Accés més ràpid que el navegador!
138 les relacions: Alemanya, Alexandre V, Amadeu VIII de Savoia, Anaclet II, Anastasi el Bibliotecari, Annuario Pontificio, Avinyó (Valclusa), Benet X (antipapa), Benet XIII, Benet XIV de Rodés, Bonifaci VII, Calixt I, Calixt III, Catolicisme, Celestí II, Cisma, Cisma d'Occident, Climent III, Climent VII d'Avinyó, Climent VIII, Climent VIII de Peníscola, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Constança, Concili de Pisa, Constantí, Corneli (papa), Cristòfor I antipapa, Cristologia, Dècada del 1130, Diòscor (antipapa), Dret canònic, Egipte, Eleccions papals abans del 1059, Emperador, Enciclopèdia Catòlica, Església Ortodoxa d'Alexandria, Eulali I, Fèlix II, Felip (antipapa), Festa, Gregori de Capadòcia, Gregori VI (antipapa), Gregori VIII (antipapa), Hipòlit de Roma, Honori II, Innocenci III, Joan VIII (antipapa), Joan XVI, Joan XXIII, Joan XXIII de Pisa, ..., Llorenç antipapa, Martí V, Novacià, Oxford University Press, Papa, Papa Eusebi, Papa Gregori XII, Papa Lleó VIII, Papa Nicolau V, Papa Pasqual I, Papa Poncià, Papa Teodor II, Papa Zeferí, Papat d'Avinyó, Papos d'Alexandria, Pasqual III, Patriarca d'Alexandria, Reforma Protestant, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant, Sant Pere, Shenouda III, Silvestre III, Successió apostòlica, Teodor II, Teodoric I, Teologia, Urbà VI, Ursí, Víctor IV, 1012, 1058, 1059, 1061, 1072, 1080, 1084, 1100, 1102, 1105, 1111, 1118, 1119, 1124, 1130, 1159, 1164, 1168, 1178, 1179, 1180, 1328, 1330, 1378, 1394, 1410, 1415, 1423, 1425, 1429, 1440, 1449, 217, 235, 251, 335, 365, 366, 367, 418, 419, 498, 501, 505, 530, 687, 767, 768, 769, 844, 855, 903, 904, 974, 984, 985, 997, 998. Ampliar l'índex (88 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Antipapa і Alemanya · Veure més »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Nou!!: Antipapa і Alexandre V · Veure més »
Amadeu VIII de Savoia
Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.
Nou!!: Antipapa і Amadeu VIII de Savoia · Veure més »
Anaclet II
Anaclet II, de nom seglar Pietro Pierleoni, (Roma, c. 1090 - Roma, 25 de gener de 1138) va ser un benedictí italià, que va esdevenir cardenal el 1106 i va ser elegit papa el 1130, en contraposició al papa Innocenci II, i es considera antipapa.
Nou!!: Antipapa і Anaclet II · Veure més »
Anastasi el Bibliotecari
Anastasi el Bibliotecari, religiós de l'Església Catòlica Romana, identificat també com a antipapa Anastasi III.
Nou!!: Antipapa і Anastasi el Bibliotecari · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Antipapa і Annuario Pontificio · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Antipapa і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Benet X (antipapa)
Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.
Nou!!: Antipapa і Benet X (antipapa) · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Antipapa і Benet XIII · Veure més »
Benet XIV de Rodés
Bernard Garnier, l'antipapa Benet XIV, fou nomenat successor de l'antipapa Benet XIII d'Avinyó, el Papa Luna, i va actuar tot el seu mandat en secret.
Nou!!: Antipapa і Benet XIV de Rodés · Veure més »
Bonifaci VII
Bonifaci VII de nom de pila Franco Ferrucci (mort el 20 de juliol del 985) fou antipapa en dos períodes: 974 i 984-985.
Nou!!: Antipapa і Bonifaci VII · Veure més »
Calixt I
Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.
Nou!!: Antipapa і Calixt I · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Antipapa і Calixt III · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Antipapa і Catolicisme · Veure més »
Celestí II
Teobaldo Boccapecci o Boccapeconai - en Thebaldus Buccapecuc - fou elegit papa de Roma després de la mort del papa Calixt II el 13 de desembre de 1124 i prengué el nom de Celestí II, però esclatà una arravatament partidista durant la cerimònia d'investidura i dimití abans de ser consagrat o entronitzat per tal d'evitar el cisma.
Nou!!: Antipapa і Celestí II · Veure més »
Cisma
obra.
Nou!!: Antipapa і Cisma · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Antipapa і Cisma d'Occident · Veure més »
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Nou!!: Antipapa і Climent III · Veure més »
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Nou!!: Antipapa і Climent VII d'Avinyó · Veure més »
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Nou!!: Antipapa і Climent VIII · Veure més »
Climent VIII de Peníscola
Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.
Nou!!: Antipapa і Climent VIII de Peníscola · Veure més »
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Nou!!: Antipapa і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Antipapa і Concili de Constança · Veure més »
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Nou!!: Antipapa і Concili de Pisa · Veure més »
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Antipapa і Constantí · Veure més »
Corneli (papa)
Corneli (c.251-c.253) va ser el vint-i-unè bisbe de Roma i el vintè successor de sant Pere.
Nou!!: Antipapa і Corneli (papa) · Veure més »
Cristòfor I antipapa
Cristòfor I fou un antipapa des d'octubre del 903 fins a gener del 904 (any en què va morir, probablement).
Nou!!: Antipapa і Cristòfor I antipapa · Veure més »
Cristologia
La cristologia és la part de la teologia cristiana que dedica el seu estudi al paper que exerceix Jesús de Natzaret (des dels punts de vista tant humans com divins, sota el títol de Crist o Messies).
Nou!!: Antipapa і Cristologia · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і Dècada del 1130 · Veure més »
Diòscor (antipapa)
Diòscor d'origen grec nascut en Constantinoble va ser antipapa de Bonifaci II.
Nou!!: Antipapa і Diòscor (antipapa) · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Antipapa і Dret canònic · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Antipapa і Egipte · Veure més »
Eleccions papals abans del 1059
Fabià fou un repudiat seleccionat com a bisbe perquè un colom es va posar sobre seu, aquesta és la primera referència històrica sobre el mètode de successió papal. Les eleccions papals abans del 1059 es feien sense un procés fixat.
Nou!!: Antipapa і Eleccions papals abans del 1059 · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Antipapa і Emperador · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Antipapa і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Església Ortodoxa d'Alexandria
L'Església Ortodoxa d'Alexandria, que té el nom històric de Patriarcat Ortodox Grec d'Alexandria i de tota l'Àfrica, és una de les esglésies autocèfales integrades en la Comunió ortodoxa.
Nou!!: Antipapa і Església Ortodoxa d'Alexandria · Veure més »
Eulali I
Eulali I (* ha. 380 ? ? ha. 450).
Nou!!: Antipapa і Eulali I · Veure més »
Fèlix II
Fèlix II, avui considerat antipapa, va ésser proclamat papa en 355 per l'emperador romà Constanci II, que va deposar el papa Liberi I que no havia volgut condemnar Sant Atanasi d'Alexandria.
Nou!!: Antipapa і Fèlix II · Veure més »
Felip (antipapa)
Felip (o Filip) va ser antipapa durant un sol dia, el 31 de juliol de 768.
Nou!!: Antipapa і Felip (antipapa) · Veure més »
Festa
Il·lustració d'una preparació d'una festa Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho bé plegades.
Nou!!: Antipapa і Festa · Veure més »
Gregori de Capadòcia
Gregori de Capadòcia (també conegut com a Gregori d'Alexandria), va ser un patriarca arrià d'Alexandria nomenat pel concili d'Antioquia, dominat pels arrians, l'any 341, en lloc d'Atanasi, que n'havia estat deposat i havia pogut fugir.
Nou!!: Antipapa і Gregori de Capadòcia · Veure més »
Gregori VI (antipapa)
Gregori (s. XI) és considerat antipapa.
Nou!!: Antipapa і Gregori VI (antipapa) · Veure més »
Gregori VIII (antipapa)
Gregori VIII (Llemosí, ? - Abadia de Cluny, 29 de gener del 1119) Antipapa de nom de baptisme Maurice Bourdin (Bardinus), al que l'emperador germànic Enric V, feu proclamar Papa en lloc de Gelasi II, i prengué el nom de Gregori VIII.
Nou!!: Antipapa і Gregori VIII (antipapa) · Veure més »
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Antipapa і Hipòlit de Roma · Veure més »
Honori II
Honori II —nom de bateig Lamberto Scannabecchi— (Fagnano, ? -Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de Roma del 1124 al 1130.
Nou!!: Antipapa і Honori II · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Antipapa і Innocenci III · Veure més »
Joan VIII (antipapa)
Joan VIII es considera un antipapa de l'Església Catòlica Romana durant l'any 844.
Nou!!: Antipapa і Joan VIII (antipapa) · Veure més »
Joan XVI
miniatura Joan XVI - Ιωάννης Φιλάγαθος, Ioannis Philagathos, en grec; Giovanni Filagato; en italià; Johannes Philagathus en llatí (~945 - ~1001) va ser antipapa de 997 a 998.
Nou!!: Antipapa і Joan XVI · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Antipapa і Joan XXIII · Veure més »
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Nou!!: Antipapa і Joan XXIII de Pisa · Veure més »
Llorenç antipapa
L'antipapa Llorenç, també conegut com a Coelius Laurentius (mort el 508), va ser escollit com a alternativa a Símmac I donant lloc a l'anomenat Cisma Laurentià.
Nou!!: Antipapa і Llorenç antipapa · Veure més »
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Nou!!: Antipapa і Martí V · Veure més »
Novacià
Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.
Nou!!: Antipapa і Novacià · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Antipapa і Oxford University Press · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Antipapa і Papa · Veure més »
Papa Eusebi
Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.
Nou!!: Antipapa і Papa Eusebi · Veure més »
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Nou!!: Antipapa і Papa Gregori XII · Veure més »
Papa Lleó VIII
Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.
Nou!!: Antipapa і Papa Lleó VIII · Veure més »
Papa Nicolau V
Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.
Nou!!: Antipapa і Papa Nicolau V · Veure més »
Papa Pasqual I
Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.
Nou!!: Antipapa і Papa Pasqual I · Veure més »
Papa Poncià
Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.
Nou!!: Antipapa і Papa Poncià · Veure més »
Papa Teodor II
Teodor II (Roma, ? – desembre del 897) fou Papa de l'Església catòlica el 897.
Nou!!: Antipapa і Papa Teodor II · Veure més »
Papa Zeferí
Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.
Nou!!: Antipapa і Papa Zeferí · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Antipapa і Papat d'Avinyó · Veure més »
Papos d'Alexandria
Papos d'Alexandria o Pap d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.
Nou!!: Antipapa і Papos d'Alexandria · Veure més »
Pasqual III
Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.
Nou!!: Antipapa і Pasqual III · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Antipapa і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Antipapa і Reforma Protestant · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Antipapa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Antipapa і Sant · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Antipapa і Sant Pere · Veure més »
Shenouda III
Shenouda III o Xanuda III d'Alexandria, també conegut com a Papa Xanuda (Asyut, 3 d'agost de 1923- el Caire, 17 de març de 2012), va ser el 117è Patriarca d'Alexandria i Patriarca de tota Àfrica de la Santa Seu apostòlica de Sant Marc de l'Església Ortodoxa Copta.
Nou!!: Antipapa і Shenouda III · Veure més »
Silvestre III
Silvestre III -de nom seglar Giovanni dei Crescenzi Ottaviani- (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.
Nou!!: Antipapa і Silvestre III · Veure més »
Successió apostòlica
La successió apostòlica és una doctrina teològica cristiana en què els apòstols transmeten la seva autoritat als seus successors, els bisbes, a través de la imposició de les mans, en el context del sagrament de l'Orde Sacerdotal.
Nou!!: Antipapa і Successió apostòlica · Veure més »
Teodor II
* Papa Teodor II (Roma, ? – 897), Papa de l'Església catòlica el 897.
Nou!!: Antipapa і Teodor II · Veure més »
Teodoric I
* Teodoric I de Tolosa, rei visigot de Tolosa del 418 al 451.
Nou!!: Antipapa і Teodoric I · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Antipapa і Teologia · Veure més »
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Nou!!: Antipapa і Urbà VI · Veure més »
Ursí
Ursí o Ursicí (? - Colònia) fou un antipapa de l'Església Catòlica entre 366 i 381.
Nou!!: Antipapa і Ursí · Veure més »
Víctor IV
Víctor IV, nascut Ottaviano di Monticelli, va ser antipapa de l'Església Catòlica de Roma entre 1159 i 1164.
Nou!!: Antipapa і Víctor IV · Veure més »
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Nou!!: Antipapa і 1012 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1058 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1059 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1061 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Antipapa і 1072 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1080 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1084 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1100 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Antipapa і 1102 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1105 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1111 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1119 · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 1124 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1130 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 1159 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1164 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 1168 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1178 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1179 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1180 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1328 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 1330 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1378 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Antipapa і 1394 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Antipapa і 1410 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Antipapa і 1415 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Antipapa і 1423 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Antipapa і 1425 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Antipapa і 1429 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 1440 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 1449 · Veure més »
217
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 217 · Veure més »
235
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 235 · Veure més »
251
El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 251 · Veure més »
335
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 335 · Veure més »
365
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 365 · Veure més »
366
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 366 · Veure més »
367
El 367 (CCCLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 367 · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 418 · Veure més »
419
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 419 · Veure més »
498
El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 498 · Veure més »
501
L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.
Nou!!: Antipapa і 501 · Veure més »
505
El 505 (DV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 505 · Veure més »
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 530 · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 687 · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 767 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 768 · Veure més »
769
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 769 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 844 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Antipapa і 855 · Veure més »
903
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 903 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 904 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 974 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 984 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 985 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 997 · Veure més »
998
Sense descripció.
Nou!!: Antipapa і 998 · Veure més »
