Taula de continguts
59 les relacions: Agnès d'Alemanya, Alexandre IV, Basilicata, Batalla de Benevent, Batalla de Montaperti, Batalla de Tagliacozzo, Bisbat d'Estrasburg, Bohèmia, Bouvines, Cant dels Nibelungs, Carles I d'Anjou, Castell de Hohenstaufen, Conrad II de Suàbia, Conrad III d'Alemanya, Conrad IV d'Alemanya, Conradí de Sicília, Constança I de Sicília, Dinastia sàlica, Ducat de Suàbia, Enric el Lleó, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII d'Alemanya, Felip de Suàbia, Florència, Frederic I de Suàbia, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II de Suàbia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic IV de Suàbia, Frederic V de Suàbia, Frederic VI de Suàbia, Göppingen, Güelfs i gibel·lins, Innocenci IV, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis germànics, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Manfred I de Sicília, Minnesang, Moràvia, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Perceval, Regne de Sicília, Siena, Silèsia, Suàbia, Tristany (heroi), ... Ampliar l'índex (9 més) »
- Dinastia Sàlica
- Emperadors romanogermànics
- Reis germànics
Agnès d'Alemanya
Agnès d'Alemanya (1072/3 – 24 de setembre de 1143), també coneguda com a Agnès de Waiblingen, va ser un membre imperial de la dinastia Saliana.
Veure Hohenstaufen і Agnès d'Alemanya
Alexandre IV
Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.
Veure Hohenstaufen і Alexandre IV
Basilicata
La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Hohenstaufen і Basilicata
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Veure Hohenstaufen і Batalla de Benevent
Batalla de Montaperti
La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.
Veure Hohenstaufen і Batalla de Montaperti
Batalla de Tagliacozzo
La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.
Veure Hohenstaufen і Batalla de Tagliacozzo
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes.
Veure Hohenstaufen і Bisbat d'Estrasburg
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Hohenstaufen і Bohèmia
Bouvines
Localització de Bouvines Bouvines és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Veure Hohenstaufen і Bouvines
Cant dels Nibelungs
El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) és una epopeia alemanya medieval escrita cap al 1200 per diversos joglars anònims que hi recolliren cants anteriors.
Veure Hohenstaufen і Cant dels Nibelungs
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Hohenstaufen і Carles I d'Anjou
Castell de Hohenstaufen
El castell de Hohenstaufen o castell de Lucera és un castell situat al municipi de Lucera, a la província de Foggia, al sud d'Itàlia, que data del.
Veure Hohenstaufen і Castell de Hohenstaufen
Conrad II de Suàbia
Conrad II de Hohenstaufen (1173-15 d'agost de 1195) va ser duc de Suàbia des de 1191 fins a la seva mort, i duc de Rothenburg de 1188 a 1191.
Veure Hohenstaufen і Conrad II de Suàbia
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Veure Hohenstaufen і Conrad III d'Alemanya
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Veure Hohenstaufen і Conrad IV d'Alemanya
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Veure Hohenstaufen і Conradí de Sicília
Constança I de Sicília
Constança de Sicília (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Sicília i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Hohenstaufen і Constança I de Sicília
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Veure Hohenstaufen і Dinastia sàlica
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Veure Hohenstaufen і Ducat de Suàbia
Enric el Lleó
Enric el Lleó - Heinrich der Löwe - (Ravensburg, 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf que fou duc de Saxònia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins al 1180.
Veure Hohenstaufen і Enric el Lleó
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Hohenstaufen і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Veure Hohenstaufen і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Hohenstaufen і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII d'Alemanya
Enric VII d'Alemanya (Sicília, 1211-Martirano, Calàbria), 10 de febrer de 1242) va ser el primer fill de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi i la seva primera esposa, Constança d'Aragó. Va ostentar els títols de Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília, duc de Suàbia i rector de Borgonya, a part de postular-se com a candidat a emperador contra el seu pare.
Veure Hohenstaufen і Enric VII d'Alemanya
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Veure Hohenstaufen і Felip de Suàbia
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Hohenstaufen і Florència
Frederic I de Suàbia
Frederic I von Staufen (1050 - 21 de juliol de 1105) va ser duc de Suàbia des del 1079 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Frederic I de Suàbia
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Hohenstaufen і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II de Suàbia
Frederic II de Hohenstaufen (1090 - 6 d'abril de 1147), anomenat "el borni", va ser duc de Suàbia des de 1105 fins a la seva mort.
Veure Hohenstaufen і Frederic II de Suàbia
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Hohenstaufen і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic IV de Suàbia
Frederic IV de Hohenstaufen (1145 - 1167) va ser duc de Suàbia des de 1152 fins a la seva mort, succeint el seu cosí Frederic Barba-roja.
Veure Hohenstaufen і Frederic IV de Suàbia
Frederic V de Suàbia
Frederic V de Hohenstaufen (1164 - 1170) va ser duc de Suàbia des de 1167 fins a la seva mort als sis anys.
Veure Hohenstaufen і Frederic V de Suàbia
Frederic VI de Suàbia
Frederic VI de Hohenstaufen (1167 - 20 de gener de 1191) va ser duc de Suàbia des de 1170 fins a la seva mort al setge d'Acre, a la Tercera Croada.
Veure Hohenstaufen і Frederic VI de Suàbia
Göppingen
Centre de Göppingen XVII (''Topographia Sueviæ'' (Suàbia), 1643-56) Göppingen és una ciutat de l'estat federal d'Alemanya de Baden-Württemberg.
Veure Hohenstaufen і Göppingen
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Hohenstaufen і Güelfs i gibel·lins
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Hohenstaufen і Innocenci IV
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Hohenstaufen і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Hohenstaufen і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Hohenstaufen і Llista de reis germànics
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Veure Hohenstaufen і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Hohenstaufen і Manfred I de Sicília
Minnesang
Còdex Manesse, escena que representa Konrad von Limpurg, fol. 82v El Minnesang és la tradició de la poesia lírica i la cançó a Alemanya des del i fins al.
Veure Hohenstaufen і Minnesang
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Hohenstaufen і Moràvia
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Veure Hohenstaufen і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Perceval
Galaaz, Boors i Perceval aconsegueixen el Graal, en un tapís d'Edward Burne-Jones Perceval, també conegut com a Percival, Parzival o Parsifal (Peredur en la literatura gal·lesa), és un dels cavallers de la Taula Rodona del rei Artús, un dels més importants de l'anomenada matèria de Bretanya.
Veure Hohenstaufen і Perceval
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Hohenstaufen і Regne de Sicília
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Veure Hohenstaufen і Siena
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Hohenstaufen і Silèsia
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Veure Hohenstaufen і Suàbia
Tristany (heroi)
Tristany és un heroi del folklore de Cornualla i un dels cavallers de la Taula Rodona, protagonista d'una cèlebre llegenda medieval, la història de Tristany i Isolda.
Veure Hohenstaufen і Tristany (heroi)
Welf
* Casa de Welf, dinastia europea que des del fins a l'actualitat.
Veure Hohenstaufen і Welf
Zähringen
Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).
Veure Hohenstaufen і Zähringen
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Hohenstaufen і 1025
1082
;Països Catalans.
Veure Hohenstaufen і 1082
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Hohenstaufen і 1252
1268
;Països catalans.
Veure Hohenstaufen і 1268
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Hohenstaufen і 23 d'agost
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Hohenstaufen і 26 de febrer
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Hohenstaufen і 29 d'octubre
Vegeu també
Dinastia Sàlica
- Adelaida II, abadessa de Quedlinburg
- Agnès d'Alemanya
- Beatriu I, abadessa de Quedlinburg
- Berta de Savoia
- Concordat de Worms
- Conrad I de Caríntia
- Conrad II de Baixa Lotaríngia
- Conrad II de Caríntia
- Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Conrad el Roig
- Dinastia sàlica
- Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric de Spira
- Eufràsia de Kíev
- Gisela de Suàbia
- Gregori V
- Gunilda de Dinamarca
- Hohenstaufen
- Judit de Suàbia
- Lleó IX
- Lluita de les Investidures
- Otó I de Caríntia
Emperadors romanogermànics
- Hohenstaufen
- Kàiser
- Sacre emperador romanogermànic
Reis germànics
També conegut com Casa Hohenstaufen, Casa de Hohenstaufen, Dinastia Hohenstaufen, Dinastia de Hohenstaufen.