Accés més ràpid que el navegador!
277 les relacions: Absis, Acadèmia Internacional de Música de Solsona, Acord Municipal, Adolf Mas i Ginestà, Ajuntament de Solsona, Andorra, Andreu Capella, Arquebisbat de Tarragona, Arqueologia, Arquitectura gòtica, Arquitectura neoclàssica, Art gòtic, Art preromànic, Art romànic, Art romànic a Catalunya, August Font i Carreras, Austriacistes, Àliga de Solsona, Balaguer, Ball de Bastons de Solsona, Barcelona, Barranc de Pallarès, Barranc de Ribalta, Barroc, Bassella, Bàndol nacional, Bé cultural d'interès local, Bé cultural d'interès nacional, Benet Tristany, Berga, Bestiari popular català, Bisbat d'Urgell, Bou de Solsona, C-14, C-26, C-55, Cal Llarg, Cambril, Campanar, Campanar d'Isanta, Candidatura d'Unitat Popular, Cardener, Cardona, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles Morató i Brugaroles, Carnaval de Solsona, Carrer de Llobera (Solsona), Casa de la Ciutat (Solsona), Castellvell (cim d'Olius), Castellvell de Solsona, ..., Català, Català nord-occidental, Català oriental central, Catalunya, Catedral de Solsona, Cavallets de Solsona, Còlera, Celler (vi), Ciutadà, Ciutat, Claustre, Climent VIII, Club de Futbol Solsona, Comarca, Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, Corpus Christi, Costa de Vilafranca, Creu de Sant Jordi, David Rodríguez i González, Diòcesi, Dolors Fàbrega Costa, Drac de Solsona, Ducat de Cardona, Els Morató, Escuts i banderes del Solsonès, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida - L'Entesa, Est, Estació de Manresa, Estació de Manresa-Alta, Estació de Manresa-Baixador, Estació de Manresa-Viladordis, Estatut d'autonomia, Fòrum, Federació d'Independents de Catalunya, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Festa Major de Solsona, Font de la Mina (Solsona), Font de la plaça de la Catedral (Solsona), Font de la Plaça de Sant Joan, Font dels Frares (Solsona), Fonts del municipi de Solsona, Francesc Dorda Germí, Francesc Ribalta, Francesc Viadiu i Vendrell, Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet, Francisco Franco Bahamonde, Gòtia, Gegant (folklore), Gegants de Solsona, Glorieta de la Vil·la Riu, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guissona, Herba dels canonges, Hotel Sant Roc, Ibers, Indústria, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Isidre Puig i Boada, Jaume Vergés i Espinàs, Joan Amades i Gelats, Joan Baptista, Joan Roure i Jané, Joan Terès i Borrull, Jordi Riart i Vendrell, Josep Colell i Llort, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Marià de Cabanes i d'Escofet, Josep Mir i Llussà, Judit Gisbert i Ester, Junts per Catalunya (coalició), Junts per Catalunya (partit polític), La Borda (Solsona), Línia Llobregat-Anoia, Línia R12, Línia R4 (Rodalia de Barcelona), Liberalisme, Lladurs, Llista d'alcaldes de Solsona, Llista de comtes d'Urgell, Llista de monuments de Solsona, Llista de topònims de Solsona, Llum elèctrica, Madrid, Manel Casserras i Boix, Manresa, Mare de Déu del Claustre, Mare de la Font (Solsona), Maria Corominas i Piulats, Martí Abella i Pere, Marxa de la Llibertat, Metre, Metres sobre el nivell del mar, Miravella, Modernisme, Monarquia d'Espanya, Mulassa de Solsona, Municipi, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Napoleó Bonaparte, Noucentisme, Nunci apostòlic, Olius, Orfeó Nova Solsona, Ossos de Solsona, Palau de la Virreina, Palau Episcopal de Solsona, Palau Llobera, Partida de Sant Pere Màrtir, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular (Espanya), Partit Popular de Catalunya, Pasqual Farràs, Penedès, Pesta, Pesta Negra, Plaça Major (Solsona), Plataforma per Catalunya, Prehistòria, Primera Guerra Carlina, Principat de Catalunya, Producte interior brut, Raül Garrigasait i Colomés, Ramon Folc IV de Cardona, Ramon Llumà i Guitart, Ramon Riu i Cabanes, Ramon Valls i Pujol, Rasa de Comajuncosa, Rasa de les Comes, Rasa de Masnou, Rasa de Rotgers, Renaixement, Retaule, Ribera del Llissó, Riu Negre (Solsonès), Rodalies de Catalunya, Roger Mas, Roma, Sant Llorenç de Morunys, Sant Pere Màrtir (Solsona), Santa Anna, Sarraïns, Sàpiens, Segarra, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Segrià, Serrat de Sant Bartomeu, Sinagoga, Solsonès, Sometent, Sud, Termes romanes, Transsepte, Universitat de Solsona, València, Valentí Comellas i Santamaria, Vic, Vicent Enrique i Tarancón, Vinya, Vinyet de Solsona, Visigots, Vot en blanc, Vot nul, Vox, Xavier Jounou i Bajo, 1070, 1217, 1303, 1338, 1348, 1411, 1500, 1565, 1593, 1594, 1628, 1653, 1675, 1691, 1692, 1701, 1704, 1721, 1764, 1775, 1780, 1781, 1805, 1834, 1842, 1845, 1854, 1861, 1888, 1896, 1900, 1909, 1919, 1921, 1927, 1928, 1929, 1936, 1939, 1944, 1956, 1959, 1961, 1964, 1977, 1992, 1996, 2010, 2011, 2021, 24 de gener, 977. Ampliar l'índex (227 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Solsona і Absis · Veure més »
Acadèmia Internacional de Música de Solsona
L'Acadèmia Internacional de Música de Solsona és un festival musical formatiu d'instruments de vents i de cordes organitzat a la ciutat de Solsona cada estiu des de l'any 2003 sota la direcció de i amb el recolzament del Consell Comarcal del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Acadèmia Internacional de Música de Solsona · Veure més »
Acord Municipal
Acord Municipal és una coalició política d'àmbit local formada per Esquerra Republicana de Catalunya i altres partits a través de les sigles ERC-AM en alguns ajuntaments de Catalunya.
Nou!!: Solsona і Acord Municipal · Veure més »
Adolf Mas i Ginestà
Adolf Mas i Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936), va ser un dels principals fotògrafs de l'època del Modernisme català i pare del també fotògraf Pelai Mas Castanyeda (Barcelona 1891-1954).
Nou!!: Solsona і Adolf Mas i Ginestà · Veure més »
Ajuntament de Solsona
L'Ajuntament de Solsona, conegut també com a Consell de Solsona, és l'administració pública que té més responsabilitat política a la ciutat de Solsona i que representa la ciutadania del municipi de Solsona.
Nou!!: Solsona і Ajuntament de Solsona · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Solsona і Andorra · Veure més »
Andreu Capella
Andreu Capella (València, 1529 - Sanaüja, la Segarra, 22 de setembre de 1609) fou un escriptor i teòleg jesuïta, després cartoixà, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Nou!!: Solsona і Andreu Capella · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Solsona і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Solsona і Arqueologia · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Solsona і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Nou!!: Solsona і Arquitectura neoclàssica · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Solsona і Art gòtic · Veure més »
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Solsona і Art preromànic · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Solsona і Art romànic · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Solsona і Art romànic a Catalunya · Veure més »
August Font i Carreras
August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.
Nou!!: Solsona і August Font i Carreras · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Solsona і Austriacistes · Veure més »
Àliga de Solsona
L'Àliga és un element del folklore de Solsona i està documentada des de 1675.
Nou!!: Solsona і Àliga de Solsona · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Solsona і Balaguer · Veure més »
Ball de Bastons de Solsona
El Ball de Bastons de Solsona data de 1680, de quan va venir del poble de Sanaüja, i al 1702, està documentat que els mateixos bastoners de Sanaüja van ensenyar als solsonins.
Nou!!: Solsona і Ball de Bastons de Solsona · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Solsona і Barcelona · Veure més »
Barranc de Pallarès
El Barranc de Pallarès és un torrent afluent per la dreta del Riu Negre, al Solsonès.
Nou!!: Solsona і Barranc de Pallarès · Veure més »
Barranc de Ribalta
El Barranc de Ribalta és un torrent afluent per la dreta del Riu Negre, al Solsonès.
Nou!!: Solsona і Barranc de Ribalta · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Solsona і Barroc · Veure més »
Bassella
Bassella és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Solsona і Bassella · Veure més »
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Solsona і Bàndol nacional · Veure més »
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Nou!!: Solsona і Bé cultural d'interès local · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Solsona і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Benet Tristany
Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot, guerriller i mariscal de camp carlí català, conegut per la seva ferocitat.
Nou!!: Solsona і Benet Tristany · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Solsona і Berga · Veure més »
Bestiari popular català
mulassa de falset El bestiari popular català és el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals dels Països Catalans en processons, cercaviles, balls, etc.
Nou!!: Solsona і Bestiari popular català · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Solsona і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bou de Solsona
El Bou és un element del folkore de Solsona.
Nou!!: Solsona і Bou de Solsona · Veure més »
C-14
La Carretera C-14 (Comarcal C-14) anomenada Eix Tarragona-Andorra, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix Salou a la comarca del Tarragonès amb la capital del Pirineu, La Seu d'Urgell a la comarca de l'Alt Urgell.
Nou!!: Solsona і C-14 · Veure més »
C-26
La Carretera C-26 o Eix Prepirinenc, és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que travessa Catalunya d'Oest a Est per sota del Prepirineu, enllaçant les comarques del Segrià, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà.
Nou!!: Solsona і C-26 · Veure més »
C-55
La C-55 o Eix del Cardener és una carretera autonòmica que uneix el Baix Llobregat amb el Solsonès passant pel Bages.
Nou!!: Solsona і C-55 · Veure més »
Cal Llarg
Cal Llarg és una entitat de població del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Cal Llarg · Veure més »
Cambril
Església de Sant Llorenç de Morunys, cambril de la Mare de Déu dels Colls Un cambril és una cambra o petita capella elevada i accessible que es troba a les esglésies, situada a la part posterior d'un altar i presidida per una imatge d'especial veneració la qual és visible des de la nau de l'església a través d'una obertura.
Nou!!: Solsona і Cambril · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Solsona і Campanar · Veure més »
Campanar d'Isanta
La Torre de les Hores o Campanar d'Isanta és un campanar de la ciutat de Solsona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Solsona і Campanar d'Isanta · Veure més »
Candidatura d'Unitat Popular
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.
Nou!!: Solsona і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »
Cardener
El Cardener és un riu de Catalunya del Prepirineu.
Nou!!: Solsona і Cardener · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Solsona і Cardona · Veure més »
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Nou!!: Solsona і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »
Carles Morató i Brugaroles
va ser un arquitecte i escultor català, considerat un dels màxims exponents del barroc català, en especial de l'escultura.
Nou!!: Solsona і Carles Morató i Brugaroles · Veure més »
Carnaval de Solsona
La Draca del Carnaval El Carnaval de Solsona és una festa popular que se celebra a la ciutat de Solsona, capital de la comarca del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Carnaval de Solsona · Veure més »
Carrer de Llobera (Solsona)
El Carrer de Llobera és un conjunt monumental que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Nou!!: Solsona і Carrer de Llobera (Solsona) · Veure més »
Casa de la Ciutat (Solsona)
La Casa de la Ciutat (Solsona) o Cal Puigdepons, és una edificació que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Nou!!: Solsona і Casa de la Ciutat (Solsona) · Veure més »
Castellvell (cim d'Olius)
El Castellvell és una muntanya de 847 metres que es troba a ponent de l'edifici del Castellvell de Solsona, al municipi d'Olius, comarca del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Castellvell (cim d'Olius) · Veure més »
Castellvell de Solsona
El Castellvell de Solsona, Castell de Castellvell o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt de l'homònim turó de 838 metres d'altitud al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Castellvell de Solsona · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Solsona і Català · Veure més »
Català nord-occidental
El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
Nou!!: Solsona і Català nord-occidental · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Solsona і Català oriental central · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Solsona і Catalunya · Veure més »
Catedral de Solsona
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Catedral de Solsona · Veure més »
Cavallets de Solsona
Els cavallets són uns dels elements del folklore de Solsona.
Nou!!: Solsona і Cavallets de Solsona · Veure més »
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Nou!!: Solsona і Còlera · Veure més »
Celler (vi)
Celler del Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i La Geltrú Un celler és un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi.
Nou!!: Solsona і Celler (vi) · Veure més »
Ciutadà
Celebració de l'obtenció de la ciutadania australiana a una platja vora Cooktown (Queensland).Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.
Nou!!: Solsona і Ciutadà · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Solsona і Ciutat · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Solsona і Claustre · Veure més »
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Nou!!: Solsona і Climent VIII · Veure més »
Club de Futbol Solsona
El Club Futbol Solsona o C.F. Solsona és un club català de futbol de la ciutat de Solsona, fundat l'any 1928,Colomés Serra, Conxita; Altarriba Serra, Judit; Escolies Vilar, Marta; Pellicer Barrena, Ester; Simelio Giménez, Josep.
Nou!!: Solsona і Club de Futbol Solsona · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Solsona і Comarca · Veure més »
Convergència Democràtica de Catalunya
Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.
Nou!!: Solsona і Convergència Democràtica de Catalunya · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Solsona і Convergència i Unió · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Solsona і Corpus Christi · Veure més »
Costa de Vilafranca
La costa de Vilafranca és una costa situada entre Solsona i Brics, al Solsonès.
Nou!!: Solsona і Costa de Vilafranca · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Solsona і Creu de Sant Jordi · Veure més »
David Rodríguez i González
David Rodríguez i González (Oliana, Alt Urgell, 8 de setembre de 1967), polític català, és diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura.
Nou!!: Solsona і David Rodríguez i González · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Solsona і Diòcesi · Veure més »
Dolors Fàbrega Costa
Dolors Fàbrega Costa, la Caputxina, (Solsona, 1888 - 1964) fou una empresària catalana.
Nou!!: Solsona і Dolors Fàbrega Costa · Veure més »
Drac de Solsona
El drac és un element del folkore de Solsona.
Nou!!: Solsona і Drac de Solsona · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Solsona і Ducat de Cardona · Veure més »
Els Morató
Els Morató o Moretó és el nom amb què és coneguda una nissaga d'escultors i arquitectes catalans originaris de Vic que van desenvolupar la seva obra durant els segles , i la primera part del.
Nou!!: Solsona і Els Morató · Veure més »
Escuts i banderes del Solsonès
Els escuts i banderes del Solsonès són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.
Nou!!: Solsona і Escuts i banderes del Solsonès · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Solsona і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Esquerra Unida - L'Entesa
Esquerra Unida - L'Entesa fou una coalició política formada al País Valencià per Esquerra Unida del País Valencià amb Els Verds del País Valencià, Izquierda Republicana i Esquerra Valenciana que es van presentar a les eleccions municipals i autonòmiques de 2003, si bé a alguns municipis concrets s'hi afegiren altres partits com Esquerra Republicana del País Valencià, o plataformes ciutadanes independents.
Nou!!: Solsona і Esquerra Unida - L'Entesa · Veure més »
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Nou!!: Solsona і Est · Veure més »
Estació de Manresa
Manresa és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al sud de la població de Manresa a la comarca del Bages.
Nou!!: Solsona і Estació de Manresa · Veure més »
Estació de Manresa-Alta
Manresa-Alta és una estació de la línia R5 i R50 de la Línia Llobregat-Anoia de FGC situada al nord del nucli urbà de Manresa a la comarca del Bages.
Nou!!: Solsona і Estació de Manresa-Alta · Veure més »
Estació de Manresa-Baixador
Manresa-Baixador és l'estació on finalitza la línia R5 i R50 de la Línia Llobregat-Anoia de FGC.
Nou!!: Solsona і Estació de Manresa-Baixador · Veure més »
Estació de Manresa-Viladordis
Manresa-Viladordis és una estació subterrània de la línia R5 i R50 de la Línia Llobregat-Anoia de FGC situada sota l'avinguda de Francesc Macià al barri de Viladordis de Manresa a la comarca del Bages.
Nou!!: Solsona і Estació de Manresa-Viladordis · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Solsona і Estatut d'autonomia · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Solsona і Fòrum · Veure més »
Federació d'Independents de Catalunya
La Federació d'Independents de Catalunya (FIC) és un espai polític creat en 1995 per l'acolliment d'aquelles candidatures que no s'encasellen en un determinat partit polític.
Nou!!: Solsona і Federació d'Independents de Catalunya · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Solsona і Felip II de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Solsona і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.
Nou!!: Solsona і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Festa Major de Solsona
El Gegant Vell de Solsona. La Festa Major de Solsona és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Solsona, capital de la comarca del Solsonès, durant la festivitat de la Mare de Déu del Claustre, patrona de Solsona.
Nou!!: Solsona і Festa Major de Solsona · Veure més »
Font de la Mina (Solsona)
La font de la Mina és una font de broc obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Font de la Mina (Solsona) · Veure més »
Font de la plaça de la Catedral (Solsona)
La font de la plaça de la Catedral és una font gòtica que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Nou!!: Solsona і Font de la plaça de la Catedral (Solsona) · Veure més »
Font de la Plaça de Sant Joan
La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l'enjub, quatre fonts, dos sortidors, un cóm i damunt del qual hi ha una capella d'època posterior que s'aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona, a la comarca del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Font de la Plaça de Sant Joan · Veure més »
Font dels Frares (Solsona)
La font dels Frares és una font del municipi de Solsona a la comarca del Solsonès amb dues surgències, una de superior de broc metàl·lic i la inferior, la més abundosa, que mana directament de la roca.
Nou!!: Solsona і Font dels Frares (Solsona) · Veure més »
Fonts del municipi de Solsona
La font de Cal Grill és una font de broc amb aixeta metàl·lica del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Fonts del municipi de Solsona · Veure més »
Francesc Dorda Germí
Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).
Nou!!: Solsona і Francesc Dorda Germí · Veure més »
Francesc Ribalta
''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.
Nou!!: Solsona і Francesc Ribalta · Veure més »
Francesc Viadiu i Vendrell
Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona, 15 de setembre de 1900 - Sant Llorenç de Morunys, 28 de setembre de 1992) va ésser agent comercial, director d'editorial i polític.
Nou!!: Solsona і Francesc Viadiu i Vendrell · Veure més »
Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet
Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet (Solsona, 1781 – Madrid, 1834) va ser un militar, historiador i empresari, membre de la nissaga dels Cabanes solsonins i germà de Josep Marià de Cabanes i d'Escofet.
Nou!!: Solsona і Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Solsona і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Solsona і Gòtia · Veure més »
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Nou!!: Solsona і Gegant (folklore) · Veure més »
Gegants de Solsona
Els Gegants són quatre elements del folklore de Solsona.
Nou!!: Solsona і Gegants de Solsona · Veure més »
Glorieta de la Vil·la Riu
La Glorieta de la Vil·la Riu és una construcció que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Nou!!: Solsona і Glorieta de la Vil·la Riu · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Solsona і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Solsona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Solsona і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Solsona і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guissona
Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.
Nou!!: Solsona і Guissona · Veure més »
Herba dels canonges
L'herba dels canonges (Valerianella locusta), coneguda també com a canonges (habitualment en plural) o dolceta i margarideta (en rossellonès), és una herba de la família de les valerianàcies (Valerianaceae).
Nou!!: Solsona і Herba dels canonges · Veure més »
Hotel Sant Roc
L'Hotel Sant Roc és un edifici modernista protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català del municipi de Solsona.
Nou!!: Solsona і Hotel Sant Roc · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Solsona і Ibers · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Solsona і Indústria · Veure més »
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).
Nou!!: Solsona і Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya · Veure més »
Institut d'Estadística de Catalunya
L'Institut d'Estadística de Catalunya (abreviat com IDESCAT) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Solsona і Institut d'Estadística de Catalunya · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Solsona і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Solsona і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Isidre Puig i Boada
Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) fou un arquitecte català.
Nou!!: Solsona і Isidre Puig i Boada · Veure més »
Jaume Vergés i Espinàs
Jaume Vergés i Espinàs (Sant Julià de Vilatorta, 13 de maig de 1936 - Barcelona, 19 de gener de 2018), religiós català, era membre de la comunitat claretiana, va ser un dinamitzador cultural i era fill adoptiu de Solsona.
Nou!!: Solsona і Jaume Vergés i Espinàs · Veure més »
Joan Amades i Gelats
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català.
Nou!!: Solsona і Joan Amades i Gelats · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Solsona і Joan Baptista · Veure més »
Joan Roure i Jané
Joan Roure i Jané (Solsona, 18 d'octubre del 1921 – Andorra la Vella, 14 de desembre del 1990) va ser un músic i compositor català, fundador de l'Orfeó Andorrà i de l'Institut d'Estudis Musicals d'Andorra La Vella.
Nou!!: Solsona і Joan Roure i Jané · Veure més »
Joan Terès i Borrull
Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.
Nou!!: Solsona і Joan Terès i Borrull · Veure més »
Jordi Riart i Vendrell
Jordi Riart i Vendrell (Lladurs, 1956), enginyer tècnic agrícola i polític català, va ser alcalde de Solsona (2003-2007), regidor de l'Ajuntament de Solsona (2003-2011) i conseller comarcal al Consell Comarcal del Solsonès (2007-2011).
Nou!!: Solsona і Jordi Riart i Vendrell · Veure més »
Josep Colell i Llort
Josep Colell i Llort (Solsona, Solsonès, 1845-1927) va ésser un escultor conegut per les seues figuretes de pessebre i per l'escut de Solsona -datat l'any 1901- que formà part de l'arcada d'entrada a l'Ajuntament.
Nou!!: Solsona і Josep Colell i Llort · Veure més »
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Nou!!: Solsona і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »
Josep Marià de Cabanes i d'Escofet
JOSEP MARIÀ CABANES I D'ESCOFET. ''Memoria sobre el Templo de Hércules, y de sus seis colunas existentes en el dia en esta ciudad de Barcelona'' (...) Barcelona, Impremta de la Vídua i Fills d'Antoni Brusi, 1838 va ser un polític liberal i arqueòleg, membre de la nissaga dels Cabanes solsonins i germà de Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet i primer batlle de Barcelona.
Nou!!: Solsona і Josep Marià de Cabanes i d'Escofet · Veure més »
Josep Mir i Llussà
Josep Mir i Llussà (Solsona, 1701/1704 - Madrid, 1764) fou un compositor català de l'època del Barroc.
Nou!!: Solsona і Josep Mir i Llussà · Veure més »
Judit Gisbert i Ester
Judit Gisbert i Ester (Solsona 1975) és una política catalana, diplomada en Dietètica i Alimentació, i actual alcaldessa de Solsona després de la renúncia del seu predecessor David Rodríguez.
Nou!!: Solsona і Judit Gisbert i Ester · Veure més »
Junts per Catalunya (coalició)
Junts per Catalunya (JuntsxCat) va ser una candidatura de caràcter transversal independentista i nacionalista formada majoritàriament per membres independents que va concórrer les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.
Nou!!: Solsona і Junts per Catalunya (coalició) · Veure més »
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Nou!!: Solsona і Junts per Catalunya (partit polític) · Veure més »
La Borda (Solsona)
La Borda (també anomenada el serrat de cal Trinxet) és una muntanya de 837 metres que es troba al municipi de Solsona, a la comarca del Solsonès.
Nou!!: Solsona і La Borda (Solsona) · Veure més »
Línia Llobregat-Anoia
La línia Llobregat-Anoia és una línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages a través de la Gran Via de les Corts Catalanes i el corredor del Llobregat.
Nou!!: Solsona і Línia Llobregat-Anoia · Veure més »
Línia R12
left La línia R12 (anteriorment Ca4b) és un servei de ferrocarril regional, entre l'Hospitalet de Llobregat i Lleida Pirineus —per la via de Manresa—, de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya —i operada per Renfe Operadora—, que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.
Nou!!: Solsona і Línia R12 · Veure més »
Línia R4 (Rodalia de Barcelona)
esquerra La línia R4 és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, que opera Renfe Operadora i que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif.
Nou!!: Solsona і Línia R4 (Rodalia de Barcelona) · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Solsona і Liberalisme · Veure més »
Lladurs
Lladurs és un municipi de la comarca del Solsonès (el segon més extens de la comarca) i, alhora, una de les 7 entitats de població o pobles que hi ha al municipi.
Nou!!: Solsona і Lladurs · Veure més »
Llista d'alcaldes de Solsona
Llista d'alcaldes de Solsona des de 1815 fins a l'actualitat.
Nou!!: Solsona і Llista d'alcaldes de Solsona · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Solsona і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de monuments de Solsona
Llista de monuments de Solsona inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català per al municipi de Solsona (Solsonès).
Nou!!: Solsona і Llista de monuments de Solsona · Veure més »
Llista de topònims de Solsona
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Solsona, al Solsonès.
Nou!!: Solsona і Llista de topònims de Solsona · Veure més »
Llum elèctrica
Llum elèctrica a la Terra vista des de l'espai LLum elèctrica a la Font Màgica de Montjuïc, construïda el 1929 Llum elèctrica en un habitatge La llum elèctrica és la il·luminació generada per la conversió de l'electricitat en llum, en son exemples les bombetes incandescents, els fluorescents o la llum LED.
Nou!!: Solsona і Llum elèctrica · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Solsona і Madrid · Veure més »
Manel Casserras i Boix
Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.
Nou!!: Solsona і Manel Casserras i Boix · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Solsona і Manresa · Veure més »
Mare de Déu del Claustre
L'escultura de la Mare de Déu del Claustre és una imatge de pedra del conservada i venerada en una capella de la Catedral de Solsona dotada de cambril.
Nou!!: Solsona і Mare de Déu del Claustre · Veure més »
Mare de la Font (Solsona)
La Mare de la Font és una font de broc obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Mare de la Font (Solsona) · Veure més »
Maria Corominas i Piulats
Maria Corominas i Piulats (Solsona, 1961) és una Doctora en ciències de la comunicació, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans des de gener de 2016.
Nou!!: Solsona і Maria Corominas i Piulats · Veure més »
Martí Abella i Pere
arquitecte tècnic i polític català, va ser regidor de l'Ajuntament de Solsona.
Nou!!: Solsona і Martí Abella i Pere · Veure més »
Marxa de la Llibertat
Samarreta amb l'emblema de la Marxa de la Llibertat. Foto a la Diada Nacional de Catalunya a l'11/9/2012 a Barcelona. La Marxa de la Llibertat fou una acció duta a terme l'estiu de 1976 per reclamar, de forma pacífica i no violenta, l'amnistia, les llibertats bàsiques, la recuperació de l'Estatut d'autonomia, tot donant a conèixer aquestes reivindicacions en l'àmbit dels Països Catalans.
Nou!!: Solsona і Marxa de la Llibertat · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Solsona і Metre · Veure més »
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Nou!!: Solsona і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »
Miravella
Miravella, o Miravelles, és un petit enclavament del terme municipal d'Olius a dins del de Solsona, a la comarca del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Miravella · Veure més »
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Nou!!: Solsona і Modernisme · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Solsona і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Mulassa de Solsona
La Mulassa és un element del folkore de Solsona.
Nou!!: Solsona і Mulassa de Solsona · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Solsona і Municipi · Veure més »
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona és un museu d'art i arqueologia que es troba a Solsona (Solsonès).
Nou!!: Solsona і Museu Diocesà i Comarcal de Solsona · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Solsona і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Nou!!: Solsona і Noucentisme · Veure més »
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Nou!!: Solsona і Nunci apostòlic · Veure més »
Olius
Olius és un municipi i poble de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just.
Nou!!: Solsona і Olius · Veure més »
Orfeó Nova Solsona
LOrfeó Nova Solsona és una entitat artística i musical dedicada a la música coral i activitats musicals de la ciutat de Solsona.
Nou!!: Solsona і Orfeó Nova Solsona · Veure més »
Ossos de Solsona
Els Ossos són uns dels elements del folkore de Solsona.
Nou!!: Solsona і Ossos de Solsona · Veure més »
Palau de la Virreina
El Palau de la Virreina és un edifici de la Rambla de Barcelona, considerat un dels millors exponents de l'arquitectura civil catalana de la segona meitat del i declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Solsona і Palau de la Virreina · Veure més »
Palau Episcopal de Solsona
El Palau Episcopal de Solsona, adossat a la catedral, és un edifici de finals del d'estil neoclàssic a la capital del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Palau Episcopal de Solsona · Veure més »
Palau Llobera
El Palau Llobera (també conegut com a Palau d'En Llobera, els Dominics o el Seminari Vell) és un edifici d'estil gòtic de la primera meitat del, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Nou!!: Solsona і Palau Llobera · Veure més »
Partida de Sant Pere Màrtir
La partida de Sant Pere Màrtir és una de les quatre partides en què està dividit el vinyet de Solsona.
Nou!!: Solsona і Partida de Sant Pere Màrtir · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Solsona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Nou!!: Solsona і Partit Popular (Espanya) · Veure més »
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Nou!!: Solsona і Partit Popular de Catalunya · Veure més »
Pasqual Farràs
Pasqual Farràs (Solsona, 1959) és un professor i escriptor català.
Nou!!: Solsona і Pasqual Farràs · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Solsona і Penedès · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Solsona і Pesta · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Solsona і Pesta Negra · Veure més »
Plaça Major (Solsona)
La Plaça Major és un conjunt monumental que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Nou!!: Solsona і Plaça Major (Solsona) · Veure més »
Plataforma per Catalunya
Plataforma per Catalunya (PxC) va ser un partit polític d'extrema dreta català, creat per Josep Anglada l'any 2002 a Vic (Osona).
Nou!!: Solsona і Plataforma per Catalunya · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Solsona і Prehistòria · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Solsona і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Solsona і Principat de Catalunya · Veure més »
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Nou!!: Solsona і Producte interior brut · Veure més »
Raül Garrigasait i Colomés
Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 15 desembre de 1979) és un filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català.
Nou!!: Solsona і Raül Garrigasait i Colomés · Veure més »
Ramon Folc IV de Cardona
Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241) fou vescomte de Cardona (1227-1241).
Nou!!: Solsona і Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Ramon Llumà i Guitart
, industrial i polític català, va ser alcalde de Solsona (1979-2003), president del Consell Comarcal del Solsonès (1987-1992) i diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003).
Nou!!: Solsona і Ramon Llumà i Guitart · Veure més »
Ramon Riu i Cabanes
Ramon Riu i Cabanes (Solsona, 17 de juny de 1852 — la Seu d'Urgell, 27 de desembre de 1901), fou bisbe català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra i va ser administrador apostòlic de Solsona.
Nou!!: Solsona і Ramon Riu i Cabanes · Veure més »
Ramon Valls i Pujol
Ramon Valls i Pujol (Solsona, 23 de setembre del 1911 – 2 de juny del 1981) va ser un escriptor solsoní.
Nou!!: Solsona і Ramon Valls i Pujol · Veure més »
Rasa de Comajuncosa
La Rasa de Comajuncosa és un afluent per l'esquerra de la Ribera del Llissó (conca del Cardener), al Solsonès.
Nou!!: Solsona і Rasa de Comajuncosa · Veure més »
Rasa de les Comes
La Rasa de les Comes és un afluent per l'esquerra del Riu Negre, al Solsonès.
Nou!!: Solsona і Rasa de les Comes · Veure més »
Rasa de Masnou
La Rasa de Masnou és un afluent per la dreta del barranc de Pallarès, al Solsonès.
Nou!!: Solsona і Rasa de Masnou · Veure més »
Rasa de Rotgers
La Rasa de Rotgers (escrit també Rasa de Rotxés) és un afluent per l'esquerra del Riu Negre, al Solsonès.
Nou!!: Solsona і Rasa de Rotgers · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Solsona і Renaixement · Veure més »
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Nou!!: Solsona і Retaule · Veure més »
Ribera del Llissó
La Ribera del Llissó és un afluent per la dreta del Cardener, al Solsonès que en la part superior del seu curs (fins a la confluència amb la Rasa de Comajuncosa) és coneguda també amb el nom de Rasa de Moriscots.
Nou!!: Solsona і Ribera del Llissó · Veure més »
Riu Negre (Solsonès)
El Riu Negre, antigament conegut amb la denominació de Riner, és un riu del Solsonès, afluent per la dreta del Cardener.
Nou!!: Solsona і Riu Negre (Solsonès) · Veure més »
Rodalies de Catalunya
Rodalies de Catalunya és una marca comercial —utilitzada per la Generalitat de Catalunya i Renfe Operadora— per als serveis de rodalia i els serveis regionals operats per Renfe Operadora; i que circulen per la xarxa ferroviària d'ample ibèric d'ADIF.
Nou!!: Solsona і Rodalies de Catalunya · Veure més »
Roger Mas
Roger Mas i Solé (Solsona, 1975) és un cantautor català.
Nou!!: Solsona і Roger Mas · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Solsona і Roma · Veure més »
Sant Llorenç de Morunys
Sant Llorenç de Morunys (històricament Sant Llorenç de Lord o Sant Llorenç dels Piteus) és una vila i municipi situat al nord de la comarca del Solsonès, al bell mig de la vall de Lord.
Nou!!: Solsona і Sant Llorenç de Morunys · Veure més »
Sant Pere Màrtir (Solsona)
Sant Pere Màrtir és una ermita situada al parc de la Mare de la Font, al costat de la carretera C-26 i sobre la confluència de la rasa de Masnou amb el barranc de Pallarès.
Nou!!: Solsona і Sant Pere Màrtir (Solsona) · Veure més »
Santa Anna
Santa Anna (Aina en mallorquí, Hannah en hebreu), és la mare de la Mare de Déu en la tradició cristiana així com en la tradició musulmana.
Nou!!: Solsona і Santa Anna · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Solsona і Sarraïns · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Solsona і Sàpiens · Veure més »
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Nou!!: Solsona і Segarra · Veure més »
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Nou!!: Solsona і Segona guerra carlina · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Solsona і Segona República Espanyola · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Solsona і Segrià · Veure més »
Serrat de Sant Bartomeu
El Serrat de Sant Bartomeu és una muntanya de 869 metres que es troba entre els municipis de Solsona i d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.
Nou!!: Solsona і Serrat de Sant Bartomeu · Veure més »
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Nou!!: Solsona і Sinagoga · Veure més »
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Nou!!: Solsona і Solsonès · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Solsona і Sometent · Veure més »
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Nou!!: Solsona і Sud · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Solsona і Termes romanes · Veure més »
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Nou!!: Solsona і Transsepte · Veure més »
Universitat de Solsona
La Universitat Literària de Solsona va ser una institució d'ensenyament superior de Catalunya radicada a la ciutat de Solsona, que va funcionar entre 1620 i 1717.
Nou!!: Solsona і Universitat de Solsona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Solsona і València · Veure més »
Valentí Comellas i Santamaria
Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), bisbe català, va ser administrador apostòlic (1919-33) i bisbe (1933-45) de Solsona i senador a les Corts espanyoles l'any 1923.
Nou!!: Solsona і Valentí Comellas i Santamaria · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Solsona і Vic · Veure més »
Vicent Enrique i Tarancón
Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.
Nou!!: Solsona і Vicent Enrique i Tarancón · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Solsona і Vinya · Veure més »
Vinyet de Solsona
El vinyet de Solsona és el territori rural del terme municipal de Solsona.
Nou!!: Solsona і Vinyet de Solsona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Solsona і Visigots · Veure més »
Vot en blanc
Opció de vot en blanc a una papereta de vot. El vot en blanc és una opció que expressa la no preferència per cap de les opcions possibles en unes eleccions.
Nou!!: Solsona і Vot en blanc · Veure més »
Vot nul
Vot nul a les eleccions municipals espanyoles de 2015. Un vot nul en unes eleccions és un vot fet de manera incorrecta, sigui de manera voluntària o per error.
Nou!!: Solsona і Vot nul · Veure més »
Vox
Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.
Nou!!: Solsona і Vox · Veure més »
Xavier Jounou i Bajo
Xavier Jounou i Bajo (Solsona, 1 d'abril del 1959 - 13 de gener del 2010), pagès i polític català, va ser alcalde de Solsona (2007-2010).
Nou!!: Solsona і Xavier Jounou i Bajo · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Solsona і 1070 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1217 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1303 · Veure més »
1338
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1338 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Solsona і 1348 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Solsona і 1411 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1500 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Solsona і 1565 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Solsona і 1593 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Solsona і 1594 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Solsona і 1628 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1653 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1675 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1691 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1692 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Solsona і 1701 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Solsona і 1704 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Solsona і 1721 · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1764 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1775 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1780 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1781 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Solsona і 1805 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Solsona і 1834 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Solsona і 1842 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Solsona і 1845 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1854 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Solsona і 1861 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1888 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1896 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1900 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1909 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Solsona і 1919 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1921 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1927 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1929 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Solsona і 1936 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Solsona і 1939 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Solsona і 1944 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Solsona і 1956 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Solsona і 1959 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1961 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Solsona і 1964 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Solsona і 1977 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Solsona і 1992 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Solsona і 1996 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Solsona і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Solsona і 2011 · Veure més »
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Solsona і 2021 · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Solsona і 24 de gener · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Solsona і 977 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cal Bepis, Cal Cisteller (Solsona), Cal Coix (Solsona), Cal Felip (Solsona), Cal Llucianet, Cal Quatre, Cal Sastre Quel, Cal Soca, Cal Titarro, Cal Trinxet de la Costa, Cal Xacó, Can Mascaró (Solsona), Escanyaruc, La Ribereta (Solsona), Pallarès Vell, Solsonina, Torre dels Ametllers.
