Taula de continguts
94 les relacions: Alçament de Mieres, Alfons el Magnànim, Amer, Barcelona, Barcelonès, Bartomeu Sala, Batalla de Montornès, Bisbat de Girona, Capitulació de Pedralbes, Carles de Viana, Castellfollit de la Roca, Catalunya Vella, Consell de Cent, Consell del Principat, Corts Catalanes, Dietari de la Generalitat, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Emfiteusi, Empordà, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Feudalisme, Fluvià, Francesc de Verntallat, Garrotxa, Girona, Gironès, Granollers, Guerra Civil catalana, Host del Consell del Principat, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic, Isabel I de Castella, Joan de Canyamars, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, La Vall d'en Bas, Les Planes d'Hostoles, Lleida, Llibre del Sindicat Remença, Lloctinent de Catalunya, Mals usos, Maresme, Martí l'Humà, Montornès del Vallès, Palau Reial Major, Pere Joan Sala, Principat de Catalunya, ... Ampliar l'índex (44 més) »
- Principat de Catalunya
- Revoltes del segle XV
- Revoltes pageses
Alçament de Mieres
L'Alçament de Mieres va ésser una revolta que hi hagué el 22 de setembre de 1484 a la vall de Mieres (La Garrotxa), dirigida per Pere Joan Sala i produïda a causa de l'intent de confiscació de béns dels pagesos que no volien pagar drets senyorials.
Veure Guerra dels remences і Alçament de Mieres
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Guerra dels remences і Alfons el Magnànim
Amer
Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.
Veure Guerra dels remences і Amer
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Guerra dels remences і Barcelona
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Veure Guerra dels remences і Barcelonès
Bartomeu Sala
Bartomeu Sala, també citat com Barthomeu o «en Sala de Montornès», fou un pagès de remença del, natural de Montornès del Vallès, sotmès a la servitud del sistema feudal, que va ser un dels dirigents de la segona revolta remença.
Veure Guerra dels remences і Bartomeu Sala
Batalla de Montornès
La batalla de Montornès fou una de les batalles de la Segona guerra remença.
Veure Guerra dels remences і Batalla de Montornès
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Guerra dels remences і Bisbat de Girona
Capitulació de Pedralbes
La Capitulació de Pedralbes (o Pau de Pedralbes), signada el 24 d'octubre de 1472 al Monestir de Santa Maria de Pedralbes, significà el final de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que acabà sense vencedors ni vençuts.
Veure Guerra dels remences і Capitulació de Pedralbes
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Veure Guerra dels remences і Carles de Viana
Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Guerra dels remences і Castellfollit de la Roca
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Veure Guerra dels remences і Catalunya Vella
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Guerra dels remences і Consell de Cent
Consell del Principat
El Consell del Principat és una institució que va crear la Diputació del General de Catalunya en començar l'enfrontament amb el rei d'Aragó Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).
Veure Guerra dels remences і Consell del Principat
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Guerra dels remences і Corts Catalanes
Dietari de la Generalitat
El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.
Veure Guerra dels remences і Dietari de la Generalitat
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Guerra dels remences і Dinastia Trastàmara
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Guerra dels remences і Diputació del General de Catalunya
Emfiteusi
Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».
Veure Guerra dels remences і Emfiteusi
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Guerra dels remences і Empordà
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Guerra dels remences і Ferran d'Antequera
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Guerra dels remences і Ferran el Catòlic
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Guerra dels remences і Feudalisme
Fluvià
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.
Veure Guerra dels remences і Fluvià
Francesc de Verntallat
Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.
Veure Guerra dels remences і Francesc de Verntallat
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Guerra dels remences і Garrotxa
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Guerra dels remences і Girona
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Veure Guerra dels remences і Gironès
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Guerra dels remences і Granollers
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Guerra dels remences і Guerra Civil catalana
Host del Consell del Principat
La Host del Consell del Principat fou un petit exèrcit alçat pel Consell del Principat per aturar la revolta dels pagesos de remença que encapçalava Francesc de Verntallat amb el suport de la reina Joana Enríquez.
Veure Guerra dels remences і Host del Consell del Principat
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Veure Guerra dels remences і Hug Roger III de Pallars Sobirà
Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic
Plaça del Rei de Barcelona, on va haver-hi el regicidi frustrat de Ferran el Catòlic. L'intent d'assassinat del rei Ferran el Catòlic va ser un regicidi frustrat que va tenir lloc a Barcelona, al Principat de Catalunya, el 7 de desembre del 1492.
Veure Guerra dels remences і Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Guerra dels remences і Isabel I de Castella
Joan de Canyamars
Joan de Canyamars (Canyamars, Dosrius, Maresme, 1432? - Barcelona, 1492) fou un pagès de remença, autor d'un regicidi frustrat contra Ferran el Catòlic; exaltat segons alguns historiadors o pertorbat mental segons d'altres.
Veure Guerra dels remences і Joan de Canyamars
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Guerra dels remences і Joan el Caçador
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Guerra dels remences і Joan el Sense Fe
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Veure Guerra dels remences і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
La Vall d'en Bas
La Vall d'en Bas és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Guerra dels remences і La Vall d'en Bas
Les Planes d'Hostoles
Les Planes d'Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques Gironines.
Veure Guerra dels remences і Les Planes d'Hostoles
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Guerra dels remences і Lleida
Llibre del Sindicat Remença
miniatura El Llibre del Sindicat Remença és un document manuscrit en llatí escrit entre el 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions per a triar els síndics o representants dels remences (o serfs) de diverses diòcesis catalanes.
Veure Guerra dels remences і Llibre del Sindicat Remença
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Guerra dels remences і Lloctinent de Catalunya
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Veure Guerra dels remences і Mals usos
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Veure Guerra dels remences і Maresme
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Guerra dels remences і Martí l'Humà
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Guerra dels remences і Montornès del Vallès
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Veure Guerra dels remences і Palau Reial Major
Pere Joan Sala
Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.
Veure Guerra dels remences і Pere Joan Sala
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Guerra dels remences і Principat de Catalunya
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Guerra dels remences і Regne de Navarra
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Guerra dels remences і Regne de Nàpols
Reial provisió
Reial Provisió del 12 de maig de 1551 que funda l'actual Universitat Nacional Major de San Marcos, la universitat més antiga d'Amèrica La reial provisió (real provisión en castellà), va ser un tipus de disposició juridicoadministrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reials, d'ús molt comú al Regne de Castella des del al, i que tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i afers fonamentalment d'ordre públic, i que eren emeses pel rei i signades per ell, o bé amb el seu consentiment, pel Consell de Castella, Ordes Militars o les Cancelleries.
Veure Guerra dels remences і Reial provisió
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Veure Guerra dels remences і Remences
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Veure Guerra dels remences і Ripollès
Rupit i Pruit
Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.
Veure Guerra dels remences і Rupit i Pruit
Sant Feliu de Pallerols
Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Guerra dels remences і Sant Feliu de Pallerols
Sant Martí de Llémena
Sant Martí de Llémena és un municipi de la comarca del Gironès.
Veure Guerra dels remences і Sant Martí de Llémena
Santa Pau
Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Veure Guerra dels remences і Santa Pau
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Guerra dels remences і Sàpiens
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Veure Guerra dels remences і Selva
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Veure Guerra dels remences і Sentència de Guadalupe
Setge de la Força Vella
El setge de la Força Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana, el qual tingué lloc entre el 5 de juny i el 23 de juliol de 1462 a Girona.
Veure Guerra dels remences і Setge de la Força Vella
Ter
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.
Veure Guerra dels remences і Ter
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Guerra dels remences і Vallès
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Veure Guerra dels remences і Vallès Oriental
Vidrà
Vidrà és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al centre de la regió de l'Alt Ter.
Veure Guerra dels remences і Vidrà
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra dels remences і 14 de gener
1448
;Països Catalans.
Veure Guerra dels remences і 1448
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Guerra dels remences і 1455
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels remences і 1457
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra dels remences і 1458
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels remences і 1460
1461
;Països Catalans.
Veure Guerra dels remences і 1461
1462
; Països Catalans.
Veure Guerra dels remences і 1462
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Guerra dels remences і 1472
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels remences і 1474
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra dels remences і 1475
1479
; Països Catalans.
Veure Guerra dels remences і 1479
1481
; Països Catalans.
Veure Guerra dels remences і 1481
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Guerra dels remences і 1484
1485
;Països Catalans.
Veure Guerra dels remences і 1485
1486
Països Catalans.
Veure Guerra dels remences і 1486
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra dels remences і 15 de gener
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 15 de març
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 21 d'abril
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 22 d'abril
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 22 de setembre
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 24 de març
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 27 de juny
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 28 d'octubre
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra dels remences і 4 de gener
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 8 d'octubre
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels remences і 8 de novembre
Vegeu també
Principat de Catalunya
- Arxiu de la Corona d'Aragó
- Catalunya del Nord
- Compromís de Casp
- Comtat d'Empúries
- Comtat d'Osona
- Comtat d'Urgell
- Comtat de Barcelona
- Comtat de Cerdanya
- Comtat de Pallars Jussà
- Comtat de Pallars Sobirà
- Comtat del Rosselló
- Consell de Cent
- Consolat de Mar
- Constitucions catalanes
- Corts Catalanes
- Decrets de Nova Planta
- Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
- Francesc de Tamarit
- Generalitat
- Guerra Civil catalana
- Guerra dels Segadors
- Guerra dels catalans
- Guerra dels remences
- Junta de Braços
- Marina de guerra catalana
- Pau Claris i Casademunt
- Principat de Catalunya
- Revolta dels Barretines
- Sagramental
- Sentència de Guadalupe
- Tractat dels Pirineus
- Usatges de Barcelona
- Vegueria
Revoltes del segle XV
- Alçament de Mieres
- Complot de Southampton
- Guerra boja
- Guerra dels remences
- Revolta Irmandiña
Revoltes pageses
- Aixecament camperol de 1932 (El Salvador)
- Bagaudes
- Bandits de Heishan
- Basmatxi
- Exèrcit Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna
- Exèrcit Verd
- Fets de Castilblanco
- Grande Jacquerie
- Guerra de Cevenes
- Guerra dels remences
- Jornades del 5 i 6 d'octubre de 1789
- Omelian Pugatxov
- Pere Joan Sala
- Rebel·lió Woyane
- Rebel·lió de Chen Sheng i Wu Guang
- Rebel·lió de Tambov
- Rebel·lió dels Taiping
- Rebel·lió dels Turbants Grocs
- Remences
- República de Guriana
- Revolta de Pugatxov
- Revolta dels Crocants
- Revolta dels angelets de la terra
- Segona Germania
- Stenka Razin
També conegut com Conflicte remença, Guerra remença, Guerres de remences, Guerres remences, Revolta dels remences, Segona Guerra Remença, Segona guerra de remença, Segona revolta remença.