Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Abat Oliba, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abd-ar-Rahman Sanxuelo, Adelaida d'Anjou, Adelaida de Besalú (comtessa consort d'Empúries), Almansor, Arsenda de Comenge, Batalla d'Albesa, Berenguer d'Elna, Bisbat de Besalú, Bisbat de Carcassona, Canigó (poema), Comtat de Ripoll, Comte, Comte Tallaferro, Constança de Besalú, Ermengarda de Vallespir, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Fenolleda, Gausfred II de Rosselló, Guadiaro, Guifré II de Cerdanya, Guillem I de Besalú, Guillem I de Provença, Guillem II de Provença-Avinyó, Guislabert I de Rosselló, Hixam III, Hug I d'Empúries, Ingilberga, Jacint Verdaguer i Santaló, La Grassa, Llista de comtes de Besalú, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montmagastre, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Oliba Cabreta, Otó III del Sacre Imperi, Ponç I d'Empúries, Provença, Ramon Borrell I, Ràtzia, Ribagorça, Roine, Sant Pau de Fenollet, Sarraïns, Segarra, ..., Sulayman al-Mustaín, Taifa, Torà, Vallespir, Vescomte, 1003, 1020, 1050, 1052, 1054, 970, 985, 988, 992, 994. Ampliar l'índex (15 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Abat Oliba · Veure més »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »
Abd-ar-Rahman Sanxuelo
Al-Mamun Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir, més conegut com Abd-ar-Rahman Sanxuelo pel seu malnom Xanjul, arabització del romanç Sanxuelo, literalment ‘petit Sanç’, fou fill del famós Almansor i hàjib de l'Àndalus omeia.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Abd-ar-Rahman Sanxuelo · Veure més »
Adelaida d'Anjou
Adelaida d'Anjou esmentada també com Blanca d'Anjou, o a vegades Adelaida del Gavaldà (~947 -1026) fou una dama medieval Era germana de Jofré I d'Anjou i filla de Folc II, comte d'Anjou, i de Gerberga.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Adelaida d'Anjou · Veure més »
Adelaida de Besalú (comtessa consort d'Empúries)
Adelaida de Besalú va ser comtessa consort d'Empúries.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Adelaida de Besalú (comtessa consort d'Empúries) · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Almansor · Veure més »
Arsenda de Comenge
Arsenda de Comenge (930 ? - + vers 982) fou filla d'Arnau I de Comenge (vers 900 - 27 de novembre de 957),Font JP De Palmas comtat de Comenge i Carcassona i d'Arsenda de Carcassona (920 - 970).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Arsenda de Comenge · Veure més »
Batalla d'Albesa
La Batalla d'Albesa va ésser un combat esdevingut el 20 de febrer de 1003 entre l'exèrcit del comte Ramon Borrell de Barcelona i el seu germà el comte Ermengol I d'Urgell, per una banda, i l'exèrcit musulmà, per l'altra.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Batalla d'Albesa · Veure més »
Berenguer d'Elna
Berenguer d'Elna o Berenguer de Cerdanya-Besalú (?, segle X— Albesa, 1003), va ser bisbe d'Elna (993-1003).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Berenguer d'Elna · Veure més »
Bisbat de Besalú
L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Bisbat de Besalú · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Canigó (poema)
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Canigó (poema) · Veure més »
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Comtat de Ripoll · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Comte · Veure més »
Comte Tallaferro
El Comte Tallaferro és un personatge mític del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer el 1886.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Comte Tallaferro · Veure més »
Constança de Besalú
Constança Belasquita de Besalú (s.XI) va ser comtessa consort d'Urgell en esdevenir esposa d'Ermengol II.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Constança de Besalú · Veure més »
Ermengarda de Vallespir
Ermengarda de Vallespir o Ermengarda d'Empúries (- 1001) es va casar amb Oliba Cabreta i, quan aquest es retirà al monestir de Montecassino, governà els comtats de Cerdanya i Besalú juntament amb els seus fills en virtut de la lleis visigòtica de la dècima marital, que li atorgava l'usdefruit dels béns del seu espòs.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ermengarda de Vallespir · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ermengol II d'Urgell · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Fenolleda · Veure més »
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Gausfred II de Rosselló · Veure més »
Guadiaro
Guadiaro és una barriada (pedania) de la ciutat de San Roque situada a la desembocadura del riu Guadiaro a la província de Cadis, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Guadiaro · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Guillem I de Besalú
Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Guillem I de Besalú · Veure més »
Guillem I de Provença
Guillem I de Provença conegut com l'Alliberador (vers 957 - 993), comte de Provença i Arle (968-993).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Guillem I de Provença · Veure més »
Guillem II de Provença-Avinyó
Guillem II de Provença (abans de 975 - ~ 1024) fou un comte i marquès de Provença, de la branca major d'Avinyó, que va governar en indivís amb el seu germà Ratbold II de Provença.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Guillem II de Provença-Avinyó · Veure més »
Guislabert I de Rosselló
Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Guislabert I de Rosselló · Veure més »
Hixam III
Hixam III o Hixam al-Mutadd bi-L·lah (Qúrtuba, 974/975 - Làrida, 1036) fou el darrer califa omeia de Còrdova (1026-1031).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Hixam III · Veure més »
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Hug I d'Empúries · Veure més »
Ingilberga
Ingilberga (Vic, 976 - març del 1049) fou l'última abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ingilberga · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
La Grassa
La Grassa (en occità original: la Grassa; en francès: Lagrasse) és un municipi francès al districte de Carcassona del departament de l'Aude, dins la regió administrativa d'Occitània.
Nou!!: Bernat Tallaferro і La Grassa · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Monestir de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Montmagastre
Montmagastre és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Montmagastre · Veure més »
Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí ——, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Oliba Cabreta · Veure més »
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »
Ponç I d'Empúries
Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ponç I d'Empúries · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Provença · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ramon Borrell I · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ràtzia · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Ribagorça · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Roine · Veure més »
Sant Pau de Fenollet
Sant Pau de Fenollet (l'endònim occità és Sant Pau de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Saint-Paul-de-Fenouillet) és una vila i municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolhedés).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Sant Pau de Fenollet · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Sarraïns · Veure més »
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Segarra · Veure més »
Sulayman al-Mustaín
Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).
Nou!!: Bernat Tallaferro і Sulayman al-Mustaín · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Taifa · Veure més »
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Torà · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Vallespir · Veure més »
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Nou!!: Bernat Tallaferro і Vescomte · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 1003 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 1020 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 1050 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 1052 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 1054 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 970 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 985 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 988 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 992 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Bernat Tallaferro і 994 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bernat I de Besalú, Toda de Provença.
