercera Croada і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de Xipre

El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.

Nou!!: Tercera Croada і Regne de Xipre · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Tercera Croada і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Robert de Sablé

Robert de Sablé és l'onzè Gran Mestre de l'orde dels Templers.

Nou!!: Tercera Croada і Robert de Sablé · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: Tercera Croada і Saladí · Veure més »

Sant Joan d'Acre

Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.

Nou!!: Tercera Croada і Sant Joan d'Acre · Veure més »

Setge d'Acre (1189-1191)

El setge d'Acre fou la primera operació bèl·lica important organitzada pel rei de Jerusalem, Guiu de Lusignan per recuperar els territoris perduts en les campanyes de Saladí, cap dels musulmans de Síria i Egipte.

Nou!!: Tercera Croada і Setge d'Acre (1189-1191) · Veure més »

Setge de Jerusalem (1187)

El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.

Nou!!: Tercera Croada і Setge de Jerusalem (1187) · Veure més »

Setge de Tir (1187)

El setge de Tir fou un episodi de les croades, que tingué lloc del 12 de novembre del 1187 fins a l'1 de gener del 1188.

Nou!!: Tercera Croada і Setge de Tir (1187) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Tercera Croada і Sicília · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Tercera Croada і Soldanat de Rum · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Tercera Croada і Terra Santa · Veure més »

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Tercera Croada і Tir · Veure més »

Tractat de Gisors

Diversos tractats entre el rei de França i el d'Anglaterra com a duc de Normandia.

Nou!!: Tercera Croada і Tractat de Gisors · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: Tercera Croada і Veracreu · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Tercera Croada і Xipre · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tercera Croada і 10 de juny · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Tercera Croada і 1174 · Veure més »

1189

Sense descripció.

Nou!!: Tercera Croada і 1189 · Veure més »

1190

El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Tercera Croada і 1190 · Veure més »

1192

El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Tercera Croada і 1192 · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tercera Croada і 2 de setembre · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tercera Croada і 4 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Tercera croada.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »