Accés més ràpid que el navegador!
238 les relacions: Abat Oliba, Agnès de Peitieu, Agost, Al-Àndalus, Alcassaba, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alfons VII de Lleó, Almeria, Almira Almemoniz, Almodis, Anacoreta, Antoni Elias i de Molins, Antonio Ubieto Arteta, Arquebisbat de Narbona, Balànsiya, Barcelona, Basílica de Saint-Denis, Batalla d'Ourique, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon I de Provença, Bernat Guillem I de Cerdanya, Bullangues, Cap de Gata, Capítols matrimonials de Barbastre, Carrión de los Condes, Casal de Barcelona, Castell de Canals, Catalunya, Catalunya Nova, Catapulta, Catedral de Girona, Catolicisme, Cenotafi, Club dels Jacobins, Companyia militar, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat de Ripoll, Comtat de Tolosa, Conquesta de Siurana, Convenció Nacional, ..., Cort Comtal, Croat (guerrer), Cronicó Rivipullense II, Culte de la Raó i de l'Ésser suprem, Dècada del 1130, Desembre, Deute públic, Dignitat (títol), Dolça de Barcelona, Dolça de Provença, Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV, Dret canònic, Elies Rogent i Amat, Elionor d'Aquitània, Emir, Emirat de Làrida, Emirat de Múrsiya, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Emirat de Xibrana, Emperador, Enric II d'Anglaterra, Ermengarda de Narbona, Ermengol VI d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Església Catòlica Romana, Eudald Raguer i Batlle, Fidel Fita i Colomer, Foc, França, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Galceran II de Pinós, Galera, García Fortuñones, Garcia Ramires, Gastó V de Bearn, Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Guerra Gran, Guerres baussenques, Guifré el Pilós, Guillem Berenguer, Guillem II de Provença-Arle, Guillem Ramon I de Montcada, Guillem VI de Montpeller, Història de Catalunya, Honor (propietat), Hug II dels Baus, Innocenci II, Jofré I de Provença, Juny, Llatí, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes de Rosselló, Llista de consorts reials de Portugal, Llista de reis d'Aragó, Lluís IV de França, Lo Borg Sant Dalmatz, Lotari I de França, Mafalda de Pulla-Calàbria, Manganell, Manuel de Llauder i de Camín, Manurqa, Maquinària de setge, Medinaceli, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montpeller, Morabatí (moneda), Muntanyes de Prades, Musulmà, Narbona, Nàrtex, Novembre, Octubre, Orde de l'Atxa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orgue, Papa Eugeni III, Pau de San Esteban de Gormaz (1146), Peronella d'Aragó, Port, Potestas, Prebenda, Primera Guerra Carlina, Principat de Catalunya, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Borrell I, Ramon I dels Baus, Regnat del Terror, Regne d'Aragó, Regne de Lleó, Regne de Montsó, Regne de Navarra, Regne de Portugal, Renaixement del segle XII, República de Gènova, República de Pisa, Revolta contra els almoràvits, Ripoll, Riquilda de Polònia, Robert Guiscard, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç Ramires, Sança de Castella (1006-1027), Santa Maria de Vallbona de les Monges, Segona Croada, Senyera reial, Senyoria dels Baus, Setembre, Setge de Lisboa (1147), Setge de Saraqusta (1118), Stefano Maria Cingolani, Taifa, Terra regis, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Toledo, Torí, Torre de setge, Tractat d'Alagón (1136), Tractat de Tudilén, Universitat Jaume I, Usatges de Barcelona, Valí, Vallbona de les Monges, Vescomtat de Carcassona, Vespres, 1 de juliol, 11 d'agost, 11 d'octubre, 11 de juny, 1114, 1118, 1131, 1136, 1137, 1139, 1140, 1141, 1142, 1143, 1144, 1146, 1147, 1148, 1149, 1150, 1151, 1154, 1155, 1156, 1157, 1159, 1160, 1161, 1162, 1212, 13 de novembre, 1793, 1794, 18 d'octubre, 1803, 1806, 1833, 1835, 1886, 1893, 2 de setembre, 21 de febrer, 25 de juliol, 27 d'agost, 27 de novembre, 29 de juny, 31 de juliol, 4 d'agost, 6 d'agost, 7 d'agost, 9 d'agost. Ampliar l'índex (188 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Abat Oliba · Veure més »
Agnès de Peitieu
Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Agnès de Peitieu · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Agost · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Al-Àndalus · Veure més »
Alcassaba
Lalcassaba (de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic, ‘ciutadella’) és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alcassaba · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Almeria · Veure més »
Almira Almemoniz
Almira Almemoniz fou el darrer emir de Xibràna.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Almira Almemoniz · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Almodis · Veure més »
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Anacoreta · Veure més »
Antoni Elias i de Molins
Antoni Elias i de Molins (Barcelona, 23 de novembre de 1850 - 24 de juny de 1909) fou un bibliògraf i director de museu català.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Antoni Elias i de Molins · Veure més »
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Balànsiya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Barcelona · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Batalla d'Ourique
La batalla d'Ourique va enfrontar les forces del príncep portuguès Alfonso Henriques contra els almoràvits dirigits per Alí ibn Yússuf.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Batalla d'Ourique · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berenguer Ramon I de Provença
Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »
Bernat Guillem I de Cerdanya
Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bernat Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Bullangues
Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bullangues · Veure més »
Cap de Gata
El cap de Gata, Parc Natural del Cabo de Gata o cabo de Ágata es troba a la comarca de Cabo de Gata situada en la província d'Almeria (Espanya).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cap de Gata · Veure més »
Capítols matrimonials de Barbastre
Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »
Carrión de los Condes
Carrión de los Condes és un municipi de la província de Palencia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Carrión de los Condes · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Canals
Castell de Canals és un castell del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Canals · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catalunya · Veure més »
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catalunya Nova · Veure més »
Catapulta
Una catapulta és un instrument militar utilitzat en l'antiguitat per al llançament a distància de grans objectes; pot llançar tota mena de projectils com pedres o objectes incendiaris, entre altres.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catapulta · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catedral de Girona · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catolicisme · Veure més »
Cenotafi
Un cenotafi (del llatí cenotaphium) és una tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estan enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'ha trobat el cos.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cenotafi · Veure més »
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Club dels Jacobins · Veure més »
Companyia militar
La companyia és una unitat militar tàctica, operativa i administrativa bàsica dins els exèrcits de terra que sol agrupar de 2 a 6 seccions amb un total d'entre 75 i 200 homes, normalment està comandada per un capità o comandant.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Companyia militar · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Provença · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Ripoll · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Tolosa · Veure més »
Conquesta de Siurana
La Conquesta de Siurana fou una de les batalles de la Reconquesta.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Conquesta de Siurana · Veure més »
Convenció Nacional
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Convenció Nacional · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cort Comtal · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Croat (guerrer) · Veure més »
Cronicó Rivipullense II
El Cronicó Rivipullense II és un cronicó (semblant a un annal) de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronicó Rivipullense II · Veure més »
Culte de la Raó i de l'Ésser suprem
Festa de l'Ésser Suprem, 1794. Museu Carnavalet, París El culte de la raó, el culte de l'ésser suprem, o el teofilantropisme són, a França, un conjunt d'esdeveniments i festes cíviques i religioses que van tindre lloc de finals del 1792 al 1794 (sobretot els anys II i III de la revolució), sovint a instàncies de personalitats anticatòliques.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Culte de la Raó i de l'Ésser suprem · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dècada del 1130 · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Desembre · Veure més »
Deute públic
Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Deute públic · Veure més »
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dignitat (títol) · Veure més »
Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dolça de Barcelona · Veure més »
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dolça de Provença · Veure més »
Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV
Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (16 de setembre del 1140) Íncipit: «''Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria''» Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (29 d'agost del 1141) Íncipit: «''In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Universis sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus, rex aragonensium inclitus, in suo pleno sensu et memoria''» Les Cessió dels Ordes militars són els tres tractats pels quals els Ordes militars cediren el 1140 i el 1141 a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, els drets que havien rebut sobre les terres del difunt rei Alfons I «el Bataller» i que aquest els havia cedit.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dret canònic · Veure més »
Elies Rogent i Amat
fou un arquitecte català del.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Elies Rogent i Amat · Veure més »
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Elionor d'Aquitània · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emir · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emirat de Múrsiya · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat de Turtuixa
L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emirat de Turtuixa · Veure més »
Emirat de Xibrana
L'emirat de Xibrana és el nom que s'aplica al darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emirat de Xibrana · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emperador · Veure més »
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Enric II d'Anglaterra · Veure més »
Ermengarda de Narbona
Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpinyà), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ermengarda de Narbona · Veure més »
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Església Catòlica Romana · Veure més »
Eudald Raguer i Batlle
Eudald Raguer i Batlle (Ripoll, Ripollès, 21 de juny de 1809 - Ripoll, Ripollès, 13 de juliol de 1878) va ser un metge i erudit català.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Eudald Raguer i Batlle · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Foc · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і França · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Galceran II de Pinós
Galceran II de Pinós fou un noble, senyor (1117-circa 1162) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes i Querforadat.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Galceran II de Pinós · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Galera · Veure més »
García Fortuñones
García Fortuñones, senyor de Panzano, fou un militar del Regne d'Aragó del.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і García Fortuñones · Veure més »
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Garcia Ramires · Veure més »
Gastó V de Bearn
Gastó V de Bearn (Segle XIII) fou vescomte de Bearn, Gabardà i Brulhès Fill de Pere III de Gabardà i Brulhès, vescomte de Bearn i Matel·la de Baus, cosina del rei català.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gastó V de Bearn · Veure més »
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gerberga de Provença · Veure més »
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gerbert de Gavaldà · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guerra Gran · Veure més »
Guerres baussenques
Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guerres baussenques · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem Berenguer
Guillem Berenguer (? - 1212), fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, abat de Mont Aragón, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem Berenguer · Veure més »
Guillem II de Provença-Arle
Guillem II de Provença (982 - + el 4 de març de 1018), dit el Pietós, fou comte de Provença-Arle (993-1018).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem II de Provença-Arle · Veure més »
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »
Guillem VI de Montpeller
Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem VI de Montpeller · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història de Catalunya · Veure més »
Honor (propietat)
Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Honor (propietat) · Veure més »
Hug II dels Baus
Hug II dels Baus (? - Sardenya, 1179) fou el primer fill de Ramon I dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Hug II dels Baus · Veure més »
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Innocenci II · Veure més »
Jofré I de Provença
Jofré I dit igualment Guifré I, nascut probablement el 1015 i mort després del mes de febrer de 1062, probablement el 1063 fou comte de Provença de 1018 a la seva mort.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Jofré I de Provença · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Juny · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llatí · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Lleida · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de consorts reials de Portugal
La llista de consorts reials de Portugal inclou les reines consorts, com a esposes dels reis de Portugal, així com els reis consorts, els quals rebien també un ordinal i exerciren el poder iure uxoris, cas de Pere III o Ferran II.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de consorts reials de Portugal · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Lluís IV de França · Veure més »
Lo Borg Sant Dalmatz
Burg de Sant Dalmau (en occità Lo Borg Sant Dalmatz, en italià Borgo San Dalmazzo i en piemontès ël Borgh San Dalmass) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Lo Borg Sant Dalmatz · Veure més »
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Lotari I de França · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Manganell
Un manganell (similar al fonèvol i a l'almanjanec) era una màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells durant l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Manganell · Veure més »
Manuel de Llauder i de Camín
, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Manuel de Llauder i de Camín · Veure més »
Manurqa
Manurqa o Minurqa és el nom que els musulmans van posar a Menorca a partir de l'adhesió al Califat de Còrdova impulsada per Issam al-Khawlaní el 903 i fins al final del regnat d'Abu-Úmar ibn Saïd el 1287.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Manurqa · Veure més »
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Maquinària de setge · Veure més »
Medinaceli
Medinaceli és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Medinaceli · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Montpeller · Veure més »
Morabatí (moneda)
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics El morabatí o maravedís (en castellà maravedí o maravedís) fou una antiga moneda de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Morabatí (moneda) · Veure més »
Muntanyes de Prades
Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Muntanyes de Prades · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Musulmà · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Narbona · Veure més »
Nàrtex
Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Nàrtex · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Novembre · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Octubre · Veure més »
Orde de l'Atxa
L'Orde de l'Atxa fou un orde honorífic, a la manera de condecoració, concedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a les dones defensores de Tortosa durant el setge de 1149, i que es transmetia a les seves descendents, sempre dones.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde de l'Atxa · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde del Temple · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orgue · Veure més »
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Papa Eugeni III · Veure més »
Pau de San Esteban de Gormaz (1146)
El Pau de San Esteban de Gormaz és una concòrdia signada el novembre del 1146 entre Alfons VII de Castella, Garcia V de Navarra i Ramon Berenguer IV de Barcelona per la qual es posava fi temporalment a la guerra de successió navarro-aragonesa i s'aliaven tots tres per preparar la Croada contra al-Mariyya que es dugué a terme el 1147.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pau de San Esteban de Gormaz (1146) · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Peronella d'Aragó · Veure més »
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Port · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Potestas · Veure més »
Prebenda
Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Prebenda · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon I dels Baus
Ramon I dels Baus (vers 1110 - Barcelona, 1150) fou el segon fill de Guillem Hug dels Baus pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon I dels Baus · Veure més »
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Regnat del Terror · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Montsó
El Regne de Montsó (en aragonès: Reino de Monzón) fou un regne creat per a l'infant Pere Sanxes, futur rei Pere I d'Aragó i fill primogènit del rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Regne de Montsó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Regne de Portugal · Veure més »
Renaixement del segle XII
Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Renaixement del segle XII · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і República de Gènova · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і República de Pisa · Veure més »
Revolta contra els almoràvits
Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Revolta contra els almoràvits · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ripoll · Veure més »
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Riquilda de Polònia · Veure més »
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Robert Guiscard · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sanç Ramires · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Segona Croada · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Senyera reial · Veure més »
Senyoria dels Baus
Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Senyoria dels Baus · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Setembre · Veure més »
Setge de Lisboa (1147)
El setge de Lisboa, amb inici el dia 1 de juliol de 1147, i que s'estengué fins al 25 d'octubre, fou un episodi integrant del procés d'expansió feudal cristiana de la península Ibèrica, acabant amb la conquesta d'aquesta important ciutat als moros per les forces d'Alfons I de Portugal (1112-1185) amb l'ajut dels croats.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Setge de Lisboa (1147) · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Stefano Maria Cingolani · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Taifa · Veure més »
Terra regis
La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Terra regis · Veure més »
Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Toledo · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Torí · Veure més »
Torre de setge
Una torre de setge o torre ambulant és un tipus de variant ofensiva d'un enginy militar emprat en l'època dels antics romans i en l'Edat Mitjana per a superar les muralles dels enemics o dipositar-hi dalt d'aquestes diveros homes armats perquè ells la puguin prendre més fàcilment.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Torre de setge · Veure més »
Tractat d'Alagón (1136)
El Tractat d'Alagón fou un tractat firmat el 24 d'agost de 1136 a la vila d'Alagó entre el rei Ramir II d'Aragó i el rei Alfons VII de Castella.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tractat d'Alagón (1136) · Veure més »
Tractat de Tudilén
El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tractat de Tudilén · Veure més »
Universitat Jaume I
La Universitat Jaume I de Castelló de la Plana és una universitat pública, creada el 1991 i que actualment té uns 15.000 estudiants.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Universitat Jaume I · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Usatges de Barcelona · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Valí · Veure més »
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vallbona de les Monges · Veure més »
Vescomtat de Carcassona
El vescomtat de Carcassona sorgí el 1082.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vescomtat de Carcassona · Veure més »
Vespres
Les vespres són una part de l'ofici diví -previ a les completes-, que constitueixen la pregària del vespre, i que s'acostuma a celebrar cap al capvespre.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vespres · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1 de juliol · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 11 d'agost · Veure més »
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 11 d'octubre · Veure més »
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 11 de juny · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1114 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1118 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1131 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1136 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1137 · Veure més »
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1139 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1140 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1141 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1142 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1143 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1144 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1146 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1147 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1148 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1149 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1150 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1151 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1154 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1155 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1156 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1157 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1159 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1160 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1161 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1162 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1212 · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 13 de novembre · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1793 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1794 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 18 d'octubre · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1803 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1806 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1833 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1835 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1886 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1893 · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 2 de setembre · Veure més »
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 21 de febrer · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 25 de juliol · Veure més »
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 27 d'agost · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 27 de novembre · Veure més »
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 29 de juny · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 31 de juliol · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 4 d'agost · Veure més »
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 6 d'agost · Veure més »
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 7 d'agost · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer IV і 9 d'agost · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon Berenguer IV de Barcelona, Ramon Berenguer IV el Sant.
