Accés més ràpid que el navegador!
163 les relacions: Alfons VI de Portugal, Ana Margarita de San José, Anglaterra, Aniello Falcone, Aragó, Artois, Évora, Badajoz, Baltasar Carles d'Àustria, Barcelona, Batalla de Nördlingen (1634), Batalla de Rocroi, Bidasoa, Biscaia, Bohèmia, Brasil, Breda, Carles II d'Àustria Interior, Carles II de Castella, Castella, Catalunya, Cerdanya, Ciutat, Comtat de Barcelona, Consell de Cent, Corona de Castella i Lleó, Corpus de Sang, Corts de Barcelona (1626), Corts de Castella, Dalmau de Queralt i de Codina, Diego Velázquez, Dinastia dels Habsburg, Disset Províncies, El Escorial, Enric IV de França, Europa, Exèrcit, Fallida, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip Pròsper d'Àustria, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran Tomàs d'Àustria, França, Franc Comtat, Francisco Fernando de Austria, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat, ..., Generalitat de Catalunya, Giovanni Lanfranco, Govern, Guerra, Guerra de successió de Màntua, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Hisenda, Hulst, Illa dels Faisans, Isabel de França, Isabel Maria Teresa d'Àustria, Joan IV de Portugal, Joan Josep d'Àustria, Juan Cosío, Juan de Zabaleta, Llista de reis d'Espanya, Lluís XIII de França, Lluïsa de Guzmán, Maastricht, Madrid, María Calderón, Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Margarida Maria Caterina d'Àustria, Margarida Maria d'Àustria, Maria Ambròsia d'Àustria, Maria Anna Antònia d'Àustria, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Eugènia d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Màlaga, Mercantilisme, Miguel de Vasconcelos, Monarca, Monarquia, Monarquia d'Espanya, Monestir d'El Escorial, Monopoli, Museu del Prado, Navalcarnero, Nicolas Poussin, Noblesa, Novara, Olivença, Or, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Pablo Bruna, Palau Reial d'El Pardo, Pau, Pau Claris i Casademunt, Pau de Westfàlia, Pere II de Portugal, Política, Portugal, Príncep d'Astúries, Primer ministre, Principat de Catalunya, Privat, Províncies Unides, Regalia, Regne de Dinamarca, Regne de França, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, República Catalana, Rosselló, Sal comuna, Setge d'Hondarribia (1638), Setge de Breda (1625), Sevilla, Suècia, Tomasa de Aldana y Noroña, Tractat de Fontainebleau (1611), Tractat dels Pirineus, Treva dels dotze anys, Unió d'armes, Universitat Complutense de Madrid, Urbà VIII, Valenciennes, Valladolid, Vélez-Málaga, Versalles, Virrei, 1 de desembre, 1605, 1615, 1621, 1627, 1634, 1635, 1638, 1640, 1643, 1644, 1647, 1648, 1649, 1652, 1655, 1656, 1657, 1659, 1665, 17 de setembre, 23 de gener, 25 de novembre, 6 de desembre, 7 d'octubre, 7 de juny, 8 d'abril. Ampliar l'índex (113 més) »
Alfons VI de Portugal
Alfons VI de Portugal el Victoriós (Lisboa, 1643 - Sintra, 1683), príncep del Brasil (1653-1656) i rei de Portugal (1656-1683).
Nou!!: Felip IV de Castella і Alfons VI de Portugal · Veure més »
Ana Margarita de San José
Ana Margarita de Austria (?, ca. 1632-Madrid, 1658), de nom religiós Ana Margarita de San José, va ser una religiosa agustina recol·lecta espanyola.
Nou!!: Felip IV de Castella і Ana Margarita de San José · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Felip IV de Castella і Anglaterra · Veure més »
Aniello Falcone
Aniello Falcone (1600 - 1665) fou un pintor italià del barroc, actiu a Nàpols i conegut per les seues obres on es representaven escenes de batalles.
Nou!!: Felip IV de Castella і Aniello Falcone · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Felip IV de Castella і Aragó · Veure més »
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Felip IV de Castella і Artois · Veure més »
Évora
Évora (protocelta Ebora, àrab Yabura) és un municipi portuguès, situat al districte d'Évora, a la regió d'Alentejo i a la subregió de l'Alentejo central.
Nou!!: Felip IV de Castella і Évora · Veure més »
Badajoz
Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.
Nou!!: Felip IV de Castella і Badajoz · Veure més »
Baltasar Carles d'Àustria
Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.
Nou!!: Felip IV de Castella і Baltasar Carles d'Àustria · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Felip IV de Castella і Barcelona · Veure més »
Batalla de Nördlingen (1634)
La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).
Nou!!: Felip IV de Castella і Batalla de Nördlingen (1634) · Veure més »
Batalla de Rocroi
La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.
Nou!!: Felip IV de Castella і Batalla de Rocroi · Veure més »
Bidasoa
El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.
Nou!!: Felip IV de Castella і Bidasoa · Veure més »
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Nou!!: Felip IV de Castella і Biscaia · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Felip IV de Castella і Bohèmia · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Felip IV de Castella і Brasil · Veure més »
Breda
Breda és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Felip IV de Castella і Breda · Veure més »
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Nou!!: Felip IV de Castella і Carles II d'Àustria Interior · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Felip IV de Castella і Carles II de Castella · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Felip IV de Castella і Castella · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Felip IV de Castella і Catalunya · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Felip IV de Castella і Cerdanya · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Felip IV de Castella і Ciutat · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Felip IV de Castella і Comtat de Barcelona · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Felip IV de Castella і Consell de Cent · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Felip IV de Castella і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Nou!!: Felip IV de Castella і Corpus de Sang · Veure més »
Corts de Barcelona (1626)
Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d'Aragó.
Nou!!: Felip IV de Castella і Corts de Barcelona (1626) · Veure més »
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Nou!!: Felip IV de Castella і Corts de Castella · Veure més »
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Nou!!: Felip IV de Castella і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »
Diego Velázquez
Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.
Nou!!: Felip IV de Castella і Diego Velázquez · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Felip IV de Castella і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Felip IV de Castella і Disset Províncies · Veure més »
El Escorial
L'Escorial també en espanyol i oficialment El Escorial, conegut en el com El Escurial, és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Felip IV de Castella і El Escorial · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Felip IV de Castella і Enric IV de França · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Felip IV de Castella і Europa · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Felip IV de Castella і Exèrcit · Veure més »
Fallida
L'avís de la clausura enganxat a la porta d'una botiga d'informàtica l'endemà que la seva casa matriu, Granville Technology Group Ltd, fóra declarada "''en fallida''" al Regne Unit. Una fallida, abatiment o bancarrota (del genovès medieval: bancarotta; en anglès: bankruptcy; en castellà: quiebra; en francès: banqueroute) és una situació jurídica en la qual una persona (persona física), empresa o institució (persones jurídiques) no pot plantar cara als pagaments que ha de realitzar (passiu exigible), perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles (actius).
Nou!!: Felip IV de Castella і Fallida · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Felip IV de Castella і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Felip IV de Castella і Felip III de Castella · Veure més »
Felip Pròsper d'Àustria
Felip Pròsper d'Àustria (Madrid, 28 de novembre de 1657 - 1 de novembre de 1661) va ser un infant d'Espanya, fill de Felip IV de Castella i de la seva segona esposa, Maria Anna d'Àustria.
Nou!!: Felip IV de Castella і Felip Pròsper d'Àustria · Veure més »
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Nou!!: Felip IV de Castella і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ferran Tomàs d'Àustria
Ferran Tomàs d'Àustria (Madrid, 21 de desembre de 1658–ibídem, 23 d'octubre de 1659) va ser un infant d'Espanya mort de forma prematura.
Nou!!: Felip IV de Castella і Ferran Tomàs d'Àustria · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Felip IV de Castella і França · Veure més »
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Nou!!: Felip IV de Castella і Franc Comtat · Veure més »
Francisco Fernando de Austria
Francisco Fernando de Austria (?, 15 de maig de 1626 - Eibar, 11 de març de 1634) va ser un fill natural de Felip IV, mort en la infància.
Nou!!: Felip IV de Castella і Francisco Fernando de Austria · Veure més »
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.
Nou!!: Felip IV de Castella і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Veure més »
Frederic Enric d'Orange-Nassau
Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).
Nou!!: Felip IV de Castella і Frederic Enric d'Orange-Nassau · Veure més »
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Nou!!: Felip IV de Castella і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Felip IV de Castella і Generalitat · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Felip IV de Castella і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Giovanni Lanfranco
''La Resurrecció de Crist'', 1622 Giovanni Lanfranco (Parma, 26 de gener de 1582 - 30 de novembre de 1647) fou un pintor italià del període de transició del classicisme al barroc ple.
Nou!!: Felip IV de Castella і Giovanni Lanfranco · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Felip IV de Castella і Govern · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Felip IV de Castella і Guerra · Veure més »
Guerra de successió de Màntua
La guerra de successió de Màntua, també anomenada guerra de successió de Montferrat va ser un conflicte armat que va sorgir el 1628 amb la mort sense hereus directes de Vicenç II Gonzaga, duc de Màntua i Montferrat.
Nou!!: Felip IV de Castella і Guerra de successió de Màntua · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Felip IV de Castella і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Felip IV de Castella і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Nou!!: Felip IV de Castella і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »
Hisenda
Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.
Nou!!: Felip IV de Castella і Hisenda · Veure més »
Hulst
Hulst (zelandès Ulst) és un municipi de la província de Zelanda, al sud dels Països Baixos.
Nou!!: Felip IV de Castella і Hulst · Veure més »
Illa dels Faisans
L'illa dels Faisans (en èuscar Konpantzia, en castellà Isla de los Faisanes, en francès Île des Faisans, Île de la Conférence o Île de l'Hôpital) és una illa de vora 6820 m² que es troba al riu Bidasoa.
Nou!!: Felip IV de Castella і Illa dels Faisans · Veure més »
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Nou!!: Felip IV de Castella і Isabel de França · Veure més »
Isabel Maria Teresa d'Àustria
Isabel Maria Teresa dels Sants d'Àustria (Madrid, 30 d'octubre de 1627-31 d'octubre de 1627) va ser una infanta d'Espanya, morta a les poques hores de néixer.
Nou!!: Felip IV de Castella і Isabel Maria Teresa d'Àustria · Veure més »
Joan IV de Portugal
Escut d'armes de Joan IV de Portugal Joan IV de Portugal el Restaurador (Vila Viçosa 1604 - Lisboa 1656), rei de Portugal (1640-1656), el primer de la dinastia Bragança.
Nou!!: Felip IV de Castella і Joan IV de Portugal · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Felip IV de Castella і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Juan Cosío
Juan Cosío (segle XVII) o, de nom religiós, fra Juan del Sacramento, fou un religiós de l'orde dels agustins, conegut per ser fill natural i il·legítim del rei Felip IV de Castella.
Nou!!: Felip IV de Castella і Juan Cosío · Veure més »
Juan de Zabaleta
Juan de Zabaleta fou un dramaturg, poeta i escriptor espanyol (Madrid, 1626 - 1667).
Nou!!: Felip IV de Castella і Juan de Zabaleta · Veure més »
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Nou!!: Felip IV de Castella і Llista de reis d'Espanya · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Felip IV de Castella і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluïsa de Guzmán
Lluïsa Maria Francesca de Guzmán i Sandoval (Huelva, octubre de 1613 – Lisboa, 27 de febrer de 1666) va ser una noble castellana, membre de la casa ducal de Medina Sidonia, que va esdevenir reina consort de Portugal (1640-1656) a raó del seu matrimoni amb Joan IV de Portugal, primer monarca després de la revolta i guerra de Restauració, i a la mort d'aquest també va exercir de regent del regne (1656-1662).
Nou!!: Felip IV de Castella і Lluïsa de Guzmán · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: Felip IV de Castella і Maastricht · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Felip IV de Castella і Madrid · Veure més »
María Calderón
, coneguda també com La Calderona i Marizápalos, va ser una actriu castellana.
Nou!!: Felip IV de Castella і María Calderón · Veure més »
Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Margarida Maria Teresa d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1651-Viena, 12 de març de 1673) va ser infanta d'Espanya, filla de Felip IV i de Maria Anna d'Àustria.
Nou!!: Felip IV de Castella і Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Veure més »
Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)
Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.
Nou!!: Felip IV de Castella і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Margarida Maria Caterina d'Àustria
Margarida Maria Caterina d'Àustria (Madrid, 25 de novembre de 1623-22 de desembre de 1623) va ser una infanta d'Espanya, morta prematurament després d'un mes de vida.
Nou!!: Felip IV de Castella і Margarida Maria Caterina d'Àustria · Veure més »
Margarida Maria d'Àustria
Margarida Maria d'Àustria (Madrid, 14 d'agost de 1621-16 d'agost de 1621), també citada com Maria Margarida, va ser una infanta d'Espanya, morta al cap de poques hores de néixer.
Nou!!: Felip IV de Castella і Margarida Maria d'Àustria · Veure més »
Maria Ambròsia d'Àustria
Maria Ambròsia de la Concepció d'Àustria (Madrid, 7 de desembre de 1655-20 de desembre de 1655) va ser una infanta d'Espanya, morta prematurament al cap de tretze dies de néixer.
Nou!!: Felip IV de Castella і Maria Ambròsia d'Àustria · Veure més »
Maria Anna Antònia d'Àustria
Maria Anna Antònia Dominica Jacinta d'Àustria (Madrid, 17 de gener de 1635-5 de desembre de 1636) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip IV i d'Isabel de França, morta de forma prematura abans dels dos anys.
Nou!!: Felip IV de Castella і Maria Anna Antònia d'Àustria · Veure més »
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Nou!!: Felip IV de Castella і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »
Maria Eugènia d'Àustria
Maria Eugènia d'Àustria (Madrid, 21 de novembre de 1625-21 de juliol de 1627) va ser una infanta d'Espanya, tercera filla dels reis Felip IV i Isabel de Borbó, morta prematurament als 20 mesos de vida.
Nou!!: Felip IV de Castella і Maria Eugènia d'Àustria · Veure més »
Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.
Nou!!: Felip IV de Castella і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Veure més »
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Nou!!: Felip IV de Castella і Màlaga · Veure més »
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Nou!!: Felip IV de Castella і Mercantilisme · Veure més »
Miguel de Vasconcelos
Miguel de Vasconcelos (o Vasconcellos) e Brito (c. 1590 – 1 desembre 1640 a Lisboa) fou l'últim Secretari d'Estat (Primer ministre) del Regne de Portugal durant el període de 60 anys d'unió personal d'aquest regne amb la monarquia castellana (Unió Ibèrica).
Nou!!: Felip IV de Castella і Miguel de Vasconcelos · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Felip IV de Castella і Monarca · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Felip IV de Castella і Monarquia · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Felip IV de Castella і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Nou!!: Felip IV de Castella і Monestir d'El Escorial · Veure més »
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Nou!!: Felip IV de Castella і Monopoli · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Felip IV de Castella і Museu del Prado · Veure més »
Navalcarnero
Navalcarnero és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.
Nou!!: Felip IV de Castella і Navalcarnero · Veure més »
Nicolas Poussin
Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès.
Nou!!: Felip IV de Castella і Nicolas Poussin · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Felip IV de Castella і Noblesa · Veure més »
Novara
Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.
Nou!!: Felip IV de Castella і Novara · Veure més »
Olivença
Olivença, (en català i portuguès, en castellà i oficialment Olivenza) és una població espanyola situada a la província de Badajoz i reivindicada per Portugal.
Nou!!: Felip IV de Castella і Olivença · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Felip IV de Castella і Or · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Felip IV de Castella і Països Baixos · Veure més »
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Nou!!: Felip IV de Castella і Països Baixos espanyols · Veure més »
Pablo Bruna
Pablo Bruna (Daroca, Saragossa, 22 de juny de 1611 - 27 de juny de 1679), fou un compositor i organista espanyol del, conegut com a Ciego de Daroca). Nuñez Quiles lloa en Bruna al seu llibre Antigüedades de Daroca. Pablo Bruna va merèixer la protecció de Felip IV de Castella, que admirava la seguretat i brillantor de la seva execució, tant i més notable estant com estava privat de la vista. Deixà diverses obres per a orgue que, malgrat la gran estima que han merescut als aficionats, es conserven encara inèdites a l'arxiu de El Escorial. El 1661 copia la Missa a 10 veus del compositor Miguel Marqués, la qual es conserva en l'Arxiu d'El Escorial.
Nou!!: Felip IV de Castella і Pablo Bruna · Veure més »
Palau Reial d'El Pardo
Façana principal del Palau Reial d'El Pardo. El Palau Reial d'El Pardo, a Madrid, és una de les residències de la Família Reial Espanyola, i va ser la residència oficial de Francisco Franco durant la seva dictadura.
Nou!!: Felip IV de Castella і Palau Reial d'El Pardo · Veure més »
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Nou!!: Felip IV de Castella і Pau · Veure més »
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Felip IV de Castella і Pau Claris i Casademunt · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Felip IV de Castella і Pau de Westfàlia · Veure més »
Pere II de Portugal
Pere II de Portugal dit „el Pacífic“ (Lisboa, 26 d'abril de 1648 - Alcântara, 9 de desembre de 1706) fou regent de Portugal (1667-1683) i rei de Portugal (1683 -1706).
Nou!!: Felip IV de Castella і Pere II de Portugal · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Felip IV de Castella і Política · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Felip IV de Castella і Portugal · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Felip IV de Castella і Príncep d'Astúries · Veure més »
Primer ministre
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.
Nou!!: Felip IV de Castella і Primer ministre · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Felip IV de Castella і Principat de Catalunya · Veure més »
Privat
Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.
Nou!!: Felip IV de Castella і Privat · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Felip IV de Castella і Províncies Unides · Veure més »
Regalia
Una regalia és una prerrogativa reial medieval.
Nou!!: Felip IV de Castella і Regalia · Veure més »
Regne de Dinamarca
Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.
Nou!!: Felip IV de Castella і Regne de Dinamarca · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Felip IV de Castella і Regne de França · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Felip IV de Castella і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Felip IV de Castella і Regne de Sicília · Veure més »
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Nou!!: Felip IV de Castella і República Catalana · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Felip IV de Castella і Rosselló · Veure més »
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Nou!!: Felip IV de Castella і Sal comuna · Veure més »
Setge d'Hondarribia (1638)
El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.
Nou!!: Felip IV de Castella і Setge d'Hondarribia (1638) · Veure més »
Setge de Breda (1625)
El setge de Breda de 1625 va tenir lloc durant el transcurs de la Guerra europea dels Trenta Anys i de la Guerra dels Vuitanta Anys a Flandes, que enfrontava els terços espanyols de l'exèrcit de Flandes amb les forces de les Províncies Unides dels Països Baixos; la ciutat fortalesa de Breda, sota el govern de Justí de Nassau, va ser assetjada i finalment conquistada pels exèrcits espanyols sota el comandament d'Ambrosio Spínola l'any 1625.
Nou!!: Felip IV de Castella і Setge de Breda (1625) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Felip IV de Castella і Sevilla · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Felip IV de Castella і Suècia · Veure més »
Tomasa de Aldana y Noroña
Tomasa de Aldana y Noroña (Illescas, 1 d'abril de 1627-Madrid, 5 de febrer de 1675) va ser una noble espanyola, coneguda per haver estat amistançada del rei Felip IV de Castella, amb el qual va tenir un fill, Alfonso Antonio de San Martín, que va arribar a ser bisbe d'Oviedo i de Conca.
Nou!!: Felip IV de Castella і Tomasa de Aldana y Noroña · Veure més »
Tractat de Fontainebleau (1611)
El Tractat de Fontainebleau fou un acord matrimonial pactat el 1611 per les cases reials d'Espanya i França mitjançant el qual es va pactar la futura boda del Príncep d'Astúries Felip amb la princesa francesa Isabel de Borbó, i la dels seus respectius germans, la infanta espanyola Anna d'Espanya amb el rei Lluís XIII de França, tots ells menors d'edat a la data de la firma de l'acord.
Nou!!: Felip IV de Castella і Tractat de Fontainebleau (1611) · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Felip IV de Castella і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Treva dels dotze anys
Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
Nou!!: Felip IV de Castella і Treva dels dotze anys · Veure més »
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Nou!!: Felip IV de Castella і Unió d'armes · Veure més »
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Nou!!: Felip IV de Castella і Universitat Complutense de Madrid · Veure més »
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Nou!!: Felip IV de Castella і Urbà VIII · Veure més »
Valenciennes
Valenciennes o Valencianes, és una comuna francesa al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Felip IV de Castella і Valenciennes · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Felip IV de Castella і Valladolid · Veure més »
Vélez-Málaga
Vélez-Málaga és un municipi de la província de Màlaga, a Espanya, capital de la comarca de La Axarquía.
Nou!!: Felip IV de Castella і Vélez-Málaga · Veure més »
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Felip IV de Castella і Versalles · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Felip IV de Castella і Virrei · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1 de desembre · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1605 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1615 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1621 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1627 · Veure més »
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1634 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1635 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1638 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1640 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1643 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1644 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1647 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1648 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1649 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1652 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1655 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1656 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1657 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1659 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Felip IV de Castella і 1665 · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip IV de Castella і 17 de setembre · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Felip IV de Castella і 23 de gener · Veure més »
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip IV de Castella і 25 de novembre · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip IV de Castella і 6 de desembre · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip IV de Castella і 7 d'octubre · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip IV de Castella і 7 de juny · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Felip IV de Castella і 8 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Felip III d'Aragó, Felip III de Portugal, Felip IV d'Espanya, Felip IV d’Espanya, Felip VII de Borgonya, Felip el Gran.
