Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Acre (Israel), Altopascio, Aragó, Aubrac, Aush, Àvila, Bòsnia, Belchite, Betlem, Bolonya, Cartagena, Castella, Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja, Cavallers de Loreto, Cavallers de Sant Esteve Rei, Càceres, Confraria de Belchite, Contemplació cristiana, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cristiandat, Croades, Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau, Espanya, Estats Pontificis, Frares de Càceres, Gascunya, Germans Livonians de l'Espasa, Gran Ducat de Toscana, Guerra santa, Illa de Rodes, Jerusalem, Lemnos, Livònia, Lleó (Castella i Lleó), Loreto (Itàlia), Marroc, Milícia de Jesucrist, Milícia de la Fe de Jesucrist, Milícia de Maria Gloriosa, Monreal del Campo, Occitània, Orde d'Alcalá de la Selva, Orde d'Alcántara, Orde d'Aubrac, Orde d'Avís, Orde de Calatrava, Orde de Cavallers de Sant Tomàs, Orde de Crist, Orde de Dobrzyń, ..., Orde de Monfragüe, Orde de Monreal, Orde de Montesa, Orde de Montjoie, Orde de Roncesvalls, Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir, Orde de Sant Jaume, Orde de Sant Jaume d'Altopascio, Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem, Orde de Sant Marc de Lleó, Orde de Santa Cristina de Somport, Orde de Santa Maria d'Espanya, Orde de Santa Maria de Betlem, Orde del Drac, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Santíssim Redemptor, Orde del Temple, Orde Teutònic, Parma, Pelegrinatge, Polònia, Portugal, Praga, Regne d'Hongria, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Portugal, Regne de València, Roma, Roncesvalls, Sacre Imperi Romanogermànic, Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist, Somport, Tercer Orde de Sant Domènec, Terra Santa, Toscana, 1180, 1228. Ampliar l'índex (41 més) »
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Nou!!: Orde militar і Acre (Israel) · Veure més »
Altopascio
Altopascio és un municipi italià, situat a la regió de la Toscana i a la província de Lucca.
Nou!!: Orde militar і Altopascio · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Orde militar і Aragó · Veure més »
Aubrac
Situació de l'Aubrac al Massís Central. L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític situat al centre del Massís Central.
Nou!!: Orde militar і Aubrac · Veure més »
Aush
Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Orde militar і Aush · Veure més »
Àvila
Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Orde militar і Àvila · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Orde militar і Bòsnia · Veure més »
Belchite
Belchite (antigament en català, Belgit) és un municipi de la província de Saragossa, situat al costat de l'antic poble del mateix nom que va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Orde militar і Belchite · Veure més »
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: Orde militar і Betlem · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Orde militar і Bolonya · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Orde militar і Cartagena · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Orde militar і Castella · Veure més »
Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Els Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja o Orde Militar dels Croats de l'Estrella Roja o Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja, en llatí Ordo Militaris Crucigerorum cum Rubea Stella o Canonici Regulares Sanctissimae Crucis a Stella Rubea, coneguts també com a Crucífers de l'Estrella Roja (en llatí Crucigeri a Stella Rubea o Stellaferi) són un orde religiós, nascut com a fraternitat laica i convertit en orde de canonges regulars, originari de Bohèmia i dedicat a l'assistència als malalts.
Nou!!: Orde militar і Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja · Veure més »
Cavallers de Loreto
El Col·legi de Cavallers de Loreto o Collegium Militum Lauretanorum en llatí, fou un orde militar tardà, fundat en 1545 pel papa Pau III per protegir i defensar el santuari de la Santa Casa de Loreto.
Nou!!: Orde militar і Cavallers de Loreto · Veure més »
Cavallers de Sant Esteve Rei
L'Orde de Sant Esteve d'Hongria o dels Cavallers de Sant Esteve Rei, en llatí Cruciferi Sancti Stephani Regis, fou un orde militar hospitaler fundat amitjan a Jerusalem pel rei Geza II d'Hongria amb difusió a Hongria.
Nou!!: Orde militar і Cavallers de Sant Esteve Rei · Veure més »
Càceres
Càceres (oficialment i en castellà Cáceres; en extremeny Caçris, en fala de Xàlima Cáciris) és una ciutat extremenya, de 95.617 habitants (INE, 2015) de població de dret en una superfície municipal de 1.768 km², el més extens d'Espanya.
Nou!!: Orde militar і Càceres · Veure més »
Confraria de Belchite
La Confraria de Belchite fou un orde militar creat a Belchite per Alfons I d'Aragó en 1122.
Nou!!: Orde militar і Confraria de Belchite · Veure més »
Contemplació cristiana
La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.
Nou!!: Orde militar і Contemplació cristiana · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Orde militar і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Orde militar і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Cristiandat
Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.
Nou!!: Orde militar і Cristiandat · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Orde militar і Croades · Veure més »
Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau
LOrde Militar dels Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau o Betlemitans fou un orde militar fundat a Terra Santa i actiu entre el i el XVII.
Nou!!: Orde militar і Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Orde militar і Espanya · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Orde militar і Estats Pontificis · Veure més »
Frares de Càceres
Els Frares de Càceres o Cavallers de Càceres foren una confraria de cavallers, orde militar creat a Càceres immediatament després de la conquesta als musulmans en 1169, per part de Ferran II de Lleó. En 1171, es converteix en un orde militar i religiós, l'Orde de Sant Jaume.
Nou!!: Orde militar і Frares de Càceres · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Orde militar і Gascunya · Veure més »
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Nou!!: Orde militar і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Orde militar і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Guerra santa
La guerra santa és una guerra justificada per raons religioses, que els seus promotors qualifiquen com a guerra estimada per Déu i que condueix a la salvació eterna els seus executants.
Nou!!: Orde militar і Guerra santa · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Orde militar і Illa de Rodes · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Orde militar і Jerusalem · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: Orde militar і Lemnos · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Orde militar і Livònia · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: Orde militar і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Loreto (Itàlia)
Loreto és un comune (municipi) a la Província d'Ancona a la regió italiana de les Marques.
Nou!!: Orde militar і Loreto (Itàlia) · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Orde militar і Marroc · Veure més »
Milícia de Jesucrist
La Milícia de Jesucrist (en llatí Militia Iesu Christi) fou un orde militar de Llombardia que va funcionar entre 1233 i 1261.
Nou!!: Orde militar і Milícia de Jesucrist · Veure més »
Milícia de la Fe de Jesucrist
La Milícia (o exèrcit) o Orde de la (Santa) Fe de Jesucrist (Militia Jesu Christi) fou un efímer orde militar fundat al Llenguadoc poc abans de 1221, El seu origen està, probablement, en Folquet de Marsella, llavors bisbe de Tolosa de Llenguadoc; Simó IV de Montfort, cap de la Croada albigesa, i, potser, Sant Domènec de Guzmán, fundador dels dominics.
Nou!!: Orde militar і Milícia de la Fe de Jesucrist · Veure més »
Milícia de Maria Gloriosa
L'orde de la Milícia de Maria Gloriosa o orde de Santa Maria Gloriosa (en llatí Ordo Militiae Mariae Gloriosa, coneguts també com a Orde de Santa Maria de la Torre, orde dels Cavallers de la Mare de Déu i col·loquialment com a Cavallers de Santa Maria o Fratri Gaudenti, va ser un orde militar fundat el 1261, data que va rebre la regle de mans del papa Urbà IV. El seu objectiu era lluitar contra l'heretgia i defensar el papat dels atacs d'altres, especialment en uns moments on els conflictes entre güelfs i gibel·lins eren constants. A més, havien de treballar per la pacificació de les ciutats de la Llombardia, on aquests conflictes havien alterat en gran manera la vida quotidiana. Això no obstant, no va tenir gaire èxit, ja que la mateixa Milícia estava massa vinculada a un dels dos bàndols en lliça, el güelf, partidari del papa.
Nou!!: Orde militar і Milícia de Maria Gloriosa · Veure més »
Monreal del Campo
Monreal del Campo (en aragonès: Mont Reyal) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca, de la qual n'és la cocapital, en concret capital agropecuària.
Nou!!: Orde militar і Monreal del Campo · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Orde militar і Occitània · Veure més »
Orde d'Alcalá de la Selva
L'Orde d'Alcalá de la Selva fou un orde militar fundat per Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, en 1174.
Nou!!: Orde militar і Orde d'Alcalá de la Selva · Veure més »
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Nou!!: Orde militar і Orde d'Alcántara · Veure més »
Orde d'Aubrac
L'Orde d'Aubrac fou un orde militar hospitaler fundat a Sanch Èli d'Aubrac (Avairon, diòcesi de Rodés) cap a mitjan. Desaparegué durant la Revolució francesa, entre 1793 i 1797.
Nou!!: Orde militar і Orde d'Aubrac · Veure més »
Orde d'Avís
LOrde d'Avís fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat cap al 1166 amb el nom d’Orde d'Évora, nom que mantingué fins al 1211, quan en pren el nou.
Nou!!: Orde militar і Orde d'Avís · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Orde militar і Orde de Calatrava · Veure més »
Orde de Cavallers de Sant Tomàs
Els Hospitalers de Sant Tomàs de Canterbury a Acre o Cavallers de Sant Tomàs formaren un orde militar cristià.
Nou!!: Orde militar і Orde de Cavallers de Sant Tomàs · Veure més »
Orde de Crist
LOrde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.
Nou!!: Orde militar і Orde de Crist · Veure més »
Orde de Dobrzyń
L'Orde de Dobrzyń o de Dobrin, en polonès Zakon Dobrzyński, o dels Germans de Dobrzyń o Cavallers Prussians de Jesucrist, fou un orde militar fundat a la frontera de Masòvia i Prússia, l'actual Terra de Dobrzyń (Polònia), durant la Croada Prussiana del, per tal de defensar el país de les incursions dels prussians bàltics.
Nou!!: Orde militar і Orde de Dobrzyń · Veure més »
Orde de Monfragüe
L'Orde de Monfragüe fou un orde militar de la Corona de Castella, fundat al castell de Monfragüe (avui a la comunitat d'Extremadura) com a escissió i continuació de l'Orde del Sant Redemptor en 1196.
Nou!!: Orde militar і Orde de Monfragüe · Veure més »
Orde de Monreal
L'Orden de Sant Salvador de Monreal fou un orde militar o militia Christi creada per Alfons I d'Aragó en 1124 a Monreal del Campo, per lluitar contra els musulmans a la frontera d'Aragó i obrir una ruta marítima cap a Terra Santa.
Nou!!: Orde militar і Orde de Monreal · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Orde militar і Orde de Montesa · Veure més »
Orde de Montjoie
L'Orde de Montjoie, Orde de Monte Gaudio o Orde d'Alfambra va ésser un orde militar fundat en 1173-1174 a la Corona d'Aragó, que desaparegué en 1196, passant els seus cavallers a l'Orde de Monfragüe i al dels templers.
Nou!!: Orde militar і Orde de Montjoie · Veure més »
Orde de Roncesvalls
LOrde de Roncesvalls fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler constituïda al vinculat a l'hospital de pelegrins de Roncesvalls i a la seva col·legiata.
Nou!!: Orde militar і Orde de Roncesvalls · Veure més »
Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir
L'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir o Sacre Militar Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir fou un orde militar dinàstic fundat al Gran Ducat de Toscana en 1561 per Cosme I de Mèdici, primer gran duc.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir · Veure més »
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Jaume · Veure més »
Orde de Sant Jaume d'Altopascio
LOrde de Sant Jaume d'Altopascio o dels Frares Hospitalers de Sant Jaume, és un orde militar hospitaler fundat al nord d'Itàlia en 1070, i dissolt en 1587.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Jaume d'Altopascio · Veure més »
Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau
LOrde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa fou un orde militar fundat poc abans de 1231 a Gascunya i dissolta en 1273, amb l'objectiu de mantenir la pau als territoris de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »
Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem
LOrde de Sant Llàtzer o Orde Militar i Hospitaler de Sant Llàtzer de Jerusalem fou un orde militar fundada al final de a Jerusalem, primer per a assistir els malalts de lepra a Terra Santa i, simultàniament, per defensar-hi la fe cristiana i lluitar contra els musulmans.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem · Veure més »
Orde de Sant Marc de Lleó
L'Orde Militar de Sant Marc de Lleó fou un orde militar hospitaler existent al Regne de Lleó entre 1172 i 1180, quan s'integrà a l'Orde de Sant Jaume.
Nou!!: Orde militar і Orde de Sant Marc de Lleó · Veure més »
Orde de Santa Cristina de Somport
L'Orde de Santa Cristina de Somport fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler vinculat a l'hospital de Santa Cristina de Somport.
Nou!!: Orde militar і Orde de Santa Cristina de Somport · Veure més »
Orde de Santa Maria d'Espanya
LOrde de Santa Maria d'Espanya o Orde de l'Estrella fou un orde militar naval creada pel rei Alfons X de Castella en 1272.
Nou!!: Orde militar і Orde de Santa Maria d'Espanya · Veure més »
Orde de Santa Maria de Betlem
L'Orde de Santa Maria de Betlem, en llatí Ordo Militaris ac Hospitalarius de Sanctae Mariae de Bethlehem, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.
Nou!!: Orde militar і Orde de Santa Maria de Betlem · Veure més »
Orde del Drac
L'orde del Drac, en llatí Societas Draconistrarum, i en alemany: Drachenorden i en hongarès: Sárkány Lovagrend, fou un orde militar del Sacre Imperi romanogermànic, instituït pel rei d'Hongria Segimon I, futur emperador, el 1408, per lluitar contra l'Imperi Otomà i l'heretgia hussita.
Nou!!: Orde militar і Orde del Drac · Veure més »
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Nou!!: Orde militar і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »
Orde del Santíssim Redemptor
Les Monges Redemptoristes (en llatí Ordo Sanctissimi Redemptoris) són religioses de vots solemnes dedicades a la vida contemplativa i membres de l'orde monàstic) fundat el 1731 per Maria Celeste Crostarosa amb l'ajut de Sant Alfons Maria de Liguori. Les monges fan servir les sigles O.Ss.R. No s'ha de confondre amb l'Orde del Sant Redemptor, orde militar del.
Nou!!: Orde militar і Orde del Santíssim Redemptor · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Orde militar і Orde del Temple · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Orde militar і Orde Teutònic · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Orde militar і Parma · Veure més »
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Nou!!: Orde militar і Pelegrinatge · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Orde militar і Polònia · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Orde militar і Portugal · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Orde militar і Praga · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Orde militar і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Orde militar і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Orde militar і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Orde militar і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Orde militar і Regne de València · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Orde militar і Roma · Veure més »
Roncesvalls
Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Orde militar і Roncesvalls · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Orde militar і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist
L'Orde Sacre de la Companyia de Jesucrist, en llatí Sacer Ordo Societatis Jesu Christi, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.
Nou!!: Orde militar і Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist · Veure més »
Somport
Somport és un coll de muntanya als Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.
Nou!!: Orde militar і Somport · Veure més »
Tercer Orde de Sant Domènec
El Tercer Orde de Sant Domènec és un tercer orde catòlic romà vinculat a l'Orde de Sant Domènec.
Nou!!: Orde militar і Tercer Orde de Sant Domènec · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Orde militar і Terra Santa · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Orde militar і Toscana · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Orde militar і 1180 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Orde militar і 1228 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Orde Militar, Ordes Militars, Ordes militars, Ordes militars hispanes.
