Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Abadia de Cluny, Abat, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alfons el Bataller, Arianisme, Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, Arquebisbat de Saragossa, Arxidiòcesi de València, Barbastre, Basílica del Pilar, Bernardo Francés y Caballero, Bisbat d'Osca, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Tarassona, Bisbat de Terol i Albarrasí, Brauli de Saragossa, Breviari, Carles III d'Espanya, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Còrdova, Companyia de Jesús, Comtat d'Urgell, Concili d'Elvira, Deci (emperador romà), Diaca, Diòcesi d'Astorga, Dominació musulmana de Catalunya, Elías Yanes Álvarez, Enciclopèdia Catòlica, Engràcia de Saragossa, Espanya, Ferran el Catòlic, Francs, García Loaysa y Girón, Garcia Fernández de Heredia, Gelasi II, Gregori el Gran, IV Concili de Toledo, Jaume el Major, Jaume II d'Urgell, Joan el Sense Fe, Joan XXII, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista dels reis visigots, Martí l'Humà, Mesquita, Monestir de Leire, Monestir de Sant Joan de la Penya, Monestir de Veruela, Orde de Cluny, ..., Orde del Cister, Oviedo, Província de Saragossa, Ritu romà, Roda d'Isàvena, Sanç III de Pamplona, Saragossa, Segle I, Seu episcopal, Taió, Urbà VIII, V Concili de Toledo, València, Valeri de Saragossa, VI Concili de Toledo, Vicenç d'Osca. Ampliar l'índex (16 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Abadia de Cluny · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Abat · Veure més »
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Alfons el Bataller · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Arianisme · Veure més »
Arquebisbat de Mèrida-Badajoz
L'arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz és la seu episcopal principal d'Extremadura, a Espanya.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Arquebisbat de Mèrida-Badajoz · Veure més »
Arquebisbat de Saragossa
L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Barbastre · Veure més »
Basílica del Pilar
El Pilar —o el Sant Temple Metropolità de Nostra Senyora del Pilar— és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Basílica del Pilar · Veure més »
Bernardo Francés y Caballero
Bernardo Francés y Caballero o Bernat Francès i Caballero (Madrid, 14 d'octubre 1774 — Bordeus, 23 de desembre 1843) fou un sacerdot, bisbe d'Urgell i arquebisbe de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Bernardo Francés y Caballero · Veure més »
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Bisbat d'Osca · Veure més »
Bisbat de Barbastre-Montsó
El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Bisbat de Barbastre-Montsó · Veure més »
Bisbat de Tarassona
El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Bisbat de Tarassona · Veure més »
Bisbat de Terol i Albarrasí
Mapa del Bisbat de Terol i Albarrasí El bisbat de Terol i Albarrasí (en llatí: Dioecesis Terulensis et Albarracinensis) és una diòcesi de l'Arquebisbat de Saragossa en part coincident amb la província de Terol, arquebisbat al qual pertanyen directament certes comarques del nord de Terol com el Matarranya.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Bisbat de Terol i Albarrasí · Veure més »
Brauli de Saragossa
Brauli (Saragossa o Girona, ca. 590 – Saragossa, 651) va ser un autor eclesiàstic, figura destacada de la intel·lectualitat de la Hispània visigoda, i bisbe de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Brauli de Saragossa · Veure més »
Breviari
Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg. Un breviari (del llatí breviarium, compendi) en el ritu llatí de l'Església Catòlica és un llibre que recull totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que els clergues regulars o seculars han de resar cada dia.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Breviari · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Carles III d'Espanya · Veure més »
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Còrdova · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Companyia de Jesús · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Comtat d'Urgell · Veure més »
Concili d'Elvira
El Concili d'Elvira o d'Iliberis (llatí: Concilium Eliberritanum), va ser el primer concili que es va celebrar a la província romana d'Hispània Baetica per l'església cristiana.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Concili d'Elvira · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Deci (emperador romà) · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Diaca · Veure més »
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Diòcesi d'Astorga · Veure més »
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »
Elías Yanes Álvarez
Elías Yanes Álvarez (16 de febrer del 1928, Villa de Mazo, La Palma - Saragossa, 9 de març del 2018) fou un teòleg i sacerdot espanyol, que fou Arquebisbe de Saragossa (1977-2005) i President de la Conferència Episcopal Espanyola (1997-99).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Elías Yanes Álvarez · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Engràcia de Saragossa
Engràcia de Saragossa (Braga, Lusitània, últim quart del - Caesaraugusta, actual Saragossa, ca. 303) fou una donzella que va morir màrtir amb divuit companys cristians, anomenats els Sants Màrtirs de Saragossa o Innombrables Màrtirs de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Engràcia de Saragossa · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Ferran el Catòlic · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Francs · Veure més »
García Loaysa y Girón
García Loaysa y Girón (Talavera de la Reina, 1534 - Alcalá de Henares, 22 de febrer de 1599) va ser un religiós, escriptor i bibliòfil espanyol.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і García Loaysa y Girón · Veure més »
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Garcia Fernández de Heredia · Veure més »
Gelasi II
Gelasi II —de nom Giovanni Coniulo— (Gaeta, ? -Cluny, 28 de gener de 1119) va ser papa de Roma del 1118 al 1119.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Gelasi II · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Gregori el Gran · Veure més »
IV Concili de Toledo
El quart Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 633 i presidida per sant Isidor de Sevilla.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і IV Concili de Toledo · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Jaume el Major · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Joan XXII · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Llista dels reis visigots · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Martí l'Humà · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Mesquita · Veure més »
Monestir de Leire
El Monestir de Leire o de Salvador de Leyre es troba a Navarra al peu de la Serra de Leire i és d'estil romànic primerenc.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Monestir de Leire · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Monestir de Veruela
El Reial Monestir de Santa Maria de Veruela és una abadia cistercenca del, situada prop de Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, Espanya.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Monestir de Veruela · Veure més »
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Orde de Cluny · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Orde del Cister · Veure més »
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Oviedo · Veure més »
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Província de Saragossa · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Ritu romà · Veure més »
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Roda d'Isàvena · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Saragossa · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Segle I · Veure més »
Seu episcopal
La seu o càtedra del Bisbe de Roma a la basílica de San Giovanni in Laterano Una seu episcopal o simplement seu és, en el significat habitual de l'expressió, l'àrea de la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Seu episcopal · Veure més »
Taió
Taió (? - 651) fou bisbe de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Taió · Veure més »
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Urbà VIII · Veure més »
V Concili de Toledo
El cinquè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 636.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і V Concili de Toledo · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і València · Veure més »
Valeri de Saragossa
Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Valeri de Saragossa · Veure més »
VI Concili de Toledo
El sisè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 638.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і VI Concili de Toledo · Veure més »
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Nou!!: Arquebisbat de Saragossa і Vicenç d'Osca · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat de Saragossa, Bisbe de Saragossa, Diòcesi de Saragossa.
