Obrir a Google MapsTaula de continguts
172 les relacions: Alemanya, Anabaptisme, Anglaterra, Anton van Dyck, Anvers, Arquitectura barroca, Arquitectura gòtica, Authie (riu), Bailleul (Nord), Baixa edat mitjana, Balduí II de Flandes, Batalla de Cassel (1677), Bèlgica, Bisbat de Lieja, Bob de Nijs, Boeschepe, Bones Viles, Borgonya, Brabant Flamenc, Bruges, Brussel·les, Calvinisme, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cassel, Catalunya del Nord, Catolicisme, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Cervesa, Christen-Democratisch en Vlaams, Comissió Europea, Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Comtat de Loon, Conflicte sociolingüístic de Bèlgica, Congrés de Viena, Conservadorisme, Contrareforma, Crisi lingüística de Lovaina, David Teniers el Jove, De facto, Democràcia cristiana, Diamant, Dinastia dels Habsburg, Dinastia merovíngia, Disset Províncies, Districte de Dunkerque, Douai, Ducat de Brabant, Ecologisme, Endavant (Flandes), ... Ampliar l'índex (122 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Flandes і Alemanya
Anabaptisme
Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.
Veure Flandes і Anabaptisme
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Flandes і Anglaterra
Anton van Dyck
Sir Anton van Dyck (Anvers, 1599 - Londres, 1641) fou un pintor, dibuixant i aiguafortista flamenc d'estil barroc.
Veure Flandes і Anton van Dyck
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Veure Flandes і Anvers
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Flandes і Arquitectura barroca
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Flandes і Arquitectura gòtica
Authie (riu)
L'Authie és un riu de França, de 108,18 km, forma la frontera entre els departaments del Somme i del Pas de Calais, en la regió dels Alts de França.
Veure Flandes і Authie (riu)
Bailleul (Nord)
Localització de Bailleul (Nord) Bailleul (en neerlandès Belle, en flamenc occidental Belle) és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord, que forma part de la Westhoek.
Veure Flandes і Bailleul (Nord)
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Veure Flandes і Baixa edat mitjana
Balduí II de Flandes
Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.
Veure Flandes і Balduí II de Flandes
Batalla de Cassel (1677)
La Batalla de Cassel lliurada l'11 d'abril del 1677 a prop de Cassel, 30km al sud de Dunkerque en l'actualitat França com a part de la guerra franconeerlandesa, resultà en la victòria francesa sota Felip d'Orleans, I duc d'Orleans, assistit pel Duc de Humières i el Mariscal Luxembourg, contra els neerlandesos sota Guillem III d'Anglaterra, Stadtholder dels Països Baixos.
Veure Flandes і Batalla de Cassel (1677)
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Flandes і Bèlgica
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Flandes і Bisbat de Lieja
Bob de Nijs
Bob de Nijs (Anvers, Flandes, 10 de gener de 1931) és un escriptor flamenc.
Veure Flandes і Bob de Nijs
Boeschepe
Localització de Boeschepe Boeschepe (en neerlandès Boeschepe, en flamenc occidental Boeschepe) és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord, que forma part de la Westhoek.
Veure Flandes і Boeschepe
Bones Viles
Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja.
Veure Flandes і Bones Viles
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Flandes і Borgonya
Brabant Flamenc
El Brabant Flamenc (en neerlandès Vlaams-Brabant) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Veure Flandes і Brabant Flamenc
Bruges
Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.
Veure Flandes і Bruges
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Flandes і Brussel·les
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Flandes і Calvinisme
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Flandes і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Cassel
Localització de Cassel Cassel (en neerlandès: Kassel, en llatí: Castellum Menapiorum) és un municipi de França del departament del Nord a la regió dels Alts de França, situada al Westhoek del Flandes francès amb 2.322 habitants el 2006.
Veure Flandes і Cassel
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Flandes і Catalunya del Nord
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Flandes і Catolicisme
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.
Veure Flandes і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Veure Flandes і Cervesa
Christen-Democratisch en Vlaams
El Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V ("Cristià Democràtic i Flamenc"), és un partit flamenc democristià.
Veure Flandes і Christen-Democratisch en Vlaams
Comissió Europea
La Comissió Europea és el braç executiu de la Unió Europea (UE).
Veure Flandes і Comissió Europea
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Flandes і Comtat d'Holanda
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Flandes і Comtat de Flandes
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Flandes і Comtat de Loon
Conflicte sociolingüístic de Bèlgica
El conflicte sociolingüístic de Bèlgica o problema lingüístic belga que encara perviu en l'actualitat, entre les comunitats neerlandòfones i francòfones, té arrels assentades des d'abans de la primera Constitució de Bèlgica.
Veure Flandes і Conflicte sociolingüístic de Bèlgica
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Flandes і Congrés de Viena
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Veure Flandes і Conservadorisme
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Flandes і Contrareforma
Crisi lingüística de Lovaina
La crisi lingüística de Lovaina, recordada pels belgues francòfons amb la consigna flamenca Walen buiten! (en neerlandès, 'els valons fora!'), va ser una crisi política que va sacsejar Bèlgica entre el 5 de novembre de 1967 i el 31 de març de 1968.
Veure Flandes і Crisi lingüística de Lovaina
David Teniers el Jove
David Teniers el Jove (Anvers 1610 – Brussel·les 1690).
Veure Flandes і David Teniers el Jove
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Flandes і De facto
Democràcia cristiana
La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.
Veure Flandes і Democràcia cristiana
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Veure Flandes і Diamant
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Flandes і Dinastia dels Habsburg
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Flandes і Dinastia merovíngia
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Veure Flandes і Disset Províncies
Districte de Dunkerque
El Districte de Dunkerque és un dels sis districtes amb què es divideix el departament francès del Nord, a la regió dels Alts de França.
Veure Flandes і Districte de Dunkerque
Douai
Douai (neerlandès Dowaai) és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Veure Flandes і Douai
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Flandes і Ducat de Brabant
Ecologisme
transgèniques. Lecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.
Veure Flandes і Ecologisme
Endavant (Flandes)
Endavant (Vooruit), inicialment Partit Socialista (SP; Socialistische Partij) i posteriorment Partit Socialista Diferent (SP.A; Socialistische Partij Anders), és un partit polític socialdemòcrata de Flandes.
Veure Flandes і Endavant (Flandes)
Escalda
L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).
Veure Flandes і Escalda
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Flandes і Espanya
Federalisme belga
Bèlgica està dividida en tres regions: Flandes, Valònia i Brussel·les. El federalisme belga és el federalisme aplicat a Bèlgica des de les reformes institucionals de 1970.
Veure Flandes і Federalisme belga
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Flandes і Felip II de Castella
Felipe Fernández-Armesto
Felipe Fernández-Armesto (Londres, 1950) és un historiador britànic i autor de nombrosos treballs d'història.
Veure Flandes і Felipe Fernández-Armesto
Flandes francès
Flandes francès o Flandes del Sud (en neerlandès Frans-Vlaanderen o Zuid-Vlaanderen) és la part del Comtat de Flandes annexada per França (Flandes era un comtat constituent del regne de França).
Veure Flandes і Flandes francès
Flandes Occidental
Flandes Occidental (neerlandès West-Vlaanderen) és una província de Bèlgica que forma part de la Regió de Flandes.
Veure Flandes і Flandes Occidental
Flandes Oriental
Flandes Oriental (en neerlandès Oost Vlaanderen) és una província de Bèlgica que forma part de la Regió de Flandes.
Veure Flandes і Flandes Oriental
Flandes zelandès
Flandes Zelandès (en neerlandès Zeeuws-Vlaanderen) és la part meridional de la província Zelanda dels Països Baixos delimitada pel Mar del Nord, les províncies belgues de Flandes Occidental i Oriental i el braç occidental del riu Escalda (Westerschelde).
Veure Flandes і Flandes zelandès
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Veure Flandes і Formatge
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Flandes і França
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Flandes і Francesc I de França
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Veure Flandes і Gant
Grand-Place
La Grand-Place en francès, o neerlandès Grote Markt és la plaça major de Brussel·les.
Veure Flandes і Grand-Place
Groen
Groen (Verd) és un partit polític ecologista flamenc.
Veure Flandes і Groen
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Flandes і Guerra de les Gàl·lies
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Flandes і Guerra dels Vuitanta Anys
Hainaut
Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.
Veure Flandes і Hainaut
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Veure Flandes і Història de Bèlgica
Holanda (regió)
Holanda és una regió de l'oest dels Països Baixos, dividida en dues províncies: Holanda Septentrional i Holanda Meridional.
Veure Flandes і Holanda (regió)
Hondschoote
Localització de Hondschoote Hondschoote (en neerlandès Hondschote, en flamenc occidental Oundschote) és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord, que forma part de la Westhoek.
Veure Flandes і Hondschoote
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Flandes і Iconoclàstia
Identitarisme
L'identitarisme és una ideologia política associada al nacionalisme aparegut a finals del a Europa sovint catalogada com a extrema dreta i populista.
Veure Flandes і Identitarisme
Idolatria
Adoració del Vedell d'or, un exemple d'idolatria en la tradició judeocristiana. Idolatria és un concepte abrahàmic per a l'adoració indeguda que es dona als ídols.
Veure Flandes і Idolatria
Ieper
Ieper (en neerlandès, pronunciat; en francès Ypres, pronunciat) és una ciutat belga de la província flamenca de Flandes occidental.
Veure Flandes і Ieper
Imma Tubella i Casadevall
Imma Tubella, a la Catosfera 2015 Imma Tubella Casadevall (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer del 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual en va ser rectora.
Veure Flandes і Imma Tubella i Casadevall
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Flandes і Imperi Austríac
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Flandes і Imperi Espanyol
Interès Flamenc
LInterès Flamenc (en, VB) és un partit polític de Bèlgica, hereu del Vlaams Blok prohibit el 2004 pel seu programa obertament racista.
Veure Flandes і Interès Flamenc
Jacob Jordaens
Els quatre evangelistes'', cap a 1620, Museu del Louvre de París Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - 18 d'octubre de 1678) fou un pintor barroc flamenc.
Veure Flandes і Jacob Jordaens
Jan Jambon
Jan Jambon (nascut el 26 d'abril del 1960 a Genk, Flandes) és un informàtic i polític belga afiliat al partit Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA).
Veure Flandes і Jan Jambon
Jan van Eyck
Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.
Veure Flandes і Jan van Eyck
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Flandes і Juli Cèsar
Kortrijk
Cortrai o Kortrijk (en llatí Cortr(i)acum o en francès Courtrai) és una ciutat de Bèlgica, situada al marge del riu Leie i del canal Kortrijk-Bossuit a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.
Veure Flandes і Kortrijk
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Flandes і Liberalisme
Lilla
Lilla (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.
Veure Flandes і Lilla
Limburg (Bèlgica)
Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Veure Flandes і Limburg (Bèlgica)
Limburg (Països Baixos)
El Limburg (Lèmburg en limburguès) és una província del sud-est dels Països Baixos corresponent a una part de l'antic Ducat del Limburg.
Veure Flandes і Limburg (Països Baixos)
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Veure Flandes і Lliga Hanseàtica
Lovaina
Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.
Veure Flandes і Lovaina
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Flandes і Luteranisme
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Veure Flandes і Malines
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Veure Flandes і Mar del Nord
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Flandes і Martí Luter
Matthias Quad
Matthias Quad (Deventer 1557 - Eppingen 1613) fou un mestre, escriptor, cartògraf i gravador que va ser actiu principalment a Alemanya.
Veure Flandes і Matthias Quad
Mennonisme
Menonites a Mèxic Els mennonites són una branca pacifista i trinitària del moviment cristià anabaptista.
Veure Flandes і Mennonisme
Nacionalisme belga
El nacionalisme belga (Belgicanisme) és una ideologia que es mostra favorable a un fort govern centralitzat de Bèlgica, amb menys o cap autonomia per a la comunitat flamenca, la comunitat francesa, la comunitat alemanya i la capital bilingüe de Brussel·les (on el francès i el neerlandès són els idiomes oficials), i les seves respectives regions ètniques a Bèlgica, que estan de les regions de Flandes, Valònia i la Regió de Brussel·les-Capital.
Veure Flandes і Nacionalisme belga
Nacionalisme flamenc
El moviment flamenc empra una variant de la bandera de Flandes, on el lleó té la llengua i les urpes negres en comptes de vermelles. Els col·laboracionistes flamencs Borms i Daels Bandera del VNV El moviment flamenc (en neerlandès: Vlaamse Beweging) és un terme popular emprat per descriure el moviment que cerca una major autonomia o la independència per a Flandes, per a la protecció de la llengua neerlandesa a Flandes i la protecció de la seva cultura, tant al Flandes com al Flandes francès.
Veure Flandes і Nacionalisme flamenc
Nacionalisme való
El nacionalisme való és el moviment polític que defensa Valònia com a nació.
Veure Flandes і Nacionalisme való
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Flandes і Nazisme
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Flandes і Neerlandès
Nieuw-Vlaamse Alliantie
La Nieuw-Vlaamse Alliantie (Nova Aliança Flamenca) és un partit polític flamenc sorgit arran de la separació de l'històric partit nacionalista flamenc Volksunie el 2001.
Veure Flandes і Nieuw-Vlaamse Alliantie
Noordpeene
Localització de Noordpeene Noordpeene (en neerlandès Noordpene, en flamenc occidental Nôordpene) és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord, que forma part de la Westhoek.
Veure Flandes і Noordpeene
Nord - Pas de Calais
El Nord - Pas de Calais (Nôord-Nauw van Kales en flamenc occidental) fou una antiga regió francesa, que agrupava els territoris històrics de Flandes francès i el comtat d'Artois.
Veure Flandes і Nord - Pas de Calais
Orchies
Ubicació d'Orchies dins del cantó i el districte Orchies (en neerlandès (rar) Oorschie) és una ciutat que es troba actualment a França i una antiga senyoria del comtat de Flandes, a la Flandria Gallica o Flandes de parla francesa.
Veure Flandes і Orchies
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Flandes і Orde de Sant Agustí
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Flandes і Països Baixos
Països Baixos del sud
Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.
Veure Flandes і Països Baixos del sud
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Flandes і Països Baixos espanyols
Parlament Flamenc
El Parlament Flamenc (neerlandès o Vlaamse Raad) és l'assemblea que deté el poder legislatiu de Flandes, tant com una regió geogràfica com a comunitat cultural de Bèlgica.
Veure Flandes і Parlament Flamenc
Partició de Bèlgica
Comunitat germanòfona La partició de Bèlgica o dissolució de l'estat belga, consisteix en la separació de les regions de Flandes, de parla neerlandesa, i Valònia, de parla francesa.
Veure Flandes і Partició de Bèlgica
Pau de Cambrai
Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V.
Veure Flandes і Pau de Cambrai
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Veure Flandes і Pelegrinatge
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Veure Flandes і Peter Paul Rubens
Pieter Brueghel el Vell
Pieter Brueghel el Vell o Bruegel (c.1525 – 9 de setembre del 1569).
Veure Flandes і Pieter Brueghel el Vell
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Veure Flandes і Pintura
Pintura flamenca
gòtic i el renaixement. La pintura flamenca es va desenvolupar des de començament del segle XV fins al a Flandes i, per extensió, s'identifica la pintura de tota la regió formada per les Disset Províncies fins al darrer terç del en què la revolta de la República de les Set Províncies Unides va produir una escissió entre els Països Baixos del sud que es continuen identificant com "flamencs" i els del nord que, sota la denominació de "neerlandesos" o "holandesos" varen iniciar la seva pròpia singladura artística a partir del i coincidint amb l'arrancada del barroc.
Veure Flandes і Pintura flamenca
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Flandes і Poesia
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Veure Flandes і Pragmàtica sanció
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Flandes і Primera Guerra Mundial
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Flandes і Principat de Lieja
Província d'Anvers
Anvers (en neerlandès Antwerpen) és una de les províncies de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Veure Flandes і Província d'Anvers
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Flandes і Províncies Unides
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Flandes і Reforma Protestant
Regió de Brussel·les-Capital
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).
Veure Flandes і Regió de Brussel·les-Capital
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Flandes і Regne Unit dels Països Baixos
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Flandes і Renaixement
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Flandes і República Romana
Revista de Catalunya
Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.
Veure Flandes і Revista de Catalunya
Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Veure Flandes і Revolució belga
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Flandes і Revolució Francesa
Rosella
La rosella (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats.
Veure Flandes і Rosella
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Flandes і Sacre Imperi Romanogermànic
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Flandes і Sàpiens
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Flandes і Segona Guerra Mundial
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Veure Flandes і Socialdemocràcia
Steenvoorde
Localització de Steenvoorde Steenvoorde (neerlandès Steenvoorde, flamenc occidental Stêenvôorde) és un municipi del Flandes francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Veure Flandes і Steenvoorde
Subdivisions de Bèlgica
Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.
Veure Flandes і Subdivisions de Bèlgica
Terres de la Generalitat
Terres de la generalitat (en color blau clar) a la República de les Set Províncies UnidesLes Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandès) eren territoris de la República de les Set Províncies Unides sota administració directa dels Estats Generals des de L'Haia.
Veure Flandes і Terres de la Generalitat
Timoteu d'Efes
o Timoteu (grec: Τιμόθεος; Timótheos, que significa "honrar Déu" o "honrat per Déu") va ser un primer evangelitzador cristià i el primer bisbe cristià d'Efes, que la tradició relata que va morir al voltant de l'any 97 dC.
Veure Flandes і Timoteu d'Efes
Tour de Flandes
Muur van Geraardsbergen El Tour de Flandes (Ronde van Vlaanderen en neerlandès) és una cursa ciclista que se celebra a Flandes (Bèlgica) a la primavera.
Veure Flandes і Tour de Flandes
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Flandes і Tractat d'Utrecht
Tractat de Londres (1839)
Al Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica.
Veure Flandes і Tractat de Londres (1839)
Tractat de Madrid (1526)
Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.
Veure Flandes і Tractat de Madrid (1526)
Unió d'Arràs
saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.
Veure Flandes і Unió d'Arràs
Unió d'Utrecht
Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.
Veure Flandes і Unió d'Utrecht
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Flandes і Unió Europea
Union des Francophones
Union des Francophones (UF) és una llista electoral belga creada l'octubre de 1998 i que es proposa defensar els interessos dels francòfons que viuen a territori flamenc, raó per la qual es presenta a les eleccions regionals belgues a Flandes i a les eleccions provincials al Brabant flamenc.
Veure Flandes і Union des Francophones
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Veure Flandes і Utrecht
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Flandes і Valònia
Vlaamse Liberalen en Democraten
Vlaamse Liberalen en Democraten (Liberals i Demòcrates Flamencs) (VLD), és un partit polític flamenc.
Veure Flandes і Vlaamse Liberalen en Democraten
Westhoek
belga del Westhoek Frontera lingüística entre França i Bèlgica Westhoek (neerlandès per Cantonada occidental) és el nom de la zona de parla neerlandesa de França, situada al departament del Nord i a la regió Alts de França.
Veure Flandes і Westhoek
Xosé Manoel Núñez Seixas
Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense 1966) és un historiador i intel·lectual gallec.
Veure Flandes і Xosé Manoel Núñez Seixas
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Flandes і 1430
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Flandes і 1477
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Flandes і 1512
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Flandes і 1526
1562
;Països Catalans.
Veure Flandes і 1562
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Flandes і 1566
1659
;Països Catalans.
Veure Flandes і 1659
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Flandes і 1662
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Veure Flandes і 1677
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Flandes і 1678
1713
;Països Catalans.
Veure Flandes і 1713
1792
;Països catalans.
Veure Flandes і 1792
1793
;Països Catalans.
Veure Flandes і 1793
1794
;Països Catalans.
Veure Flandes і 1794
1795
;Països Catalans.
Veure Flandes і 1795
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Flandes і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Flandes і 1815
1830
;Països Catalans.
Veure Flandes і 1830
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Flandes і 892
També conegut com Communauté flamande, Comunitat Flamenca, Comunitat flamenca de Bèlgica, Flamencs, Regió de Flandes, Regió flamenca, Vlaanderen.