Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Carles el Calb

Índex Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

283 les relacions: Abadia de Castres, Abadia de Corbie, Abadia de la Grassa, Abadia de Montoliu, Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abadia de Sant Tiberi, Abat, Agde, Albi (Llenguadoc), Albigès, Aleran de Troyes, Angoumois, Aquitània, Arle, Astúries, Attigny (Ardenes), Austràsia, Avrieux, Æthelwulf, Balduí I de Flandes, Banu Qassi, Barcelona, Basilea, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Berry, Besalú, Besançon, Besiers, Bordeus, Borgonya, Bosó de Provença, Bourges, Bretanya, Brides-les-Bains, Cabardès, Camarga, Capitular de Quierzy, Carcassona, Carcassonès, Carlemany, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles l'Infant, Carles Martell, ..., Carloman de Baviera, Chartres, Clarmont d'Alvèrnia, Coblença (Alemanya), Compiègne, Comtat d'Usès, Comtat de Barcelona, Comtat de Bordeus, Comtat de Bourges, Comtat de Brienne, Comtat de Carcassona, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Tolosa, Comtat de Viena, Comte, Conflent, Dècada del 870, Dieta de Coulaines (843), Dordonya, Ducat de Gascunya, Emirat de Qúrtuba, Empúries, Emperador d'Occident, Ermentruda d'Orleans, Ethelbald de Wessex, Feudalisme, França, França Occidental, Frankfurt del Main, Frèdol de Tolosa, Fulcoald de Roergue, Gascunya, Gòtia, Gerard d'Alvèrnia, Girard del Rosselló, Girona, Golf del Lleó, Guerí de Provença, Guifré el Pilós, Guillem de Septimània, Guillem I de Tolosa, Hug l'Abat, Humfrid, Illes Balears, Isembard de Borgonya, Itàlia, Judit de Baviera, Juraments d'Estrasburg, Laon, Lió, Limós, Lionès, Llegenda de les quatre barres de sang, Llemotges, Llista de comtes de Provença, Llista de reis de França, Lluís el Germànic, Lluís I el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lluís II de França, Lluís III d'Alemanya, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Maastricht, Maine (França), Mar Mediterrània, Marca de Bretanya, Marca llemosina, Marsella, Mauriena, Mâcon, Medoc, Meerssen, Menerbès, Metz, Miró Eutili, Missi dominici, Monestir d'Aniana, Monestir de Sant Hilari, Monestir de Sant Volusià, Mosa, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Nadal, Narbona, Nèustria, Nevers, Nimes, Nominoe, Odalric, Odó d'Orleans, Oliba I de Carcassona, Oliba II de Carcassona, Orleans, Osona, Pallars, Papa Adrià II, Papa Joan VIII, Pas del Mont Cenis, Pasqua de Resurrecció, Pavia, Perigús, Perigord, Piacenza, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Poitiers, Poitou-Charentes, Província de Brescia, Provença, Quierzy, Rasès, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de França, Regne de Provença, Rei d'Itàlia, Reims, Revolta de Bernat de Septimània, Ribagorça, Rin, Riquilda de Provença, Riu Loira, Robert el Fort, Roergue, Roine, Rosselló, Rouen, Sacre Imperi Romanogermànic, Saintonge, Santa Maria d'Alaó, Sarraí, Sena, Sens, Septimània, Setge de Tolosa (844), Soissons, Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Teutberga, Thionville, Tolosa de Llenguadoc, Toul, Tours, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Trento, Tudela, Urgell, Víkings, Velai, Verberie, Vescomtat de Narbona, Vescomtat del Rosselló, Viena del Delfinat, Vilanòva de Magalona, Vivarès, Viviers, 1 d'abril, 1 d'agost, 1 de juliol, 1 de setembre, 11 d'agost, 11 d'octubre, 11 de juny, 12 d'agost, 12 de novembre, 13 de juny, 14 de desembre, 14 de febrer, 14 de juliol, 14 de juny, 1551, 19 de setembre, 20 de juliol, 20 de juny, 21 de gener, 21 de juny, 22 de juny, 25 d'octubre, 25 de juny, 26 de juliol, 27 de maig, 28 d'agost, 28 de maig, 30 de juliol, 30 de juny, 5 de juny, 6 d'octubre, 7 de juliol, 8 d'agost, 8 d'octubre, 8 de juny, 823, 832, 840, 841, 842, 843, 844, 845, 846, 847, 848, 849, 850, 851, 852, 853, 854, 855, 856, 858, 859, 860, 861, 862, 863, 864, 865, 867, 868, 869, 870, 871, 872, 873, 874, 876, 877, 879, 9 de novembre, 912, 928. Ampliar l'índex (233 més) »

Abadia de Castres

L'abadia de Castres, també anomenada Catedral de Castres, fou un establiment religiós fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Castres · Veure més »

Abadia de Corbie

L'abadia de Corbie és un monestir benedictí situat a Corbie.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Corbie · Veure més »

Abadia de la Grassa

L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de la Grassa · Veure més »

Abadia de Montoliu

L'abadia de Montoliu (Montolieu en francès) fou un establiment religiós fundat en temps de Carlemany, a la diòcesi de Carcassona, fundat sota advocació de Sant Joan Baptista per Olemond al costat d'un castell anomenat Castrum Mallasti que fou el nom inicial del monestir després canviat per Montoliu perquè als turons veïns es començaven a veure les oliveres.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Montoliu · Veure més »

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

Gravat de l'abadia, del segle XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Abadia de Sant Tiberi

L'abadia de Sant Tiberi (Saint-Thibéry en francès) és una abadia del segle VIII, situada al municipi de Sant Tibèri (Llenguadoc-Rosselló, França), inscrita com a monument històric.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Sant Tiberi · Veure més »

Abat

Sant Antoni Abat. L’abat (de l'arameu ababa, que significa «pare» en relació amb la paternitat de Jesucrist, i ammà, mare) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme.

Nou!!: Carles el Calb і Abat · Veure més »

Agde

Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Carles el Calb і Agde · Veure més »

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Carles el Calb і Albi (Llenguadoc) · Veure més »

Albigès

L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és la comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.

Nou!!: Carles el Calb і Albigès · Veure més »

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Nou!!: Carles el Calb і Aleran de Troyes · Veure més »

Angoumois

L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.

Nou!!: Carles el Calb і Angoumois · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Carles el Calb і Aquitània · Veure més »

Arle

Arle (Arle en occità, Arles en francès) és una vila de la Provença.

Nou!!: Carles el Calb і Arle · Veure més »

Astúries

El Principat d'Astúries (en asturià: Principáu d'Asturies, en eonavienc: Principao d'Asturias i en castellà: Principado de Asturias) és una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Carles el Calb і Astúries · Veure més »

Attigny (Ardenes)

Attigny és un municipi francès, situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carles el Calb і Attigny (Ardenes) · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Carles el Calb і Austràsia · Veure més »

Avrieux

Avrieux és un municipi francès, situat al departament de la Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Carles el Calb і Avrieux · Veure més »

Æthelwulf

Ethelwulf, també escrit Æthelwulf, Aethelwulf, o Æþelwulf, que vol dir «llop noble» en anglès antic, fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858.

Nou!!: Carles el Calb і Æthelwulf · Veure més »

Balduí I de Flandes

Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.

Nou!!: Carles el Calb і Balduí I de Flandes · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi —en àrab بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment «descendents de Cassi»— fou una important dinastia musulmana muladita que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Carles el Calb і Banu Qassi · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Carles el Calb і Barcelona · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Carles el Calb і Basilea · Veure més »

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Nou!!: Carles el Calb і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Carles el Calb і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (? - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Carles el Calb і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat I d'Alvèrnia

Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.

Nou!!: Carles el Calb і Bernat I d'Alvèrnia · Veure més »

Bernat II de Tolosa

Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).

Nou!!: Carles el Calb і Bernat II de Tolosa · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Doda de Septimània.

Nou!!: Carles el Calb і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Berry

El Berry (Berric en català històric) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.

Nou!!: Carles el Calb і Berry · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Carles el Calb і Besalú · Veure més »

Besançon

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Doubs, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

Nou!!: Carles el Calb і Besançon · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Carles el Calb і Besiers · Veure més »

Bordeus

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Carles el Calb і Bordeus · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Carles el Calb і Borgonya · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Carles el Calb і Bosó de Provença · Veure més »

Bourges

Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Carles el Calb і Bourges · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Carles el Calb і Bretanya · Veure més »

Brides-les-Bains

Brides-les-Bains és un municipi francès, situat al departament de la Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Carles el Calb і Brides-les-Bains · Veure més »

Cabardès

El castell de Lastours El Cabardès, en occità Cabardés, és una regió o un país del departament de l'Aude a França.

Nou!!: Carles el Calb і Cabardès · Veure més »

Camarga

Mapa de la Camarga La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.

Nou!!: Carles el Calb і Camarga · Veure més »

Capitular de Quierzy

La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.

Nou!!: Carles el Calb і Capitular de Quierzy · Veure més »

Carcassona

Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat; en francès Carcassonne) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània.

Nou!!: Carles el Calb і Carcassona · Veure més »

Carcassonès

Carcassonès és el nom de la regió històrica de Carcassona, i nom amb què es va conèixer també el comtat de Carcassona.

Nou!!: Carles el Calb і Carcassonès · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Carles el Calb і Carlemany · Veure més »

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Carles el Calb і Carles de Provença · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Carles el Calb і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Carles el Calb і Carles el Gras · Veure més »

Carles l'Infant

Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.

Nou!!: Carles el Calb і Carles l'Infant · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Carles el Calb і Carles Martell · Veure més »

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Carles el Calb і Carloman de Baviera · Veure més »

Chartres

Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Carles el Calb і Chartres · Veure més »

Clarmont d'Alvèrnia

Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.

Nou!!: Carles el Calb і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »

Coblença (Alemanya)

Coblença (en alemany, Koblenz) és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Renània-Palatinat.

Nou!!: Carles el Calb і Coblença (Alemanya) · Veure més »

Compiègne

Compiègne (Compenha en occità) és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carles el Calb і Compiègne · Veure més »

Comtat d'Usès

El comtat d'Usès fou una jurisdicció feudal iniciada en temps dels visigots i que el 751 el rei dels francs va deixar en mans d'un got.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Usès · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Bordeus

El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Bordeus · Veure més »

Comtat de Bourges

El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Bourges · Veure més »

Comtat de Brienne

El Comtat de Brienne era un comtat medieval de França centrat a Brienne-le-Château.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Brienne · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Tolosa

Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occitània, que pren el nom de la ciutat de Tolosa.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat de Viena

El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Viena · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Carles el Calb і Comte · Veure més »

Conflent

Localització del Conflent respecte de la Catalunya del Nord El Canigó és l'element geogràfic referent al Conflent El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Carles el Calb і Conflent · Veure més »

Dècada del 870

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і Dècada del 870 · Veure més »

Dieta de Coulaines (843)

La dieta de Coulaines fou una reunió general del regne Franc Occidental celebrada a Coulaine al Maine el setembre del 843.

Nou!!: Carles el Calb і Dieta de Coulaines (843) · Veure més »

Dordonya

La Dordonya (24) (en francès Dordogne i en occità Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Carles el Calb і Dordonya · Veure més »

Ducat de Gascunya

Ducat de Gascunya (vermell) sota Odó el Gran (c. 710-740). El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya) Sota domini dels merovingis des del 507 el control corresponia a ducs nomenats pels reis.

Nou!!: Carles el Calb і Ducat de Gascunya · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Carles el Calb і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Carles el Calb і Empúries · Veure més »

Emperador d'Occident

Emblema de l'imperi germànic. L'emperador d'Occident o del Sacre Imperi Romà era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Carles el Calb і Emperador d'Occident · Veure més »

Ermentruda d'Orleans

Ermentruda d'Orléans (27 setembre 830 – 6 octubre 869) fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Nou!!: Carles el Calb і Ermentruda d'Orleans · Veure més »

Ethelbald de Wessex

Ethelbald, fill d'Ethelwulf de Wessex fou rei de Wessex i avantpassat dels reis d'Anglaterra.

Nou!!: Carles el Calb і Ethelbald de Wessex · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Carles el Calb і Feudalisme · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Carles el Calb і França · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Carles el Calb і França Occidental · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany, generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusió amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, és la ciutat més gran del Land de Hessen. La població se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que són més d'1,4 milions a l'aglomeració i 5 milions a l'àrea urbana).

Nou!!: Carles el Calb і Frankfurt del Main · Veure més »

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Rouergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Nou!!: Carles el Calb і Frèdol de Tolosa · Veure més »

Fulcoald de Roergue

Fulcoald (Fugald o Fulguald) fou comte de Roergue, mort abans de 849.

Nou!!: Carles el Calb і Fulcoald de Roergue · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Carles el Calb і Gascunya · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Carles el Calb і Gòtia · Veure més »

Gerard d'Alvèrnia

Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del segle IX, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.

Nou!!: Carles el Calb і Gerard d'Alvèrnia · Veure més »

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Nou!!: Carles el Calb і Girard del Rosselló · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Carles el Calb і Girona · Veure més »

Golf del Lleó

Platja a Seta, al Llenguadoc El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.

Nou!!: Carles el Calb і Golf del Lleó · Veure més »

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Nou!!: Carles el Calb і Guerí de Provença · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Carles el Calb і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826 - 850) fou Comte de Barcelona i Empúries (848-850).

Nou!!: Carles el Calb і Guillem de Septimània · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) fou duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Carles el Calb і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Carles el Calb і Hug l'Abat · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: Carles el Calb і Humfrid · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Carles el Calb і Illes Balears · Veure més »

Isembard de Borgonya

Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.

Nou!!: Carles el Calb і Isembard de Borgonya · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Carles el Calb і Itàlia · Veure més »

Judit de Baviera

Judit de Baviera (nascuda vers 805, morta el 19 d'abril del 843) fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Nou!!: Carles el Calb і Judit de Baviera · Veure més »

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Nou!!: Carles el Calb і Juraments d'Estrasburg · Veure més »

Laon

Laon és un municipi francès, capital del departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carles el Calb і Laon · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Carles el Calb і Lió · Veure més »

Limós

Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Carles el Calb і Limós · Veure més »

Lionès

El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.

Nou!!: Carles el Calb і Lionès · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

''Mort de Guifré el Pelós'', de Claudi Lorenzale i Sugrañes, ca. 1843 La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: Carles el Calb і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i antiga capital de la província històrica del Llemosí.

Nou!!: Carles el Calb і Llemotges · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Carles el Calb і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Carles el Calb і Llista de reis de França · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Carles el Calb і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Carles el Calb і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Carles el Calb і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Lluís II de França

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut (en francès: Louis II le Bègue) (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Carles el Calb і Lluís II de França · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Carles el Calb і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Carles el Calb і Lotari I · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Carles el Calb і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Maastricht

Maastricht, el nucli antic, el pont i el Mosa Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.

Nou!!: Carles el Calb і Maastricht · Veure més »

Maine (França)

El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.

Nou!!: Carles el Calb і Maine (França) · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Carles el Calb і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Nou!!: Carles el Calb і Marca de Bretanya · Veure més »

Marca llemosina

Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.

Nou!!: Carles el Calb і Marca llemosina · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carles el Calb і Marsella · Veure més »

Mauriena

Escut actual de la Mauriena La Mauriena (en francès Maurienne, en savoià Môrièna) és una vall intraalpina de França del departament de la Savoia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps on hi flueix el riu Arc.

Nou!!: Carles el Calb і Mauriena · Veure més »

Mâcon

Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Carles el Calb і Mâcon · Veure més »

Medoc

Mapa de la Gironda El Mèdoc, és una regió vinícola del Bordelès, al nord de la Gascunya.

Nou!!: Carles el Calb і Medoc · Veure més »

Meerssen

Meerssen (limburguès Meersje) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.

Nou!!: Carles el Calb і Meerssen · Veure més »

Menerbès

El Menerbès (en occità Menerbés, en francès Minervois) és una regió històrica i comarca natural dins l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló (França), als departaments de l'Aude i l'Erau, formada pels antics territoris del vescomtat de Menerba.

Nou!!: Carles el Calb і Menerbès · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carles el Calb і Metz · Veure més »

Miró Eutili

Miró Eutili o Eutilius va ser comte de Rasès, de Conflent i de de Carcassona (ca. 849-850).

Nou!!: Carles el Calb і Miró Eutili · Veure més »

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Nou!!: Carles el Calb і Missi dominici · Veure més »

Monestir d'Aniana

El monestir d'Aniana o Abadia d'Aniana fou un monestir benedictí del segle VII, situat a Aniana (Llenguadoc-Rosselló, França), que està catalogat com a monument històric.

Nou!!: Carles el Calb і Monestir d'Aniana · Veure més »

Monestir de Sant Hilari

El monestir de Sant Hilari és una abadia benedictina situada al municipi de Sant Ilari (França), catalogada com a monument històric.

Nou!!: Carles el Calb і Monestir de Sant Hilari · Veure més »

Monestir de Sant Volusià

Monestir de Sant Volusià El monestir de Sant Volusià o del Màrtir Sant Volusià fou un establiment religiós situat a la vila de Foix.

Nou!!: Carles el Calb і Monestir de Sant Volusià · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Carles el Calb і Mosa · Veure més »

Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Bust de Mussa II a Tudela Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.

Nou!!: Carles el Calb і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Carles el Calb і Nadal · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Carles el Calb і Narbona · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Carles el Calb і Nèustria · Veure més »

Nevers

Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Nou!!: Carles el Calb і Nevers · Veure més »

Nimes

Nimes (en occità: Nimes, en francès: Nîmes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Carles el Calb і Nimes · Veure més »

Nominoe

Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).

Nou!!: Carles el Calb і Nominoe · Veure més »

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Nou!!: Carles el Calb і Odalric · Veure més »

Odó d'Orleans

Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.

Nou!!: Carles el Calb і Odó d'Orleans · Veure més »

Oliba I de Carcassona

Oliba I de Carcassona (? - 837) fou comte de Carcassona (821-837).

Nou!!: Carles el Calb і Oliba I de Carcassona · Veure més »

Oliba II de Carcassona

Oliba II de Carcassona (? - 879) fou comte de Carcassona i Rasès (865 - 872) i (872 - 877).

Nou!!: Carles el Calb і Oliba II de Carcassona · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Carles el Calb і Orleans · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Carles el Calb і Osona · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Carles el Calb і Pallars · Veure més »

Papa Adrià II

Adrià II (Roma, 792 – 14 de desembre de 872) fou Papa de l'Església catòlica des del 867 fins al 872.

Nou!!: Carles el Calb і Papa Adrià II · Veure més »

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 – 882) fou Papa de l'Església catòlica des del 872 fins al 882.

Nou!!: Carles el Calb і Papa Joan VIII · Veure més »

Pas del Mont Cenis

El pas del Mont Cenis o pas del Mont Cenis (en francès col du Mont-Cenis) (en italià, colle del Moncenisio) és un port de muntanya dels Alps, situat a 2.083 msnm al cantó de Cantó de Lanslebourg-Mont-Cenis, al departament de la Savoia, regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a França.

Nou!!: Carles el Calb і Pas del Mont Cenis · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Carles el Calb і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Carles el Calb і Pavia · Veure més »

Perigús

Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Carles el Calb і Perigús · Veure més »

Perigord

Dordonya al Perigord El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.

Nou!!: Carles el Calb і Perigord · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o Plasència (Placentia en llatí, Piasëinsa en l'emilià-romanyol), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Carles el Calb і Piacenza · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Carles el Calb і Pipí I el Breu · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Carles el Calb і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Poitiers

Poitiers (tradicionalment en català Peiteu, en poiteví Potchiers, en occità Peitieus) és un municipi francès, situat al departament de la Viena, a la regió de la Nova Aquitània i capital d'aquesta.

Nou!!: Carles el Calb і Poitiers · Veure més »

Poitou-Charentes

El Poitou-Charentes, antigament o tradicionalment en català, Peitau i Xarantes (Poitou-Charentes en francès, Peitau Charantas en occità) és una regió situada a l'Oest de França i que està formada pels departaments de Charente, Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena.

Nou!!: Carles el Calb і Poitou-Charentes · Veure més »

Província de Brescia

La província de Brescia (en llengua llombarda Provinça de Bressa, pronunciat o; en Italià Provincia di Brescia, pronunciat) és una província que forma part de la regió de Llombardia, a Itàlia.

Nou!!: Carles el Calb і Província de Brescia · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Carles el Calb і Provença · Veure més »

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Nou!!: Carles el Calb і Quierzy · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Carles el Calb і Rasès · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Carles el Calb і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Carles el Calb і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Carles el Calb і Regne de França · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Carles el Calb і Regne de Provença · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Carles el Calb і Rei d'Itàlia · Veure més »

Reims

Reims és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carles el Calb і Reims · Veure més »

Revolta de Bernat de Septimània

La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el segle IX.

Nou!!: Carles el Calb і Revolta de Bernat de Septimània · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Carles el Calb і Ribagorça · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Carles el Calb і Rin · Veure més »

Riquilda de Provença

Riquilda d'Ardenes. Imatge extreta del llibre ''Grandes chroniques de France'', segles XIV-XV (Bibliothèque Nationale de France) Riquilda d'Ardenes, també coneguda com a Riquilda de Provença (cap al 845 – 910/14) fou una dama de la noblesa franca, casada amb Carles el Calb, rei dels Francs occidentals,.

Nou!!: Carles el Calb і Riquilda de Provença · Veure més »

Riu Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Carles el Calb і Riu Loira · Veure més »

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.

Nou!!: Carles el Calb і Robert el Fort · Veure més »

Roergue

Escut de Roergue Roergue és una regió històrica d'Occitània que limitava al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.

Nou!!: Carles el Calb і Roergue · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Carles el Calb і Roine · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Carles el Calb і Rosselló · Veure més »

Rouen

Rouen (antigament Roan en català) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.

Nou!!: Carles el Calb і Rouen · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Carles el Calb і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saintonge

La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.

Nou!!: Carles el Calb і Saintonge · Veure més »

Santa Maria d'Alaó

Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del segle XI, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Carles el Calb і Santa Maria d'Alaó · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Carles el Calb і Sarraí · Veure més »

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Nou!!: Carles el Calb і Sena · Veure més »

Sens

Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Carles el Calb і Sens · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Carles el Calb і Septimània · Veure més »

Setge de Tolosa (844)

El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).

Nou!!: Carles el Calb і Setge de Tolosa (844) · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carles el Calb і Soissons · Veure més »

Sunyer I d'Empúries-Rosselló

Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare dels comtes Delà i Sunyer II.

Nou!!: Carles el Calb і Sunyer I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Teutberga

Teurberga (+ abans de 875), fou reina, esposa de Lotari II.

Nou!!: Carles el Calb і Teutberga · Veure més »

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carles el Calb і Thionville · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Carles el Calb і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Toul

Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Carles el Calb і Toul · Veure més »

Tours

Tours, coneguda antigament com a Tors o Tors de Loira, és un municipi francès, situat al departament d'Indre i Loira i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Carles el Calb і Tours · Veure més »

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Nou!!: Carles el Calb і Tractat de Meerssen · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Carles el Calb і Tractat de Verdun · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Carles el Calb і Trento · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Carles el Calb і Tudela · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Carles el Calb і Urgell · Veure més »

Víkings

Proa de la reconstrucció d'un drakar víking Els víkings o vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a finals del segle XII.

Nou!!: Carles el Calb і Víkings · Veure més »

Velai

Escut del Velai Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.

Nou!!: Carles el Calb і Velai · Veure més »

Verberie

Verberie és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carles el Calb і Verberie · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Carles el Calb і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat del Rosselló

El vescomtat del Rosselló fou una jurisdicció feudal del comtat del Rosselló encarregada a un vescomte.

Nou!!: Carles el Calb і Vescomtat del Rosselló · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Carles el Calb і Viena del Delfinat · Veure més »

Vilanòva de Magalona

Vilanòva de Magalona (en francès Villeneuve-lès-Maguelone) és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament pertany al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Carles el Calb і Vilanòva de Magalona · Veure més »

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una província que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Carles el Calb і Vivarès · Veure més »

Viviers

* Viviers o Vivièrs (Ardecha), municipi francès al departament de l'Ardecha (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: Carles el Calb і Viviers · Veure més »

1 d'abril

L'1 d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 1 d'abril · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 1 d'agost · Veure més »

1 de juliol

L1 de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 1 de juliol · Veure més »

1 de setembre

L'1 de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 1 de setembre · Veure més »

11 d'agost

L'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 11 d'agost · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 11 d'octubre · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 11 de juny · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 12 d'agost · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 12 de novembre · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 13 de juny · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 14 de desembre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carles el Calb і 14 de febrer · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 14 de juliol · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 14 de juny · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 1551 · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 19 de setembre · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 20 de juliol · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 20 de juny · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carles el Calb і 21 de gener · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 21 de juny · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 22 de juny · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 25 d'octubre · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 25 de juny · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 26 de juliol · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 27 de maig · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 28 d'agost · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 28 de maig · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 30 de juliol · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 30 de juny · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 5 de juny · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 6 d'octubre · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 7 de juliol · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 8 d'agost · Veure més »

8 d'octubre

El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 8 d'octubre · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 8 de juny · Veure més »

823

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 823 · Veure més »

832

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 832 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 840 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 841 · Veure més »

842

L'any 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Carles el Calb і 842 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 843 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 844 · Veure més »

845

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 845 · Veure més »

846

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 846 · Veure més »

847

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 847 · Veure més »

848

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 848 · Veure més »

849

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 849 · Veure més »

850

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 850 · Veure més »

851

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 851 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 852 · Veure més »

853

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 853 · Veure més »

854

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 854 · Veure més »

855

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 855 · Veure més »

856

L'any 856 (DCCCLVI) fou un any bixest començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Carles el Calb і 856 · Veure més »

858

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 858 · Veure més »

859

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 859 · Veure més »

860

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 860 · Veure més »

861

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 861 · Veure més »

862

L'any 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.

Nou!!: Carles el Calb і 862 · Veure més »

863

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 863 · Veure més »

864

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 864 · Veure més »

865

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 865 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 867 · Veure més »

868

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 868 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 869 · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 870 · Veure més »

871

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 871 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 872 · Veure més »

873

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 873 · Veure més »

874

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 874 · Veure més »

876

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 876 · Veure més »

877

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 877 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 879 · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 9 de novembre · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 912 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 928 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carles II de França, Carles II el Calb.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »