Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Illes Balears

Índex Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

269 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Alcúdia, Alemany, Alfons el Franc, Anglès, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Antoni Maria Alcover i Sureda, Arròs, Arxipèlag, Ase balear, Atacs musulmans a les Illes Balears, Aviram, Àfrica, Baal, Baixa edat mitjana, Balears (província romana), Bandera de les Illes Balears, Bandera de Mallorca, Berenguer de Palou II, Ca de bestiar, Ca de bou, Ca de conills, Ca eivissenc, Ca mè, Ca rater, Cabra mallorquina, Cabra pitiüsa, Cabrera, Califat de Còrdova, Calvià, Camí d'en Kane, Cap de Formentor, Cap de govern, Capital, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carst, Cartago, Cas Català-Illetes, Castella, Català, Català balear, Catalunya Vella, Cavall, Cavall mallorquí, Cavall menorquí, Cens de població, Ciutat, Colobra escurçonera, ..., Colom borino, Colom d'escampadissa, Colom de Casta Grossa, Colom de pinta, Colom gavatxut mallorquí, Colom nas de xot, Comarques de Mallorca, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Comunitat autònoma, Congrés dels Diputats, Conill pagès d'Eivissa, Conquesta de Mallorca, Consell insular, Consell Insular de Mallorca, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Corts Generals, Decrets de Nova Planta, Democràcia parlamentària, Diada de les Illes Balears, Diodor de Sicília, Dominació bizantina de les Illes Balears, Dragonera, Eivissa (municipi), Eivissencs, El Toro (Menorca), Elisabet de Mallorca, Embotit, Emirat de Qúrtuba, Empordà, Endemisme, Es Malgrat, Es Pantaleu, Es Vedrà, Escrutini proporcional plurinominal, Espanya, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, Estrabó, Expedició normanda de 859, Faralló d'Albarca, Fenicis, Fenotip, Ferreret, Fona, Foner balear, Foradada, Formatge, Formentera, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Xavier, Frédéric Chopin, Galeta, Gall dindi de Menorca, Gallina eivissenca, Gallina mallorquina, Gallina menorquina, Garrofer, Gastronomia d'Eivissa i Formentera, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia de Mallorca, Gastronomia de Menorca, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia mediterrània, Gòtic català, Gener, Genotip, George Sand, Gimnèsies, Gos, Govern de les Illes Balears, Gran i General Consell, Grec antic, Guerra de Successió Espanyola, Guerra de Troia, Hypnomys morpheus, Illa, Illa d'Eivissa, Illa d'en Colom, Illa de Formentor, Illa de l'Aire, Illa de la Quarantena, Illa dels Conills, Illot, Illot des Porros, Imperi carolingi a les Illes Balears, Imperi Romà, Indiot mallorquí, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Invertebrat, Jaleo, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jueus mallorquins, Justinià I, Lacèrtids, Llegum, Llengua fenícia, Llista d'illots de les Balears i les Pitiüses, Llista de municipis de les Illes Balears, Llista de races autòctones de les Illes Balears, Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, Llucmajor, Maó, Magaluf, Mallorca, Mamífers, Mar Mediterrània, Marta (espècie), Menorca, Menorquins, Myotragus, Na Rodona, Nacionalitat històrica, Ocells, Orogènesi, Ovella blanca mallorquina, Ovella d'Artà, Ovella eivissenca, Ovella menorquina, Ovella roja mallorquina, País Valencià, Països Catalans, Palau de l'Almudaina, Palau dels Reis de Mallorca, Palma, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Pedra calcària, Peixos, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pigarg cuablanc, Pitiüses, Plini el Vell, Plistocè, Poder executiu, Poder legislatiu, Pol·lèntia, Pollença, Porc, Porc negre mallorquí, President del Govern de les Illes Balears, Producte interior brut, Província, Províncies d'Espanya, Puig de Randa, Puig Major, Quaternari, Quint Cecili Metel Baleàric, Raça, Ratpenats, Rèptils, Regne de Mallorca, Rei d'Espanya, Relicte, Roma, S'Espalmador, S'Espardell, Sa Porrassa, Sa Talaiassa, Sant Elm, Sargantana de les Pitiüses, Sargantana gimnèsia, Síndic de greuges, Síndic de Greuges de les Illes Balears, Segle XIII, Segle XVII, Segle XVIII, Segona Guerra Púnica, Senat d'Espanya, Senglar, Serp blanca, Serra de Tramuntana, Sineu, Sistema Mediterrani Català, Substitució lingüística, Tagomago, Taifa, Talaia Freda, Talaiot, Terciari, Topònims balears preromans, Tortuga d'estany, Tortuga mediterrània, Tractat d'Amiens, Tractat d'Utrecht, Turisme, Vaca mallorquina, Vaca menorquina, València, Valldemossa, Vàndals, Voltor negre, Xuetes, 1 de març, 1229, 123 aC, 1230, 1235, 1276, 1287, 1349, 1521, 1535, 1558, 1706, 1715, 1716, 1833, 1983, 2011, 30 d'abril, 31 de desembre, 8 d'agost. Ampliar l'índex (219 més) »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova —en àrab عبد الرحمن بن الحكم, ʿAbd ar-Raḥmān ibn al-Ḥakam— (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Illes Balears і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Illes Balears і Alcúdia · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Illes Balears і Alemany · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Illes Balears і Alfons el Franc · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Illes Balears і Anglès · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Illes Balears і Antiga Grècia · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Illes Balears і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Illes Balears і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Illes Balears і Arròs · Veure més »

Arxipèlag

Un arxipèlag o arxipèleg és un conjunt d'illes sovint amb característiques geogràfiques o geomorfològiques similars, per exemple l'origen volcànic, un conjunt d'atols, etc.

Nou!!: Illes Balears і Arxipèlag · Veure més »

Ase balear

Ase mallorquí L'ase balear (o ase mallorquí fins al 2006) és la raça d'ase pròpia de les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Ase balear · Veure més »

Atacs musulmans a les Illes Balears

Al llarg dels segles VIII i X hi hagué diversos atacs musulmans a les Illes Balears, sense que, fins a l'any 903, arribassin a suposar l'ocupació efectiva del territori, tot i que la documentació existent permet deduir que hi hagué relacions de submissió, segurament concretada amb tributs, i actes de resistència a aquesta dependència.

Nou!!: Illes Balears і Atacs musulmans a les Illes Balears · Veure més »

Aviram

Aviram a una fira a Shreveport (Louisiana, EUA) Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.

Nou!!: Illes Balears і Aviram · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Illes Balears і Àfrica · Veure més »

Baal

Baal d'Ugarit, Museu del Louvre Baal és un nom semític que significa 'senyor' i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis.

Nou!!: Illes Balears і Baal · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: Illes Balears і Baixa edat mitjana · Veure més »

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana que comprenia les Illes Balears i les Pitiüses.

Nou!!: Illes Balears і Balears (província romana) · Veure més »

Bandera de les Illes Balears

La Bandera de les Illes Balears és l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983.

Nou!!: Illes Balears і Bandera de les Illes Balears · Veure més »

Bandera de Mallorca

La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Bandera de Mallorca · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Illes Balears і Berenguer de Palou II · Veure més »

Ca de bestiar

Ca de bestiar El ca de bestiar mallorquí és un ca de pastor originari de l'illa de Mallorca i des de molt antic fou emprat com a gos pastor per a tot tipus de bestiar, fins i tot aviram, i com a guarda i defensa a les cases de possessió.

Nou!!: Illes Balears і Ca de bestiar · Veure més »

Ca de bou

El ca de bou és una raça de gos autòctona de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Ca de bou · Veure més »

Ca de conills

El ca de conills menorquí, o també, simplement, ca de conills, és una raça de gos autòctona de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Ca de conills · Veure més »

Ca eivissenc

Ca eivissenc. El ca eivissenc o ca d'Eivissa, sovint anomenat popularment podenc eivissenc, és una raça de gos autòctona d'Eivissa, és un podenc que presenta uns sentits de la vista i de l'oïda molt desenvolupats, per la qual cosa ha estat destinat a la caça, sobretot del conill.

Nou!!: Illes Balears і Ca eivissenc · Veure més »

Ca mè

El ca mè mallorquí és una raça de ca de tipus bracoide d'estampa senzilla, sòbria i rústica, no gaire gros.

Nou!!: Illes Balears і Ca mè · Veure més »

Ca rater

El ca rater mallorquí és un ca de petites proporcions, originari de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Ca rater · Veure més »

Cabra mallorquina

Cabra mallorquina La cabra mallorquina (Capra aeagrus hircus) és un animal d'origen domèstic, el qual habita les zones muntanyoses de l'illa de Mallorca (Tramuntana i Llevant, principalment), de forma assilvestrada i gairebé sense gestió per part de l'home.

Nou!!: Illes Balears і Cabra mallorquina · Veure més »

Cabra pitiüsa

Cabra pitiüsa La cabra pitiüsa és una població tradicional no estandarditzada, per tant amb una gran variabilitat morfològica, cosa que en dificulta la descripció.

Nou!!: Illes Balears і Cabra pitiüsa · Veure més »

Cabrera

Cabrera és una petita illa situada a 13,5 km al sud de Mallorca, Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Cabrera · Veure més »

Califat de Còrdova

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Illes Balears і Califat de Còrdova · Veure més »

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Calvià · Veure més »

Camí d'en Kane

muntanya del Toro a l'esquerra El camí d'en Kane és un camí de cavalls que travessava Menorca de Ciutadella a Maó i que avui, des d'Es Mercadal a Maó és una ruta paisatgística.

Nou!!: Illes Balears і Camí d'en Kane · Veure més »

Cap de Formentor

El cap de Formentor és un cap situat a l'extrem septentrional de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Cap de Formentor · Veure més »

Cap de govern

El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat.

Nou!!: Illes Balears і Cap de govern · Veure més »

Capital

Estats en què la capital no és la ciutat més gran En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Illes Balears і Capital · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Illes Balears і Carlemany · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Illes Balears і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carst

Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.

Nou!!: Illes Balears і Carst · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Illes Balears і Cartago · Veure més »

Cas Català-Illetes

Cas Català és una localitat turística pertanyent al municipi mallorquí de Calvià.

Nou!!: Illes Balears і Cas Català-Illetes · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Illes Balears і Castella · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Illes Balears і Català · Veure més »

Català balear

Dialectes del català El balear conforma una família de dialectes del català que es parlen a les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Català balear · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del segle XIII per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Illes Balears і Catalunya Vella · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids.

Nou!!: Illes Balears і Cavall · Veure més »

Cavall mallorquí

Cavall mallorquí El cavall mallorquí és una raça de cavall pròpia de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Cavall mallorquí · Veure més »

Cavall menorquí

Cavall menorquí en un jaleo El cavall menorquí és la raça de cavall pròpia de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Cavall menorquí · Veure més »

Cens de població

El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats.

Nou!!: Illes Balears і Cens de població · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Illes Balears і Ciutat · Veure més »

Colobra escurçonera

La colobra escurçonera, serp d'aigua, colobra d'aigua, escurçó d'aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una colobra del gènere Natrix que viu en ambients aquàtics.

Nou!!: Illes Balears і Colobra escurçonera · Veure més »

Colom borino

El Colom Borino és un tipus de colom de vol originari de Mallorca i que prové de l'encreuament de diverses races de coloms locals com són el Colom d'escampadissa i el Colom de pinta.

Nou!!: Illes Balears і Colom borino · Veure més »

Colom d'escampadissa

thumb El colom d'escampadissa és un colom de grandària mitjana, d'aspecte allargat a causa del seu plomatge, sobretot el de les ales i el de la cua.

Nou!!: Illes Balears і Colom d'escampadissa · Veure més »

Colom de Casta Grossa

thumb El Colom de Casta Grossa és una de les races de coloms pròpies de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Colom de Casta Grossa · Veure més »

Colom de pinta

thumb El colom de pinta (Mallorca) o d'esbart (Menorca), és un colom de grandària mitjana a petita i de posat quasi horitzontal.

Nou!!: Illes Balears і Colom de pinta · Veure més »

Colom gavatxut mallorquí

thumb El colom gavatxut mallorquí és un tipus de colom de grandària mitjana tirant a petita, harmoniós i esvelt, de pit ample i un gavatx de mida normal i no gaire despenjat.

Nou!!: Illes Balears і Colom gavatxut mallorquí · Veure més »

Colom nas de xot

thumb El colom nas de xot o manacorí, és un colom de vol.

Nou!!: Illes Balears і Colom nas de xot · Veure més »

Comarques de Mallorca

La divisió comarcal de l'illa de Mallorca, que no té rang oficial, proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon, està formada per 6 comarques: Palma, Serra de Tramuntana, Raiguer, Pla de Mallorca, Migjorn i Llevant.

Nou!!: Illes Balears і Comarques de Mallorca · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Illes Balears і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Illes Balears і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Illes Balears і Comunitat autònoma · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol.

Nou!!: Illes Balears і Congrés dels Diputats · Veure més »

Conill pagès d'Eivissa

Conill pagès d'Eivissa El conill pagès o conill eivissenc (que són els dos noms amb què es coneix a l'illa d'Eivissa) és una raça autòctona de conills de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Conill pagès d'Eivissa · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus).

Nou!!: Illes Balears і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Consell insular

Un consell insular és una institució pròpia de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera amb la qual exerceixen un cert grau d'autogovern, amb unes competències establertes prèviament per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Consell insular · Veure més »

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Consell Insular de Mallorca · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Illes Balears і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca fou el conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Corona de Mallorca · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Illes Balears і Corts Generals · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Illes Balears і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Illes Balears і Democràcia parlamentària · Veure més »

Diada de les Illes Balears

La Diada de les Illes Balears (oficialment, Dia de les Illes Balears) se celebra cada any l'1 de març, en commemoració de la data en què entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983, que és també la mateixa que la del nou Estatut de 2007.

Nou!!: Illes Balears і Diada de les Illes Balears · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Illes Balears і Diodor de Sicília · Veure més »

Dominació bizantina de les Illes Balears

Belisari La dominació bizantina de les Illes Balears és un fosc període històric que s'inicia el 534, amb la conquesta bizantina d'aquesta part del Regne vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del segle VIII i principis del X. La documentació sobre aquesta època és molt escassa, així com les restes arqueològiques conegudes, per la qual cosa abunden les suposicions historiogràfiques.

Nou!!: Illes Balears і Dominació bizantina de les Illes Balears · Veure més »

Dragonera

La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.

Nou!!: Illes Balears і Dragonera · Veure més »

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Eivissa (municipi) · Veure més »

Eivissencs

Els eivissencs i les eivissenques (singular: eivissenc, eivissenca) són un grup humà que viu predominantment a l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Eivissencs · Veure més »

El Toro (Menorca)

Monument al cim del Toro El Toro i Alaior El Toro és la muntanya més alta de Menorca amb 358 m d'altitud.

Nou!!: Illes Balears і El Toro (Menorca) · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Illes Balears і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Embotit

Embotits a la Festa Major del Clot – Camp de l'Arpa 2009 Un embotit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Illes Balears і Embotit · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba.

Nou!!: Illes Balears і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Illes Balears і Empordà · Veure més »

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Nou!!: Illes Balears і Endemisme · Veure més »

Es Malgrat

Es Malgrat és un illot del sud-oest de Mallorca en el municipi de Calvià al sud Santa Ponça.

Nou!!: Illes Balears і Es Malgrat · Veure més »

Es Pantaleu

Es Pantaleu des de Sant Elm Es Pantaleu és un illot que es troba a 180 metres de la costa, davant la localitat mallorquina de Sant Elm (Andratx).

Nou!!: Illes Balears і Es Pantaleu · Veure més »

Es Vedrà

Es Vedrà Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de cala d'Hort.

Nou!!: Illes Balears і Es Vedrà · Veure més »

Escrutini proporcional plurinominal

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.

Nou!!: Illes Balears і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Illes Balears і Espanya · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Illes Balears і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983

L'Estatut d'Autonomia de 1983, aprovat mitjançant Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, va ser la norma que establí la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, constitueix la norma fonamental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007 · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Illes Balears і Estrabó · Veure més »

Expedició normanda de 859

Entre l'any 859 i 862 va tenir lloc l'expedició normanda de la Mediterrània, un dels atacs víkings més espectaculars.

Nou!!: Illes Balears і Expedició normanda de 859 · Veure més »

Faralló d'Albarca

Illot que es troba al municipi de Capdepera, dins del poble de Cala Rajada.

Nou!!: Illes Balears і Faralló d'Albarca · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Illes Balears і Fenicis · Veure més »

Fenotip

''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió del genotip modulada per la interacció amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.

Nou!!: Illes Balears і Fenotip · Veure més »

Ferreret

* Ferreret (amfibi) (Alytes muletensis).

Nou!!: Illes Balears і Ferreret · Veure més »

Fona

Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.

Nou!!: Illes Balears і Fona · Veure més »

Foner balear

Foner balear. Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic.

Nou!!: Illes Balears і Foner balear · Veure més »

Foradada

Foradada és un municipi de la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà que comprèn 5 nuclis urbans, Foradada, que n'és la capital, Montsonís, Marcovau, Rubió de Dalt, Rubió del Mig i Rubió de Baix, actualment abandonat.

Nou!!: Illes Balears і Foradada · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Illes Balears і Formatge · Veure més »

Formentera

Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Illes Balears і Formentera · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Illes Balears і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Francesc Xavier

Francisco de Jaso y Azpilicueta, més conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o Francés de Jaso (7 d'abril de 1506 – 3 de desembre de 1552) fou un religiós i missioner navarrès de la Companyia de Jesús nascut al Castell de Javier que feia frontera amb Aragó, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Sanxon (Xina).

Nou!!: Illes Balears і Francesc Xavier · Veure més »

Frédéric Chopin

Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1 de març de 1810–París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.

Nou!!: Illes Balears і Frédéric Chopin · Veure més »

Galeta

Una galeta Una galeta (al País Valencià, també galleta) o bescuit és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, si bé pot contenir també altres ingredients.

Nou!!: Illes Balears і Galeta · Veure més »

Gall dindi de Menorca

thumb El Gall dindi de Menorca és una agrupació morfològica de l'especie Meleagris gallopavo, malgrat la gran variabilitat que presenta la població d'aquestes aus de Menorca avui dia, es poden assenyalar una sèrie de trets que marquen la diferència amb altres poblacions i, concretament, amb la mallorquina.

Nou!!: Illes Balears і Gall dindi de Menorca · Veure més »

Gallina eivissenca

thumb La gallina eivissenca és un tipus d'au rústica, vigorosa, que fa la sensació d'animal feixuc, amb un posat vertical, tant al gall com a la gallina.

Nou!!: Illes Balears і Gallina eivissenca · Veure més »

Gallina mallorquina

thumb La gallina mallorquina és una gallina pròpia de l'illa de Mallorca, molt semblant a la resta de gallines dels Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і Gallina mallorquina · Veure més »

Gallina menorquina

thumb La gallina menorquina es va originar a partir de les gallines negres típiques de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Gallina menorquina · Veure més »

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre trioic de la família de les lleguminoses.

Nou!!: Illes Balears і Garrofer · Veure més »

Gastronomia d'Eivissa i Formentera

Sobrassada La gastronomia d'Eivissa i Formentera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina de l'Illa d'Eivissa i de l'illa de Formentera, la qual es va repoblar el segle XVIII per eivissencs.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Gastronomia de les Illes Balears

La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, castellans, catalans i italians, entre altres, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia de les Illes Balears · Veure més »

Gastronomia de Mallorca

Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia de Mallorca · Veure més »

Gastronomia de Menorca

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia de Menorca · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

Gastronomia mediterrània

Amanida típica grega La gastronomia mediterrània és el conjunt de plats i tradicions gastronòmiques procedents dels països banyats per la Mar Mediterrània.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia mediterrània · Veure més »

Gòtic català

Tapís gòtic del segle XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Illes Balears і Gòtic català · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Illes Balears і Gener · Veure més »

Genotip

El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip. En genètica, el genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret.

Nou!!: Illes Balears і Genotip · Veure més »

George Sand

Amandine Aurore Lucile Dupin, més tard baronessa Dudevant i més coneguda pel seu pseudònim masculí George Sand (París, 1 de juliol del 1804 - 8 de juny del 1876), va ser una escriptora francesa.

Nou!!: Illes Balears і George Sand · Veure més »

Gimnèsies

Les Illes Gimnèsiques (en gris fosc). Les Gimnèsies o Illes Gimnèsiques és com es denominen les dues illes més grans de les Balears (amb els illots adjacents).

Nou!!: Illes Balears і Gimnèsies · Veure més »

Gos

El gos, ca, cus o cutxo (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids.

Nou!!: Illes Balears і Gos · Veure més »

Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.

Nou!!: Illes Balears і Govern de les Illes Balears · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Gran i General Consell · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Illes Balears і Grec antic · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Illes Balears і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus, és a dir grecs, contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia.

Nou!!: Illes Balears і Guerra de Troia · Veure més »

Hypnomys morpheus

Hypnomys morpheus és una rata cellarda (o rata sarda) gimnèsica extinta.

Nou!!: Illes Balears і Hypnomys morpheus · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Illes Balears і Illa · Veure més »

Illa d'Eivissa

L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Illes Balears і Illa d'Eivissa · Veure més »

Illa d'en Colom

Illa d'en Colom, Menorca L'Illa d'en Colom és un illot de 59 ha, separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Illa d'en Colom · Veure més »

Illa de Formentor

Illa i platja de Formentor. L'Illa de Formentor és un illot situat a l'extrem nord de Mallorca i al sud-oest de la península de Formentor.

Nou!!: Illes Balears і Illa de Formentor · Veure més »

Illa de l'Aire

L'Illa de l'Aire és un illot deshabitat del sud-est de Menorca, davant de Punta Prima, al municipi de Sant Lluís.

Nou!!: Illes Balears і Illa de l'Aire · Veure més »

Illa de la Quarantena

Illa de la Quarantena L'illa de la Quarentena és un illot situat a l'interior del Port de Maó amb una extensió de 10.000 m² i un perímetres de 500 metres.

Nou!!: Illes Balears і Illa de la Quarantena · Veure més »

Illa dels Conills

Vista satèl·lit de l'arxipèlag amb Cabrera, més gran, al Sud i l'illa dels Conills, més petita, al Nord. L'Illa dels Conills és la segona de l'arxipèlag de Cabrera, ocupa una superfície d'1,37 km².

Nou!!: Illes Balears і Illa dels Conills · Veure més »

Illot

Badia de Ha Long, una badia d'illots a Vietnam Faralló d’Albarca, Mallorca, una roca alta i aguda que sobresurt del nivell del mar Corfú. Un illot és una illa petita.

Nou!!: Illes Balears і Illot · Veure més »

Illot des Porros

S’Illot des Porros LIllot des Porros és un illot del nord de Mallorca que pertany al municipi de Santa Margalida.

Nou!!: Illes Balears і Illot des Porros · Veure més »

Imperi carolingi a les Illes Balears

La influència de l'Imperi carolingi a les Illes Balears es troba testimoniada a diversos textos i cronicons francs.

Nou!!: Illes Balears і Imperi carolingi a les Illes Balears · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Illes Balears і Imperi Romà · Veure més »

Indiot mallorquí

L'indiot mallorquí és una agrupació racial de Mallorca del gall dindi.

Nou!!: Illes Balears і Indiot mallorquí · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Illes Balears і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Invertebrat

Invertebrats Els animals invertebrats són aquells que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.

Nou!!: Illes Balears і Invertebrat · Veure més »

Jaleo

Es jaleo a Maó Jaleo de nit El jaleo o ball de cavalls menorquí és una manifestació festiva tradicional de Menorca i present a totes les festes patronals de l'illa, a la qual cavalls engalanats i genets demostren la seva elegància i destresa al so de la música.

Nou!!: Illes Balears і Jaleo · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Illes Balears і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: Illes Balears і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Illes Balears і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Illes Balears і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans; la historiografia mallorquina tradicional ha donat per fet, sense poder documentar-ho, que l'arribada de jueus a l'illa es va produir amb la diàspora posterior a la destrucció del segon Temple de Jerusalem, al segle I, i si bé hi ha indicis d'aquesta presència, els primers vestigis segurs es remunten al segle V: l'epístola del Bisbe Sever de Menorca, l'any 418, en la que es parla dels vincles de la comunitat jueva menorquina amb Mallorca, l'existència d'un bisbe mallorquí amb el nom hebreu d'Elies l'any 484, i les troballes arqueològiques dels ploms funeraris de Ses Fontanelles (Santa Maria), amb inscripcions hebraiques, i d'una llantia amb la representació d'una menorà a Palma constitueixen l'inventari material que acredita la seva presència en aquells moments.

Nou!!: Illes Balears і Jueus mallorquins · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Illes Balears і Justinià I · Veure més »

Lacèrtids

Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Illes Balears і Lacèrtids · Veure més »

Llegum

Llegum que mostra les llavors al seu interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Illes Balears і Llegum · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Illes Balears і Llengua fenícia · Veure més »

Llista d'illots de les Balears i les Pitiüses

Relació d'illots litorals agrupats per cada illa de les Balears i les Pitiüses.

Nou!!: Illes Balears і Llista d'illots de les Balears i les Pitiüses · Veure més »

Llista de municipis de les Illes Balears

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і Llista de municipis de les Illes Balears · Veure més »

Llista de races autòctones de les Illes Balears

Aquesta és la llista dels animals de les Illes Balears que popularment, tradicionalment, i científicament, són considerats genuïns i no són criats enlloc més que a les Illes Balears i que mantenen unes característiques fenotípiques i genotípiques constants.

Nou!!: Illes Balears і Llista de races autòctones de les Illes Balears · Veure més »

Lluís Salvador d'Àustria-Toscana

L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, retrat del 1900 que es troba a Son Marroig. Una casa tradicional txeca al museu que va fundar l'Arxiduc al poble de Přerov nad Labem (Txèquia). La punta de Sa Foradada des de la finca de l'Arxiduc, Son Marroig. Balcó a Son Marroig. Mirador rodó a Son Marroig Son Marroig. Bust de l'Arxiduc als jardins de l'ajuntament de Valldemossa, fet per Horacio de Eguía Secció longitudinal de la seu de Palma, del llibre de l'Arxiduc Lluís Salvador ''Die Balearen'' Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, arxiduc d'Àustria (en alemany: Ludwig Salvator von Österreich-Toskana. Florència, 1847 - Brandýs nad Labem-Stará Boleslav, en alemany: Brandeis an der Elbe, Bohèmia, Txèquia, 1915).

Nou!!: Illes Balears і Lluís Salvador d'Àustria-Toscana · Veure més »

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Nou!!: Illes Balears і Llucmajor · Veure més »

Maó

Vista de sa Costa de ses Voltes i el Claustre, entre el port i el centre de Maó Maó (oficialment Maó-Mahón) és un municipi i ciutat de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa i actual seu del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Maó · Veure més »

Magaluf

Magaluf Magaluf (escrit incorrectament "Magalluf") és un nucli costaner del municipi de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Magaluf · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Illes Balears і Mallorca · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries.

Nou!!: Illes Balears і Mamífers · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Illes Balears і Mar Mediterrània · Veure més »

Marta (espècie)

La marta o el mart (Martes martes) és una espècie de mamífer de la família dels mustèlids comuna a la major part d'Europa.

Nou!!: Illes Balears і Marta (espècie) · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Illes Balears і Menorca · Veure més »

Menorquins

Els menorquins i menorquines (singular: menorquí, menorquina) són un grup humà que viu predominantment a l'illa de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Menorquins · Veure més »

Myotragus

Myotragus és un gènere fòssil dins la subfamília dels Caprinae.

Nou!!: Illes Balears і Myotragus · Veure més »

Na Rodona

Na Rodona, illot circular petit situat a la part superior dreta de l'illa major Na Rodona (també Na Redona) és un illot de forma circular de l'arxipèlag de Cabrera situat just al nord de l'illa major, Cabrera.Té una superfície d'1,07 km².

Nou!!: Illes Balears і Na Rodona · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Illes Balears і Nacionalitat històrica · Veure més »

Ocells

Els ocells, aucells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes i endoterms que ponen ous.

Nou!!: Illes Balears і Ocells · Veure més »

Orogènesi

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.

Nou!!: Illes Balears і Orogènesi · Veure més »

Ovella blanca mallorquina

Ovella blanca mallorquina L'ovella blanca mallorquina, o simplement ovella mallorquina, és un animal harmònic, rústic, de temperament tranquil, de llana basta de color blanc, que es presenta amb blens de forma variable.

Nou!!: Illes Balears і Ovella blanca mallorquina · Veure més »

Ovella d'Artà

L'ovella d'Artà, és una raça extinta autòctona de les muntanyes d'Artà i Capdepera (Mallorca), que encara era abundant a final del segle XIX, fou citada i dibuixada per l'Arxiduc Lluís Salvador a la seva obra Die Balearen, aleshores (1880), va xifrar la seva població a 23.000 exemplars.

Nou!!: Illes Balears і Ovella d'Artà · Veure més »

Ovella eivissenca

Ovella eivissenca La ovella eivissenca és un animal de grandària corporal mitjana, de tipus eumètric i perfil convex, de llana de color blanc, que es mostra en forma de blens piramidals.

Nou!!: Illes Balears і Ovella eivissenca · Veure més »

Ovella menorquina

Ovella menorquinaL'ovella menorquina és una raça d'ovella pròpia de l'illa de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Ovella menorquina · Veure més »

Ovella roja mallorquina

Un ramat d'ovelles roges L'ovella roja mallorquina procedeix de l'encreuament de races europees amb africanes.

Nou!!: Illes Balears і Ovella roja mallorquina · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Illes Balears і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Illes Balears і Països Catalans · Veure més »

Palau de l'Almudaina

El palau de l'Almudaina o, simplement, l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Palau de l'Almudaina · Veure més »

Palau dels Reis de Mallorca

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Nou!!: Illes Balears і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Palma · Veure més »

Parlament de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.

Nou!!: Illes Balears і Parlament de les Illes Balears · Veure més »

Part Forana

Part Forana és el nom amb què es denominava tot el territori de Mallorca que no pertanyia a la Ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del segle XVIII amb el nom de Palma).

Nou!!: Illes Balears і Part Forana · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està feta de blocs de pedra calcària hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO3), generalment calcita.

Nou!!: Illes Balears і Pedra calcària · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Illes Balears і Peixos · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Illes Balears і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Illes Balears і Pere el Gran · Veure més »

Pigarg cuablanc

L'àguila marina o pigarg cuablanc (Haliaeetus albicilla), també coneguda com a pigarg europeu, àguila de cua blanca, àguila de mar, àguila marina de cua blanca o àguila pescatera o és una espècie d'ocell falconiforme de la família Accipitridae.

Nou!!: Illes Balears і Pigarg cuablanc · Veure més »

Pitiüses

Imatge de satèl·lit de les '''illes Pitiüses'''. Localització de les Pitiüses respecte les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Illes Balears і Pitiüses · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Illes Balears і Plini el Vell · Veure més »

Plistocè

El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.

Nou!!: Illes Balears і Plistocè · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Illes Balears і Poder executiu · Veure més »

Poder legislatiu

Estats sense parlamentEl poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Illes Balears і Poder legislatiu · Veure més »

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (en llatí Pollentia) fou una ciutat fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric a l'actual ciutat d’Alcúdia, l'any 123 aC.

Nou!!: Illes Balears і Pol·lèntia · Veure més »

Pollença

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і Pollença · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Illes Balears і Porc · Veure més »

Porc negre mallorquí

Porc negre mallorquí El porc negre mallorquí és una raça de porc tradicional de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Porc negre mallorquí · Veure més »

President del Govern de les Illes Balears

El president del Govern de les Illes Balears és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a pròpies de la Comunitat Autònoma, juntament amb el Parlament, el Govern, els Consells insulars, els municipis i entitats locals, el Consell Consultiu de les Illes Balears, el Consell Audiovisual de les Illes Balears, i el Consell Econòmic i Social.

Nou!!: Illes Balears і President del Govern de les Illes Balears · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Illes Balears і Producte interior brut · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Illes Balears і Província · Veure més »

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Nou!!: Illes Balears і Províncies d'Espanya · Veure més »

Puig de Randa

El Puig de Randa o puig de Cura és la muntanya principal i que dóna nom al Massís de Randa de 543 m. Està situada entre els municipis d'Algaida i Llucmajor.

Nou!!: Illes Balears і Puig de Randa · Veure més »

Puig Major

El Puig Major, amb els seus 1436 metres d'altura, és el cim més alt de l'illa de Mallorca, i, per tant, de totes les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Puig Major · Veure més »

Quaternari

El Quaternari és el període geològic que va des del final de l'època del Pliocè (fa uns 5 milions d'anys) fins al present.

Nou!!: Illes Balears і Quaternari · Veure més »

Quint Cecili Metel Baleàric

'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) fou un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Nou!!: Illes Balears і Quint Cecili Metel Baleàric · Veure més »

Raça

Una raça és un tàxon que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives.

Nou!!: Illes Balears і Raça · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacs (Chiroptera)També anomenats «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates/pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: Illes Balears і Ratpenats · Veure més »

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per d'alt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són amniotes de sang freda respiradors d'aire que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.

Nou!!: Illes Balears і Rèptils · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Illes Balears і Regne de Mallorca · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'estat.La Constitució espanyola de 1978 regula la Corona, la persona del rei i les seves funcions en el Títol II, que comprèn els articles 56 a 65.

Nou!!: Illes Balears і Rei d'Espanya · Veure més »

Relicte

El terme relicte remet als romanents supervivents de fenòmens naturals.

Nou!!: Illes Balears і Relicte · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Illes Balears і Roma · Veure més »

S'Espalmador

S'Espalmador (pronunciat o) és una illa situada al nord de Formentera i al sud d'Eivissa, que depèn del municipi de Formentera i de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, i està inclosa al Parc natural de ses Salines.

Nou!!: Illes Balears і S'Espalmador · Veure més »

S'Espardell

S'Espalmador en primer pla i S'Espardell, darrere S'Espardell és una illa de les Pitiüses.

Nou!!: Illes Balears і S'Espardell · Veure més »

Sa Porrassa

Sa Porrassa és l'illot més gran situat davant la platja de Magaluf, Calvià, Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Sa Porrassa · Veure més »

Sa Talaiassa

Vista des de sa Talaiassa en direcció nord-oest. Sa Talaiassa, sa Talaia o sa Talaia de Sant Josep és, amb 475 metres, la muntanya més alta d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Sa Talaiassa · Veure més »

Sant Elm

Sant Elm és un antic poble de pescadors pertanyent al municipi mallorquí d'Andratx que, s'ha convertit en un petit centre turístic, tranquil i acollidor, format per cases d'estiueig i residencials, on es pot trobar una variada oferta de restaurants, bars i una petita àrea comercial.

Nou!!: Illes Balears і Sant Elm · Veure més »

Sargantana de les Pitiüses

La sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) és una espècie del gènere Podarcis, endèmica de les Pitiüses.

Nou!!: Illes Balears і Sargantana de les Pitiüses · Veure més »

Sargantana gimnèsia

La sargantana gimnèsia o sargantana balear (Podarcis lilfordi) és una sargantana, una espècie de rèptil escamós de la família Lacertidae, que viu a les illes Gimnèsies, i que ha desaparegut de les illes principals (Mallorca i Menorca), però no dels illots de l'entorn.

Nou!!: Illes Balears і Sargantana gimnèsia · Veure més »

Síndic de greuges

El defensor del poble a Catalunya, que es coneix com a síndic de greuges o síndica de greuges en català, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.

Nou!!: Illes Balears і Síndic de greuges · Veure més »

Síndic de Greuges de les Illes Balears

El Síndic de Greuges és l'alt comissionat del Parlament de les Illes Balears que té per missió la protecció i defensa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadans, així com el control ordinari de l'Administració de la comunitat autònoma.

Nou!!: Illes Balears і Síndic de Greuges de les Illes Balears · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Illes Balears і Segle XIII · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Illes Balears і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Illes Balears і Segle XVIII · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Illes Balears і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Illes Balears і Senat d'Espanya · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge, porc fer o, en valencià, porc javalí (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, que es diu així per menjar glans, encara que també hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Illes Balears і Senglar · Veure més »

Serp blanca

La serp blanca o ratllada (Rinechis scalaris) és una espècie de serp que es troba a l'illa de Menorca, a la costa mediterrània de la França continental i per tota la península Ibèrica excepte al nord.

Nou!!: Illes Balears і Serp blanca · Veure més »

Serra de Tramuntana

Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).

Nou!!: Illes Balears і Serra de Tramuntana · Veure més »

Sineu

Sineu és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.

Nou!!: Illes Balears і Sineu · Veure més »

Sistema Mediterrani Català

Imatge de Satèl·lit de CatalunyaEl Sistema Mediterrani Català, també conegut com les Serralades Costaneres, és un sistema dual d'alineacions muntanyoses més o menys paral·leles, la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.

Nou!!: Illes Balears і Sistema Mediterrani Català · Veure més »

Substitució lingüística

La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent.

Nou!!: Illes Balears і Substitució lingüística · Veure més »

Tagomago

Tagomago és un illot situat a l'extrem nord-oriental de l'illa d'Eivissa, davant de la punta d'en Valls, al municipi de Santa Eulària des Riu.

Nou!!: Illes Balears і Tagomago · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: Illes Balears і Taifa · Veure més »

Talaia Freda

El Puig de la Talaia Freda o, simplement, la Talaia Freda, amb els seus 562 metres, és la muntanya més alta de les Serres de Llevant, està situada al municipi d'Artà i forma part de la Serra Artana.

Nou!!: Illes Balears і Talaia Freda · Veure més »

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica, de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Nou!!: Illes Balears і Talaiot · Veure més »

Terciari

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.

Nou!!: Illes Balears і Terciari · Veure més »

Topònims balears preromans

La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).

Nou!!: Illes Balears і Topònims balears preromans · Veure més »

Tortuga d'estany

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga de la família dels emídids (emydidae).

Nou!!: Illes Balears і Tortuga d'estany · Veure més »

Tortuga mediterrània

tortuga La tortuga mediterrània o tortuga de terra (Testudo hermanni) és una de les vuit espècies de tortuga classificades tradicionalment dins el gènere Testudo, juntament amb espècies properes com la tortuga marginada (T. marginata), la tortuga grega (T. graeca) o la tortuga de Horsfield (T. horsfieldii).

Nou!!: Illes Balears і Tortuga mediterrània · Veure més »

Tractat d'Amiens

Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre la Gran Bretanya i França que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.

Nou!!: Illes Balears і Tractat d'Amiens · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Illes Balears і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Illes Balears і Turisme · Veure més »

Vaca mallorquina

Vaca mallorquina La vaca mallorquina és la raça de vaca pròpia de l'illa de Mallorca, descendent del tronc boví roig convex de l'àrea mediterrània, del qual deriven també les vaques de Còrsega i Sardenya.

Nou!!: Illes Balears і Vaca mallorquina · Veure més »

Vaca menorquina

Vaca menorquina La vaca menorquina és una raça de vaca pròpia de l'illa de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Vaca menorquina · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Illes Balears і València · Veure més »

Valldemossa

Valldemossa és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma.

Nou!!: Illes Balears і Valldemossa · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Illes Balears і Vàndals · Veure més »

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Nou!!: Illes Balears і Voltor negre · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Illes Balears і Xuetes · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illes Balears і 1 de març · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1229 · Veure més »

123 aC

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і 123 aC · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і 1230 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і 1235 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1276 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і 1287 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1349 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1521 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Illes Balears і 1535 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1558 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1706 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1716 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1833 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1983 · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Illes Balears і 2011 · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illes Balears і 30 d'abril · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Illes Balears і 31 de desembre · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illes Balears і 8 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arxipèlag Balear, Arxipèlag balear, Balearides, Balears, Baleàrica, CAIB, Comunitat Autònoma de les Illes Balears, Comunitat Balear, Comunitat autònoma de les Illes Balears, Illes Balears i Pitiüses, Les Balears, Política de les Illes Balears, Ses Illes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »