Taula de continguts
296 les relacions: Adelaida de Savoia, Agnès d'Antioquia, Agustí Alcoberro i Pericay, Al-Azraq, Albarrasí, Alcoi, Alfons d'Aragó, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Aljama, Almodis, Almogàver, Andreu II d'Hongria, Antoni Comas i Pujol, Aragonès, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Arnau de Vilanova, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Artal IV d'Alagón, Àcid desoxiribonucleic, Baix Imperi, Baldaquí, Balduí V d'Hainaut, Batalla d'Alcoi, Batalla de Benevent, Batalla del cap Orlando, Batalla del coll de Panissars, Batalla naval de les Formigues, Béla III d'Hongria, Benigànim, Beniopa, Benissili, Bernart d'Auriac, Bernat Desclot, Blanca d'Antillón, Bovatge, Carles I d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castellà d'Amposta, Català, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Palerm, Cinca, Climent IV, Comtat d'Osona, ... Ampliar l'índex (246 més) »
- Casal de Barcelona
- Comtes de Barcelona
- Reis de València
Adelaida de Savoia
Adelaida de Savoia (~1092 - Montmartre, París, 18 de novembre de 1154) fou infanta de Savoia i reina consort de França (1115 - 1137).
Veure Pere el Gran і Adelaida de Savoia
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Veure Pere el Gran і Agnès d'Antioquia
Agustí Alcoberro i Pericay
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Veure Pere el Gran і Agustí Alcoberro i Pericay
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Veure Pere el Gran і Al-Azraq
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Veure Pere el Gran і Albarrasí
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Pere el Gran і Alcoi
Alfons d'Aragó
* Alfons d'Aragó i Castella (1222-1260), príncep d'Aragó i fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Veure Pere el Gran і Alfons d'Aragó
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Pere el Gran і Alfons el Cast
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Pere el Gran і Alfons el Franc
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Veure Pere el Gran і Alfons VII de Lleó
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Pere el Gran і Alfons X de Castella
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s.
Veure Pere el Gran і Aljama
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Pere el Gran і Almodis
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Pere el Gran і Almogàver
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Veure Pere el Gran і Andreu II d'Hongria
Antoni Comas i Pujol
Antoni Comas i Pujol (Mataró, 3 de gener de 1931 - Barcelona, 24 de març de 1981) fou un historiador de la literatura i crític literari, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i membre electe de l'Acadèmia de les Bones Lletres.
Veure Pere el Gran і Antoni Comas i Pujol
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Pere el Gran і Aragonès
Armada Reial del senyor rei d'Aragó
L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.
Veure Pere el Gran і Armada Reial del senyor rei d'Aragó
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.
Veure Pere el Gran і Arnau de Vilanova
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Veure Pere el Gran і Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Artal IV d'Alagón
Artal IV d'Alagón (? - 1295) va ser un noble valencià d'origen aragonès, camarlenc del rei Jaume el Just, 4t senyor de Sástago.
Veure Pere el Gran і Artal IV d'Alagón
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Pere el Gran і Àcid desoxiribonucleic
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure Pere el Gran і Baix Imperi
Baldaquí
'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.
Veure Pere el Gran і Baldaquí
Balduí V d'Hainaut
Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).
Veure Pere el Gran і Balduí V d'Hainaut
Batalla d'Alcoi
La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.
Veure Pere el Gran і Batalla d'Alcoi
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Veure Pere el Gran і Batalla de Benevent
Batalla del cap Orlando
La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.
Veure Pere el Gran і Batalla del cap Orlando
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Veure Pere el Gran і Batalla del coll de Panissars
Batalla naval de les Formigues
La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.
Veure Pere el Gran і Batalla naval de les Formigues
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Veure Pere el Gran і Béla III d'Hongria
Benigànim
Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Pere el Gran і Benigànim
Beniopa
Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.
Veure Pere el Gran і Beniopa
Benissili
Benissili és un poble valencià, que forma part del municipi de la Vall de Gallinera.
Veure Pere el Gran і Benissili
Bernart d'Auriac
Bernart d'Auriac (fl. finals del) fou un trobador occità.
Veure Pere el Gran і Bernart d'Auriac
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Veure Pere el Gran і Bernat Desclot
Blanca d'Antillón
Blanca d'Antillón, fou una dama aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó.
Veure Pere el Gran і Blanca d'Antillón
Bovatge
El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.
Veure Pere el Gran і Bovatge
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Pere el Gran і Carles I d'Anjou
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Pere el Gran і Casa reial d'Aragó
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Veure Pere el Gran і Casal d'Aragó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Pere el Gran і Casal de Barcelona
Castellà d'Amposta
El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.
Veure Pere el Gran і Castellà d'Amposta
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Pere el Gran і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Pere el Gran і Catalunya
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Pere el Gran і Catedral de Barcelona
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Veure Pere el Gran і Catedral de Palerm
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Veure Pere el Gran і Cinca
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Veure Pere el Gran і Climent IV
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Pere el Gran і Comtat d'Osona
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Pere el Gran і Comtat d'Urgell
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Pere el Gran і Comtat de Barcelona
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Pere el Gran і Comtat de Berga
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Pere el Gran і Comtat de Cerdanya
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Pere el Gran і Comtat de Foix
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Pere el Gran і Comtat de Girona
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Pere el Gran і Comtat de Manresa
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Pere el Gran і Comtat de Pallars
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Pere el Gran і Comtat de Ribagorça
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Veure Pere el Gran і Comtat de Sobrarb
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Pere el Gran і Comtat del Rosselló
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Pere el Gran і Confiscació del Regne de Mallorca
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Veure Pere el Gran і Conradí de Sicília
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Pere el Gran і Consell de Cent
Constança d'Antioquia
Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.
Veure Pere el Gran і Constança d'Antioquia
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Pere el Gran і Constança de Sicília
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Pere el Gran і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Pere el Gran і Corona de Castella i Lleó
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Veure Pere el Gran і Cort Comtal
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Pere el Gran і Corts Catalanes
Corts de Barcelona (1283)
A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.
Veure Pere el Gran і Corts de Barcelona (1283)
Costa
Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.
Veure Pere el Gran і Costa
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Veure Pere el Gran і Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Veure Pere el Gran і Crònica de Ramon Muntaner
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Veure Pere el Gran і Creu d'Alcoraç
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Pere el Gran і Croada contra la Corona d'Aragó
Dalmau VI de Rocabertí
Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.
Veure Pere el Gran і Dalmau VI de Rocabertí
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament de cultura.
Veure Pere el Gran і Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Desafiament de Bordeus
El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.
Veure Pere el Gran і Desafiament de Bordeus
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Pere el Gran і Desamortitzacions espanyoles
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Veure Pere el Gran і Desembre
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Pere el Gran і Dinastia almohade
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Pere el Gran і Dinastia carolíngia
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Pere el Gran і Dinastia marínida
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Pere el Gran і Dinastia Trastàmara
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Veure Pere el Gran і Dinastia Ximena
Dionís I de Portugal
Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).
Veure Pere el Gran і Dionís I de Portugal
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Veure Pere el Gran і Drassanes Reials de Barcelona
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Veure Pere el Gran і Eduard I d'Anglaterra
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Pere el Gran і Egipte
Elisabet de Portugal
Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).
Veure Pere el Gran і Elisabet de Portugal
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Pere el Gran і Emirat de Granada
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Veure Pere el Gran і Emirat de Múrsiya
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Pere el Gran і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Veure Pere el Gran і Eudòxia Comnena
Eustaqui de Beaumarchais
Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.
Veure Pere el Gran і Eustaqui de Beaumarchais
Expedició a Tunis (1282-1286)
Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.
Veure Pere el Gran і Expedició a Tunis (1282-1286)
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Veure Pere el Gran і Felip III de França
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Veure Pere el Gran і Felip IV de França
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Pere el Gran і Felip V d'Espanya
Ferran Sanxis de Castre
Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).
Veure Pere el Gran і Ferran Sanxis de Castre
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Pere el Gran і Fes
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Veure Pere el Gran і Fidel Fita i Colomer
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Veure Pere el Gran і Florí d'or d'Aragó
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Pere el Gran і França
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Pere el Gran і Frederic II de Sicília
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Pere el Gran і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Veure Pere el Gran і Galera
Géza II d'Hongria
Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.
Veure Pere el Gran і Géza II d'Hongria
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Pere el Gran і Güelfs i gibel·lins
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Pere el Gran і Generalitat de Catalunya
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Veure Pere el Gran і Gerba
Giovanni Villani
Giovanni Villani (Florència, abans de 1275 - 1348) fou un mercader, historiador, diplomàtic i cronista florentí considerat un dels més grans cronistes de la seva època.
Veure Pere el Gran і Giovanni Villani
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Pere el Gran і Girona
Gozo
Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.
Veure Pere el Gran і Gozo
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Pere el Gran і Gran Companyia Catalana
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Pere el Gran і Guerra de Sicília (1282-1294)
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Pere el Gran і Guifré el Pilós
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Veure Pere el Gran і Guillem Galceran de Cartellà
Guillem VII de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès.
Veure Pere el Gran і Guillem VII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Veure Pere el Gran і Guillem VIII de Montpeller
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Pere el Gran і Hohenstaufen
Hug V d'Empúries
Hug V d'Empúries (ca. 1240 - 1277) fou un noble català, comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).
Veure Pere el Gran і Hug V d'Empúries
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Veure Pere el Gran і Illa
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Veure Pere el Gran і Illa de Malta
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Pere el Gran і Imperi Romà d'Orient
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.
Veure Pere el Gran і Invasió de la Vall d'Aran (1283)
Isaac Comnè (fill de Joan II)
Isaac Comnè (grec: Ισαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1113 i mort després del 1146) fou el cinquè fill (el tercer mascle) de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè amb Irene d'Hongria.
Veure Pere el Gran і Isaac Comnè (fill de Joan II)
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Pere el Gran і Jaume el Conqueridor
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Pere el Gran і Jaume el Just
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Veure Pere el Gran і Jaume II de Mallorca
Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.
Veure Pere el Gran і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)
Joan II Nunyez de Lara
Joan Nunyez de Lara el jove (1282 - 1315) fou el darrer senyor de la Senyoria d'Albarrasí el.
Veure Pere el Gran і Joan II Nunyez de Lara
Joan Manuel Tresserras i Gaju
Joan Manuel Tresserras i Gaju (Rubí, 27 de maig del 1955) va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010 durant el govern d'Entesa, presidit per José Montilla.
Veure Pere el Gran і Joan Manuel Tresserras i Gaju
Joan Pere
Joan Pere (Tarragona, segle XV - Tarragona, 1476) va ser un eclesiàstic, canonge de la Seu de Tarragona.
Veure Pere el Gran і Joan Pere
Joana I de Navarra
Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).
Veure Pere el Gran і Joana I de Navarra
Jofre III de Rocabertí
Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).
Veure Pere el Gran і Jofre III de Rocabertí
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Veure Pere el Gran і Joglar
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Veure Pere el Gran і Justícia d'Aragó
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Veure Pere el Gran і La Seu Vella de Lleida
La Vall d'Alcalà
La Vall d'Alcalà és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.
Veure Pere el Gran і La Vall d'Alcalà
Llancer
Un llancer era un menestral que té com a ofici fer llances i vendre-les.
Veure Pere el Gran і Llancer
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pere el Gran і Llatí
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Veure Pere el Gran і Llíria
Lleny
El lleny (sovint escrit leny) era un vaixell de rems, més curt que no pas la galera, més ample i pla.
Veure Pere el Gran і Lleny
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Veure Pere el Gran і Llibre dels fets
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Veure Pere el Gran і Llinatge dels Cardona
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Pere el Gran і Llista de comtes de Barcelona
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Pere el Gran і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Pere el Gran і Llista de reis de França
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Pere el Gran і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Pere el Gran і Llista de reis de València
Llutxent
Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.
Veure Pere el Gran і Llutxent
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Pere el Gran і Manfred I de Sicília
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Pere el Gran і Mar Mediterrània
Margarida I de Flandes
Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.
Veure Pere el Gran і Margarida I de Flandes
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Veure Pere el Gran і Maria de Montpeller
Mariano Barbasán Lagueruela
''Pere III el Gran a la collada de Panissars''. 1889-1891. Mariano Barbasán Lagueruela, (Saragossa 1864, Saragossa 1924) va ser un pintor aragonès.
Veure Pere el Gran і Mariano Barbasán Lagueruela
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Pere el Gran і Marroc
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Veure Pere el Gran і Martí de Riquer i Morera
Matilda de Borgonya
Matilda de Borgonya (?-?), muller de Guilhèm VII de Montpeller.
Veure Pere el Gran і Matilda de Borgonya
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Pere el Gran і Messina
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Veure Pere el Gran і Miquelet
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Pere el Gran і Monestir d'El Escorial
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Pere el Gran і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Veure Pere el Gran і Monestir de Santes Creus
Montesa
Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.
Veure Pere el Gran і Montesa
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Pere el Gran і Montpeller
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Pere el Gran і Moriscos
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Veure Pere el Gran і Museu d'Història de Catalunya
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms.
Veure Pere el Gran і Numeració del Casal d'Aragó
Nuova Cronica
La Nuova Cronica és un llibre escrit per Giovanni Villani sobre la història de Florència.
Veure Pere el Gran і Nuova Cronica
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Pere el Gran і Occità
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Pere el Gran і Orde del Cister
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms.
Veure Pere el Gran і Ordinals dels reis d'Aragó
Palau Reial de Vilafranca del Penedès
El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del amb vestigis del, d'estil gòtic.
Veure Pere el Gran і Palau Reial de Vilafranca del Penedès
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Pere el Gran і Palerm
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Veure Pere el Gran і Pallars
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Pere el Gran і Papa
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Veure Pere el Gran і Papa Martí IV
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Veure Pere el Gran і Papa Nicolau III
Papa Urbà IV
Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.
Veure Pere el Gran і Papa Urbà IV
Pòrfir
El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
Veure Pere el Gran і Pòrfir
Pego
Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).
Veure Pere el Gran і Pego
Pere d'Aragó i de Sicília
Pere d'Aragó (vers 1270 - Tordehumos, Valladolid 1296) fou infant d'Aragó i lloctinent de Catalunya (1285-1296).
Veure Pere el Gran і Pere d'Aragó i de Sicília
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Pere el Gran і Pere el Cerimoniós
Pere Salvatge
Pere Salvatge apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'última vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons I l'encàrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronació; era per tant un personatge que gaudia de la confiança reial.
Veure Pere el Gran і Pere Salvatge
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Veure Pere el Gran і Peronella d'Aragó
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Pere el Gran і Perpinyà
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Veure Pere el Gran і Princeps namque
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Pere el Gran і Principat de Catalunya
Privilegi General d'Aragó
El Privilegi General d'Aragó fou un Privilegi concedit pel rei Pere III d'Aragó «el Gran» en les Corts de Tarassona (1283-1284).
Veure Pere el Gran і Privilegi General d'Aragó
Qerqenna
Les illes dels Quèrquens o illes Qerqenna, actualment més conegudes pel seu nom en francès, Kerkennah, Kerkenah o Kerkenna, són un arxipèlag de Tunísia, a la costa sud-est, que forma part de la governació de Sfax.
Veure Pere el Gran і Qerqenna
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Pere el Gran і Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Pere el Gran і Ramon Berenguer IV
Ramon Folc V de Cardona
Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).
Veure Pere el Gran і Ramon Folc V de Cardona
Ramon Tusquets i Maignon
Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.
Veure Pere el Gran і Ramon Tusquets i Maignon
Recognoverunt Proceres
El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).
Veure Pere el Gran і Recognoverunt Proceres
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Pere el Gran і Regne d'Anglaterra
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Pere el Gran і Regne d'Aragó
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Pere el Gran і Regne de Castella
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Pere el Gran і Regne de França
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Pere el Gran і Regne de Mallorca
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Pere el Gran і Regne de Navarra
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Pere el Gran і Regne de Nàpols
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Pere el Gran і Regne de Portugal
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Pere el Gran і Regne de Sicília
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Pere el Gran і Regne de València
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Pere el Gran і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Veure Pere el Gran і Reinald de Châtillon
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Veure Pere el Gran і Requena
Revolta de Berenguer Oller
La revolta de Berenguer Oller va ésser una revolta dels menestrals de Barcelona esdevinguda el mes de març de l'any 1285.
Veure Pere el Gran і Revolta de Berenguer Oller
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord.
Veure Pere el Gran і Ribagorça
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Veure Pere el Gran і Riquilda de Polònia
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Veure Pere el Gran і Robert I de Nàpols
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Veure Pere el Gran і Roger Bernat III de Foix
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Veure Pere el Gran і Roger de Llúria
Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta)
Sanç d'Aragó (Principat de Catalunya, –) fou frare hospitaler i castellà d'Amposta del 1328 al 1341.
Veure Pere el Gran і Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta)
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Veure Pere el Gran і Sanç IV de Castella
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Veure Pere el Gran і Sança de Castella i de Polònia
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Veure Pere el Gran і Sant Feliu de Guíxols
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Pere el Gran і Senyera reial
Senyoria d'Albarrasí
La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.
Veure Pere el Gran і Senyoria d'Albarrasí
Setge d'Albarrasí (1284)
El Setge d'Albarrasí fou una campanya de Pere el Gran el 1284, que va culminar amb la incorporació de la Senyoria d'Albarrasí al Regne d'Aragó.
Veure Pere el Gran і Setge d'Albarrasí (1284)
Setge d'Ull
El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Veure Pere el Gran і Setge d'Ull
Setge de Balaguer (1280)
El setge de Balaguer fou un setge que es produí a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran.
Veure Pere el Gran і Setge de Balaguer (1280)
Setge de Montesa
El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.
Veure Pere el Gran і Setge de Montesa
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Pere el Gran і Sicília
Sirventès
Un sirventès o sirventés és un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut.
Veure Pere el Gran і Sirventès
Societat de Lingüística Aragonesa
La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.
Veure Pere el Gran і Societat de Lingüística Aragonesa
Tractat d'Alcaràs
El Tractat d'Alcaràs, signat a Alcaraz el mes d'abril de 1243, reconeixia el protectorat castellà sobre l'emirat de Múrsiya i va significar la seva incorporació a Castella com a Regne de Múrcia.
Veure Pere el Gran і Tractat d'Alcaràs
Tractat d'Almizra
Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.
Veure Pere el Gran і Tractat d'Almizra
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Veure Pere el Gran і Tractat d'Argelers
Tractat d'Ágreda (1281)
El Tractat d'Ágreda fou signat entre els dies 27 i 28 de març de 1281 entre el comte-rei de la Corona d'Aragó Pere el Gran i el rei de Castella Alfons X el Savi a El Campillo i Ágreda.
Veure Pere el Gran і Tractat d'Ágreda (1281)
Tractat de Cefalù
El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.
Veure Pere el Gran і Tractat de Cefalù
Tractat de Perpinyà (1279)
El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Veure Pere el Gran і Tractat de Perpinyà (1279)
Tractat de Tudela
El Tractat de Tudela fou signat l'any 1231 entre Jaume I de la Corona d'Aragó i Sanç VII de Navarra.
Veure Pere el Gran і Tractat de Tudela
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Veure Pere el Gran і Trapani
Trebiñu
Trebiñu (en castellà i oficialment, Treviño) és un municipi pertanyent administrativament a la província de Burgos, a Espanya, tot i que es troba històricament a Àlaba, al País Basc, formant un enclavament.
Veure Pere el Gran і Trebiñu
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Pere el Gran і Tunísia
Unió d'Aragó
La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.
Veure Pere el Gran і Unió d'Aragó
Urtx (llinatge)
Els Urtx eren un llinatge de l'aristocràcia militar catalana probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.
Veure Pere el Gran і Urtx (llinatge)
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Pere el Gran і Usatges de Barcelona
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Pere el Gran і València
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Veure Pere el Gran і Vall d'Albaida
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Pere el Gran і Vall d'Aran
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Veure Pere el Gran і Vall de Cofrents
Vescomtat de Castellbò
Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.
Veure Pere el Gran і Vescomtat de Castellbò
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Pere el Gran і Vespres Sicilianes
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Pere el Gran і Vilafranca del Penedès
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Veure Pere el Gran і Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó i de Sicília
Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.
Veure Pere el Gran і Violant d'Aragó i de Sicília
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Veure Pere el Gran і Violant d'Hongria
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Veure Pere el Gran і Violant de Courtenay
Violant de Flandes
Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.
Veure Pere el Gran і Violant de Flandes
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Pere el Gran і Xàtiva
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 1 d'agost
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 10 de setembre
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pere el Gran і 11 de gener
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 11 de novembre
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Pere el Gran і 1262
1264
;Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1264
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Veure Pere el Gran і 1265
1268
;Països catalans.
Veure Pere el Gran і 1268
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Pere el Gran і 1272
1276
;Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1276
1280
;Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1280
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Pere el Gran і 1293
1297
; Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1297
1298
; Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1298
1299
; Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1299
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 13 de juny
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Pere el Gran і 1302
1305
;Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1305
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 14 d'abril
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 14 de maig
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pere el Gran і 15 de gener
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 16 d'abril
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Pere el Gran і 1714
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 18 d'abril
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1836
1854
;Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1854
1856
;Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1856
1857
;Països Catalans.
Veure Pere el Gran і 1857
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 2 de desembre
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 21 d'agost
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 26 d'agost
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 27 de juny
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 3 d'octubre
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 3 de desembre
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 30 de març
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 30 de setembre
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 4 de setembre
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 5 de juny
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 6 de desembre
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Pere el Gran і 9 de desembre
Vegeu també
Casal de Barcelona
- Alfons el Cast
- Berenguer Ramon I de Provença
- Berenguera de Barcelona
- Casal de Barcelona
- Dolça II de Provença
- Ferran Sanxis de Castre
- Jaume III de Mallorca
- Llista de comtes de Barcelona
- Mafalda de Pulla-Calàbria
- Pere Ramon de Barcelona
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer II de Provença
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Sança d'Aragó
Comtes de Barcelona
- Aleran de Troyes
- Alfons el Benigne
- Alfons el Cast
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Berà I
- Berenguer Ramon I
- Berenguer Ramon II
- Berenguer de Tolosa
- Bernat Plantapilosa
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Septimània
- Borrell II
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Casal de Barcelona
- Enric IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Guifré II de Barcelona
- Guifré el Pilós
- Guillem de Septimània
- Humfrid
- Jaume el Conqueridor
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de comtes de Barcelona
- Martí l'Humà
- Miró I de Barcelona
- Odalric
- Pere el Catòlic
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Conestable de Portugal
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Ramon Borrell I
- Rampó
- Renat I
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Reis de València
- Alfons el Benigne
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de reis de València
- Martí l'Humà
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Gran
També conegut com Conquesta de sicilia, Pere I de Sicília, Pere II de Catalunya, Pere II el Gran, Pere III d'Aragó, Pere III el Gran.
, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Confiscació del Regne de Mallorca, Conradí de Sicília, Consell de Cent, Constança d'Antioquia, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cort Comtal, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1283), Costa, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner, Creu d'Alcoraç, Croada contra la Corona d'Aragó, Dalmau VI de Rocabertí, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Desafiament de Bordeus, Desamortitzacions espanyoles, Desembre, Dinastia almohade, Dinastia carolíngia, Dinastia marínida, Dinastia Trastàmara, Dinastia Ximena, Dionís I de Portugal, Drassanes Reials de Barcelona, Eduard I d'Anglaterra, Egipte, Elisabet de Portugal, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Eudòxia Comnena, Eustaqui de Beaumarchais, Expedició a Tunis (1282-1286), Felip III de França, Felip IV de França, Felip V d'Espanya, Ferran Sanxis de Castre, Fes, Fidel Fita i Colomer, Florí d'or d'Aragó, França, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Galera, Géza II d'Hongria, Güelfs i gibel·lins, Generalitat de Catalunya, Gerba, Giovanni Villani, Girona, Gozo, Gran Companyia Catalana, Guerra de Sicília (1282-1294), Guifré el Pilós, Guillem Galceran de Cartellà, Guillem VII de Montpeller, Guillem VIII de Montpeller, Hohenstaufen, Hug V d'Empúries, Illa, Illa de Malta, Imperi Romà d'Orient, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Isaac Comnè (fill de Joan II), Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Joan II Nunyez de Lara, Joan Manuel Tresserras i Gaju, Joan Pere, Joana I de Navarra, Jofre III de Rocabertí, Joglar, Justícia d'Aragó, La Seu Vella de Lleida, La Vall d'Alcalà, Llancer, Llatí, Llíria, Lleny, Llibre dels fets, Llinatge dels Cardona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de França, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llutxent, Manfred I de Sicília, Mar Mediterrània, Margarida I de Flandes, Maria de Montpeller, Mariano Barbasán Lagueruela, Marroc, Martí de Riquer i Morera, Matilda de Borgonya, Messina, Miquelet, Monestir d'El Escorial, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Montesa, Montpeller, Moriscos, Museu d'Història de Catalunya, Numeració del Casal d'Aragó, Nuova Cronica, Occità, Orde del Cister, Ordinals dels reis d'Aragó, Palau Reial de Vilafranca del Penedès, Palerm, Pallars, Papa, Papa Martí IV, Papa Nicolau III, Papa Urbà IV, Pòrfir, Pego, Pere d'Aragó i de Sicília, Pere el Cerimoniós, Pere Salvatge, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Princeps namque, Principat de Catalunya, Privilegi General d'Aragó, Qerqenna, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Ramon Folc V de Cardona, Ramon Tusquets i Maignon, Recognoverunt Proceres, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sicília, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reinald de Châtillon, Requena, Revolta de Berenguer Oller, Ribagorça, Riquilda de Polònia, Robert I de Nàpols, Roger Bernat III de Foix, Roger de Llúria, Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta), Sanç IV de Castella, Sança de Castella i de Polònia, Sant Feliu de Guíxols, Senyera reial, Senyoria d'Albarrasí, Setge d'Albarrasí (1284), Setge d'Ull, Setge de Balaguer (1280), Setge de Montesa, Sicília, Sirventès, Societat de Lingüística Aragonesa, Tractat d'Alcaràs, Tractat d'Almizra, Tractat d'Argelers, Tractat d'Ágreda (1281), Tractat de Cefalù, Tractat de Perpinyà (1279), Tractat de Tudela, Trapani, Trebiñu, Tunísia, Unió d'Aragó, Urtx (llinatge), Usatges de Barcelona, València, Vall d'Albaida, Vall d'Aran, Vall de Cofrents, Vescomtat de Castellbò, Vespres Sicilianes, Vilafranca del Penedès, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Aragó i de Sicília, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes, Xàtiva, 1 d'agost, 10 de setembre, 11 de gener, 11 de novembre, 1262, 1264, 1265, 1268, 1272, 1276, 1280, 1293, 1297, 1298, 1299, 13 de juny, 1302, 1305, 14 d'abril, 14 de maig, 15 de gener, 16 d'abril, 1714, 18 d'abril, 1836, 1854, 1856, 1857, 2 de desembre, 21 d'agost, 26 d'agost, 27 de juny, 3 d'octubre, 3 de desembre, 30 de març, 30 de setembre, 4 de setembre, 5 de juny, 6 de desembre, 9 de desembre.