Accés més ràpid que el navegador!
154 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Al-Àndalus, Alfons el Bataller, Alfons Jordà, Alfons VII de Lleó, Almodis, Almodis de Barcelona, Amposta, Arle, Àger, Balaguer, Barcelona, Batalla de Martorell (1114), Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon I de Provença, Berenguer Ramon II, Berenguer Sunifred, Berenguera de Barcelona, Bernat Ató IV Trencavell, Bernat Guillem I de Cerdanya, Bernat III de Besalú, Besiers, Bisbat de Vic, Carcassona, Carladès, Carlat, Casa de Cabrera, Casal de Barcelona, Castell de Gelida, Cèntul II de Bigorra, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Foix, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat de Ripoll, Comtat de Tolosa, Comte, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Croada pisano-catalana, Dinastia almoràvit, ..., Dolça de Provença, Eivissa, Emirat de Làrida, Ermessenda de Carcassona, Fidel Fita i Colomer, Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Guerau Alemany II de Cervelló, Guillem I de Cerdanya, Guillem IX d'Aquitània, Guillem Ramon II de Castellvell, Illes Balears, Islam, Liber Maiolichinus, Llatí, Lleida, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Mafalda de Pulla-Calàbria, Mallorca, Mar Mediterrània, María Rodriguez, Marià Fortuny i Marsal, Millau, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montcada (llinatge), Occitània, Olèrdola, Oleguer de Barcelona, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Peralada, Peronella d'Aragó, Pietro Moriconi, Ponç II de Cervera, Principat de Catalunya, Provença, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Folc I de Cardona, Rasès, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Robert Guiscard, Rodés (Avairon), Rodrigo Díaz de Vivar, Roger I de Carcassona, Roger III de Foix, Sança de Castella (1006-1027), Setge d'Aurenja, Setge de Làrida (1122), Setge de Saraqusta (1118), Tarragona, Terra Santa, Tortosa, Usatge, Usatges de Barcelona, València, Valí, Vescomtat de Bas, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau, Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar, 1082, 1083, 1086, 1095, 1097, 11 de novembre, 1103, 1105, 1107, 1108, 1109, 1111, 1112, 1113, 1114, 1115, 1116, 1117, 1118, 1119, 1120, 1122, 1123, 1125, 1126, 1127, 1128, 1130, 1131, 1144, 1149, 1157, 1162, 1164, 23 de gener, 3 de febrer. Ampliar l'índex (104 més) »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Al-Àndalus · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Alfons Jordà · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Almodis · Veure més »
Almodis de Barcelona
Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Almodis de Barcelona · Veure més »
Amposta
Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Amposta · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Arle · Veure més »
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Àger · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Balaguer · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Barcelona · Veure més »
Batalla de Martorell (1114)
La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell, entre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almoràvits.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Batalla de Martorell (1114) · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berenguer Ramon I de Provença
Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Ramon II · Veure més »
Berenguer Sunifred
Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguer Sunifred · Veure més »
Berenguera de Barcelona
Berenguera de Barcelona (Barcelona, 1108 - Palència, 1149) fou infanta de Barcelona, reina consort de Lleó (1126-1149) i emperadriu consort de Castella i LLeó (1135-1157) pel seu matrimoni amb Alfons VII de Lleó.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Berenguera de Barcelona · Veure més »
Bernat Ató IV Trencavell
Bernat Ató IV Trencavell († 1129) va ser vescomte d'Albi i de Nimes, de 1074 a 1129, i vescomte de Carcassona, de Besiers i d'Agde de 1099 a 1129.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat Ató IV Trencavell · Veure més »
Bernat Guillem I de Cerdanya
Bernat Guillem I de Cerdanya i II de Berga (1109 - 1117) fou comte de Cerdanya, Conflent i Berga (1094-1117).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Bernat III de Besalú
Bernat III de Besalú (?,~1065 - ?, 1111) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Bernat III de Besalú · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Besiers · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Bisbat de Vic · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Carcassona · Veure més »
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Carladès · Veure més »
Carlat
Carlat és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Carlat · Veure més »
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Casa de Cabrera · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Gelida
El castell de Gelida és un castell del municipi de Gelida (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Castell de Gelida · Veure més »
Cèntul II de Bigorra
Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Cèntul II de Bigorra · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Manresa · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Provença · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Ripoll · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Comte · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Corona d'Aragó · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Cort Comtal · Veure més »
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Croada pisano-catalana · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Dolça de Provença · Veure més »
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Eivissa · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Emirat de Làrida · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Gerberga de Provença · Veure més »
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Gerbert de Gavaldà · Veure més »
Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Guerau Alemany II de Cervelló · Veure més »
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem Ramon II de Castellvell
Guillem Ramon II de Castellvell o Guillem IV de Castellvell.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Guillem Ramon II de Castellvell · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Illes Balears · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Islam · Veure més »
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Liber Maiolichinus · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Llatí · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Lleida · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Mallorca · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Mar Mediterrània · Veure més »
María Rodriguez
María Rodriguez (1080 - 1105) fou comtessa consort de Barcelona (1098-1105) pel seu matrimoni amb Ramon Berenguer III.
Nou!!: Ramon Berenguer III і María Rodriguez · Veure més »
Marià Fortuny i Marsal
Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus Anacoreta'' de Marià Fortuny i Marsal Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Marià Fortuny i Marsal · Veure més »
Millau
Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Millau · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Montcada (llinatge) · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Occitània · Veure més »
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Olèrdola · Veure més »
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Oleguer de Barcelona · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Orde del Temple · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Orde militar · Veure més »
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Peralada · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Peronella d'Aragó · Veure més »
Pietro Moriconi
Pietro Moriconi (?-1119) fou arquebisbe de Pisa en el primer quart del.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Pietro Moriconi · Veure més »
Ponç II de Cervera
Ponç II de Cervera, conegut també com a Ponç II de Bas, (-1155) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Sant Esteve i l'Espluga de Francolí, i vescomte de Bas.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Ponç II de Cervera · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Principat de Catalunya · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Provença · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Rasès · Veure més »
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Robert Guiscard · Veure més »
Rodés (Avairon)
Rodés (en francès Rodez) és una ciutat i municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Rodés (Avairon) · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Roger I de Carcassona · Veure més »
Roger III de Foix
Roger III de Foix (? - 1148) fou comte de Foix (1124-1148).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Roger III de Foix · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Setge d'Aurenja
Alfons Jordà va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112 i el 1113 els nobles de Tolosa van cridar Guillem IX d'Aquitània per lluitar contra el nou comte, que va ser educat al comtat de Sant Gèli del marquesat de Provença, ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX d'Aquitània, fins que Felipa de Tolosa el va abandonar el 1116 i es va retirar a l'abadia de Fontevraud, mentre Guillem es dirigia a la Península per lluitar contra els almoràvits al costat d'Alfons el Bataller a la batalla de Cutanda, i en la seva absència els nobles van revoltar-se, oferint el comtat a Alfons Jordà.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Setge d'Aurenja · Veure més »
Setge de Làrida (1122)
El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Setge de Làrida (1122) · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Tarragona · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Terra Santa · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Tortosa · Veure més »
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Usatge · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Usatges de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Ramon Berenguer III і València · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Valí · Veure més »
Vescomtat de Bas
El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Vescomtat de Bas · Veure més »
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Vescomtat de Carlat · Veure més »
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Nou!!: Ramon Berenguer III і Vescomtat de Millau · Veure més »
Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar
Ximena d'Osona (1095 - ?) fou comtessa d'Osona (1107-1111), comtessa consort de Besalú (1107-1111) i comtessa consort de Foix (1124-1148).
Nou!!: Ramon Berenguer III і Ximena de Barcelona i Díaz de Vivar · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1082 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1083 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1086 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1095 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1097 · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 11 de novembre · Veure més »
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1103 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1105 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1107 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1108 · Veure més »
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1109 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1111 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1112 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1113 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1114 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1115 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1116 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1117 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1119 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1120 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1122 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1123 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1125 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1126 · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1127 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1128 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1130 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1131 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1144 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1149 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1157 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1162 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 1164 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 23 de gener · Veure més »
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ramon Berenguer III і 3 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon Berenguer I de Provença, Ramon Berenguer III de Barcelona, Ramon Berenguer el Gran.
