Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Luxemburg

Índex Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

98 les relacions: Acer, Agricultura, Alemany, Alemanya, Ardenner express, Bèlgica, Benelux, Blat, Brachypodium, Brasil, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Ciutat de Luxemburg, Civada, Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, Congrés de Viena, Consell d'Europa, Constitució, Dacsa, Differdange, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia dels Hohenzollern, Divisió administrativa de Luxemburg, Dudelange, Enric I de Luxemburg, Esch-sur-Alzette, Euro, Ferro, França, Francès, Gabinet, Gran Duc de Luxemburg, Guillemina I dels Països Baixos, Independència, Joan I de Luxemburg, Llei Sàlica, Llista de peixos de Luxemburg, Lluís XIV de França, Londres, Luxemburguès, Medi ambient de Luxemburg, Monarquia, Monarquia constitucional, Museu Nacional d'Història i d'Art de Luxemburg, Napoleó Bonaparte, Nordliicht TV, Ons Heemecht, Ordi, Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, ..., Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, País neutral, Països Baixos, Parlament, Poder executiu, Poder legislatiu, Primer ministre de Luxemburg, Primera Guerra Mundial, Ramaderia, Revolució belga, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Rodange, Rumelange, Sacre Imperi Romanogermànic, Sègol, Segle XIV, Segona Guerra Mundial, Suècia, Tractat de Rijswijk, Tribunal de Cassació, Unió Duanera del Nord d'Alemanya, Unió Europea, Vaga general luxemburguesa de 1942, Winston Churchill, Xavier Bettel, Zona euro, 11 de maig, 1354, 1437, 1684, 1697, 1815, 1830, 1839, 1842, 1867, 1868, 1890, 1949, 1950, 1957, 1981, 1984, 1999, 2000, 25 de març. Ampliar l'índex (48 més) »

Acer

Pont fabricat en acer. Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro amb una mica de carboni i de vegades alguns additius.

Nou!!: Luxemburg і Acer · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Luxemburg і Agricultura · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Luxemburg і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Luxemburg і Alemanya · Veure més »

Ardenner express

Ardenner express és un diari publicat a Luxemburg propietat del grup empresarial Saint-Paul Luxembourg.

Nou!!: Luxemburg і Ardenner express · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Luxemburg і Bèlgica · Veure més »

Benelux

'''Benelux''' El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Nou!!: Luxemburg і Benelux · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Luxemburg і Blat · Veure més »

Brachypodium

Brachypodium és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse dels commelínids, classe de les liliòpsides i divisió dels magnoliofitins.

Nou!!: Luxemburg і Brachypodium · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Luxemburg і Brasil · Veure més »

Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355).

Nou!!: Luxemburg і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ciutat de Luxemburg

Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.

Nou!!: Luxemburg і Ciutat de Luxemburg · Veure més »

Civada

La civada o avena (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.

Nou!!: Luxemburg і Civada · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Luxemburg і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

Bandera de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització econòmica internacional, la primera de caràcter supranacional, i que és considerada com l'origen de l'actual Unió Europea (UE).

Nou!!: Luxemburg і Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Luxemburg і Congrés de Viena · Veure més »

Consell d'Europa

El Consell d'Europa és una organització internacional que s'estableix pel Tractat de Londres de 1949 i que avui en dia engloba a 47 països d'Europa, i té 5 estats com observadors (el Vaticà, Estats Units, Canadà, Japó i Mèxic).

Nou!!: Luxemburg і Consell d'Europa · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Luxemburg і Constitució · Veure més »

Dacsa

El blat de moro, la dacsa, el panís (de l'Índia), blat de l'Índia, milloc, milloca o (blat) moresc (Zea mays ssp. mays, zea prové del grec zeo, 'viure') és una planta de la família de les poàcies.

Nou!!: Luxemburg і Dacsa · Veure més »

Differdange

Differdange (luxemburguès Déifferdeng, alemany Differdingen) és una comuna i vila a l'est de Luxemburg, que forma part del cantó d'Esch-sur-Alzette.

Nou!!: Luxemburg і Differdange · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Luxemburg і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Luxemburg і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia dels Hohenzollern

Hohenzollern Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Luxemburg і Dinastia dels Hohenzollern · Veure més »

Divisió administrativa de Luxemburg

Divisió Administrativa de Luxemburg.

Nou!!: Luxemburg і Divisió administrativa de Luxemburg · Veure més »

Dudelange

Dudelange (luxemburguès Diddeleng, alemany Düdelingen) és una comuna i vila a l'est de Luxemburg, que forma part del cantó d'Esch-sur-Alzette.

Nou!!: Luxemburg і Dudelange · Veure més »

Enric I de Luxemburg

Enric I de Luxemburg (castell de Betzdorf, Luxemburg, 1955) és el Gran Duc de Luxemburg i membre de la dinastia dels Borbó-Nassau.

Nou!!: Luxemburg і Enric I de Luxemburg · Veure més »

Esch-sur-Alzette

Esch-sur-Alzette (luxemburguès Esch-Uelzecht, alemany Esch-an-der-Alzig) és una comuna i vila a l'est de Luxemburg, que forma part del cantó d'Esch-sur-Alzette.

Nou!!: Luxemburg і Esch-sur-Alzette · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol:€) és la unitat monetària de dinou dels vint-i-vuit estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Luxemburg і Euro · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Luxemburg і Ferro · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Luxemburg і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Luxemburg і Francès · Veure més »

Gabinet

president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.

Nou!!: Luxemburg і Gabinet · Veure més »

Gran Duc de Luxemburg

Luxemburg és una monarquia constitucional de la qual el cap d'estat és el Gran Duc de Luxemburg (o Gran Duquessa de Luxemburg, en el cas que sigui dona).

Nou!!: Luxemburg і Gran Duc de Luxemburg · Veure més »

Guillemina I dels Països Baixos

Guillemina I dels Països Baixos (La Haia 1880 - Palau Het Loo 1962).

Nou!!: Luxemburg і Guillemina I dels Països Baixos · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Luxemburg і Independència · Veure més »

Joan I de Luxemburg

Joan I de Luxemburg (castell de Berg, Luxemburg, 1921) és un aristòcrata luxemburguès, Gran duc de Luxemburg des de l'any 1964 i fins a l'any 2000, any en què abdicà en favor del seu fill primogènit, Enric I de Luxemburg.

Nou!!: Luxemburg і Joan I de Luxemburg · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle VI.

Nou!!: Luxemburg і Llei Sàlica · Veure més »

Llista de peixos de Luxemburg

Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') Gobi (''Gobio gobio'') Lluç de riu (''Esox lucius'') ''Cyprinus carpio carpio'' Gatet (''Cobitis taenia'') ''Blicca bjoerkna'' ''Barbus barbus'' ''Barbatula barbatula'' ''Alburnus alburnus'' Gardí (''Scardinius erythrophthalmus'') Barb roig (''Phoxinus phoxinus'') Perca de riu (''Perca fluviatilis'') Aquesta llista de peixos de Luxemburg -incompleta- inclou les 12 espècies de peixos que es poden trobar a Luxemburg ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Luxemburg і Llista de peixos de Luxemburg · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Luxemburg і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Luxemburg і Londres · Veure més »

Luxemburguès

El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.

Nou!!: Luxemburg і Luxemburguès · Veure més »

Medi ambient de Luxemburg

El medi ambient de Luxemburg s'ha vist afectat pel ràpid creixement de la població del país europeu (9% entre 2000 i 2007, 34% en l'economia), el fort tràfic rodat (75% del combustible prové de fora) i la seva manca de recursos d'energia renovable.

Nou!!: Luxemburg і Medi ambient de Luxemburg · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Luxemburg і Monarquia · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Luxemburg і Monarquia constitucional · Veure més »

Museu Nacional d'Història i d'Art de Luxemburg

Edifici del Museu El Museu Nacional d'Història i d'Art del Gran Ducat de Luxemburg Nationalmusée fir Geschicht a Konscht, (en luxembuguès) oficialment: Musée national d'histoire et d'art (MNHA)) està situat al sud de la ciutat de Luxemburg, dins del centre històric de la ciutat, amb un edifici modern al barri de la Ville Haute. En aquest museu s'exhibeixen peces arqueològiques, artefactes domèstics, eines de treball i de defensa de les cultures celta, germànica i romana que es van assentar a la regió, així com nombroses obres d'art de diverses èpoques del Nord d'Europa.

Nou!!: Luxemburg і Museu Nacional d'Història i d'Art de Luxemburg · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Luxemburg і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nordliicht TV

Nordliicht TV és un canal de televisió regional luxemburguès que emet per al nord del Gran Ducat de Luxemburg.

Nou!!: Luxemburg і Nordliicht TV · Veure més »

Ons Heemecht

Partitura de l'himne nacional de Luxemburg. Ons Heemecht ("La Nostra Terra") és l'himne nacional de Luxemburg.

Nou!!: Luxemburg і Ons Heemecht · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Luxemburg і Ordi · Veure més »

Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic

LOrganització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, o OECD segons les sigles en anglès) és una organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i lliure mercat.

Nou!!: Luxemburg і Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Luxemburg і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Luxemburg і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

País neutral

països antigament neutrals Un país neutral és aquell que no pren part per cap dels bàndols enfrontats en un conflicte bèl·lic amb l'esperança de mantenir-se'n al marge.

Nou!!: Luxemburg і País neutral · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Luxemburg і Països Baixos · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Luxemburg і Parlament · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Luxemburg і Poder executiu · Veure més »

Poder legislatiu

Estats sense parlamentEl poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Luxemburg і Poder legislatiu · Veure més »

Primer ministre de Luxemburg

L'actual Primer Ministre, Xavier Bettel (DP) El Primer Ministre del Gran Ducat de Luxemburg és el cap de govern d'aquest país.

Nou!!: Luxemburg і Primer ministre de Luxemburg · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Luxemburg і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena 'bestiar'.

Nou!!: Luxemburg і Ramaderia · Veure més »

Revolució belga

La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.

Nou!!: Luxemburg і Revolució belga · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Luxemburg і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Luxemburg і Revolució Industrial · Veure més »

Rodange

Rodange (Rodingen en alemany) és una ciutat a la comuna de Pétange, al sud-oest de Luxemburg.

Nou!!: Luxemburg і Rodange · Veure més »

Rumelange

Rumelange (luxemburguès Rëmeleng, alemany Rümelingen) és una comuna i vila a l'est de Luxemburg, que forma part del cantó d'Esch-sur-Alzette.

Nou!!: Luxemburg і Rumelange · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sègol

El sègol o sègle (dial. sèguel, sègal) (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Nou!!: Luxemburg і Sègol · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Luxemburg і Segle XIV · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Luxemburg і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Luxemburg і Suècia · Veure més »

Tractat de Rijswijk

Obelisc rememorant el '''Tractat de Rijswijk''' El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Luxemburg і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tribunal de Cassació

El Tribunal de Cassació en molts països que tenen un sistema jurídic inspirat pel Codi napoleònic és el tribunal suprem.

Nou!!: Luxemburg і Tribunal de Cassació · Veure més »

Unió Duanera del Nord d'Alemanya

Mapa del procés d'unificació alemanya La Unió Duanera del Nord d'Alemanya, (en alemany, Zollverein), era una confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres.

Nou!!: Luxemburg і Unió Duanera del Nord d'Alemanya · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Luxemburg і Unió Europea · Veure més »

Vaga general luxemburguesa de 1942

La Vaga general luxemburguesa de 1942 va ser una manifestació en forma de resistència passiva quan Luxemburg va ser ocupat per l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Luxemburg і Vaga general luxemburguesa de 1942 · Veure més »

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Nou!!: Luxemburg і Winston Churchill · Veure més »

Xavier Bettel

Xavier Bettel (Ciutat de Luxemburg, 3 de març de 1973) és un polític i advocat luxemburguès, escollit com a Primer ministre de Luxemburg des del 4 de desembre de 2013.

Nou!!: Luxemburg і Xavier Bettel · Veure més »

Zona euro

La zona euro és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.

Nou!!: Luxemburg і Zona euro · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Luxemburg і 11 de maig · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Luxemburg і 1354 · Veure més »

1437

Sense descripció.

Nou!!: Luxemburg і 1437 · Veure més »

1684

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Luxemburg і 1684 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Luxemburg і 1697 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Luxemburg і 1815 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Luxemburg і 1830 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Luxemburg і 1839 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Luxemburg і 1842 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Luxemburg і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Luxemburg і 1868 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Luxemburg і 1890 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Luxemburg і 1949 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Luxemburg і 1950 · Veure més »

1957

colònia africana que aconsegueix la independència.

Nou!!: Luxemburg і 1957 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Luxemburg і 1981 · Veure més »

1984

;Països Catalans.

Nou!!: Luxemburg і 1984 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Luxemburg і 1999 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Luxemburg і 2000 · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Luxemburg і 25 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gran Ducat De Luxemburg, Gran Ducat de Luxemburg, Gran ducat de Luxemburg, Luxemburg (país).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »