Accés més ràpid que el navegador!
178 les relacions: Absolutisme, Administració pública, Alcàsser de Segòvia, Alella, Andreu apòstol, Anglaterra, Anna de la Gran Bretanya, Antoine La Preste, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Arenys de Mar, Artilleria, Arxiducat d'Àustria, Bac de Roda, Bandera de Sant Jordi, Bandera de Santa Eulàlia, Barcelona, Barri de la Ribera, Batalla d'Almansa, Batalla de l'11 de setembre, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalla del Convent dels Caputxins, Besòs, Braç Militar de Catalunya, Cambra dels Lords, Canó, Cardona, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Santo Antón, Castella, Castellciutat, Catalunya, Claude Louis Hector de Villars, Companyia de Jesús, Comtat d'Holanda, Conquesta austriacista de Menorca, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Convent, Convent de Sant Agustí Vell, Convent de Santa Clara de Barcelona, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela, Coronela de Barcelona, Corregiment, Dénia, ..., Decrets de Nova Planta, Diada Nacional de Catalunya, Diario de Barcelona, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Ebre, Espanya, Esquarterament, Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Felip V d'Espanya, Forces Armades d'Espanya, Fortalesa de la Ciutadella, Fossar de les Moreres, François Bidal d'Asfeld, Furs, Garrot vil, Gibraltar, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Hostalric, Illes Balears, Imperi, Imperi Espanyol, James Fitz-James Stuart, Jean Baptiste du Casse, Joan Baptista Basset i Ramos, John Churchill (1r duc de Marlborough), John Leake, Jordi Mata i Viadiu, Joris Prosper Van Verboom, Josep Bellver i Balaguer, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Moragues i Mas, Juan Francisco de Bette y Croix, Junta de Braços, La Barceloneta, La Corunya, Lisboa, Lleida, Lluçanès, Louis de Régnier de Guerchy, Madrid, Mallorca, Manresa, Manuel Ferrer i Sitges, Mar Mediterrània, Marina de guerra catalana, Martorell, Mataró, Mètode Vauban, Menorca, Milícia, Miquelet, Monarquia Absoluta Borbònica, Montjuïc (Barcelona), Ocupació austriacista de Madrid, País Valencià, Països Baixos, Pau de Thoar i Grec, Paul François de Lozières d'Astier, Pólvora, Península Ibèrica, Pitiüses, Plana de Vic, Premsa, Presa de Gibraltar, Pretendent al tron, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Rafael Dalmau (Editor), Rafael de Nebot i Font, Regiment de la Immaculada Concepció, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Regne de València, Reial audiència, Renaixença, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Rin, Ripoll, Sacre Imperi Romanogermànic, Sallent, Saragossa, Sàpiens, Setge de Barcelona (1706), Toló, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Utrecht, Vic, Viena, Vilafranca del Penedès, Xàtiva, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de setembre, 13 de setembre, 15 de gener, 17 de maig, 1704, 1705, 1706, 1708, 1710, 1713, 1714, 1715, 1716, 1726, 1728, 22 de febrer, 22 de març, 24 d'agost, 24 de febrer, 25 de juliol, 29 de setembre, 30 de novembre, 5 d'octubre, 6 de juliol, 9 d'agost, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (128 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Absolutisme · Veure més »
Administració pública
L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Administració pública · Veure més »
Alcàsser de Segòvia
L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Alcàsser de Segòvia · Veure més »
Alella
Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Alella · Veure més »
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Andreu apòstol · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Anglaterra · Veure més »
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »
Antoine La Preste
Antoine La Preste dit Dupuy-Vauban (Dijon, Borgonya, 1659 - 1731) fou comte de Vauban i, militar francès, fill de Paul Le Prestre, cosí germà de Sébastien Le Prestre de Vauban.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Antoine La Preste · Veure més »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Arenys de Mar · Veure més »
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Artilleria · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Bac de Roda
Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Bac de Roda · Veure més »
Bandera de Sant Jordi
La Bandera de Sant Jordi fou la bandera de la Diputació del General de Catalunya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Bandera de Sant Jordi · Veure més »
Bandera de Santa Eulàlia
La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Barcelona · Veure més »
Barri de la Ribera
Carrer dels Agullers a la Ribera La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Barri de la Ribera · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla de l'11 de setembre
La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Batalla de l'11 de setembre · Veure més »
Batalla del Baluard de Santa Clara
La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Batalla del Baluard de Santa Clara · Veure més »
Batalla del Convent dels Caputxins
La Batalla del Convent dels Caputxins es lliurà el 17 de maig de 1714 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Batalla del Convent dels Caputxins · Veure més »
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Besòs · Veure més »
Braç Militar de Catalunya
L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Braç Militar de Catalunya · Veure més »
Cambra dels Lords
La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Cambra dels Lords · Veure més »
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Canó · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Cardona · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Carles II de Castella · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castell de Santo Antón
El castell de Santo Antón és un castell del que formava part, juntament amb els castells de Santa Cruz i San Diego, d'una xarxa estratègica de castells i bateries per a la defensa de la ciutat de la Corunya, a Galícia.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Castell de Santo Antón · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Castella · Veure més »
Castellciutat
Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Castellciutat · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Catalunya · Veure més »
Claude Louis Hector de Villars
Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Companyia de Jesús · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Comtat d'Holanda · Veure més »
Conquesta austriacista de Menorca
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Conquesta austriacista de Menorca · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Consell de Cent · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Convent
Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Convent · Veure més »
Convent de Sant Agustí Vell
El convent de Sant Agustí Vell és un antic edifici religiós de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Convent de Sant Agustí Vell · Veure més »
Convent de Santa Clara de Barcelona
Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler El Convent de Santa Clara de Barcelona fou un cenobi femení de clausura construït en el que avui és el barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Convent de Santa Clara de Barcelona · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Coronela
Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Coronela · Veure més »
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Coronela de Barcelona · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Corregiment · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Dénia · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Diario de Barcelona · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Ebre · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Espanya · Veure més »
Esquarterament
Esquarterament L'esquarterament és una tècnica de tortura en la qual es desprenen els membres a la víctima.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Esquarterament · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Europa · Veure més »
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Expedició del diputat militar · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Felip V d'Espanya · Veure més »
Forces Armades d'Espanya
Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Forces Armades d'Espanya · Veure més »
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »
Fossar de les Moreres
Vista general Amb la basílica de Santa Maria del Mar al fons Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2012 Peveter de la flama eterna en memòria dels morts durant el setge de Barcelona (1713-1714) El Fossar de les Moreres és una plaça de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts del Setge de Barcelona (1713-1714), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Fossar de les Moreres · Veure més »
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і François Bidal d'Asfeld · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Furs · Veure més »
Garrot vil
Execució amb el garrot a les Filipines el 1901. El garrot és un instrument utilitzat per executar els condemnats a mort.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Garrot vil · Veure més »
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Gibraltar · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels catalans
La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Guerra dels catalans · Veure més »
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Hostalric · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Illes Balears · Veure més »
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Imperi · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Imperi Espanyol · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Jean Baptiste du Casse
Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Jean Baptiste du Casse · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »
John Leake
Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і John Leake · Veure més »
Jordi Mata i Viadiu
Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »
Joris Prosper Van Verboom
Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »
Josep Bellver i Balaguer
Josep Bellver i Balaguer (Lleida 1630 - Viena 5 d'abril de 1732).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Josep Bellver i Balaguer · Veure més »
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Josep Moragues i Mas · Veure més »
Juan Francisco de Bette y Croix
Juan Francisco Nicolás de Bette y Croix, nom castellanitzat de Jean-François-Nicolas Bette (Castell de Lede, Països Baixos Espanyols, 1668 - Madrid, 11 de gener de 1725), també conegut com a marquès de Lede, va ser un noble, polític i militar flamenc-espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Germà de Felipe Manuel de Bette, comanador de Biedma en l'Orde de Santiago, la qual abandonà en rebre l'Orde del Toisó d'Or.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Juan Francisco de Bette y Croix · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Junta de Braços · Veure més »
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і La Barceloneta · Veure més »
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і La Corunya · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Lisboa · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Lleida · Veure més »
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Lluçanès · Veure més »
Louis de Régnier de Guerchy
Louis de Régnier (18 de maig, 1663 - 13 de febrer, 1748) fou marquès de Guerchy i un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Louis de Régnier de Guerchy · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Madrid · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Mallorca · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Manresa · Veure més »
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Mar Mediterrània · Veure més »
Marina de guerra catalana
Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Marina de guerra catalana · Veure més »
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Martorell · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Mataró · Veure més »
Mètode Vauban
Mètode Vauban de les tres paral·leles d'atac El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Mètode Vauban · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Menorca · Veure més »
Milícia
Voluntàries armades a la guerra de Vietnam. Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Milícia · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Miquelet · Veure més »
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Ocupació austriacista de Madrid
Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і País Valencià · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Països Baixos · Veure més »
Pau de Thoar i Grec
Pau de Thoar i Grec (- Viena?) fou un militar català.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Pau de Thoar i Grec · Veure més »
Paul François de Lozières d'Astier
Paul François de Lozières d'Astier (c.1654-1731) enginyer militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Paul François de Lozières d'Astier · Veure més »
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Pólvora · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Península Ibèrica · Veure més »
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Pitiüses · Veure més »
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Plana de Vic · Veure més »
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Premsa · Veure més »
Presa de Gibraltar
La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Presa de Gibraltar · Veure més »
Pretendent al tron
Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Pretendent al tron · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Principat de Catalunya · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Províncies Unides · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Rafael Dalmau (Editor)
Rafael Dalmau (Editor) és una empresa editorial fundada a Barcelona el 1959 per Rafael Dalmau i Ferreres amb la seva filla Maria del Carme Dalmau i Dalmau com a empresa familiar.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Rafael Dalmau (Editor) · Veure més »
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Rafael de Nebot i Font · Veure més »
Regiment de la Immaculada Concepció
El regiment de la Immaculada Concepció fou una unitat militar de l'exèrcit de Catalunya durant la guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Regiment de la Immaculada Concepció · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Regne de Castella · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Regne de França · Veure més »
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Regne de València · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Reial audiència · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Renaixença · Veure més »
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Rin · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Ripoll · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sallent
Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Sallent · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Saragossa · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Sàpiens · Veure més »
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »
Toló
Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Toló · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Utrecht · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Vic · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Viena · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Vilafranca del Penedès · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і Xàtiva · Veure més »
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 11 de juliol · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 11 de setembre · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 12 de setembre · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 13 de setembre · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 15 de gener · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 17 de maig · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1704 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1706 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1708 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1710 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1715 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1716 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1726 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 1728 · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 22 de febrer · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 22 de març · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 24 d'agost · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 24 de febrer · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 25 de juliol · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 29 de setembre · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 30 de novembre · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 5 d'octubre · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 6 de juliol · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 9 d'agost · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Setge de Barcelona (1713-1714) і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
11 de setembre de 1714, Setge de Barcelona (1714), Setge de Barcelona de 1714.
