Obrir a Google MapsTaula de continguts
56 les relacions: Caiguda de Constantinoble, Còrdova, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Constantí I el Gran, Constantí XI Paleòleg, Cosroes II, Cristianisme, Edat moderna, Emperador romà, Foc grec, Grec antic, Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941), Heracli, Imperi de Nicea, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Institut d'Estudis Catalans, Islam, Istanbul, Justinià I, Kíiv, Llatí, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Mehmet II, Pedro Bádenas de la Peña, Quarta Croada, Reconquesta de Constantinoble, Revolta de la Nika, Santa Sofia (Istanbul), Senat de l'Imperi Romà d'Orient, Setge de Constantinoble (1203), Setge de Constantinoble (1204), Setge de Constantinoble (1422), Setge de Constantinoble (717-718), Teodosi II el Jove, Tique, Torre de Gàlata, Turquia, Vikings, 1043, 11 de maig, 1422, 1453, 1930, 25 de juliol, 29 de maig, 330, 401, 413, ... Ampliar l'índex (6 més) »
- Història d'Istanbul
- Tràcia
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Constantinoble і Caiguda de Constantinoble
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Constantinoble і Còrdova
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Veure Constantinoble і Consell Superior d'Investigacions Científiques
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Constantinoble і Constantí I el Gran
Constantí XI Paleòleg
Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.
Veure Constantinoble і Constantí XI Paleòleg
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure Constantinoble і Cosroes II
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Constantinoble і Cristianisme
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Constantinoble і Edat moderna
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Constantinoble і Emperador romà
Foc grec
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.
Veure Constantinoble і Foc grec
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Constantinoble і Grec antic
Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941)
La Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient de 941 va tenir lloc durant el regnat d'Ígor de Kíev.
Veure Constantinoble і Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941)
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Constantinoble і Heracli
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Veure Constantinoble і Imperi de Nicea
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Veure Constantinoble і Imperi Llatí
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Constantinoble і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Constantinoble і Imperi Romà d'Orient
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Constantinoble і Institut d'Estudis Catalans
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Constantinoble і Islam
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Constantinoble і Istanbul
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Constantinoble і Justinià I
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Veure Constantinoble і Kíiv
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Constantinoble і Llatí
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d'agost de 1940 - 4 de març de 2017) fou una historiadora medievalista catalana.
Veure Constantinoble і Maria Teresa Ferrer i Mallol
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Veure Constantinoble і Mehmet II
Pedro Bádenas de la Peña
Pedro Bádenas de la Peña (Madrid, 1947) és un filòleg i traductor espanyol, investigador del CSIC, especialitzat en la literatura clàssica, de l'Imperi Romà d'Orient i del grec modern.
Veure Constantinoble і Pedro Bádenas de la Peña
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Veure Constantinoble і Quarta Croada
Reconquesta de Constantinoble
La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Constantinoble і Reconquesta de Constantinoble
Revolta de la Nika
Els aldarulls o la revolta de la Nika (en grec: Στάση τουΝίκα) fou una revolta succeïda el gener del 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribés al poder el 527.
Veure Constantinoble і Revolta de la Nika
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Veure Constantinoble і Santa Sofia (Istanbul)
Senat de l'Imperi Romà d'Orient
El Senat de l'Imperi Romà d'Orient fou la continuació del senat romà en l'Imperi Romà d'Orient, establert al per Constantí I. Es reunia a l'edifici de Magnaura.
Veure Constantinoble і Senat de l'Imperi Romà d'Orient
Setge de Constantinoble (1203)
El primer setge de Constantinoble va tenir lloc el mes de juliol de l'any 1203 dins del marc de la Quarta Croada i va acabar amb l'enderrocament d'Aleix III i la coronació d'Aleix IV.
Veure Constantinoble і Setge de Constantinoble (1203)
Setge de Constantinoble (1204)
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
Veure Constantinoble і Setge de Constantinoble (1204)
Setge de Constantinoble (1422)
El Setge de Constantinoble del 1422 com a resultat dels intents de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg d'interferir en la successió dels sultans otomans, després de la mort de Mehmet I el 1421.
Veure Constantinoble і Setge de Constantinoble (1422)
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Veure Constantinoble і Setge de Constantinoble (717-718)
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Constantinoble і Teodosi II el Jove
Tique
Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.
Veure Constantinoble і Tique
Torre de Gàlata
La torre de Gàlata (en turc: Galata Kulesi) es troba al barri de Karaköy, dins el districte de Beyoğlu d'Istanbul (Turquia), al nord del Corn d'Or i al sud del Tünel.
Veure Constantinoble і Torre de Gàlata
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Constantinoble і Turquia
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Constantinoble і Vikings
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Constantinoble і 1043
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Constantinoble і 11 de maig
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Constantinoble і 1422
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Constantinoble і 1453
1930
;Països Catalans.
Veure Constantinoble і 1930
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Constantinoble і 25 de juliol
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Constantinoble і 29 de maig
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Constantinoble і 330
401
El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Constantinoble і 401
413
El 413 (CDXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Constantinoble і 413
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Constantinoble і 447
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Constantinoble і 626
668
El 668 (DCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Constantinoble і 668
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Constantinoble і 717
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Constantinoble і 865
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Constantinoble і 941
Vegeu també
Història d'Istanbul
- Balyos
- Constantinoble
- Muralla d'Anastasi
- Nova Roma
- Sublim Porta
Tràcia
- Constantinoble
- Frontera entre Bulgària i Turquia
- Frontera entre Grècia i Turquia
- Kukeri
- Mar de Tràcia
- Tràcia
També conegut com Constantinobla, Constantinopla, Fundació de Constantinoble, Iacobòpolis, Iakobopolis, Jacobòpolis, Tsargrad.