Accés més ràpid que el navegador!
121 les relacions: Abat Odó, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Aeci (bisbe de Barcelona), Al-Àndalus, Almansor, Amazics, Arnulf de Vic, Ath-Thaghr al-Àwsat, Barcelona, Batalla d'Albesa, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla de Qantish, Batalla de Torà, Batalla del riu Guadiaro, Berenguer Ramon I, Bernat Tallaferro, Besalú, Borrell II, Califa, Califat de Còrdova, Camp de Tarragona, Casal de Barcelona, Castell de Castellolí, Castell de Meià, Castell de Montmagastre, Català, Catalunya, Catedral de Barcelona, Còrdova, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Conca de Barberà, Dinar, Ebre, Emirat de Dàniyya, Emirat de Granada, Emirat de Làrida, Emirat de Tulàytula, Ermengol de Roergue, Ermengol I d'Urgell, Ermessenda (muller de Sunifred I), Ermessenda de Carcassona, Estefania Ramon, Fitna de l'Àndalus, França, Gòtia, ..., Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Guinidilda d'Empúries, Guinidilda de Barcelona, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hug I d'Empúries, Igualada, Letgarda de Tolosa, Llista de comtes de Barcelona, Madīnat al-Zahrā, Maig, Manresa, Montmagastre, Montseny, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Muhàmmad ibn Hixam, Novembre, Odó I de Tolosa, Oliba de Besora, Osona, Papa, Paria, Penedès, Ramon Borrell I, Ramon II de Tolosa, Ramon III de Tolosa, Ràtzia de 1003, Regne de Lleó, Ribagorça, Riquilda de Tolosa, Roger I de Carcassona, Roma, Sal·la, Sanç I Garcia de Castella, Saraqusta, Sàpiens, Segarra, Segre, Silvestre II, Sulayman al-Mustaín, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunyer I de Barcelona, Taifa, Toledo, 1000, 1002, 1003, 1006, 1008, 1009, 1010, 1012, 1013, 1015, 1016, 1017, 1023, 1031, 1114, 2 de juny, 21 de juny, 23 de juliol, 3 de març, 5 de novembre, 8 de juliol, 8 de setembre, 972, 986, 991, 992, 993. Ampliar l'índex (71 més) »
Abat Odó
Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).
Nou!!: Ramon Borrell I і Abat Odó · Veure més »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Nou!!: Ramon Borrell I і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »
Aeci (bisbe de Barcelona)
Aeci (? - 1 de setembre de 1010) fou bisbe de Barcelona durant el tombant dels segles X i. Diago situa la seva elecció a principis del 995 poc després de la mort del seu predecessor Vives.
Nou!!: Ramon Borrell I і Aeci (bisbe de Barcelona) · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Ramon Borrell I і Al-Àndalus · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Ramon Borrell I і Almansor · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Ramon Borrell I і Amazics · Veure més »
Arnulf de Vic
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.
Nou!!: Ramon Borrell I і Arnulf de Vic · Veure més »
Ath-Thaghr al-Àwsat
Ath-Thaghr al-Àwsat, també coneguda per la seva traducció literal Frontera Mitjana (o Frontera del Mig) o Marca mitjana (o Marca del Mig), era una divisió administrativa i militar al nord de l'Àndalus.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ath-Thaghr al-Àwsat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramon Borrell I і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Albesa
La Batalla d'Albesa va ésser un combat esdevingut el 20 de febrer de 1003 entre l'exèrcit del comte Ramon Borrell de Barcelona i el seu germà el comte Ermengol I d'Urgell, per una banda, i l'exèrcit musulmà, per l'altra.
Nou!!: Ramon Borrell I і Batalla d'Albesa · Veure més »
Batalla d'Aqbat al-Bakr
La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Nou!!: Ramon Borrell I і Batalla d'Aqbat al-Bakr · Veure més »
Batalla de Qantish
La batalla de Qantish és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Nou!!: Ramon Borrell I і Batalla de Qantish · Veure més »
Batalla de Torà
La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.
Nou!!: Ramon Borrell I і Batalla de Torà · Veure més »
Batalla del riu Guadiaro
La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).
Nou!!: Ramon Borrell I і Batalla del riu Guadiaro · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Ramon Borrell I і Berenguer Ramon I · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Ramon Borrell I і Bernat Tallaferro · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Ramon Borrell I і Besalú · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Ramon Borrell I і Borrell II · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Ramon Borrell I і Califa · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Ramon Borrell I і Califat de Còrdova · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Ramon Borrell I і Camp de Tarragona · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ramon Borrell I і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Castellolí
El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia.
Nou!!: Ramon Borrell I і Castell de Castellolí · Veure més »
Castell de Meià
El castell de Meià és un castell del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Borrell I і Castell de Meià · Veure més »
Castell de Montmagastre
El Castell de Montmagastre és un edifici del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Borrell I і Castell de Montmagastre · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Ramon Borrell I і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Ramon Borrell I і Catalunya · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ramon Borrell I і Catedral de Barcelona · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Ramon Borrell I і Còrdova · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Ramon Borrell I і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Ramon Borrell I і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramon Borrell I і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Ramon Borrell I і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Ramon Borrell I і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Ramon Borrell I і Comtat de Manresa · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Ramon Borrell I і Conca de Barberà · Veure més »
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Nou!!: Ramon Borrell I і Dinar · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ebre · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: Ramon Borrell I і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Ramon Borrell I і Emirat de Granada · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Ramon Borrell I і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Nou!!: Ramon Borrell I і Emirat de Tulàytula · Veure més »
Ermengol de Roergue
Ermengol I (ca. 870 - 937) fou un noble occità, comte de Roergue (919-937) i comte de Carcí (919-937), cocomte de Nimes i Albi.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ermengol de Roergue · Veure més »
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ermengol I d'Urgell · Veure més »
Ermessenda (muller de Sunifred I)
Ermessenda (?, segle IX — ?, 885/888) fou la muller de Sunifred I (matrimoni any 840), comte d'Urgell, Cerdanya, Girona, Osona i Barcelona, entre d'altres.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ermessenda (muller de Sunifred I) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Estefania Ramon
Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.
Nou!!: Ramon Borrell I і Estefania Ramon · Veure més »
Fitna de l'Àndalus
La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.
Nou!!: Ramon Borrell I і Fitna de l'Àndalus · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Ramon Borrell I і França · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Ramon Borrell I і Gòtia · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Ramon Borrell I і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: Ramon Borrell I і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Guinidilda d'Empúries
Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (? - Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.
Nou!!: Ramon Borrell I і Guinidilda d'Empúries · Veure més »
Guinidilda de Barcelona
Guinidilda de Barcelona (897- 923) fou una possible filla (filla putativa) de Guifré I de Barcelona i Guinidilda d'Empúries.
Nou!!: Ramon Borrell I і Guinidilda de Barcelona · Veure més »
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Nou!!: Ramon Borrell I і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Nou!!: Ramon Borrell I і Hug I d'Empúries · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Ramon Borrell I і Igualada · Veure més »
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Nou!!: Ramon Borrell I і Letgarda de Tolosa · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ramon Borrell I і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Madīnat al-Zahrā
Porta del Primer Ministre Madínat az-Zahrà (‘la ciutat d'az-Zahrà’) fou una ciutat de l'Àndalus, designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2018.
Nou!!: Ramon Borrell I і Madīnat al-Zahrā · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Ramon Borrell I і Maig · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Ramon Borrell I і Manresa · Veure més »
Montmagastre
Montmagastre és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Ramon Borrell I і Montmagastre · Veure més »
Montseny
Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Ramon Borrell I і Montseny · Veure més »
Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí ——, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.
Nou!!: Ramon Borrell I і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »
Muhàmmad ibn Hixam
Muhàmmad ibn Hixam, conegut com a Wàdih (?-1011), fou un cap andalusí d'origen eslau.
Nou!!: Ramon Borrell I і Muhàmmad ibn Hixam · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Ramon Borrell I і Novembre · Veure més »
Odó I de Tolosa
Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).
Nou!!: Ramon Borrell I і Odó I de Tolosa · Veure més »
Oliba de Besora
Oliba de Besora (Besora, ? — Elna, 1013), va ser bisbe d'Elna (1009-1013).
Nou!!: Ramon Borrell I і Oliba de Besora · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Ramon Borrell I і Osona · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ramon Borrell I і Papa · Veure més »
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Nou!!: Ramon Borrell I і Paria · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Ramon Borrell I і Penedès · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Ramon Borrell I і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon II de Tolosa
Ramón II (861-923), comte de Tolosa, de Carcí, Nimes i l'Albí, i temporalment comte de Roergue.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ramon II de Tolosa · Veure més »
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ramon III de Tolosa · Veure més »
Ràtzia de 1003
La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ràtzia de 1003 · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Ramon Borrell I і Regne de Lleó · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Ramon Borrell I і Ribagorça · Veure més »
Riquilda de Tolosa
Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).
Nou!!: Ramon Borrell I і Riquilda de Tolosa · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Ramon Borrell I і Roger I de Carcassona · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ramon Borrell I і Roma · Veure més »
Sal·la
Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.
Nou!!: Ramon Borrell I і Sal·la · Veure més »
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Nou!!: Ramon Borrell I і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Ramon Borrell I і Saraqusta · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Ramon Borrell I і Sàpiens · Veure més »
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Nou!!: Ramon Borrell I і Segarra · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Ramon Borrell I і Segre · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Ramon Borrell I і Silvestre II · Veure més »
Sulayman al-Mustaín
Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).
Nou!!: Ramon Borrell I і Sulayman al-Mustaín · Veure més »
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Nou!!: Ramon Borrell I і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Nou!!: Ramon Borrell I і Sunyer I de Barcelona · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Ramon Borrell I і Taifa · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Ramon Borrell I і Toledo · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1000 · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1002 · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1003 · Veure més »
1006
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1006 · Veure més »
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1008 · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1009 · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1010 · Veure més »
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1012 · Veure més »
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1013 · Veure més »
1015
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1015 · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1016 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1017 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1023 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1031 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 1114 · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Borrell I і 2 de juny · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Borrell I і 21 de juny · Veure més »
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Borrell I і 23 de juliol · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Borrell I і 3 de març · Veure més »
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Borrell I і 5 de novembre · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Borrell I і 8 de juliol · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramon Borrell I і 8 de setembre · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 972 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 986 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 991 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 992 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Ramon Borrell I і 993 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ramon Borrell, Ramon Borrell I de Barcelona.
