Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jaume el Conqueridor

Índex Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

548 les relacions: Abaqa, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam, Abu-Úmar ibn Saïd, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, Abu-Zayd, Acre (Israel), ADN mitocondrial, Agnès de Babenberg, Agnès de Peitieu, Agramunt, Aigüesmortes, Al-Azraq, Al-Mustànsir (abbàssida), Alacant, Alagó, Alcaid, Alcoi, Alfons d'Aragó i Castella, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Aliança francomongola, Almanjanec, Almodis, Alzira, Amícia de Montfort, Andreu apòstol, Andreu II d'Hongria, Aragonès, Ariza, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Arquebisbat de Saragossa, Arrais, Arxiu de la Corona d'Aragó, Aspàreg de la Barca, Ato I de Foces, Aumelàs, Aurembiaix, Ágreda, Àngel Guimerà i Jorge, Bagdad, Balasc d'Alagó, Balànsiya, Barcelona, Baronia d'Ayerbe, ..., Baronia de Castre, Bartomeu apòstol, Batalla d'Alcoi, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Bàybars I, Beat, Benigànim, Beniopa, Berenguela Alonso de Molina, Berenguer d'Erill, Berenguer de Palou II, Bernat d'Olivella, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Guillem de Montpeller, Beuda, Biblioteca Nacional d'Espanya, Bisbat d'Osca, Bisbat de Tarassona, Blanca d'Antillón, Blasco Maça, Braç, Butlla, Caixa Penedès, Califa, Cambrils, Carcassona, Carladès, Carles de Viana, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell d'Ambra, Castell de Castells, Castell de Montaragó, Castell de Montsó, Castella, Castellà, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Catedral de Lió, Catedral de Tarragona, Catedral de València, Cerdanya, Ceuta, Cinca, Ciutadà honrat, Ciutat, Comerç, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Concòrdia d'Alcalá, Concili de Lió II, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera, Conquesta de Mallorca, Conquesta de València, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Consell de Cent, Consell Reial, Consolat de Mar, Constança d'Aragó (filla de Jaume I), Conveni de Tàrrega, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Corona de Mallorca, Corpus Juris Civilis, Cort Comtal, Corts Catalanes, Corts forals valencianes, Costums de Lleida, Crònica de Ramon Muntaner, Croada albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Croades, Daguerreotip, Dalmau de Creixell, Dalmau VI de Rocabertí, Daroca, Dénia, Delme, Desamortitzacions espanyoles, Digesta, Dinastia almohade, Dinastia Ximena, Divina providència, Dolça de Provença, Dret, Dret mercantil, Eduard I d'Anglaterra, Eduard Toda i Güell, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Empordà, Ermengol VIII, Església Catòlica Romana, Espanya (geografia), Eudòxia Comnena, Europa, Felicia-Matilda de Mayenne, Felip apòstol, Felip III de França, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferran Sanxis de Castre, Festa de l'Estendard, Fidel Fita i Colomer, Folch de Tornell, Fonèvol, Formentera, França, Francisco Franco Bahamonde, Frederic Marès i Deulovol, Frente de Juventudes, Furs d'Aragó, Furs de Jaca, Furs de València, García de Gúdal, García Frontín I, García Frontín II, Gesta Comitum Barchinonensium, Girona (desambiguació), Gonçal Peris Sarrià, Guerau IV de Cabrera, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guilhem d'Azylach, Guillem de Claramunt, Guillem de Mont-rodon, Guillem de Montcada, Guillem de Montgrí, Guillem I de Cardona, Guillem I de Cervelló, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Guillem VI de Montpeller, Guillem VII de Montpeller, Guillem VIII de Montpeller, Guillema de Cabrera, Història de Catalunya, Hug II de Borgonya, Hug V d'Empúries, Illa, Illa d'Eivissa, Infant Ferran d'Aragó, Inquisició, Irene d'Hongria, Isaac Comnè (sebastokràtor), Isabel II d'Espanya, Jacme Alaric, Jaume Cascalls, Jaume de Cervera (senyor de Gebut), Jaume de Xèrica, Jaume el Conqueridor, Jaume el Major, Jaume el Menor, Jaume II de Mallorca, Jaume Sarroca, Jaume Sobrequés i Callicó, Jerónimo Zurita y Castro, Joan el Caçador, Joan II Comnè, Joan l'Apòstol, Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia, Joana I de Navarra, Joaquim Miret i Sans, Jofre III de Rocabertí, Jonc, Josep Alegre i Vilas, Judes Iscariot, Judes Tadeu, Juraments del Sobirà de la Corona d'Aragó, Justícia d'Aragó, Khan, L'Espluga de Francolí, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, Ladislau II de Polònia, Les quatre grans Cròniques, Llatí, Llíria, Lleida, Llenguadoc, Llibre dels fets, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de castellans d'Amposta, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de mestres de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de València, Llobató, Lluís Domènech i Montaner, Lluís IX de França, Llutxent, Lope d'Albero, Majordom del Regne d'Aragó, Mallorca, Mar Mediterrània, Marca Hispànica, Maria d'Aragó i d'Hongria, Maria de Montpeller, Marroc, Mateu apòstol, Maties (apòstol), Matilda de Borgonya, Màrius Carol i Pañella, Múrcia, Menorca, Mercenari, Monarca, Monestir de la Real, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Montesa, Montpeller, Muhàmmad II al-Faqih, Museu del Prado, Narbona, Noblesa, Novena Croada, Numeració del Casal d'Aragó, Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya, Occità, Occitània, Oceà Atlàntic, Orde de la Mercè, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Cister, Orde del Temple, Ordinals dels reis d'Aragó, Osca, Pactisme, Papa, Papa Climent IV, Papa Gregori IX, Papa Honori III, Papa Innocenci III, Pau d'Anagni, Pego, Península Ibèrica, Penó de la Conquesta, Pere d'Amer, Pere del Rei, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Ayerbe, Pere I d'Urgell, Pere I Ferrandis d'Híxar, Pere Martell, Pere Nolasc, Pero d'Ahones, Pero Ferrández d'Açagra, Pero Pérez de Tarazona, Pero Sessé III, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Pietro di Benevento, Pitiüses, Planes (Comtat), Poema èpic, Ponç IV de Cabrera, Principat de Catalunya, Procurador general, Ramir II d'Aragó, Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon de Borgonya, Ramon de Cervera (senyor de Gebut), Ramon de Penyafort, Ramon Folc V de Cardona, Ramon II de Tortosa, Ramon VI de Tolosa, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Ribagorça, Riquilda de Polònia, Riu Xúquer, Rodrigo de Liçana, Rosselló, Salou, Salses, Sanç d'Aragó i d'Hongria, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sança d'Aragó i Hongria, Sança de Castella i de Polònia, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pere, Santa Maria de la Vega de Tarassona, Santa Maria de Sixena, Santa Seu, Sanxo d'Ahones, Sarraí, Sàpiens, Segle X, Segle XII, Segle XIV, Segle XIX, Seny, Senyoria d'Albarrasí, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Setge de Montesa, Setge de Sevilla (1247-1248), Sibil·la de Mataplana, Sibil·la de Saga, Simó apòstol, Simó IV de Montfort, Sobrarb, Societat de Lingüística Aragonesa, Tarassona, Tarragona, Teresa Gil de Vidaure, Terra Santa, Toledo, Tomàs apòstol, Tractat d'Alcaraz, Tractat d'Almizra, Tractat de Barcelona (1274), Tractat de Capdepera, Tractat de Corbeil, Tractat de Perpinyà (1279), Tractat de Viterbo, Tribunal de les Aigües de València, Trienni Liberal, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Granada, Urraca I de Lleó, Usatges de Barcelona, València, Vall d'Albaida, Vall d'Aran, Vallespir, Vassallatge, Vescomtat de Carlat, Vidal de Canyelles, Vidal Mayor, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Hongria, Vuitena Croada, Xàtiva, Xèrica, Ximeno Cornel I, Zayyan ibn Mardanix, 1 de febrer, 1 de gener, 1 de març, 11 d'abril, 1198, 12 de setembre, 1204, 1207, 1208, 1210, 1211, 1213, 1214, 1216, 1217, 1218, 1219, 1220, 1221, 1222, 1223, 1224, 1225, 1226, 1227, 1228, 1229, 1230, 1231, 1232, 1234, 1235, 1236, 1238, 1239, 1240, 1243, 1244, 1245, 1246, 1247, 1248, 1249, 1251, 1255, 1257, 1258, 1259, 1260, 1261, 1262, 1264, 1265, 1268, 1269, 1271, 1272, 1274, 1275, 1276, 1277, 1278, 1279, 1283, 1285, 1287, 1295, 1298, 1300, 1311, 1318, 1343, 1359, 1363, 1371, 1380, 14 de juliol, 1753, 18 d'abril, 18 d'octubre, 1809, 1811, 1813, 1820, 1823, 1835, 1837, 1841, 1843, 1854, 1856, 1857, 1881, 1902, 1908, 1930, 1936, 1940, 1952, 1996, 2 de febrer, 20 de juliol, 20 de juny, 2008, 21 de juliol, 21 de juny, 21 de març, 22 de gener, 22 de juny, 23 de gener, 23 de novembre, 25 d'abril, 26 d'agost, 27 de juliol, 28 d'agost, 3 d'abril, 3 de juny, 30 de març, 4 de juny, 5 de setembre, 6 de febrer, 6 de juny, 6 de març, 7 d'abril, 7 d'octubre, 7 de juny, 8 de setembre, 9 de juliol, 9 de setembre. Ampliar l'índex (498 més) »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon khan mongol de Pèrsia (il-khan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abaqa · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam —en àrab أبو عبد الله محمد بن أحمد بن هشام, Abū Abd Allāh b. Muḥammad b. Aḥmad b. Hixām— fou cadi de Manurqa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam · Veure més »

Abu-Úmar ibn Saïd

Fortalesa de Santa Àgueda Abu-Úmar ibn Saïd —en àrab أبو عمر بن سعيد, Abū ʿUmar b. Saʿīd— (? - 1287) fou l'últim arrais o almoixerif (múixrif) de Manurqa (1282-1287), fill i successor d'Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Úmar ibn Saïd · Veure més »

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun (en àrab أبو العلا إدريس المأمون بن المنصور, Abū l-ʿUlā Idrīs al-Maʾmūn ibn al-Manṣūr) nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun · Veure més »

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí —en àrab ابو يحي محمد بن علي بن أبي ععمرانن التنملالي, Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ʿAlī ibn Abī ʿImrān at-Tinmalālī—, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí · Veure més »

Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq

Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1258-1286).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq · Veure més »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (en àrab ابو زيد, Abū Zayd) (?-1269), conegut en les cròniques cristianes com a "moro Seit"Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Zayd · Veure més »

Acre (Israel)

Acre —en hebreu עכו, Akko; en àrab عكّا, ʿAkka—, també coneguda al món cristià amb el nom de Sant Joan d'Acre, és una ciutat de Palestina, actualment pertany administrativament a l'estat d'Israel, després de l'ocupació i neteja ètnica de 1948.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Acre (Israel) · Veure més »

ADN mitocondrial

Mapa genètic de l''''ADN mitocondrial'''. LADN mitocondrial, ADNm o mtDNA; és l'ADN que es troba als mitocondris.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і ADN mitocondrial · Veure més »

Agnès de Babenberg

Agnès de Babenberg (1111 – 25 de gener del 1157) era filla de Leopold III, marcgravi d'Àustria i d'Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic, filla d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Agnès de Babenberg · Veure més »

Agnès de Peitieu

Agnès de Peitieu, també coneguda com a Agnès de Poitiers i Agnès d'Aquitània (1103-1159) fou una dama de la casa ducal d'Aquitània i comtal de Poitiers, presumptament esposa del rei Ramir II el Monjo d'Aragó i mare de la reina Peronella d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Agnès de Peitieu · Veure més »

Agramunt

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: miniatura Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió situat en el punt de confluència de l’Urgell, la Segarra i la Noguera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Agramunt · Veure més »

Aigüesmortes

Aigüesmortes (en occità: Aigasmòrtas, en francès: Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aigüesmortes · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850–1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir (la Vall d'Alcalà, Marina Alta, 1208 - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq («el d'ulls blaus»), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Al-Azraq · Veure més »

Al-Mustànsir (abbàssida)

Abu-Jàfar Mansur al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mustànsir —en àrab أبو جعفر منصور المسنتصر بالله, Abū Jaʿfar Manṣūr al-Mustanṣir bi-Llāh— (febrer/març 1192 - 12 de desembre de 1242), fou califa abbàssida de Bagdad (1226-1242).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Al-Mustànsir (abbàssida) · Veure més »

Alacant

Alacant és un municipi del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alacant · Veure més »

Alagó

Alagó (Alagón en castellà i oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre, a la regió d'El Castelar, entre l'Ebre i el Jalón.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alagó · Veure més »

Alcaid

Un alcaid (de l'àrab al-qā'id, "governador", "aquell qui mana") era durant l'època de l'imperi d'Al-Àndalus a la península Ibèrica el nom que rebien els governadors d'una cora o d'una ciutat andalusina,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcaid · Veure més »

Alcoi

Alcoi (en castellà i cooficialment, Alcoy) és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcoi · Veure més »

Alfons d'Aragó i Castella

''Brisura a la castellana'': Reconstrucció de l'escut de l'infant '''Alfons d'Aragó''', fill de Jaume I i d'Elionor de Castella, tal com apareix a la làpida sepulcral del Monestir de Veruela. Aquest tipus brisura consisteix en afegir al Senyal Reial, una bordura on hi apareixen reproduïts vint castells, armes de la seva mare i filla d'Alfons VIII de Castella. Es segueix així el costum castellà de representar també les armes de la família materna en l'escut.Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, http://books.google.cat/books?id.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons d'Aragó i Castella · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157) i emperador d'Espanya (1135-1157).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons VIII de Castella

volum.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons X de Castella · Veure més »

Aliança francomongola

Entre els Estats croats d'Orient, el Principat d'Antioquia i el Comtat de Trípoli eren els més freqüents aliats dels mongols. LAliança francomongola o entente franco-mongole va ser el conjunt de diversos esforços diplomàtics entre les corts d'Europa i l'Imperi mongol i l'Il-khanat en el segon terç del segle XIII i principis del segle XIV.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aliança francomongola · Veure més »

Almanjanec

El almanjanec (de l'àrab and. "Almanganíq") era una màquina de guerra utilitzada per llançar grans pedres, de més de 500 kg de pes, amb la finalitat de destruir les muralles o merlets dels castells enemics.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almanjanec · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almodis · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alzira · Veure més »

Amícia de Montfort

Amícia de Montfort (en francès: Amicie de Montfort) (?-1253) fou una dama francesa filla de Simó IV de Montfort.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Amícia de Montfort · Veure més »

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu (en grec Ανδρέας Andreas) conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, s. I aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Andreu apòstol · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Andreu II d'Hongria · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aragonès · Veure més »

Ariza

Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi d'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Comunitat de Calataiud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ariza · Veure més »

Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »

Arquebisbat de Saragossa

L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província la província de Saragossa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »

Arrais

Arrais o arraix (de l'àrab ar-rā'is, "el rais" o "el cap", "el capità", "el dirigent") és un arabisme provinent del català medieval utilitzat per a designar un capitost militar sarraí, sovint de mercenaris.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arrais · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Aspàreg de la Barca

Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aspàreg de la Barca · Veure més »

Ato I de Foces

Ato I de Foces (també anomenat Atón, Atho, Atto o Hato) (en llatí: Atto de Focibus) (?-1244) va ser un cavaller i ric-home aragonés del llinatge dels Foces, senyor de Foces i senyor d'Alcàsser.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ato I de Foces · Veure més »

Aumelàs

Aumelàs (en francès i de manera oficial Aumelas) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aumelàs · Veure més »

Aurembiaix

Aurembiaix d'Urgell (ca. 1196 - Balaguer 1231) fou comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aurembiaix · Veure més »

Ágreda

Cards d'Ágreda tallats i preparats per cuinar Ágreda és un poble de 3.215 habitants (2004) de la provincia de Sòria, a Castella i Lleó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ágreda · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bagdad · Veure més »

Balasc d'Alagó

Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 4t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Balasc d'Alagó · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Balànsiya · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Barcelona · Veure més »

Baronia d'Ayerbe

La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicció creada pel rei Jaume I d'Aragó per al seu fill il·legítim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relació amb la dama Teresa Gil de Vidaure.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia d'Ayerbe · Veure més »

Baronia de Castre

Baronia de Castre fou una jurisdicció creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis, fruit de la seva relació amb la dama Blanca d'Antillón.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Castre · Veure més »

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? - Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bartomeu apòstol · Veure més »

Batalla d'Alcoi

La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla d'Alcoi · Veure més »

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de Sa Porrassa, va tenir lloc a Portopí el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla de Portopí · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I —en àrab الملك الظاهر ركن الدين بيبرس البندقداري الصالحي, al-Malik aẓ-Ẓāhir Rukn ad-Dīn Baybars al-Bunduqdārī aṣ-Ṣāliḥī— (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bàybars I · Veure més »

Beat

La beatificació de Joan Pau II a la plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beat · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benigànim · Veure més »

Beniopa

Ceràmica amb l'escut de Beniopa Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beniopa · Veure més »

Berenguela Alonso de Molina

Berenguela (o Berenguera) Alfonso de Molina (? - 17 de juliol de 1272, Narbona, enterrada al Convent de Sant Francesc de Narbona) era filla de Teresa Pires de Bragança l'infant Alfons de Molina i, per tant, néta d'Alfons IX de Lleó i cosina germana del rei castellà Alfons X el Savi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguela Alonso de Molina · Veure més »

Berenguer d'Erill

Berenguer d'Erill (? — ?) fou abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer d'Erill · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer de Palou II · Veure més »

Bernat d'Olivella

Bernat d'Olivella (Catalunya, primer terç del s. XIII - Tarragona, 29 d'octubre de 1287) fou un eclesiàstic i polític català, arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat d'Olivella · Veure més »

Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat de Santa Eugènia de Berga · Veure més »

Bernat Guillem de Montpeller

Bernat Guillem de Montpeller (?- El Puig de Santa Maria, 1238).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat Guillem de Montpeller · Veure més »

Beuda

Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beuda · Veure més »

Biblioteca Nacional d'Espanya

La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Biblioteca Nacional d'Espanya · Veure més »

Bisbat d'Osca

Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El Bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'Arquebisbat de Saragossa, el Bisbat d'Osca, el Bisbat de Tarassona, el Bisbat de Barbastre-Montsó i el Bisbat de Terol i Albarrasí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bisbat d'Osca · Veure més »

Bisbat de Tarassona

El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bisbat de Tarassona · Veure més »

Blanca d'Antillón

Blanca d'Antillón (segle XIII), fou una dama noble aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blanca d'Antillón · Veure més »

Blasco Maça

Blasco Maça (?-?) va ser un cavaller aragonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blasco Maça · Veure més »

Braç

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Braç · Veure més »

Butlla

Una butlla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Butlla · Veure més »

Caixa Penedès

Caixa Penedès era una caixa d'estalvis amb seu social a Vilafranca del Penedès i implantada principalment a Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Caixa Penedès · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Califa · Veure més »

Cambrils

Cambrils és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cambrils · Veure més »

Carcassona

Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat; en francès Carcassonne) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carcassona · Veure més »

Carladès

Escut del Carladès El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carladès · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421 - Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carles de Viana · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Ambra

Ambra és un castell situat al sud de la vila de Pego, de 264 m d'altitud, sobre un turó format pels contraforts septentrionals de la serra de Migdia, també conegut com el castell de Pego; estava habitat abans de l'entrada del rei Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Ambra · Veure més »

Castell de Castells

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Castells · Veure més »

Castell de Montaragó

El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Montaragó · Veure més »

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Montsó · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catalunya del Nord · Veure més »

Catedral de Lió

La Catedral de Lió és una església catòlica romana que es troba a Lió, Alvèrnia-Roine-Alps, França.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Lió · Veure més »

Catedral de Tarragona

El títol oficial de la Catedral de Tarragona és el de Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, i està dedicada a santa Tecla.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de València · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cerdanya · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta des del mirador d'Isabel II Ceuta (o Cepta) (en àrab سبتة, Sabta) és una ciutat autònoma d'Espanya, reconeguda per la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ceuta · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cinca · Veure més »

Ciutadà honrat

Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ciutadà honrat · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ciutat · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comerç · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren ''marca hispànica''.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles X a XII, que gairebé sempre va dependre del comtat de Cerdanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El comtat de Conflent fou un dels que es constituí al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat del Rosselló · Veure més »

Concòrdia d'Alcalá

La Concòrdia d'Alcalá és el nom amb què es coneix l'acord signat el 22 de març de 1227 a Alcalá d'o Bispe entre el rei Jaume I d'Aragó i la noblesa revoltada, mitjançant el qual les parts enfrontades acordaven de sotmetre's a la sentència arbitral que dictés l'arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, el bisbe de Lleida Berenguer d'Erill, i el mestre de l'Orde del Temple Francesc de Montpesat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Concòrdia d'Alcalá · Veure més »

Concili de Lió II

És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Concili de Lió II · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó s'annexionà el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera

Les illes d'Evissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta de València

La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta de València · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

"Llibre dels feits del rei en Jacme" La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Consell de Cent · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Consell Reial · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Consolat de Mar · Veure més »

Constança d'Aragó (filla de Jaume I)

Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Constança d'Aragó (filla de Jaume I) · Veure més »

Conveni de Tàrrega

El Conveni de Tàrrega signat per Jaume el Conqueridor i Ponç I d'Urgell el 1236 establí que el Comtat d'Urgell esdevenia vassall del Comtat de Barcelona La mort sense descendència de la comtessa Aurembiaix el 1231 va significar l'extinció de la primera dinastia d'Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conveni de Tàrrega · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corona de Castella · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca fou el conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corona de Mallorca · Veure més »

Corpus Juris Civilis

Corpus Juris Civilis (llatí) és el nom de tres grans compilacions legals bizantines instituïdes per Justinià I: Els Institutes, el Pandecte o Digest, i el Codi amb les Novellae, que junts van formar un cos legal dividit en cinc volums: tres per al Digest (Digestum Vetus, Infortiatum, i Digestum Novum), un per als nou llibres del Codex Repetitae Praelectionis, i el cinquè per als Institutes, el Liber Authenticorum o Novellae, i els tres darrers llibres del Codi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corpus Juris Civilis · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cort Comtal · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts Catalanes · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts de València o corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del segle XIII fins al XVIII.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts forals valencianes · Veure més »

Costums de Lleida

Els Costums de Lleida (en llatí: Consuetudines Ilerdenses) foren una recopilació del dret lleidatà feta pel cònsol i jurista de la ciutat Guillem Botet el 1228 i que establiren el Costum.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Costums de Lleida · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz, 1844'' La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Croada albigesa

La croada contra els albigesos va ser una campanya militar de grans dimensions iniciada per l'església catòlica per perseguir i eliminar el catarisme a Occitània durant la primera meitat del segle XIII, durant uns 35 anys al llarg dels quals l'avenç croat tingué diversos ritmes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croada albigesa · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La croada contra la corona d'Aragó va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada de Jaume I

La Croada de Jaume I també anomenada "la croada catalana" o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croada de Jaume I · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croades · Veure més »

Daguerreotip

Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839 Louis Daguerre, 1837. París, '' Boulevard du Temple '', a l'abril o maig de 1838, per Daguerre. Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia. José de San Martín, en un retrat al daguerreotip de 1848, Museu Històric Nacional d'Argentina. Edgar Allan Poe, en un retrat al daguerreotip de 1848, reproduït el 1904.. El daguerreotip (del francès daguerréotype) va ser el primer procediment fotogràfic anunciat i difós comercialment de manera oficial l'any 1839 de capturar imatges amb una càmara.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Daguerreotip · Veure més »

Dalmau de Creixell

Dalmau de Creixell (Empordà. segle XII - 1219) fou un militar català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dalmau de Creixell · Veure més »

Dalmau VI de Rocabertí

Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Daroca · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dénia · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Delme · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre del 1924), i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Digesta

La digesta, el digest o els pandectes (Pandectae) fou una compilació de lleis ordenada per Justinià I el 530.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Digesta · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dóna el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dinastia Ximena · Veure més »

Divina providència

Ull de la Providència. La divina providència o simplement la providència (del llatí providentia, pro- "davant" i videre "veure", "preveure") és un terme teològic que indica la intervenció o el conjunt d'accions actives de Déu per prendre cura del món i, particularment, de l'existència dels homes, inclosa llur llibertat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Divina providència · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dolça de Provença · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dret · Veure més »

Dret mercantil

El dret mercantil o dret comercial és el conjunt de normes jurídiques relatives als comerciants en l'exercici de la seva professió, als actes de comerç legalment qualificats com a tals i a les relacions jurídiques derivades de la seva realització; en temes amplis és la branca del dret que regula l'exercici del comerç.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dret mercantil · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eduard Toda i Güell · Veure més »

Elionor de Castella i d'Anglaterra

Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elionor de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Elisabet d'Aragó i d'Hongria

Elisabet d'Aragó (1245 - Cosenza, Calàbria 1271), princesa d'Aragó i reina consort de França (1270-1271).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Emirat de Granada

Lemirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del riu Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, en 1013.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Empordà · Veure més »

Ermengol VIII

Ermengol VIII, dit el de Sant Hilari (1158 - 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermengol VIII · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Espanya (geografia) · Veure més »

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Eudokia Komnēnē) (1150/1152-1203), noble bizantina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eudòxia Comnena · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Europa · Veure més »

Felicia-Matilda de Mayenne

Felicia-Matilda de Mayenne (o Matilda de Turenne), muller d'Hug II de Borgonya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Felicia-Matilda de Mayenne · Veure més »

Felip apòstol

Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Felip apòstol · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), rei de França (1270-1285).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Felip III de França · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Veure més »

Ferran Sanxis de Castre

Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran Sanxis de Castre · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard commemora l'entrada a la Madina Mayurqa, a partir d'aleshores anomenada Ciutat de Mallorca, de les tropes de la Corona d'Aragó de Jaume el Conqueridor que el 31 de desembre de 1229 venceren els sarraïns.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Festa de l'Estendard · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Folch de Tornell

Folch de Tornell (també escrit: Folc de Tornell) (? - ?) fou Mestre de l'Orde de l'Hospital a la Corona d'Aragó des del 1221 al 1227.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Folch de Tornell · Veure més »

Fonèvol

Un fonèvol és una arma de setge medieval, com un trabuquet, però més petit,DCVB-fonèvol:"...

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fonèvol · Veure més »

Formentera

Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Formentera · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і França · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991) fou un escultor i col·leccionista català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »

Frente de Juventudes

El Frente de Juventudes FJ.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Frente de Juventudes · Veure més »

Furs d'Aragó

El Vidal Mayor, III, 2 (fol. 97). Manuscrit del segle XII que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de Jaca

Els Furs de Jaca són uns furs breus i carta de població atorgada pel rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires a la vila de Jaca per tal de fer-ne una ciutat, i datats tradicionalment el 1063 i, més modernament el 1076~1077.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Furs de Jaca · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Furs de València · Veure més »

García de Gúdal

García de Gúdal (?, 1240) fou un noble aragonès del llinatge dels Gúdal que fou bisbe d'Osca (1201-1236).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і García de Gúdal · Veure més »

García Frontín I

García Frontín I (?-1218?), va ser conseller reial de Pere II d'Aragó, conseller de la procuradoria durant la minoria d'edat de Jaume I d'Aragó i bisbe de Tarassona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і García Frontín I · Veure més »

García Frontín II

García Frontín II (?-?), nebot de García Frontín I, va ser conseller reial de Jaume I d'Aragó i bisbe de Tarassona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і García Frontín II · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La ''Gesta Comitum Barchinonensium'' recull a l'inici la llegenda de Guifré el Pilós («''De Guiffredo pilose...''») La Gesta Comitum Barchinonensium (en català: Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Girona (desambiguació)

* Toponímia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Girona (desambiguació) · Veure més »

Gonçal Peris Sarrià

''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del segle XV, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gonçal Peris Sarrià · Veure més »

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guerau IV de Cabrera · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guerra del Francès · Veure més »

Guilhem d'Azylach

Guilhem d'Azylach (també escrit: Guillem d'Azylach, Guillem d'Aillac, Guillermo de Allac o Guillén d'Allaco) (? - ?) fou mestre de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó des del 1221 al 1223.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guilhem d'Azylach · Veure més »

Guillem de Claramunt

Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Claramunt · Veure més »

Guillem de Mont-rodon

Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Mont-rodon · Veure més »

Guillem de Montcada

* Guillem I de Montcada o de Muntanyola i Vacarisses († 1039-40); vegeu Montcada (llinatge).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Montcada · Veure més »

Guillem de Montgrí

Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del segle XIII.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Montgrí · Veure més »

Guillem I de Cardona

Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou Vescomte de Cardona (1177-1225).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem I de Cardona · Veure més »

Guillem I de Cervelló

Guillem I de Cervelló (Segle XII-?) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem I de Cervelló · Veure més »

Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Oloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem II de Montcada i de Bearn · Veure més »

Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)

Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans) · Veure més »

Guillem VI de Montpeller

Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem VI de Montpeller · Veure més »

Guillem VII de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, Senyor de Montpeller i Senyor d'Omeladès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem VII de Montpeller · Veure més »

Guillem VIII de Montpeller

Guilhèm VIII de Montpeller (en català: Guillem VIII de Montpeller) (?-1202) va ser Senyor de Montpeller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »

Guillema de Cabrera

Guillema de Cabrera (?-1277) fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó i esposa de Bernat (dit també Berenguer) de Cabrera (mort el 1248), castlà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillema de Cabrera · Veure més »

Història de Catalunya

Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Catalunya · Veure més »

Hug II de Borgonya

Hug II de Borgonya, conegut també com ''«El Pacífic»'' Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hug II de Borgonya · Veure més »

Hug V d'Empúries

Hug V d'Empúries (v 1240 - 1277), comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hug V d'Empúries · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Illa · Veure més »

Illa d'Eivissa

L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Illa d'Eivissa · Veure més »

Infant Ferran d'Aragó

L'Infant Ferran d'Aragó (1248-1251) va ser el novè i últim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Infant Ferran d'Aragó · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Inquisició · Veure més »

Irene d'Hongria

Piroska d'Hongria (després Irene o Eirene) (Esztergom, Hongria, 1088 – 13 d'agost del 1134) fou emperadriu consort de l'Imperi bizantí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Irene d'Hongria · Veure més »

Isaac Comnè (sebastokràtor)

Isaac Comnè (en grec: Ισαάκιος Κομνηνός, Isaakios Komnēnos), (c. 1113-d.1154) fou el tercer fill de l'emperador bizantí Joan II Comnè.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Isaac Comnè (sebastokràtor) · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com La dels tristos destins (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904), fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Jacme Alaric

E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deïa que ell nos bastaria de “genys”, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l'altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit Jacme Alaric de Perpinyà, també conegut com a Jaume Alarich, Jaume d'Alarich o Jaume Alarig, va ser un ambaixador enviat pel papa Climent IV i Jaume el Conqueridor al gran khan mongol Abaqa Khan el 1267.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jacme Alaric · Veure més »

Jaume Cascalls

Jaume Cascalls (Berga, principis del segle XIV – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume Cascalls · Veure més »

Jaume de Cervera (senyor de Gebut)

Jaume de Cervera (?, 1276) fou un noble del llinatge dels Cervera de la subbranca de Gebut i Algerri.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume de Cervera (senyor de Gebut) · Veure més »

Jaume de Xèrica

Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume de Xèrica · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a sant Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume el Major · Veure més »

Jaume el Menor

Jaume conegut com a Sant Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant pels catòlics i ortodoxos. Fill d'un home cananeu anomenat Alfeu i la seva esposa Maria de Clopas, era germà de Josep i Judes Tadeu i cosí germà de Jesús, ja que els pares d'ambdós serien germans. Segons l'historiador jueu Flavi Josep, l'any 62 un Jaume "germà de Jesús, anomenat el Crist" fou jutjat pel sanedrí i executat per lapidació (Antiguitats jueves, 20.9.1). La tradició considera que aquest relat cita Jaume el Just.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume el Menor · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume Sarroca

Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume Sarroca · Veure més »

Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan el Caçador · Veure més »

Joan II Comnè

Joan II Comnè conegut com a Calo-Joannes («Joan el Bell»), fou emperador bizantí (1118-1143).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan II Comnè · Veure més »

Joan l'Apòstol

Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan l'Apòstol · Veure més »

Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia

Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia (Carrión, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia · Veure més »

Joana I de Navarra

Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joana I de Navarra · Veure més »

Joaquim Miret i Sans

Joaquim Miret i Sans (1858-1919) fou un historiador, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans Joaquim Miret i Sans va néixer el 9 d'abril de 1858 a Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joaquim Miret i Sans · Veure més »

Jofre III de Rocabertí

Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jofre III de Rocabertí · Veure més »

Jonc

El jonc, junc o jonc boval (Juncus holoschoenus) és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jonc · Veure més »

Josep Alegre i Vilas

Josep Alegre i Vilas (Vallobar, 1940) és un eclesiàstic català que fou abat de Poblet de 1998 a 2015.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josep Alegre i Vilas · Veure més »

Judes Iscariot

Segons el Nou Testament, Judes (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes Iscariot (en arameu Yəhûdāh Κ-qəriyyôd i en grec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Judes Iscariot · Veure més »

Judes Tadeu

Sant Judes o Judes Tadeu o Judes el Zelota (Paneas (Galilea), - Suanis (Pèrsia)? o Beirut (Líban), 62?) va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Judes Tadeu · Veure més »

Juraments del Sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del Sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Juraments del Sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Justícia d'Aragó · Veure més »

Khan

Khan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Khan · Veure més »

L'Espluga de Francolí

L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Espluga de Francolí · Veure més »

La Vall d'Alcalà

El municipi de la Vall d'Alcalà està situat a la comarca valenciana de la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Vall d'Alcalà · Veure més »

La Vall de Gallinera

La Vall de Gallinera (en castellà i oficialment, Vall de Gallinera) és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Vall de Gallinera · Veure més »

Ladislau II de Polònia

Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ladislau II de Polònia · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

''Llibre dels Fets'' Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llatí · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià situada a la comarca del Camp de Túria, de la qual n'és la capital.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llíria · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lleida · Veure més »

Llenguadoc

Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica d'Occitània, i que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llenguadoc · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista de castellans d'Amposta

Llista de castellans que van regir la Castellania d'Amposta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de castellans d'Amposta · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Osona, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de mestres de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya

Llista de Mestres de l'Orde de cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de mestres de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

Escut d'armes dels reis de Mallorca derivat dels comtes de Barcelona.Escut d'armes dels reis privatius de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de València

senyal reial, també emprat com a emblema reial a ValènciaAntic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat. Llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de reis de València · Veure més »

Llobató

Llobató o Llop és el nom donat en l'escoltisme català als nois d'entre 7 i 12 anys (depèn de l'associació escolta).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llobató · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada. Múltiples fonts que no concreten dia, situen la seva vida entre (1849-1923) amb alguna excepció com a Exposició Fundació "la Caixa", 1996 que indica el 27 de desembre com a data de naixement. El fet de coincidir amb el dia de la seva mort, pot fer pensar en un error de transcripció. Altres fonts, entre les quals destaca el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on s'allotja el seu arxiu professional, hi figura el 21 de desembre de 1850 a la. Una altra font que, sense especificar dia, deixa molt clar que va ser el 1850 és la "Història" de Coll i Alentorn, 1992. – 27 de desembre de 1923) fou un arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lluís IX de França · Veure més »

Llutxent

Llutxent és un municipi de 2.367 habitants de la comarca de la Vall d'Albaida, de la part centre-sur del País Valencià, Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llutxent · Veure més »

Lope d'Albero

Lope d'Albero (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Albero.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lope d'Albero · Veure més »

Majordom del Regne d'Aragó

Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Majordom del Regne d'Aragó · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mallorca · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marca Hispànica · Veure més »

Maria d'Aragó i d'Hongria

Maria d'Aragó i d'Hongria (ca. 1248-1268 - Saragossa) infanta catalana i monja, la última filla filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Maria d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (~1182 - Roma, 21 de gener del 1213).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Maria de Montpeller · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marroc · Veure més »

Mateu apòstol

Segons el Nou Testament, Sant Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mateu apòstol · Veure més »

Maties (apòstol)

Sant Maties o Sant Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Maties (apòstol) · Veure més »

Matilda de Borgonya

Matilda de Borgonya (?-?), muller de Guilhèm VII de Montpeller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Matilda de Borgonya · Veure més »

Màrius Carol i Pañella

Màrius Carol i Pañella (Barcelona, 1953) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Màrius Carol i Pañella · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 443.243 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Múrcia · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Menorca · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mercenari · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monarca · Veure més »

Monestir de la Real

El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de la Real · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Montesa

Montesa és un municipi de la comarca valenciana de La Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montesa · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la régió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montpeller · Veure més »

Muhàmmad II al-Faqih

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muhàmmad II al-Faqih · Veure més »

Museu del Prado

Goya. El Museu del Prado és un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu del Prado · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Narbona · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Noblesa · Veure més »

Novena Croada

La Novena Croada és moltes vegades considerada com part de la Vuitena Croada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Novena Croada · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar als sobirans de la Corona d’Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d’Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya

Representació de Nunó Sanç a les pintures murals del Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Occitània · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Oceà Atlàntic · Veure més »

Orde de la Mercè

L'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l’Orde dels Mercedaris o l’Orde de la Mercè, és un orde religiós que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'Islam.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde del Cister

L'orde del Cister (terme criticat), orde del Cistell o orde de Cîteaux (en llatí: Ordo Cisterciensis) és un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'abadia de Cîteaux (Borgonya) per sant Robert de Molesme (mort el 1110) com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant Benet amb el rigor i el carisma originaris.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó (en llatí, Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici), també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde del Temple · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (''Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425'') Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims -del mateix nom- i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Osca · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és la fórmula de repartiment de la sobirania entre el rei d'Aragó i els Braços que va caracteritzar la política constitucionalista de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pactisme · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Papa · Veure més »

Papa Climent IV

Climent IV - de nom seglar Guy de Foulques i conegut com a Guy el Gras - (Sant Geli, ? - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou Papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Papa Climent IV · Veure més »

Papa Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou Papa de l'Església catòlica del 1227 al 1241.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Papa Gregori IX · Veure més »

Papa Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Papa Honori III · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Papa Innocenci III · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni del 1295 va finalitzar la Guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior Papa Nicolau IV).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pau d'Anagni · Veure més »

Pego

Pego és un municipi valencià situat a la Marina Alta que té 11.029 habitants (INE 2012).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pego · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Península Ibèrica · Veure més »

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat i regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Penó de la Conquesta · Veure més »

Pere d'Amer

Pere d'Amer (Barcelona?, mitjan s. XIII - Santa Maria del Puig, 8 de juny de 1301) fou un frare mercedari, quart general de l'orde i compilador i redactor de les seves constitucions.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere d'Amer · Veure més »

Pere del Rei

Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere del Rei · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Ayerbe

Pere d'Ayerbe (1259 -1318) va ser un noble de la Casa d'Aragó del Llinatge del casal de Barcelona, 1r Baró d'Ayerbe, fill bord i després legitimat de Jaume I d'Aragó i de la seva amant Teresa Gil de Vidaure.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere I d'Ayerbe · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere de Portugal, fragment del Llibre dels privilegis de Mallorca (1334) Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Portugal, ca. 1187 - Mallorca, ca. 1255) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell · Veure més »

Pere I Ferrandis d'Híxar

Pere I Ferrandis d'Híxar o Pere Ferrandis (Aragó, vers 1245/1249 - ?, 1299), cavaller de l'Orde de Sant Joan, primer baró d'Híxar i de Bunyol, almirall d'Aragó i Lloctinent del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere I Ferrandis d'Híxar · Veure més »

Pere Martell

El llibre dels feits de Jaume I, amb la il·lustració de l'anomenat «Sopar de Tarragona», on s'hauria decidit la conquesta de Mallorca Pere Martell (? - 1244) va ser un navegant expert que coneixia la importància de les Illes Balears en l'entramat comercial mediterrani.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Martell · Veure més »

Pere Nolasc

Pere Nolasc (Mas de las Santas Puèlas cap a 1180 - Barcelona, 6 de maig 1245) fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Nolasc · Veure més »

Pero d'Ahones

Pero d'Ahones (? - Burbáguena, 1226) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Ahones.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pero d'Ahones · Veure més »

Pero Ferrández d'Açagra

Pero Ferrández d'Açagra (1173-1246) va ser un noble aragonès del llinatge dels Açagra, senyor de la Senyoria d'Albarrasí, estat sobirà enclavat entre el Regne d'Aragó i el Regne de Castella que havia estat cedit per Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš al seu antecessor Pero Ruiz d'Açagra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pero Ferrández d'Açagra · Veure més »

Pero Pérez de Tarazona

Pero Pérez de Tarazona (1225-1251) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pero Pérez de Tarazona · Veure més »

Pero Sessé III

Pero de Sessé III, senyor de Morata, Almonacir i altres llocs, influent en tots els assumptes d'Estat en temps de D. Pere II, al que va servir en la guerra contra els moros de València i en la batalla de les Navas.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pero Sessé III · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Perpinyà · Veure més »

Pietro di Benevento

Pietro di Benevento (en català: Pere de Benevent) va ser cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro, notari i legat pontifici, i autor de la "Compilatio tertia".

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pietro di Benevento · Veure més »

Pitiüses

Imatge de satèl·lit de les '''illes Pitiüses'''. Localització de les Pitiüses respecte les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pitiüses · Veure més »

Planes (Comtat)

Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és una població de la comarca del Comtat, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Planes (Comtat) · Veure més »

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Poema èpic · Veure més »

Ponç IV de Cabrera

* Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) - (?-1243), anomenat també Ponç I d'Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ponç IV de Cabrera · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya · Veure més »

Procurador general

El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Procurador general · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Alemany de Cervelló i de Querol · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V de Provença (v 1200 - 1245), comte de Provença (1209-1245).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »

Ramon de Borgonya

Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon de Borgonya · Veure més »

Ramon de Cervera (senyor de Gebut)

Ramon de Cervera fou un noble del llinatge dels Cervera de la branca de Gebut i Algerri probablement, fill de Guillem II de Cervera i de la seva muller Ermessenda, de llinatge no conegut.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon de Cervera (senyor de Gebut) · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon Folc V de Cardona

Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou Vescomte de Cardona (1241-1276).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Folc V de Cardona · Veure més »

Ramon II de Tortosa

Ramon II de Tortosa (conegut pel nom de Ramon de Montcada) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon II de Tortosa · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Segell del comte Ramon VI de Tolosa Ramon VI de Tolosa, anomenat el vell, (Sant Gèli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), comte de Melguelh (Ramon IV) (1173-1190), comte de Tolosa i marquès de Provença (de 1194 a 1222) és un dels comtes occitans més famosos per la seva implicació a la Croada dels albigesos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne de França · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Múrcia

L'emirat de Múrsiya o regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana i posteriorment bizantina de la Cartaginense.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne de València · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ribagorça · Veure més »

Riquilda de Polònia

Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella i Lleó (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Riquilda de Polònia · Veure més »

Riu Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Riu Xúquer · Veure més »

Rodrigo de Liçana

Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rodrigo de Liçana · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rosselló · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès amb 26 558 habitants, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Salou · Veure més »

Salses

Situació de la comuna de Salses al Rosselló Salses (en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Salses · Veure més »

Sanç d'Aragó i d'Hongria

Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un príncep d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanç d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

vinheta Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sança d'Aragó i Hongria

Sança d'Aragó (Barcelona, ca. 1241-1247 - Jerusalem, abans de 1291) va ser una peregrina i infanta catalana, la tercera filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sança d'Aragó i Hongria · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com a Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Pere · Veure més »

Santa Maria de la Vega de Tarassona

Santa Maria de la Vega de Tarassona és un edifici monumental d'Aragó, avui catedral de la vila.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de la Vega de Tarassona · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellàː Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del segle XII situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Seu · Veure més »

Sanxo d'Ahones

Sanxo d'Ahones (?- Acre, ?) fou bisbe de Saragossa entre els anys 1216 i 1236.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanxo d'Ahones · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sarraí · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sàpiens · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Segle X · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Segle XII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Segle XIX · Veure més »

Seny

L'ase és un dels animals que apareixen en les faules i aforismes del seny català. Un altre protagonista de les lliçons morals del seny ancestral era sovint la rata. El seny, xarot o trellat és la ponderació mental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Seny · Veure més »

Senyoria d'Albarrasí

La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoria d'Albarrasí · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

Castell i capella d'OmelàsLa senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Setge de Montesa

El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Montesa · Veure més »

Setge de Sevilla (1247-1248)

El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de la reconquesta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Sevilla (1247-1248) · Veure més »

Sibil·la de Mataplana

Sibil·la de Mataplana (?, ? - Ripollès, segle XII), muller de Guilhèm VI de Montpeller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sibil·la de Mataplana · Veure més »

Sibil·la de Saga

Sibil·la de Saga (Berga, 1240 - Barcelona, 1320) va ser una noble catalana vinculada a Berga, Barcelona i Tàrbena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sibil·la de Saga · Veure més »

Simó apòstol

Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Zelota o Simó el Cananeu (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Se'n sap molt poc, a banda del seu nom. El seu nom apareix en totes les llistes d'apòstols dels evangelis i els Fets dels apòstols, sense més detalls. Per distingir-lo de Simó Pere, va ser anomenat el Cananeu o el Zelota. Els dos noms deriven del terme hebreu qana, que indica el moviment polític dels zelotes i que va ser traduït erròniament com a "provinent de Canà" o "de Canaan". Sembla que Simó pertanyia al grup de zelotes que lluitaven per la independència d'Israel quan s'uní al grup de Jesucrist. Al Nou Testament Simó el Zelota mai no s'identifica amb Simó, el germà de Jesús citat a l'Evangeli segons Marc, 6 3. Aquest germà seria Simó de Jerusalem, que la tradició considera el segon bisbe de Jerusalem, després de son germà Jaume el Just.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Simó apòstol · Veure més »

Simó IV de Montfort

barons de Montfort Simó IV de Montfort (1150– Tolosa, 25 de juny de 1218), fou un noble francès baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Simó IV de Montfort · Veure més »

Sobrarb

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sobrarb · Veure més »

Societat de Lingüística Aragonesa

La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa a través de la investigació científica en lingüística.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Societat de Lingüística Aragonesa · Veure més »

Tarassona

Tarassona (Tarazona, en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tarassona · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tarragona · Veure més »

Teresa Gil de Vidaure

Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama noble navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Teresa Gil de Vidaure · Veure més »

Terra Santa

Terra santa (en hebreu: ארץ הקודש, Eretz HaQodesh; en àrab: الأرض المقدسة, al-Arḍ al-Muqaddasa) és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, més o menys entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Terra Santa · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Toledo · Veure més »

Tomàs apòstol

Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tomàs apòstol · Veure més »

Tractat d'Alcaraz

El Tractat d'Alcaraz d'abril de 1243, per el que es reconeixia el protectorat castellà va significar la incorporació a Castella del Regne musulmà de Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat d'Alcaraz · Veure més »

Tractat d'Almizra

El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat de Barcelona (1274)

El tractat de Barcelona de 1274 va ser una aliança militar concertada entre Jaume el Conqueridor i el soldà Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, segons la qual aquest contractaria els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians per a la conquesta de la plaça de Ceuta, en aquella època en poder de Muhàmmad II de Gharnata.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Barcelona (1274) · Veure més »

Tractat de Capdepera

El Tractat de Capdepera va ésser signat el 17 de juny de 1231, en aquesta població de Mallorca, entre Jaume I i Abu Abd Al·lah Muhammad ibn Ahmad ibn Hisam, cadi de Menorca, en què aquest reconeixia al rei catalano-aragonès la sobirania sobre la seua illa i es comprometia a pagar-li un tribut.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Capdepera · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX, que posaren fi al conflicte que durant més de cent anys havia enfrontat la dinastia dels Plantagenet anglesos amb la dinastia dels Capets francesos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »

Tractat de Viterbo

Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí de Constantinoble.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Viterbo · Veure més »

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella). El conjunt d'aquestes séquies formen l'anomenada Vega de València, sobre la que té jurisdicció el Tribunal, que junt a la Séquia Reial de Montcada, amb jurisdicció a part, formen l'horta de València. Forma part, des de l'1 d'octubre de 2009, de la llista de la UNESCO de patrimoni immaterial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de (1820) a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Trienni Liberal · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968, encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Universitat de Granada

La Universitat de Granada (en castellà i oficialment Universidad de Granada) posseeix campus universitaris a les ciutats de Granada, Ceuta i Melilla.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Universitat de Granada · Veure més »

Urraca I de Lleó

Urraca I de Lleó (ca. 1080 - Saldaña, Palència, 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Urraca I de Lleó · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і València · Veure més »

Vall d'Albaida

La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vall d'Albaida · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vall d'Aran · Veure més »

Vallespir

Mapa del Vallespir Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir segons Norbert Font i Sagué. XVIII Prats de Molló El Pertús El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vallespir · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vassallatge · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vidal de Canyelles · Veure més »

Vidal Mayor

''Vidal mayor'', III, 2 (fol. 97). Manuscrit del segle XII, primera compilació dels Furs d'Aragó El Vidal Mayor, (també conegut pels noms de "Compilatio maior" o "In Excelsis Dei Thesauris") és la primera compilació dels Furs d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vidal Mayor · Veure més »

Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Aragó (Saragossa, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1300) fou infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Violant d'Hongria · Veure més »

Vuitena Croada

Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada és una campanya de Lluís IX de França adreçada contra el regne de Tunísia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vuitena Croada · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xàtiva · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en xurro, Ejérica; en castellà i oficialment, Jérica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xèrica · Veure més »

Ximeno Cornel I

Ximeno Cornel I (~1170? - ~1221?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ximeno Cornel I · Veure més »

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan Ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis,1270) fou el darrer emir de Balansiya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »

1 de febrer

L'1 de febrer és el trentadosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1 de febrer · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1 de gener · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1 de març · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 11 d'abril · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1198 · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 12 de setembre · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1204 · Veure més »

1207

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1207 · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1208 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1210 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1211 · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1213 · Veure més »

1214

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1214 · Veure més »

1216

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1216 · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1217 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1218 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1219 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1220 · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1221 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1222 · Veure més »

1223

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1223 · Veure més »

1224

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1224 · Veure més »

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1225 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1226 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1227 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1228 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1229 · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1230 · Veure més »

1231

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1231 · Veure més »

1232

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1232 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1234 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1235 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1236 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1238 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1239 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1240 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1243 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1244 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1245 · Veure més »

1246

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1246 · Veure més »

1247

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1247 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1248 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1249 · Veure més »

1251

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1251 · Veure més »

1255

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1255 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1257 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1258 · Veure més »

1259

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1259 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1260 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1261 · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1262 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1264 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1265 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1268 · Veure més »

1269

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1269 · Veure més »

1271

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1271 · Veure més »

1272

L'any 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1272 · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1274 · Veure més »

1275

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1275 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1276 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1277 · Veure més »

1278

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1278 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1279 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1283 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1285 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1287 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1295 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1298 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1300 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1311 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1318 · Veure més »

1343

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1343 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1359 · Veure més »

1363

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1363 · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1371 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1380 · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 14 de juliol · Veure més »

1753

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1753 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 18 d'abril · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 18 d'octubre · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1809 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1811 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1813 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1820 · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1823 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1835 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1837 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1841 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1843 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1857 · Veure més »

1881

;Països catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1881 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1902 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1908 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1930 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1936 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1940 · Veure més »

1952

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1952 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1996 · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 2 de febrer · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 20 de juliol · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 20 de juny · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 2008 · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 21 de juliol · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 21 de juny · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 21 de març · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 22 de gener · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 22 de juny · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 23 de gener · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 23 de novembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 25 d'abril · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 26 d'agost · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 27 de juliol · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 28 d'agost · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 3 d'abril · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 3 de juny · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 30 de març · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 4 de juny · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 5 de setembre · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 6 de febrer · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 6 de juny · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 6 de març · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 7 d'abril · Veure més »

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 7 d'octubre · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 7 de juny · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 8 de setembre · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 9 de juliol · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jaume 1, Jaume I, Jaume I d'Aragó, Jaume I de Catalunya-Aragó, Jaume I el Conqueridor, Jaume I, el Conqueridor, Jaume conqueridor, Jaume de Montsó, Rei en Jaume.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »