Taula de continguts
31 les relacions: Alfons el Magnànim, Amadeu VIII de Savoia, Balcans, Batalla de Varna, Bolonya, Celestins, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Croada de Varna, Danubi, Església Catòlica Romana, Felip III de Borgonya, Ferran I de Nàpols, Imperi Otomà, Joan Hunyadi, Ladislau de Varna, Legat, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Martí V, Papa Gregori XII, Pau de Terracina, Roma, Siena, Terracina, Venècia, 11 de març, 1431, 1447, 18 de desembre, 22 de setembre, 23 de febrer, 23 de juliol.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Eugeni IV і Alfons el Magnànim
Amadeu VIII de Savoia
Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.
Veure Eugeni IV і Amadeu VIII de Savoia
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Eugeni IV і Balcans
Batalla de Varna
La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.
Veure Eugeni IV і Batalla de Varna
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Eugeni IV і Bolonya
Celestins
La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.
Veure Eugeni IV і Celestins
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Veure Eugeni IV і Concili de Basilea, Ferrara i Florència
Croada de Varna
La croada de Varna fou una fracassada campanya militar organitzada els anys 1443 i 1444 per diversos monarques europeus amb intenció de contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà per l'Europa central, en especial per la zona de penetració dels Balcans.
Veure Eugeni IV і Croada de Varna
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Eugeni IV і Danubi
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Eugeni IV і Església Catòlica Romana
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Eugeni IV і Felip III de Borgonya
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Veure Eugeni IV і Ferran I de Nàpols
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Eugeni IV і Imperi Otomà
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Veure Eugeni IV і Joan Hunyadi
Ladislau de Varna
s. XIX) representant Vladislau Ladislau de Varna (31 d'octubre de 1424 - 10 de novembre de 1444) va ser rei de Polònia a partir de 1434 (Ladislau III, en polonès: Władysław III), i d'Hongria a partir de 1440 (Vladislau I, en hongarès: I. Ulászló), fins a la seva mort combatent l'Imperi Otomà a la batalla de Varna.
Veure Eugeni IV і Ladislau de Varna
Legat
Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.
Veure Eugeni IV і Legat
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Eugeni IV і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Veure Eugeni IV і Martí V
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Veure Eugeni IV і Papa Gregori XII
Pau de Terracina
Sent aliats contra Francesco Sforza, Eugeni IV i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un acord formal a Terracina el 14 de juny 1443.
Veure Eugeni IV і Pau de Terracina
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Eugeni IV і Roma
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Veure Eugeni IV і Siena
Terracina
Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.
Veure Eugeni IV і Terracina
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Eugeni IV і Venècia
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Eugeni IV і 11 de març
1431
;Països Catalans.
Veure Eugeni IV і 1431
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Eugeni IV і 1447
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Eugeni IV і 18 de desembre
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Eugeni IV і 22 de setembre
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Eugeni IV і 23 de febrer
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Eugeni IV і 23 de juliol
També conegut com Papa Eugeni IV.