Taula de continguts
54 les relacions: Academicisme, Antonio Caldara, Arc de mig punt, Arquitectura gòtica, Arquitectura neoclàssica, Balustre, Barcelona, Basament, Bé cultural d'interès nacional, Borsa de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Capitell, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carreu, Casa del General prop de la Llotja, Catalunya en Miniatura, Comerç català medieval, Consolat de Mar, Damià Campeny i Estrany, Emanuele d'Astorga, En guàrdia!, Escola de la Llotja, Frontó (arquitectura), Guerra de Successió Espanyola, Hala dels Draps, Il più bel nome, Jònic, Joan Soler i Faneca, Llotja, Marc Safont, Nau (arquitectura), Neoclassicisme, Neptú (mitologia), Nicolau Travé, Pere Arvei, Pere el Cerimoniós, Pere Llobet, Pilastra, Pla de Palau (Barcelona), Porxe, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, Sàpiens, Setge de Barcelona (1713-1714), Teatre Principal (Barcelona), 1457, 1459, 1708, 1774, 1775, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Academicisme
David és un exemple d'academicisme. Lart acadèmic o academicisme és un estil artístic d'un esperit formalista produït sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.
Veure Llotja de Mar і Academicisme
Antonio Caldara
Antonio Caldara (Venècia, 1670 – Viena, 28 de desembre de 1736) fou un compositor italià, especialment conegut per les seves òperes i oratoris.
Veure Llotja de Mar і Antonio Caldara
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Llotja de Mar і Arc de mig punt
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Llotja de Mar і Arquitectura gòtica
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Veure Llotja de Mar і Arquitectura neoclàssica
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Veure Llotja de Mar і Balustre
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Llotja de Mar і Barcelona
Basament
El basament, o sòcol, és un membre arquitectònic sobresortint d'un element superior, el qual s'hi recolza, que pot ser un pilar, una columna o pilastra, una escultura, un mur o altres construccions.
Veure Llotja de Mar і Basament
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure Llotja de Mar і Bé cultural d'interès nacional
Borsa de Barcelona
La Borsa de Barcelona és una borsa de valors destinada a la negociació en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisició o subscripció.
Veure Llotja de Mar і Borsa de Barcelona
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Tot i tenir la seu corporativa a la Llotja de Mar, les oficines i serveis de la Cambra es troben a l'avinguda Diagonal. Casa Llotja de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona, 10 de juny de 2013 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, actualment anomenada Cambra de Comerç de Barcelona, és una corporació de dret públic fundada el 1886 amb seu a Barcelona, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya que té com a funció principal defensar els interessos generals de les empreses i proporcionar les actuacions necessàries per al foment del comerç i la indústria.
Veure Llotja de Mar і Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Llotja de Mar і Capitell
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Llotja de Mar і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Llotja de Mar і Carreu
Casa del General prop de la Llotja
La coneguda com a Casa del General prop de la Llotja va ser una de les Cases del General edificades per la Generalitat per a la recaptació d'impostos arreu del territori durant els segles XV i XVI.
Veure Llotja de Mar і Casa del General prop de la Llotja
Catalunya en Miniatura
Catalunya en Miniatura és un parc temàtic situat a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).
Veure Llotja de Mar і Catalunya en Miniatura
Comerç català medieval
Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.
Veure Llotja de Mar і Comerç català medieval
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Veure Llotja de Mar і Consolat de Mar
Damià Campeny i Estrany
Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.
Veure Llotja de Mar і Damià Campeny i Estrany
Emanuele d'Astorga
Emanuele d'Astorga (Augusta, 20 de març de 1680 - Madrid, 1757) fou un compositor i escriptor italià.
Veure Llotja de Mar і Emanuele d'Astorga
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Llotja de Mar і En guàrdia!
Escola de la Llotja
LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.
Veure Llotja de Mar і Escola de la Llotja
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Veure Llotja de Mar і Frontó (arquitectura)
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Llotja de Mar і Guerra de Successió Espanyola
Hala dels Draps
El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.
Veure Llotja de Mar і Hala dels Draps
Il più bel nome
Il più bel nome és una òpera en un acte, de prop de dues hores de durada, d'Antonio Caldara basada en un llibret del poeta Pietro Pariati.
Veure Llotja de Mar і Il più bel nome
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Llotja de Mar і Jònic
Joan Soler i Faneca
fou un mestre de cases i arquitecte català.
Veure Llotja de Mar і Joan Soler i Faneca
Llotja
Interior de la Llotja de Palma Una llotja o, a Mallorca i al País Valencià, llonja, a l'edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.
Veure Llotja de Mar і Llotja
Marc Safont
Palau de la Generalitat de Marc Safont Marc Safont (1385?-1458) va ser un arquitecte català, considerat un dels més importants de la baixa edat mitjana.
Veure Llotja de Mar і Marc Safont
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Llotja de Mar і Nau (arquitectura)
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Llotja de Mar і Neoclassicisme
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Veure Llotja de Mar і Neptú (mitologia)
Nicolau Travé
Nicolau Travé, fou un escultor que va realitzar el seu treball a Barcelona, en la segona meitat del.
Veure Llotja de Mar і Nicolau Travé
Pere Arvei
Pere Arvei (? - segle XIV) va ser l'arquitecte constructor de la Llotja de Mar entre 1384 i 1397 encomanada per Pere el Cerimoniós.
Veure Llotja de Mar і Pere Arvei
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Llotja de Mar і Pere el Cerimoniós
Pere Llobet
Llotja de Mar de Barcelona. Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Pere Llobet (Barcelona,? - Segle XIV) mestre d'obres català.
Veure Llotja de Mar і Pere Llobet
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Llotja de Mar і Pilastra
Pla de Palau (Barcelona)
El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Llotja de Mar і Pla de Palau (Barcelona)
Porxe
Barcelona), antiga plaça del mercat Pòrxens de Pedreguer (Marina Alta), plaça del mercat Un porxe, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català-valencià-balear) porxo al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior.
Veure Llotja de Mar і Porxe
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Veure Llotja de Mar і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
Detall del quadre d'Emili Casals i Camps "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana.
Veure Llotja de Mar і Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Llotja de Mar і Sàpiens
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Veure Llotja de Mar і Setge de Barcelona (1713-1714)
Teatre Principal (Barcelona)
El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Llotja de Mar і Teatre Principal (Barcelona)
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Llotja de Mar і 1457
1459
;Països Catalans.
Veure Llotja de Mar і 1459
1708
;Països catalans.
Veure Llotja de Mar і 1708
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Llotja de Mar і 1774
1775
;Països Catalans.
Veure Llotja de Mar і 1775
1802
;Països Catalans.
Veure Llotja de Mar і 1802
1915
;Països Catalans.
Veure Llotja de Mar і 1915
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Llotja de Mar і 1994
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Llotja de Mar і 2008
També conegut com Escola de Belles Arts de Llotja, Palau de la Llotja de Mar.