Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

419 les relacions: Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, Abd-ar-Rahman III, Abraham, Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Múslim, Adam, Adoració, Adulteri, Afganistan, Agra, Ahl al-Bayt, Ahmadia, Aix-Xafií, Aixarisme, Aixura, Al-Àndalus, Al-Biruní, Al-Farabí, Al-Hal·laj, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Kindí, Al-Mamun (abbàssida), Alí ibn Abi-Tàlib, Al·lahu-àkbar, Al·là, Alcohol, Alcorà, Aleia, Alfaquí, Algèria, Alhambra, Alquibla, Amèrica, Analogia, Anatòlia, Aqida, Ar-Razí, Aràbia, Aràbia Saudita, Arcàngel Gabriel, Aristòtil, Aristotelisme, Arquitectura, Arquitectura mogol, Art bizantí, Art islàmic, Art romà, Ascetisme, Assassinat, Atharisme, ..., Averrois, Avicenna, Índia, Èxtasi (emoció), Àfrica, Àfrica del Nord, Àfrica Occidental, Àfrica subsahariana, Àngels a l'islam, Àsia Central, Àsia Meridional, Àsia Oriental, Bagdad, Balcans, Banya d'Àfrica, Batalla d'Ayn Jalut, Batalla de Karbala, Bàsmala, Bíblia, Bida, Bizanci, Bulgària, Cadi, Cal·ligrafia, Calendari gregorià, Calendari lunar, Calendari musulmà, Califa, Califat, Califat abbàssida, Califat de Còrdova, Califat fatimita, Capitalisme, Carib, Carronya, Cúpula de la Roca, Celebracions islàmiques, Ceràmica, Ciència, Ciències econòmiques, Circumcisió, Cisma, Clergat, Colonialisme, Constantinoble, Corrents de l'islam, Cosmos, Creixent lunar i estrella, Cristianisme, Croades, Cultura islàmica, David, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Déu, Decisió per consens, Dejuni, Delhi, Democràcia, Dhimma, Dhu-l-hijja, Dinar, Dona, Drusos, Eclecticisme, Economia a l'islam, Edat d'or de l'islam, Edat mitjana, Egipte, El Punt Avui, Enterrament, Escatologia, Escatologia islàmica, Esoterisme, Especulació, Estat islàmic, Estats croats, Estats Units d'Amèrica, Etiòpia, Europa, Europa de l'Est, Evangeli, Família, Fàlsafa, Fàtima az-Zahrà, Fàtua, Fe, Fe babí, Fe bahà'í, Feminisme, Festa del sacrifici, Filosofia, Filosofia grega, Fiqh, Fitna, Fonamentalisme, Fonamentalisme islàmic, Gaznèvides, Gúrides, Gent del llibre, Ghilzai, Gihad, Gran Mesquita de Kairuan, Grècia, Grec, Guerra russoturca (1877-1878), Hadit, Haiximita, Hajj, Halal, Halil Bárcena, Hanafisme, Hanbalisme, Harar, Hàram, Hègira, Hebreu, Higiene, Hijab, Hinduisme, Holisme, Horda d'Or, Ibadisme, Ibn Abd-al-Wahhab, Ibn al-Hàytham, Ibn an-Nafís, Ibn Khaldun, Ibn Taymiyya, Ibn Tufayl, Id al-Fitr, Ijmà, Il-khanat, Imam, Imam xiïta, Imamisme, Iman, Imperi Bizantí, Imperi Britànic, Imperi Durrani, Imperi Maratha, Imperi Mogol, Imperi mongol, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Indonèsia, Indumentària, Infern, Insulíndia, Iran, Iraq, Isaac, Islam i secularisme, Islam liberal, Islamisme polític, Ismael, Israel, Itàlia, Jacob, Jafarisme, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Jetró, Joan Baptista, Job, Jonàs (profeta), Josep, Judaisme, Judici Final, Jueus, Justícia, Kaba, Kalam, Karbala, Khanat, Khanat de Crimea, Kharigisme, La Meca, Laïcisme, Litúrgia, Literatura, Literatura àrab, Llibre dels Salms, Lliure albir, Lot (personatge del Gènesi), Madrassa, Mahdí, Mahoma, Malikisme, Mamelucs, Marroc, Matrimoni, Maturidisme, Mawla, Màdhhab, Món islàmic, Medina, Mehmet II, Mesquita, Mesquita d'Al-Aqsa, Mesquita de Còrdova, Mesquita del Profeta, Messianisme, Militar, Miracle, Misticisme, Modèstia, Moisès, Monoteisme, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muftí, Muhammad Iqbal, Muhàmmad Àbduh, Mul·là, Murgisme, Mutazilisme, Nahda, Najaf, Negre, Neoplatonisme, Noè, Normands, Oman, Omeies, Orient Mitjà, Osman I, Països àrabs, Pakistan, Paradís, Patriarcat, Pau, Pax Mongolica, Pèrsia, Pecat, Pedro Martínez Montávez, Península Ibèrica, Pensament islàmic, Pentateuc, Pesta negra, Petroli, Pilars de l'islam, Pintura, Poesia, Política, Poligàmia, Politeisme, Porc, Predestinació, Predestinació a l'islam, Pregària salat, Primavera Àrab, Primer califat, Primera Guerra Mundial, Profeta, Profetes a l'islam, Propaganda, Pudor, Purdah, Qiyàs, Qom, Quraix, Raó, Racionalisme (filosofia), Ramadà, Rússia, Reconquesta, Regne de Mysore, Religió, Religió abrahàmica, República Àrab Siriana, República Popular de la Xina, Revelació, Robatori, Roig, Rumi, Sahaba, Sahih Bukharí, Sahih Múslim, Saladí, Salafisme, Salam, Salomó d'Israel, Salvació, Sang, Sant, Sawm, Secularisme, Segle IX, Segle VII, Segle VIII, Segle X, Segle XII, Segle XIII, Segle XIV, Segle XVIII, Setge de Bagdad (1258), Socialisme, Solidaritat, Subcontinent indi, Sudari, Sufisme, Sultanat de Delhi, Sunna, Sunnisme, Sura (Alcorà), Taj Mahal, Tariqa, Tawhid, Teocràcia, Teologia, Terra Santa, Terrorisme, Textos sagrats de l'islam, Timúrides, Turquia, Ulema, Umma (islam), Umra, Ussul al-fiqh, Usura, Uthman ibn Affan, Verd, Verset, Viena, Wahhabisme, Xafiisme, Xahada, Xaria, Xawwal, Xeic, Xiisme, Xina, Zacaries, Zakat, 1031, 1040, 1055, 1187, 1206, 1250, 1258, 1332, 1406, 1453, 1526, 1529, 1857, 1869, 1914, 1923, 1924, 2010, 2011, 570, 622, 630, 632, 644, 655, 750, 814, 833, 873, 922, 929, 965. Ampliar l'índex (369 més) »

Abbàs ibn Abd-al-Múttalib

Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib (la Meca, 566 – Medina, 652, any 32 de l'hègira) fou oncle del profeta Muhàmmad i d'Alí, quart califa sunnita i primer imam xiïta.

Nou!!: Islam і Abbàs ibn Abd-al-Múttalib · Veure més »

Abd-ar-Rahman III

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah —en àrab أبو المطرف عبد الرحمن بن عبد الله الناصر لدين الله, Abū l-Muṭarraf ʿAbd ar-Raḥmān ibn ʿAbd Allāh an-Nāṣir li-dīn Allāh— (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).

Nou!!: Islam і Abd-ar-Rahman III · Veure més »

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Nou!!: Islam і Abraham · Veure més »

Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam —en persa محمد غزالی; en àrab ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ḡazālī ax-Xāfiʿī aṭ-Ṭūsī Ḥujjat al-Islām; en llatí Algazelus o Algazel— (Tus, Khorasan, 1058 - 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.

Nou!!: Islam і Abu-Hàmid al-Ghazalí · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلم خراسانى; en àrab أبو مسلم عبد الرحمن بن مسلم الخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Islam і Abu-Múslim · Veure més »

Adam

Adam (en hebreu אָדָם, Adam, «tel·lúric»; en àrab آدم, Ādam) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Nou!!: Islam і Adam · Veure més »

Adoració

Damià Forment, Adoració dels pastors LAdoració és l'acte de tributar culte a una divinitat.

Nou!!: Islam і Adoració · Veure més »

Adulteri

''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.

Nou!!: Islam і Adulteri · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Islam і Afganistan · Veure més »

Agra

tomba d'Itimad-Ud-Daulah, a Agra. Vista del Taj Mahal. El Fort d'Agra El palau Diwan-i-Am Carrer Major d'Agra el 1858 Agra (en hindi: आगरा, en urdú: آگرا) és una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna, a l'estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.

Nou!!: Islam і Agra · Veure més »

Ahl al-Bayt

LAhl al-Bayt o la Gent de la Casa del Profeta —en àrab أهل البيت, Ahl al-Bayt, literalment «la Gent (o Família) de la Casa»— és una expressió islàmica que designa els components de la família del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Islam і Ahl al-Bayt · Veure més »

Ahmadia

La bandera de l'ahmadisme. La comunitat ahmadia (en urdú احمدیہ, ahmadiyya) és un moviment missioner musulmà fundat l'any 1889 al Punjab, a l'Índia britànica, seguint els ensenyaments de Mirza Ghulam Ahmad (1835 - 1908) i que preconitza una renaixença de l'islam i la seva propagació pacífica.

Nou!!: Islam і Ahmadia · Veure més »

Aix-Xafií

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií, més conegut com a aix-Xafií —en àrab ابو عبدالله محمد بن إدريس الشافعيّ— (lloc indeterminat a Palestina o la península Aràbiga, 767 - Fustat, 820), va ser un jurista musulmà considerat el fundador de la jurisprudència islàmica.

Nou!!: Islam і Aix-Xafií · Veure més »

Aixarisme

Laixarisme o escola aixarita (en àrab الأشعرية, al-axʿariyya, o الأشاعرة, al-axāʿira, literalment "els aixarites") va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.

Nou!!: Islam і Aixarisme · Veure més »

Aixura

LAixura (en àrab عاشوراء, ʿĀxūrāʾ) és una festivitat musulmana que se celebra el dia 10 del mes de muhàrram.

Nou!!: Islam і Aixura · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Islam і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys.

Nou!!: Islam і Al-Biruní · Veure més »

Al-Farabí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tarkhan ibn Àwzalagh (o Úzlugh) al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (en persa: محمد فارابی, en turc: Farabi) (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950) fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.

Nou!!: Islam і Al-Farabí · Veure més »

Al-Hal·laj

Abu-l-Mughith al-Hussayn ibn Mansur ibn Mahamma al-Baydawí, conegut en persa per Mansur-e Hal·laj —en persa منصور حلاج— i en àrab com al-Hal·laj —en àrab الحلاج, al-Ḥallāj— (Fars, 858 - Bagdad, 922) fou un dels principals teòlegs i místics sufís perses, així com poeta, en llengua àrab.

Nou!!: Islam і Al-Hal·laj · Veure més »

Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (en àrab الحسین بن علی بن أبي طالب, al-Ḥusayn ibn ʿAlī ibn Abī Ṭālib) (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Nou!!: Islam і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Al-Kindí

Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí —en àrab أبو يوسف يعقوب بن إسحاق الصبّاح الكندي, Abu Yūsuf Yaʻqūb ibn ʼIsḥāq aṣ-Ṣabbāḥ al-Kindī— (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873) va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.

Nou!!: Islam і Al-Kindí · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun —en àrab أبو العباس عبد الله المأمون, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh al-Maʾmūn— (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Islam і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Islam і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Al·lahu-àkbar

Al·lahu-àkbar —de l'àrab الله أكبر, Allāhu akbar, «Déu és més gran»— és una expressió anomenada takbir —en àrab تكبير, takbīr—, molt utilitzada en el món musulmà en tant que exclamació informal o expressió formal de fe.

Nou!!: Islam і Al·lahu-àkbar · Veure més »

Al·là

ha Al·là (en àrab ﷲ, Allāh) és tradicionalment la paraula aràb utilitzada per anomenar Déu (és el "nom personal de Déu").

Nou!!: Islam і Al·là · Veure més »

Alcohol

Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.

Nou!!: Islam і Alcohol · Veure més »

Alcorà

Alcorà del segle XII d'al-Àndalus. LAlcorà (en àrab القرآن, al-Qur'ān,, "lectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Islam і Alcorà · Veure més »

Aleia

Una aleia és cadascun dels 6.236 versicles en què se subdivideixen les sures o capítols de l'Alcorà.

Nou!!: Islam і Aleia · Veure més »

Alfaquí

Alfaquí —de l'àrab الفقيه, al-faqīh, literalment «jurisconsult», plural فقهاء, fuqahāʾ— és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).

Nou!!: Islam і Alfaquí · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Islam і Algèria · Veure més »

Alhambra

LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).

Nou!!: Islam і Alhambra · Veure més »

Alquibla

El mur de l''''alquibla''', amb el mihrab i el minbar, a la mesquita d'Aqsunqur, del Caire Alquibla Lalquibla (de l'àrab قبلة, qibla) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.

Nou!!: Islam і Alquibla · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Islam і Amèrica · Veure més »

Analogia

Una analogia (del grec αναλογíα ana, reiteració o comparació i logos, raó) expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes; aquesta relació s'expressa per comparació entre éssers físics (objectes, etc) i/o experiències o altres conceptes abstractes, mitjançant l'apreciació i l'assenyalament de característiques generals i particulars, i la generació de conductes o raonaments basant-se en l'existència de les seves semblances.

Nou!!: Islam і Analogia · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Islam і Anatòlia · Veure més »

Aqida

Aqida (en àrab عقيدة, ʿaqīda; plural عقائد, ʿaqāʾid) és un terme utilitzat en l'islam equivalent a "dogma" o "credo".

Nou!!: Islam і Aqida · Veure més »

Ar-Razí

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí conegut com a ar-Razí i a Occident amb el nom llatinitzat de Rasís o Razés (Rayy, actual Iran, 865 - 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i índia, va aportar avenços fonamentals i duradors sobretot a través de les seves pròpies observacions i descobertes. Se'l considera un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripció coneguda de la verola, que els grecs havien confós amb el xarampió. Multidisciplinari, també va destacar de manera notable en els camps de l'alquímia, destil·lant querosè la música i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos àmbits.

Nou!!: Islam і Ar-Razí · Veure més »

Aràbia

Aràbia (en àrab, شبه الجزيرة العربية, xibh al-jazīra al-ʿarabiyya, 'península Aràbiga', tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement الجزيرة العربية, al-jazīra al-ʿarabiyya, literalment 'illa Aràbiga') és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Islam і Aràbia · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita (en àrab العربية السعودية, al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya) és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Islam і Aràbia Saudita · Veure més »

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Nou!!: Islam і Arcàngel Gabriel · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Islam і Aristòtil · Veure més »

Aristotelisme

Averrois LAristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.

Nou!!: Islam і Aristotelisme · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Islam і Arquitectura · Veure més »

Arquitectura mogol

Vista del Taj Mahal, Agra, India Larquitectura mogola és l'estil distintiu de l'arquitectura islàmica, persa, hindú i fins i tot turca, desenvolupada per l'Imperi mogol a l'Índia durant el.

Nou!!: Islam і Arquitectura mogol · Veure més »

Art bizantí

Crist Pantocràtor''' a les parets de la galeria sud superior. Crist està flanquejat per la Mare de Déu i Joan Baptista. Els mosaics es realitzaren en el segle XII. L'art bizantí fa referència a l'art produït a l'Imperi Romà d'Orient o també conegut com l'Imperi bizantí entre el 476 fins a la Caiguda de Constantinoble, el 1453, a mans dels otomans, que posaria fi a un mil·lenari d'existència.

Nou!!: Islam і Art bizantí · Veure més »

Art islàmic

''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles VII i XV, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.

Nou!!: Islam і Art islàmic · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'Antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Islam і Art romà · Veure més »

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció maximal de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.

Nou!!: Islam і Ascetisme · Veure més »

Assassinat

Un assassinat és un delicte de caràcter molt específic que consisteix a matar una persona amb alguna de les següents circumstàncies.

Nou!!: Islam і Assassinat · Veure més »

Atharisme

Latharisme o escola atharita (de l'àrab الأثرية, al-aṯariyya, 'textualisme') és una de les tres escoles sunnites de teologia islàmica, junt amb l'aixarisme i el maturidisme.

Nou!!: Islam і Atharisme · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd (en àrab أبو الوليد محمد بن احمد بن رشد, Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Ruxd), més conegut simplement com a Ibn Ruixd o, amb el nom llatinitzat, com a Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 - Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus.

Nou!!: Islam і Averrois · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (en persa: ابوعلى سينا; en àrab: أبو علي الحسين بن عبد الله بن سينا, Abū ʿAlī al-Ḥusayn ibn ʿAbd Allāh ibn Sīnā) (Afshana, prop de Bukhara, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la medicina.

Nou!!: Islam і Avicenna · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Islam і Índia · Veure més »

Èxtasi (emoció)

Jean Benner: ''Ecstasy''. Per èxtasi (del grec έκ-στασις ek-stasis) es pot entendre en general un estat de plenitud màxima, usualment associat a una lucidesa intensa que dura uns moments.

Nou!!: Islam і Èxtasi (emoció) · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Islam і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

Mapa dels estats que integren l'Àfrica del Nord L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Islam і Àfrica del Nord · Veure més »

Àfrica Occidental

L'Àfrica occidental és una regió de l'Àfrica que ocupa aproximadament l'àrea situada entre el golf de Guinea, el desert del Sàhara i el Txad, tot i que alguns discrepen d'aquests límits.

Nou!!: Islam і Àfrica Occidental · Veure més »

Àfrica subsahariana

L'Àfrica subsahariana. L'Àfrica subsahariana o Àfrica negra és la part del continent africà que es defineix per oposició al Magrib i comprèn els estats que estan al sud del desert del Sàhara, és a dir, l'Àfrica austral i gran part de la central i oriental.

Nou!!: Islam і Àfrica subsahariana · Veure més »

Àngels a l'islam

Els àngels (en àrab:ملائكة transliterat com malāʾikah o malaika; en singular: en àrab ملاك transliterat com malāk es mencionen moltes vegades a l'Alcorà i en el hadith. Al contrari que els humans o els jinn, els àngels no tenen voluntat lliure i per tant només poden seguir les ordres de Déu (Al·là). Estan implicats en guarir la salut dels humans. Creure en els àngels és un dels sis articles de Fe en l'Islam. Així com els humans estan fets d'argila i els jinnn estan fets de foc sense fum, els àngels estan fets de llum. Una de les funcions principals dels àngels en l'Islam (com ja marca l'etimologia grega d'aquesta paraula) és la de missatgers. En l'Islam no hi ha una jerarquia dels àngels paral·lela a la jerarquia dels àngels que hi ha en el cristianisme. L'arcàngel Gabriel, que en àrab rep el nom de Jibril, és l'arcàngel responsable de revelar l'Alcorà a Mahoma vers per vers. A més Jibril es comunica amb tots els profetes. Israfil L'arcàngel judeocristià Rafael s'anomena en l'Islam Israfil o Israafiyl ell és qui toca la trompeta al final dels temps. Segons la hadith, Israfil és l'àngel responsable de senyalar l'arribada de la Qiyamah (Dia del judici),.

Nou!!: Islam і Àngels a l'islam · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Islam і Àsia Central · Veure més »

Àsia Meridional

Àsia Meridional. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.

Nou!!: Islam і Àsia Meridional · Veure més »

Àsia Oriental

Els països de l'Àsia Oriental L'Àsia Oriental o Àsia de l'Est és una regió geopolítica del continent asiàtic segons les divisions de les organitzacions internacionals com ara el Banc Mundial el Fons Monetari Internacional i les Nacions Unides.

Nou!!: Islam і Àsia Oriental · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Islam і Bagdad · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Islam і Balcans · Veure més »

Banya d'Àfrica

Els estats de la Banya d'Àfrica La Banya d'Àfrica, també coneguda com lÀfrica Nord-oriental, és una península de l'Àfrica Oriental que s'endinsa centenars de quilòmetres a la mar d'Aràbia i s'estén per la banda meridional del golf d'Aden.

Nou!!: Islam і Banya d'Àfrica · Veure més »

Batalla d'Ayn Jalut

La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el soldanat mameluc del Caire amb els mongols establerts a Palestina.

Nou!!: Islam і Batalla d'Ayn Jalut · Veure més »

Batalla de Karbala

La batalla de Karbala, lluitada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).

Nou!!: Islam і Batalla de Karbala · Veure més »

Bàsmala

Exemple d'utilització decorativa de la bàsmala La bàsmala —en àrab بسملة, basmala— és una fórmula ritual islàmica que encapçala totes les sures de l'Alcorà (excepte la novena) i que els musulmans utilitzen en diversos altres contexts així com a motiu ornamental cal·ligràfic.

Nou!!: Islam і Bàsmala · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Islam і Bíblia · Veure més »

Bida

Bida —en àrab بدعة, bidʿa, «innovació», «heretgia»— és un terme àrab que es refereix, dins de l'islam, a les innovacions en matèria de religió.

Nou!!: Islam і Bida · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Islam і Bizanci · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Islam і Bulgària · Veure més »

Cadi

Un cadi (de l'àrab قاض - qāḍin) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.

Nou!!: Islam і Cadi · Veure més »

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Nou!!: Islam і Cal·ligrafia · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Islam і Calendari gregorià · Veure més »

Calendari lunar

Un calendari lunar és un tipus de calendari basat en les fases de la Lluna, en què cada llunació (interval entre dues llunes plenes) correspon a un mes lunar (o mes sinòdic).

Nou!!: Islam і Calendari lunar · Veure més »

Calendari musulmà

El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (en àrab التقويم الهجري, at-taqwīm al-hijrī; en persa تقویم هجری قمری, taqwīm-e hejri-ye qamari; en turc Hicri Takvim) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.

Nou!!: Islam і Calendari musulmà · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Islam і Califa · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat, «domini del califa» (successor) (en àrab خلافة, khilāfa, en turc Hilafet), fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Islam і Califat · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Islam і Califat abbàssida · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Islam і Califat de Còrdova · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Islam і Califat fatimita · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Islam і Capitalisme · Veure més »

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib a l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Nou!!: Islam і Carib · Veure més »

Carronya

Carronya (del llatí caro, que vol dir carn) es refereix a les restes d'un animal mort.

Nou!!: Islam і Carronya · Veure més »

Cúpula de la Roca

Vista exterior La cúpula de la Roca (en àrab, قبة الصخرة Qubbat aṣ-Ṣaẖra) és un temple islàmic situat a Jerusalem, al centre de la muntanya del Temple.

Nou!!: Islam і Cúpula de la Roca · Veure més »

Celebracions islàmiques

Les celebracions islàmiques estan relacionades sobretot amb esdeveniments de la vida del profeta Muhàmmad tal com s'expliquen a l'Alcorà.

Nou!!: Islam і Celebracions islàmiques · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació.

Nou!!: Islam і Ceràmica · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Islam і Ciència · Veure més »

Ciències econòmiques

L’economia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).

Nou!!: Islam і Ciències econòmiques · Veure més »

Circumcisió

La circumcisió és l'extirpació total o parcial del prepuci, que cobreix el penis, deixant descobert el gland.

Nou!!: Islam і Circumcisió · Veure més »

Cisma

Gràfic dels principals cismes cristians i els seus Concilis associats. Cisma és una paraula que significa divisió, discòrdia entre els individus d'una mateixa comunitat.

Nou!!: Islam і Cisma · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Islam і Clergat · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Islam і Colonialisme · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Islam і Constantinoble · Veure més »

Corrents de l'islam

Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.

Nou!!: Islam і Corrents de l'islam · Veure més »

Cosmos

Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.

Nou!!: Islam і Cosmos · Veure més »

Creixent lunar i estrella

Una representació actual del creixent lunar i l'estrella El creixent lunar i l'estrella, és a dir, la representació gràfica d'una mitja lluna (o d'un quart creixent lunar) combinat amb una o més estrelles, va ser un símbol molt estès a través del món antic, amb exemples testificats des de la Mediterrània Oriental fins a l'Àsia Central i l'Índia, alguns antics de 4.000 anys.

Nou!!: Islam і Creixent lunar i estrella · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Islam і Cristianisme · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Islam і Croades · Veure més »

Cultura islàmica

cançons de gesta europees. La cultura islàmica són les pràctiques culturals dels pobles islamitzats.

Nou!!: Islam і Cultura islàmica · Veure més »

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel.

Nou!!: Islam і David · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Islam і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada de 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Islam і Dècada del 1960 · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Islam і Déu · Veure més »

Decisió per consens

El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.

Nou!!: Islam і Decisió per consens · Veure més »

Dejuni

El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).

Nou!!: Islam і Dejuni · Veure més »

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Nou!!: Islam і Delhi · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Islam і Democràcia · Veure més »

Dhimma

Dhimma és tota mena de contracte pel qual la comunitat musulmana concedeix hospitalitat i protecció als membres d'altres religions revelades a condició que respectin la dominació de l'islam.

Nou!!: Islam і Dhimma · Veure més »

Dhu-l-hijja

Dhu-l-hijja (en àrab ذو الحجة, ḏū l-ḥijja) és el dotzè mes del calendari musulmà i té 29 o 30 dies.

Nou!!: Islam і Dhu-l-hijja · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Islam і Dinar · Veure més »

Dona

Venus, també simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Islam і Dona · Veure més »

Drusos

Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.

Nou!!: Islam і Drusos · Veure més »

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Nou!!: Islam і Eclecticisme · Veure més »

Economia a l'islam

Leconomia a l'islam fa referència als estudis que s'han fet sobre l'ordre econòmic conforme a les escriptures i les tradicions sagrades islàmiques.

Nou!!: Islam і Economia a l'islam · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Islam і Edat d'or de l'islam · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Islam і Edat mitjana · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Islam і Egipte · Veure més »

El Punt Avui

El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.

Nou!!: Islam і El Punt Avui · Veure més »

Enterrament

L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Nou!!: Islam і Enterrament · Veure més »

Escatologia

El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi del final') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.

Nou!!: Islam і Escatologia · Veure més »

Escatologia islàmica

Lescatologia islàmica és la branca dels estudis islàmics que estudia el Yawm al-Qiyama, (en àrab يوم القيامة, 'Dia de la Resurrecció') o Yawm ad-Din (en àrab يوم الدين, 'Dia del Judici Final').

Nou!!: Islam і Escatologia islàmica · Veure més »

Esoterisme

Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.

Nou!!: Islam і Esoterisme · Veure més »

Especulació

En finances, l'especulació és la compra d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant.

Nou!!: Islam і Especulació · Veure més »

Estat islàmic

Un estat islàmic és un estat que ha adoptat l'islam, en concret la llei islàmica, com a fonament exclusiu de les institucions polítiques i que ha posat pràctica un sistema de govern similar al de l'antic califat, en el cas del sunnisme, o basant-se en l'imamat (poder dels imams), en el cas del xiisme.

Nou!!: Islam і Estat islàmic · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els '''estats croats''' amb una creu vermella. Els Estats croats van ser uns estats feudals creats durant el segle XII i el segle XIII per croats de l'Europa occidental a l'Àsia menor, Grècia i Terra Santa.

Nou!!: Islam і Estats croats · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Islam і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia (en amhàric ኢትዮጵያ Ityopp'ya) és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Islam і Etiòpia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Islam і Europa · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Islam і Europa de l'Est · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els Evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Islam і Evangeli · Veure més »

Família

Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.

Nou!!: Islam і Família · Veure més »

Fàlsafa

al-Mubàixxir. Fàlsafa (en àrab فلسفة, falsafa, 'filosofia') designa, dins del pensament islàmic, el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.

Nou!!: Islam і Fàlsafa · Veure més »

Fàtima az-Zahrà

Fàtima az-Zahrà (en àrab فاطمة الزهراء, Fāṭima az-Zahrāʾ) (605–632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i mare de la línia dinàstica del califat fatimita.

Nou!!: Islam і Fàtima az-Zahrà · Veure més »

Fàtua

Una fàtua —de l'àrab فتوى, fatwā— és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.

Nou!!: Islam і Fàtua · Veure més »

Fe

Triumph of Faith over Idolatry. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Islam і Fe · Veure més »

Fe babí

La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).

Nou!!: Islam і Fe babí · Veure més »

Fe bahà'í

Santuari del Bàb al Centre Mundial Bahà'í, al Mont Carmel, a Haifa, Israel. Temple bahà'í en forma de lotus a Nova Delhi La Fe Bahai (o bahá'í, segons la transliteració internacional preconitzada) és una religió originària de l'Iran.

Nou!!: Islam і Fe bahà'í · Veure més »

Feminisme

Manifestació feminista a Nova York el 1912 Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.

Nou!!: Islam і Feminisme · Veure més »

Festa del sacrifici

Miniatura otomana del segle XVI representant Gabriel que atura el braç d'Abraham, prest a sacrificar el seu fill Lid al-ad·ha (en àrab عيد الأضحى, ʿīd al-aḍḥà, "festa del sacrifici") és una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic.

Nou!!: Islam і Festa del sacrifici · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Islam і Filosofia · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Islam і Filosofia grega · Veure més »

Fiqh

El fiqh (en àrab فقه, "comprensió profunda" o "plena comprensió") defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars en l'Alcorà i en la sunna (basada en els hadits).

Nou!!: Islam і Fiqh · Veure més »

Fitna

Fitna —en àrab فتنة— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.

Nou!!: Islam і Fitna · Veure més »

Fonamentalisme

El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.

Nou!!: Islam і Fonamentalisme · Veure més »

Fonamentalisme islàmic

El fonamentalisme islàmic és una expressió que s'utilitza a Occident per descriure a les diferents corrents polítiques i religioses, lligades a la religió de l'islam, a les quals es designa també amb altres termes com ara; integrisme islàmic o islamisme, la branca més violenta s'anomena gihadisme (cal no confondre amb el sagrat deure de la gihad) i que particularment s'associa, als països occidentals, amb moviments com els talibans afganesos, que es basen en interpretacions rigoristes com el salafisme, i fins i tot en els règims polítics com el de la República islàmica de l'Iran o el Sudan) o (d'una manera sovint menys recalcada donada la seva estreta aliança amb els Estats Units, encara que no menys notòria), la monarquia absoluta saudita i les altres monarquies àrabs del Golf Pèrsic. Es tracta de moviments amb característiques diferents i sovint oposats, però els termes amb què s'anomena a occident als uns o als altres, tendeixen a confondre i a intercanviar-se, això ajuda a la visualització d'elements com l'aplicació de la llei islàmica (la Xaria), la no distinció dels àmbits civil i religiós, o l'àmbit del clergat i del laïcisme, la imposició general de les prescripcions religioses (com ara la prohibició de l'alcohol), la vestimenta de la dona (hijab, burca, nicab, xador) la situació de les dones a l'Iran, el feminisme islàmic), el tractament dels homosexuals, els escàndols puntuals que afecten la relació entre l'Islam i l'occident, com la condemna a mort del escriptor Salman Rushdie, l'assassinat de Theo van Gogh, les revoltes per les caricatures del profeta Mahoma, els atemptats que han tingut com a objectiu diverses ciutats occidentals (l'onze de setembre de 2001 a Nova York, l'11-M de 2004 a Madrid, el juliol de 2005 a Londres, la capital del Regne Unit, i l'atemptat a París contra la redacció del Charlie Hebdo, en 2015, així com les guerres imperialistes a l'Afganistan i a l'Iraq.

Nou!!: Islam і Fonamentalisme islàmic · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia turc que va governar a part d'Àsia Central, Pèrsia, l'Afganistan i part de l'Índia.

Nou!!: Islam і Gaznèvides · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides (en persa سلسله غوریان autoanomenats xansabànides) foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: Islam і Gúrides · Veure més »

Gent del llibre

La gent del llibre (en àrab  أهل الكتاب, Ahl al-Kitab i també dhimmis) és com es designen en l'islam els creients de les altres religions abrahàmiques o monoteistes que, segons l'Alcorà, mereixen major respecte que els idòlatres o els politeistes.

Nou!!: Islam і Gent del llibre · Veure més »

Ghilzai

Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.

Nou!!: Islam і Ghilzai · Veure més »

Gihad

Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab جهاد, jihād, «esforç», «lluita», derivat del verb جهد, jahada, «esforçar-se») és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.

Nou!!: Islam і Gihad · Veure més »

Gran Mesquita de Kairuan

La gran mesquita de Kairuan (en àrab, جامع القيروان الأكبر, jāmiʿ al-Qayrawān al-akbar) o mesquita d'Uqba ibn Nafi (en àrab, جامع عقبة بن نافع, jāmiʿ ʿUqba b. Nāfiʿ) és la principal mesquita de Tunísia, a la ciutat de Kairuan.

Nou!!: Islam і Gran Mesquita de Kairuan · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Islam і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Islam і Grec · Veure més »

Guerra russoturca (1877-1878)

La Guerra russoturca de 1877–1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'imperi Otomà.

Nou!!: Islam і Guerra russoturca (1877-1878) · Veure més »

Hadit

Un hadit (de l'àrab حديث, ḥadīṯ, plural احاديث, aḥādīṯ, literalment "narració") és, dins de l'islam, un relat que explica una dita, feta o capteniment atribuït al profeta Muhàmmad.

Nou!!: Islam і Hadit · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab هاشمي, hāximī) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o "descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf", que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Islam і Haiximita · Veure més »

Hajj

El hajj —de l'àrab حَجّ, ḥajj, «pelegrinatge»— és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.

Nou!!: Islam і Hajj · Veure més »

Halal

Halal (en àrab حلال, ḥalāl, "lícit") designa, dins de l'islam, tot el que està permès des d'un punt de vista religiós, al contrari del que és haram, "prohibit" (dins de la llei islàmica).

Nou!!: Islam і Halal · Veure més »

Halil Bárcena

Halil Bárcena (Renedo, Cantàbria, 1962) és un islamòleg català especialitzat en la saviesa del sufisme.

Nou!!: Islam і Halil Bárcena · Veure més »

Hanafisme

El hanafisme —en àrab الحنفية, al-ḥanafiyya, المذهب الحنفية, al-maḏhab al-ḥanafī, الفقه الحنفي, al-fiqh al-ḥanafī o الأحناف, al-aḥnāf— és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.

Nou!!: Islam і Hanafisme · Veure més »

Hanbalisme

El hanbalisme —en àrab الحنبلية, al-ḥanbaliyya, المذهب الحنبلي , al-maḏhab al-ḥanbalī, الفقه الحنبلي, al-fiqh al-ḥanbalī o الحنابلة, al-ḥanābila— és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.

Nou!!: Islam і Hanbalisme · Veure més »

Harar

Mapa Harar (apareix també com Harrar, Hārer, Harer;.

Nou!!: Islam і Harar · Veure més »

Hàram

Hàram és un mot àrab que té dos significats: «sagrat» i «prohibit» (dins de la llei islàmica).

Nou!!: Islam і Hàram · Veure més »

Hègira

Lhègira (de l'àrab, هجرة hijra, "exili", "ruptura", "separació", "emigració", també en el sentit de "ruptura de llaços") va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.

Nou!!: Islam і Hègira · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Islam і Hebreu · Veure més »

Higiene

La higiene és un conjunt de mesures destinades a prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses.

Nou!!: Islam і Higiene · Veure més »

Hijab

Noia amb hijab Noies iranianes amb hijab El hijab (en àrab: حجاب, ḥijāb), també anomenat mocador islàmic o vel islàmic, és un mocador que, en molts països de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en públic.

Nou!!: Islam і Hijab · Veure més »

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Nou!!: Islam і Hinduisme · Veure més »

Holisme

L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smuts.

Nou!!: Islam і Holisme · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Islam і Horda d'Or · Veure més »

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme (en àrab الاباضية, al-ibāḍiyya) és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Islam і Ibadisme · Veure més »

Ibn Abd-al-Wahhab

Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab an-Najdí, més conegut simplement pel seu nàssab com Ibn Abd-al-Wahhab —en àrab محمد بن عبد الوهاب التميمي, Muḥammad ibn ʿAbd al-Wahhāb an-Najdī— (al-Uyayna, actual Aràbia Saudita, 1703 - Dariyya, 1792) va ser un teòleg musulmà que és a l'origen del corrent religiós anomenat wahhabisme.

Nou!!: Islam і Ibn Abd-al-Wahhab · Veure més »

Ibn al-Hàytham

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen —en àrab أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم, Abū ʿAlī al-Ḥasan b. al-Ḥasan b. al-Hayṯam— (Bàssora, ~965 - el Caire, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta qui va realitzar importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció dels experiments científics.

Nou!!: Islam і Ibn al-Hàytham · Veure més »

Ibn an-Nafís

Pàgina d'un llibre mèdic d'Ibn an-Nafís. Abu-l-Hassan Alà-ad-Din Alí ibn Abi-l-Hàram al-Khalidí al-Makhzumí al-Quraixí ad-Dimaixqí —en àrab أبو الحسن علاء الدين علي بن أبي الحرم الخالدي المخزومي القَرشي الدمشقي, Abū l-Ḥasan ʿAlāʾ ad-Dīn ʿAlī ibn Abī l-Ḥaram al-Ḫālidī al-Maẖzūmī al-Quraxī ad-Dimaxqī— (Damasc, 1213 - el Caire, 1288), més conegut com a Ibn an-Nafís —en àrab ابن النفيس, Ibn an-Nafīs— va ser un erudit i metge àrab que va descriure per primera vegada la circulació pulmonar de la sang.

Nou!!: Islam і Ibn an-Nafís · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan (en àrab: ولي الدين عبد الرحمن ابن محمد بن محمد بن أبي بكر محمد بن الحسن, Walī ad-Dīn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn Muḥammad ibn Abī Bakr Muḥammad ibn al-Ḥasan), conegut com a Ibn Khaldun (en àrab: ابن خلدون) (Tunis, 27 de maig de 1332 - el Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Islam і Ibn Khaldun · Veure més »

Ibn Taymiyya

Taqí-d-Din Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Abd-as-Salam ibn Abd-Al·lah ibn Taymiyya al-Harraní, més conegut com a Taqí-d-Din Àhmad ibn Taymiyya o simplement com a Ibn Taymiyya —en àrab تقي الدين أبو العباس أحمد بن عبد السلام بن عبد الله بن تيمية الحراني, Taqī d-Dīn Abu l-ʿAbbās Aḥmad ibn ʿAbd as-Salām ibn ʿAbd Allāh ibn Taymiyya al-Ḥarrānī— (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263 – Damasc, 26 de setembre de 1328), fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Nou!!: Islam і Ibn Taymiyya · Veure més »

Ibn Tufayl

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (en àrab أبو بكر محمد بن عبد الملك بن محمد بن طفيل القيسي الأندلسي) (Uadi-Ash, actual Guadix, c.1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.

Nou!!: Islam і Ibn Tufayl · Veure més »

Id al-Fitr

Celebració de l'Id al-Fitr a Malàisia Id al-Fitr —en àrab عيد الفطر, ʿĪd al-Fiṭr—, sovint abreujat com Id, Aïd o Eid, és una festivitat musulmana que marca el final del sawm o dejuni del mes de ramadà.

Nou!!: Islam і Id al-Fitr · Veure més »

Ijmà

Lijmà —en àrab إجماع, ijmā', «unanimitat», «consens»— és un dels mètodes utilitzats pel dret islàmic per a establir jurisprudència.

Nou!!: Islam і Ijmà · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Islam і Il-khanat · Veure més »

Imam

Un imam (en àrab إمام, imām, en plural أئمة, aʾimma; en persa امام) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

Nou!!: Islam і Imam · Veure més »

Imam xiïta

Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.

Nou!!: Islam і Imam xiïta · Veure més »

Imamisme

Limamisme (en àrab الشيعة الإثنا عشرية, ax-xīʿa al-iṯnāʿaxariyya, o, senzillament, الإثنا عشرية, al-iṯnāʿaxariyya) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.

Nou!!: Islam і Imamisme · Veure més »

Iman

Iman —en àrab إيمان, Īmān— és el terme utilitzat en la religió islàmica per al concepte de «fe» i es fa servir per referir-se a la força de convicció dels musulmans; el qui obté aquesta fe és anomenat un mumin.

Nou!!: Islam і Iman · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Islam і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Islam і Imperi Britànic · Veure més »

Imperi Durrani

LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.

Nou!!: Islam і Imperi Durrani · Veure més »

Imperi Maratha

L’Imperi Maratha (मराठा साम्राज्य Marāṭhā Sāmrājya; transliterat també com Mahratta) o la Confederació Maratha va ser un estat hindú situat a l’actual Índia.

Nou!!: Islam і Imperi Maratha · Veure més »

Imperi Mogol

L'imperi mogol (turc: Babür İmparatorluğu; persa: گورکانی Gurakâni; urdú: مغلیہ سلطنت Soldanat Muġalīah) fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.

Nou!!: Islam і Imperi Mogol · Veure més »

Imperi mongol

L'Imperi mongol, fundat per Genguis Khan al segle XIII, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Islam і Imperi mongol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Islam і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Islam і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Islam і Imperi Romà · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Islam і Imperi safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Islam і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Islam і Imperi Seljúcida · Veure més »

Indonèsia

La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.

Nou!!: Islam і Indonèsia · Veure més »

Indumentària

Sami en una làmina de l'obra de Racinet (1888) La indumentària o el vestuari és el conjunt d'induments (vestiments o vestidures), és a dir, és el nom genèric de tota mena de peces que s'usen per a vestir.

Nou!!: Islam і Indumentària · Veure més »

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on residiria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Nou!!: Islam і Infern · Veure més »

Insulíndia

Insulíndia, altrament anomenada larxipèlag Malai, és un terme que fa referència a un vast grup d'illes situat entre Indo-xina (al sud-est d'Àsia) i Austràlia.

Nou!!: Islam і Insulíndia · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Islam і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Islam і Iraq · Veure més »

Isaac

Al Gènesi, Isaac (en hebreu יִצְחָק בן-אַבְרָהָם Yishāq ben Abrāhām i en àrab إسحٰق بن ابراهيم Ishāq ibn Ibrahim) és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael.

Nou!!: Islam і Isaac · Veure més »

Islam i secularisme

Estat secular El concepte de secularisme en l'Islam significa afavorir una democràcia secular moderna amb la separació entre la religió i l'Estat, en contraposició amb la concepció de l'Islam com a moviment polític.

Nou!!: Islam і Islam i secularisme · Veure més »

Islam liberal

Lislam liberal —en àrab لإسلام التقدمي, al-islām at-taqaddumī— és, a grans trets, el pensament emanat dels musulmans de tendència política progressistaSafi, O: "Progressive Muslims", One World: Oxford, 2003.

Nou!!: Islam і Islam liberal · Veure més »

Islamisme polític

L'islamisme polític —en àrab إسلام سياسي, al-islām as-siyāsī, literalment «l'islam polític») o simplement l'islamisme —en àrab الاسلامية, al-islāmiyya— és un conjunt heterogeni d'ideologies que mantenen que l'islam no és només una religió sinó també un sistema polític i que els musulmans moderns han de tornar a les arrels de la seva fe i unir-se políticament. Els pensadors islamistes fan èmfasi en el reforçament de la xaria (llei islàmica), la unitat panislàmica o el retorn del califat. L'islamisme és, però, un terme controvertit i la seva definició de vegades és variable. De fet es tracta més d'un concepte que d'un moviment unificat, i les visions religioses i les ideologies dels seus partidaris poden ser força variades. Poden incloure tant sunnites com xiïtes i tenir tant comportaments proselitistes moderats com ser partidaris de la guerra santa. Les figures centrals de l'islamisme polític inclouen Taqiuddín an-Nabhaní, Abu-l-Alà Maududí, Sayyid Qutb, Hassan al-Banna o Ruhol·lah Khomeini. originally in Middle East Quarterly (Spring 2003), pp. 65-77. Els moviments més coneguts comprenen els Germans Musulmans, Hamàs i Gihad Islàmic, el moviment Deobandi, Jamaat-e-Islami, Jamaat al-Muslimín o Al-Qaida.

Nou!!: Islam і Islamisme polític · Veure més »

Ismael

Ismael (en hebreu: ישמעאל בן אברהם Ismael ben Abraham i en àrab إسماعيل بن ابراهيم, Ismā'īl ibn Ibrāhīm, Ismaïl ibn Ibrahim) és un personatge citat a la Bíblia i l'Alcorà com el fill primogènit d'Abraham, que tingué amb l'esclava Agar.

Nou!!: Islam і Ismael · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Islam і Israel · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Islam і Itàlia · Veure més »

Jacob

Jacob és un patriarca de la Bíblia.

Nou!!: Islam і Jacob · Veure més »

Jafarisme

El jafarisme és una escola de jurisprudència islàmica creada a partir dels ensenyaments de Jàfar as-Sàdiq (702 - 765), el sisè imam xiïta.

Nou!!: Islam і Jafarisme · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Islam і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús (en grec Ἰησοῦς; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat Jesús de Natzaret, és la figura central del Cristianisme, on també se l'anomena Fill de Déu.

Nou!!: Islam і Jesús de Natzaret · Veure més »

Jetró

Segons el llibre de l'Èxode, Jetró (en hebreu יִתְרוֹ Yitrô) o Reuel (en hebreu רְעוּאֵל Rəġûēl) era un sacerdot madianita que esdevingué sogre de Moisès.

Nou!!: Islam і Jetró · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Islam і Joan Baptista · Veure més »

Job

Job, de l'hebreu אִיּוֹב, Iyyov i en àrab أيّوب, Ayyūb, és el protagonista del Llibre de Job, profeta per als jueus i cristians (és venerat com a sant a tota la cristiandat), i profeta de Déu a l'Alcorà per als musulmans. Ha esdevingut símbol i personificació de la paciència en la cultura popular. El Llibre de Job presenta el personatge com un home just, beneït per Déu per la seva virtut. Déu i el diable parlen i el segon diu que Job estima Déu només perquè l'afavoreix i té la sort de cara. Per demostrar que no, Déu deixa que Satanàs faci el que vulgui: fa que Job perdi la seva fortuna, els seus fills, la seva salut i tot el que gaudia fins llavors. Malgrat això, Job no retreu res a Déu ni l'abandona, al contrari, confia en la seva justícia. Finalment, Job torna a la seva condició anterior i és beneït; té set fills i tres filles: Jemima (que vol dir "colom"), Keziah ("canyella") i Keren-happuch ("maquillatge de l'ull"), que foren les dones més belles del país. Va viure feliç fins als 140 anys i morí santament. Job apareix també al Llibre d'Ezequiel (14, 14-18), lEpístola de Jaume (5, 11), a l'Alcorà, on es presenta com a profeta, i a l'apòcrif Testament de Job.

Nou!!: Islam і Job · Veure més »

Jonàs (profeta)

Jonàs, en hebreu יוֹנָה ("Yōnā"), que significa "colom", en llatí Ionas, o en àrab يونس ("Iūnus"), fou el cinquè dels profetes menors.

Nou!!: Islam і Jonàs (profeta) · Veure més »

Josep

Segons el Gènesi, Josep (en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp' ben Yahăqōb i en àrab يوسف بن يعقوب Yūsuf ibn Yaʿqūb) era el primer fill de Jacob i la seva esposa Raquel.

Nou!!: Islam і Josep · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Islam і Judaisme · Veure més »

Judici Final

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Nou!!: Islam і Judici Final · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Islam і Jueus · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Islam і Justícia · Veure més »

Kaba

La Kaba envoltada de pelegrins La Kaba, Ka'ba o Kaaba —en àrab الكعبة, al-Ka‘ba, literalment «el Cub»— és un edifici cúbic situat a la Meca (Aràbia Saudita) i el lloc més sagrat de l'Islam, vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les pregàries.

Nou!!: Islam і Kaba · Veure més »

Kalam

El kalam (en àrab علم الكلام, ʿilm al-kalām) és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.

Nou!!: Islam і Kalam · Veure més »

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala (en àrab كربلاء, Karbalāʾ), també coneguda com la Santa Karbala o Karbala al-Muqàddassa (en àrab كربلاء المقدسة, Karbalāʾ al-Muqaddasa) és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Nou!!: Islam і Karbala · Veure més »

Khanat

Khanat és una paraula d'origen turc utilitzada per descriure una entitat política governada per un Khan.

Nou!!: Islam і Khanat · Veure més »

Khanat de Crimea

El Khanat de Crimea fou el khanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.

Nou!!: Islam і Khanat de Crimea · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (en àrab الخوارج, al-ẖawārij, "els kharigites", "els dissidents"; en singular, الخارجي, al-ẖārijī) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Islam і Kharigisme · Veure més »

La Meca

La Meca és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Islam і La Meca · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Islam і Laïcisme · Veure més »

Litúrgia

200x200px Litúrgia és la forma en què es porten les cerimònies en una religió.

Nou!!: Islam і Litúrgia · Veure més »

Literatura

Llibres antics del Col·legi Merton de la Universitat d'Oxford La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Islam і Literatura · Veure més »

Literatura àrab

Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab (en àrab الأدب العربي, al-adab al-ʿarabī) és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.

Nou!!: Islam і Literatura àrab · Veure més »

Llibre dels Salms

El llibre dels Salms, Salteri o Salms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.

Nou!!: Islam і Llibre dels Salms · Veure més »

Lliure albir

El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.

Nou!!: Islam і Lliure albir · Veure més »

Lot (personatge del Gènesi)

Lot i les seues filles En el Gènesi, Lot (en hebreu לוֹט בן-הָרָן Lot ben Haran i en àrab لوط Lūt ibn Haran) és un fill d'Aran, germà d'Abraham, qui es va salvar de la destrucció de Sodoma i Gomorra.

Nou!!: Islam і Lot (personatge del Gènesi) · Veure més »

Madrassa

Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab مدرسة, madrasa, pl. مدارس, madāris) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.

Nou!!: Islam і Madrassa · Veure més »

Mahdí

El mahdí (de l'àrab المهدي, al-mahdī, "el ben guiat") és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o "Dia de la Resurrecció".

Nou!!: Islam і Mahdí · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Islam і Mahoma · Veure més »

Malikisme

El malikisme —en àrab المالكية, al-mālikiyya, المذهب المالكي, al-maḏhab al-mālikī, o الفقه االماالكي, al-fiqh al-mālikī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.

Nou!!: Islam і Malikisme · Veure més »

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (en àrab مماليك, mamālīk, "posseïts") van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Nou!!: Islam і Mamelucs · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Islam і Marroc · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: Islam і Matrimoni · Veure més »

Maturidisme

El maturidisme o lescola maturidita —en àrab الماتريدية, al-Māturidiyya) és una de les principals escoles teològiques (o "daqida") islàmica. Derivada de l'aixarisme, es basa en els ensenyaments de l'erudit persa Abu-Mansur al-Maturidí (mort en 944). La visió que proposa predomina entre els seguidors de l'escola de jurisprudència hanafita, és a dir, a Turquia, l'Afganistan, l'Àsia central, el Pakistan, Bangladesh i l'Índia. Els sunnites la consideren una de les tres escoles teològiques tradicionals, junt amb l'atharisme i l'aixarisme, sent reconeguda com la segona escola ortodoxa dels sunnites després de l'aixarita. Els maturidites difereixen de la visió aixarita pel que fa a la naturalesa de la fe (iman) i al valor de la raó humana: mentre que els darrers creuen que la fe pot augmentar o disminuir, pels maturidites aquesta roman estàtica i només la pietat (taqwa) pot variar. També creuen que la ment humana és capaç de discernir, sense l'ajuda de la revelació divina, que alguns dels pecats considerats més greus són actes dolents, com beure alcohol o assassinar; en canvi, pels aixarites la ment humana és incapaç de saber si alguna cosa és bona o dolenta, lícita o il·lícita, sense l'ajuda de la revelació. Un altre punt de divergència és la polèmica sobre la clemència divina envers els no-musulmans en el més enllà: el punt de vista del teòleg aixarita Al-Ghazalí diu que un no-musulmà que no ha rebut missatge de l'islam o que l'ha percebut d'una manera distorsionada no en serà considerat responsable en el més enllà; els maturidites pensen que l'existència de Déu és tan evident, que qui té intel·ligència i temps per pensar (excloent els discapacitats mentals, etc.) ha de copsar per força el missatge religiós i creure en Déu, i que si no és el cas, després de la mort anirà a parar a l'infern. Categoria:Corrents de l'islam Categoria:Teologia islàmica.

Nou!!: Islam і Maturidisme · Veure més »

Mawla

Un mawla (en àrab مولى, mawlà, plural موالي, mawālī, mawali) és algú subjecte a la walà, un tipus de contracte que vincula dues persones.

Nou!!: Islam і Mawla · Veure més »

Màdhhab

Una màdhhab (en àrab مذهب, maḏhab) és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).

Nou!!: Islam і Màdhhab · Veure més »

Món islàmic

Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.

Nou!!: Islam і Món islàmic · Veure més »

Medina

arameu Medina (en àrab المدينة, al-Madīna o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara, en àrab المدينة المنورة, al-Madīna al Munawwara, literalment «la Ciutat Il·luminada»), també anomenada Madínat an-Nabí (en àrab مدينة ﺍﻟﻨﺒﻲ, Madīnat an-Nabī, «la Ciutat del Profeta») o Madínat Rassul Al·lah (en àrab مدينة رسول الله, Madīnat Rasūl Allāh, «la Ciutat del Missatger de Déu»), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Nou!!: Islam і Medina · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Islam і Mehmet II · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Islam і Mesquita · Veure més »

Mesquita d'Al-Aqsa

Vista interior La mesquita d'al-Aqsa —en àrab المسجد الاقصى, al-Masjid al-aqṣà, literalment «la Mesquita llunyana»— forma part del complex religiós conegut com a Esplanada de les mesquites de Jerusalem.

Nou!!: Islam і Mesquita d'Al-Aqsa · Veure més »

Mesquita de Còrdova

La mesquita de Còrdova, convertida des del segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.

Nou!!: Islam і Mesquita de Còrdova · Veure més »

Mesquita del Profeta

Vista nocturna de la mesquita del Profeta La mesquita del Profeta —en àrab المسجد النبوي, al-masjid an-nabawī— és una mesquita situada a Medina (Aràbia Saudita) on hi reposen les despulles del profeta Muhàmmad, d'Abu-Bakr as-Siddiq i d'Úmar ibn al-Khattab.

Nou!!: Islam і Mesquita del Profeta · Veure més »

Messianisme

El messianisme és una cosmovisió o ideologia, que té una particular interpretació del món, on el canvi de la dinàmica d'una societat o del grup de creients, serà originat per l'arribada d'un heroi, al que correspon l'establiment d'un nou ordre que donarà origen al món utòpic.

Nou!!: Islam і Messianisme · Veure més »

Militar

Patton durant la Segona Guerra Mundial El general Rémi Joseph Isidore Exelmans, un militar del segle XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.

Nou!!: Islam і Militar · Veure més »

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Nou!!: Islam і Miracle · Veure més »

Misticisme

El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Nou!!: Islam і Misticisme · Veure més »

Modèstia

La modèstia és l'actitud tendent a moderar i temperar les accions externes; implica contenir-se en certs límits, d'acord amb les conveniències socials o personals.

Nou!!: Islam і Modèstia · Veure més »

Moisès

Moisès (en hebreu מֹשֶׁה, Moshe; en àrab موسى, Mūsà) és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Nou!!: Islam і Moisès · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de l'omnisciència, omnipotència i omnipresència.

Nou!!: Islam і Monoteisme · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I —en àrab معاوية بن أبي سفيان, Muʿāwiya ibn Abī Sufyān— (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Islam і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muftí

Un muftí de l'imperi otomà al segle XVIII Un muftí (de l'àrab المفتي al-muftī, etimològicament "el qui emet una fàtua", participi actiu del verb أفتى, aftà, "emetre una fàtua) és un jurisconsult musulmà (alfaquí) que per la seva coneixença de la xaria (llei islàmica) és autoritzat a donar una resposta jurídica sobre un element de definició (fàtua), ja sigui a la demanda d'un jutge o d'un particular.

Nou!!: Islam і Muftí · Veure més »

Muhammad Iqbal

Sir Muhammad Iqbal (en urdú: علامہ سر محمد اقبال) (Sialkot, 9 de novembre de 1877 – Lahore, 21 d'abril de 1938), conegut com a Allama Iqbal (علامہ اقبال, "Erudit Iqbal"), fou un poeta i filòsof persa-urdú, i un polític de l'Índia Britànica, nascut al Panjab sota domini britànic.

Nou!!: Islam і Muhammad Iqbal · Veure més »

Muhàmmad Àbduh

Muhàmmad Àbduh —en àrab محمد عبده, Muḥammad ʿAbduh— (delta del Nil, 1849 - Alexandria, 11 de juliol de 1905) va ser un intel·lectual i teòleg egipci, jurista i reformador religiós, considerat el fundador del moviment modernista de l'islam.

Nou!!: Islam і Muhàmmad Àbduh · Veure més »

Mul·là

Mul·là (del persa ملا, mollā, el qual prové de l'àrab مولى, mawlā) és un títol honorífic musulmà aplicat als erudits (mestres religiosos, juristes, caps d'escola, etc.), sobretot en l'àmbit de l'Àsia Central.

Nou!!: Islam і Mul·là · Veure més »

Murgisme

El murgisme —de l'àrab مرجئة, murjiʾa— és un dels primers corrents teològics que es van desenvolupar en l'islam, avui dia desaparegut.

Nou!!: Islam і Murgisme · Veure més »

Mutazilisme

El mutazilisme (en àrab المعتزلة, al-mu`tazila, "els que s'abstenen"Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al segle VIII, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al segle XIII, essencialment integrat pel sunnisme.

Nou!!: Islam і Mutazilisme · Veure més »

Nahda

La Nahda o Renaixement àrab (en àrab النهضة, an-Nahḍa, «la Renaixença») va ser un corrent intel·lectual del i inicis del tendent a la modernització de la societat àrab.

Nou!!: Islam і Nahda · Veure més »

Najaf

Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf —en àrab النجف, an-Najaf, pronunciat an-Nàjaf— és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.

Nou!!: Islam і Najaf · Veure més »

Negre

El negre és un color pur que indica labsència de color o de llum.

Nou!!: Islam і Negre · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles III dC i VI dC.

Nou!!: Islam і Neoplatonisme · Veure més »

Noè

Noè o Noé (en hebreu נוֹחַ בן-לֶמֶך Nōah ben Lemech i en àrab نوح بن لمک Nūh ibn Lamak) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.

Nou!!: Islam і Noè · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del segle X a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen víking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Islam і Normands · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Islam і Oman · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Islam і Omeies · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Islam і Orient Mitjà · Veure més »

Osman I

Osman I (turc otomà: عثمان بن أرطغرل, turc:Osman Gazi, Osman Bey, I.Osman o Osman Sayed II) (1258–1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'imperi Otomà.

Nou!!: Islam і Osman I · Veure més »

Països àrabs

Els països àrabs o el Món Àrab (العالم العربي, al-`ālam al-`arabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.

Nou!!: Islam і Països àrabs · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Islam і Pakistan · Veure més »

Paradís

El Paradís és un lloc molt bonic i usualment el cel on va a parar l'ànima que ha obrat correctament en vida després del judici final, una constant en totes les religions i mitologies.

Nou!!: Islam і Paradís · Veure més »

Patriarcat

Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.

Nou!!: Islam і Patriarcat · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: Islam і Pau · Veure més »

Pax Mongolica

Una ampliació de l'Atles Català que mostra a Marco Polo viatjant cap a l'est durant la ''Pax Mongolica'' La Pax Mongolica (coneguda de vegades com a Pax Tatarica) és una expressió llatina que significa "Pau Mongòlica".

Nou!!: Islam і Pax Mongolica · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Islam і Pèrsia · Veure més »

Pecat

Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.

Nou!!: Islam і Pecat · Veure més »

Pedro Martínez Montávez

Pedro Martínez Montávez (Jódar, província de Jaén, 1933) és un arabista espanyol.

Nou!!: Islam і Pedro Martínez Montávez · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Islam і Península Ibèrica · Veure més »

Pensament islàmic

El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.

Nou!!: Islam і Pensament islàmic · Veure més »

Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).

Nou!!: Islam і Pentateuc · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Islam і Pesta negra · Veure més »

Petroli

Petroli El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Nou!!: Islam і Petroli · Veure més »

Pilars de l'islam

Els pilars de l'islam —en àrab أركان الإسلام, arkān al-islām— són els deures ineludibles que tots els musulmans han d'aplicar si volen obtenir la salvació.

Nou!!: Islam і Pilars de l'islam · Veure més »

Pintura

''Al·legoria de l'art de la pintura'' de Vermeer (1665) Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Islam і Pintura · Veure més »

Poesia

Al·legoria de la poesia per Rafael Sanzio (1508-1511) La poesia, a l'art en general, és una manera d'usar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Islam і Poesia · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat.

Nou!!: Islam і Política · Veure més »

Poligàmia

La poligàmia (del grec, 'molts matrimonis') en el món animal és la relació en què els animals mantenen més d'un vincle sexual durant el període de reproducció i criança.

Nou!!: Islam і Poligàmia · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Islam і Politeisme · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Islam і Porc · Veure més »

Predestinació

La predestinació o predeterminisme és un tipus de determinisme religiós, que proclama que tot el destí de l'univers està previst des del principi per Déu, qui posseeix omnisciència i per tant sap què passarà en un futur.

Nou!!: Islam і Predestinació · Veure més »

Predestinació a l'islam

El qàdar (en àrab:قدر, transliterat com qadar)J.

Nou!!: Islam і Predestinació a l'islam · Veure més »

Pregària salat

''Pregària al Caire'' per Jean-Léon Gérôme, 1865. El salat (en àrab: صلاة, ṣalāt; plural ṣalawāt) és la pregària o oració canònica de la religió islàmica, i constitueix el segon dels cinc pilars de l'islam.

Nou!!: Islam і Pregària salat · Veure més »

Primavera Àrab

efecte dòmino. Les protestes dels països àrabs de finals de l'any 2010 i principis del 2011 foren una sèrie d'importants aixecaments, manifestacions i protestes sense precedents en clamor, segons els manifestants, de la democràcia i els drets socials que s'iniciaren als països àrabs de l'Orient Mitjà i el Màgrib, com Tunísia (Revolució de Tunísia), Egipte (revolució egípcia de 2011), el Iemen, Líbia (revolució líbia de 2011), Síria (Revolta a Síria de 2011), Algèria i Jordània, i amb menor incidència a Mauritània, l'Aràbia Saudita, Oman, Sudan i el Líban, que van derrocar els governs d'Egipte, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Islam і Primavera Àrab · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun —en àrab الخلافة الراشدية, al-ẖilāfa ar-rāxidiyya; també conegut com a califat perfecte o califat ortodox—, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Muhàmmad, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Islam і Primer califat · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Islam і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Profeta

Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.

Nou!!: Islam і Profeta · Veure més »

Profetes a l'islam

Els profetes a l'Islam (en àrab الأنبياء في الإسلام) són aquelles persones que, segons els musulmans, Déu va escollir d'entre cada nació i en diferents períodes de la història per transmetre als homes el Seu missatge; Muhàmmad (Mahoma) seria el darrer d'aquests transmissors, el qui donaria el missatge definitiu.

Nou!!: Islam і Profetes a l'islam · Veure més »

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb el fi de donar suport una determinada agenda o promocionar un producte.

Nou!!: Islam і Propaganda · Veure més »

Pudor

turmells als setze anys El pudor és una forma especial de sentiment de vergonya que hom pot sentir davant l'exposició de certes parts del cos o de funcions fisiològiques o per manca d'algun indument concret.

Nou!!: Islam і Pudor · Veure més »

Purdah

La purdah (en hindi पर्दा, en farsi پرده, en urdú پردہ, literalment "cortina") és un costum utilitzat en certes parts del món islàmic, especialment al subcontinent indi i en alguns països àrabs, que consisteix en l'estricta prohibició que una dona pugui ser vista pels homes.

Nou!!: Islam і Purdah · Veure més »

Qiyàs

El qiyàs (en àrab قياس, qiyās) és, per la jurisprudència sunnita musulmana, un procés de raonament per analogia utilitzat per a resoldre casos litigiosos quan l'explicació no es troba directament en l'Alcorà o en els hadits, a causa del fet que es tracta de nous fets o situacions, inexistents quan es varen escriure els textos.

Nou!!: Islam і Qiyàs · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Islam і Qom · Veure més »

Quraix

La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —en àrab قريش, Qurayx— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.

Nou!!: Islam і Quraix · Veure més »

Raó

La raó és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Islam і Raó · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Islam і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Ramadà

El ramadà —en àrab رمضان, ramaḍān— és el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies.

Nou!!: Islam і Ramadà · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Islam і Rússia · Veure més »

Reconquesta

La Reconquesta és un terme historiogràfic hispànic per designar el procés mitjançant el qual els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l'Àndalus.

Nou!!: Islam і Reconquesta · Veure més »

Regne de Mysore

Mysore (kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru) fou un antic principat de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.

Nou!!: Islam і Regne de Mysore · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Islam і Religió · Veure més »

Religió abrahàmica

Símbols de les grans religions abramàmiques Mapa que mostra la prevalença de les religions abramàhiques als Estats del mónUna religió abrahàmica és aquella que té Abraham (hebreu: Avraham אַבְרָהָם; àrab: Ibrahim ابراهيم) com a personatge comú i com a figura important en la seva història i teologia sagrada, i que s'originà a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Islam і Religió abrahàmica · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Islam і República Àrab Siriana · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國; Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el quart més extens del món.

Nou!!: Islam і República Popular de la Xina · Veure més »

Revelació

En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes.

Nou!!: Islam і Revelació · Veure més »

Robatori

Lladres robant a mà armada El robatori és un delicte contra el patrimoni, consistent en l'apropiació de béns aliens, amb intenció de lucrar-se'n, emprant-hi per a això força en les coses o bé violència o intimidació a la persona.

Nou!!: Islam і Robatori · Veure més »

Roig

El roig o vermell és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.

Nou!!: Islam і Roig · Veure més »

Rumi

Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, o simplement Rumi, també conegut com a Maulana (en persa: جلال‌الدین محمد بلخى Jalāl ad-Dīn Muḥammad Balkhī o جلال‌الدین محمد رومی Jalāl ad-Dīn Muḥammad Rūmī) (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí.

Nou!!: Islam і Rumi · Veure més »

Sahaba

A l'islam, els sahaba (en àrab الصحابة, aṣ-ṣaḥāba), literalment els companys, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.

Nou!!: Islam і Sahaba · Veure més »

Sahih Bukharí

El Sahih Bukharí —en àrab صحيح البخاري, Ṣaḥīḥ al-Buẖārī— és un dels sis reculls canònics de hadits (relats transmesos per tradició oral sobre la vida del profeta Muhàmmad) de l'islam sunnita.

Nou!!: Islam і Sahih Bukharí · Veure més »

Sahih Múslim

El Sahih Múslim —en àrab صحيح مسلم, Ṣaḥīḥ Muslim— és un dels sis reculls canònics de hadits (relats transmesos per tradició oral sobre la vida del profeta Muhàmmad) de l'islam sunnita.

Nou!!: Islam і Sahih Múslim · Veure més »

Saladí

Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd L'historiador medieval Ibn Athir recull un passatge d'un altre comandant: "… vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs." Minorsky (1957) fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Gran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans. Quan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen. La seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.

Nou!!: Islam і Saladí · Veure més »

Salafisme

El salafisme —de l'àrab السلفية, as-salafiyya, al seu torn derivada de la paraula àrab sàlaf (سلف), «predecessors» o «primeres generacions»— és un moviment reformista musulmà sorgit a Egipte a la fi del en el context de la Nahda o renaixement cultural àrab.

Nou!!: Islam і Salafisme · Veure més »

Salam

Salam (en àrab سلام, salām) és una paraula àrab que literalment significa «pau», utilitzada sovint com una salutació general, sobretot al món àrab i pels musulmans, encara que també en altres països on l'islam hi és important.

Nou!!: Islam і Salam · Veure més »

Salomó d'Israel

El rei Salomó (en hebreu, שלמה בן-דוד Shelomoh ben David i en àrab, سليمان Sulayman ibn Dàüd) fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.

Nou!!: Islam і Salomó d'Israel · Veure més »

Salvació

La salvació (del llatí salus, "ajuda" o "salut" i del grec Σοτεριος soterios, "redempció", "rescat") és l'alliberament de la condemnació de l'ànima humana gràcies a la intervenció de Déu.

Nou!!: Islam і Salvació · Veure més »

Sang

Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.

Nou!!: Islam і Sang · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Islam і Sant · Veure més »

Sawm

El sawm (en àrab صوم, ṣawm, "abstinència") o ramadà (per metonímia amb el nom àrab del mes en què s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà.

Nou!!: Islam і Sawm · Veure més »

Secularisme

El secularisme (de secular: "mundà", "terrenal", per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.

Nou!!: Islam і Secularisme · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Islam і Segle IX · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Islam і Segle VII · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Islam і Segle VIII · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Islam і Segle X · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Islam і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Islam і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Islam і Segle XIV · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Islam і Segle XVIII · Veure més »

Setge de Bagdad (1258)

El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, nét de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.

Nou!!: Islam і Setge de Bagdad (1258) · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Islam і Socialisme · Veure més »

Solidaritat

La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua.

Nou!!: Islam і Solidaritat · Veure més »

Subcontinent indi

Imatge per satèl·lit del subcontinent indi El subcontinent indi és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Nou!!: Islam і Subcontinent indi · Veure més »

Sudari

Sudari de Carlemany, any 814 Sudari, de la paraula llatina sudarium, significa a l'origen un llenç o mocador que serveix per cobrir-li el rostre a les persones mortes i demostrar-los els seus respectes.

Nou!!: Islam і Sudari · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (en àrab: تصوف, taṣawwuf; en persa: صوفی‌گری, sufigari; en turc: tasavvuf; en urdú: تصوف) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Islam і Sufisme · Veure més »

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Nou!!: Islam і Sultanat de Delhi · Veure més »

Sunna

La sunna (en àrab سنة, marxa, avanç, direcció presa), és la segona font canònica de l'islam després de l'Alcorà.

Nou!!: Islam і Sunna · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Islam і Sunnisme · Veure més »

Sura (Alcorà)

Una sura (en àrab سورة, sūra) és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Islam і Sura (Alcorà) · Veure més »

Taj Mahal

El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna.

Nou!!: Islam і Taj Mahal · Veure més »

Tariqa

Dervixos dansaires de l'orde Mevlevi Monastir, Tunísia Una tariqa (en àrab طريقة ṭarīqah, plural طرق ṭuruq, "camí", "mètode") és una germandat o confraria sufí.

Nou!!: Islam і Tariqa · Veure més »

Tawhid

El tawhid (en àrab توحيد, tawḥīd, literalment «Unitat », «Unicitat ») és un concepte central de l'islam que defineix el monoteisme estricte d'aquesta religió.

Nou!!: Islam і Tawhid · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra.

Nou!!: Islam і Teocràcia · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Islam і Teologia · Veure més »

Terra Santa

Terra santa (en hebreu: ארץ הקודש, Eretz HaQodesh; en àrab: الأرض المقدسة, al-Arḍ al-Muqaddasa) és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, més o menys entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Islam і Terra Santa · Veure més »

Terrorisme

Restes de les Torres Besones destruïdes per l'atemptat de l'11 de setembre de 2001. El mot terrorisme (o l'expressió més específica de terrorisme d'Estat, quan es defineix les accions d'un govern) s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.

Nou!!: Islam і Terrorisme · Veure més »

Textos sagrats de l'islam

Els textos sagrats de l'islam són aquelles obres que, segons la religió islàmica, van ser revelades per Déu als diversos profetes al llarg de la història de la humanitat per tal de promulgar-hi les seves lleis.

Nou!!: Islam і Textos sagrats de l'islam · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Islam і Timúrides · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Islam і Turquia · Veure més »

Ulema

Un ulema (de l'àrab علماء, ʿulamāʾ, sing. عالم, ʿālim, lit. "que sap") és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.

Nou!!: Islam і Ulema · Veure més »

Umma (islam)

Lumma (en àrab: أمّة, 'comunitat' o 'nació', amb la mateixa etimologia que أمّ umm, 'mare') designa, dins de l'islam, la “comunitat dels creients” més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.

Nou!!: Islam і Umma (islam) · Veure més »

Umra

Umra —en àrab عمرة, «visitar una població»— designa un pelegrinatge fet a la Meca pels musulmans però que a diferència del hajj (un dels pilars de l'islam), que s'ha de fer a unes dates determinades, es pot realitzar en qualsevol època de l'any.

Nou!!: Islam і Umra · Veure més »

Ussul al-fiqh

Els ussul al-fiqh —en àrab أصول الفقه, uṣūl al-fiqh, «les arrels de la llei»— són l'estudi dels orígens, les fonts i els principis en què es basa la jurisprudència islàmica (fiqh).

Nou!!: Islam і Ussul al-fiqh · Veure més »

Usura

La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.

Nou!!: Islam і Usura · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan —en àrab عثمان بن عفان, ʿUṯmān ibn ʿAffān— (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad). Havent estat un dels primers convertits a l'islam, va jugar un paper molt important en la primera etapa de la història islàmica, especialment com a tercer califa (644-656) i com a compilador de l'Alcorà. Uthman ibn Affan va tenir moltes dones, entre elles Ruqayya, filla del Profeta, i molts fills, entre ells Aban ibn Uthman ibn Affan, que fou governador de Medina. Pertanyia als Banu Umayya i en aquest article es pot veure la seva genealogia.

Nou!!: Islam і Uthman ibn Affan · Veure més »

Verd

Verd El verd és un dels tres colors primaris additius.

Nou!!: Islam і Verd · Veure més »

Verset

Íncipit del verset de l'al·leluia ''Ostende nobis'' en mode octau Els versets o versicles són cadascuna de les breus divisions dels capítols de certs llibres, com la Bíblia i l'Alcorà.

Nou!!: Islam і Verset · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Islam і Viena · Veure més »

Wahhabisme

El wahhabisme —de l'àrab الوهابية, al-wahhābiyya— és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.

Nou!!: Islam і Wahhabisme · Veure més »

Xafiisme

El xafiisme —en àrab الشافعية, ax-xāfiʿiyya, المذهب الشافعي, al-maḏhab ax-xāfiʿī, o الفقه الشافعي, al-fiqh ax-xāfiʿī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.

Nou!!: Islam і Xafiisme · Veure més »

Xahada

La xahada (en àrab الشهادة ax-xahāda, "testimoniatge", en context religiós "professió de fe", tot i que també se l'anomena en dual, الشهادتان ax-xahādatān, derivat de شهد xahida, "testificar", "ésser testimoni") és una frase que constitueix la professió de fe de l'islam i és el primer dels anomenats "cinc pilars" en què es fonamenta aquesta religió.

Nou!!: Islam і Xahada · Veure més »

Xaria

La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab شريعة, xarīʿa, "camí, camí a seguir") és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.

Nou!!: Islam і Xaria · Veure més »

Xawwal

Xawwal (en àrab شوّال, xawwāl) és el desè mes del calendari musulmà i té 29 dies.

Nou!!: Islam і Xawwal · Veure més »

Xeic

Xeic —de l'àrab شيخ, xayẖ, literalment «ancià»— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és «venerable» o «mestre».

Nou!!: Islam і Xeic · Veure més »

Xiisme

El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Islam і Xiisme · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Islam і Xina · Veure més »

Zacaries

En el cristianisme, Zacaries fou un sacerdot jueu marit d'Elisabet, cosina de Maria, la mare de Jesús, i pare de sant Joan Baptista.

Nou!!: Islam і Zacaries · Veure més »

Zakat

El zakat (en àrab زَكَاة, zakāt) és una almoina legal estipulada per l'islam que es recapta amb finalitats de beneficència i de culte; cada musulmà ha de calcular anualment aquesta suma i donar-la a la gent més pobra de la seva comunitat, començant per la seva família (excepte els que ja són a la seva càrrega) i els seus veïns.

Nou!!: Islam і Zakat · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1031 · Veure més »

1040

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1040 · Veure més »

1055

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1055 · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1187 · Veure més »

1206

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1206 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1250 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1258 · Veure més »

1332

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1332 · Veure més »

1406

;Països catalans;Món.

Nou!!: Islam і 1406 · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1453 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Islam і 1526 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 1529 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Islam і 1857 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Islam і 1869 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Islam і 1914 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Islam і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Islam і 1924 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Islam і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Islam і 2011 · Veure més »

570

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 570 · Veure més »

622

L'any 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.

Nou!!: Islam і 622 · Veure més »

630

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 630 · Veure més »

632

L'any 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.

Nou!!: Islam і 632 · Veure més »

644

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 644 · Veure més »

655

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Islam і 655 · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 750 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 814 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 833 · Veure més »

873

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 873 · Veure més »

922

L'any 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en dimarts.

Nou!!: Islam і 922 · Veure més »

929

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 929 · Veure més »

965

Sense descripció.

Nou!!: Islam і 965 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Islamització, Islàmic, Islàmica, Islàmics, Islàmiques, Musulmana, Musulmanes, Religió islàmica, Religió musulmana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »