110 les relacions: Abd el-Kader, Abd-ar-Rahman ibn Rústam, Abd-ar-Rahman III, Abdalwadites, Abu Hammu II, Abu Taixufín II, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Abu-Zayyan I, Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí, Al-Àndalus, Al-Hàkam II, Algèria, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Ifran, Banu Khazar, Biskra, Bulugguín ibn Ziri, Califat Fatimita, Còrdova, Ceuta, Chelif, Cuir, Dècada del 760, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Dinastia marínida, Dinastia sadita, Fes, Francès, Hàfsida, Honaine, Ibadisme, Idrís al-Àkbar, Ifríqiya, Jàwhar as-Siqil·lí, Kairuan, Laghouat, Lamtuna, Maghila, Maghrawa, Mahàmmad aix-Xaykh, Marroc, Muluia, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Nukkarites, Olivera, Orà, Província de Tlemcen, Raïm, ..., Rashgun, Salé, Sanhadja, Sufrites, Tadla-Azilal, Tànger, Tiaret, Tobna, Tripolitana, Yússuf ibn Taixfín, Zab, Ziri ibn Manad, 1054, 1055, 1058, 1080, 1081, 1236, 1306, 1337, 1352, 1359, 14 de desembre, 15 de desembre, 15 de febrer, 1550, 1555, 1556, 18 d'agost, 1836, 1837, 1983, 2 d'octubre, 20 de maig, 765, 767, 768, 776, 777, 778, 779, 789, 791, 803, 804, 813, 815, 931, 947, 948, 958, 961, 962, 971, 972, 980, 989, 990, 991, 992. Ampliar l'índex (60 més) »
Abd el-Kader
Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.
Nou!!: Tlemcen і Abd el-Kader · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Rústam
Abd-ar-Rahman ibn Rústum o Rústam —— fou el fundador de l'imamat ibadita a Tahart i la dinastia rustàmida.
Nou!!: Tlemcen і Abd-ar-Rahman ibn Rústam · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Tlemcen і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Nou!!: Tlemcen і Abdalwadites · Veure més »
Abu Hammu II
Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.
Nou!!: Tlemcen і Abu Hammu II · Veure més »
Abu Taixufín II
Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Nou!!: Tlemcen і Abu Taixufín II · Veure més »
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Nou!!: Tlemcen і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí · Veure més »
Abu-Zayyan I
Abu-Zayyan (I) Muhàmmad ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Zayyan I fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Nou!!: Tlemcen і Abu-Zayyan I · Veure més »
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí fou l'ancestre de la dinastia aglàbida.
Nou!!: Tlemcen і Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Tlemcen і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Hàkam II
Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.
Nou!!: Tlemcen і Al-Hàkam II · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Tlemcen і Algèria · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: Tlemcen і Banu Hammad · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Tlemcen і Banu Hilal · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: Tlemcen і Banu Ifran · Veure més »
Banu Khazar
Els Banu Khazar foren el clan reial dels Maghrawa, descendents de Khazar ibn Haf ibn Sulat ibn Wanzamar ibn Maghraw.
Nou!!: Tlemcen і Banu Khazar · Veure més »
Biskra
Biskra (amazic: Biskra en amazic, Tibeskert) és una ciutat d'Algèria, capital de la província de Biskra.
Nou!!: Tlemcen і Biskra · Veure més »
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Nou!!: Tlemcen і Bulugguín ibn Ziri · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Tlemcen і Califat Fatimita · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Tlemcen і Còrdova · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Tlemcen і Ceuta · Veure més »
Chelif
El riu Chelif (en català Xelif), a vegades esmentat com Chleff, Chlef, Cheleff, és el principal riu d'Algèria, situat al nord-oest del país.
Nou!!: Tlemcen і Chelif · Veure més »
Cuir
Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
Nou!!: Tlemcen і Cuir · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і Dècada del 760 · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Tlemcen і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Nou!!: Tlemcen і Dinastia Idríssida · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Tlemcen і Dinastia marínida · Veure més »
Dinastia sadita
Conquestes de la dinastia sadita Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Mabreb al-Aksa del 1542 al 1660.
Nou!!: Tlemcen і Dinastia sadita · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Tlemcen і Fes · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Tlemcen і Francès · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Tlemcen і Hàfsida · Veure més »
Honaine
Honaine és una xicoteta població de l'Algèria, situada a la demarcació Wilaia (província) de Tilimsen.
Nou!!: Tlemcen і Honaine · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Tlemcen і Ibadisme · Veure més »
Idrís al-Àkbar
Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.
Nou!!: Tlemcen і Idrís al-Àkbar · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Tlemcen і Ifríqiya · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: Tlemcen і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Tlemcen і Kairuan · Veure més »
Laghouat
Laghouat (també transcrit com El-Aghouat, El-Arouat, al-Aghwat…) és una ciutat d'Algèria, cap de la wilaya o província del mateix nom.
Nou!!: Tlemcen і Laghouat · Veure més »
Lamtuna
Lamtuna, també Luntuna o Lumtuna, fou una gran tribu amaziga del grup sanhadja.
Nou!!: Tlemcen і Lamtuna · Veure més »
Maghila
Els Maghila (gentilici maghiles) foren una antiga tribu amaziga de la branca dels Buitr.
Nou!!: Tlemcen і Maghila · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: Tlemcen і Maghrawa · Veure més »
Mahàmmad aix-Xaykh
Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad al-Mahdí al-Imam, anomenat també Mahàmmad aix-Xaykh i de malnom Amghar, que en amazic vol dir ‘el Vell' (Tagmaddart, a la regió del Draa, vers 1490/1491 - 1557), fou sultà de la dinastia sadita (Mahàmmad I).
Nou!!: Tlemcen і Mahàmmad aix-Xaykh · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Tlemcen і Marroc · Veure més »
Muluia
El Muluia (pronunciat localment Muluya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions.
Nou!!: Tlemcen і Muluia · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.
Nou!!: Tlemcen і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »
Nukkarites
Els nukkarites (de l'àrab an-Nukkar, també anomenats en àrab an-Nakkara o an-Nakkariyya) foren una de les tendències ibadites que va predominar al Magrib al.
Nou!!: Tlemcen і Nukkarites · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Tlemcen і Olivera · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Tlemcen і Orà · Veure més »
Província de Tlemcen
La província o wilaya de Tlemcen és una província o wilaya del nord-oest d'Algèria, amb capital a la ciutat del mateix nom, Tlemcen.
Nou!!: Tlemcen і Província de Tlemcen · Veure més »
Raïm
Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.
Nou!!: Tlemcen і Raïm · Veure més »
Rashgun
Rashgun (o) és una petita localitat pertanyent al municipi de Beni Saf, en la wilaya d'Aïn Témouchent, a l'oest d'Algèria.
Nou!!: Tlemcen і Rashgun · Veure més »
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Nou!!: Tlemcen і Salé · Veure més »
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Nou!!: Tlemcen і Sanhadja · Veure més »
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Nou!!: Tlemcen і Sufrites · Veure més »
Tadla-Azilal
La regió de Tadla-Azilal (en àrab: تادلة أزيلال; en amazic ⵜⴰⴷⵍⴰ ⴰⵥⵉⵍⴰⵍ, Tamnaḍt n Tadla Azilal) era una de les setze regions en què està organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.
Nou!!: Tlemcen і Tadla-Azilal · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: Tlemcen і Tànger · Veure més »
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Nou!!: Tlemcen і Tiaret · Veure més »
Tobna
Tobna (en àrab Tubna) fou una antiga ciutat de la moderna Algèria a 4 km al sud de l'actual Barika, a la part oriental del Chott Hoda, entre aquest i les muntanyes Bélezma als Aurès.
Nou!!: Tlemcen і Tobna · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Tlemcen і Tripolitana · Veure més »
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Nou!!: Tlemcen і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Tlemcen і Zab · Veure més »
Ziri ibn Manad
Ziri ibn Manad (mort en 972) fou el cap de les forces amazigues sanhadja al Magrib, partidari del califa fatimita.
Nou!!: Tlemcen і Ziri ibn Manad · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1054 · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Tlemcen і 1055 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1058 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1080 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1081 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1236 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1306 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1337 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1352 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1359 · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tlemcen і 14 de desembre · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tlemcen і 15 de desembre · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tlemcen і 15 de febrer · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1550 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 1555 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Tlemcen і 1556 · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tlemcen і 18 d'agost · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Tlemcen і 1836 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Tlemcen і 1837 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Tlemcen і 1983 · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tlemcen і 2 d'octubre · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tlemcen і 20 de maig · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Tlemcen і 765 · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 767 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 768 · Veure més »
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Tlemcen і 776 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 777 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Tlemcen і 778 · Veure més »
779
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 779 · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 789 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tlemcen і 791 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 803 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 804 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 813 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Tlemcen і 815 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tlemcen і 931 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 947 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 948 · Veure més »
958
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 958 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tlemcen і 961 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 962 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 972 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Tlemcen і 980 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Tlemcen і 989 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 990 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 991 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Tlemcen і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Banu Sulayman, Emirat idrissida de Tlemcen, Emirat ifranita de Fakkan, Idríssides de Tlemcen, Imamat de Tlemcen, Imamat ifranita de Tlemcen, Tala Imsan, Tilimsen, Tilimsān, Tlemsan, Tremecen, Tremissèn.