Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Liberalisme

Índex Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

250 les relacions: Abús de posició dominant, Absolutisme, Adam Smith, Alexander Hamilton, Alexis de Tocqueville, Amartya Sen, Anarcocapitalisme, Anarquia, Anglicanisme, Augusto Pinochet Ugarte, Autobiografia, Ayn Rand, Índia, Òptim de Pareto, Beneficència, Benito Mussolini, Benjamin Franklin, Bloc de l'Est, Bramans, Budisme, Cadis, Camí de servitud, Camillo Benso di Cavour, Canal de la Mànega, Capitalisme, Carl Menger, Carta Magna, Catolicisme, Ciceró, Clergat, Col·lectivisme, Colonialisme, Conservadorisme, Constitució, Contracte social, Cosmovisió, Crac del 29, Crítiques al liberalisme econòmic, Crisi del petroli del 1973, David Friedman, David Hume, David Ricardo, Demanda agregada, Democràcia, Democràcia liberal, Dictadura, Distribució de la renda, Dominació (sociologia), Douglass North, Dreta, ..., Ecologisme, Economia de mercat, Economia mixta, Edmund Burke, Educació primària, Egocentrisme, El Federalista, Empresa, Engelbert Dollfuß, Ensenyament, Esclavitud, Escola Austríaca, Església Baptista, Església Universalista, Esquerra, Estat, Estat de dret, Estatisme, Estats Units d'Amèrica, Externalitat, Fal·làcia, Filosofia, Finances, França, Francis Fukuyama, Francisco de Miranda, Frédéric Bastiat, Friedrich August von Hayek, Gary Becker, Giovanni Sartori, Gordon Tullock, Govern, Gran Bretanya, Gran Depressió, Guerra Freda, Henri-Benjamin Constant de Rebecque, Herència, Herbert Spencer, Heretgia, Hernando de Soto, Ideologia, Ideologia política, Il·lustració, Immanuel Kant, Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, Interès públic, Isaiah Berlin, Islam, Jacques Pierre Brissot, James Madison, James McGill Buchanan, Jean-Baptiste Say, Jean-Jacques Rousseau, Jeremy Bentham, John Jay, John Locke, John Maynard Keynes, John Rawls, John Stuart Mill, José Ortega y Gasset, Joseph Schumpeter, Juan Bautista Alberdi, Juan de Mariana, Juan Montalvo, Karl Popper, Keynesianisme, L'esperit de les lleis, La democràcia a Amèrica, La rebel·lió d'Atles, Laissez faire, Léon Walras, Liberalisme econòmic, Llibertat, Llibertat econòmica, Llibertat individual, Llibertats civils, Lliure comerç, Lluita de classes, Louis Bonaparte, Ludwig Erhard, Ludwig von Mises, Macroeconomia, Marcos Aguinis, Margaret Thatcher, Mario Vargas Llosa, Marxisme, Matrimoni, Metodisme, Milton Friedman, Mitjans de producció, Modernitat, Monarquia, Monarquia constitucional, Moneda, Montesquieu, Murray Rothbard, Neoliberalisme, Nicolas de Condorcet, Nicolas François Canard, Occident, Octavio Paz, Oligopoli, Pèricles, Pius IX, Política, Poliarquia, Pragmatisme, Primera Guerra Mundial, Progrés, Progressisme, Propietat privada, Protestantisme, Radiació electromagnètica, Reflexions sobre la Revolució Francesa, Reformisme, Regne Unit, Religió, Renda bàsica, Restauració (absolutisme), Retòrica, Revolució, Revolució Francesa, Revolució Gloriosa, Richard Cantillon, Robert Nozick, Ronald Coase, Ronald Reagan, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Seguretat Social, Separació de poders, Sindicat, Sistema de posicionament global, Sobirania, Sobre la llibertat, Socialisme, Socialització (socialisme), Societat Religiosa d'Amics, Socioliberalisme, Sufragi, Syllabus Errorum, Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner, Thomas Istvan Szasz, Thomas Jefferson, Thomas Paine, Totalitarisme, Unitarisme, Universitat de Barcelona, Utilitarisme, Valor (axiologia), Vilfredo Pareto, Voltaire, 1215, 1544, 1690, 1748, 1755, 1776, 1780, 1785, 1788, 1790, 1801, 1803, 1819, 1840, 1854, 1859, 1884, 1899, 1909, 1930, 1936, 1944, 1945, 1946, 1949, 1957, 1958, 1960, 1962, 1963, 1968, 1971, 1974, 1975, 1979, 1980, 1981, 1986, 1987, 1990, 1992, 1994, 1999, 2000, 2004, 2006, 430 aC, 50 aC. Ampliar l'índex (200 més) »

Abús de posició dominant

L'abús de posició dominant és una conducta prohibida per l'article 82 del Tractat de la Unió Europea consistent en fer servir una posició de domini en un mercat en detriment del seu correcte funcionament.

Nou!!: Liberalisme і Abús de posició dominant · Veure més »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Liberalisme і Absolutisme · Veure més »

Adam Smith

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.

Nou!!: Liberalisme і Adam Smith · Veure més »

Alexander Hamilton

Alexander Hamilton (Nevis, 1755 - Ciutat de Nova York, 1804) fou un polític estatunidenc, essent el primer Secretari del Tresor dels Estats Units.

Nou!!: Liberalisme і Alexander Hamilton · Veure més »

Alexis de Tocqueville

Caricatura, Honoré Daumier, 1849. Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805 — Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un pensador, jurista, polític i historiador francès, besnét de Malesherbes.

Nou!!: Liberalisme і Alexis de Tocqueville · Veure més »

Amartya Sen

Amartya Kumar Sen CH (en bengalí: अमर्त्‍य कुमार सेन) (Santiniketan, Imperi Britànic -actual Índia- 1933) és un economista i professor universitari àmpliament reconegut pel seu treball en temes de fam, teories del desenvolupament humà, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents a la pobresa.

Nou!!: Liberalisme і Amartya Sen · Veure més »

Anarcocapitalisme

Bandera de l'anarcocapitalisme L'anarcocapitalisme és una ideologia política liberal que s'autoproclama anarquista.

Nou!!: Liberalisme і Anarcocapitalisme · Veure més »

Anarquia

La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dóna l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.

Nou!!: Liberalisme і Anarquia · Veure més »

Anglicanisme

Catedral de Canterbury L'anglicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Liberalisme і Anglicanisme · Veure més »

Augusto Pinochet Ugarte

Augusto José Ramón Pinochet Ugarte (Valparaíso, Xile, 25 de novembre de 1915 - Santiago de Xile, 10 de desembre de 2006), fou un militar i ex-dictador xilè.

Nou!!: Liberalisme і Augusto Pinochet Ugarte · Veure més »

Autobiografia

Una autobiografia és una narrativa de la pròpia vida.

Nou!!: Liberalisme і Autobiografia · Veure més »

Ayn Rand

Alissa Zinóvievna Rosenbaum Али́са Зино́вьевна Розенба́ум, més coneguda pel pseudònim d'Ayn Rand (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1905-Nova York, 6 de març de 1982), fou una filòsofa i escriptora estatunidenca d'origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els best-sellers The Fountainhead i Atlas Shrugged (La rebel·lió d'Atles), i per haver desenvolupat un sistema filosòfic que va denominar objectivisme.

Nou!!: Liberalisme і Ayn Rand · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Liberalisme і Índia · Veure més »

Òptim de Pareto

L'òptim de Pareto o eficiència de Pareto és un concepte introduït per l'economista italià Vilfredo Pareto.

Nou!!: Liberalisme і Òptim de Pareto · Veure més »

Beneficència

S'anomena beneficència al conjunt d'institucions que l'administració posa de forma gratuïta a disposició dels més necessitats per a proveir-los sosteniment i desenvolupament físic i personal.

Nou!!: Liberalisme і Beneficència · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Liberalisme і Benito Mussolini · Veure més »

Benjamin Franklin

Benjamin Franklin (17 de gener 1706 – 17 d'abril 1790) fou un polímata nord-americà.

Nou!!: Liberalisme і Benjamin Franklin · Veure més »

Bloc de l'Est

Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.

Nou!!: Liberalisme і Bloc de l'Est · Veure més »

Bramans

Un brahmi tàmil celebrant la cerimònia del ''puja'' Els bramans (en sànscrit ब्राह्मण, brāhmaṇa) són la casta superior de la societat hindú, constituint a l'origen la classe sacerdotal.

Nou!!: Liberalisme і Bramans · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Liberalisme і Budisme · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Liberalisme і Cadis · Veure més »

Camí de servitud

Camí de servitud (en anglès, The road to serfdom)  és un llibre escrit per l'economista i filòsof austríac Friedrich von Hayek entre 1940 i 1943, en el qual adverteix del perill d'acabar en una tirania que comporta el control de l'economia per part del govern a través de la planificació central.

Nou!!: Liberalisme і Camí de servitud · Veure més »

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Nou!!: Liberalisme і Camillo Benso di Cavour · Veure més »

Canal de la Mànega

Vista de satèl·lit del canal de la Mànega. El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb el mar del Nord.

Nou!!: Liberalisme і Canal de la Mànega · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Liberalisme і Capitalisme · Veure més »

Carl Menger

Carl Menger Carl Menger (Neu Sandez, 23 de febrer de 1840 - Viena, 26 de febrer 1921) fou un economista austríac, fundador de l'Escola Austríaca d'Economia.

Nou!!: Liberalisme і Carl Menger · Veure més »

Carta Magna

Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.

Nou!!: Liberalisme і Carta Magna · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Liberalisme і Catolicisme · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Liberalisme і Ciceró · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Liberalisme і Clergat · Veure més »

Col·lectivisme

Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.

Nou!!: Liberalisme і Col·lectivisme · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Liberalisme і Colonialisme · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Liberalisme і Conservadorisme · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Liberalisme і Constitució · Veure més »

Contracte social

Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.

Nou!!: Liberalisme і Contracte social · Veure més »

Cosmovisió

La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.

Nou!!: Liberalisme і Cosmovisió · Veure més »

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que ocorria a finals d'octubre, de 1929.

Nou!!: Liberalisme і Crac del 29 · Veure més »

Crítiques al liberalisme econòmic

Els crítics del liberalisme econòmic no formen un tot homogeni.

Nou!!: Liberalisme і Crítiques al liberalisme econòmic · Veure més »

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica de llarga durada, iniciada el 1973 a causa de l'alça sobtada dels preus internacionals del petroli, que va comportar una profunda transformació de les estructures econòmiques dels països desenvolupats.

Nou!!: Liberalisme і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »

David Friedman

David Friedman (1945), és un economista i un dels principals teòrics de l'anarcocapitalisme, encara que es distingeix per la seva actitud crítica en relació als postulats liberals tradicionals.

Nou!!: Liberalisme і David Friedman · Veure més »

David Hume

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).

Nou!!: Liberalisme і David Hume · Veure més »

David Ricardo

David Ricardo (Londres, Anglaterra, 18 d'abril de 1772 — Gatcombe Park, Gloucestershire, 11 de setembre de 1823) fou un economista britànic.

Nou!!: Liberalisme і David Ricardo · Veure més »

Demanda agregada

En economia, la demanda agregada és la demanda total de béns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat.

Nou!!: Liberalisme і Demanda agregada · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Liberalisme і Democràcia · Veure més »

Democràcia liberal

La democràcia liberal és una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret i normalment moderada per una Constitució que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria.

Nou!!: Liberalisme і Democràcia liberal · Veure més »

Dictadura

Índex de Democràcia de l'Economist Intelligence Unit, 2016."http://www.sida.se/Global/About%20Sida/S%C3%A5%20arbetar%20vi/EIU_Democracy_Index_Dec2011.pdf Democracy Index 2011" (PDF). ''Economist Intelligence Unit.'' Els països que són més vermells són autoritaris, i més sovint dictadures. Les dictadures més actuals es troben a Àfrica i Àsia. La dictadura (del llatí dictatura) és una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.

Nou!!: Liberalisme і Dictadura · Veure més »

Distribució de la renda

societats En economia, la distribució de la renda fa referència a com es distribueix el PIB entre la població.

Nou!!: Liberalisme і Distribució de la renda · Veure més »

Dominació (sociologia)

La dominació és aquella situació a la qual un individu o grup és a la posició d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissió a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitjà, incloent la força física i la dominació econòmica.

Nou!!: Liberalisme і Dominació (sociologia) · Veure més »

Douglass North

Douglass Cecil North (Cambridge, 5 de novembre de 1920 - Benzonia, Michigan, 23 de novembre de 2015) fou un economista, historiador i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1993.

Nou!!: Liberalisme і Douglass North · Veure més »

Dreta

La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.

Nou!!: Liberalisme і Dreta · Veure més »

Ecologisme

transgèniques. L’ecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de realitzar canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.

Nou!!: Liberalisme і Ecologisme · Veure més »

Economia de mercat

L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.

Nou!!: Liberalisme і Economia de mercat · Veure més »

Economia mixta

L’Economia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat.

Nou!!: Liberalisme і Economia mixta · Veure més »

Edmund Burke

Edmund Burke (Dublín, 12 de gener 1729 — Beaconsfield, 9 de juliol 1797) fou un escriptor, esteta i pensador polític britànic liberal-conservador.

Nou!!: Liberalisme і Edmund Burke · Veure més »

Educació primària

Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.

Nou!!: Liberalisme і Educació primària · Veure més »

Egocentrisme

L'egocentrisme (del llatí ego, "jo", i "centre") és una actitud psicològica en la qual l'individu es considera el centre de l'univers i dóna valor a les coses en tant que li són d'utilitat pròpia; igualment, és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar des d'allí els fenòmens.

Nou!!: Liberalisme і Egocentrisme · Veure més »

El Federalista

Anunci en premsa d'''El Federalista'' El Federalista, obra també coneguda com a Els documents federalistes (The Federalist i Federalist Papers en anglès, respectivament), és una sèrie de 85 articles defensant la ratificació de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Liberalisme і El Federalista · Veure més »

Empresa

Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.

Nou!!: Liberalisme і Empresa · Veure més »

Engelbert Dollfuß

Engelbert Dollfuss (Texingtal, Baixa Àustria 1892 - Viena 1934) va ser un polític conservador feixista austríac, canceller d'Àustria des de 1932 fins 1934, any en què fou assassinat per agents nacionalsocialistes alemanys.

Nou!!: Liberalisme і Engelbert Dollfuß · Veure més »

Ensenyament

Lensenyament o ensenyança és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.

Nou!!: Liberalisme і Ensenyament · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Liberalisme і Esclavitud · Veure més »

Escola Austríaca

LEscola Austríaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va néixer lligada a l'Escola Neoclàssica.

Nou!!: Liberalisme і Escola Austríaca · Veure més »

Església Baptista

Els baptistes són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua (en oposició al ruixament), el qual es realitza després d'una confessió pública de fe en Jesús com a salvador.

Nou!!: Liberalisme і Església Baptista · Veure més »

Església Universalista

LEsglésia Universalista és una de les branques del cristianisme liberal.

Nou!!: Liberalisme і Església Universalista · Veure més »

Esquerra

En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.

Nou!!: Liberalisme і Esquerra · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Liberalisme і Estat · Veure més »

Estat de dret

L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.

Nou!!: Liberalisme і Estat de dret · Veure més »

Estatisme

Lestatisme és un terme usat a la filosofia política per a posar èmfasi en el rol de l'Estat a l'anàlisi dels canvis polítics o també per a descriure els corrents polítics que recolzen l'ús de l'Estat per a aconseguir certes fites.

Nou!!: Liberalisme і Estatisme · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Liberalisme і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Externalitat

La pol·lució generada pels vehicles és una externalitat Les externalitats són en la teoria econòmica els efectes negatius o positius de la producció o del consum d'un bé que tenen una incidència sobre el seu entorn, sense que l'empresa productora en porti tot el cost ni el repercuteixi en els preus de mercat.

Nou!!: Liberalisme і Externalitat · Veure més »

Fal·làcia

Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Nou!!: Liberalisme і Fal·làcia · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Liberalisme і Filosofia · Veure més »

Finances

Dollar dels Estats Units. Wall Street, el centre de les finances dels Estats Units. Les finances (del llatí finis, "acabar") són les activitats relacionades amb els fluxos de capital i diner entre individus, empreses, o Estats.

Nou!!: Liberalisme і Finances · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Liberalisme і França · Veure més »

Francis Fukuyama

Francis Fukuyama (Chicago, 27 d'octubre de 1952) és un politòleg estatunidenc.

Nou!!: Liberalisme і Francis Fukuyama · Veure més »

Francisco de Miranda

Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda (Caracas, 28 de març de 1750 - San Fernando, Cadis, 14 de juliol de 1816) va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi espanyol. També fou conegut com «El Primer Veneçolà Universal» o «L'Americà més Universal» degut al paper rellevant que tingué com a creador de la idea de Colòmbia com a nació i combatent destacat en tres continents: Àfrica, Europa i Amèrica. Va viatjar durant gran part de la seva vida participant en conflictes armats al servei de diversos països, entre els quals destaquen tres guerres a favor de la democràcia: la Independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, esdeveniment del qual va ser protagonista destacat, per la qual cosa li va ser atorgat el títol dHeroi de la Revolució, i les Guerres d'independència hispanoamericanes. Encara que va fracassar a l'hora de posar en pràctica els seus projectes, el seu ideal polític perdurar en el temps i va servir de base per a la fundació de la Gran Colòmbia i les seves idees independentistes van influir en destacats líders de l'Emancipació com Simón Bolívar i Bernardo O'Higgins. El seu nom està gravat a l'Arc de Triomf de l'Étoile a París. El seu retrat forma part de la Galeria dels Personatges al Palau de Versalles, la seva estàtua es troba enfront de la del General Kellerman en el Camp de Valmy, França.

Nou!!: Liberalisme і Francisco de Miranda · Veure més »

Frédéric Bastiat

Claude Frédéric Bastiat, pronunciat, (Baiona, Aquitània, 30 de juny de 1801Thornton, Mark (2011-04-11), Mises Institute- 24 de desembre del 1850) va ser un teòric francès liberal, economista i membre de l'assemblea francesa.

Nou!!: Liberalisme і Frédéric Bastiat · Veure més »

Friedrich August von Hayek

Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi austrohongarès, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 23 de març de 1992) fou un economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974.

Nou!!: Liberalisme і Friedrich August von Hayek · Veure més »

Gary Becker

Gary Stanley Becker (Pottsville, 2 de desembre de 1930 – Chicago, 3 de maig de 2014) fou un economista i professor universitari estatunidenc, destacat representant del liberalisme econòmic, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1992.

Nou!!: Liberalisme і Gary Becker · Veure més »

Giovanni Sartori

Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.

Nou!!: Liberalisme і Giovanni Sartori · Veure més »

Gordon Tullock

Gordon Tullock (13 de febrer de 1922 – 3 de novembre de 2014) fou un economista i professor de dret i economia a la George Mason University.

Nou!!: Liberalisme і Gordon Tullock · Veure més »

Govern

Parlament de Catalunya. Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: Liberalisme і Govern · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Liberalisme і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Depressió

Aquesta família, els ''Wares'', vivia en un campament improvisat a Terminal Island, Califòrnia, Estats Units al 1930 a causa de la Gran Depressió La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Nou!!: Liberalisme і Gran Depressió · Veure més »

Guerra Freda

Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945).

Nou!!: Liberalisme і Guerra Freda · Veure més »

Henri-Benjamin Constant de Rebecque

Henri-Benjamin Constant de Rebecque (25 d'octubre de 1767, Lausana - 8 de desembre de 1830) fou un important filòsof i pensador del liberalisme francès, a més de polític i prolífic escriptor.

Nou!!: Liberalisme і Henri-Benjamin Constant de Rebecque · Veure més »

Herència

L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.

Nou!!: Liberalisme і Herència · Veure més »

Herbert Spencer

Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril del 1820 - Brighton, 8 de desembre del 1903) fou un filòsof, psicòleg i sociòleg britànic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels més il·lustres positivistes del seu país.

Nou!!: Liberalisme і Herbert Spencer · Veure més »

Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Liberalisme і Heretgia · Veure més »

Hernando de Soto

Hernando de Soto (Barcarrota o Jerez de los Caballeros, Extremadura, 1496 o 1497 - Guachoya, Arkansas, 21 de maig de 1542) fou un conquistador espanyol.

Nou!!: Liberalisme і Hernando de Soto · Veure més »

Ideologia

Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dóna un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític...) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

Nou!!: Liberalisme і Ideologia · Veure més »

Ideologia política

La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societat humanes.

Nou!!: Liberalisme і Ideologia política · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Liberalisme і Il·lustració · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Liberalisme і Immanuel Kant · Veure més »

Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions

Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (en anglès, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations) o, senzillament La riquesa de les nacions, és l'obra més cèlebre d'Adam Smith.

Nou!!: Liberalisme і Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions · Veure més »

Interès públic

Linterès públic, també anomenat interès general, és tot allò que, per consens, es comparteix i considera com a útil, valuós i fins i tot vital per a una societat, fins a l'extrem d'obligar a l'Estat, com una de les seves finalitats constitucionals, a titulitzar-ho en benefici de tots els ciutadans.

Nou!!: Liberalisme і Interès públic · Veure més »

Isaiah Berlin

Placa commemorativa a la casa natal d'Isaiah Berlin Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del segle XX.

Nou!!: Liberalisme і Isaiah Berlin · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Liberalisme і Islam · Veure més »

Jacques Pierre Brissot

Jacques Pierre Brissot, anomenat de Warville, (Chartres, 15 de gener de 1754 - París, 31 d'octubre de 1793) fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als brissotins o girondins durant la Revolució Francesa (1789).

Nou!!: Liberalisme і Jacques Pierre Brissot · Veure més »

James Madison

James Madison (Port Conway, Virgínia, Estats Units, 16 de març de 1751 – Montpelier, Virgínia, Estats Units, 28 de juny de 1836) va ser un advocat, polític, President dels Estats Units entre 1809 i 1817, i un dels "Pares Fundadors" de la Constitució dels Estats Units més influents, fins a tal punt que rebé el sobrenom de "El Pare de la Constitució".

Nou!!: Liberalisme і James Madison · Veure més »

James McGill Buchanan

James McGill Buchanan (Murfreesboro, EUA 1919-2013), economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1986.

Nou!!: Liberalisme і James McGill Buchanan · Veure més »

Jean-Baptiste Say

Jean-Baptiste Say (Lió, 5 de gener del 1767 - París, 14 de novembre del 1832) va ser un economista francès.

Nou!!: Liberalisme і Jean-Baptiste Say · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: Liberalisme і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

Jeremy Bentham

Jeremy Bentham (Londres, 15 de febrer de 1748 -Londres, 6 de juny de 1832) fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.

Nou!!: Liberalisme і Jeremy Bentham · Veure més »

John Jay

John Jay va ser un polític i jurista nord-americà (Nova York, 12 de desembre de 1745 – Bedford, 17 de maig de 1829), primer president del Tribunal Suprem dels Estats Units. Va exercir els càrrecs d'ambaixador a Madrid i Londres.

Nou!!: Liberalisme і John Jay · Veure més »

John Locke

John Locke (Wrington, a prop de Bristol, 29 d'agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Liberalisme і John Locke · Veure més »

John Maynard Keynes

John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor britànic de notorietat mundial.

Nou!!: Liberalisme і John Maynard Keynes · Veure més »

John Rawls

John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921 - Lexington, 24 de novembre de 2002) fou un filòsof polític i moral estatunidenc, un dels més rellevants de la segona meitat del segle XX.

Nou!!: Liberalisme і John Rawls · Veure més »

John Stuart Mill

Perfil de John Stuart Mill John Stuart Mill (Pentonville, Londres, Anglaterra, 20 de maig del 1806 - Avinyó, França, 8 de maig del 1873) fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle XIX.

Nou!!: Liberalisme і John Stuart Mill · Veure més »

José Ortega y Gasset

José Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883 — Madrid, 18 d'octubre de 1955) fou un filòsof espanyol.

Nou!!: Liberalisme і José Ortega y Gasset · Veure més »

Joseph Schumpeter

Joseph Alois Schumpeter (Triesch, Moràvia, Imperi Austrohongarès, (avui Třešť, República Txeca) 8 de febrer de 1883 - Taconic, EUA, 8 de gener de 1950), economista austro-nord-americà, ministre de Finances d'Àustria entre 1919 i 1920.

Nou!!: Liberalisme і Joseph Schumpeter · Veure més »

Juan Bautista Alberdi

Juan Bautista Alberdi (San Miguel de Tucumán, 29 d'agost de 1810 - Neuilly-sud-Seine, França, 19 de juny de 1884) va ser un advocat, jurista, economista, polític, estadista, diplomàtic, escriptor i músic argentí, autor intel·lectual de la Constitució Argentina de 1853.

Nou!!: Liberalisme і Juan Bautista Alberdi · Veure més »

Juan de Mariana

Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.

Nou!!: Liberalisme і Juan de Mariana · Veure més »

Juan Montalvo

Juan Montalvo (Ambato, Equador, 1832 – París 1889), escriptor equatorià, considerat un dels millors assagistes americans en castellà del segle XIX.

Nou!!: Liberalisme і Juan Montalvo · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper, Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del segle XX.

Nou!!: Liberalisme і Karl Popper · Veure més »

Keynesianisme

Economia keynesiana, o Keynesianisme, és la teoria econòmica basada en les idees de John Maynard Keynes, tal com les va plasmar al seu llibre Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner, publicat el 1936 com a resposta a la Gran Depressió dels anys 1930.

Nou!!: Liberalisme і Keynesianisme · Veure més »

L'esperit de les lleis

Portada de l'edició de 1749 del llibre L'esperit de les lleis —títol original en francès: De l'esprit des lois— és una obra del filòsof i assagista francès Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu.

Nou!!: Liberalisme і L'esperit de les lleis · Veure més »

La democràcia a Amèrica

La democràcia a Amèrica (en francès: De la démocratie en Amérique) és una obra escrita per Alexis de Tocqueville i publicada el 1835, en la seua estada als recents creats Estats Units, és una anàlisi que fa el seu autor, polític i jurista francès, on exposa els mèrits del règim americà i les seues bondats.

Nou!!: Liberalisme і La democràcia a Amèrica · Veure més »

La rebel·lió d'Atles

La rebel·lió d'Atles (títol original: Atlas Shrugged, literalment 'Atlas s'encongí d'espatlles') és una novel·la de la filòsofa/escriptora russoestadounidenca Ayn Rand, publicada als Estats Units l'any 1957.

Nou!!: Liberalisme і La rebel·lió d'Atles · Veure més »

Laissez faire

L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.

Nou!!: Liberalisme і Laissez faire · Veure més »

Léon Walras

Marie-Esprit-Léon Walras va ser un economista matemàtic francès i un Georgista.

Nou!!: Liberalisme і Léon Walras · Veure més »

Liberalisme econòmic

298x298px El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.

Nou!!: Liberalisme і Liberalisme econòmic · Veure més »

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Nou!!: Liberalisme і Llibertat · Veure més »

Llibertat econòmica

La llibertat econòmica és la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol bé o servei adquirit sense l'ús de la força, frau o robatori.

Nou!!: Liberalisme і Llibertat econòmica · Veure més »

Llibertat individual

La llibertat individual o autonomia individual és aquella situació d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota força coercitiva de part d'altres individus o d'alguna institució.

Nou!!: Liberalisme і Llibertat individual · Veure més »

Llibertats civils

Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot saltar-se, ja sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.

Nou!!: Liberalisme і Llibertats civils · Veure més »

Lliure comerç

El lliure comerç, comerç lliure o llibertat de comerç, en la teoria econòmica és un model de mercat ideal en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense barreres tarifàries (imposts especials, drets aranzelaris…) o no tarifàries (normes, controls sanitaris, procediments de reconeixement tècnic…) imposades pel govern.

Nou!!: Liberalisme і Lliure comerç · Veure més »

Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Nou!!: Liberalisme і Lluita de classes · Veure més »

Louis Bonaparte

'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.

Nou!!: Liberalisme і Louis Bonaparte · Veure més »

Ludwig Erhard

Ludwig Erhard (Fürth, Baviera, Alemanya 1897 - Bonn, Alemanya 1977), economista i polític alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963-1966).

Nou!!: Liberalisme і Ludwig Erhard · Veure més »

Ludwig von Mises

Ludwig von Mises Ludwig Heinrich Edler von Mises (Lemberg, 29 de setembre de 1881 - Nova York, 10 d'octubre de 1973), va ser un noble, economista i filòsof social austrohongarès, considerat el degà de l'Escola Austríaca d'Economia.

Nou!!: Liberalisme і Ludwig von Mises · Veure més »

Macroeconomia

La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.

Nou!!: Liberalisme і Macroeconomia · Veure més »

Marcos Aguinis

Marcos Aguinis (Río Cuarto, Córdoba, 13 de gener de 1935) és un polític i escriptor argentí en castellà, guanyador del Premi Planeta en 1970.

Nou!!: Liberalisme і Marcos Aguinis · Veure més »

Margaret Thatcher

Margaret Hilda Thatcher, Baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, coneguda com a Margaret Thatcher i de nom de naixement Margaret Hilda Roberts (Grantham, Anglaterra, 13 d'octubre de 1925 - Londres, 8 d'abril de 2013), va ser una política anglesa, que fou Primera Ministra del Regne Unit de 1979 a 1990.

Nou!!: Liberalisme і Margaret Thatcher · Veure més »

Mario Vargas Llosa

Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936) és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà.

Nou!!: Liberalisme і Mario Vargas Llosa · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Liberalisme і Marxisme · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: Liberalisme і Matrimoni · Veure més »

Metodisme

John Wesley El metodisme és una de les denominacions del cristianisme protestant que es va a originar a Anglaterra, en un moviment anomenat "Avivament Metodista", dirigit pel bisbe anglicà John Wesley i el seu germà Charles Wesley, en el segle XVIII.

Nou!!: Liberalisme і Metodisme · Veure més »

Milton Friedman

Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1976.

Nou!!: Liberalisme і Milton Friedman · Veure més »

Mitjans de producció

Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.

Nou!!: Liberalisme і Mitjans de producció · Veure més »

Modernitat

El concepte de modernitat abasta una sèrie de moviments culturals que es van desenvolupar a les societats occidentals de finals del segle XIX i del segle XX, en els camps de l'art, de l'arquitectura de la música, de literatura i el catolicisme (vegeu crisi modernista i Nova Teologia).

Nou!!: Liberalisme і Modernitat · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Liberalisme і Monarquia · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Liberalisme і Monarquia constitucional · Veure més »

Moneda

Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.

Nou!!: Liberalisme і Moneda · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Liberalisme і Montesquieu · Veure més »

Murray Rothbard

Murray Rothbard Newton (2 de març de 1926 - 7 de gener de 1995) va ser un economista, historiador, teòric polític, anarquista i llibertari estatunidenc pertanyent a l'Escola Austríaca d'Economia, que va ajudar a donar forma al llibertarisme.

Nou!!: Liberalisme і Murray Rothbard · Veure més »

Neoliberalisme

Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política.

Nou!!: Liberalisme і Neoliberalisme · Veure més »

Nicolas de Condorcet

Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet fou un matemàtic, filòsof i polític francès del segle XVIII i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.

Nou!!: Liberalisme і Nicolas de Condorcet · Veure més »

Nicolas François Canard

Nicolas François Canard (1754-1833) fou un matemàtic francès que va aplicar fórmules matemàtiques a l'estudi de l'economia.

Nou!!: Liberalisme і Nicolas François Canard · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Liberalisme і Occident · Veure més »

Octavio Paz

Octavio Paz Lozano (Mixcoac, 31 de març del 1914 — Ciutat de Mèxic, 19 d'abril del 1998) fou un poeta, assagista i diplomàtic mexicà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1990.

Nou!!: Liberalisme і Octavio Paz · Veure més »

Oligopoli

Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants, un producte homogeni (no diferenciat) o heterogeni (existeixen marques, dissenys diferents... diferenciació del producte), informació imperfecta (no hi ha transparència de preus) i barreres d’entrada; legals (per poder entrar al mercat necessiten una llicència o concessió administrativa que han de pagar a l’estat o una patent, és a dir, dret a explotar una exclusiva un invent), naturals (requereixen fortes inversions de capital, per tecnologia o infraestructures) i de mercat (diferenciació del producte, és a dir, a través de la publicitat intentaran captar el consumidor per fidelitzar-lo i possessionar-se).

Nou!!: Liberalisme і Oligopoli · Veure més »

Pèricles

Pèricles (Pericles) (495 aC - 429 aC) va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC (segle de Pèricles).

Nou!!: Liberalisme і Pèricles · Veure més »

Pius IX

Pius IX (en llatí: Pius IX; en francès: Pie IX) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Maria Mastai-Ferretti al ser escollit Papa.

Nou!!: Liberalisme і Pius IX · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat.

Nou!!: Liberalisme і Política · Veure més »

Poliarquia

La poliarquia és una ideologia política que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema en el qual viu, i que, per tant, diferents sistemes d'organització política haurien de conviure en un mateix espai geogràfic.

Nou!!: Liberalisme і Poliarquia · Veure més »

Pragmatisme

El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.

Nou!!: Liberalisme і Pragmatisme · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Liberalisme і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Progrés

El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.

Nou!!: Liberalisme і Progrés · Veure més »

Progressisme

El progressisme és una ideologia política formada per les doctrines filosòfiques, ètiques i econòmiques que persegueixen el progrés integral de l'individu en un ambient d'igualtat, llibertat i justicia.

Nou!!: Liberalisme і Progressisme · Veure més »

Propietat privada

La propietat privada és el nom que rep el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una mercaderia tangible o no-tangible.

Nou!!: Liberalisme і Propietat privada · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Liberalisme і Protestantisme · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Liberalisme і Radiació electromagnètica · Veure més »

Reflexions sobre la Revolució Francesa

Portada de la seva primera edició. Reflexions sobre la Revolució Francesa (anglès: Reflections on the Revolution in France) és un assaig d'Edmund Burke, escriptor i polític irlandès, escrit l'any 1790.

Nou!!: Liberalisme і Reflexions sobre la Revolució Francesa · Veure més »

Reformisme

El reformisme és una tendència política partidària de la transformació progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la violència.

Nou!!: Liberalisme і Reformisme · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Liberalisme і Regne Unit · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Liberalisme і Religió · Veure més »

Renda bàsica

La renda bàsica (RB), tal com la defineix la Xarxa Renda Bàsica, és un ingrés pagat per l'estat a cada membre de ple dret de la societat o resident, àdhuc si no vol treballar de manera remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, altrament, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui.

Nou!!: Liberalisme і Renda bàsica · Veure més »

Restauració (absolutisme)

La Restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del segle XIX quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.

Nou!!: Liberalisme і Restauració (absolutisme) · Veure més »

Retòrica

musa grega inspiradora de la retòrica i l'eloqüència, Polímnia La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Liberalisme і Retòrica · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Nou!!: Liberalisme і Revolució · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Liberalisme і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Nou!!: Liberalisme і Revolució Gloriosa · Veure més »

Richard Cantillon

Richard Cantillon (Irlanda, dècada de 1680 - Londres, maig de 1734) fou un economista franco-irlandès, conegut per molts historiadors com el primer gran economista "teòric".

Nou!!: Liberalisme і Richard Cantillon · Veure més »

Robert Nozick

Robert Nozick (16 de novembre de 1938 - 22 de gener de 2002) fou un filòsof i professor de la Universitat Harvard.

Nou!!: Liberalisme і Robert Nozick · Veure més »

Ronald Coase

Ronald Harry Coase (Willesden, Anglaterra 1910 - Chicago, EUA 2013) fou un economista i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1991.

Nou!!: Liberalisme і Ronald Coase · Veure més »

Ronald Reagan

Ronald Wilson Reagan (Tampico, Illinois, 6 de febrer de 1911 - Bel Air, Califòrnia, 5 de juny de 2004) va ser un actor i polític nord-americà, el 40è president dels Estats Units.

Nou!!: Liberalisme і Ronald Reagan · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Liberalisme і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Liberalisme і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Seguretat Social

Personificació de la justícia social La Seguretat Social ve garantida, a Espanya, per l'article 41 de la Constitució Espanyola de 1978 que diu que "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació.

Nou!!: Liberalisme і Seguretat Social · Veure més »

Separació de poders

Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1905 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

Nou!!: Liberalisme і Separació de poders · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Liberalisme і Sindicat · Veure més »

Sistema de posicionament global

Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.

Nou!!: Liberalisme і Sistema de posicionament global · Veure més »

Sobirania

La sobirania (castellanisme) o sobiranitat i sobiranesa és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Liberalisme і Sobirania · Veure més »

Sobre la llibertat

Sobre la llibertat (anglès: On Liberty) és una obra filosòfica publicada l'any 1859 pel pensador anglès John Stuart Mill.

Nou!!: Liberalisme і Sobre la llibertat · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Liberalisme і Socialisme · Veure més »

Socialització (socialisme)

La socialització és el procés pel qual es converteix tot instrument que genera un producte o un benefici socials i que es troba sota una propietat privada en un instrument de propietat social, això és, que la propietat és col·lectiva de tots els humans, sense excepcions i sense organismes superiors que la tutelin.

Nou!!: Liberalisme і Socialització (socialisme) · Veure més »

Societat Religiosa d'Amics

George Fox, considerat una de les figures més importants del quaquerisme. La Societat Religiosa d'Amics, els membres dels quals són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el segle XVII a Anglaterra.

Nou!!: Liberalisme і Societat Religiosa d'Amics · Veure més »

Socioliberalisme

Leonard Trelawny Hobhouse contribuí al desenvolupament del socioliberalisme, principalment amb el llibre ''Liberalism'', publicat el 1911. El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials.

Nou!!: Liberalisme і Socioliberalisme · Veure més »

Sufragi

''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.

Nou!!: Liberalisme і Sufragi · Veure més »

Syllabus Errorum

El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desabonar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.

Nou!!: Liberalisme і Syllabus Errorum · Veure més »

Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner

La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (en anglès, The General Theory of Employment, Interest and Money) és l'obra més important de l'economista anglès John Maynard Keynes, que amb aquest llibre va posar els fonaments del modern pensament macroeconòmic.

Nou!!: Liberalisme і Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner · Veure més »

Thomas Istvan Szasz

Thomas Istvan Szasz (Budapest, Hongria, 15 d’abril de 1920 - 8 de setembre de 2012) fou un professor emèrit de psiquiatria a la Universitat de Siracusa a Nova York.

Nou!!: Liberalisme і Thomas Istvan Szasz · Veure més »

Thomas Jefferson

Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Charlottesville, Virgínia, 4 de juliol de 1826) va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809.

Nou!!: Liberalisme і Thomas Jefferson · Veure més »

Thomas Paine

Thomas Paine (Thetford, Norfolk, Anglaterra, 29 de gener de 1737 – Nova York, 8 de juny de 1809) va ser un intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà.

Nou!!: Liberalisme і Thomas Paine · Veure més »

Totalitarisme

El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.

Nou!!: Liberalisme і Totalitarisme · Veure més »

Unitarisme

L'unitarisme és una de les famílies teològiques sorgides abans de la Reforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta.

Nou!!: Liberalisme і Unitarisme · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Liberalisme і Universitat de Barcelona · Veure més »

Utilitarisme

Imatge de Jeremy Bentham, creador d'aquest corrent L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat.

Nou!!: Liberalisme і Utilitarisme · Veure més »

Valor (axiologia)

El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable.

Nou!!: Liberalisme і Valor (axiologia) · Veure més »

Vilfredo Pareto

Vilfredo Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Céligny, 19 d'agost de 1923) fou un economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto.

Nou!!: Liberalisme і Vilfredo Pareto · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 – 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del segle de les llums.

Nou!!: Liberalisme і Voltaire · Veure més »

1215

Sense descripció.

Nou!!: Liberalisme і 1215 · Veure més »

1544

Sense descripció.

Nou!!: Liberalisme і 1544 · Veure més »

1690

Sense descripció.

Nou!!: Liberalisme і 1690 · Veure més »

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Liberalisme і 1748 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Liberalisme і 1755 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Liberalisme і 1776 · Veure més »

1780

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Liberalisme і 1780 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1785 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Liberalisme і 1788 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Liberalisme і 1790 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1801 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Liberalisme і 1803 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Liberalisme і 1819 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1840 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1854 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1859 · Veure més »

1884

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Liberalisme і 1884 · Veure més »

1899

;Països catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1899 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1909 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Liberalisme і 1930 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Liberalisme і 1936 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Liberalisme і 1944 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1945 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1946 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1949 · Veure més »

1957

colònia africana que aconsegueix la independència.

Nou!!: Liberalisme і 1957 · Veure més »

1958

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Liberalisme і 1958 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1960 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1962 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1963 · Veure més »

1968

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1968 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1971 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1974 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1975 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1979 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1980 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1981 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Liberalisme і 1986 · Veure més »

1987

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1987 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1990 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1992 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1994 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Liberalisme і 1999 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Liberalisme і 2000 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Liberalisme і 2004 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Liberalisme і 2006 · Veure més »

430 aC

L'any 430 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Liberalisme і 430 aC · Veure més »

50 aC

Sense descripció.

Nou!!: Liberalisme і 50 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Liberal, Liberalista, Liberals, Lliberal.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »