Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Alçament de Mieres, Alfons el Magnànim, Amer, Barcelona, Barcelonès, Bartomeu Sala, Batalla de Montornès, Bisbat de Girona, Capitulació de Pedralbes, Carles de Viana, Castellfollit de la Roca, Catalunya Vella, Consell de Cent, Consell del Principat, Corts Catalanes, Dietari de la Generalitat, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Emfiteusi, Empordà, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Feudalisme, Fluvià, Francesc de Verntallat, Garrotxa, Girona, Gironès, Granollers, Guerra Civil catalana, Host del Consell del Principat, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic, Isabel I de Castella, Joan de Canyamars, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, La Vall d'en Bas, Les Planes d'Hostoles, Lleida, Llibre del Sindicat Remença, Lloctinent de Catalunya, Mals usos, Maresme, Martí l'Humà, Montornès del Vallès, Palau Reial Major, Pere Joan Sala, Principat de Catalunya, ..., Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Reial provisió, Remences, Ripollès, Rupit i Pruit, Sant Feliu de Pallerols, Sant Martí de Llémena, Santa Pau, Sàpiens, Selva, Sentència de Guadalupe, Setge de la Força Vella, Ter, Vallès, Vallès Oriental, Vidrà, 14 de gener, 1448, 1449, 1455, 1457, 1458, 1460, 1461, 1462, 1472, 1474, 1475, 1479, 1481, 1484, 1485, 1486, 15 de gener, 15 de març, 21 d'abril, 22 d'abril, 22 de setembre, 24 de març, 27 de juny, 28 d'octubre, 4 de gener, 8 d'octubre, 8 de novembre. Ampliar l'índex (45 més) »
Alçament de Mieres
L'Alçament de Mieres va ésser una revolta que hi hagué el 22 de setembre de 1484 a la vall de Mieres (La Garrotxa), dirigida per Pere Joan Sala i produïda a causa de l'intent de confiscació de béns dels pagesos que no volien pagar drets senyorials.
Nou!!: Guerra dels remences і Alçament de Mieres · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Guerra dels remences і Alfons el Magnànim · Veure més »
Amer
Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.
Nou!!: Guerra dels remences і Amer · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Guerra dels remences і Barcelona · Veure més »
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Nou!!: Guerra dels remences і Barcelonès · Veure més »
Bartomeu Sala
Bartomeu Sala, també citat com Barthomeu o «en Sala de Montornès», fou un pagès de remença del, natural de Montornès del Vallès, sotmès a la servitud del sistema feudal, que va ser un dels dirigents de la segona revolta remença.
Nou!!: Guerra dels remences і Bartomeu Sala · Veure més »
Batalla de Montornès
La batalla de Montornès fou una de les batalles de la Segona guerra remença.
Nou!!: Guerra dels remences і Batalla de Montornès · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Guerra dels remences і Bisbat de Girona · Veure més »
Capitulació de Pedralbes
La Capitulació de Pedralbes (o Pau de Pedralbes), signada el 24 d'octubre de 1472 al Monestir de Santa Maria de Pedralbes, significà el final de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que acabà sense vencedors ni vençuts.
Nou!!: Guerra dels remences і Capitulació de Pedralbes · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Guerra dels remences і Carles de Viana · Veure més »
Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Guerra dels remences і Castellfollit de la Roca · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Guerra dels remences і Catalunya Vella · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Guerra dels remences і Consell de Cent · Veure més »
Consell del Principat
El Consell del Principat és una institució que va crear la Diputació del General de Catalunya en començar l'enfrontament amb el rei d'Aragó Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Guerra dels remences і Consell del Principat · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Guerra dels remences і Corts Catalanes · Veure més »
Dietari de la Generalitat
El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.
Nou!!: Guerra dels remences і Dietari de la Generalitat · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Guerra dels remences і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Guerra dels remences і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Emfiteusi
Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».
Nou!!: Guerra dels remences і Emfiteusi · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Guerra dels remences і Empordà · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Guerra dels remences і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Guerra dels remences і Ferran el Catòlic · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Guerra dels remences і Feudalisme · Veure més »
Fluvià
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.
Nou!!: Guerra dels remences і Fluvià · Veure més »
Francesc de Verntallat
Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.
Nou!!: Guerra dels remences і Francesc de Verntallat · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Guerra dels remences і Garrotxa · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Guerra dels remences і Girona · Veure més »
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Nou!!: Guerra dels remences і Gironès · Veure més »
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Guerra dels remences і Granollers · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Guerra dels remences і Guerra Civil catalana · Veure més »
Host del Consell del Principat
La Host del Consell del Principat fou un petit exèrcit alçat pel Consell del Principat per aturar la revolta dels pagesos de remença que encapçalava Francesc de Verntallat amb el suport de la reina Joana Enríquez.
Nou!!: Guerra dels remences і Host del Consell del Principat · Veure més »
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Guerra dels remences і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic
Plaça del Rei de Barcelona, on va haver-hi el regicidi frustrat de Ferran el Catòlic. L'intent d'assassinat del rei Ferran el Catòlic va ser un regicidi frustrat que va tenir lloc a Barcelona, al Principat de Catalunya, el 7 de desembre del 1492.
Nou!!: Guerra dels remences і Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Guerra dels remences і Isabel I de Castella · Veure més »
Joan de Canyamars
Joan de Canyamars (Canyamars, Dosrius, Maresme, 1432? - Barcelona, 1492) fou un pagès de remença, autor d'un regicidi frustrat contra Ferran el Catòlic; exaltat segons alguns historiadors o pertorbat mental segons d'altres.
Nou!!: Guerra dels remences і Joan de Canyamars · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Guerra dels remences і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Guerra dels remences і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Guerra dels remences і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
La Vall d'en Bas
La Vall d'en Bas és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Guerra dels remences і La Vall d'en Bas · Veure més »
Les Planes d'Hostoles
Les Planes d'Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques Gironines.
Nou!!: Guerra dels remences і Les Planes d'Hostoles · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Guerra dels remences і Lleida · Veure més »
Llibre del Sindicat Remença
miniatura El Llibre del Sindicat Remença és un document manuscrit en llatí escrit entre el 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions per a triar els síndics o representants dels remences (o serfs) de diverses diòcesis catalanes.
Nou!!: Guerra dels remences і Llibre del Sindicat Remença · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Guerra dels remences і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Nou!!: Guerra dels remences і Mals usos · Veure més »
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Nou!!: Guerra dels remences і Maresme · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Guerra dels remences і Martí l'Humà · Veure més »
Montornès del Vallès
Montornès del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Guerra dels remences і Montornès del Vallès · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Guerra dels remences і Palau Reial Major · Veure més »
Pere Joan Sala
Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.
Nou!!: Guerra dels remences і Pere Joan Sala · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Guerra dels remences і Principat de Catalunya · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Guerra dels remences і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Guerra dels remences і Regne de Nàpols · Veure més »
Reial provisió
Reial Provisió del 12 de maig de 1551 que funda l'actual Universitat Nacional Major de San Marcos, la universitat més antiga d'Amèrica La reial provisió (real provisión en castellà), va ser un tipus de disposició juridicoadministrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reials, d'ús molt comú al Regne de Castella des del al, i que tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i afers fonamentalment d'ordre públic, i que eren emeses pel rei i signades per ell, o bé amb el seu consentiment, pel Consell de Castella, Ordes Militars o les Cancelleries.
Nou!!: Guerra dels remences і Reial provisió · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Guerra dels remences і Remences · Veure més »
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Nou!!: Guerra dels remences і Ripollès · Veure més »
Rupit i Pruit
Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d'Osona, situat a la subcomarca del Collsacabra.
Nou!!: Guerra dels remences і Rupit i Pruit · Veure més »
Sant Feliu de Pallerols
Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Guerra dels remences і Sant Feliu de Pallerols · Veure més »
Sant Martí de Llémena
Sant Martí de Llémena és un municipi de la comarca del Gironès.
Nou!!: Guerra dels remences і Sant Martí de Llémena · Veure més »
Santa Pau
Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Guerra dels remences і Santa Pau · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Guerra dels remences і Sàpiens · Veure més »
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Nou!!: Guerra dels remences і Selva · Veure més »
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Nou!!: Guerra dels remences і Sentència de Guadalupe · Veure més »
Setge de la Força Vella
El setge de la Força Vella fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana, el qual tingué lloc entre el 5 de juny i el 23 de juliol de 1462 a Girona.
Nou!!: Guerra dels remences і Setge de la Força Vella · Veure més »
Ter
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.
Nou!!: Guerra dels remences і Ter · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Guerra dels remences і Vallès · Veure més »
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Guerra dels remences і Vallès Oriental · Veure més »
Vidrà
Vidrà és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al centre de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Guerra dels remences і Vidrà · Veure més »
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra dels remences і 14 de gener · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels remences і 1448 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels remences і 1449 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Guerra dels remences і 1455 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerra dels remences і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels remences і 1458 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerra dels remences і 1460 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels remences і 1461 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels remences і 1462 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Guerra dels remences і 1472 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerra dels remences і 1474 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerra dels remences і 1475 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels remences і 1479 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels remences і 1481 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Guerra dels remences і 1484 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels remences і 1485 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels remences і 1486 · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra dels remences і 15 de gener · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 15 de març · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 21 d'abril · Veure més »
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 22 d'abril · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 22 de setembre · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 24 de març · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 27 de juny · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 28 d'octubre · Veure més »
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra dels remences і 4 de gener · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 8 d'octubre · Veure més »
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels remences і 8 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conflicte remença, Guerra dels Remences, Guerra remença, Guerres de remences, Guerres remences, Revolta dels remences, Segona Guerra Remença, Segona guerra de remença, Segona guerra remença, Segona revolta remença.
